Dossier Sortida Madrigueres

7/30/2019 Dossier Sortida Madrigueres

1/16

LES MADRIGUERES,LLTIMA FINESTRA AL MAR

12 de maig de 2013

Sortida a les Madrigueres amb bicicleta

DOSSIER INFORMATIU

Activitat conjunta BicVenBP - GEVEN


2/16

Grup ecologista del Vendrell i el Baix Peneds

1

Introducci.

Aquesta sortida ha estat organitzada conjuntament per BicVen, l'Associacid'usuaris de la bicileta del Vendrell i Baix Peneds i el GEVEN. Anirem ambbicicleta fins aquest espai emblemtic del nostre litoral. Gaudirem del plaer d'anaramb bici fins la platja travessant el Pla de Mar i parlarem de com podrem potenciarnous camins reservats per anar a peu i amb bicicleta. Visitarem lespai per dins, enconeixerem els seus valors naturals i parlarem del seu futur.

Aquest any en fa 20 que va iniciar-se la campanya "Salvem les Madrigueres", perevitar la urbanitzaci d'aquest espai singular, l'nic sense edificar de tot el Baix

Peneds. 20 anys desprs, l'esfor de tanta gent durant tant de temps haaconseguit que les Madrigueres siguin de titularitat pblica, que la normativaurbanstica municipal i de la Generalitat preservi l'espai de l'urbanitzaci i quegaudeixi d'un Pla Especial de protecci i un Projecte de naturalitzaci pendentd'executar-se. Aix mateix, la totalitat de l'espai est incls dins l'Inventari de ZonesHumides de la Generalitat. Malgrat aix, l'aspecte actual s d'aband, el projectede naturalitzaci t un futur incert i planen sobre l'espai amenaces com el projectepresentat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi rural i Mar que, de formaincomprensible, contradiu el Pla Especial de protecci i el projecte de naturalitzaci

aprovats i vigents. Per tots aquests motius, no ens podem permetre que aquestespai natural nic, pblic, a primera lnia de mar i amb tantes possibilitats peresdevenir una marca de qualitat i un valor afegit pel Vendrell i la comarca, estiguicom est. I pensem que cal obrir el debat de nou, esvar de forma definitivaaquestes incerteses i amenaces i garantir la preservaci i naturalitzaci de lesMadrigueres tal i com estableix la normativa vigent.


3/16


2

Una mica dhistria de les Madrigueres

Les Madrigueres, situades al barri martim de Sant Salvador, al municipi del

Vendrell, s lnic espai del litoral del Baix Peneds que no ha estat urbanitzat:representa noms el 4% del litoral comarcal, lltima finestra al mar. I aquestadefinici s prou acurada: des del tren que va parallel a la costa, el tram de lesMadrigueres s lnic que permet una visi mplia del litoral. I a linrevs, des de laplatja, a les Madrigueres, s dels pocs punts on es pot veure el Montmell. T unasuperfcie de poc ms de 30 ha. i queda delimitat pel rectangle que formen la Rierade la Bisbal, el cam del Roman, la via del tren i el mar. s aqu on la Riera de laBisbal desemboca al Mediterrani, convertint aix Les Madrigueres en un espaiestratgicament situat, tant a nivell territorial com ecolgicament i paisatgstica. A

partir duna idea i disseny del Pau Batlle, des del GEVEN es va crear la imatge delBaix Peneds com un arbre. La capada representa la Serra del Montmell, donneixen els diferents torrents i rieres (les branques de larbre), que travessen laplana agrcola, a les vores de les quals se situen els nuclis histrics dels diferentsmunicipis. Aquests cursos fluvials van ajuntant-se fins que, finalment, passat elVendrell, la Riera de la Bisbal (el tronc), desprs de travessar el pla de mar,desemboca al Mediterrani justament a les Madrigueres, les arrels de larbre.Aquesta imatge grfica ens permet entreveure com tot est connectat i tenir unavisi de conjunt de la comarca, com a conca hidrogrfica (amb petites subconques

a Bonastre,Cunit i Calafell i part daltres conques de rius com el Gai i el Foix). I saix com sentn millor la importncia daquest espai.


