AR

XIU

S44

El Departament de Cultura ha apostat fer-mament per la Xarxa d’Arxius Comarcals.Entre les línies d’actuació del Pla d’Acció delGovern d’aquesta legislatura s’ha prioritzatla construcció i posta en funcionament delsarxius comarcals que manquen en el terri-

tori i, així mateix, l’actualització d’aquellscentres d’arxiu que necessiten d’una am-pliació o d’un nou edifici atesa la seva ob-solescència d’espai o de creixement dels di-pòsits.En l’actualitat la Xarxa d’Arxius Comarcals

CCultura Arxius

Editorial. La Xarxa d’ArxiusComarcals: una ferma aposta delGovern, pàg 1 / Qüestions de treball.La intranet de l’Arxiu Central delDepartament de la Presidència:elaboració i seguiment, pàg 3 /El web de l’Arxiu Històric Municipalde Constantí, pàg 5 / Arxiu HistòricMunicipal de la Selva del Camp.Un arxiu sense fronteres, pàg. 6 /Noticiari. pàg 7 / Rerefons.Tres nousequipaments a comarques, pàg 22 /Memòries d’un arxivador de secà,pàg 23 / Bibliografia. pàg 24

EditorialLa Xarxa d’Arxius Comarcals: una ferma aposta del Govern

TA

RD

OR

20

05

2A

RX

IUS

44

es conforma per 31 centres i s’estan cons-truïnt els arxius comarcals de la Ribera d’Ebrei el Pla de l’Estany. Així mateix, en aquestmandat es construiran set arxius més, deprimera generació, com són els arxius delPallars Jussà, l’Alt Urgell, el Pla d’Urgell, l’Al-ta Ribagorça, el de Terra Alta, el del Montsiài el de les Garrigues i set més, de segona generació, com són els del Baix Camp, el Baix

Empordà, la Selva, el Vallès Occidental, Osona,la Garrotxa i el Baix Llobregat. També estàprevista l’ampliació de vuit arxius comar-cals, com són els de l’Alt Empordà, el Garraf,la Cerdanya, l’Anoia, l’Urgell, el Baix Ebre, laConca de Barberà i el Maresme.El finiment de la Xarxa d’Arxius Comarcalses farà en aquesta legislatura i amb la col·la-boració de les administracions locals. Enaquest sentit, el Govern ha considerat per-tinent que les corporacions locals participinde forma més directa en el procés de cons-trucció dels centres d’arxiu, atès que són elsajuntaments i els consells comarcals els be-neficiaris més immediats d’aquests equipa-ments arxivístics. En aquest marc, mentreque les administracions locals tindran la res-ponsabilitat de gestionar el procés adminis-tratiu i de construcció dels arxius, elDepartament de Cultura es reservarà la de-finició dels criteris arxivístics i arquitectò-

de redacció del projecte arquitectònic, deconstrucció de l’edifici i del mobiliari i equi-paments necessaris pel seu funcionament.Al mateix, temps el Departament de Culturaassumirà el suport tècnic i els recursos hu-mans necessaris per a donar el recolzamenta la gestió admistrativa dels ajuntaments.

D’altra banda la Subdirecció General d’Arxiustambé impulsarà una altra línia d’actuacióper a la construcció dels arxius de segonageneració que necessiten una ampliació ate-sa la seva obsolescència de creixement. Pera sufragar el cost econòmic d’aquest segonsupòsit el Departament de Cultura farà unainversió de 13 milions d’euros del pressu-post ordinari.

Paral·lelament al procés de construcció delsarxius comarcals, caldrà acordar amb elsajuntaments caps de comarca i els consells

nics, el seguiment i el control del procés deconstrucció.Per a poder fer front a la construcció dels ar-xius comarcals de nova creació, el Governha signat un conveni amb l’Institut Catalàde Finances (ICF) per valor de 32 milionsd’euros. En aquest sentit, l’acord preveu fa-cilitar el finançament als ajuntaments capsde comarca per tal de sufragar el cost econòmic

3

AR

XIU

S44

Qüestions de treballLa intranet de l’Arxiu Central del Departament de la Presidència: elaboració i seguiment Isabel Campos González

Internet ha estat una autèntica revoluciócom a nou mitjà de comunicació per acce-dir al màxim d’audiència. Per als arxius -quehabitualment no disposen de recursos humanssuficients- l’ús de les tecnologies permetarribar allà on no ho pot arribar l’arxiver, es-pecialment a través de la intranet. Cal teniren compte, però, que això suposa una novamanera de treballar i que, per tant, cal unperíode d’adaptació i familiarització ambaquest nou canal.

En el cas de l’Arxiu Central Administratiudel Departament de la Presidència es teniaclar que calia aprofitar un recurs amb tan-tes possibilitats com planteja una intranet pe-rò, no tant per difondre l’existència i missióde l’arxiu, sinó per millorar la comunicacióamb els seus usuaris i proporcionar les einesnecessàries perquè aquests poguessin rea-litzar les seves tasques de gestió dels docu-

ments de manera més autònoma i eficaç.Per dur a terme el projecte d’intranet calia coma primer pas analitzar amb quina tipologiad’usuaris comptàvem, conèixer quines erenles seves necessitats i com podíem dóna’ls-hi resposta per tal de treure’n el màxim ren-diment. L’estudi ens va permetre detectarque teníem dotze perfils d’usuaris diferentsal Departament, no estàvem doncs davantun grup homogeni, i això ens requeria pla-nificar quin tipus d’intranet s’ajustava mésals requeriments de cada un d’aquests per-fils. A partir de les categories d’usuaris, lesarxiveres vam definir els continguts els qualsvam estructurar en una taxonomia que per-metés navegar i controlar el llenguatge uti-litzat de manera que la cerca per a l’usuariresultés més fàcil. A l’hora de formalitzar lescategories vam voler evitar la utilització d’unllenguatge especialitzat en el camp de l’ar-xivística i ens vam decantar per un llen-

comarcals, els convenis per a la gestió i elfuncionament dels centres d’arxiu. Des dela Subdirecció General d’Arxius es vol po-tenciar una major implicació i coordinació deles actuacions arxivístiques entre els arxiusmunicipals i els arxius comarcals de cadacircumscripció territorial. En aquest marccaldrà una eficient coordinació entre els arxivers responsables de les diferents ad-ministracions amb la perspectiva que el/la di-rector/a de l’arxiu comarcal assumeixi unrol de coordinació i d’impuls de les activi-tats arxivístiques de la comarca i que l’arxi-ver/a municipal s’impliqui amb una actua-ció activa i participativa en la programació i les activitats dels arxius comarcals. El resultatha de revertir molt positivament per a totes

les parts implicades, en primer lloc, per alspropis arxivers, en facilitar-los una dinàmi-ca de treball en equip i en permetre la pro-gramació de les actuacions amb una vi-sió global del territori, i, en segon lloc, alsmunicipis de la comarca, que es beneficia-ran d’una millora organitzativa i un majordinamisme cultural, i, molt especialment, elmunicipi capital de la comarca, que gaudi-rà més directament de les activitats culturalsque es realitzin en els arxius comarcals. I és que, en definitiva, els arxius comarcalss’han de concebre com a centres que, a mésd’estar al servei de les administracions pú-bliques, han de ser uns espais on s’impulsii fomenti la cultura per al gaudi dels ciuta-dans.

4A

RX

IUS

44

guatge familiar que causés un efecte de pro-ximitat en l’usuari. Pel que fa al criteri d’or-ganització dels continguts en un primer ni-vell és orgànic, per una banda l’Arxiu CentralAdministratiu i per l’altre l’Arxiu de Gestió.En un segon nivell, els continguts s’organit-zen per processos o les tasques que es des-criuen, i que formen part d’un arxiu o altreen funció de si aquestes tasques es duen aterme des de l’Arxiu Central (per exemple:Avaluació i tria documental) o bé des del’Arxiu de Gestió (per exemple: Formaciód’expedients).

Un altre aspecte important, i que molt so-vint no rep l’atenció necessària, és el dis-seny de la web. El dissenyador gràfic s’en-carrega de la distribució dels continguts pertal de garantir l’agilitat i l’amigabilitat de laintranet. En molts casos si ja existeix unaweb corporativa només caldrà ajustar el dis-seny de la intranet de l’arxiu al de la web.En el nostre cas vam tenir llibertat absolutaper decidir quin disseny ens convenia més,per això ens vam decantar per una intranetmetafòrica, ja que volíem causar un cert im-pacte i trencar amb la imatge tòpica, avorri-da i repetitiva de la funció arxiu, així doncsla navegació és intuïtiva amb l’objectiu decridar l’atenció de l’usuari i captar-ne el seuinterès.

Finalment és necessària la participació del’informàtic que s’encarrega de programar ieditar tots els continguts en entorn web. Sil’arxiver en té clars els continguts i l’estruc-tura la comunicació amb d’informàtic ésmolt bona, o al menys així ho va ser en elnostre cas.

En funció dels recursos de què es disposenhi haurà més o menys personal desenvolu-pant les tasques descrites, però mai s’ha dedescuidar cap d’aquestes tres àrees profes-sionals.

Finalment queda comentar el tema dels re-cursos econòmics que cal destinar a un pro-jecte d’aquestes característiques. l cost totales divideix en dues parts: en primer lloc te-nim el cost que va des de la fase de creaciófins que es penja a la xarxa i , en segon lloc,el seu manteniment. Cal veure en quina si-tuació ens trobem, si comptem amb un pres-supost tancat, i per tant ens veurem obligatsa dissenyar un projecte que s’adapti a aquest,o bé si podem encarregar una proposta i en

funció del preu ajustar-la a les nostres pos-sibilitats. En el cas del nostre Departamentnomés va caldre contractar els serveis deldissenyador i de l’informàtic ja que les arxi-veres som personal del departament. Pertant molts dels costos no es van haver d’as-sumir directament, si bé es van produir deforma indirecta. El cost total aproximat de l’e-laboració de la intranet de l’ACADP l’any 2004va ser de 24.744 e. Com es pot veure el costés força elevat la qual cosa fa plantejar-seuna explotació intensiva del recurs, explotaciósustentada especialment en l’ús de la intra-net com a eina de gestió i no només de con-sulta i fer-ne una bona difusió.

Un altre aspecte molt important d’una in-tranet és el seguiment. La capacitat d’unaintranet multiplica la quantitat d’informacióa què podem donar accés, però és molt im-portant tenir en compte que darrera hi hauna feina de manteniment, actualització dematerials... que cal preveure. Si pensem queno podrem fer-hi front més val que no vul-guem abastar massa i que el que oferim téles màximes garanties d’estar al dia i de tre-ballar amb la versió més actualitzada. Elmanteniment és un repte per al nostre Arxiuque per ara no hem assolit amb total èxit.

La nostra experiència d’un any d’intranet del’ACADP és molt positiva. Encara no dispo-sem dels resultats de l’auditoria (estem pen-dents dels resultats dels qüestionaris pas-sats als dotze tipus d’usuaris) si bé hem fetel seguiment de l’ús als cursos presencials ien la implantació als arxius de gestió i hemdetectat que els personal administratiu esconnecta sovint per fer consultes sobre clas-sificació i arxivament i també les personesnoves a l’organització per conèixer el fun-cionament general del Sistema. Un altre úsmolt freqüent és imprimir el quadre de clas-sificació i el manual de transferències. Noobstant, no s’utilitza la comunicació per co-rreu electrònic, encara és més habitual el te-lèfon, ni tampoc no arriben massa suggeri-ments o queixes. Un altre handicap és l’accésper part del personal tècnic. La propera fa-se de la intranet, i que creiem que li donaràl’impuls definitiu, serà quan els processosde catalogació i transferència s’hagin de fera través de la intranet, així com la connexióamb el catàleg de documents i impresos delDepartament.

http://10.128.53.236/arxiu_central/index.htm

5

AR

XIU

S44

L’Arxiu Històric Municipal de Constantí vacrear el seu web l’any 2004. Quan el vam ti-rar endavant vam tenir en compte que aixòpermetria l’accés a la informació des de qual-sevol lloc del món i a qualsevol hora del dia.Els arxius petits i amb poc personal no po-den satisfer la demanda de tots els usuarispotencials perquè els horaris que aquestsusuaris necessitarien són tan variats que di-fícilment un centre modest –en el meu cas,jo en sóc l’únic treballador– els podrà maisatisfer. I també hi ha la dificultat que su-posa el desplaçar-se per a les persones queviuen fora del municipi, de vegades en llocsallunyats o mal comunicats. D’aquesta ma-nera, la base de la creació del lloc web és elconvenciment de la seva utilitat –gairebé,necessitat–. El nostre lloc virtual havia dedonar informació sobre els serveis i equipa-ments de l’arxiu, permetre consultar els ins-truments de descripció, visualitzar docu-ments digitalitzats i moltes coses més. Laseva utilitat, per tant, era més que evident.

