Dossier Tr 11 13

of 48 /48
IES JOAN ORO MARTORELL TREBALL DE RECERCA DOSSIER DE L'ALUMNE PROMOCIÓ 2011-13

Embed Size (px)

Transcript of Dossier Tr 11 13

IES JOAN ORO MARTORELL

TREBALL DE RECERCA DOSSIER DE L'ALUMNE

PROMOCI 2011-13

1. CONSIDERACIONS PRVIESEl treball de recerca consisteix en un conjunt d'activitats dirigides a estudiar uns fets, uns fenmens, unes persones, unes teories o uns objectes, ben delimitats, amb aspectes poc explotats o no gaire coneguts, amb l'objectiu d'aclarir-los i d'obtenir algun coneixement nou. Tots els estudiants de batxillerat han de desenvolupar la capacitat de recerca mitjanant un treball d'aquestes caracterstiques. El treball equival a dos crdits del curriculum ( 70 hores) i representa el 10 % de la qualificaci final, per la qual cosa conv dedicar-hi atenci , esfor i exigncia en proporci al seu valor acadmic. En treball de recerca pot ser individual o sota petici, en petits grups ( normalment 2 alumnes) i es far sota l'orientaci., l'assessorament i la supervisi d'un tutor/a.

2. ETAPES DEL TREBALL DE RECERCA1. Tria i delimitaci del tema, plantejament del problema de recerca. Formulaci dhiptesi i elaboraci de l'esquema provisional del contingut. L'elecci del TR haur d'estar en consonncia amb la modalitat de batxillerat que cursa l'alumne. L'alumne/es hauran de proposar 3 Treballs de Recerca de matries diferents ordenats per ordre de preferncia . Es convenient que consulteu als vostres professors o als caps de departament sobre diferents aspectes de les vostres propostes i de les possibilitats de tutoritzaci 2. Planificaci de la recerca, especificaci de les activitats previstes, dels recursos, dels materials, dels mtodes o tcniques que s'hi utilitzaran, d'acord amb les caracterstiques del treball ( d'observaci i/o experimentaci) 3. Documentaci i activitats de camp i/o laboratori. .Consulta de documents (llibres, revistes, Internet, etc.) sobre el tema i extracci d'informaci i realitzaci d'activitats de camp i/o laboratori per obtenir dades a partir de l'experimentaci o de l'observaci directa. 4. Anlisis i interpretaci de les dades, i extracci de conclusions que confirmin o neguin la /les hiptesi o les previsions fetes sobre la qesti estudiada. 5 .Redacci de la memria escrita. Elaboraci del document escrit, estructurat, que reculli i reflecteixi tota la recerca. 6. Exposici oral. Presentaci del procs i resultats de la recerca davant un tribunal de professors, els quals avaluaran tota la feina feta.

3.A L'HORA DE REDACTAR-LO HAS DE ....... Exposar les prpies idees amb coherncia i estructuraci correcta, utilitzant un llenguatge adient Distingir les caracterstiques principal de sntesi i dels treballs d'anlisi

Analitzar els diversos criteris, objectius i subjectius, que intervenen en la selecci d'un tema o lnia de treball Comentar els aspectes diferents que intervenen en l'estructuraci d'un treball de recerca Definir les lnies i els mtodes ms adients que cal emprar en una tasca relacionada amb una recerca Delimitar els aspectes que determinen els camps bsics d'intervenci Ponderar la diversitat qualitativa i quantitativa de les fonts d'informaci Aplicar els criteris bsics, formals i no formals, a l'exposici d'un tema Valorar positivament una presentaci correcta en l'aspecte formal i coherent en el contingut, dels resultats obtinguts

LA PRESENTACI DEL TREBALLLa llengua de presentaci del treball, exposici i resums, a no ser que es demanin especficament en un altre llengua, ha de ser el catal ( a excepci dels de llengua i literatura castellana, anglesa o francesa). La redacci ha de ser clara, ordenada i sense faltes. Recordeu que les faltes poden penalitzar amb un punt menys la nota final. Cal que estigui escrit a ordinador, a doble espai, i noms s'imprimeix una sola cara del full (DIN A- 4 ).Es recomana el tipus de lletra Times New Roman, Arial o Helvtica ( mida 12 ). S'ha de presentar original i dues cpies enquadernades en tapes dures. Tamb s'haur de lliurar al tutor un CD-ROM amb el treball complert i un resum del treball de recerca d'una extensi no superior a tres fulls mida DIN A-4. El resum del treball de recerca ha de tenir les segents parts i caracterstiques: Ttol del treball Autor/a/s/es Tutor/a Modalitat de batxillerat rea curricular Nom del centre Localitat OBJECTIUS PROCS DE RECERCA CONCLUSIONS FONTS DOCUMENTALS

Caracterstiques del resum: Lletra Tipus Arial Mida 11 Nom de l'autor/a i Ttol en negreta S'ha de posar una imatge del treball (imatge de l'alumne/a o imatge simblica) Tamb shi ha dafegir en aquest mateix CD-ROM un altre resum escrit en llengua castellana, que pot ser, si es prefereix aix, una traducci al castell del TR. Les parts del resum en el cas de que no es faci una traducci literal del TR han de ser : a. Dades personals de lautor i de linstitut aix com ladrea electrnica i postal dambds b. Ttol del treball c. Breu resum de la investigaci ( mxim 500 paraules) d. Objectiu de la investigaci ( mxim 500 paraules) e. Metodologia emprada ( mxim 500 paraules) f. Resultats obtinguts ( mxim 1000 paraules) g. Conclusions ( mxim 500 paraules) h. Referncies bibliogrfiques i pgines web consultades ms importants ( mxim 500 paraules) i. Informaci grfica mnima que es consideri imprescindible

4. EL TREBALL HA DE CONSTAR DE :4.1. PORTADA O COBERTA A la portada figurar: TTOL ( ha de ser significatiu adaptat a les intencionalitats del treball, s a dir ha d'informar sobre el contingut NOM i COGNOMS de l'autor/a NOM DEL TUTOR/A del treball de recerca CURS I GRUP INSTITUT LOCALITAT I DATA La portada i l'ndex es compten per no s'hi escriu el nmero. Si voleu fer constar agraments, dedicatries o alguna cita de qualsevol autor/a ho fareu a la segona pgina L' NDEX ha de reflectir el contingut exacte del treball, les seves diferents parts i les pgines. Es collocar a principi o al final del treball

PRLEG Moltes vegades, el prleg est escrit per una altra persona diferent a l'autor del llibre i t un carcter de presentaci o de suport. En un text d'aquestes caracterstiques pot tenir un valor relatiu 4.2. INTRODUCCI T unes finalitats molt concretes: raonar respecte a la gnesi i l'objecte de la investigaci i els lmits ( siguin cronolgics, material o temtics) que ens hem imposat o que aconsellen les circumstncies; valorar l'estat actual de la qesti tractada; justificar el mtode de treball utilitzat i l'estructura general de l'obra; consignar les fonts de consulta utilitzades; fer referncia, de forma breu o objectiva, a les dificultats ms significatives previstes i com s'han afrontat, tec Al comenament de la introducci s'hi haur de situar l'abstract ( resum de 10 o 12 lnies) en angls 4.3. COS DEL TREBALL El cos del treball t un carcter especfic, molt lligat a les caracterstiques concretes que vulguem donar a la investigaci, i, per tant s difcil de generalitzar. Es poden donar algunes recomanacions generals: Tots els apartats shan de numerar segons el model desquema 1.1;1.2; Els apartats han destar situats segons una lgica temtica, mantenint una lnia de discurs coherent i evitant els buits Totes les afirmacions han destar basades en raonaments o materials concrets. La base dun treball de recerca s el rigor Les referncies a altres autors, si es volen utilitzar literalment, han de ser breus per evitar la impressi de voler "omplir" paper. 4.4. RESULTATS I CONCLUSIONS Com ja s'ha explicat, la finalitat del treball de recerca s arribar a unes conclusions sobre la hiptesi/s que has formulat a l'inici del treball. A l'hora de redactar-les tingues present: Assenyalar les dades positives que has obtingut. Destaca tot all hagis pogut comprovar o demostrar i que refermi la teva hiptesi de partida Indicar les conclusions negatives Formular els problemes pendents. Potser en algunes circumstncies o condicions la teva hiptesi no ha quedat confirmada ni negada: simplement caldr estudiar-ho en un altre moment. S'ha d'indicar tamb a les conclusions Valoraci personal

