Carlos Prieto Espinosa Literatura (G7)

29 1 10

1

SFOCLES

DIP REI

dip rei es una de les set tragdies que es conserven de Sfocles (Colonos, 496 aC Atenes,

406 aC), un dels tres grans autors trgics de la Grcia clssica, juntament amb squil i Eurpides.

Considerada com una de les seves obres ms innovadores i equilibrades, ens narra la histria

ddip, esdevingut rei de Tebes, qui haur d'esbrinar qui va matar el seu antecessor, Laios, per tal

dalliberar la seva ciutat de la pesta enviada pels dus. Tota lobra s el desenvolupament del

procs que mena pas a pas a limpactant descobriment que s ell mateix el causant de lepidmia,

perqu s culpable dhaver mort el seu pare i haver-se casat amb la seva mare, Iocasta, qui, en

saber-ho, se sucida. dip, per la seva part, es fereix els ulls i abandona Tebes, cec.

Aquest fragment pertany al final del primer episodi, que abraa els versos 216 a 462.

Desprs de maleir pblicament lassass de Laios, dip intenta que Tiresias, un endev cec, lajudi

a esbrinar qui va matar lanterior rei. Aquest, per, coneixedor de la veritat, refusa parlar.

2

Finalment, ofs per les insdies amb qu lataca dip, acusa el rei de ser lassass i anuncia

terribles fets que concerneixen la seva persona (El dia davui et far nixer i tatuir, v. 438), i

marxa deixant dip dolgut i alhora intrigat. Aquesta escena supera en misteriosa puixana la

seva pariona, entre Tirsias i Creont, de lAntgona, segons Carles Riba1. s significatiu que

estigui situada a linici de lobra: lactitud ddip ha estat fins al moment calmada i receptiva, i el

rei sha mostrat disposat a escoltar el seu poble i solucionar els problemes. Laparici de Tirsias,

prevista com una ajuda significativa, esdev una batalla dialctica que ens mostra un dip

irracional i impulsiu, una imatge dell molt diferent a lhabitual, de manera que lespectador

entenia des del primer moment que la versi del dramaturg grec seria igualment sorprenent i

intensa malgrat que la histria fos coneguda dantuvi.

Al llarg de lobra apareixen diversos personatges. En aquest passatge, Sfocles enfronta

dip i Tirsias i no fa intervenir cap carcter ms. Estan, doncs, sols (sense tenir en compte el

Cor, expectant en aquesta escena, compost de quinze notables de Tebes, una innovaci de lautor,

ja que fins la seva arribada sempre havien estat dotze), de manera que lencreuament dacusacions

veu potenciada la seva fora. El primer dells, dip, s el protagonista de la pea, qui li aporta el

nom (amb la irnica dicotomia entre rei i tir), i qui domina lescena al llarg de tot el drama. Fill

de Laios i Iocasta (cosa que no coneix fins al final de lobra), arriba al tron de Tebes desprs

dhaver matat lEsfinx i haver pres per esposa Iocasta. Arriba a la ciutat fugint de la que creu que

s la seva terra, Corint, per evitar que el que ha vaticinat loracle es compleixi: que matar el seu

pare i sunir a la seva mare.

dip s un personatge completament trgic: al principi de lobra el trobem com un home

feli, triomfador, que gaudeix de lestima del seu poble... s el paradigma de justcia, valor i

saviesa, i s potser lhome ms bo de la seva poca: necessita saber la veritat sobre lassassinat de

Laios no noms per tornar a portar bons temps a Tebes, sin per sentir-se en pau amb si mateix,

sabent que ha fet tot el possible per solucionar el conflicte. Grcies a aquests trets tan positius que

es poden advertir als primers versos, el canvi brusc dactitud que es produeix en aquesta escena

sobta i revela que s un personatge complex, ple de matisos. De la tranquillitat inicial passar a la

ira i a la prepotncia (No sabia que haguessis de dir bajanades; si no, mho hauria pres amb

calma aix denviar-te a cercar, vv. 433-434), i de la prudncia a la temeritat de proclamar

cstigs tan extrems que no els podr complir ning (la pena que vol imposar a lassass, per

exemple). Per s que s un personatge ambigu: la qualitat que en ell domina, en paraules de

Carles Riba, s lesperit: laltesa, el foc i la promptitud desperit; per dir-ho a la grega, el 1 SFOCLES, Tragdies, II (iax, Edip Rei), edici, traducci i notes de Carles Riba, Fundaci Bernat Metge (Escriptors Grecs, 130) en collaboraci amb Edicions 62 i Ediciones Altaya S.A., Barcelona, 2009 (1 ed., 1959), pg. 104.

3

[...]. Quan la ra no es sost o no el frena a temps, el esdev destructiu2. Aix doncs,

tenim, per una banda, un home feli i assenyat duna provada intelligncia (noms una ment

privilegiada seria capa de desxifrar les paraules de lEsfinx) i, per laltra, lhome passional,

impressionable i gaireb violent. s dip en els seus instints ms animals i primaris. Aquest

fragment en concret, i la disputa en general, sn un bon exemple daquest dip que es deixa

emportar.

