Teatre dela Massa

Vilassar de Dalt(Barcelona)

http://www.mcny.org/exhibition/palaces-for-the-people-guastavino

El teatre de la Massa, de Vilassar de Dalt, fou construït per Rafael Guastavino Moreno entre novembre del 1880 i gener del 1881. És l'obra més complexa de les que va construir a Catalunya i en la qual pogué desenvolupar tot el seu enginy constructiu. L'edifici és de planta circular combinada amb un rectangle irregular on hi ha l'escenari. La sala està coberta per una cúpula rebaixada sostinguda per dues sèries de pilars de fosa, intercalats alhora amb voltes radials de maó de pla entre biguetes metàl·liques.La cúpula del teatre de Vilassar de Dalt fa disset metres i mig de diàmetre per només tres metres de fletxa. És molt prima, només un doblat de rajola de pla, una volta catalana, unit amb ciment —a penes cinc o sis centímetres de gruix— i reforçada amb nervis exteriors d'un sol gruix de rajola, disposats com a paral·lels

i meridians. Al centre hi ha un òcul de quatre metres de diàmetre.El teatre de la Massa és una estructura molt senzilla però molt atrevida, la més atrevida que Guastavino havia fet fins llavors, i la demostració que l'obra de maó de pla com ell l'executava permetia moltes solucions constructives.És el darrer edifici bastit per Rafael Guastavino Moreno abans d'emigrar als EUA cercant nous horitzons socials i econòmics per a les seves iniciatives, i una obra cabdal en la seva carrera professional.La cúpula del teatre de la Massa és la primera cúpula de Rafael Guastavino i l'única que construí al nostre país. Als EUA, les cúpules de Guastavino van esdevenir el símbol de la seva empresa.

Fotografia del teatre de Vilassar de Dalt publicada el 1901 per Peter B. Wight a la revista americana The Brickbuilder, 10

Genís Trias Cuyàspromotor de la Societat del Teatre

Secció del Teatre bastit per Guastavino

Rebut autògraf deRafael Guastavino corresponent

al primer pagament per la construcció del teatre de Vilassar

A la segona meitat del segle XIX, a Vilassar de Dalt, una localitat amb una gran industrialització tèxtil, el solar de l'actual teatre de la Massa estava ocupat per les dependències d'una fallida aventura fabril, una part de les quals eren utilitzades per a fer-hi balls i teatre d'afeccionats. L'any 1879, el precari local que aixoplugava aquelles activitats d'esbarjo hagué de ser enderrocat per motius de seguretat. Llavors, en Genís Trias Cuyàs, forner d'ofici i animador d'aquell local, va impulsar la construcció d'un nou teatre. El 21 de juny del 1880 adquirí la finca i el 10 d'octubre constituí la Societat del Teatre de Vilassar amb onze vilassarencs més: el metge Joan Bta. Parcet, el farmacèutic Pere Màrtir Vehil, els comerciants Josep Piferrer i Salvador Banús, l'hisendat Melcior de Bruguera, els fabricants tèxtils Miquel Piferrer, Jaume Serra i Josep Vehil, i els propietaris agrícoles Josep Banús, Salvador Boquet i Pere Villà. Cadascun hi aportà tres-cents duros, mil cinc-centes pessetes.

La Societat del Teatre encarregà les obres al construc-tor Rafael Guastavino Moreno, que aquells anys bastia habitatges i edificis industrials amb la tècnica construc-tiva tradicional del maó de pla, en la qual substituïa l'ús del guix per ciments del tipus «pòrtland», llavors una novetat en el món de la construcció, i també uti-litzava el ferro en els seus edificis. Rafael Guastavino cobrà el primer pagament per la construcció del teatre de Vilassar el 13 de novembre del 1880 i el darrer el 15 de gener següent. El 26 de febrer del 1881 Rafael Guastavino embarcava cap a Nova York. El teatre de Vilassar de Dalt, la seva última obra a Catalunya, s'inaugurà un parell de setmanes després, el 13 de març del 1881.