Construir un lloc web va ser una tasca rela-tivament ràpida (i fàcil, si es tenen alguns -tampoc no massa- coneixements tècnics).Em va costar un parell de setmanes confec-cionar-lo. I el cost econòmic és molt baix per-què tots els programes necessaris poden ob-tenir-se gratuïtament a la xarxa. Tambél’hostatjament en un servidor és fàcil d’aconseguir. El balanç dels primers mesosde funcionament ja indicava l’èxit de la ini-ciativa: per cada usuari presencial a l’arxiufísic n’hi havia una vintena de virtuals a tra-vés del web. I l’augment de visites va ser pro-porcional a la quantitat i qualitat dels con-tinguts. Per això, de seguida en vam afegir més,de continguts: l’edició digital del butlletí “Elracó de l’arxiu” (que ja compta amb més lec-tors en l’edició electrònica que en la de pa-per), el buidatge de documents, com ara el llis-tat dels assumptes acordats a les sessionsdel Ple de l’Ajuntament, etc.

L’any 2005 hem iniciat una segona etapaamb la implantació d’un sistema de gestió

dinàmica de continguts; en el nostre cashem emprat el conegut programari “weblog”(en català s’anomena bitàcola o també DIP–Diari Interactiu Personal–). És un sistema in-novador perquè separa els continguts deldisseny i la programació. Ja no cal tenir mas-sa idea del que és programar sinó única-ment unes nocions molt bàsiques per con-figurar inicialment el web, i llavors ja està!És un sistema fantàstic per actualitzar els continguts amb molta agilitat. Actualmentaquest sistema “weblog” és la revolució a In-ternet.

D’altra banda, i hi ha un segon aspecte es-sencial en la creació de l’arxiu virtual i és elde la digitalització dels documents. Inclouredocuments digitalitzats és el que dóna veri-table sentit al web. Si només incorporem elllistat dels equipaments, els horaris i els ins-truments de descripció, doncs està bé; peròsi hi afegim una còpia dels propis documents,doncs llavors és genial. Per poder-ho fer ne-cessitem un escàner o, encara millor, unacàmera digital. Potser les imatges resultantsno les hauríem de considerar veritablementcòpies de seguretat, sinó més apropiadamentcòpies de difusió, però és que això ja per-met consultar a través de la xarxa una còpiadels documents. En el nostre cas, hem co-mençat per les actes del Ple de l’Ajuntament.I això és només el començament, perquèarran d’aquesta experiència hem decidit crear, juntament amb la Biblioteca Municipal,la Biblioteca Digital de Constantí. Es tracta d’un lloc web on totes les obres impreses de-dicades, en part o totalment, al poble seranreferenciades i, en molts casos, consultableselectrònicament.

Creiem que la difusió de la informació quepermeten les noves tecnologies i els suportselectrònics està suposant una veritable re-volució cultural. Els documents que abansquedaven mig amagats a les prestatgeriesdels arxius ara tenen una nova vida a travésdels arxius virtuals. I això és absolutamentsensacional!

El web de l’Arxiu Històric Municipalde Constantí Josep Estivill

6A

RX

IUS

44

L’Arxiu Històric Municipal de la Selva delCamp (AHMSC) té cura de la documentacióque es conserva des del segle XIII fins a 1940.El seu fons està format, per una banda, perl’arxiu estrictament municipal, i per l’altra,pels documents que es conserven de l’asso-ciació supramunicipal medieval conegudacom la Comuna del Camp de Tarragona, dela qual la Selva va ser la capital democràti-ca durant els quatre segles que perdurà.

El fons municipal conté 7.988 documentsque abarquen des de 1209 fins a 1939, i el dela Comuna del Camp consta de 396 docu-ments compresos en el període 1318-1711.

La labor de catalogació de l’arxiu va anar acàrrec de Montserrat Soronellas Masdeu i elcatàleg ha estat publicat per la Diputació deTarragona, el 1993, en les edicions RamonBerenguer IV.

Per a la catalogació es va utilitzar el progra-ma de fitxes File Maker, el qual podia fer unarecerca utilitzant diversos camps (núm. deldocument, data, tema, etc.) En base a aques-ta catalogació i aprofitant les fitxes infor-màtiques creades a tal fi, l’octubre de 1997vàrem posar a la xarxa d’internet aquestainformació de manera que qualsevol usua-ri pot accedir-hi des del seu ordinador. Peròhem volgut anar més enllà i hem començata tractar digitalment tots i cadascun dels do-cuments per tal d’afegir a la fitxa la imatgeòptica del propi document, de manera que,actualment, es poden trobar i consultar a la“xarxa” tots aquells que conformen l’arxiu su-pramunicipal de la Comuna i una part del’arxiu municipal, a la qual, dia a dia, s’hivan sumant les noves imatges incorporades.

Els documents han estat registrats en unafitxa informatitzada que conté les següentsdades:

n Número de registre del document. Tot i queen alguns casos s’ha donat un número de registre comú a un grup de documents(ex: les sèries anuals de correspondència),s’ha tendit al màxim en la seva indivi-dualització.

n Signatura topogràfica. Codi que permet lo-calitzar el document en el context de l’ar-xiu: número de caixa.

n Signatura sistemàtica. Codi que permet lo-calitzar el document a partir de les sèriesprevistes en el quadre classificatori. S’haprevist la possibilitat de dues signatures,una de principal i una altra de secundària.

n Signatures anteriors. El codi permet situar eldocument en el context de les ordenacionsanteriors.

n Data. Pot ser una data completa, per unperíode, per un any, per un segle.

n Escriptura. Si es tracta d’un manuscrit (MAN),mecanoscrit (MEC) o d’una impressió (IMP).

n Llengua en què està escrit el document: cata-là (CAT), castellà (CAS) o llatí (LLAT).

n Tema. És la sèrie documental més especí-fica amb què està classificat el document(ex: llibres de determinats consells).

n Contingut del document. És el lloc en el quales recull el resum de la informació del do-cument i, en alguns casos, les seves ca-racterístiques formals (estat de conserva-ció, format, nombre de pàgines).

n Imatge. Tenint en compte que cada docu-ment pot estar format per una o més pà-gines, ja que pot constar d’un full o ser unllibre, les trobarem numerades (P1, P2…) Araper ara, és impossible de determinar el

Arxiu Històric Municipal de la Selvadel Camp=http://www.laselvadelcamp.org/arxiu/

Un arxiu sense fronteresJoaquim M. Masdeu GuitertRegidor de Cultura de l’Ajuntament de la Selva del Camp

i responsable de l’AHMSC

7

AR

XIU

S44

nombre total de pàgines que configuraranla totalitat de l’arxiu un cop enllestida lalabor. Avui es poden consultar a la xarxaunes vint mil pàgines que corresponen a la totalitat dels documents de la Comu-na (396, incloent-hi 60 pergamins) i unabona part de l’administració general mu-nicipal: Llibre Verd, Privilegis, títols, ob-servances, consells municipals del 1499 al 1525, actes de l’Ajuntament de 1810 a 1890.

El web per a la consulta és: www.laselvadelcamp.org/arxiu.L’usuari s’hauràd’identificar només una vegada, la primera,

i se li concedeix gratuïtament una contra-senya per accedir a la informació. D’aquestamanera es pot tenir una estadística de con-sultors que, actualment, són 380, registratsde tot el món, tenint en compte que algunsho són a nivell corporatiu (universitats).

Creiem que amb aquesta experiència hem as-sentat les bases per a un futur de l’arxivís-tica, ja que hem trencat l’esquema de la di-ficultat atàvica d’accedir als arxius pendentde disponibilitat horària d’administradors id’investigadors i trencant la barrera de lesdistàncies geogràfiques. Realment, una pe-tita revolució cultural.

Noticiari

Subdirecció general d’Arxius

Concurs públic per a la redacció del projecte d’execució de les obres de construcció dels arxius comarcals de l’Alt Urgell, la Bisbal d’Empordà i Vilanova i la GeltrúEn data 6 de setembre de 2005 s’ha publicat alDOGC, núm. 4463, l’anunci de concurs públic pera la contractació d’una consultoria i assistènciaper a la redacció del projecte bàsic i d’execució il’estudi de seguretat o salut per a les obres deconstrucció dels arxius comarcals de l’Alt Urgell(la Seu d’Urgell), Vilanova i la Geltrú i la Bisbald’Empordà.

Adquisició de tretze cartells dels anys de la II RepúblicaLa Subdirecció general d’Arxius ha comprat tret-ze cartells dels anys de la II República que passarana formar part de la col·lecció de l’Arxiu Nacionalde Catalunya. Es tracta, en la seva major part, decartells editats per la mateixa Generalitat deCatalunya o bé deguts a l’artista Martí Bas, el fonsdocumental personal del qual és a l’ANC. Entreaquests cartells n’hi ha de molt significatius, comés ara el que conté la fotografia del Govern de laGeneralitat empresonat a Madrid, l’any 1934, ambel President Lluís Companys al capdavant, o bé elde l’exposició d’homenatge a Durruti, del 1938.Entre els artistes que els signen, a més de MartíBas, hi ha Helios Gómez, C. Fontserè, Ramon Casaso Aulèstia. Cal destacar que un d’aquests cartellsés el del segador de Carles Fontserè (“Llibertat.F.A.I.”, Gràfiques Boix), que el mateix autor re-creà, l’any 1985, per encàrrec de la Generalitat deCatalunya, per al cartell anunciador de l’exposi-

ció “Cartells de la República i de la Guerra Civil.Col·lecció Arxiu Nacional de Catalunya (Desembre1985-Desembre 1986)”.

8A

RX

IUS

44

Restauració de documents

La SGA ha endegat la restauració del Llibre de pri-vilegis d’Ulldecona (segle XV), que forma part del fonsde l’Ajuntament d’Ulldecona (Montsià); d’un pro-tocol notarial d’Agramunt (1612-1613), dos deBalaguer (1736-37, 1789-90) i un de Castelló deFarfanya /1790-91) (Arxiu Comarcal de la Noguera);del Llibre de Clavaria núm. 131 (1578-1579), delLlibre de provisions núm. 69 (1568-1569) i del Llibred’establiments núm. 4 (1340-1347) i el Llibre d’esta-bliments núm. 1 (1334) del fons municipal de Tortosa(Arxiu Comarcal del Baix Ebre) i 12 documentsdels segles XIV-XV, la majoria referents a Llívia,que foren comprats pel Departament de Cultural’any 2001. També han estat enquadernats 178protocols notarials històrics del districte de Lleida(Arxiu Històric de Lleida) i protegits amb materialde conservació idoni 44 pergamins del fons del’Ajuntament de Tarragona (Arxiu Històric deTarragona).Totes aquestes actuacions, comptant-hi els privilegis de Teià (Maresme) als quals es féureferència al número 43 d’Arxius, han tingut uncost total de 52.962,61 euros.

Jornada Innov@.doc 2005. Estratègies per la implantació de la gestió de documents a l’e-Administració Ha estat adreçada a tècnics d’arxiu i tècnics en ma-tèria d’organització administrativa i tecnologiesde la informació de totes les administracions pú-bliques, el dia 3 de novembre, en una nova edicióde la Jornada Innov@.doc que anualment orga-nitza la Subdirecció General d’Arxius delDepartament de Cultura de la Generalitat deCatalunya i l’Escola d’Administració Pública deCatalunya.L’any 2004 les primeres jornades innov@.doc esvan centrar en la normalització de la gestió de ladocumentació de documents electrònics. Enguany,en un entorn en el qual s’està impulsant decidi-dament l’Administració electrònica tant a nivellnacional com internacional, es proposa reflexio-nar sobre les oportunitats que s’obren per a laimplantació de sistemes de gestió de documents(SGDA) en les nostres Administracions públiques.La normativa internacional, com ara la normaISO 15489 sobre gestió de documents o els re-queriments Moreq, es basa en l’adopció a nivellgeneral de polítiques globals de SGDA en el si decada organització.En la jornada d’enguany s’ha presentat l’expe-riència dels NARA, que preveu la gestió docu-mental com a un element més de l’estratègia d’e-Govern; s’ha tractat també la qüestió de la protecciónormativa que cal donar als documents electrò-nics i que impulsa la UE; i, finalment, mitjançantuna taula rodona, es reflexionà sobre els reptes idificultats de caràcter tecnològic, organitzatiu ometodològic per a la implantació de SGDA quees plantegen en els nostres organismes.

Nomenament de dos nous vocals de la CNAT S’ha publicat al DOGC núm. 4494, la ResolucióCLT/2957/2005, de 28 de setembre, per la qual laConsellera de Cultura nomena dos vocals de laComissió Nacional d’Avaluació i Tria de Docu-mentació: senyora Rosa Maria Artiaga Gil, repre-sentant dels col·legis de Secretaris, Interventorsi Tresorers d’Administració Local, en substituciódel senyor Josep Lluís Martínez-Alonso i Campsi la senyora Gràcia Pedrosa i Domènech, repre-sentant de l’Associació d’Arxivers de Catalunya,en substitució de la senyora Josefina Solà i Gasset.

