La contaminació atmosfèrica i la salut

J. Martí VallsCentre d’Anàlisi i Programes Sanitaris

(CAPS) www.caps.cat

Jornada La contaminació atmosfèrica a Osona

15 de juliol de 2016

Riscos ambientals per la salut

1.El medi ambient i la salut: qualitat de l’aire, contaminació química, soroll i radiacions. Experiències de bones práctiques de millora del medi i la salutInforme CAPS 2010 pel CADS

2.La contaminació i la salut: anàlisi dels determinants ambientals de la salut i la seva relació amb velles i noves patologies. Seguretat del pacientInforme CAPS 2011 pel CADS

www.caps.cat

Els determinants ambientals de la salut

Uno de cada cinco europeos muere de enfermedades asociadas a su

entornoLa OMS alerta que los pobres están

expuestos a cinco veces más a menudo a riesgos ambientales que

los ricosLa Vanguardia. Salud | 14/02/2012

48.000 morts prematures a l’any a frança per la contaminació de

l’aire. 2016

Exemple del Càncer de mama

Incidencia del cáncer de mama en Cataluña:

análisis de la tendenciaÀngel Izquierdo, Juan R. González, Víctor Moreno, Jaume Galceran, Rafael Marcos-Gragera, Ramón Clèries y Joan Borràs, Med Clin (Barc). 2006;126(8):286-9

Les taxes d’incidència del càncer de mama augmenten un 2,4% cada any

Augment constant de les taxes d’incidència de càncer de mama a

Europa

Contaminació atmosfèrica

La contaminació de l’aire, cada cop més intensa la d’origen antropogènic, té múltiples efectes negatius sobre la salut, el medi i contribueix al canvi climàtic.Els efectes sobre la salut depenen de la dosi, temps d'exposició, patologia existent, edat, sexe i infanciaPrincipals contaminants que es mesuren:CO2, CO, SO2, NO, NO2, O3 troposfèric, Partícules en suspensió (de mides i composició diversa) les pitjors són les de mida respirable: < 10 µg (PM10) i sobretot les molt fines: < 2,5 µg (PM2,5)

Emissions de contaminants a l’atmosfera

% PM10 % NO2

Indústria 28 31Energia 8 9Transport terrestre 52 40Transport marítim 8 9Transport aeri - 6Domèstic 4 5

% d’emissions d’aquests contaminants a la Regió Metropolitana de Barcelona 2009. Font: DMAH de GenCat

Concentracions a l’atmosfera

Mitjanes anuals de concentracions de PM10

Ciutats Escandinaves de 20 a 25 µg/m3 Berlin, Londres, Amsterdam de 30 a 35 µg/m3

Madrid i Barcelona de 35 a 50 µg/m3

Segons Directiva de la UE hauria de ser < 40µg/m3

I segons la OMS hauria de ser < 20µg/m3

Concentracions PM10 i mortalitat a Barcelona

Estudi del CREAL

Treball del CREAL sobre contaminació atmosfèrica i salut

Estalvis en malalties i mort:3.500 morts prematures (un 12% de totes les morts naturals entre les persones més grans de 30 anys), la qual cosa representaria un increment de l’esperança de vida d’uns 14 mesos;1.800 hospitalitzacions per raons cardiorespiratòries;5.100 casos de bronquitis crònica en adults31.100 casos de bronquitis agudes en infants54.000 atacs d’asma en infants i adults.

PM10 i arteriosclerosi

Ozó

• L’ozó troposfèric és un contaminant secundari d’origen antropogènic.

• Màximes concentracions durant Maig-Setembre i migdia primeres hores de la tarda.

• És difícil saber ben bé l’impacte de l’ozó sobre la salut perquè hi ha molts factors de confusió.

• S’haurien de realitzar estudis que mirin els efectes de l’ozó independentment d’altres contaminants.

• La Generalitat de Catalunya té una xarxa de vigilància de l’ozó

• Hi han plans de prevenció però manca una bona implantació per tal de disminuir els nivells de precursors.

• Amb la crisi econòmica és més difícil complir les mesures de prevenció.

Factors de producció i transport

• Necessitem radiació solar i emissions de NOx i VOCs. Per tant: Maig – Setembre i Migdia - Primeres hores de la tarda.