El 1889 en Genís Trias fundà la societat de mutu auxili Centre Vilassarenc, de la qual en fou el primer pre-sedent. Pocs mesos després la nova entitat adquirí el teatre i construí un edifici social com a cafè a la part del solar que no havia estat ocupada. Les representacions

a càrrec de les companyies de comèdies del Centre ompliren moltes tardes de diumenge de la Massa; el 1905 s'hi instal·là el primer cinema de Vilassar de Dalt i durant dècades els lluïts balls de la Massa feren història –sobretot els de sant Antoni, de Nadal i de Carnaval. Del 1940 ençà el Centre Vilassarenc continuà l'activi-tat mutualista, el cafè, el cinema, els balls i el teatre, i esdevingué un gran centre cultural amb la promoció o l'acolliment d'exposicions de pintura, conferències, debats i projeccions de diapositives, l'agrupació ar-queològica, exposicions i un laboratori de fotografia, concursos de pintura, cursos d'idiomes o de sarda-nes, el grup sardanista, curses populars, jornades de joventut, mítings, classes de ballet, concursos de disfresses, sopars tertúlia... Ara el Centre Vilassarenc és una associació cultural per continuar la rica i plural trajectòria que l'ha fet arribar al segle XXI i el teatre és gestionat per un Consorci constituït per l'Ajuntament de Vilassar de Dalt i el Centre Vilassarenc.

El teatre construït per Rafael Guastavino es va mante-nir en la seva estructura originària durant molts anys, només amb alguns complements afegits. El 1988 se n'inicià una primera restauració dirigida per l'arqui-tecte Albert Bastardes Porcel i subvencionada per la Diputació de Barcelona. Les obres es realitzaren en tres petites fases i s'abandonaren el 1991. El teatre quedà en desús i el 1999 es reprengueren les obres amb un projecte molt més ambiciós redactat pels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Fabré. El teatre fou reinaugurat 27 d'abril del 2002. Les obres foren subvencionades amb fons de la Comunitat Eu-ropea, del Ministeri de Foment, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de l'Ajun-tament de Vilassar de Dalt. El teatre remodelat té un aforament de 480 localitats.

la Massa: del 1881 al segle XXI

La fàbrica dels Germans Batlló segons un gravat de finals del segle XIX

Rafael Guastavino (damunt d'un arc de maó de pla)durant la construcció de la Biblioteca Pública de Boston (1889-1890)

Vista parcial del teatre de la Massa el 1980 (Foto: Joan Clapés)

Cartell publicitari de la R. GUASTAVINO CO.amb disset cúpules bastides als EUA (1910c)

VALÈNCIA BARCELONAVILASSAR DE DALT NEW YORK BOSTON ASHEVILLE WILMINGTON CHICAGO AUGUST WASHINGTON WOBURN SAN FRANCISCO PROVIDENCE BLACK MOUNTAIN

RAFAELGUASTAVINOMORENO

Rafael Guastavino Moreno nasqué a València el 1842. Fou el quart dels catorze fills de Rafael Guastavino Buch i de Pascuala Moreno. El pare s'havia traslladat a València des de Barcelona, on l'avi Davide Giuseppe Guastavino s'havia establert i casat a finals del segle XVII, procedent de Gènova (Itàlia).El jove Rafael Guastavino s'interessà per la música i s'inicià en l'aprenentatge del violí, alhora que comen-çava a treballar amb l'arquitecte Josep Nadal, inspector reial d'obres públiques a València, on se li desvetllà l'interès per l'arquitectura.El 1861, als dinou anys, es traslladà a Barcelona, a casa de l'oncle Ramon, copropietari d'un pròsper negoci de sastreria. Rafael es matriculà a l'Escola Especial de Mestres d'Obres, on estudià fins el 1864 amb els professors Elies Rogent Amat i Joan Torras Guardiola –l'Eiffel català–, ambdós partidaris de les modernit-zacions tecnològiques en la construcció.La intuïció de Rafel Guastavino el va portar a desen-volupar i modernitar l'antiga tècnica del maó de pla, utilitzada sobretot per a construir voltes, substituint el guix que s'emprava com element cohesionador per ciments naturals o de tipus pòrtland, llavors nous en el mercat de la construcció.