Exposició de fotografia “La mirada d’un metge andorrà. Testimoni d’una època (1890-1920).Fotografies tarragonines de Joaquim de Riba Camarlot”El dia 25 d’octubre fou inaugurada a l’Arxiu Històricde Tarragona l’exposició de fotografia La mirada d’unmetge andorrà. Testimoni d’una època (1890-1920).Fotografies tarragonines de Joaquim de Riba Camarlot,organitzada per la Subdirecció General d’Arxiusi el Govern d’Andorra.Mostra la producció fotogràfica de Joaquim deRiba Camarlot, amb imatges del territori, les per-sones i l’activitat de l’Alt Camp, el Baix Camp, elBaix Penedès, el Priorat i el Tarragonès. Són delsanys 1890-1919, en què exercí de metge i cirurgiàde les famílies pobres d’Alcover (Alt Camp). L’any1920 s’instal·là a Ordino amb el propòsit d’exer-cir com a metge.Aquestes fotografies formen part del fons CasaRossell d’Ordino de l’Arxiu Nacional d’Andorra.L’exposició inclou una cinquantena d’imatges iestà dividida en blocs temàtics: el territori, la gent,les celebracions civicoreligioses, les ocupacions ioficis i els mitjans de transport. Responent al seucontingut, aquesta mostra serà itinerant. Es po-drà veure a Tarragona, Alcover, El Vendrell, Reus,Falset,Valls i Andorra la Vella, on es clourà, el mesde maig de 2006. La Subdirecció General d’Arxiusha editat el catàleg d’aquesta exposició (vegeul’apartat “Bibliografia” d’aquest butlletí).

Arxiu Nacional de Catalunya

El Congrés dels Diputats aprova la restitució dels documents confiscats durant la guerra civilEl proppassat 15 de setembre, el Congrés delsDiputats va aprovar, per 193 vots a favor, 134 encontra i cap abstenció, la Llei de restitució a laGeneralitat de Catalunya dels documents confiscatsamb motiu de la Guerra Civil conservats a l’AGGCE ide creació del Centre Documental de la MemòriaHistòrica.El projecte de llei aprovat pel Consell de Ministresel 15 d’abril de 2005 només ha sofert una petitamodificació. L’article 2.2. deia que “l’Estat trans-ferirà a la Generalitat de Catalunya els documents,fons documentals i altres béns, confiscats a

9

AR

XIU

S44

Catalunya a persones físiques o jurídiques pri-vades”, mentre que el text aprovat pel Congrésdels Diputats afegeix i precisa que es tracta depersones físiques o jurídiques privades “amb re-sidència, domicili, delegació o secció a Catalunya”,fent així explícit que no es refereix a les personesfísiques o jurídiques privades que es trobaven depas per Catalunya a causa de la guerra. Pel que faa les esmenes, totes es van rebutjar, tant les quefeien referència bàsicament a l’àmbit d’aplicacióde la llei, en el sentit que també fos aplicable alPaís Basc, al País Valencià, a l’Aragó, així com alsajuntaments (esmenes que van presentar elsgrups parlamentaris basc, mixt i IV-IU-ICV) comles esmenes puntuals i l’esmena a la totalitat pre-sentades pel PP.El 23 de setembre, la Llei va ser tramesa al Senat,on ha estat ratificada el 3 de novembre de 2005.

Continua la tasca d’identificar documents confiscats a CatalunyaPer encàrrec de la Subdirecció general d’Arxius, desdel proppassat mes d’agost l’ANC continua la tas-ca d’identificació de documents confiscats a pro-ductors catalans que es troben a l’Arxiu Generalde la Guerra Civil. En aquesta ocasió, s’han desplaçata Salamanca quatre arxivers amb l’objectiu deconsultar les agrupacions documentals Alacant,Aragó, Castelló, Madrid, Santander,València i Particularde l’anomenada secció Político-Social (PS).Els treballs del Departament de Cultura per iden-tificar fons catalans van començar els anys vui-tanta. Aleshores la identificació es va centrar enla documentació de la Generalitat de Catalunya,la qual va ser classificada, descrita, reproduïdaen microfilm i arxivada separadament, consti-tuint una agrupació anomenada PS Barcelona-Generalitat. Més tard, l’any 2003, per tal d’identi-ficar i descriure sumàriament els documentsd’altres persones físiques i jurídiques, es van con-sultar els lligalls de les agrupacions PS Barcelona,Lleida i Vinaròs. A finals del 2004, atès el volumd’agrupacions documentals que conserva l’Arxiude Salamanca, s’optà per analitzar els instru-ments de descripció de 70 agrupacions i per ferun mostreig amb prop de 400 unitats d’arxiu (cap-ses o peces soltes), amb l’objectiu de detectar qui-nes agrupacions documentals calia consultar en-cara i quines es podien descartar perquè noconservaven documentació requisada a Catalunya.Ara, els arxivers Jimena Martínez, Roger Bacarisas,Laura Casas i Jesús Sánchez continuen la tasca d’i-dentificació de productors originaris i descripciósumària de documents confiscats.

El conseller Nadal lliura a la consellera Mieras el testimoni d’un segle de construcció de carreteresa CatalunyaHavent estat concloses les tasques del tractamentde la documentació de la sèrie de conservació per-

manent d’Expedients de construcció i adequacióde la xarxa de carreteres, el 26 d’octubre va tenirlloc l’acte solemne durant el qual el conseller dePolítica Territorial i Obres Públiques va fer lliura-ment d’aquesta documentació a la consellera deCultura, per a la seva conservació a l’ANC. Es trac-ta d’un total de 1.650 projectes d’obres de la xar-xa viària de Catalunya realitzats entre 1844 i 1980,que ocupen uns 200 metres lineals. La recupera-ció de la informació que contenen aquest projec-tes es podrà fer a través dels diversos instrumentsde descripció resultants del tractament, dels qualsse’n pot destacar un catàleg dels projectes –dis-ponible en base de dades i en paper–, uns voca-bularis controlats de tipologies documentals, co-marques, municipis i enginyers, que permetenexplotar de forma eficient el catàleg en base de da-des i uns índexs de comarques i enginyers per ex-plotar correctament el catàleg en paper.

La digitalització del fons de pergamins del’Arxiu del Marquès d’Alfarràs

L’ANC va signar, l’any 1995, un conveni amb el se-nyor Lluís Desvalls i Maristany, marquès Alfarràs,per a la restauració i descripció dels pergamins delseu arxiu patrimonial. Els treballs han acabat elmes de juny de 2005 i han representat la neteja,aplanament, restauració i descripció d’un totalde 4.507 unitats dels segles XI al XVII. Són docu-ments de quatre procedències, que es correspo-nen als principals llinatges que van formar la ca-sa dels marquesos d’Alfarràs:En primer lloc els pergamins dels Desvalls, un lli-natge de ciutadans de la mà major i cavallers do-cument a Lleida des del segle XIV, que van sersenyors del Poal i Gimenells (Segrià), i de la Baells(la Llitera). En segon lloc, el llinatge dels Masdovelles,amb patrimoni radicat a Barcelona,Arboç, Castellvíde la Marca,Sobirats (casa de les Pujades) i Vilafrancadel Penedès (castlania). El tercer bloc és l’arxiudels Llupià, marquesos de Llupià, una de les fa-mílies nobles més antigues del Rosselló, que fo-ren senyors dels castells i baronies de Llupià,Vilarmilà, Paracolls, Molig, Bellpuig i Castellnou.Aquesta família va aportar, incorporats, els pa-trimonis i arxius dels Icard (senyors de Torre-dembarra, Vespella de Gaià i de la castlania ma-jor de Cubelles), Roger (senyors del castell deMontpalau, al Maresme) i Vallseca (senyors de laTorre Sobirana d’Horta). Tot i que van perdre eldomini d’Almenar, herència dels Carcassona, elsdocuments d’aquest darrer llinatge s’han con-servat en el fons. Finalment, el quart subfons ésla documentació dels Ribes, marquesos d’Alfarràs,un llinatge originari de Camprodon que heretà elpatrimoni dels Boixadors, senyors del castell iterme d’Alfarràs. El títol marquesal d’Alfarràs ésel que han utilitzat els Desvalls de forma prefe-rent fins al dia d’avui.Els Desvalls eren, a la fi de l’Antic Règim, el llinatge

10A

RX

IUS

44

de la noblesa autòctona que tenia més propietatterritorial, amb senyories i hisendes escampadespel Rosselló, la Franja i un gran nombre de co-marques catalanes. D’aquí que el fons disposad’un gran potencial per a fer estudis sobre histò-ria local, senyorial i genealògica. Les imatges espoden consultar a l’ANC i properament en la webdel centre.

Nou conveni entre el Departament de Cultura i l’Associació Archivo Guerra y Exilio (AGE)

El 19 de juliol d’enguany, l’honorable consellerade Cultura ha ratificat el nou conveni de col·laboracióentre el departament de Cultura i AGE, que ac-tualitza un conveni anterior vigent des de l’any1999. La renovació és conseqüència de la valora-ció molt positiva de la col·laboració amb l’es-metnada entitat, que ha possibilitat la recupera-ció d’un nombre molt elevat de fons documentalsreferits a la guerra civil i a l’exili. El nou conveniestableix la constitució d’una comissió paritària,integrada per dos represetants de l’ANC i dosd’AGE, encarregada de programar les activitatscompartides i fer-ne el seguiment.El punt més important es refereix al compromísd’establir convenis específics anuals, que han decontenir els programes d’actuació en el triple ob-jectiu de recuperar, tractar i difondre els fons do-cumentals. El conveni específic del present exer-cici de 2005 contempla les següents actuacions: ingrésde fons documentals dels brigadistes internacio-nals iugoslaus; descripció del fons Centro Españolde Moscú i participació d’AGE en el comissariatde l’exposició commemorativa del 70è aniversa-ri de la guerra civil espanyola (juliol 2006).Recentment, la senyora Dolores Cabra, secretà-ria general d’AGE, i Josep Fernández, cap de l’à-rea de fons històrics de l’ANC, han viatjat a Belgradi Sarajevo. Com a resultat dels seus contactes,s’ha ingressat l’arxiu personal del brigadista JosifHusinec i s’ha concretat una col·laboració ambl’Arxiu de Sèrbia i Montenegro i el Memorial Centerde Belgrad, per tal d’adquirir còpia digital del fonsde la Legació Diplomàtica del Regne de Iugoslàviaa Espanya (1931-1940), que inclou la documenta-ció del consolat de Barcelona, i de les imatges i do-cuments textuals sobre els brigadistes interna-cionals conservats en l’arxiu del mariscal Tito.

Ingrés del fons Josep Anselm Clavé El mes de juliol de 2005 va ingressar a l’ANC el fonsdocumental de Josep Anselm Clavé aplegat pelmecenes Rafael Patxot i Jubert, i conservat pels seushereus a Suïssa a partir dels anys trenta. El fons,en molt bon estat de conservació, aplega documentsfonamentals sobre el seu productor: 322 cartesemeses i rebudes, entre els anys 1852 a 1876; 24documents d’obra lírica; 18 documents sobre elsCors Clavé; i 54 documents de contingut polític.El donador és el senyor Rafel Carreras i Patxot,

en la qualitat de marmessor del seu avi, el qualhavia recuperat el fons abans de la guerra civil il’havia fet restaurar, ordenar i enquadernar.

Arxiu Central del Departament de Política Territoriali Obres Públiques

El PTOP recupera la memòria històrica de les carreteres i habitatges socials de la Catalunya dels segles XIX i XXEl 15 d’abril de 2004 els consellers del Departamentde Cultura i del Departament de Política Territoriali Obres Públiques van signar l’acord de col·labo-ració per al tractament arxivístic de diverses sè-ries documentals. La finalitat de l’acord era pre-parar la documentació heretada dels serveisperifèrics de l’Estat en matèria d’Arquitectura,d’Urbanisme, de Carreteres i de Ports i Transportsper al seu posterior ingrés a l’ANC i d’altres arxiushistòrics.Com a conseqüència d’aquest acord, l’Arxiu Centraldel Departament de Política Territorial i ObresPúbliques va dissenyar un calendari d’actuacions(requeriments tècnics, recursos econòmics, plaespecífic d’actuacions, etc.) i, posteriorment, es vaniniciar els concursos públics per a l’execució delsdiferents tractaments.Així, s’ha fet el tractament documental sobre lessèries documentals Expedients de construcció i ade-quació de la xarxa de carreteres (1844-1997) i Expedientsde construcció d’habitatges de protecció pública (1956-1973), produïdes per l’administració perifèrica del’Estat. Per tant, durant el mes d’octubre es for-malitzarà la transferència, a l’Arxiu Nacional deCatalunya, d’un total de 578 metres lineals.L’actuació ha consistit en la neteja i desinfeccióde la documentació, la seva descripció i arxivamentdefinitiu.La documentació tractada és un exemple de lespolítiques d’infraestructures desenvolupades aCatalunya durant els darrers 160 anys per la ad-ministració competents en cada període històric(Mancomunitat de Catalunya, Ministerio deFomento-5a Jefatura, Diputacions territorials iGeneralitat de Catalunya). D’altra banda, les po-lítiques d’habitatges socials es reflecteixen en elsexpedients de construcció d’habitatges de pro-tecció pública i mostren la seva evolució al llargde la segona meitat del segle XX (de les políti-ques franquistes fins a les desenvolupades perla Generalitat de Catalunya).