5. FONTS DOCUMENTALS

Llista de tots els llibres , articles, documents o pgines web que hagin esta consultats. S'ordenaran alfabticament per autors. COM CITAR UN LLIBRE O REVISTA 1. Cognom de l'autor/a en majscules, seguit del nom en minscules 2. Ttol del llibre i subttol ( si n'hi ha) subratllat o escrit en cursiva 3. Edici 4. Lloc de publicaci : editorial, data de publicaci 5. Nom de la collecci; nmero 6. ISBN Exemple de llibre: VICENS VIVES, J. Els Trastmares: (segle XV). 2 ed.Barcelona: Vicens Vives. 1980. (Histria de Catalunya. Biografies catalanes:8) ISBN 84-316-1811-6 Exemple de revista: KABUNDA, Mbuyi: " La guerra del Congo: retrospectives" Nova frica Nmero 4.Barcelona. Juliol 1998. Pgina 7. COM CITAR UNA PGINA WEB Cognom del autor/a en majscules, seguit del nom en minscules Ttol del document Lloc i data de publicaci URL Data d'accs Exemple de pgina WEB MONTAO, Javier. " La controvrsia sobre OGM" Biociencias. Desembre 2001. htpp :// www.biociencias.com. 5 de gener de 2002 La gran diversitat de documents que podem arribar a utilitzar fa que sigui impossible resumir aqu les normes de citaci de tots ells, per aix recomanem que consultis el document sobre citaci bibliogrfica segent: TERMCAT. Centre de Terminologia: CATALUNYA. GENERALITAT: DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Criteris de citaci bibliogrfica. Fitxer informtic) Barcelona http://www.termcat.es Catalunya (1998)

6. APNDIX O ANNEXOS

Si s'escau es poden adjuntar aquells materials utilitzats directament o complementaris que es considerin ms interessants. Aquests materials han de ser indits o poc coneguts, ja que en cas contrari n'hi ha prou amb una referncia. s aqu on s'han de posar els fulls d'experincies de laboratori, exemples de les enquestes realitzades, models de les enquestes,..

7. ALTRES CONSIDERACIONSEls ttols s'escriuen amb negreta i d'una mida ( o ms) superior al de la lletra. general del treball. L'estructura de ttols, subttols i apartats ha de ser uniforme al llarg de tota la memria (mateix tipus de lletra, mateix tipus de cos, mateix tipus de subratllat, mateixa manera de numerar-los, mateixa collocaci per a cada categoria) Els marges han de ser amples , especialment el de l'esquerra, i s'han de justificar tots dos sempre que sigui possible. Aquest marges poden ser: MARGE ESQUERRA DRET SUPERIOR INFERIOR DIMENSIONS 3 CM 2 CM 3 CM 2 CM

Les notes es poden inserir a peu de pgina. S'escriuen sempre amb lletra menuda i fan referncia a obres, autors i opinions. Les cites de les notes s'indicaran amb nombres situats al final de la paraula o frase assenyalada. Les cites sn textos d'autors per reforar certes afirmacions o per fer un comentari ms erudit. Cal anotar l'autor i la font de la cita Quan un text es repeteix ms d'una vegada no cal tornar-ne a donar totes les dades. Aix, si dues notes a peu de pgina no consecutives fan referncia a la mateixa obra, en la segona s'utilitza com a entrada: Obra citada ( o OP.CI.) i si estan seguides: dem Al final del treball cal deixar un o dos fulls en blanc

8. MATERIAL COMPLEMENTARIHa d'estar disposat d'acord amb el gui del treball i la seva utilitzaci S'acompanyar amb una llista ordenada i orientadora de cada una de les parts La ra d'aquests material ha de ser la seva utilitat de cara a l'exemplificaci de diverses parts del treball Depenent del tipus de material, el seu volum, etc., s'utilitzaran carpetes ( ordinries o especials) arxivadors, caixes......

9.L'EXPOSICI ORAL

L'exposici oral es fa davant del tribunal avaluador. La seva durada ser de 20-25 minuts. s interessant que la practiqueu davant de companys , del tutor etc. s bo convidar-hi a familiars i/o amics 9.1 PREPARACI DE L'EXPOSICI Elaboraci d'un gui o esquema amb els continguts a desenvolupar en l'exposici. Cal que sigui clar i que renunciem als aspectes secundaris. Les parts de qu ha de constar el gui podrien ser 1. Introducci. Caldr presentar el tema, justificar l'elecci, presentar la hiptesi o inters inicial que desenvolupar la recerca, justificar l'actualitat del tema etc. 2. Desenvolupament. Cal organitzar i estructurar adientment l'exposici, amb els apartats a destacar, les idees que no podem oblidar sens e presentar idees secundries o poc importants. L'estructura ha d'oferir sensaci de claredat. 3. Conclusions. S'ha de presentar un resum dels resultats del treball, sense oblidar relacionar-lo amb el propsit o hiptesi inicial. Tamb ser bo que s'exposin les dificultats que s'han trobat a l'hora de realitzar la recerca, i les orientacions diverses que s'han pogut donar com a conseqncia d'aquestes Control dels elements de suport ( can ,programes informtics.....) !!!!

10. AVALUACI DEL TREBALL DE RECERCAA l'hora d'avaluar el Treball de recerca es consideraran els aspectes que es detallen tot seguit: 1. Avaluaci de seguiment. A crrec del tutor/a del Treball de Recerca ( puntuaci mxima 3 punts ) Es valoraran els aspectes segents: Els procediments de recerca de la informaci i, segons el tipus de recerca, el treball de laboratori o de camp. L'esfor, responsabilitat i regularitat en la realitzaci de les tasques proposades i planificades La capacitat d'organitzar la feina, planificaci adequada de la recerca , creativitat, iniciativa, grau d'autonomia adquirit en el desenvolupament del treball i iniciativa per resoldre els problemes que es puguin plantejar La presentaci dels esborranys del treball en les dades proposades 2. Avaluaci de la memria del treball. A crrec d'un tribunal format per tres professors/res. ( puntuaci mxima 5 punts)

Es valoraran els segents aspectes: Estructura del dossier del treball ( procediments, resultats, conclusions, bibliografia i altres recursos). Tamb es valorar la presentaci del CD i la correcci del resum Desenvolupament de continguts de forma ordenada, lgica i clara Capacitat de sntesi i de crtica dels resultats del propi treball Capacitat d'extreure dades significatives pel desenvolupament del treball Us adequat de la llengua escrita. Adequaci del llenguatge i el vocabulari al tema estudiat 3. Avaluaci de l'exposici oral A crrec del mateix tribunal (puntuaci mxima 2 punts) Es considerar: La correcci, el vocabulari, la claredat ,... en l'exposici oral La capacitat d'estructuraci i de sntesi en l'exposici del tema Els mitjans emprats en l'exposici L'adequaci de les respostes a les preguntes que es puguin plantejar 4. Puntuaci per lliurament del treball en la primera data (desembre) L'alumne que lliuri el seu TR el desembre veur incrementada la seva puntuaci en 1 punt

11. RECUPERACI DEL TREBALL DE RECERCA En el cas de no obtenir una avaluaci positiva , i havent obtingut una puntuaci del 50 % o ms en l'apartat corresponent a l'avaluaci de seguiment i havent exposat el treball de recerca en la data determinada, podr presentar en la data que ve en la temporitzaci adjunta un nova versi del treball de recerca, que haur de tornar a exposar davant del mateix tribunal Cal recordar: Que la qualificaci del treball de recerca ha de ser un nombre enter Que el Treball de Recerca val un 10 % de la nota global de Batxillerat Que els Treballs de Recerca que destaquin per la seva qualitat podran ser proposats a que participin en el Frum del Treballs de Recerca que es celebra a Martorell amb la

participaci del instituts de la comarca i als diferents premis que convoquen les administracions, universitats ( Ministerio de Educacin , Generalitat, ...... )

