Competències del professor i experiències prèvies de l’alumne:

punts de trobada pel canvi en l’Aula de Música

(Maig 2004)

Dr. eur. José A. Rodríquez-Quiles y García

Universitat de Potsdam (Alemania)

Universitat de Granada Xavier Font i Rius

Introducció

Ha de ser la música a l’escola el mateix que aquesta “música de la vida diària”?

La música envolta les nostres vides indiscutible

Estem envoltats de sorolls i sons: forts i dèbils, llargs i curts, aguts i greus...

 Tot això configura en nostre paisatge sonor.

Mesura de protecció del nostre sistema auditiu i nerviós diferència entre sentir i escoltar.

Anys 70: el paisatge sonor ha estat un contingut del currículum musical (defensor M. Schafer)

Això té sentit si hi ha una reflexió crítica per agafar consciència de la pol·lució sonora

La música a les escoles i als instituts ha de ser alguna cosa més i no:

fenomen marginal decoració del currículum

hora de relax entre mates i biologia

La classe de música permet: - construir escola més humana vida social al centre

- enriquiment formatiu per alumnes, professors i col·lectiu de pares i mares.

- importància vital que té pel nen les primeres relacions amistoses

- relacions professor/alumne més enllà de la matèria impartida (decisives per l’alumne i motivadores pel professor)

- sentiment de seguretat i protecció en el centre educatiu a través de l’ajuda, del tracte interpersonal, del suport continuat

Segons H. Weber (1986)

Intervencions escolars internes Intervencions escolars externes

passen a l’aula, a la comunitat escolar

La vivència de la música té un pes especial tant per l’alumne que hi participa activament com pels oients/espectadors

Aquestes experiències reverteixen de nou a la classe de música

poden derivar-se de les activitats internes

posar en relació l’activitat escolar amb els assumptes de la vida social en què la institució es mou

“és impossible aïllar la vida de l’aula de la dinàmica institucional de l’escola, de les tensions que sempre existeixen a la comunitat i de les forces socials en general”. Liston i Zeichner (1993)

La realitat és diferent • formació del professorat de Música no orientada cap a la realitat musical dels nostres dies

• de l’anàlisis dels projectes curriculars no es dedueix un interès per atendre les demandes dels contextos socio-culturals

Opció segons l’autor del text:

trobar punts en comú que suavitzin aquestes tensions

Situació actual de professors i alumnes

a l’aula de Música Tenim un nou professor de música...

Aspecte positiu Aspecte negatiu

consum de música per part dels joves fins a 6 h. diàries (investigacions a EEUU i Alemania)

és consum de música conscient? és una escolta atenta?

indica l’interès que la matèria en si té pels joves, pels qui la música ocupa un lloc important en el seu temps lliure.

Per què en el temps lliure?

pel jove la música és un llenguatge que ja domina pel simple fet d’usar-lo diàriament

Ex: com obrir la nevera, agafar autobús, consultar teletext...

L’alumne parteix del fet que ja sap de la matèria en algun sentit i qüestiona des dels objectius i els continguts fins la metodologia i la avaluació amb la pregunta “... i això per a què serveix?” I jo em pregunto...

J. LL. Zaragozá escriu:

“els adolescents estan caracteritzats per un gran nombre de diversitats i interesos, saturats pels continguts escolars, hedonistes, utilitaris i grans usuaris de les estratègies minimaxestratègies minimax (mínim esforç obtenint el màxim benefici; llei del mínim esforç).

A més a més un horari molt restringit, comparat amb la resta d’àrees, això dificulta la continuïtat i afavoreix la dispersió; tot això amb una precària o inexistent adquisició d’aprenentatges musicals a l’etapa de primària.

A això se li ha de sumar l’escassa formació específica del professorat de música, majoritàriament individualitzada, professionalitzada i encarcarada, antítesis del que se’ns exigeix ara”

• està mal plantejada en la seua conceptualització, • impregnada d’un paradigma tècnic ineficaç, • el professor novell se’n dóna compte al trepitjar per 1a vegada el centre educatiu.