4/16


3

Les Madrigueres, per, no sn un espai verge: la Riera de la Bisbal va serdesviada i canalitzada a finals dels anys 50, canviant el seu traat en diagonal perun de perpendicular a partir de la via del tren. Com veurem, resseguint lantic traatde la riera encara es conserva un petit bosquet de tamarius que ens indiquen elseu curs natural just abans de morir al mar. Aix mateix, un primer intentdurbanitzaci de lespai va comportar lobertura de vials i laportaci de terres quemodificaren els relleus originals. Tamb va construr-se la carretera social, lactualVia Palfuriana, que creua lespai dest a oest pel cant ms proper al mar icomunica Sant Salvador amb Calafell. Poc abans dentrar en vigor la llei deCostes, es van construir els blocs del Pascual Mitjavila, trencant la connexi de lesMadrigueres amb el Sanatori Sant Joan de Du. Alguns usos ldics a la zona de

dunes (lantiga Carpa i altres xiringuitus) i lubicaci duna estaci de bombeig alcant oest, tocant a la platja, han comportat una degradaci important de lescomunitats naturals associades a la franja litoral ms propera al mar. Fet que vaagreujar-se amb la regeneraci artificial de la platja, feta a principis dels 90 ambuna sorra ben diferent a lexistent.

Comparativa de fotos aries del 1956 (a dalt) i en lactualitat. Els lmits de lespaiestan repassatsen groc. Pot apreciar-se lantic traat de la Riera de la Bisbal, aix com lenorme ocupaciurbanstica dels ltims anys.


5/16

Principals valors naturals, actuals i potencials

Tot i aix, en ser lltim espai litoral sense urbanitzar que resta al Baix Peneds igrcies a la seva estratgica situaci, Les Madrigueres conserven encara uns

nivells sorprenents de riquesa, diversitat despcies i comunitats lligades a leszones litorals i on conflueixen, a ms, ambients forestals, de les zones de conreus idels ltims trams dels cursos fluvials abans de desembocar al mar. s a dir, trobemuna notable diversitat dambients naturals en un espai ben redut. Josep Manuellvarez, doctor en biologia i botnic, ha localitzat ms de 400 espcies de floravascular en les escasses 30 ha que ocupa lespai. Entre les comunitats prpiesdels sorrals costaners cal esmentar la vegetaci de duna (Agropyretummediterraneum) on trobem espcies com Pancratium maritinmum, Elymus farctus,Eryngyum maritimus o Sporobolus pungens.

Les comunitats de reraduna (Crucianelletum maritimae), tot i estar presents deforma fragmentria, acullen espcies com Teucrium dunense, Euphorbia terracinao Thymelaea hirsuta. Apareixen tamb comunitats halfites com els pradellsteroftics halfils (Pholiuro-Atriplicetum portulacoidis), la gespa halfila humida(Schoeno-Plantaginetum crassifoliae) o la jonquera halfila (Spartino-Juncetummaritimi) amb Juncus acutus i Juncus maritimusentre daltres.Sn destacables els tamarigars (Tamaricetum gallicae) que es situen resseguintels ltims trams de la Riera de la Bisbal, en lantiga llera, constituts per foraexemplars tant de Tamarix canariensis com de Tamarix africana, i on tambapareixen alguns peus daloc (Vitex agnus castus)Entre la vegetaci higrfila dolaqucula, que es situa en zones que sinundentemporalment, trobem comunitats com els canyissars (Typho-Schoeneplectetumtabernaemontani) o les jonqueres (Holoschoenetum vulgare)En linterior de lespai apareixen, a part de nombroses comunitats ruderals iarvenses, diferents comunitats de pradells xeroftics danuals i vivaces com elsprats sabanoides dalbellatge (Hyparrhenietum hirto pubescenti) o el llistonartermfil (Phlomidi .Brachypodietum retusi), totes elles hbitat dinters comunitariper la Uni Europea. Trobem tamb comunitats forestals com les brolles calccoles(Rosmarion - Ericion) amb espcies termfiles molt rares ms al nord comAnthyllis

cytisioides, Coronilla juncea, Asparagus horridus o Viola arborescens, i algunsfragments de mquia litoral de garric i margall (Querco lentiscetum), amb algunspeus esparsos de pi blanc (Pinus halepensis) i carrasques (Quercus ilexrotundifolia).Pel que fa a la fauna cal esmentar la nidificaci antiga en lespai docells aqutics com el rascl Rallus aquaticus, el corriol camanegre Charadrius alexandrinus (queencara ara s present i nidifica ben a prop), la boscarla Acrocephalus scirpaceus oel balquer A.arudinaceus. Actualment, en pas, hivernada o migraci podenobservar-se espcies com el martinet blanc (Egretta garzetta), el bernat pescaire