Amb aquesta «modernització» de la tècnica tradici-onal del maó de pla, Rafael Guastavino assolia unes resistències molt més grans. Les fulles de maó solidifi-cades entre si pel nou material tenien una resistència extraordinària al cap de poques hores de ser cons-truïdes i així podia salvar amb facilitat espais de gran amplada i suportar les pesades càrregues que exigien els moderns edificis residencials o industrials.El 1868 aplicà aquestes tècniques per primera vegada en la construcció de la fàbrica Batlló (ara l'Escola In-dustrial). Entre 1880 i 1881 Guastavino bastí la seva darrera obra a Catalunya, el teatre de Vilassar de Dalt. Poc després emigrà als Estats Units d'Amèrica, on patentà les seves tècniques constructives i fundà l'empresa Guastavino & Co. que en dues generacions participà en la construcció de més d'un miler d'edificis, molts d'ells de gran importància.Rafael Guastavino Moreno morí a la seva casa de Black Mountain, Carolina del Nord –EUA–, l'1 de febrer del 1908.

el teatre de la Massa segons els experts

Bonaventura Bassegoda i Mustéarquitecte

«... Trátase de un local espacioso, destinado a sala de espectáculos, de planta circular combinada con un rectángulo, correspondiente al esce-nario. La sala va cubierta con una cúpula rebajada, apeada por columnas de fundición, confiándose el contrarresto de los empujes a las bóvedas de cañón radiales y apoyadas sobre viguetas metálicas, que flanquean aquella. La cúpula, de 17 m. de diámetro y 3,50 m. de flecha es de dos gruesos de rasilla y va reforzada con nervios exteriores según paralelos y meridianos; en su parte alta se abre un linternón de 4 m. de luz. La estructura es atrevida y nos obliga a decir que su estabilidad se debe en gran parte a la bondad de los materiales y a la mano de obra esmeradí-sima, que tanto acredita a los constructores catalanes.»1925, Informe sobre l'estat del teatreArxiu del Centre Vilassarenc

Jeroni Martorell i Terratsarquitecte

«...llamó la atención del suscrito, la singular estructura constructiva del mismo. Obra de ladrillo y hierro atirantado, presenta las características propias de las construcciones que hacia el año 1870 levantó en nuestro país el arquitecto Guastavino. Efectivamente fue éste quien proyecto tal edificio. Obra personal, atrevida, de verdadero mérito hay que calificarla; lástima que una excesiva simplicidad y economía, no permitiera un más completo acabado de la misma.Evidencia la valía de Guastavino, el hecho de haberse trasladado en busca de más amplios horizontes a los Estados Unidos, donde introdujo junto con sus inventivas, los sistemas constructivos a la catalana, que hoy tienen allá ya carta de naturaleza.El Teatro que nos ocupa es quizás la obra más compleja, construida aquí por Guastavino. Las construcciones de la fábrica Batlló, actualmente residencia de la Universidad Industrial, son más sencillas. Vilassar de Dalt puede gloriarse de poseer una muy interesante obra, de notable constructor.»

1927, Informe sobre l'estat del teatre; Arxiu del Centre Vilassarenc

Joan Rubió i Bellverarquitecte

«... Como quiera que a la simple inspección ocular ya me di cuenta cabal de que la dicha cubierta-cúpula ni se halla en estado de ruina ni lo estará en largos años de su vida, creo que huelga todo dictamen y todo informe y ha de bastarle una contestación a la simple consulta que sobre el caso pueda hacerse. (.../...) Mientras no se produzca algún otro motivo, hoy improbable, la bóveda se sostendrá largos años en buen estado. No podía esperarse otra cosa de una obra de un hombre de fama universal y que en todas sus obras, incluso en la sala que nos viene ocupando, da gallarda muestra de su delicadeza constructiva y de su rara habilidad.»1930, Informe sobre la resistència de la cúpula del teatre;

Arxiu del Centre Vilassarenc

Carles Buxadé i RibotJoan Margarit i Consarnau

arquitectes

«L'edifici que es tracta fou projectat i construït per l'arquitecte Rafael Guastavino i Moreno i els professionals de la Vila, de 1880 a 1882, després que en Genís Trias i Cuyàs i onze socis més, com Societat del Teatre de Vilassar de Dalt, compressin la finca i els hi encomanessin el projecte.Rafael Guastavino i Moreno fou un arquitecte que des del 1870 realitzà arriscades construccions de volta de totxo i ferro atirantat, i que, poste-riorment, es traslladà als EE.UU., on introduí els sistemes constructius a la catalana.L'edifici del Teatre de Vilassar de Dalt és, potser, l'obra més complexa construïda per Guastavino en el nostre país. (.../...) L'edifici presenta, en general, un estat constructiu acceptable. En la zona de més vàlua arqui-tectònica, la corresponent a la cúpula de la sala d'espectacles, només precisa obres de conservació i reparació. Pel que fa a l'edifici annex de l'escenari precisa, en canvi, una reparació total des del soterrani per a poder garantir-ne un correcte us i l'absència de perills d'estabilitat.»