Arxiu Central del Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació

El sistema de gestió d’expedients i arxiu digitalBAULAA finals d’enguany, el Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació posarà en pro-

11

AR

XIU

S44

ducció el sistema de gestió d’expedients i arxiudigital BAULA. El projecte BAULA consisteix en la posada en marxa d’un conjunt de procedi-ments, suportats en una plataforma tecnològicahomogènia, i orientats a fer possible la gestió i latramitació de les activitats del DURSI de formaexclusivament telemàtica, tot garantint-ne l’au-tenticitat, la integritat, i la conservació durant eltermini que indiqui la legislació vigent.El sistema BAULA es composa principalment detres mòduls tecnològics: un sistema de gestió do-cumental, una eina de definició i monitoritzacióde flux de treball, i un repositori documental allarg termini que actua com arxiu digital. A nivellprocedimental, el sistema BAULA fa possible l’au-tomatització de procediments com a resultat del’activitat del Catàleg de processos del DURSI,mentre que la gestió dels documents generatsper l’activitat del sistema es defineix en el marcdel Sistema de Gestió de la DocumentacióAdministrativa del DURSI (DURSIGED).

Servei de Documentació, Biblioteques i Arxius Judicials de la Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia

L’incendi al jutjat de primera instància núm. 44 de Barcelona afecta més de 6.000 expedients judicials

A les 4:30 hores de la matinada del dijous dia 22de setembre es va declarar un incendi a la seudel Jutjat de Primera Instància núm.44,de Barcelona,ubicat a l’edifici judicial de Via Laietana, 2. La rà-pida intervenció dels bombers va permetre con-trolar i extingir el foc sense que s’estengués ad’altres jutjats de l’edifici, però no va poder evi-tar que es malmetés bona part de les infraes-tructures i de la documentació de les oficines i del’arxiu de gestió (documentació dels anys 1997 -1999 i 2003 - 2005) de l’esmentat Jutjat, bé a cau-sa del foc o bé a causa de l’aigua emprada en ex-tingir-lo. El Servei de Documentació, Bibliotequesi Arxius Judicials de la Direcció General de Relacionsamb l’Administració de Justícia, amb l’assesso-rament de l’empresa Estudi B2, inicià l’actuaciód’emergència el mateix dijous dia 22 amb les pri-meres tasques de conservació, classificació i pre-paració de la documentació en capses contenidores;capses que es van traslladar a un espai conve-nientment habilitat i preparat amb el materialnecessari. Alhora, s’organitzà un equip de treballamb personal contractat ad hoc per tal de realit-zar els tractaments de conservació, restauració,classificació i descripció dels expedients afectats,cremats (sobretot les vores) i/o molls o humits. Elfuncionament d’aquest equip s’endegà ràpida-ment, el divendres dia 23, amb 21 persones, i ambels objectius de:

l recuperar els expedients necessaris per a no interrompre el funcionament normal delJutjat, ja que el dilluns dia 26 d’octubre va re-prendre la seva activitat en una seu provisio-nal,

l actuar efectivament davant de l’aparició i pro-pagació de fongs, processos que propicia l’es-tat dels expedients afectats,lclassificar i iden-tificar tota la documentació afectada, i endefinitiva, recuperar el màxim possible de ladocumentació malmesa.

Segons les estimacions, l’incendi i la seva extin-ció han afectat, en major o menor mesura, uns 6.400expedients judicials, dels quals, en data de 26 desetembre, se n’han identificat 4.071. Des del di-mecres dia 28 de setembre, l’equip de treball es-tà format 40 persones distribuïdes en dos grupsde 20 persones cadascun, que actuen en un tornde matí i en un torn de tarda. Es preveu que lestasques de conservació, restauració, classificaciói descripció de la documentació malmesa tindranuna durada aproximada de 3 mesos.

Arxiu Municipal de Barcelona

Barcelona: L’enderroc de les muralles 1843-1854El mes d’agost de 2004 es van commemorar els 150anys de l’enderroc de les muralles medievals queenvoltaven la ciutat de Barcelona. L’Arxiu MunicipalAdministratiu ha dedicat la II Mostra de docu-ments a aquest fet tant rellevant, per tal de difondre,d’una banda les diferents tipologies documen-tals que s’hi conserven i que ens permeten l’es-tudi de la història contemporània de la nostraciutat mitjançant documentació original, i de l’al-tra, apropar als ciutadans el context i les conse-qüències que va suposar la demolició de les mu-ralles. La mostra restarà oberta al vestíbul del’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, ca-rrer Bisbe Caçador, 4, fins el mes de desembre.

Curs de gestió de documents electrònicsL’Arxiu Municipal de Barcelona, en col·laboracióamb el departament de Desenvolupament i co-municació interna de Recursos Humans del’Ajuntament de Barcelona, organitza per al seupersonal tècnic un curs sobre gestió de docu-ments electrònics, que tindrà lloc en dues partsentre el darrer trimestre d’enguany i el primertrimestre de l’any que ve.El seminari, que comptarà amb la participaciód’importants especialistes en el tema i s’adreçatambé a informàtics i tècnics d’informació mu-nicipals, aborda l’administració electrònica, te-mes de seguretat i accés a la documentació, pre-servació digital i estratègies d’implantació, i laseva coordinació tècnica ha estat encarregada al’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents,Universitat Autònoma de Barcelona.

12A

RX

IUS

44

Cooperació internacional de l’Arxiu Municipal de BarcelonaL’Arxiu Municipal de Barcelona continua tirantendavant diversos projectes de cooperació inter-nacional, a partir de convenis amb les autoritatslocals de municipis d’arreu del món. A part de lacol·laboració amb l’Arxiu Municipal de Fès (Marroc)a través del projecte coordinat per Arxivers sen-se fronteres, enguany està prevista l’assistènciade diversos tècnics de l’Arxiu Municipal aMontevideo (Uruguai) durant el mes de novem-bre, i també a Campinas (Brasil) el mes de desembre,per continuar projectes ja iniciats en anys ante-riors i impulsar projectes de formació tècnica degestió documental en aquest municipis.

Nova seu de l’Arxiu Municipal del Districte de Gràciaa plaça LessepsL’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia del’Ajuntament de Barcelona ubicat fins ara en unatorre del carrer de les Camèlies es trasllada a par-tir del mes de novembre a un edifici de nova plan-ta a la Plaça de Lesseps, compartit amb la Bibliotecacentral del Districte Jaume Fuster.L’arxiu ampliarà així substancialment el seu es-pai de dipòsit documental, i gaudirà d’un equi-pament més ampli, perfectament condicionat,amb sala d’exposicions i auditori, en un nou es-pai central del districte i la ciutat.

L’acte de presentació del Quadern d’EstudiLa Festa Major a les CortsDins de la Festa Major de les Corts, el dissabte 1d’octubre a les 18 hores la Cia Alexia va oferir ala plaça de Comas una exhibició dels balls més em-blemàtics de les festes majors des d’una pers-pectiva històrica. Així, una parella de ball ens vamostrar l’evolució dels moderns balls socials: elvals, el tango, el pasdoble, el txa, txa, txa… Un presentador vestit per l’ocasió va dinamitzarl’acte i va presentar el Quadern La Festa Major ales Corts el qual es va lliurar a les més de 300 per-sones que van assistir.L’acte estava emmarcat en el projecte del Districtede les Corts “Bons veïns, millor barri”. Un projec-te que vol reforçar les xarxes veïnals informals iel bon veïnatge. La Festa Major és el temps de tro-bada i relacions i per tant, de millora de les rela-cions veïnals. Un ball pot ser una bona manera d’a-proximar-nos als nostres veïns i el Quadern enspermetrà conèixer una part de la nostra història,aquella que ha estat protagonitzada no per per-sonalitats individuals, sinó pel conjunt de la comunitat, de la gent que ha viscut, ha treballati s’ha divertit a les Corts al llarg del temps.

Digitalització de la col·lecció de plànols de l’ArxiuHistòric de la Ciutat denominada Quarterons Garrigai RocL’Arxiu Històric de la Ciutat és dipositari de la

col·lecció de plànols corresponents a l’aixeca-ment cartogràfic realitzat l’any 1858 pel llavorsarquitecte municipal Miquel Garriga i Roca,conegutspopularment com a Quarterons Garriga i Roca. Lacol·lecció està formada per 119 plànols de midesdiverses, a escala 1:250, els quals recullen un ai-xecament planimètric i topogràfic de tota la ciu-tat de Barcelona situada dins el perímetre de lesmuralles. Els plànols són d’una precisió extraor-dinària, recollint acotacions i alineacions de ca-rrers, distinció entre espais construïts, patis i so-lars sense edificar, indicació de profunditats ialçàries dels edificis, distinció entre edificis an-tics i de construcció recent, dibuix detallat de lesplantes dels edificis públics i singulars, etc.Atenent el seu valor històric i documental, així coml’elevat nivell d’utilització per part de nombro-sos investigadors, s’ha decidit portar a terme laseva digitalització de manera que se’n faciliti laconsulta i l’obtenció de reproduccions de quali-tat a partir de la còpia digital, al temps que espreserva i garanteix la conservació dels docu-ments originals.La digitalització s’ha portat a terme amb el fi-nançament de la campanya Barcelona fem Memòria,impulsada per l’Arxiu Municipal.

Arxiu Comarcal de Berga

Escrits inèdits d’autors berguedansLa col·lecció Escrits inèdits d’autors berguedans,creada a l’Arxiu Comarcal per conservar estudissobre la comarca o fets per estudiosos del Berguedàque no han pogut ser publicats, s’ha vist incre-mentada notablement a partir de l’acord amb totsels instituts berguedans perquè dipositin a l’Arxiuels treballs de recerca realitzats pels seus alum-nes que hagin merescut les millors qualificacions.El mateix acord s’ha establert amb els organitza-dors dels premis de recerca “Enric Gibert”, d’àm-bit berguedà. En l’actualitat aquesta col·lecció es-tà formada per 147 treballs, un nombre moltremarcable per la comarca, dels quals 38 han es-tat ingressats el 2005. Els que provenen del móneducatiu compten amb una guia que edita anual-ment el Centre de Recursos Pedagògics del Berguedàamb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal, en laqual es dóna una breu notícia de cadascun delstreballs amb millor qualificació.

Documents del fons personal Ramon Vinyes a l’exposició “Literatures de l’exili”L’Arxiu Comarcal de Berga ha col·laborat amb l’ex-posició Literatures de l’exili, organitzada pel Centrede Cultura Contemporània de Barcelona facili-tant material. En concret es tracta de documen-tació literària i fotogràfica de Ramon Vinyes, literatberguedà exiliat a Colòmbia, aglutinador del Grupde Barranquilla, on fou mentor de Gabriel GarciaMárquez, que el recorda insistentment en els seus

13

AR

XIU

S44escrits, promogué i dirigí la revista Voces, on s’a-

plegaren les noves generacions d’escriptors llati-noamericans.L’exposició és de gran format i restarà oberta finsel proper 29 de gener. En ella es combinen objec-tes, escrits, fotografies i vídeos dels més relle-vants escriptors catalans a l’exili: Josep Carner,CarlesRiba, Pere Calders, Joan Sales, Joan Oliver, PompeuFabra, etc.

Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà

Curs pràctic de PaleografiaL’Arxiu Comarcal de la Bisbal organitzà un curs pràc-tic de paleografia dirigit a estudiants d’història,investigadors i usuaris dels arxius amb l’objec-tiu de facilitar la recerca històrica. El curs cons-ta de quinze hores que s’impartiren en quatresessions els matins dels dissabtes 22 i 29 d’octu-bre i 5 i 12 de novembre a la seu del ConsellComarcal del Baix Empordà.El programa ha estat elaborat pels professors dela Facultat de Lletres de la Universitat Autònomade Barcelona J. Antoni Iglesias i Fonseca i XavierGil i Roman. Aquest darrer portarà les sessions,les quals, després d’una breu introducció a la his-tòria de la paleografia i de la diplomàtica, se cen-traran en l’anàlisi, paleogràfica i diplomàtica, i latranscripció dels documents d’un dossier que eslliurarà a cada participant. Els alumnes que ha-gin assistit a un 80% del curs, com a mínim, ob-tindran un certificat d’assistència. Els estudiantsde la UdG podran obtenir el reconeixement demig crèdit de lliure elecció.