Laltre personatge s Tirsias, lendev orb. Cridat per dip en qualitat daliat, ben aviat es

torna en un dels principals contrapunts que troba el rei a lobra. La ceguesa i fragilitat que t al

mn fsic (demostrada per la seva dependncia del pigall) no la t pas al seu interior, on la seva

visi no t lmits. Coneix tot el referent a la histria ddip, i tamb sap qu li passar, com

demostren les seves paraules: De nom s un foraster que hi viu; per aviat es revelar fill de

Tebes, i no sentir cap goig de la seva ventura. Hi veia i ser orb [...]. (vv. 453-455). s per aix

que no vol dir res, fet que provoca la ira ddip. s lautntic oracle dApollo personificat3, i

com a tal, no pot permetre la prepotncia del seu, ara ja sens dubte, rival, de manera que intenta

quedar per sobre dell, mostrant-se especialment irnic (No eres tan hbil, tu, per a desxifrar

enigmes?, v. 440). Esdev un personatge clau perqu s el primer que aporta algunes dades, el

primer que profetitza la caiguda ddip. Amb aquestes paraules, dip comena el cam al que

Aristtil anomena a la seva Potica la reconeixena, que s un canvi dignorncia a

coneixena, ja sigui per a lamistat, ja per a lodi, entre els personatges destinats a la felicitat o a

linfortuni4.

Es troba en aquest fragment una de les oracions que determina el principal tema que tracta

Sfocles: Quins pares? Aturat. De qui sc fill? (v. 437). Aquesta interrogaci reuneix

diversos dels prismes que fan ddip un personatge polimorf: ldip instintiu (Quins pares?,

interrogaci sorgida del ms profund, sense cap reflexi), ldip autoritari (Aturat) i ldip

assenyat (De qui sc fill?, pregunta que fa amb una calma dificultosa per serena). Per

sobretot mostra ldip que no sap qui s. I aquesta s la gran problemtica de lobra, juntament

amb la de la llibertat de lsser hum, que tot seguit ser analitzada. El conflicte de la identitat, un

tema universal que, dalguna manera, afecta tots els ssers humans (no sabem don venim, ni

exactament qu som a lUnivers), afecta especialment dip, que veu trontollar la seva felicitat

quan a Corint alg insinua que aquells que considera pares no ho sn pas. Aix doncs, dip no t

el ms mnim referent de qui s, i s precisament aix el que fa sorgir el seu instint ms primari. 2 dem, pg. 101. 3 dem, pg. 104. 4 ARISTTIL, Potica, Constituci dAtenes, edici, traducci i notes de J. Farran i Mayoral, Fundaci Bernat Metge (Escriptors Grecs, 19) en collaboraci amb Edicions 62 i Ediciones Altaya S.A., Barcelona, 2009 (1 ed., 1946), pg. 15.

4

Les paraules de Tirsias lencenen perqu adverteix que el savi sap ms del que diu. Lobra ser

un cam al descobriment de la seva identitat, una revelaci que el portar a lautodestrucci.

Laltre gran conflicte de la tragdia tamb es troba present, tot i que duna manera menys

explcita, en aquest fragment. s el problema de la llibertat, un tema amb una total vigncia a

lactualitat. Ho observem aqu, amb les paraules que dirigeix Tirsias a dip: I es revelar germ

i pare alhora dels fills amb qui vivia, i fill i marit ensems de la dona de qui va nixer, rival de

sembra i assass del seu propi pare! (vv. 458-460). Per entendre aquestes paraules, sha de tenir

em compte que tota la vida ddip est condicionada per un oracle que va predir les coses que

Tirsias proclama. s a dir, que la seva llibertat o culpa pot posar-se seriosament en dubte: la

trajectria de la seva vida ja estava marcada quan va nixer. Segons Jos M Lucas de Dios5,

potser la postura ms acceptada, i que em sembla ms oportuna, s la que aquesta tragdia xifra

el seu mrit en lambivalncia trgica que presenta el protagonista: innocent des del pla de la

moralitat, per culpable a nivell de la realitat. Aix, els contemporanis a Sfocles considerarien

que dip paga la culpa dels pares, com a portador a la sang de la seva culpa. La mirada actual,

per, enllaa amb la problemtica de la identitat: dip no es coneix, i s per aix que sequivoca.

S sel pot considerar culpable de la mort de Laios com a fet (s a dir, el va matar amb les seves

prpies mans), i s culpable a nivell de la realitat, per no es pot dictaminar que sigui culpable des

del pla moral si est cometent un assassinat dictaminat per la llei superior dels dus. La conclusi,

doncs, s que, pel que fa al tema, a all que ens comunica lobra, Sfocles ens parla de la

inseguretat radical de totes les coses, especialment de lsser hum. El fragment s especialment

illustratiu en aquest sentit, com sacaba de veure, i palesa la modernitat de Sfocles.