1984, Memòria de la diagnosi i aixecament de plànols del teatre La Massa

Joan Bassegoda Nonellarquitecte

«Guastavino se’n va anar als Estats Units el 1881 però abans va deixar la seva obra més important a Catalunya en el Centre Vilassarenc o la Massa».Las bóvedas de Guastavino en América;

Instituto Juan de Herrera, 2001

Albert Bastardes Porcelarquitecte

«Guastavino construí a Vilassar una gran sala plurifuncional: teatre, circ, ball... Li va donar la forma escaient i ho va resoldre amb una economia de mitjans que meravella. Poques vegades es dona que funció, forma i tècnica resultin tan compenetrades, tan idònies, tan ajustades. Poques vegades es pot comprovar com tot el que composa l'edifici és necessari i res no hi falta ni res no hi sobra. Estem inclinats a reconèixer que el teatre de Guastavino a Vilassar és una obra perfecta, en les condicions que li van ser posades.El Teatre de la Massa és una obra remarcable del seu autor, que es conserva, majoritàriament, en bon estat. El pas del temps i l'acció dels homes n'ha malmès alguns aspectes menors però ha accentuat la seva gran bondat arquitectònica. No solament s'ha de reconèixer que expressa com cap altre el sentit constructor de Rafael Guastavino, sinó que resulta una obra molt singular en l'arquitectura del seu temps, en certa manera precursora de moviments culturals posteriors pel seu constructivisme racionalista.El teatre de Guastavino a Vilassar és una obra que forma part del Patrimoni Arquitectònic català per mèrits propis...»

1986. Memòria descriptiva de l'Avantprojectede restauració i reforma del teatre

«Malgrat que l’edifici no és gaire gran, la singularitat estructural de la sala i la riquesa de solucions emprades fa que el Teatre del Centre Vilassarenc tingui l’estructura més ambiciosa i complexa que Rafael Guastavino va construir al nostre país. Així mateix, aquest edifici, amb la seva atrevida cúpula rebaixada, és el preludi de les grans voltes i cúpules de maó de pla que construiria posteriorment als Estats Units».

Teatre «La Massa» de Guastavino, 1881-2002Edicions UPC, 2002

Salvador Tarragó Cidarquitecte

«Després de la fàbrica Batlló, el Centre Vilassanès és l’obra més important de Guastavino a Catalunya».«Consideracions sobre l'obra catalana de Guastavino»,a Guastavino Co (1885-1962) Registre de l’obra a Catalunya i Amèrica;COAC, 2002

Lluís Dilmé i Xavier Fabréarquitectes directors de la restauració del teatre La Massa,

juntament amb Ignasi de Solà-Morales († 2001)

«Totes les obres de Guastavino a Catalunya i a l’estranger tenen caracterís-tiques molt similars, que arrenquen de les condicions especials dels edificis industrials i que s’adapten a altres tipus sense perdre’n els principis. Els excepcions solen ser operacions ocasionals que estilísticament es rendeixen als criteris eclèctics de l’època, sense gaires esforços innovadors. Però n’hi ha una que sobresurt entre totes per les seves característiques especials: el teatre de Vilassar de Dalt. És una obra que ja no té cap referència en l’edificació industrial i que utilitza el sistema de voltes de maó de pla no només com una construcció econòmica, resistent, funcional, sinó com una expressió arquitectònica molt radical».Teatre «La Massa» de Guastavino, 1881-2002;Edicions UPC, 2002

Oriol Bohigasarquitecte

«En el teatro de Vilassar de Dalt la cúpula rebajada, de 20 m de luz, tiene de espesor sólo una hoja de rasilla (sic), unos 5 cm (reforzada con nervios); la relación espesor/radio de curvatura más pequeña jamás construida hasta entonces y que sólo se vería superada en Alemania en los años 1920 por las cáscaras delgadas de hormigón armado...».Escritos sobre la construccion cohesivaEd. Reverter, 2006