• Emissions fresques: NO2 → NO + O això dona O + O2 → O3

• Meteorologia• Transport mitjançant el vent (↓concentració urbana i

↑ en zones rurals)• Anticiclons: Sistema d’alta pressió que forma una

capa d’aire calent que se sobreposa a les capes que es troben a sota disminuint la dispersió de l’aire

• Orografia• Clima

Episodis per avisos de superació del llindar d’informació

1 Àrea de BCN2 Vallés-Baix Llobregat3 Penedès-Garraf4 Camp de Tarragona5 Catalunya Central6 Plana de Vic7 Maresme8 Comarques de Girona9 Empordà10 Alt Llobregat11 Pirineu Oriental12 Pirineu Occidental13 Prepirineu14 Terres de Ponent15 Terres de l’Ebre

Review of evidence on health aspects of air pollution – REVIHAAP

Project

Aquest treball revisa l'evidència científica acumulada recentment sobre els efectes sanitaris de la contaminació de l'aire, sobre tot els efectes de partícules, ozó i diòxid de nitrogen

La revisió científica indica que els efectes poden ocórrer en concentracions de contaminació de l'aire més baixos que els que serveixen per establir les directrius de 2005World Health Organization 2013

Cancer mortality in towns in the vicinity of incinerators and installations for the

recovery or disposal of hazardous waste

• Major mortalitat per càncer de la població que viu a prop d’aquestes instal·lacions, atribuïda als contaminants emesos per les mateixes.

• Sobre tot càncer de pleura (+71% de risc), estomac, fetge, ronyó, ovari, pulmó, leucèmia i colon-recte.

Garcia-Perez J. Fernandez P. Castelló A. et al. Environmental International 2013; 51:31-44

Efectes sobre la salut• Irritació d’ulls, nas i faringe.• Disminució del rendiment físic.• Alteracions pulmonars funcionals en els infants.• Augment de la freqüència de crisis d’asma.

• Segons el projecte APHEA (estudi de la contaminació atmosfèrica en diverses ciutats europees) un incrementde 50 μg/m3 en els nivells d’ozó s’associa amb unaugment del 4% d’ingressos hospitalaris per MPOC, un3,5% d’ingressos per asma en majors de 15 anys i un2,3% en el nombre de defuncions.

• També pot causar efectes en el sistema nerviós central,tals com cefalees i alteracions del nivell de consciència

sobre el sistema respiratori

• Augment de la morbiditat: símptomes, crisis d’asma,

• ingressos per MPOC i asma…• Disminució de la funció pulmonar reversible

front a exposicions agudes i també reducció de la funció pulmonar permanent en exposicions perllongades i disminució del creixement pulmonar en els nens

• Augment de la reactivitat i inflamació de la via aèria

Efectes en el sistema cardiovascular

• Les exposicions a curt termini augmenten la taxa d’infarts de miocardi en subjectes de edat mitjana-gran sense malaltia cardiovascular

• L’ozó és causant, independent d’altres contaminants, de malaltia cardiovascular: cardiques, cerebrals

A qui s’informa

• En cas de superació del llindar d'informació (180μg/m³ en 1 hora)

• En cas de superació del llindar d'alerta (240 μg/m³ durant 3 hores consecutives)

• Si voleu ser alertats podeu enviar un mail a vigilancia_ozo.tes@gencat.cat

Benzo a pirè BaP

• Origen en les combustions (incomplertes)

• Fons: • combustió de fusta. Incendis,

biomasa • Crema de residus (cimenteres,

incineradores)• Motors de vehicles• Procesos industrials. Hacer, coc

Valorització energètica i Biomasa

Incineració segle xx

Efectes sobre la salut del BaP

• Irritacio mucoses: ulls, nas i gola• Malalties respiratories: malatia

pulmonar obstructiva, asma, augment infeccions

• Càncer de pulmó• Altres cancers: bufeta, escrot

Partícules en suspensió

• PM 10 menors de 10 micres, penetren fins els pulmons. PM 2,5 menors de 2,5 micres pasan dels pulmons a la sang

• Composició molt variada, d’origen trànsit, industria, naturals, obres, energia, etc

Particules i salut

El dany depent tan del tamany com de la composició

Sistema nervios

Cardio vasculars

Respiratoris

Reproducció

Càncers varis organs

Endocrins

Que fer

La contaminació de l’aire es antropogènica, produïda per

l’activitat humana en el seu major percentatge

Per lo qual està també en les nostres mans evitar-la

Estem en un moment en que el vell model social està morint i el

nou no acaba de neixer i no evitarem els problemes fent les

mateixes coses que els han provocat

La contaminació interna de la població catalana

Treball de Miquel Porta i col·laboradors de l’IMIM*Analitzats 19 compostos en sang població de Catalunya

Es troba una mitjana per persona de 11 compostos (3 a 19)

Més concentracions en:

Gent GranDones (menys quants més fills i més lactància)

Obesos

Classes socials més desafavoridesLa via d’entrada: és en un 95% via aliments.

(*) Nuestra contaminación interna. Libros de la Catarata 2009