(Ardea cinerea), el cames llargues (Himanthopus himanthopus), la gamba roja(Tringa totanus), el repicatalons (Emberiza schoeniculus) o el teixidor (Remiz


6/16


5

pendulinus). Entre les espcies nidificants poden citar-se la cuallada vulgar(Galerida cristata), el mussol com (Athene noctua),lliba (Tyto alba) o el siboc(Caprimulgus ruficollis). Entre els mamfers trobem leri clar (Erinaceus algirus),

la mostela (Mustela nivalis), la guineu (Vulpes vulpes) o labundant conill(Orictolagus cuniculus) i entre els amfibis el gripau corredor (Bufo calamita) ipossiblement el ttil (Alytes obstetricans). A la desembocadura de la Riera de laBisbal, quan hi ha llevantades o torrentades, remunten la riera algunes espcies depeixos, com languila (Anguilla anguilla) o les llises (Mugil sp).Tanmateix, el valor potencial de les Madrigueres, a nivell ecolgic i ds social, senorme. La restauraci dels ambients naturals, que ara trobem de formafragmentria a lespai, permetria assolir uns nivells de diversitat despcies icomunitats molt elevats. I en el cas dels ocells, les xifres podrien ser espectaculars.

En espais similars situats a la lnia litoral, en ser llocs de reps durant lesmigracions, arriben a comptabilitzar-se ms de 200 espcies docells diferents. Ales Madrigueres, a ms de combinar ambients de platja i aiguamolls, acull tambels ecosistemes riberencs i de vegetaci mediterrnia, i gaudeix de continutat ambels espais agrcoles i forestals del Pla de Mar o el Coll de Calafell. La Riera de laBisbal, finalment, s un excellent connector ecolgic i paisatgsitc: perexemplificar-ho, a travs del seu curs, una guineu, un porc senglar o qualsevolpersona, podria desplaar-se des de les muntanyes del Montmell fins al mar, a lesMadrigueres, sense trepitjar asfalt ni trobar obstacles insalvables.

Tamariu (Tamarix sp) florit. A les Madrigueres encara es conserven fora exemplars daquestsarbrets tpics del litoral, tant de T.canariensis com T.africana


7/16


6

Ar blanc (Crataegus monogyna) en plena floraci, al mes dabril. s un arbust amb moltespropietats medicinals, abundant a les Madrigueres

Aloc (Vitex agnus castus):floreix al juliol, oferint uns bonics tons liles al paisatge, en ple estiu. Eltrobem noms al Torrent del Lluc, a la Riera de la Bisbal i a les Madrigueres.


8/16


7

Martinet blanc (Egretta garzetta) a les Madrigueres (maig 2013)Durant la migraci s possible veure moltes espcies docells diferents a les Madrigueres.

Amb la naturalitzaci de lespai les possibilitats augmentarien enormement.

Corriol petit (Charadrius dubius), en primer terme, i femella de corriol camengre (Charadriusalexandrinus), a la desembocadura de la Riera de la Bisbal (octubre 2012). Del primer sen veuendurant les migracions. De corriol camanegre, espcie amenaada, en sobreviuen algunes parelles

al litoral del Baix Peneds.


9/16


8

Poll de corriol camanegra nascut aquest any ben a prop de les Madrigueres

Tot i que prcticament ha desaparegut de les Madrigueres, el lliri de mar (Pancratium maritimum),s una de les plantes tpiques i ms atractives dels sorrals.


10/16


9

Del Vendrell al mar

Com alternativa a all que preveu lactual Pla Urbanstic del Vendrell, que pretn

unir el Vendrell amb les platges urbanitzant prcticament tots els espais lliures delPla de Mar, des del GEVEN es va proposar aquest concepte de cam verd, posanten valor els espais no urbanitzats, agrcoles i forestals que resten i, a partir de leixde la Riera, comunicar el Vendrell amb les Madrigueres. Litinerari de la sortidadavui vol mostrar els atractius paisatgstics daquest recorregut i lagradablesensaci darribar al mar per lltim espai sense edificar, a peu o en bicicleta ipassant per camins poc transitats. Lxit de la via verda (el carril bici), per onpassarem, s una mostra palpable de la necessitat i la demanda social que existeixdhabilitar camins lliures de vehicles a motor per on passejar o anar en bici amb

tranquilitat i seguretat.