CALENDARI DEL TREBALL DE RECERCA 2010-2012ACTIVITAT 20 de gener 2011 3 de febrer 2011 TEMPORITZACI Lliurament de la documentaci del TR Lliurament de les 3 propostes dels alumnes als tutors de 1r Batxillerat 24 de febrer 2011 Es posa en coneixement dels alumnes quin s el TR acceptat i el tutor corresponent Febrer, mar,abril ,maig, juny 2011 Primeres entrevistes. Treballs previs 30 juny 2011 Lliurament primer esborrany Estiu 2011 S'hauria de fer el gruix del TR 30 de setembre 2011 Lliurament del segon esborrany (mnim 30 fulls) 9 de desembre 2011 Lliurament tercer esborrany ltim dia lectiu del desembre de 2011 (21 o Primera data de possible lliurament de la 22) memria definitiva del TR (al/s Tutor/s de 2n de batxillerat) 19 de gener 2012 Segona i darrera data de lliurament de la memria definitiva del TR (al/s Tutor/s de 2n de batxillerat 2 de febrer 2012 Exposici oral dels treballs de Recerca 8 de mar 2012 Lliurament de la nova versi del TR no sueprats 15 de mar 2012 Nova exposici oral dels TR no superats

LLISTA DELS TREBALLS DE RECERCA 2011-13

En general, tots els departaments valoraran propostes dels alumnes diferents dels que aqu es presenten Algun dels temes que porten UAB al final del seu enunciat vol dir que tenen una tutora de refor de l'UAB, a ms a ms de la tutoria de l'Institut, a travs del seu programa ARGO El programa Arg de l'UAB t unes limitacions en quant al nombre total de TR que poden tutoritzar. Es possible de que no sigui factible la seva realitzaci, ja que pot ser de que les places disponibles estiguin ja ocupades

DEPARTAMENT DE LLENGUA CASTELLANA I CLSSIQUESCap de Departament : Marc Garriga

rea de Castell1. LOS DETECTIVES MS FAMOSOS DE LA LITERATURA Sherlock Holmes, Poirot, Ms. Marpel, Maigret, Dupin Anlisis y comparacin. Carcter, actitud, peripecias, lenguaje, etc. Obras en que salen, maneras de resolver crmenes, orgenes, pervivencia en otras obras, etc. 2. MUNDOS DE FANTASA Comparacin y anlisis de distintos mundos de fantasa (Harry Potter, Las Crnicas de Narnia, El Seor de los anillos, Vampiros, Superhroes). Tpicos literarios clsicos (si hay), nuevos temas, referentes, coincidencias, recursos habituales, comparacin de espacios, orgenes, mitologas, etc. 3.SOCIOLOGA DEL CUENTO Estudio comparativo de cuentos analizando los valores que de ellos se desprenden (qu tipos de moralejas hay, valores familiares, el rol femenino, la visin de lo masculino, lo heroico, los personajes malvados). Estudiar qu moralidad transmiten los cuentos y hasta qu punto pueden ser un motor de cambio de la sociedad actual. 4.SINTAXIS DE LA CANCIN Estudiar, analizar y comparar la sintaxis de las letras de la canciones. Puede desarrollarse cogiendo slo un gnero (rap, cantautor) o haciendo una comparacin de la sintaxis de distintos gneros de cancin. Coincidencias con la lengua oral, aspectos mtricos, anacolutos, etc. 5. NUEVAS TECNOLOGAS, NUEVOS LENGUAJES La introduccin de nuevos aparatos (mviles, ordenadores, consolas de videojuegos, etc) han revolucionado el mundo del lenguaje sobre todo en el pblico, adolescente y juvenil ya que sn los mayores consumidores. Pero, como afecta esta adaptacin a las nuevas tecnologias en relacin al lenguaje, tanto en la vertiente oral com en la escrita? Invasin de nuevas palabras, influencia de los anglicismos, creacin de

nuevas palabras, ritmo de adaptacin de los nuevos lenguajes al lxico comn, com queda afectada la competencia lingstica a nivel ortogrfico i de redaccin.6.LAS NUEVAS TECNOLOGAS Y LOS PROBLEMAS DE LECTOESCRITURA

Influencia de e-mails, SMS, emoticonos, etc., en la escritura de nios y jvenes. Ventajas e inconvenientes, vertiente pedaggica, etc. 7.EL LENGUAJE PUBLICITARIO Anlisis de la aplicacin de los recursos literarios en la publicidad, uso de tecnicismos, extranjerismos, tpicos Estudio tambin de los valores que este lenguaje propugna (sexismo, visin del mundo, obsolescencia, etc.) 8.LAS ESCRITORAS ESPAOLAS ROMNTICAS Bsqueda de las escritoras espaolas de esta poca. Causas de la aparicin de las mujeres en el mundo literario, comparacin entre produccin femenina y masculina. Canon romntico que establecen, pervivencia en el mundo actual.

Area de Clssiques:1. 3000 ANYS D'EVOLUCI DE L'ESCRIPTURA EN UN SMS Estudi dels mtodes d'abreviaci a l'hora d'escriure un SMS. Discernir qu s alfabtic, qu sillabari i qu ideograma. Classificaci i anlisi. Influncia d'aquesta escriptura en la resta (no noms a les noves tecnologies sin tamb en la llengua escrita a m). Analitzar altres processos en la histria de l'escriptura en qu s'han acceptat processos semblants de codificaci (la castellana, per exemple). Intentar escatir les possibilitats reals de la consolidaci d'aquesta escriptura, la manca o no d'un estndard, o normes vlides per tothom, etc. Quin futur t. 2. S DE CULTISMES EN LA PUBLICITAT Recull i anlisi dels cultismes i paraules boniques que s'utilitzen en la publicitat actual. Veure qu volen dir, qu aporten, si sn o no un recurs vlid, quina presncia de cultismes clssics hi ha, d'anglicismes, etc. Analitzar si aquestes paraules signifiquen alguna cosa o sn un mer recurs per vendre (ultra plus, bfidus actius, oxigen actiu, partcules biodegradables, oximax, cronobiologia, etc.). 3. PERVIVNCIA CLSSICA A MARTORELL Guia de Martorell a partir de tot all que t inspiraci clssica, ja sigui patrimoni arqueolgic, nomes de carrers, de botigues, festes populars, empreses, etc. Tradici clssica en edificis i inscripcions de Martorell. Estudi i elaboraci d'una visita guiada. 4. ELS PONTS ROMANS Estudi de la construcci de ponts romans a Hispnia. Tipus, llocs, noms, orografia, inscripcions. Possibilitat d'elaboraci d'una guia sobre aquest patrimoni arqueolgic.

` 5. L'S DE LLATINISMES EN LA PREMSA ACTUAL

Anlisi de l'us dels llatinismes a la premsa escrita, a la xarxa, als mitjans audiovisuals, etc. Veure qu en diuen els respectius llibres d'estil. Comparativa amb el format de notcies (poltica, esports, societat, etc.), quins sn els ms utilitzats en cada mbit. Estudiar si els electors els coneixen o no, quins cauen en dess, quins s'escriuen malament, etc.

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACap de Departament: M. Jos Jurez

1.2.

EVOLUCI DEL LLENGUATGE PUBLICITARI :anuncis premsa, revistes, TV, cartellisme. CINEMA I LITERATURA Hi ha bones novelles catalanes que shan convertit en pellcula o srie televisiva. El treball que es proposa es pot centrar en algun cas concret per ferne un estudi comparatiu i veure com el llenguatge cinematogrfic tradueix fidelment o traeix el que diu el text original. Tamb es pot fer un treball ms general per conixer i valorar les principals obres narratives catalanes que han passat al cinema. Exemples: Pa negre, Terra baixa, La plaa del diamant, Bearn o la sala de les nines, La punyalada, Solitud, La febre dor, la teranyina, El perqu de tot plegat, Grcies per la propina...

3.

POESIA MUSICAL Estudi i anlisi de les lletres de les canons dalgun grup: Manel, Antnia Font, Obrim pas, Gossos, Sopa de Cabra, Els Pets...) 4. ESTUDI DE LES PUBLICACIONS EN CATAL (Diaris: Ara, Avui... Revistes: El temps, Spiens, Serra dOr...) 4. ESTUDI DALGUNA OBRA DE NARRATIVA O POESIA CONTEMPORNIA Aquest s un tema absolutament obert que permetr descobrir qualsevol autor/a, qualsevol obra literria catalana o qualsevol tema literari. El treball shaur de realitzar a partir de la bibliografia existent i, si s possible, es complementar amb el contacte directe amb lautor o autora escollits (Quim Monz, Sergi Pmies, Carme Riera, Joan Margarit, Jordi Llavina...) ITINERARIS LITERARIS (ITINERARIS VITALS DELS AUTORS/ES O EL ITINERARIS DE LES OBRES) El treball consisteix a proposar un itinerari resseguint lactivitat dalgun autor/a, dalgun moviment literari, dalguna obra...

