Edat moderna
-
Upload
miguelbrioso -
Category
Documents
-
view
2.352 -
download
2
Transcript of Edat moderna
[amaga]
Història universal
Prehistòria
Paleolític
Neolític
Eneolític o Edat del coure
Edat del bronze
Edat del ferro
Edat antiga
Mesopotàmia
Antic Egipte
Antiguitat clàssica
Edat mitjana
Alta edat mitjana
Baixa edat mitjana
Imperi Bizantí
Edat moderna
Era de l'exploració
Renaixement
Barroc
Il·lustració
Edat contemporània
Revolució Francesa
Revolució Industrial
Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Guerra Freda
Globalització
L‘Edat Moderna va començar al 1.492 (descobriment d’Amèrica i va acabar al 1.789 (Revolució Francesa).
Aquesta es una imatge de com anaven vestits des dels més
pobres als més rics (la societat)
POLÍTICA: L’absolutisme. El naixement dels estats moderns. Cap a finals de l’Edat Mitjana i principis de l’Edat Moderna sorgeix a Europa un nou sistema polític: les monarquies autoritàries. El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’Edat Mitjana
Vivien els privilegiats i els no privilegiats, des del rei (el més ric) fins als més pobres.
El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés.
El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el segle XV i estès per tota Europa el segle XVI , i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.
En el 1492 el 12 d’Octubre Cristòfol Colom va descobrir Amèrica. Va travessar tot l'oceà fins arribar a Amèrica.
Els conjunts d’instruments forts de ministrers (entre els que es trobava la xeremia), anomenats cobles de ministrers a la Península
Ibèrica, s’incorporaren plenament des del final del segle XV a la polifonia religiosa associant-se a les capelles de cantors de les
institucions religioses. Aquest ús religiós de l’instrument es mantingué durant tot el segle XVII, i amb la pràctica de la
policoralitat s’empraren cors exclusivament instrumentals en moltes de les obres.