Proposta de connexi del Vendrell amb les Madrigueres a partir dels espais lliures: parc urb alPuig i el Matar, parc agrcola i forestal al Pla de Mar i espai naturalitzat de les Madrigueres al litoral(autor: Pau Batlle)


11/16


10

Salvem les Madrigueres, la campanya ciutadana que ha aconseguitevitar ledificaci de lespai.

Les Madrigueres, com la resta del litoral, va classificar-se com a sl urbanitzable.El procs urbanitzador va anar avanant imparable, fins convertir aquest espai enlnic sense edificar de la comarca. I de ben segur que, si un grapat de personesno hagussin engegat aquesta campanya a principis dels 90, enguany fa 20 anys,les Madrigueres ara acollirien centenars dhabitatges: lltima finestra al marshauria tancat. Ha estat una campanya llarga, esgotadora en moles ocasions,per feliment exitosa en all essencial: evitar lurbanitzaci de lespai. Per aix,els esforos van centrar-se al principi en aconseguir classificar-les com a sl no

urbanitzable despecial protecci. En la revisi del Pla General Urbantic de lany1999 van presentar-se ms de 6.000 allegacions individuals i prop de 100dentitats i associacions demanant aquesta protecci. Fins el moment, ha estat lareivindicaci ciutadana que, a la comarca, ms suport popular ha obtingut. Malgrataix, lAjuntament daquell temps, format per CiU i PP, va fer cas oms a aquestademanda ciutadana i pretenia tirar endavant un pla que permetia construir prop de700 habitatges a les Madrigueres. La connivncia entre aquell consistori i elspromotors i propietaris de lespai va ser constant, fins al punt que, fins i tot desprsdhaver perdut les eleccions municipals del 2003, dies abans de fer el canvidalcaldia, van aprovar el Pla Parcial durbanitzaci de lespai. Des del GEVEN,durant aquests anys, vam posar totes les traves possibles per evitar-ho: endiverses ocasions vam aconseguir aturar in extremis laprovaci de diferentsinstruments urbanstics necessaris per poder urbanitzar lespai. Finalment, canvispoltics a lAjuntament i la Generalitat van permetre que, per fi, el 2004, el PlaDirector Costaner blinds la protecci de les Madrigueres, esvant qualsevolpossibilitat dedificar-hi. El Pla, per, concentrava ledificabilitat a darrera dels pisosdel Pascual Mitjavila, on shi poden construr fins a 1.400 habitatges. Sishagussin ats les allegacions presentades, aquesta xifra hauria estat moltmenor. A canvi, per, els promotors estan obligats a cedir les Madrigueres comespai pblic a lAjuntament (ja s una realitat), i no poden comenar a construr caphabitatge fins que no shagi executat, a crrec dels promotors, el Projecte deNaturalitzaci de lespai, emparat normativament per un Pla Especial de protecciaprovat el 2006.

Aquest projecte preveu, com a ms destacable, el segent:

- la conversi de la carretera que actualment travessa lespai en un vial aptenoms per a vianants i bicicletes, i que faria, a lhora, denlla entre els

passeigs martims de Sant Salvador i el Sanatori.


12/16


11

- El trnsit rodat es canalitzaria per un nou vial que passaria parallel a la via

del tren, per lextrem nord de les Madrigueres

- La recreaci i restauraci dels principals ambients naturals presents alespai: dunes i aiguamolls temporals a la lnia litoral, creaci de duesllacunes resseguint aproximadament lantiga llera de la Riera de la Bisbal,facilitant, a ms, la connexi amb lactual traat. Potenciar la vegetaci deribera amb alocars i tamarigars i mantenir i recuperar els conreus degarrofers i oliveres de la part nord, aix com taques de mquia mediterrnia.

- Permeabilitzar la connexi de les Madrigueres amb el Pla de Mar, obrint unpas de fauna per sota la via del tren i rabaixant i obrint el mur de contencidel marge esquerra de la Riera.

- Contrucci dun equipament per a fer funcions daula de natura, a la partinterior, sota el cam de Vilanova, cam que tamb es respecta i es restaura,de pas exclusivament per vianants i bicis.

- Itineraris de natura per dins lespai, per poder-lo gaudir sense entorpir el seu

funcionament com espai natural. Especficament, no creua en cap momentles zones ms frgils de dunes i aiguamolls costaners, concentrant elsaccesos a la platja pels dos extrems de lespai.