5.

6.

LAMOR EN LA LITERATURA (des de qualsevol punt de vista)

Es pot orientar el treball estudiant la narrativa en general, la poesia, la dramatrgia centrant-la en una poca, o en uns personatges o en autors/es concrets. s una recerca molt oberta que caldria concretar amb lalumnat.

7.

FIGURES FEMENINES EN LA LITERATURA (protagonistes de les obres o escriptores: Aloma, Colometa, Teresa Valldaura, Laura, Fanny, Marta, Maria Rosa, gata...) LITERATURA COMPARADA CATAL/CASTELL/UNIVERSAL (Mme Bovary i Pilar Prim...) Fer un treball de recerca comparada de dues obres una de catalana i una altra dalguna altra literatura del mateix perode o de temtica similar... LA MATRIA PRIMA DE LA LITERATURA: estudi monogrfic sobre la llengua duna obra literria (UAB)

8.

9.

10. PLURILINGISME I PLURICULTURALISME A CATALUNYA (UAB) 11. ANLISI DE LA LLENGUA EMPRADA A LES SRIES DE TVC. Aquest treball shauria de realitzar a partir de lenregistrament i estudi metdic del material ems per TVC ((Polnia, Crackvia, Polseres vermelles...) 12. LA TOPONMIA DE MARTORELL. Un altre treball de camp per a aquells alumnes que tinguin la curiositat de descobrir el perqu dels noms de carrers i places del barri on viuen o de la vila de Martorell en general. Caldr limitar lrea estudiada, fer linventari de noms (nomencltor de vies pbliques), investigar en quines circumstncies es van assignar i quin significat tenen en cada cas. Probablement caldr recrrer a estudis puntuals de moments histrics o dun carrer, duna plaa Una possibilitat s la de fer a recerca dels noms de les zones de conreu, horta, vinya...

DEPARTAMENT DECONOMIA i ORGANITZACI DEMPRESACap de departament: Helena Mauri 1. PROJECTE DE CREACI, ANLISI I ESTUDI DE LA VIABILITAT DUNA EMPRESA. 2. LA IMPORTNCIA DELS RECURSOS HUMANS (RRHH) DINS DEL MN EMPRESARIAL 3. LEMPRESARI IDEAL. TOTHOM POT SER EMPRESARI? LA FIGURA DE LEMPRENEDOR 4. ESTUDI DUN CAS SOBRE LA INTERNACIONALITZACI DUNA DETERMINADA EMPRESA

5..EL LLANAMENT DUN NOU PRODUCTE EN EL MERCAT 6. LES NOVES TECNOLOGIES I LENTORN EMPRESARIAL 7.LA DESLOCALITZACI EMPRESARIAL . EFECTES I CONSEQENCIES. COM FRENAR-HO? 8.LEMPRESA I INTERNET: APARENA O NECESSITAT 9. LEFICINCIA I LA COMPETENCIA: CLAU DEXIT EMPRESARIAL? 10. PLA DE MRQUETING 11.EL FENOMEN DE LA DESLOCALITZACI DEMPRESES COM A FACTOR DE COMPETENCIA I SUBSISTENCIA. 12.LA XINA. LA GRAN FBRICA DEL MN 13.LA IMPORTNCIA DE LA PUBLICITAT. LA PUBLICITAT I LEMPRESA, ABS O NECESSITAT?

DEPARTAMENT DEXPERIMENTALSCap de Departament : Vernica Esteve REA DE FSICA I QUMICA 1. EL CLIMA A MARTORELL: estudi de diferents mesures meteorolgiques (temperatura, vent, pressi, humitat...) de la ciutat de Martorell a diferents poques de l'any i comparaci amb altres zones de l'entorn o amb altres anys. 2. EL CANVI CLIMTIC I LES SEVES INCIDNCIES AL NOSTRE ENTORN: estudi dels fenmens que provoquen el canvi climtic (disminuci de la capa d'oz, efecte hivernacle, pluja cida..) i les conseqncies que afecten la vida en el nostre Planeta 3. LA PREDICCI DEL TEMPS METEOROLGIC: mesures de diferents magnituds que poden preveure el temps meteorolgic. Introducci de conceptes com isbares, tipus de nvols, huracans, tsunamis.... Predicci de mapes de temps. 4. LA FSICA D'UN PARC D'ATRACCIONS: estudi dels tipus de moviments i forces que actuen en les diferents atraccions d'un parc, aix com la conservaci de l'energia. 5. ELS DEFECTES DE L'ULL: l'ull com a sistema ptic i tipus de lents per a poder corregir les diferents malalties de l'ull (miopia, hipermetropia, estigmatisme...).

6. TIPUS DE CENTRALS NUCLEARS: estudi de les centrals nuclears que treballen per fissi i comprar-la amb les avantatges que aportaria una central que treballs per fusi. 7. APLICACIONS MDIQUES DE L'ENERGIA NUCLEAR: estudi dels avantatges i inconvenients de la radiaci en l'sser hum (radiografies, Ressonncia Magntica Nuclear, radioterpies respecte les quimioterpies...). 8. FSICA DE LA MSICA: estudi de les ones electromagntiques en els diferents instruments musicals. 9. FENMENS PTICS: perqu el cel s blau? qu s l'arc de San Mart?, qu sn les interferncies? ... 10. LES APORTACIONS DE JOAN OR A LA CINCIA: estudi bibliogrfic i cientfic del personatge histric que dona lloc al nom del nostre Institut. 11. ELS CIENTFICS CATALANS: fer un passeig per la histria del cientfics catalans i quines han estat les aportacions a la cincia. 12. EXTRACCI DE PRODUCTES NATURALS: estudi i extracci de diferents productes naturals; nicotina, casena, cafena. Com de diferents pigments naturals (carotens; clorofilla, xantofilla...). Plantejar la cromatografia com a mtode de separaci de substncies. 13. LA ROBA I EL COLORANTS: estudi de les diferents tincions que es poden fer segons el tipus de roba i la resistncia a futures rentades. 14. TEIXITS I PLSTICS: tipus, caracterstiques i obtenci dels teixits i plstics ms utilitzats actualment. 15. ELS COLORS DE L'ARC DE SANT MART. INDICADORS CID-BASE: relaci entre la coloraci que obtenim dels diferents indicadors amb els colors de l'espectre visible que ens dona l'arc de Sant Mart. 16. ELS METALLS: estudi dels estats d'oxidaci dels metalls, aix com del seus aliatges. Nous materials per a la construcci i comparaci amb tcniques per a reduir l'oxidaci. 17. ELS PERFUMS: estudi dels diferents components existents en els perfums, com podem obtenir essncies? El mn de les destillacions. 18. COSMTICS: estudi dels diferents productes existents en els cosmtics, valoraci econmica i repercussi social. 19.. LA DURESA DE L'AIGUA: estudi de la duresa de l'aigua que ens envolta per diferents mtodes: problemes que ocasions la duresa i solucions. 20. EL PAPER: estudi del procs de fabricaci del paper i realitzar diferents assajos sobre els papers ms utilitzats actualment.

