5Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya - Desembre 2005

C B C A T

El biòleg protagonista

Identitats

Viatges

Biologia en societat

Manuel Crespillo MárquezLa prueba del ADN o la doble héliceal servicio de la justicia.

Rosa Ana de la Chica Díaz

el risc de leucèmia infantil

Rubén Álvarez Llovera

Eduard Chifré

Lluís Fructuoso i Lluís Miquel Domènech

Fumar durant l’embaràs pot augmentar.

El parque nacional de Bialowieza:La primavera primigenia.

Evolució, ciència ficció i cinema.

La contaminació de sòls: un nou escenari legislatiu.

Directori dels Biòlegs de Catalunya

participa a les comissions del CBC

CBCAT és l’instrument de prestigi en la

comunicació entre el Col·legi, els biòlegs i la

societat, amb la difusió de la professió, la

informació transversal dels diversos àmbits i

l’intercanvi de notícies, experiències i

opinions. Això requereix la participació

directa del major nombre possible de

biòlegs.

Adreceu els vostres escrits, articles,

propostes de debat i opinions a la

Comissió de Publicacions del Col·legi

de Biòlegs de Catalunya per correu

postal a Consell de Cent 373, 1r 1a

08009 Barcelona, o per correu

electrònic a cbc@cbcat.net

Les comissions i les seccions especialitzades són grups de col·legiats experts en elsdiferents àmbits de la professió que posen en comú les reflexions i els interessosdels professionals de cada sector. Assessoren la Junta de Govern en les qüestionsque li són pròpies i es corresponsabilitzen de les actuacions institucionalssectorials. Actualment, les comissions són les següents:

Comissió d’AlimentacióPresident: Francesc Fort. Coodinadora: Carme Castro.

Comissió de Biòlegs DocentsPresident i Coordinador: Ignasi Cebrian.

Comissió de Biòlegs per a les Ciències de l’Animal de LaboratoriPresident: Emili Fadurdo. Coordinadora: Pilar Cinca.

Comissió de FormacióPresident: Emili Fadurdo.

Comissió de Medi AmbientPresident i Coordinador: Jordi Balsells.

Comissió de PublicacionsPresidenta: Glòria Sòria. Coordinadora: Ana Morales.

Comissió de SanitatPresidenta: Margarida Salvadó. Coordinadora: Rosa Ana de la Chica.

Si vols participar en alguna d’aquestes comissions, només ens has de telefonar a la secretaria del CBC o enviar uncorreu electrònic a l’apartat de comissió de la nostra pàgina web: www.cbcat.net o al correu electrònic del Col·legi: cbc@cbcat.net

participa a les comissions del CBC

5Revista del Col·legi de Biòlegsde CatalunyaNúm. 5 · Desembre 2005

EditaCol·legi de Biòlegs de CatalunyaConsell de Cent 373-375, 1r 1a08009 BarcelonaTel 934 87 61 59 · Fax 934 87 61 96cbc@cbcat.netwww.cbcat.net

Equip editorialIgnasi Cebrian i EsterFrancesc Fort CaleroFerran Gómez i GrauMargarida Gual i PerellóAna Morales LainzGlòria Soria Guerrero

Disseny i produccióEstudio Ana Moreno, S.L.D.L.: B-51.280

CBCAT ha de representar tots i cadascundels col·legiats i la professió en el seuconjunt. Per aquest motiu, és només elvehicle de les opinions particulars queno es subscriuen necessàriament a nivellinstitucional.

editorial

C B C AT

En aquest cinquè número de la re-vista col·legial, CBCAT, us proposemdiferents articles sobre l’actualitat dela nostra professió, que tracten te-mes tècnics, però també, diversesqüestions relacionades amb lacreixent presència social de la nostraCiència.

El biòleg Manuel Crespillo ens parlade la realitat d’una especialitat quefins i tot ha arribat a les sèriestelevisives: les tècniques del DNA alservei de la Justícia. El text revisa elpaper del DNA i de la biologiamolecular en les ciències forenses,tant en la identificació de resteshumanes com en l’esclariment delsdelictes.