Imatge virtual del pla de naturalitzaci de les Madrigueres i de la urbanitzaci del costat.


13/16


12

Vista eria de les Madrigueres i simulaci del Projecte de Naturalitzaci aprovat. Imatges queformen part de lexposiciLes Madrigueres, una finestra al mar, que va inaugurar-se a laprimavera del 2007.

Aquest projecte, certament ambicis, va quedar aturat per la crisi. Els promotors,vista la cojuntura actual, no volen ni sentir a parlar de tirar endavant aquest pla. Els

mateixos promotors que durant anys i anys van pressionar fins la sacietat perpoder urbanitzar en aquest sector, ara que ho podrien fer (al costat), no ho fan.Aquest fet, tot i que deixa a laire la naturalitzaci de lespai, obre novespossibilitats de futur per poder tornar a qestionar si t algun sentit edificar nousespais del litoral, encara que sigui a segona lnia de mar. De fet,ara per ara, ja hanincomplert el pla detapes que establia el Pla Parcial. De mentres, per, cal tornar aobrir el debat sobre qu fem a les Madrigueres. Actualment lespai est tancat, iexisteix una pseudo explotaci agrcola i ramadera que ofereix un aspectedesendraat i poc curs. A la lnia litoral, els xiringuitos destiu, els aparcaments i elpas constant dels tractors per la sorra, van malmatent els ambients de sorral iaiguamolls temporals. Periodicament shi organitzen concentracions diverses: deHarleys, dautocaravanes...: lnic espai sense edificar s molt cobdiciat. I peracabar-ho dadobar, i de forma incomprensible, el 2010, lAjuntament del Vendrell iel Ministeri de Costes, presenten un projecte de connexi dels passeigs martimsque implicaria el segent:

- Travessar de punta a punta tota la zona de dunes amb una passera, donsurten fins a 4 accessos diferents cap a la platja

- Invertir ms de 100.000 euros en aparcaments per a cotxes a linterior de

lespai, que el mateix projecte considera provisionals.


14/16


13

s a dir, contradint de forma flagrant el que estableix el Pla Especial de Proteccide les Madrigueres i el Projecte de Naturalitzaci aprovat. Llegint el projecte de

Costes queda clar que ni coneixien lexistncia daquests documents normatiusvigents. I el ms greu, les actuacions de naturalitzaci han danar a crrec delspromotors, i aqu sinvertirien, malament, ms dun mili deuros de recursospblics. Tot plegat un despropsit que el GEVEN i el GEPEC vam denunciar i vammirar daturar amb la presentaci duna extensa i contundent allegaci.La crisi, de nou, sembla que allunya temporalment aquest projecte, per cal estaralerta per evitar que un error greu de ladmnistraci malversi recursos daquestamanera en un espai que no sho mereix.

Plnol general del projecte de naturalitzaci aprovat i vigent. Pot apreciar-se com es canalitzen elsaccesos a la platja noms pels extrems de lespai(fletxes vermelles), la situaci de laula de natura(a la part interior nord-est) i la recreaci dels diferents ambients a recuperar: ambients dunars(groc), maresmes salobroses (marr clar), vegetaci de ribera (verd fort), llacunes esturiques(blau), sorrals (rosa) i conreus i mquia mediterranis (verd clar).


15/16


14

CRONOLOGIA RESUMIDA DE LA CAMPANYA SALVEM LES MADRIGUERES

Desembre 1993 Primer acte pblic en el que es presenta la campanya "Salvem les Madrigueres"

Mitjans 1994El GEVEN presenta una primera proposta a l'Ajuntament per recuperar lesMadrigueres com espai natural.

Juny 1995 Eleccions municipals: guanya CiU i fa pacte de govern amb el PP

Juliol 1996:L'Ajuntament i CEVASA (propietaris majoritaris) signen un conveni on escomprometen a urbanitzar les Madrigueres

Juliol 1997: S'inicien els treballs de revisi del Pla General del Vendrell

Octubre 1997El Geven demana incloure la protecci de les Madrigueres com a sl no urbanitzableen el nou planejament urbanstic del Vendrell

Novembre 1997 CEVASA presenta el primer pla per urbanitzar les Madrigueres

Desembre 1998El GEVEN presenta un estudi sobre els valors botnics de les Madrigueres i informaque s'inclou l'espai a l'Inventari de les zones humides de Catalunya

Desembre 1998 L'ajuntament demana un estudi a la Universitat de Barcelona sobre les Madrigueres

Gener 1999L'ajuntament aprova inicialment el nou Pla General: les Madrigueres segueixen com asl urbanitzable!