Lacci del fragment (i de gaireb tota lobra) es desenvolupa a les portes del palau de la

ciutat, Tebes. Aquesta dada, que podria semblar trivial, esdev important per completar el perfil

del personatge principal: s un espai obert a laire lliure, al qual tothom pot acudir (i, de fet,

acudeix). dip no distingeix lespai interior, ntim, que s el palau, de lespai exterior. No t cap

inconvenient a discutir com ho fa en aquest fragment, permetent que qualsevol sbdit sassabenti

de la conversa, perqu est convenut que no t res a ocultar. Ser quan arribi la seva caiguda, al

final del text, quan samagui al palau, ja que es considerar indigne de ser vist (i de veure). s

important destacar que, quan marxa Tirsias, ell entra al seu palau. Justament quan la disputa ja ha

acabat. Aix doncs, s evident que no ho fa per amagar res, sin perqu, senzillament, en aquell

moment no hi ha ning a fora que el necessiti. Quan torni a haver-hi alg, ell tornar a sortir i a

mostrar la mateixa actitud.

5 SFOCLES, yax, Las traquinias, Antgona, Edipo rey, introducci, traducci i notes de Jos M Lucas de Dios, Alianza Editorial (Clsicos de Grecia y Roma, 8214), Madrid, 2006 (1 ed., 1988), pg. 44.

5

A la tragdia domina, per sobre de tot, el dileg. El fragment que comentem s un exemple

de dileg ple de fora i matisos. Les oracions, concises, accentuen el carcter taxatiu del que diuen

els personatges (S, sc, com a tu et sembla, un baj., v. 435, o Per si vaig salvar la ciutat,

no mimporta., v. 443), i transmeten el carcter desafiant de la conversa. Apareixen tamb

diverses exclamacions (Qu s enigmtic i obscur tot el que dius!, v. 439), tocs irnics, com ja

sha dit anteriorment (No eres tan hbil, tu, per a desxifrar enigmes?, v. 440), interrogacions

(Quins pares? Aturat. De qui sc fill?, v. 437), etc. Sn, en definitiva, recursos que

intensifiquen la tensi que predomina en aquesta part.

Pel que fa als recursos morfosintctics i lxics, s destacable la presncia de verbs en mode

imperatiu. I no noms en boca ddip, en qui sn desperar, com a rei que s, sin tamb en boca

de Tirsias. Aix es pot interpretar com una prdua dautoritat per part ddip, que es veu superat

en coneixements per lendev. Tirsias, que sap que estar per sobre ddip s difcil en tots els

sentits, aprofita locasi i ho evidencia (enduu-tem, v. 444, vs, v. 461). dip, naturalment,

tamb els utilitza (aturat, v. 437, insultam, v. 441). Impressionen tots els elements que

disposa Sfocles per tal de donar fora al seu discurs, un text que sha dimaginar recitat amb

fora i determinaci davant un pblic que busca una histria que el transformi, que gaireb el

purifiqui (lanomenada catarsi).

dip rei ha esdevingut un clssic indispensable de la Literatura Universal per factors que

han fet della una obra equilibrada, emocionant i, en definitiva, transcendent. Des dAristtil, que

defineix el concepte de tragdia com imitaci duna acci seriosa i completa que t una certa

extensi, feta en llenguatge plaent [...], que representa els personatges fent-los actuar i no servint-

se de la narraci, i que per mitj de la compassi i de la temena opera la purificaci6, a Goethe,

que sost que tot el trgic rau en una oposici irreconciliable7, sha coincidit a situar dip rei

com lobra mestra de lautor, la ms harmnica de totes. El fragment comentat ho confirma.

BIBLIOGRAFIA ARISTTIL, Potica, Constituci dAtenes, edici, traducci i notes de J. Farran i Mayoral,

Fundaci Bernat Metge (Escriptors Grecs, 19) en collaboraci amb Edicions 62 i Ediciones Altaya S.A., Barcelona, 2009 (1 ed., 1946).

PARRAMON I BLASCO, Jordi, Diccionari de la mitologia grega i romana, Edicions 62 (La

butxaca), Barcelona, 2009 (1 ed., 1996).

6 ARISTTIL, op. cit., pg. 9. 7 SFOCLES, Tragedias, traducci i notes dA. Alamillo, introducci de J. Bergua Cavero, Editorial Gredos (Biblioteca Clsica Gredos) en collaboraci amb RBA Coleccionables, Barcelona, 2006, pg. XIX.

6

SFOCLES, Tragdies, II (iax, Edip Rei), edici, traducci i notes de Carles Riba, Fundaci Bernat Metge (Escriptors Grecs, 130) en collaboraci amb Edicions 62 i Ediciones Altaya S.A., Barcelona, 2009 (1 ed., 1959).

SFOCLES, yax, Las traquinias, Antgona, Edipo rey, introducci, traducci i notes de Jos M

Lucas de Dios, Alianza Editorial (Clsicos de Grecia y Roma, 8214), Madrid, 2006 (1 ed., 1988).

SFOCLES, Tragedias, traducci i notes dA. Alamillo, introducci de J. Bergua Cavero,

Editorial Gredos (Biblioteca Clsica Gredos) en collaboraci amb RBA Coleccionables, Barcelona, 2006.