Ingrés de partitures i particel·les (segles XIX-XX)Els familiars dels que havien estat músics i di-rectors de la cobla la Principal de la Bisbal, Josep iGenís Canet, han portat a l’arxiu comarcal parti-tures i particel·les de finals del segle XIX i prin-cipis del XX, la major part arranjades per Josep Canetque féu la part musical de la “Passió”que antigamentes representava a la Bisbal. Aquest important lle-gat musical està inclòs en la donació que la sen-yora Teresa Cadanet ha fet a l’Ajuntament de laBisbal d’Empordà. Cal destacar també la sardanael “Foc de la Bisbal” que d’acord amb l’anotació dela partitura és “la primera sardana de totes lesque s’han compost a l’estil guerrer”.

Ingrés de catorze còpies d’expedients de consells de guerra contra veïns del Baix EmpordàLa senyora Esther Llorenç de l’Associació deFamiliars de Represaliats pel Franquisme ens halliurat catorze dossiers amb les reproduccionsdels consells de guerra que es feren contra vintpersones de la comarca. Aquesta és la segona do-nació que l’Associació fa a l’Arxiu Comarcal.

Arxiu Municipal de Constantí

Consultable el número 16 de la versió digital del butlletí “El racó de l’Arxiu”A l’adreça http://www.usuaris.tinet.org/arxiu-con/b16.htm, ja es pot consultar el darrer númerodel Butlletí de l’Arxiu Muncipal de Constantí co-rresponent als mesos de setembre-octubre de 2005.

Arxiu Comarcal de Figueres

Ingrés del fons de la Cambra Agrària Local de Palau-saverderaHa ingressat recentment el fons de la CambraAgrària local de Palau-saverdera, que abraça elsanys 1946-1994 i amb un volum de poc més d´unmetre lineal de documentació. Aquest nou fonscomplementa la seixantena de fons de cambresagràries locals altempordaneses que té l’arxiu,els quals es troben tots degudament inventariats.

Ingrés de còpies dels expedients de consells de guerra i depuració de funcionaris dels anys 1939-1945L’associació de familiars de represaliats del fran-quisme ha entregat a l’arxiu 44 còpies d’expe-dients de consells de guerra i depuració de fun-cionaris altempordanesos, als quals s’han desumar els 15 expedients d´afusellats figuerencs queja foren entregats l’any passat. L’associació estàpreparant l’edició d’un llibre sobre els afusellamentsde 519 gironins i un audiovisual amb testimonisd’aquells anys.

Reinventariació del fons de l´Hospital de Pobres de Figueres (1451/1993)L’Hospital de Pobres de Figueres fou fundat el1313, i el fons que conservem presenta sèries do-cumentals contínues des de finals del segle XVIII.Destaca la nombrosa i important documentacióde les estades militars i civils, tant de gent d’aquícom d’estrangers, durant els nombrosos conflic-tes bèl·lics que s’han viscut a la comarca per la se-va posició fronterera.El fons ha quedat instal·lat en 36 capses i 344 vo-lums que sumen un total de 22 m.l.

Reinventariació del fons de la CNS-AISS (1939-1977)Es tracta d’un fons de consulta obligada per a l’es-tudi del món laboral durant el franquisme a lacomarca de l’Alt Empordà. Permet investigar so-bre l’organització sindical, la conflictivitat socialetc. i elaborar estadístiques d’empreses i treballadors.Ocupa un total de 218 capses convencionals i 92volums que sumen 29 m.l. de prestatgeria.

14A

RX

IUS

44

Arxiu Històric de Girona

Ingrés de còpies de processos de guerra contra veïns de municipis del GironèsL’Associació de Familiars de Represaliats pelFranquisme ha lliurat a l’Arxiu vint-i-una còpiesde processos de guerra executats contra veïnsdels municipis de Girona, Bescanó, Bordils, Medinyài Llambilles. L’objectiu d’aquesta Associació ésreivindicar la memòria dels familiars dels con-demnats pels tribunals franquistes i recórrer lessentències davant dels tribunals corresponents.Per això recupera els sumaris existents en arxiusmilitars i en lliura còpia als arxius locals. L’actede lliurament de les còpies es va realitzar el 27 desetembre passat. Els processos estan a la vostradisposició a la Biblioteca de l’Arxiu.

Dipòsit del Liber apocarum Generalis Cathaloniae(1395-1410)El Departament de Cultura de la Generalitat ha com-prat el llibre intitulat Liber apocarum GeneralisCathaloniae, de 1395-1410.Aquest llibre ha estat di-positat a l’Arxiu Històric de Girona i conté bàsi-cament les àpoques atorgades a favor de laGeneralitat de Catalunya de les quantitats quehavia pagat en aquell període, ja fos per fer efec-tives pensions de censals o bé per a la seva lluï-ció. La major part dels censalistes eren particu-lars de la ciutat de Girona. Per tant es tracta d’unllibre de gran interès per a seguir l’estudi de lainstitució a la vegueria de Girona.

L’Arxiu Central de la Delegació Territorial de Girona i diferents departaments de la Generalitat amb seu a Girona ingressen documentacióProvinents de l’Arxiu Central de la DelegacióTerritorial de Girona i dels diferents departamentsde la Generalitat amb seu a Girona, l’Arxiu Històricde Girona ha incrementat els seus fons amb lasegüent documentació: 409 exp. de plans de la-bors d’activitats extractives (1975, 1980-1995), 65capses d’expedients sancionadors en matèria de consum i disciplina de mercat (1983-1987), 37capses de projectes de la Comissió del Patrimo-ni Cultural (1997) i 200 fotografies de la cons-trucció, inauguració i concessió de grups d’habi-tatges promoguts per l’antic del Ministerio de la Vivienda. Aquests documents s’integraran enels respectius fons d’Indústria, Comerç, Cultu-ra i Habitatge ja existents a l’Arxiu Històric deGirona.

Ingrés de documents del fons Clopés i Brusossa,de Sant Hilari Sacalm El mes de setembre han ingressat dues capses dedocuments en paper i vint-i-tres pergamins da-tats entre el S.XIII i XVIII, pertanyents al fons pa-trimonial Clopés i Brusossa de Sant Hilari Sacalm(la Selva).

S’organitza un curs sobre Institucions i documentació a l’època medieval i modernaL’AHG, en col·laboració amb el Centre de Recercad’Història Rural de la Universitat de Girona, haorganitzat pel proper mes de novembre un cursde formació adreçat a estudiants i usuaris del’Arxiu, intitulat Institucions i documentació a l’èpo-ca medieval i moderna. La recerca en els fons d’è-poques medieval i moderna planteja moltes ve-gades problemes pel fet que es desconeix elfuncionament de la institució que ha generat ladocumentació. Per a resoldre molts d’aquestsdubtes, diferents professors universitaris expli-caran les funcions i l’organització de la Diputaciódel General, del batlle local i del batlle general,de l’administració de justícia i de l’administracióde l’Estat a la província de Girona. Aquest curs esconvalida per un crèdit de lliure elecció en els es-tudis de la Facultat de Lletres de la Universitatde Girona

Consultable per Internet el butlletí de l’Arxiu El butlletí quadrimestral de l’AHG Informació espot consultar per Internet. Podeu trobar els nú-meros publicats des de l’any 2004 a la següentadreça: http://cultura.gencat.net/arxius/publica-cions/p_girones.htm

Arxiu Municipal de Girona

Escolania del Mercadal: descripció i digitalitzacióL’any 2001 l’Escolania del Mercadal de Girona vacedir a l’Ajuntament de Girona uns 3.000 negatiusfotogràfics, 19 àlbums de fotografies, 13 carpetesamb reproduccions fotogràfiques, així com di-versos fullets, circulars informatives i retalls depremsa sobre l’entitat. La intervenció arxivísticasobre aquest fons s’ha previst per enguany i elpassat 30 de juny s’ha contractat una persona pera portar-la a terme. Els treballs consisteixen en laclassificació, descripció i indexació de la docu-mentació fotogràfica i la digitalització dels 3.000negatius.Així mateix, també s’instal·laran en ma-terials adients per a la seva conservació i per a fa-cilitar la seva consulta als estudiosos i a la ciuta-dania en general.

Fons Josep Pascual i Prats i fons Pelagi Negre i PastellsEl fons Josep Pascual i Prats representa la prime-ra donació coneguda d’un fons documental al’Ajuntament de Girona, concretament l’any 1931mitjançant el testament del seu titular, el doctorJosep Pascual. El fons està format en bona partper correspondència personal i familiar i amb al-tres metges, personalitats de l’època, etc. Tambécal destacar la documentació relacionada amb l’-hospital des de 1885 i la vinculada amb el Col·le-gi de Metges.

15

AR

XIU

S44

D’altra part,el fons Pelagi Negre, ingressat l’any 1990,correspon a la documentació vinculada a l’admi-nistració del patrimoni familiar ubicat a Aiguaviva,Quart, Fornells de la Selva, Castelló d’Empúries ia d’altres poblacions alt-empordaneses, princi-palment entre els segles XVI i XIX.Per a la realització dels treballs d’organització, clas-sificació, descripció i reinstal·lació de la docu-mentació, s’han contractat els serveis d’una arxi-vera La finalització dels treballs i la consul-ta pública d’aquests fons es preveu per a final d’any.

Les obres del nou Arxiu Administratiu Municipal finalitzaran el febrer del 2006

L’Ajuntament de Girona preveu que el nou ArxiuAdministratiu Municipal estarà acabat el febrerde 2006. El nou equipament ocuparà el baix i laprimera planta de l’antic Hotel Centre que dónaa la futura plaça al costat del Teatre Municipal.Els treballs, que estan cofinançats per la Generalitatde Catalunya i la Diputació de Girona, s’integrendins el projecte de reforma de l’edifici del con-sistori. Aquest projecte ha estat redactat per l’ar-quitecte municipal Carles Lloret. Les obres previstessuposen una inversió de més de 334.000 euros,dels quals 275.000 ja han estat adjudicats.La documentació administrativa es troba actual-ment a l’arxiu municipal de la placeta de l’Insti-tut Vell. El nou equipament triplicarà la seva ca-pacitat d’emmagatzematge fins a arribar als 1.800metres de documentació. El recinte estarà clima-titzat i amb les mesures de seguretat adients pera la seva preservació. A més, disposarà d’una sa-la de consulta pública per als ciutadans.En els darrers anys, l’Arxiu Administratiu s’havist afectat per un gran increment de la docu-mentació generada per l’administració munici-pal.Aquest òrgan és l’encarregat de desenvoluparla gestió dels documents de l’Ajuntament.Tambéacull els documents que provenen de les ofici-nes municipals i que, per la seva vigència, sónd’utilitat per a l’administració municipal i per ga-rantir els drets de la ciutadania.L’equipament també ofereix serveis a entitats iparticulars. Alguns d’ells són l’assessorament enl’organització i gestió de fons i col·leccions, pro-tecció de dades de caràcter personal, aplicació i ús de les noves tecnologies en relació amb ladocumentació, biblioteca sobre legislació i admi-nistració local, o visites concertades.

La Fundació Bertrana cedeix a l’Arxiu Municipal de Girona tota la documentació dels premis

L’alcaldessa de Girona i el president de la FundacióPrudenci Bertrana, han signat un conveni pel quall’entitat que convoca els Premis Literaris de laciutat cedeix a l’Arxiu Municipal tota la docu-mentació generada en els seus 38 anys d’història.

Els papers, que abracen des de les actes de reu-nions del patronat i dels jurats fins a retalls de prem-sa i fulls de comptabilitat, estaran a partir d’araa disposició de tothom qui desitgi consultar lesinterioritats i l’evolució d’un premi nascut el 1967com una manifestació de catalanitat i de resistènciaciutadana contra la creació del premi franquistaImmortal Gerona.

Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya. Demarcació de Girona

Una nova pàgina web facilita l’accés als fons de catorze arquitectesL’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya. Demarcació de Girona disposa d’unanova pàgina web (http://www2.coac.net/ahgir ohttp://www.coac.net) que facilita la consulta de ca-torze fons documentals d’aquitectes: Isidre BoschBataller, Ignasi Bosch Reitg, Enric Catà i Catà, JosepClaret Rovira, Josep Esteve Corredor, Ricard GiraltCasadesús, Pelayo Martínez, Joan Martorell Montells,Bernardí Martorell Puig, Rafel Masó Valentí, JoaquimMasramon de Ventós, Josep Pratmasó Parera, JoanRoca Pinet i Joan Salvatella Coll.L’Arxiu també custodia fons que han estat com-prats: els fons fotogràfics Jeroni Martorell Terratsi Joan Xicart Rigual.El grau de descripció de la documentació fa queen aquest moment es puguin consultar completsnomés quatre fons: Joan Roca Pinet i Enric Catà iCatà, i els dos fons fotogràfics citats. En la mesu-ra que avancin els treballs de catalogació, s’ani-rà editant nova informació a la pàgina web.La consulta en línia permet accedir als projectesi a la resta de documents dels fons (fotografies,correspondència, etc.). Actualment són disponi-bles 163 plànols i 2.230 imatges.