REA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA 1. EL CONSUM DAIGUA A LA LLAR I A LIES :com varia el consum daigua al llarg dun perode de temps (dia, setmana, mes...) 2. LA GENERACI DE RESIDUS... 3. LA QUALITAT ATMOSFRICA AL VOLTANT DE LIES: estudi de les partcules contaminants de laire a Martorell 4. MAPA SNIC DE MARTORELL: hi ha contaminaci acstica a Martorell? Comparar segons la zona, les hores... 5. EL CONSUM DE PAPER A LINSTITUT: com varia al llarg de lany. Estratgies destalvi. 6. LA LLARGA MARXA DELS PRODUCTES DE CONSUM: estudi de la traabilitat dun producte. Seguiment dun producte des de lhort o camp de conreu fins al consumidor 7. EL CONSUM DENERGIA A LA LLAR I A LINSTITUT : variacions diries i anuals del consum delectricitat. 8. ESTUDI DE LA QUALITAT DELS RIUS ANOIA I LLOBREGAT A PARTIR DE PARMETRES BIOLGICS .:anlisis qumics i dinvertebrats 9. ESTUDI DE LES COVES DE SALNITRE DE COLLBAT: influncia de la llum en lexistncia de la vida. 10. IMPACTE AMBIENTAL DE LES VIES DE COMUNICACI EN EL NOSTRE ENTORN.: veure levoluci al llarg del temps degut a les vies de comunicaci. Quins espais shan perdut? 11. EL FUNCIONAMENT DUNA DEPURADORA 12. LES FONTS A MARTORELL: localitzar les fonts i estudiar-ne el cabal. 13. ELS RIUS DEL NOSTRE ENTORN: estudi del Llobregat (biodiversitat, cabal...) 14. LES ROQUES EMPRADES EN CONSTRUCCI A MARTORELL: quines roques sutilitzen? Han variat amb els anys? 15. LA POLTICA DE LES TRES R : obtenci de dades de la deixalleria. Qu shi porta? Estudi de les deixalles de casa. Poltiques ambientals actuals. La gent compleix? 16. ESTUDI DE LA FOTOFBIA DELS CUCS DE FARINA: com afecta la llum als cucs de farina? 17. ESTUDI DE DIFERENTS NUTRIENTS SOBRE EL CREIXEMENT VEGETAL Observar com creixen les plantes amb dficits de nutrients. 18 ESTUDI DE LEVOLUCI DELS PIGMENTS DE LES PLANTES CADUCIFLIES AL LLARG DE LANY: demostraci de la resistncia dels antibitics i altres substncies biocides en els bacteris.

19. EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI DE LOU DE GALLINA : estudi de levoluci de lou 20. QUINS FACTORS INFLUEIXEN EN EL MOVIMENT DELS CLOROPLASTS A LES CLLULES DELODEA (PLANTA AQUTICA)? 21 EFECTE DE LES HORMONES VEGETALS EN EL CREIXEMENT DE LES PLANTES 22. ESTUDI DE LA BIODIVERSITAT EN UN ECOSISTEMA TERRESTRE Mostreig de flora duna zona determinada. 23 CONDICIONS NECESSRIES PERQU GERMININ LES LLAVORS :estudi dels factors que influeixen en la germinaci de les llavors. 24. S I ABS DELS RECLAMS CIENTFICS A LA PUBLICITAT. Ens enreden els publicistes? Estudi de ls del vocabulari cientfic com a reclam publicitari. 25. ESTUDI DEL COMPORTAMENT DELS XIMPANZS EN BASE AL COMPORTAMENT SOCIAL HUM : observaci del comportament dels ximpanzs i possible comparaci amb la conducta humana. 26. MTODES DE CONSERVACI DELS ALIMENTS 27. HBITS NUTRICIONALS EN EL NOSTRE INSTITUT : com mengem? 28. EL TABAC I LALCOHOL AL NOSTRE INSTITUT : est ests el seu consum? 29. VARIACIONS EN LA GLUCMIA. LA DIABETIS 30. LAUTOMEDICACI : est molt estesa? En quines franges dedat s ms freqent? Quines conseqncies pot tenir, per exemple, lautomedicaci dantibitics. 31 .ADDITIUS ALIMENTARIS : comparaci detiquetes. La gent coneix els additius? 32. PRINCIPIS IMMEDIATS DELS ALIMENTS 33. MALALTIA CELACA Programa ARGO de la UAB

La realitzaci dun daquests treballs vindr condicionada a que saccepti la tutoritzaci en la UAB 1. Les formigues sn tan eficients com sembla ? 2. Aspectes metodolgics de l'antropologia forense3. Investigaci en biomedicina. sn necessaris els animals d'experimentaci 4. L'alimentaci del passat

DEPARTAMENT D'EXPRESSICap de departament: Bibiana Roig

REA DE MSICA 1. LA NOVA CAN I L EMPREMTA EN EL PANORAMA MUSICAL CATAL ACTUAL. Aprofundiment en el context social i cultural de l poca i aportar valoracions significatives sobre el ressorgiment i auge de grups folk, can d autor...en el panorama musical actual catal. 2. ELS MUSICALS : LA NOVA TENDNCIA DE CONSUM MUSICAL. Conixer el gnere i la seva trajectria , cartellera i tendncies de consum. 3. LA MUSICOTERPIA : SALUT I MSICA. Conixer qu s la musicoterpia coma disciplina cientfica de la branca de la salut. Reconeixement a Catalunya. 4. STRADIVARIUS I ELS LUTHIERS ACTUALS. Aprofundir en la tcnica artesana de la construcci d instruments amb Stradivarius i conixer l organologia musical i com es treballa en l actualitat. 5. EL MERCAT MUSICAL: LES NOVES TECNOLOGIES I CANVIS DE CONSUM. Conixer i valorar el canvi en les tendncies dels consumidors a partir de les noves tecnologies . 6.L ORGUE DE MONTSERRAT Conixer el procs de construcci d un orgue . Apropar-se a la histria de l instrument a travs de l orgue de Montserrat. REA D'EDUCACI FSICA: 1. ELS VALORS EN EL RUGBI. Caldr explicar lesport i el reglament, aix com els seus orgens i intentar canviar els estereotips que se li han donat. 2. ELS NOUS ESPORTS. L'APARICI DE NOVES MODALITATS ESPORTIVES I LA SEVA PRCTICA A CATALUNYA. Fer una recerca de les noves modalitats de jocs i esports i fer-ne un estudi classificaci, procedncia valors, variants... 3. CREACI D'UNA ESCOLA ESPORTIVA A L'INS JOAN OR. Crea una associaci aix com arribar a inscriure almenys un equip dins la lliga escolar i fer-ne el seguiment. 4. REPERCUSSIONS DE L'ENTRENAMENT EN ALADA EN EL VO2MAX.

Estudi sobre els efectes que t lentrenament en alada en el nostre organisme. 5. MTODES D'ENTRENAMENT PER MILLORAR LA CONDICI FSICA EN ALUMNES DE 1er DE BATXILLERAT. Fer un pla dentrenament anual.

6. RECERCA DE JOCS POPULARS I TRADICIONALS. A part de la recerca a nivell mundial, espanyol i catal. Caldr fer un estudi dels diferents jocs, quins valors li dna cada pas, quines variants apliquen en cada lloc. Quins jocs tradicionals shan fet a Martorell.7. PLA D'ENTRENAMENT PER UNA PERSONA QUE VOL ESTUDIAR INEFC. Pla dentrenament especfic per a superar les proves dingrs a lINEFC. 8. VISI DE LA REALITAT SOCIO-ESPORTIVA DEL MUNICIPI DE MARTORELL Oferta pblica i privada que hi ha a Martorell. Qu es podria ofertar 9 ORGANITZACI DE LA DIADA DE L'ESPORT A L'INS JOAN OR. Planificar les possibles activitats per dur a terme el dia de lesport i la seva organitzaci. 10 .PROGRAMACI D'ACTIVITATS FORA DEL CENTRE QUE COMPLEMENTIN EL CURRCULUM D'EDUCACI FSICA Diferncia entre persona sedentria i activa. Recursos i possibles activitats que es poden fer per mantenir una activitat fsica fora dun gimns, i que complementar les hores setmanals deducaci fsica. 11. LA PUBLICITAT I ELS MITJANS DE COMUNICACI EN LESPORT. Com influeixen els diferents mitjans de comunicaci en les persones i en el mateix esport. 12. ELS ARBITRATGES Qu son, qu sha de fer per a ser rbitre. Quin valor se li dna. Qu hauria de tenir o fer un bon rbitre. Quin paper tenen els pares durant els partits en relaci als rbitres? REA de DIBUIX TCNIC: 1. ESTUDI URBANSTIC DE SANT ESTEVE SESROVIRES. 2. LES PROPORCIONS EN LES ARTS VISUALS I PLSTIQUES. 3. IMPACTE DE LES INFRAESTRUCTURES A MARTORELL. 4 .LARQUITECTURA MODERNISTA AL BAIX LLOBREGAT.