Santiago Huerta Fernándezarquitecte

Manuel Fortea Lunaarquitecte

ex degà del Colegio de Arquitectos de Extremadura

«El teatro de la Massa ofrece unas características propias que todas juntas le confieren un carácter singular: es de una única hoja, de sección mínima, con paralelos y meridianos exteriores, estabilizador en la clave, apoyo sobre pilares con anillo absorbente de empujes horizontales. Los antecedentes de estas cúpulas tabicadas se encuentran en el levante español.La Massa supone para Guastavino el primer ensayo de construcción de una cúpula de dimensiones considerables, mas allá de una bóveda para una dependencia doméstica. La Massa es un alarde tecnológico estructural: la cubrición de un espacio de más de 200 m2, sin apoyos intermedios, con una delgada lámina de 7 cm., construida con ladrillos cerámicos y sin cimbra.El teatro de la Massa fue la experiencia que le confirió a Guastavino la confianza y seguridad suficientes para catapultarlo hacia Estados Unidos, convencido de llevar en su maleta un producto de éxito. No casualmente, la primera cúpula que construye Guastavino al otro lado del Atlántico, la de New York University, en el Bronx, en 1897, es exactamente de la misma luz que la de la Massa.»

2009; de la conferència: «La magia estructural de la bóveda tabicada»

GUASTAVINO 100 ANYSPROGRAMA D'ACTIVITATS A VILASSAR DE DALT

AMB MOTIU DELS 100 ANYS DE LA MORT DE RAFAEL GUASTAVINO MORENO

divendres 19 desembre 2008

Presentació del programaGUASTAVINO 100 ANYS

Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar de Dalt

La modernitat de Palladio,arquitecte del Renaixement

Agàpit Borràs, arquitecte

divendres 13 febrer 2009

Las raíces valencianas de Rafael GuastavinoFernando Vegas, arquitecte, Universitat Politècnica de València

dijous 12 març 2009

Texturas i pliegues de una Nación.La Compañia Guastavino y la construcción delespacio público de la nueva metrópolis americana.

Mar Loren, professora associada delDepartamento de Historia, Teoria y Composición Arquitectónicas de la Universidad de Sevilla

divendres 27 març 2009

La magia estructural de la bóveda tabicadaManuel Fortea, arquitecte, degà del Colegio de Arquitectos de Extremadura

La volta de maó de pla en el modernisme iel noucentisme

Josep Lluís Gonzàlez, arquitecte, Dep. de Construccions Arquitectòniques de la UPC

divendres 24 abril 2009

La baula retrobadaLluís Dilmé i Xavier Fabré, arquitectes,restauradors del teatre la Massa juntament amb Ignasi de Solà-Morales († 2001)

dilluns 25 maig 2009

Innovación y tradición en laobra de Guastavino

John Ochsendorf, enginyer, professor d'arquitectura del Massachusetts Institute of Technology

divendres 19 juny 2009

Guastavino en los EEUUKent Diebolt, president de Vertical Access

divendres 25 setembre 2009

Presentació de l’audiovisualRafael Guastavino:de la Massa als Estats Unitsamb guió de Josep Samon i realització deTV Mataró Produccions Audiovisuals.

Amb el suport de l’Obra Social de Caixa Catalunya, l'Ajuntament de Vilassar de Dalt i el Museu Arxiu.

Presentació de l’Auca de Rafael Guastavino (1842-1908)

amb text de Joan Vilamalai grafisme d'Albert Prats.

Presentació dewww.guastavino.catweb dissenyat per Fotopanoramic i promogut per l'Ajuntament de Vilassar de Dalt.

divendres 6 novembre 2009

Guastavino, la Massa i Vilassar de DaltJosep Samon, estudiós de la història local

dilluns 10 gener 2010

Homenatge a Ignasi de Solà-Morales

Amb les intervencions de:

Agàpit Borràs, arquitecte, comissari de Guastavino 100 anys

Pau de Solà-Morales, fill de l’homenatjat

Lluís Comeron, vicedegà del COAC

Jordi Roca, director general de Patrimoni cultural de la Generalitat de Catalunya

Xavier Yelo, regidor de Cultura

Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar de Dalt

Carme San Miguel, delegada territorialdel Govern de la Generalitat de Catalunya

a les 8 del vespre, al Teatre de la Massaentrada lliure

www.guastavino.cat

AJUNTAMENT DEVILASSAR DE DALT

Redacció, selecció de cites, selecció d'imatges, disseny i fotografies actuals del teatre: Josep Samon Forgas

www.guastavino.cat