Arxiu Històric de Lleida

Cursos de l’Associació d’Arxivers de CatalunyaL’AHL acull a partir d’enguany cursos de l’Associaciód’Arxivers de Catalunya. Així, el 20 de setembrees va fer el curs: Avís a navegants. L’Arxiu, Interneti la llei (professor Josep Matas i Balaguer). El nom-bre d’assistents fou de 13 persones, la majoriaarxivers de Lleida.El dia 8 de novembre es féu el curs: La propietat in-tel·lectual, per Asunción Esteve Pardo, professorade dret civil a la Universitat de Barcelona; es pre-vist pel dia 12 de desembre el curs: Normalitzacióde documents de treball en administracions públiques,per Antoni Puig-Pey, Dr. Enginyer industrial enorganització i professor de la Universitat deBarcelona, i Pere Guiu, Dr. Enginyer industrial enorganització i professor de l’ESAGED-UAB. Les ins-cripcions s’han de fer a l’Associació d’Arxiversde Catalunya.

16A

RX

IUS

44

Arxiu Comarcal de Manresa

Col·laboració en la realització del documental “Els pintors catalans a Sardenya”L’Arxiu Comarcal de Manresa ha col·laborat en larealització del documental “Els pintors catalansa Sardenya” que es va emetre a TV3 i del qualtambé, se’n va fer una presentació pública a laFundació Caixa Manresa. El documental ha estatdirigit per M. A. Pani i el paper protagonista i con-ductor de la història ha estat interpretat per JoanMassotkleiner. La història es situa a l’edat mitja-na i serveix per il·lustrar, a través d’alguns capí-tols concrets del món de l’art, la relació entre elsartistes i la burgesia del segle XV.

Digitalització de premsa històrica de la comarcaEnguany s’ha realitzat una nova campanya perla digitalització de la premsa històrica de Manresa.Es tracta d’un acord entre l’Ajuntament de Manresa,la Biblioteca del Casino i l’Arxiu Comarcal deManresa.Així, des de fa alguns anys, cada temporada esprocedeix a digitalitzar una publicació, de formacompleta o parcial. Les despeses són assumidesper l’Ajuntament de la ciutat de Manresa i elsCDs es poden consultar a l’Arxiu i a la Biblioteca.Fins ara, s’han digitalitzat les següents publica-cions: Bages-Ciutat (1909-1919), El Dia (1929-1938),Cenacle (1915-1917), Ciutat (1926-1928) i una partd’El Pla de Bages (1904-1930).El Bages-Ciutat és un diari que va estar vinculat alCentre Nacionalista Republicà, va estar molt cen-trat en la informació manresana i va ser substi-tuït per l’Avenç. El Dia va esdevenir l’òrgan d’ERC,El Pla de Bages ha estat un dels grans diaris man-resans per la seva durada –fins l’any 1937– i pelseu contingut més importants del segle XX. Vaestar molt vinculat a la Lliga i va tenir una des-tacada projecció cultural i, també comarcal.Finalment, cal remarcar que les revistes Ciutat iCenacle van gaudir, tant a nivell manresà com ca-talà, d’un important prestigi; Fidel Riu en va serun dels principals impulsors i promotors. Per apro-fundir en aquesta temàtica és útil la consulta del’obra del Dr. Gasol els “Diaris manresans en ca-talà (1901-1939).

Petites grans aportacionsL’Arxiu Comarcal ha continuat enriquint les se-ves col·leccions amb aportacions ben diverses.Ens agradaria assenyalar algunes de les entradesmés recents. Un seguit de fulls clandestins -del’època franquista, anys seixanta i setanta- do-nats pel senyor Xavier Sitjes, o els programes, im-presos, revistes manresanes que ens ha fet a mansla senyora Maria Teresa Closes o aportacions mésrecents de Francesc Villegas o Jordi Vilalta; entremolts altres.Una d’aquestes entrades fa referència a una col·lec-

ció de 220 postals de Montserrat, totes anteriorsal 1940. Algunes ben remarcables, com la sèrieeditada per Unión de Fotograbadores, amb aqua-rel·les de J. Llaverias, o les postals amb relleu, aco-lorides amb tonalitats i editades per A. Donadoni,són dels anys deu. I altres datades a comença-ments del segle XX. Eren uns anys que l’ús de lapostal ja s’havia generalitzat força i hi havia unagran afició al seu col·leccionisme, com podemcopsar a través de les revistes especialitzades del’època.També hem d’assenyalar unes quinze re-produccions de fotografies de Montserrat; també,d’inicis del segle XX.

Ingrés del fons fotogràfic d’Ignasi Rubinart i PujolL’Arxiu Comarcal de Manresa ha ingressat el fonsfotogràfic Ignasi Rubinart format per uns 230.000negatius i unes 9.000 diapositives que abracenels finals dels anys cinquanta fins l’any 2003. Unagran part correspon a fotografia de Manresa, pe-rò també n’hi ha un nombre important de les co-marques veïnes, especialment de l’Anoia.Ignasi Rubinart va néixer l’any 1927. De ben joves’inicia en el món de la fotografia, amb una càmerade baquelita de la marca Capta. Aquesta dedica-ció esdevé professional, l’any 1963, amb l’ober-tura de la botiga Fotografia Ronart que té com asocis els srs. Roy i Rubinart. Ha estat molt vincu-lat a les entitats manresanes Amics de l’Art Ro-mànic del Bages o Foto Art Manresa; forma partd’una destacada generació de fotògrafs: els Calvet,Modest, Planell, etc. Ha participat en nombrososconcursos i certàmens fotogràfics arreu del país.

Col·laboració al Congrés Internacional Ocupació i resistència a la guerra del Francès (1808-1814)La Universitat Autònoma de Barcelona, l’Associacióper a l’Estudi de la Guerra de la Independència iel Museu d’Història de Catalunya han organitzataquest Congrés Internacional que va cloure ambuna visita (el dissabte 8 d’octubre) a Manresa,Montserrat i el Bruc.Un dels llocs que es visitaren a Manresa és l’ArxiuComarcal on se’ls hi ensenyaren les instal·lacionsi es mostraren una selecció de documents delfons del Corregiment de Manresa i de la ciutat deManresa; així com premsa de l’època i de la ce-lebració del centenari que es completà amb unarepresentació iconogràfica. Ha estat una bonaocasió per mostrar la riquesa de la documenta-ció que conserva l’Arxiu.

Col·labora en l’exposició “Literatures de l’exili”L’Arxiu col·labora amb l’exposició organitzada pelCentre de Cultura Contemporània de Barcelona:Literatures de l’exili que romandrà oberta fins elproper 29 de gener. Aquesta mostra planteja unrecorregut per les vivències i els escenaris quevan haver de recórrer molts intel·lectuals cata-lans en acabar de la guerra (1936-1939) i ho fa,

17

AR

XIU

S44

per mitjà d’una selecció d’escriptors com JoaquimAmat, Joan Oliver, Josep Ferrater i Mora o AgustíBartra, entre d’altres.L’aportació de l’Arxiu Comarcal es fa a través dediferents documents del fons personal JoaquimAmat i Piniella. Per exemple, uns fulls del ma-nuscrit K.L. Reich o unes postals enviades a la se-va família des del camp de concentració deMauthausen.

Cicles de conferències sobre el patrimoni industrialde ManresaDurant els mesos d’octubre i novembre, dins la pro-gramació de les Aules de Cultura de l’Ajuntamentde Manresa, el Centre d’Estudis del Bages, l’ArxiuComarcal i la Federació d’Associacions de Veïnsde Manresa organitzen dos cicles de conferèn-cies per tal de reflexionar sobre la conservació iel futur del patrimoni industrial que hi ha a laciutat.En el primer cicle La conservació del patrimoni industrial,es parlarà des de les vessants de la conservació,l’acció ciutadana, la documentació i el cas concretde les colònies industrials del Llobregat, amb in-tervencions de Salvador Clarós i Joan Roca, MercèTatjer i Eusebi Casanelles.En el segon, El patrimoni industrial de Manresa s’ex-posaran les actuacions que s’estan fent sobre el patrimoni industrial des de diverses vessants,donant un visió de l’estat actual del tractamentd’aquest. Així, l’arquitecte Antoni Vilanova, es-pecialista en rehabilitació d’edificis industrials,parlarà de temes tècnics amb referències a edi-ficis manresans. Ramon Alberch, Subdirector ge-neral d’Arxius, sobre el disseny de la política ar-xivística catalana i els fons d’empreses. L’historiadorLluís Virós explicarà les properes intervencions delMuseu de la Tècnica de Manresa en la conserva-ció i difusió de la maquinària industrial. MiquelSolé dissertarà sobre l’experiència de conserva-ció del patrimoni de Terrassa, una ciutat amb ca-racterístiques similars a Manresa. Finalment, unataula rodona clourà el cicle, parlant de la realitatdel patrimoni manresà, de les seves possibilitatsde conservació i rehabilitació i de com potenciar-ne el seu ús com un actiu més de la ciutat.

Arxiu Comarcal de Mataró

Col·laboració en una exposició de Goigs a Sant Cebrià de VallaltaDurant la segona quinzena de setembre s’ha ce-lebrat l’exposició sobre Les tradicions de Sant Cebriàde Vallalta en els gravats del segle XIX: els goigs de-dicats als sants metges, organitzada per l’Ajuntamentde Sant Cebrià de Vallalta, amb la col·laboraciódel Centre d’Estudis Sant Cebrià, l’Arxiu Comarcalde Mataró i els Amics dels goigs de Barcelona.

Participació en el Vè Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla CatalanaDes de l’Arxiu Comarcal de Mataró es participà alVè Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudisde Parla Catalana (Maó 14,15 i 16 d’octubre) de-dicat al Paisatge, territori i societat a les terres de par-la catalana, amb la comunicació Paisatge vuitcen-tista versus romanticisme: poblacions fortificades delCorregiment de Mataró el 1836, amb la finalitat dedonar a conèixer als estudiosos del paisatge his-tòric, 13 documents de la sèrie “seguretat i de-fensa” del fons del Corregiment de Mataró, refe-rits a una breu descripció de les muralles ifortificacions de 45 poblacions integrades en l’àm-bit territorial de l’antic Corregiment de Mataró.

Arxiu Comarcal de Montblanc

Jornada cinematogràfica Imatges que fan històriaEntre les tasques endegades per l’arxiu comar-cal per a la recuperació de pel·lícules de ficció,amateurs, familiars i de tota mena produïdes a lacomarca, el passat divendres 23 de setembre, a lasala d’actes de l’Arxiu Comarcal, va tenir lloc laJornada cinematogràfica Imatges que fan història. Esprojectaren les pel·lícules de la col·lecció d’EnricSànchez-Cid: Via 4. Tren destino a Montblanc (1959)i Montblanc. Un any de la seva història (1960-61) i elDr. Pedro Nogales Cárdenas, de la Unitat d’Inves-tigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili,pronuncià una conferència sobre La recuperaciódel cinema amateur. L’acte fou un complet èxit departicipació, amb l’assistència d’unes 150 perso-nes. Com a resultat d’aquesta jornada ja s’haningressat a l’Arxiu Comarcal un total de nou pel·lí-cules.

Finalitza el termini per optar al VIII Premi Aires de la ConcaEl passat dia 30 de setembre de 2005 va finalitzarel termini de presentació dels originals que op-ten al VIII Premi Aires de la Conca de recerca co-marcal sobre la Conca de Barberà. S’han presen-tat un total de tres treballs. El veredicte del jurattindrà lloc en el transcurs de les festes de Nadal.

Col·laboració en l’organització de les VII Jornadesd’Història de la Farmàcia CatalanaEls dies 21, 22 i 23 d’octubre a la sala d’actes del’Arxiu Comarcal han tingut lloc les VII Jornadesd’Història de la Farmàcia Catalana, en les quals hiha col·laborat l’Arxiu Comarcal, essent organitzadesper la Societat d’Amics de la Història de la CiènciaFarmacèutica Catalana. Les jornades s’iniciarenel divendres dia 21 amb uuna conferència inau-gural a càrrec del director de l’Arxiu Comarcal,Josep M. Porta i Balanyà, amb el títol “Un reco-rregut per la vida del Dr. Rafael Folch i Andreu”.El dissabte es presentaren un total de 15 comu-

18A

RX

IUS

44

19

AR

XIU

S44

nicacions, que tractaren diferents aspectes de lahistòria de la farmàcia i, l’endemà, diumenge con-tinuaren les Jornades amb la lectura de cinc co-municacions més, junt amb la conferència de clo-enda a càrrec del Sr. Jaume Felip i Sánchez, sobre“Història de la Farmàcia a la Conca de Barberà”.En total es varen inscriure 45 persones.