5. LARQUITECTURA RACIONALISTA A CATALUNYA AL SEGLE XX . 6. QUI DECIDEIX COM HA DE SER LA CIUTAT? (PROGRAMA ARGO) 7. EL PATRIMONI PAISATGSTIC.(PROGRAMA ARGO) 8. ELS PARCS NATURALS I LA SEVA GESTI. (PROGRAMA ARGO) 9. LA PIRMIDE AMERINDIA: EL SEU SIGNIFICAT.(PROGRAMA ARGO) 10. LES PROPORCIONS EN LES ARTS VISUALS I PLSTIQUES. 11 ELS ESPAIS PBLICS A SANT ESTEVE SESROVIRES. 12. ESTUDI SNIC DE MARTORELL DEPARTAMENT DE LLENGES ESTRANGERES Cap de departament : Eva Bujn REA d'ANGLS 1. ELS ANGLICISMES I LA SEVA INFLUNCIA EN EL LLENGUATGE QUOTIDI Es tracta de lanlisi dels mots anglesos com a paraules incorporades al catal i al castell, aix com les expressions idiomtiques. 2. LANGLS BRITNIC I LAMERIC. Estudi comparatiu sobre la gent, el hbits, la cultura, el pas, la histria daquestes dues cultures. 3. ELS MITJANS DE COMUNICACI ESCRITS I/O AUDIOVISUALS DE PROCEDNCIA ANGLFOBA Anlisi de materials escrits o audiovisuals de cadenes televisives com CNN, BBC o premsa i magazines anglesos. 4. LA MONARQUIA BRITNICA ACTUAL I EL GRAU DACCEPTACI EN LA SOCIETAT DELS NOSTRES DIES. Es poden comparar la monarquia britnica i la espanyola i la vigncia o no daquestes. 5. CINEMA I LITERATURA. DE LESCRIT A LAUDIOVISUAL O DEL RELAT LITERARI A LA PANTALLA. Fenmens com Harry Potter, Blade Runner. Es pot tamb analitzar autors tan representatius com Shakespeare, Dickens, J.K Rowlin. i el tractament dalguna de les seves obres a la gran pantalla. 6. ANLISI DELS ERRORS EN EL PROCS DAPRENENTATGE DE LANGLS. Es treballar a partir dactivitats realitzades en angls pels mateixos alumnes del nostre institut per tal de fer una classificaci dels errors. 7. PRESNCIA DE LANGLS A LES CANONS I/ O INTERNET I LES TRADUCCIONS LITERALS O NO AJUSTADES A UN ANGLS STANDARD.

REA de FRANCS 1. CARLA BRUNI: EL FENOMEN. Les diferents cares daquesta artista coneguda en principi per la seva veu i actualment per daltres caracterstiques. 2. DE LESCRIT A LAUDIOVISUAL. Del relat literari a la pantalla en obres de Margarita Duras o en cmics com Astrix 3. ELS CONCURSOS TELEVISIUS A FRANA I A CATALUNYA. Estudiar la causa de lxit dels concursos literaris o de lletres i dels de cantants, talents 4. UNA EMPRESA ESTRANGERA A MARTORELL. Aspectes positius i negatius. El capital estranger. 5. ELS MAGREBINS I LES MAGREBINES A MARTORELL. Llenges de comunicaci i natives com conviuen? 6. CUINA MEDITERRNIA FRANCO-CATALANA. Com la cultura i la societat poden influenciar en la cuina o com la cuina pot influir en els habitants duna cultura 7. MAI 68/ MAIG 68. ELS ESLGANS I CONSIGNES

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIACap de Departament. Fernando Delgado 1. CONEIX COM S EL TEU PC PER DINS. Lordinador s actualment una de les eines que ms han evolucionat els darrers anys, i que shan convertit en un dels elements que ms ens fem s en el nostre dia a dia, per com funcionen? De quins components estan fets? En aquest treball es podr investigar sobre aquestes preguntes i sobre la perspectiva de cap a on va el mn de la informtica. 2. COMPARACI I EVOLUCI DELS DIFERENTS TIPUS DE MOTORS. Des de la invenci de la mquina de vapor, fins als cotxes hbrids o elctrics que podem trobar en lactualitat, shan donat uns quants passos, motivats per les necessitats que han anat apareixent. El treball es tracta de aprofundiren aquesta evoluci, i veure que s el que ens ve en un futur. 3. CREACI DUNA PGINA WEB. Internet s un nou mn dinformaci creat a partir duna xarxa militar per transmetre informaci segura, i en lactualitat, es fa un s totalment diferent, basat principalment en la navegaci per pgines web. El treball seria fer un estudi de lactualitat en la creaci daquestes pgines web, aix com en la seva

histria, fent una seleccionant un tipus de creaci de pgines web, i creant una per la presentaci del treball, i demostrant les habilitats adquirides.

-

4. EL TREN DE LEVITACI MAGNTICA. En lactualitat, el major motiu de perdues energtiques en el mn dels trens s el de la calor pel fregament en les vies, qu passaria si poguerem evitar-ho eficientment? Aix s el que tracta de fer la levitaci magntica, i que ha comenat amb el primer tren daquesta tecnologia a la Xina. El treball consistiria en fer una recerca dinformaci sobre els fonaments daquesta tecnologia, com fer s daquesta, veure si s eficient, i les seves possibles aplicacions.

-

5. CONSTRUCCI DUN HABITATGE. La recerca dinformaci per la construcci dun habitatge, des dels passos previs a la construcci fins que es pot donar s a aquest, i totes les possibles variants pot ser una manera de donar-nos compte de tot el que implica aquest mn.

-

6. WEBS DINMIQUES VERSUS WEBS ESTTIQUES. Els dos tipus delaboraci de webs, una per un costat, canviant i altra sense modificacions automtiques, quins sn els pros i contres de cadascuna, i quins sn els passos per construir-la. Es podria acompanyar amb la construcci de pgines web dels dos tipus i/o exemples daquests.

-

7. LEONARDO DA VINCI ENGINYER. Coneguem a Leonardo Da Vinci com un artista, per una de les seves facetes menys conegudes va ser la de les seves invencions que van ajudar en els segles posteriors a desenvolupar molts objectes que van facilitar la vida a la societat.

-

8. LAVIACI. La seva histria, levoluci daquesta, els diferents tipus de motors que fan servir, les lleis fsiques que donen pas a la possibilitat de que un avi voli, els diferents models que shan donat al llarg de la histria, la tecnologia que sha fet servir i la venidora.

-

9. L AUTOMOCI. La seva histria, levoluci daquesta, els diferents tipus de motors que fan servir i els seus principis de funcionament, els diferents models que shan donat al llarg de la histria, la tecnologia que sha fet servir i la venidora i laplicaci a Catalunya en la SEAT, fent un estudi daquesta i la seva histria.

-

10. ENERGIES RENOVABLES. Classificaci dels diferents tipus de Fonts dEnergia segons renovabilitat, i a partir daqu aprofundir-se en lestudi de les diferents fonts denergia renovables, arribant a la descripci de la situaci energtica a Catalunya.

-

12. ROBTICA. Fer un estudi dels diferents sistemes de creaci de robots educatius, i escollir i desenvolupar un robot aprenent de cero els components necessaris, muntatge i programaci daquest.

-

13. CASA DOMTICA I BIO CLIMTICA. Fer un estudi dels diferents sistemes de domtica de lhabitatge i doptimitzaci energtica daquest, i dissenyar un habitatge amb aquestes caracterstiques.

-

14. CODIFICACI DIGITAL DEL SENYAL DE TELEVISI. A TELEVISI DIGITAL TERRESTRE (TDT). La televisi digital terrestre, la TDT, s ja una realitat present a la majoria de llars del nostre pas. El que poca gent coneix s el funcionament daquest nou sistema i les noves possibilitats que ens ofereix. Amb aquest treball podrem entendre la tecnologia que hi ha al darrere.

-

15. EL CONTROL DEL TRNSIT AERI. Les comunicacions aries han perms reduir les distncies entre pasos i persones. El trnsit aeri sha incrementat de manera notable els darrers temps, i cal una srie de professionals que en regulin el trnsit. Amb aquest treball podrem veure de prop com s la feina dels controladors/es aeris/ies, i les dificultats i complexitats de la seva feina.

-

16. LRBITA GEOESTACIONRIA. El treball de recerca consistir en estudiar les caracterstiques de lrbita geoestacionria,i les seves implicacions pel que fa al sistema de satllits.