Febrer 1999El GEVEN prepara una allegaci demanant la preservaci de tot l'espai de lesMadrigueres com a sl de protecci especial

Mar 1999L'ajuntament rep l'estudi de la Univesitat en el que es recomana la preservaci de totl'espai de les Madrigueres. NO el fa pblic

Abril 1999 El GEVEN aconsegueix l'estudi de la Universitat i el fa pblic

Maig 1999El GEVEN presenta ms de 6.000 alegacions inidividuals i prop de 100 d'entitatsdemanant la preservaci de les Madrigueres

Maig 1999L'ajuntament fa cas oms i aprova el Pla General: a les Madrigueres s'hi podenconstruir prop de 800 habitatges

Juny 1999 Eleccions municipals: torna a guanyar CiU i fa pacte de govern amb el PP

Tardor 1999

El GEVEN atura in extremis l'aprovaci del Pla d'actuaci urbanstica que permetria

construir a les MadrigueresTardor 1999 Eleccions autonomiques: torna a guanyar CiU, pacte amb el PP.

Desembre 1999La Generalitat aprova inicialment el Pla d'actuaci urbanstica que permet contruir 650habitatges a les Madrigueres.

Desembre 1999Emotiu acte del GEVEN a l'auditori Pau Casals: el mestre hauria volgut preservar lesMadrigueres!

Juny 2000Intenses pluges provoquen l'inundaci del centre del Vendrell: la Riera de la Bisbal esdesborda a Sant Salvador i s'inunden la major part de les Madrigueres

Tardor 2000Les inundacions obliguen a reduir la zona edificable de les Madrigueres en ser zonainundable

Mar 2001 Una resoluci del Parlament insta a preservar les Madrigueres

Juny 2003 Eleccions municipals: guanya PSC i pacta amb el PP

Juny 2003 Ja perdudes les eleccions, abans del canvi d'alcalde, CIU+PP aproven el Pla parcialque preveu urbanitzar les Madrigueres

Juliol 2003 El GEVEN presenta allegacions al Pla Parcial

Desembre 2003 Eleccions autonmiques: es forma el primer govern tripartit: PSC, ERC,ICV

Maig 2004Primer pas per salvar les Madrigueres de l'edificaci: s'aprova inicialment el PlaDirector Urbanstic que proposa eliminar els habitatges de les Madrigueres

Novembre 2004 Aprovaci definitiva del Pla Director, les Madrigueres salvades de ledificaci!!

2006 i 2007

Saproven el Pla Parcial, el Pla Especial de protecci i el projecte de naturalitzacique blinden la protecci de les Madrigueres i concentren els habitatges a segona lnia,darrera el Pascual Mitjavila. Les Madrigueres passen a ser sl pblic i protegit. Unaexposici explica aquesta protecci i els projectes aprovats.

2010

Es presenta un projecte duni dels passeigs martims travessant les Madrigueres,contradint el Pla Especial i el projecte de naturalitzaci. El GEVEN i el GEPECalleguen en contra i defensen la normativa vigent.

Maig 2013 Sortida a les Madrigueres: obrim de nou el debat!


16/16


15

Logotip de la campanya Salvem Les Madrigueres

Un record ben especial per en Pep Blasco, president delGEVEN durant molts anys, lnima de lentitat i un delsimpulsors daquesta campanya. Sense la seva tenacitat i

bon fer, probablement, no ho haurem aconseguit!!

-------------------

BicVenBP:

[email protected]

----------------------------

GEVEN

Av. De la riera, s/n Local dels Nens del Vendrell

Mail:[email protected]

Web:www.geven.cat

Facebook:https://www.facebook.com/geven.dospuntzero

Twitter: @GEVEN2punt0
mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]://www.geven.cat/http://www.geven.cat/http://www.geven.cat/https://www.facebook.com/geven.dospuntzerohttps://www.facebook.com/geven.dospuntzerohttps://www.facebook.com/geven.dospuntzerohttps://www.facebook.com/geven.dospuntzerohttp://www.geven.cat/mailto:[email protected]

Dossier Sortida Madrigueres

Documents

Transcript of Dossier Sortida Madrigueres