Arxiu Comarcal del Priorat

Publicació del llibre La Torre de Fontaubella 50 anys de les obres del pobleEn motiu del 50è aniversari de les obres realitza-des per la Diputació de Tarragona al poble de laTorre de Fontaubella, a banda d’una exposició defotografies, l’ajuntament i l’arxiu comarcal han edi-tat un llibre que es divideix en tres apartats: ex-plicació de les obres, fotografies d’abans, duranti després dels treballs i un recull de premsa del’època.

Jornada de portes obertesEl proppassat 14 d’agost, aprofitant els dies de lafesta major de Falset, es va fer una jornada deportes obertes a l’Arxiu. L’horari de visita va serde les 10 a les 14 hores. S’explicà els serveis queofereix el centre i es mostraren les seves instal·la-cions. El nombre de visitants fou d’unes 125 per-sones.

Ingrés del fons de l’Ajuntament de FalsetEntre els mesos d’abril i juny ingressà l’arxiu co-marcal el fons de l’Ajuntament de Falset el qualté un volum aproximat de 60 ml de documenta-ció i abraça els anys 1865-1980. El fons inclou tam-bé dos pergamins dels anys 1409 i 1620. El primerés una dispensa matrimonial i el segon, una crea-ció de censal.Majoritàriament, la documentació ingressada ésposterior a la Guerra Civil de 1936-1939 i, amb an-terioritat a aquest conflicte bèl·lic, només trobemles sèries de les actes municipals, les quintes i ladocumentació de comptabilitat que s’inicien a fi-nals del segle XIX.

Arxiu Comarcal de Ripoll

Presentació del projecte Hemeroteca Comarcal El dia 28 d’octubre fou presentat el projecteHemeroteca Comarcal.Aquesta iniciativa ha con-sistit en la digitalització de la premsa publicadaabans de l’any 1939 al Ripollès i conservada al’Arxiu. A més, s’ha creat un aplicatiu web per talde consultar, a través de la xarxa, una versió enformat PDF redimensionat.

Setmana de la Ciència 2005 a RipollEl dia 5 de novembre de 2005, es va celebrar l’ac-

te d’inauguració de la Setmana de la Ciència 2005a Ripoll. Es va aprofitar aquesta activitat per mos-trar els cartells de gran format que l’Arxiu ha em-marcat recentment. L’acte es va cloure amb unaxerrada sobre la seva tipografia, a càrrec de JosepM. Pujol, professor de tipografia de l’Escola Einade Barcelona.

Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro organitzauna exposició sobre la premsa municipalLa sala d’exposicions de “La Caixa” (avinguda deRidaura, s/n) de Santa Cristina d’Aro és la seu del’exposició “Temps de transició. La premsa munici-pal al Baix Empordà”, que restà oberta al públicdel 8 al 30 d’octubre.La mostra constata que el municipi de SantaCristina d’Aro disposa d’una revista d’informa-ció, gairebé de manera ininterrompuda, des de famés de vint anys, tot i que la publicació ha can-viat de nom i ha patit modificacions substancialsal llarg del temps. La mostra recull els canvis in-troduïts en la publicació des del març de 1984 finsa l’actualitat.

Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat

Curs d’iniciació a la recerca al Baix Llobregat: La me-mòria històrica a debat i les lluites per la democràcia.El curs, organitzat per l’Arxiu Comarcal de SantFeliu de Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcalsdel Baix Llobregat, té com a objectius:

1. Obrir un espai de reflexió i debat sobre la re-pressió i la lluita per la democràcia durant elfranquisme en l’àmbit de la comarca del BaixLlobregat.

2. Oferir eines metodològiques, tècniques de tre-ball i aproximacions a les fonts.

3. Fer un estat de la qüestió de la recerca sobre lamemòria del franquisme al Baix Llobregat.

4. Impulsar els estudis sobre aquesta temàtica iconfigurar un equip d’investigadors i investi-gadores per al treball de recerca “MemorialDemocràtic del Baix Llobregat: de les expe-riències personals a l’èxit col·lectiu”.

Diverses persones de l’àmbit de la història, lesciències polítiques, l’antropologia, els mitjans decomunicació, etc., tractaran sobre la construcciói l`ús de la memòria des d’un enfocament plu-risdisciplinari. L’historiador Carles Santacana enserà el director.Dates i horaris: 2, 7, 9, 14, 16, 21, 23, 28 i 30 de no-vembre, de 19 a 20.30 hores Informació: acbaixllobregat.cultura@gencat.net

20A

RX

IUS

44

Curs de conservació de documents fotogràfics en colorEls dies 7 i 9 de novembre i el 21 i 23 del mateixmes tingué lloc a l’Arxiu Històric Comarcal deSant Feliu de Llobregat dues edicions d’un curs so-bre la conservació de material fotogràfic en color.Aquest curs s’inclou dins del pla de formació delpersonal tècnic del Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya. Pau Maynés, restau-rador de patrimoni fotogràfic i professor d’aquestamatèria, impartirà les sessions que tindran uncaràcter teòric i pràctic.

Arxiu Comarcal de Solsona

Dipòsit de la fotografia més antiga de SolsonaPer la resolució de l’11 de juliol de 2005 de laDirecció general del Patrimoni Cultural, ha estatdipositada a l’Arxiu Comarcal de Solsona la fotogra-fia signada Stef i intitulada Torreones de la catedral de Solsona (c. 1860), comprada enguany pel Departa-ment de Cultura. Es tracta de la fotografia mésantiga coneguda de la ciutat de Solsona.

Ingrés del fons documental del Club de FutbolCastellvellEl CF Castellvell era una entitat esportiva que du-rant els deu anys de la seva existència (1975-1985)s’hi van implicar unes 400 persones, per la qualcosa, tota la ciutat de Solsona es va veure direc-ta o indirectament relacionada amb l’entitat. Endiverses èpoques va tenir un equip de tercera re-gional, un d’aficionat i un d’infantil. El seu fonsdocumental està format per 0,7 ml i conté docu-mentació comptable, correspondència, actes de par-tits, sancions, fitxes de jugadors, etc.

Solsona Oppidum longum II. 2n Cicle de conferències sobre la història de Solsona i el SolsonèsEl Centre d’Estudis Lacetans amb la col·laboracióde l’Arxiu Comarcal i l’Ajuntament de Solsonahan organitzat durant els mesos d’octubre de2005 a març de 2006 el 2n Cicle de conferències so-bre la història de Solsona i el Solsonès. El 8 d’octubre:La Solsona prehistòrica. Taula rodona sobre la recer-ca arqueològica al Solsonès; el 22 d’octubre: Món ibè-ric. Jaciments del Solsonès; el 5 de novembre: Món romà. El món romà al Solsonès; el 19 de novembre:La Solsona medieval. Solsona sota els comtes d’Urgelli Solsona sota els Cardona; el 3 de desembre: SolsonaModerna. Solsona i la il·lustració i el Bisbe Lasala i el4 de març: Jornada d’història contemporània. La me-mòria i el territori: El Solsonès, la recuperació de la se-va història i les perspectives de recerca.

El Centre d’Estudis Lacetans organitza tallers amb la col·laboració de l’Arxiu ComarcalEn el marc de les activitats commemoratives dels10 anys del Centre d’Estudis Lacetans, és previs-

ta la realització de dos tallers. El 14 de gener de2006: Taller de paleografia, coordinat per l’ArxiuComarcal de Solsona; el 28 de gener de 2006: Tallerde genealogia, coordinat per l’Arxiu Comarcal il’Arxiu Diocesà de Solsona.

Arxiu Històric de Tarragona

Digitalització progressiva i selectiva dels fons de l’Arxiu L’AHT està portant a terme un procés de digita-lització progressiva i selectiva dels seus fons; ai-xí, s’ha completat la digitalització dels enregis-traments sonors del fons de Ràdio Tarragona, is’està treballant també en la col·lecció d’històriaoral dipositada per la Universitat Rovira i Virgili.Igualment, s’ha iniciat aquest tractament pel quefa a la documentació fotogràfica; en aquest àm-bit, s’han digitalitzat ja mes de 4.000 imatges, ques’han incorporat a una aplicació informàtica es-pecífica per tal de facilitar l’accés als documents.

Arxiu Central Administratiu de la DelegacióTerritorial del Govern a Tarragona

Són transferits a l’Arxiu Històric de Tarragona els expedients de llicències d’obertura d’establiments innocus els anys 1962-1975El passat 28 de setembre, es va fer una transferènciade 99 capses de documentació a les dependènciesque l’AHT té al monestir de Santes Creus.Aquestatransferència feia referència a la documentació deLlicències d’obertura d’establiments innocus elsanys 1962-1975 . Es tracta dels expedients trami-tats pels Ajuntaments de la província de Tarragonaper tal de gestionar la sol·licitud de llicència d’ac-tivitats industrials, comercials o de serveis queno estiguin incloses en la categoria d’activitatsclassificades. Aquesta sèrie es troba avaluada(TAD 64) i és de conservació permanent.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

La col·lecció de pergamins i manuscrits de l’ACVOAl recent inaugurat Arxiu Comarcal del VallèsOriental ha ingressat un notable conjunt de per-gamins i manuscrits. El fons principal és unacol·lecció de 650 pergamins provinents del’Hemeroteca Josep Móra de Granollers i que finsal 1963 s’havien conservat al Museu-Arxiu de laciutat. Són del període s.XII-s.XVII i provenen un75 % de diverses poblacions de la comarca i el 25% restant de Granollers mateix (una part delsquals corresponen a l’Arxiu Municipal).També cal destacar el dipòsit fet pel Departamentde Cultura de la Generalitat d’un fons de 44 per-gamins corresponents al mas Carbonell de SantaMaria de Palautordera, dels anys 1344-1623, del

21

AR

XIU

S44

Capbreu de Vilamajor, de 1727-1742 i d’un perga-mí de 1557 referent a l’església de Sant Esteve deGranollers. L’ACVO inicia el seu camí, doncs, auna important fons de prop de 700 pergamins.

S’inaugura l’exposició fotogràfica “Records de Granollers”El passat 30 de setembre, coincidint amb la in-auguració de l’ACVO, es va inaugurar també unaexposició de fotografies de Pere Cornelles. Es trac-ta d’imatges relatives a diversos fets culturals i po-lítics de Granollers, així com vistes d’alguns in-drets de la mateixa ciutat. Es podrà visitar fins al30 de novembre.

Com fer l’arbre genealògic. Curs de GenealogiaEls dies 11, 18 i 25 de novembre s’impartí a l’ACVOun curs d’introducció a la Genealogia, a càrrec deValerià Labara, diplomat en Genealogia.Aquest cursvol afavorir l’aprofundiment en aquesta ciènciaauxiliar de la Història a molts aficionats que s’a-tansen als arxius a la recerca dels seus avant-passats. Les inscripcions es poden fer al mateixArxiu Comarcal del Vallès Oriental fins al 9 de no-vembre.

Arxiu Comarcal del Vendrell

Cessió de documents i fotografies de la vilaEl fotògraf vendrellenc Jaume Domingo Mulet hacedit a l’Arxiu una col·lecció de fotografies i de do-cuments que fan referència als castellers i alsgrallers del municipi, així com a diversos actesculturals relacionats amb la vida cultural delVendrell. La col·lecció la formen un total de 274fotografies de 1929-2002. Aquesta col·lecció cons-titueix només una petita part d’una col·lecció mésamplia que el seu propietari té intenció d’anardonant a l’arxiu. Les 274 fotografies reflecteixen,entre altres temàtiques, la història de la colla cas-tellera dels Nens del Vendrell, la construcció i in-auguració del monument dedicat als castellers ol’homenatge popular i l’enterrament del notari imecenes Antoni Deu Font, que va cedir a la ciu-tat una important col·lecció d’art que ara formapart del museu que porta el seu nom.

Acte de lliurament de l’inventari del fons de l’Ajuntament de l’ArboçL’Arxiu Comarcal del Vendrell, amb la col·labora-ció de l’Ajuntament de l’Arboç i el Consell Comarcaldel Baix Penedès, va presentar el dia 4 de juny de2005 l’Inventari del fons documental de l’Ajuntamentde l’Arboç (1826-1998), a l’Auditori de la Casa deCultura de l’Arboç. En aquest acte de lliuramentde l’inventari, s’exposà el tractament arxivísticportat a terme des de l’Arxiu per inventariar aquestfons custodiat des de l’any 2000 mitjançant ces-sió en dipòsit. D’altra banda, l’historiador Pere

Simon Abellan hi pronuncià una conferència ti-tulada “Una ullada als fons documentals del’Ajuntament de l’Arboç”, on explicà com fer unarecerca històrica a partir de l’estudi de les fons do-cumentals. A més a més, s’inaugurà l’exposició-mostra “Documents de l’Ajuntament de l’Arboç”,que presentava una selecció de reproduccions fo-togràfiques de vint-i-cinc documents (1826-1925),que ha permès apropar aquest fons als vilatansi que es va poder visitar, amb gran afluència depúblic, fins el dia 19 de juny.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Exposició “Literatures de l’exili”El proppassat 2 d’octubre es va inaugurar al Centrede Cultura Contemporània de Barcelona l’expo-sició “Literatures de l’exili”, que recull l’impactede l’exili en la majoria d’escriptors catalans del’època, està plantejada com un itinerari pels llocsd’acolliment dels nostres exiliats entre 1939 i1975. La seva realització compta amb material ar-xivístic de dues desenes d’institucions, catala-nes, europees i americanes, i és un bon exemplede col·laboració entre museus, centres de cultu-ra i arxius. Restarà oberta fins el 29 de gener.