DEPARTAMENT DE CINCIES SOCIALS, FILOSOFIA I RELIGICap de Departament : Montserrat Pedrola rea de Cincies socials

1. LES RELACIONS NORD - SUD: ORIGEN, CAUSES I ALTERNATIVES DUN CONFLICTE Per que existeixen pasos desenvolupats i subdesenvolupats. Com podrem solucionar o canviar aquesta realitat 2. LURBANISME CONTEMPORANI I EL CREIXEMENT DE LES NOSTRES CIUTATS I POBLES.

Comparaci dels diferents models urbanstics. Investigaci sobre els canvis morfolgics i funcionals de les ciutats 3. FRANQUISME, REPRESSI I EXILI Aprofundiment en les conseqncies socials , poltics i ideolgiques del franquisme 4. RECUPEREM LA MEMRIA HISTRICA I ELS RECORDS DE LA GUERRA CIVIL. Com va influir aquest fet tan important de la nostra historia en el meu poble, ciutat, la meva famlia, la famlia del meu ve... 5. UNA SOCIETAT PLURAL: LA DIVERSITAT CULTURAL A CASA NOSTRA La diversitat cultural una conseqncia positiva dun mon globalitzat? 6. INDUSTRIALITZACI O TERRITORI: LA INDSTRIA A CASA NOSTRA Martorell paradigma de la economia de Catalunya. Perqu Martorell sha industrialitzat tant? Conseqncies. Creixement sostenible? 7. LES CONSEQNCIES DEL CANVI CLIMTIC A NIVELL SOCIAL El canvi climtic es una realitat o un mite. Conseqncies en un futur prxim o llunya. Es possible un creixement sostenible? 8. MOVIMENTS TERRORISTES A ESPANYA Els moviments terroristes a Espanya que han estat una constant a partir de la segona meitat del Segle XX fins lactualitat. 9. ELS PRIMERS ANYS DE LA TRANSICI ALS MITJANS DE COMUNICACI A partir de la mort de Franco sobre una poca de canvis poltics i socials i els mitjans de comunicaci tenen un paper molt important.10. EL SISTEMA DE PARTITS POLITICS. COMENAMENT DE LA TRANSICI A AVUI EVOLUCI DES DEL

En comenar el perode anomenat Transici Espanyola (democrtica) comencen a aparixer en lescena poltica diversos partits que representen diverses tendncies ideolgiques. 11. LA SOCIETAT CIVIL: LASSOCIACIONISME EN ELS DARRERS 30 ANYS El dret dassociaci s bsic en un estat democrtic. Durant les ltimes tres dcades podem parlar duna evoluci positiva al nostre pas?

12. LA DONA EN ELS SEGLES XX I XXI: MECANISMES PER ACONSEGUIR LA IGUALTAT

La situaci de la dona est avanant pas a pas, malgrat aix, ens podem sentir satisfets del ritme actual i de com funcionen les lleis avui en dia? 13. UNA HISTRIA ORAL: FETS HISTRICS I FAMLIA Anar a les fonts orals s una feina i una eina de la qual sen fa s molt sovint. Sn valorats realment en la comunicaci dins la famlia? 14. LES EMOCIONS A TRAVS DE LA PINTURA Expressar emocions com ara en la pintura com puc expressar-les? A travs dels colors o les formes que es plasmen en un quadre. Cada color pot provocar emocions diferents. Per mitj dels nostres ulls captem emocions.

GEOGRAFIA, HISTRIA I ART - UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA 1. LA GUERRA DELS SEGADORS. (UAB) 2 .LA GUERRA DE SUCCESSI. (UAB) 3. LONZE SE SETEMBRE I EL DECRET DE NOVA PLANTA. (UAB) 4. RECORDANT LA POSTGUERRA. (UAB) 5. QU PODEM LLEGIR DURANT EL FRANQUISMES?. (UAB) 6. ELS ANYS DE LA GUERRA. (UAB) 7. LA PREMSA LOCAL I COMARCAL COM A FONT HISTRICA. (UAB) 8. RESISTNCIA CULTURAL DURANT EL FRANQUISME. (UAB) 9. ENTREVISTEM LA HISTRIA. (UAB) 10. ENTRE REALITAT I FICCI: ANLISI DUNA NOVELLA HISTRICA. (UAB) 11. LA LITERATURA COM A EINA DE CONEIXEMENT HISTRIC DE LPOCA MODERNA. (UAB) 12. MOBILITAT EN EL NOSTRE ENTORN: COTXE O TRANSPORT PBLIC?. (UAB) 13. DESPLAAR-SE EN MOTO: EFICCIA O PERILL?. (UAB) 14. ELS DRETS HUMANS A LA UNI EUROPEA. (UAB) 15.LA POLTICA EXTERIOR DE LA UNI EUROPEA: LA SEVA PARTICIPACI EN LA PREVENCI DE CONFLICTES (UAB) 16. LA UE I LA GOVERNABILITAT. (UAB) 17. QU S LA GLOBALITZACI?. (UAB)

18. S POSSIBLE CONSTRUIR UN ESTAT ESPANYOL PLURINACIONAL?. (UAB) 19. LANTICATALANISME COM A ESTRATGIA POLTICA. (UAB) 20 ELS PROBLEMES AMBIENTALS. UNA APROXIMACI SOCIOLGICA. (UAB) 21. LES DONES I LENSENYAMENT UNIVERSITARI A ESPANYA. (UAB) 22, ELS JOVES I EL CONSUM. (UAB) rea de Filosofia 1. ELS MITES EN EL DISCURS FILOSFIC. Analitzar el paper desenvolupat pels mites per comprendre la realitat i donar seguretat i cohesi als grups humans. 2 INTERPRETACI PSICOLGICA DELS CONTES INFANTILS. Investigar que hi ha darrere daquests contes i explicar-ne el seu valor educatiu i emocional. 3. ESQUIZOFRNIA I AUTISME. Investigar qu sn i com es fa el seu seguiment en lactualitat. 4. ELL NO HO FARIA (maltractament danimals). Anlisi de casos concrets dtica aplicada en el seu context cultural i social. 5. EL MOOBING: LA TORTURA DEL SEGLE XXI. Estudiar les causes i les conseqncies daquest tipus de maltractament i les accions que es poden iniciar per salvar aquestes situacions. 6. FILOSOFIA I CINEMA. Plantejar lanlisi dalguna pellcula que tracta especficament temes filosfics. 7. LA CRTICA SOCIAL DE KARL MARX COMPARADA AMB LA REALITAT SOCIOECONMICA DAVUI. Realitzar un estudi de les condicions socioeconmiques del segle XIX i comparar-les amb lactualitat. 8. PROBLEMES TICS QUE PLANTEGEN LES NOVES TECNOLOGIES: MANIPULACI GENTICA, EUTANSIA, MANIPULACI DE LA INFORMACI, DEGRADACI AMBIENTAL ... Estudi dtica aplicada sobre alg daquests temes. 9. EL COMPORTAMENT HUM: LA INFLUNCIA DELS GRUPS SOBRE LINDIVIDU, LA INFLUNCIA DE LES MODES, DE LA PUBLICITAT ... Anlisi dels factors que condicionen la nostra vida en societat. 10. LA UTOPIA DE LA FELICITAT. Es pot aconseguir ser feli avui? En qu consisteix la felicitat? 11. INTELLIGNCIA EMOCIONAL APLICADA.