Es torna a incidir sobre La formació del professorat

Diferències entre Ciència premoderna i moderna

teleològic-substancialment hipotètic-experimentalment

Comprendre la realitat a través d’integrar fenòmens i aspectes d’aquesta en un ordre funcional i preestablert de la naturalesa

argumentacions

Explica i interpreta fenòmens de la naturalesa i aspectes de la realitat a partir de teories hipotètiques construïdes per la raó

no es possible assimilar absolutament tot el que s’ensenya al centre educatiu per aplicar-ho ipso facto a situacions de la vida

diària

El pas de la societat feudal a la industrial ha fet perdre la unitat entre educació i vida

Trobar el punt d’intersecciópunt d’intersecció entre el saber musical previ dels alumnes (saber sobre continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, i també sobre valors i normes) i el saber que es pretén transmetre.

Es tracta de:

La competència afectiva del docentcompetència afectiva del docent (Zaragozá)acompanyada d’extraversió, desinhibició i entusiasme. (parlar, cantar, canviar de registre, improvisar, cridar expressivament, expressió corporal, ballar, coordinació...)

A través de:

Els mestres de primària de l’especialitat d’Educació musical;

millor formació?

solucióElls han fet pràctiques a l’aula amortiguació del que ell anomena “xoc amb la realitat” o decepció que el docent inexpert té al principi del seu treball professional

pràcticum realment útil i no burocràtic

tenen al seu currículum formació rítmica i dansa, expressió corporal, teatre infantil, jocs populars, didàctica de la música

fa falta una llicenciatura en pedagogia musical especialment dissenyada per aquests nivells educatius (donada la carència que tenen els professors de batxillerat i Secundària)

solució

Què hauria de rebre el futur professor de música?

- fonaments epistemològics

- bases psicopedagògiques

- didàctica

- pràcticum

tenen un pes lleuger

Per què són pocs els qui s’alarmen?Per què són pocs els qui s’alarmen?

Crítica a l’Administració

Culpable del que representa la música i l’educació musical: ha permès a

professors titulats en un instrument ser els responsables de l’educació dels nens

Alemania i Àustria no deixen impartir classes ni a musicòlegs ni a instrumentistes és imprescindible

la formació didàctica i pedagògica

Algunes propostes per la millora en l’aula de música

Per aconseguir en un terreny neutral una trobada satisfactòria entre el professor i l’alumne

i

intentar superar el xoc entre les experiències de l’alumne i les capacitats del professor.

El professor ha d’incloure, als continguts i activitats, els interessos i propostes de l’alumnat, orientant-se cap als valors, l’actualitat, i la diversitat

Això vol dir posar la música dels alumnes els últims 5 minuts de la classe??

Vocabulari utilitzat

Tolerar ≠ Respectar

Tolerar (consentir, suportar, aguantar, admetre) des d’una perspectiva superior

Respectar és posar-se al punt de vista de l’altre demostrar unes relacions més simètriques entre els implicats

F. Sánchez Dragó: ““...qui tolera, menysprea; qui respecta, aprecia”...qui tolera, menysprea; qui respecta, aprecia”

Hi ha d’haver sorpresa i descobriment i hem d’estar oberts als coneixements que els

alumnes poden aportar

La curiositat respectuosa per part del professor obre la possibilitat a l’alumne d’aportar alguna cosa que quedaria oculta.

Ex: cada dia un alumne diferent ha de proposar a la resta de la classe la música que ell ha seleccionat i justificar perquè ho ha fet superant el “perquè m’agrada”

Serietat en el treball basada en el respecte entre docent i discent

no rebutjar la música de moda que viuen els joves.

Aquesta música ha de tenir el seu valor a l’aula i així l’alumne aprendrà almenys dues coses d’interès:

1.- saber que conviuen innumerables formes d’expressió, actituds i valors, tots ells respectables

2.- que els desenvolupaments es basen en contínues reorientacions i canvis de valor

Alguns problemes...Horari reduït enfront d’una gran varietat d’estils musicals i culturals

El professor de música ha de saber no només de música ja que aquesta està relacionada amb altres matèries (literatura, cine, llengües estrangeres, religió, dansa, matemàtica, informàtica...) Competència temàtica

El professor ha de tenir experiències artístiques en diferents estils musicals que li permetin posar a la pràctica propostes concretes i motivants, mostrant la seua actitud i el seu caràcter obert i actiu