La Unió Europea

La Comissió Europea proposa mesures per augmentar la cooperació europea en l’àmbit delsarxius La Comissió Europea ha presentat una Propostade recomanació del Consell per tal que la UE adop-ti un seguit de mesures que permetin augmentarla cooperació europea en l’àmbit dels arxius.Aquestes mesures s’agrupen en cinc accions prio-ritàries: 1) la conservació i la prevenció dels danysque puguin patir; 2) el reforçament d’una coope-ració interdisciplinar a escala europea en matè-ria de documents i arxius electrònics; 3) la crea-ció i el manteniment d’un portal a Internet per adocuments i arxius amb accés generalitzat per atots els ciutadans europeus; 4) la promoció de lesmillors pràctiques pel que fa a la legislació co-munitària i nacional relativa a la gestió i l’accésals documents i els arxius; i 5) l’adopció de me-sures per prevenir el robatori dels documents ar-xivats.La proposta té com a suport un informe elaboratper un grup d’experts nacionals i europeus de-signats per la mateixa Comissió en el qual es des-criu la situació actual dels arxius públics en elsestats membres i en les institucions de la UE, l’e-volució probable de la seva gestió i el paper delsarxius en el segle XXI. Per a més informació po-deu adreçar-vos a:<http://europa.eu.int/eurlex/lex/LexUriServ/site/en/com/2005/com2005_0052en01.pdf>]

22A

RX

IUS

44 Rerefons

Tres nous equipaments a comarques Mercè Font

Aquest estiu s’han inaugurat dos arxius comar-cals de nova creació i una nova seu, projectes quehan estat finançats pel Departament de Culturaen la seva totalitat amb una quantitat total de3.873.235,00 e

El 27 de juliol es va inaugurar l’Arxiu Comarcal delPriorat (ACPR) a Falset. La seu d’aquest arxiu ésl’antic castell de Falset rehabilitat per l’arqui-tecte Joan Albert Adell.Té una superfície total de999 m2 distribuïts en tres nivells. El primer és elsoterrani, d’accés restringit, on hi ha un dipòsitdocumental de 1.529 metres lineals, una sala ded’ordenació i tria de la documentació, un espai pera desinsectació i desinfectació de la documenta-ció, un espai per a conservació de suports de granformat i un espai per a conservació de suportsespecials. El segon nivell està ocupat per un di-pòsit documental de 1.529 metres lineals i la sa-la de consulta amb 12 punts per als investigadorsi una biblioteca auxiliar. En aquest àmbit, hi ha tam-

bé el despatx de direcció de l’arxiu, amb controlvisual a la sala de consulta. En el tercer i últim hiha un dipòsit documental de 1.529 metres line-als i una sala d’actes amb capacitat per a 55 per-sones. El cost total de les obres de reforma delcastell de Falset ha estat de 930.534,00 e.

El 14 de setembre es va inaugurar la nova seu del’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN) a Balaguer.Aquest arxiu fou creat el 18 de desembre de 1981,per mitjà d’un conveni signat entre el Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Balaguer i es va inaugurar el 30d’abril de 1983, a la tercera planta de l’Ajuntamentde Balaguer, a la Plaça Mercadal. L’any 1999, es vaacordar mitjançant un conveni entre el Departamentde Cultura, el Consell Comarcal de la Noguera il’Ajuntament de Balaguer, la construcció de lanova seu al solar que ocupava a la placa Comtesd’Urgell, l’antiga església de Sant Josep, la quals’havia ensorrat l’any 1996. El nou arxiu és obra

23

AR

XIU

S44

22

L’arxivador torna a la feina després de les vacan-ces. Descansat, sí. Fa una inspecció rutinària de lesinstal·lacions. Aquesta vegada no hi ha hagut niaiguats ni ventades, ni terratrèmols ni desastresestructurals, ni cap plaga de voraços tèrmits ni derosegadors. Cap incendi, ni rastre de robatori oexpoli.Tot sembla (relativament) normal. Bé, algúha aprofitat l’absència del responsable per aban-donar unes quantes caixes de propaganda cadu-cada i llibres obsolets, però això és pecata minu-ta, el nostro pa de cada dia. L’arxivador s’acosta ala seva taula. Obre els porticons de la finestra. Oh.Sorpresa. Hi ha un impacte de bala. És inconfusi-ble: un forat net, envoltat per una teranyina de vi-dre esmicolat. L’arxivador, que ha vist moltes pel·lí-cules, busca el projectil, que hauria d’haver-seencastat en la fusta del porticó. No hi és. S’avisaa la policia municipal. Dos mesos més tard, pujal’inspector. Examina l’orifici i, amb una calculadaprofessionalitat, dictamina que el tret procedeixde la terrassa d’un edifici a l’altra punta del carrer,i que es tracta d’un trist calibre 22.“No res. Municióde senyoretes”. L’arxivador respira. Si té enemics,millor que gastin un humil i delicat calibre vint-i-dos que no pas una bala dum-dum.

Bingo

A l’arxiu, a més de la documentació habitual,s’hi guarden diverses rampoines, d’un gran interès.Un violí, francès, segona meitat del XVIII.Un flabiol i un tamborí, els que feien ballar els ge-gants. El rosari d’un canonge, exiliat austriacis-ta a la cort de l’Arxiduc, que va morir a Viena iva travessar mitja Europa, convertit en carn mò-mia, per tornar a la seva vila natal. Un padellàsde sigil·lata hispànica, que el més vell testimo-ni de la presència humana en la població. Però lapossessió més valuosa de totes és un bombo debingo de joguina. Conserva l’embalatge originali està protegit, a més, per una bossa d’un cone-gut centre comercial andorrà. És una peça clauper al funcionament de l’administració munici-pal. S’utilitza en primera instància per fer els sor-tejos del temari durant les proves de personal, pe-rò hom sospita que el fan servir per a d’altresfuncions misterioses, que a l’arxivador se li es-capen del tot. Si alguna vegada no ha tornat al’arxiu quan tocava i s’ha mig extraviat per d’al-tres dependències de la casa, tot són nervis, co-rredisses i alguna escridassada. Ja pot caure unmeteorit del cel. Això sí: sobretot el bombo queno es perdi.

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

dels arquitectes Manuel Gómez i Humbert Costasi té una superfície total de 600 m2 distribuïda entres nivells. Té un dipòsit documental de 6.965metres lineals, una sala de d’ordenació i tria dela documentació, un espai per a desinsectació idesinfestació de la documentació, un espai per aconservació de suports de gran format i un espaiper a conservació de suports especials. A la plan-ta baixa hi ha els despatxos, una sala de consul-ta amb 12 punts per als investigadors, la biblio-teca auxiliar i una sala polivalent. El cost total deles obres ha estat de 1.050.614,00 e.

El 30 de setembre es va inaugurar a Granollersl’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVOR). L’any2001 es va acordar la construcció d’aquest arxiumitjançant un conveni entre el Departament deCultura, el Consell Comarcal del Vallès Oriental il’Ajuntament de Granollers. Està situat a la ciu-

tat de Granollers, en un modern edifici de novaplanta dissenyat pels arquitectes Lluís Cuspinerai Andreu Bosch. L’edifici té 1.579 metres quadratsi disposa d’una àmplia sala de consulta amb 14punts de consulta per als usuaris, una sala d’ac-tes per a fer activitats culturals diverses, a més d’unhall d’entrada. Compta igualment, amb un àreade treball per als arxivers, despatxos, sales declassificació i de desinsectació. Els dipòsits do-cumentals es distribueixen en tres pisos, on tro-bem cinc sales equipades amb armaris compac-tes, a més de dos dipòsits per a formats especialsi fons fotogràfic.Aquestes prestatgeries tenen ca-pacitat per a rebre 10.000 metres lineals de do-cumentació, però en un futur aquesta capacitatserà ampliable. L’Arxiu compta amb els més mo-derns sistemes de seguretat i conservació am-biental. El cost total de les obres ha estat de1.892.087,00 e.

24A

RX

IUS

44 Bibliografia

Archivos Estatales. Boletín informativo. Núm. 22. Madrid,2005. [4] p.

Arxiu Comarcal de la Noguera. [Barcelona]: Generalitatde Catalunya. Departament de Cultura, ConsellComarcal de la Noguera, Ajuntament de Balaguer,[2005] [fullet].

Arxiu@nd. Butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra. Núm. 1.Andorra la Vella, agost del 2005. [4] p.

Arxiu Històric de Girona. Informació. Núm. 28. Girona,novembre 2005. [4] p.

BOSOM i PALAU, Núria. Guia de l’Arxiu Municipal delDistricte de Sant Martí. Barcelona: Ajuntament, 2005.(Conèixer Barcelona) 205 p.

CATALAN BENAVENT, Montserrat. “L’Arxiu MontserratTarradellas i Macià i l’Arxiu de la Casa Ducal deMedinaceli a Catalunya, al monestir de Poblet”. A:Aplec de Treballs, 23 (Montblanc, 2005), p. 179-189.

Girona: guia d’arxius, biblioteques, centres de documentaciói museus. Girona: Ajuntament de Girona, 2005. 207 p.

GRAU PUJOL, Josep M. T. “L’arxiu parroquiald’Almoster”. A: 300 aniversari de la benedicció de l’esglé-sia de Sant Miquel d’Almoster (1704-2004). Almoster:Ajuntament i parròquia, 2004, p. 39-46.

GRAU PUJOL, Josep M.T. “Mallorca refugi dels notarisde Tarragona durant la Guerra del Francès (1811-1813)”. A: Paratge, 18 (Barcelona, 2005), p. 77-86.

HOSTA i REBÉS, Montserrat. “El fons de la concentra-ció parcel·lària de la Vall d’en Bas de l’Arxiu Històricde Girona” A: El Cartipàs del Plafó: suplement del butlletíd’informació cultural d’Olot. 26 (Olot, març 2005), p. 2.

La mirada d’un metge andorrà. Testimoni d’una època(1890-1920). Fotografies tarragonines de Joaquim de RibaCamarlot. Barcelona: Govern d’Andorra, Ministerid’Afers Exteriors. Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, 2005. 88 p.

MAÑÉ i MAS, M. Cinta. Catàleg dels pergamins munici-pals de Barcelona: anys 885-1334. Volum I. Barcelona:Ajuntament, 2005. (Memòria de Barcelona). 291 p.

MAYNÉS i TOLOSA, Pau. La conservació de les col·leccionsde fotografies. Barcelona: Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura, 2005 (Museus-Documentació). 45 p.

Memòria de l’Arxiu Municipal de Barcelona 2004.Barcelona: Ajuntament, 2005. 192 p.

PABLO, Jordi; DOLCET, Jordi (coord.); BALLONGA, Jordi(il.). La Festa Major de les Corts. Barcelona: Ajuntament.Districte de les Corts, 2005 (Quaderns d’Estudi.Coneguem les Corts; 7).20 p.

PORTA i BALANYÀ, Josep M. “Ingrés dels fons docu-mentals judicials de Montblanc a l’Arxiu HistòricComarcal”. A: El Foradot. Revista bimestral de Montblanc,22 (Montblanc, juliol-agost 2005), p. 20-22.

RIBERA GASSOL, Ramon. “Fotografies sobre patrimoniartístic de la Conca de Barberà. Buidatge de tres fonsfotogràfics conservats a Barcelona”. A: Aplec deTreballs, 23 (Montblanc, 2005), p. 191-207.

ROSAS I VILASECA, Josep. El Ciutadà Desconegut, delLlobregat al Mapocho (original cedit per la família Rosas,Santiago de Xile-Caracas). Sabadell: Arxiu Històric deSabadell, 2005. 560 p.

SCHÖNBERGER, Axel. “Arxiu de Textos Catalans Antics20 (2001), 1115 p.”, Zeitschrift für Romanische Philologie,120 (Tübingen, 2004), p. 747-750.

SEGURA, Isabel. Dones de ciutat vella. Barcelona:Ajuntament, 2005. (Memòria de Barcelona).

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 44, tardor 2005.Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 BarcelonaA/e: arxius.cultura@gencat.net - http//cultura.gencat.net/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius.Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni Documental Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,M. Corominas i Noguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra, A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774