Com viure assertivament en un mn ple de conflictes i dificultats. Analitzar els factors que fan que la nostra vida i les nostres relacions socials siguin millors o pitjors. FILOSOFIA - UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA 1. QESTIONS DE BIOTICA. (UAB) 2. DRETS DELS ANIMALS I TIQUES DE LA NATURA. (UAB) 3. ANLISI DEL MODEL ESTTIC CORPORAL I DE DIFERENTS MODELS ALTERNATIUS DE SER DONA EN EL MN ACTUAL. (UAB) 4. EL CULTE AL COS I EL REBUIG A LOBESITAT: ALL QUE LA CINCIA SAP I LA PUBLICITAT NO DIU. (UAB) 5. EL TAB DE LA MORT: ACTITUDS I EMOCIONS DAVANT LA MORT. (UAB) 6. LES POLTIQUES DE PARITAT I EL DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL DE LES DONES. (UAB) DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES Cap de departament: Laura Sancho 1. APLICACIONS DE LES FRACCIONS CONTINUES Descripci sobre el concepte de fraccions continues, algunes definicions, teoremes i algoritmes sobre la mateixa. 2. DETERMINACI DE LEXCENTRICITAT DE LRBITA TERRESTRE AMB INSTRUMENTS CASOLANS Comparaci entre el migdia vertader i el migdia oficial, i obtenci de lequaci del temps, qu est relacionat amb lexcentricitat de la terra. 3. MATEMTIQUES I MSICA: DE PITGORES A BACH El mtode de trisecci inversa. Aplicaci al clcul de les coordenades exactes dun punt. 4. EL MTODE DE TRISECCI INVERSA. APLICACI AL CLCUL DE LES COORDENADES EXACTES DUN PUNT. Deduir la posici de lobservador, observant tres punts de coordenades conegudes (Potenoch) 5. RELLOTGES DE SOL Estudiar les teories elaborades per determinar la mida i forma de la Terra, distncies i mides relatius del Sol i la Lluna. Entendre el problema de la mesura del temps. Les distintes formes de mesurar - ho; temps universal, temps oficial i

temps sidreo. Disposar de les eines matemtiques i geomtriques per comprovar i predir les posicions del Sol al llarg del temps. 6. DONES MATEMTIQUES Estudi socilogic de levoluci al llarg de la histria de la dona a les matemtiques. 7. EL NOMBRE PI Evoluci del nombre pi al llarg de les poques des de lantic Egipte, fins lpoca actual i Arqumedes. Utilitzar algun algoritme per veure com es troba aquest nombre i tota la informaci relacionada amb aquest nombre.

IES JOAN ORO Martorell ELECCI DEL TREBALL DE RECERCA Cognoms i Noms: ....................................................................... Modalitat:.................................................................................. TEMA: .......................................................................................................................

Ordre de preferncia : 1 2 3 ( Recordeu que heu de fer 3 propostes de 3 TR de departaments diferents) 1. Qu vull investigar? Es tracta d'explicar clarament el problema o els aspectes sobre el que voldries fer la recerca. Has de definir amb claredat el que vols investigar. Per aix s convenient que aquest plantejament el facis en forma de preguntes. Tamb hauries d'esmentar les hiptesis o supsits inicials a partir d'aquestes preguntes

2. Quins interessos i preferncies personals fan que hagis escollit aquest tema?

3. Quina relaci hi ha entre el tema i la modalitat de Batxillerat i el currculum que fas aquest any i el que vol fer el curs vinent?

4. De quina manera creus que pot afectar la teva preparaci personal i les teves aptituds en la implicaci en el tema que has escollit per fer el treball? 5. Quines sn les teves perspectives professionals o acadmiques en acabar el Batxillerat i de quina manera creus que les pot afectar el tema escollit per fer el Treball de Recerca? IES JOAN ORO Martorell ELECCI DEL TREBALL DE RECERCA Cognoms i Noms: ....................................................................... Modalitat:.................................................................................. TEMA: ....................................................................................................................... Ordre de preferncia : 1 2 3

( Recordeu que heu de fer 3 propostes de 3 TR de departaments diferents) 1. Qu vull investigar? Es tracta d'explicar clarament el problema o els aspectes sobre el que voldries fer la recerca. Has de definir amb claredat el que vols investigar. Per aix s convenient que aquest plantejament el facis en forma de preguntes. Tamb hauries d'esmentar les hiptesis o supsits inicials a partir d'aquestes preguntes

2. Quins interessos i preferncies personals fan que hagis escollit aquest tema?

3. Quina relaci hi ha entre el tema i la modalitat de Batxillerat i el currculum que fas aquest any i el que vol fer el curs vinent?

4. De quina manera creus que pot afectar la teva preparaci personal i les teves aptituds en la implicaci en el tema que has escollit per fer el treball? 5. Quines sn les teves perspectives professionals o acadmiques en acabar el Batxillerat i de quina manera creus que les pot afectar el tema escollit per fer el Treball de Recerca? IES JOAN ORO Martorell ELECCI DEL TREBALL DE RECERCA Cognoms i Noms: ....................................................................... Modalitat:.................................................................................. TEMA: ....................................................................................................................... Ordre de preferncia : 1 2 3 ( Recordeu que heu de fer 3 propostes de 3 TR de departaments diferents)

1. Qu vull investigar? Es tracta d'explicar clarament el problema o els aspectes sobre el que voldries fer la recerca. Has de definir amb claredat el que vols investigar. Per aix s convenient que aquest plantejament el facis en forma de preguntes. Tamb hauries d'esmentar les hiptesis o supsits inicials a partir d'aquestes preguntes

2. Quins interessos i preferncies personals fan que hagis escollit aquest tema?

3. Quina relaci hi ha entre el tema i la modalitat de Batxillerat i el currculum que fas aquest any i el que vol fer el curs vinent?

4. De quina manera creus que pot afectar la teva preparaci personal i les teves aptituds en la implicaci en el tema que has escollit per fer el treball? 5. Quines sn les teves perspectives professionals o acadmiques en acabar el Batxillerat i de quina manera creus que les pot afectar el tema escollit per fer el Treball de Recerca? IES Joan Or 1r BATXILLERAT 2011/12 PROPOSTA DE TREBALL DE RECERCA QUE NO ES TROBA EN LA LLISTA QUE OFEREIXEN ELS DEPARTAMENTS Nom:.........................................................Modalitat de Batxillerat ......................... Area de coneixement del meu treball de recerca ............... Ordre de preferncia ...... 1 El ttol del meu treball ser :................................................................................... 2. El que penso investigar s: ............................................................................................................................... ................................................................................................................................ 3. La/les meva/es hiptesi de treball seran:

1............................................................................................................................. 2............................................................................................................................ 3............................................................................................................................. 4. Les fonts documentals que penso consultar per fer la part terica sn : En lapartat de bibliografia Llibre 1............................................................................................................................ . Llibre 2............................................................................................................................. Les pgines web sn: www....................................................................................................................... www....................................................................................................................... 5. En la part prctica penso fer ( experincies de laboratori, enquestes, entrevistes, etc Activitat 1 ................................................................................................................ Activitat 2 ............................................................................................................. Activitat 3 ............................................................................................................ 6. Les raons per les quals escullo aquest tema sn: Ra 1 ............................................................................................................... Ra 2 ...................................................................................................... 7. He parlat amb algun professor i m'he/ha animat a proposar-lo SI NO Martorell , a........................................... de 2011 Signat :. IES Joan Or 1r BATXILLERAT 2011/12 PROPOSTA DE TREBALL DE RECERCA QUE NO ES TROBA EN LA LLISTA QUE OFEREIXEN ELS DEPARTAMENTS Nom:.........................................................Modalitat de Batxillerat ......................... Area de coneixement del meu treball de recerca ............... Ordre de preferncia ...... 1 El ttol del meu treball ser :................................................................................... 2. El que penso investigar s: ............................................................................................................................... ................................................................................................................................ 3. La/les meva/es hiptesi de treball seran:

1............................................................................................................................. 2............................................................................................................................ 3............................................................................................................................. 4. Les fonts documentals que penso consultar per fer la part terica sn : En lapartat de bibliografia Llibre 1............................................................................................................................ . Llibre 2............................................................................................................................. Les pgines web sn: www....................................................................................................................... www....................................................................................................................... 5. En la part prctica penso fer ( experincies de laboratori, enquestes, entrevistes, etc Activitat 1 ................................................................................................................ Activitat 2 ............................................................................................................. Activitat 3 ............................................................................................................ 6. Les raons per les quals escullo aquest tema sn: Ra 1 ............................................................................................................... Ra 2 ...................................................................................................... 7. He parlat amb algun professor i m'he/ha animat a proposar-lo SI NO Martorell , a........................................... de 2011 Signat :.

T t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t y y y y y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k k k k k k

kkkkkkkTttttttttttttttttttttttyyyyyyyyy yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k kkkkkkkkkkkkkkkTtttttttttttttttttttttty y y y y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k k k k k k k k k k k k k T t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t y y y y y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k k k k k k k k k k k k k T t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t y y y y y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k k k k k k k k k k k k k T t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t y y y y y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k kkkkkkkkkkkkTttttttttttttttttttttttyyyy y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k k k k k k k k k k k k k T t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t y y y y y y y y y yy y y y y y y y y y y y y y y y y y y y k k k k k k k kk k k k k k k k k k kk k k k k kk k kk k k k kk k k k k k k k kk k k k k k k k k k k k k k k k k k k km m m m m m m m m m m m m mm m m m m m m