La biòloga Rosa Ana de la Chica enspresenta alguns resultats i conclusionsdel seu darrer treball de recerca i unaseriosa sentència de transcendènciasocial: fumar durant l’embaràs potaugmentar el risc de la leucèmia in-fantil.

Els geòlegs Lluís Fructuoso i LluísMiquel Domènech comenten elReial Decret 9/2005, pel quals’estableix la relació d’activitatspotencialment contaminants del sòli els criteris per a la declaració desòls contaminats. Revisen elsantecedents històrics de lacontaminació de sòls i les possibles

solucions a aquesta greuproblemàtica.

El biòleg Rubén Álvarez, col·lega delCol·legi de la Comunitat de Madrid,ens descriu un viatge al Parc Nacio-nal de Bialowieza de Polònia i elbiòleg Eduard Chifré aborda elbinomi Cinema i Biologia, tractantla difusió cinematogràfica del’evolució de l’home i del nostre pla-neta.

Finalment, us presentem una qüestiód’interès per a tots els professionalscol·legiats: la Junta del CBC ha posaten marxa la creació del Directori deBiòlegs de Catalunya. Aquest, noméscontindrà les dades que vosaltres, elscol·legiats, vulgueu difondre i queseran tractades d’acord amb la Llei15/1999 de protecció de dades. Espretén disposar d’una eina denormalització i de projeccióprofessional. Us convidem a partici-par-hi, omplint la fitxa que s’adjuntaa la revista i enviant-la amb el sobrefranquejat que us trametem.

sumariEl Biòleg Protagonista 4

Identitats 8

Viatges 12

Biologia en societat 16

Directori dels Biòlegs

4El brillante investigador Sherlock Holmesdifícilmente hubiera imaginado que con eltiempo existiría algo capaz de complemen-tar a la perfección a su inseparable lupa.

Hoy en día, los criminalistas reconocenque los análisis de ADN con fines forenseshan sido el mayor avance en la identifica-ción desde el establecimiento de las hue-llas dactilares y hace de ello más de unsiglo.

Sin embargo, el ADN es todavía un univer-so por explorar, sólo se conoce su estructu-ra y algunas características, todavía no sehan desvelado todos sus secretos y poten-cialidades.

La insistente aparición de las siglas ADNen los medios de comunicación, a menudocon fines sensacionalistas, ha originado,en mi opinión, que demasiadas personas,doctas o no en cuestiones de ciencia, per-manezcan indiferentes ante el término.

¿Qué sabemos de la “Prueba del ADN”?¿Cómo consideran los tribunales de nues-tro país los análisis de ADN con finescriminalísticos? ¿Qué limitaciones tiene latécnica? ¿Cuál es la realidad de las basesde datos de interés criminal? …

Este artículo se propone explicar de formasencilla el estado actual de una disciplinaque comienza a conocerse, acertadamenteo no, como Biología forense o Genéticaforense.

Manuel Crespillo MárquezFacultativo del Servicio de Biología del Instituto Nacional de Toxicología y CienciasForenses. Departamento de Barcelona. Ministerio de Justicia.

La prueba

el biòleg protagonista

5El comienzo de una fascinanterealidad

Desde principios del siglo XX y has-ta 1940, los investigadores emplea-ron técnicas de análisis basadas enlas pruebas de aglutinación para elreconocimiento de los antígenoseritrocitarios ABO, Rh o MNSs (unaspruebas no concluyentes, que per-mitieron al actor británico CharlesChaplin eludir una paternidad en unjuzgado de California). Con poste-rioridad, el interés se centró en ladetección de distintas proteínas -adenosin deaminasa (ADA),fosfatasa ácida (ACP1), fosfoglucomutasa (PGM1)- pero el análisis deeste tipo de marcadores limitaba enexceso el proceso analítico. La labi-lidad de las proteínas exigía que losrestos de sangre, semen o saliva es-tuvieran muy bien conservados, unacondición difícil de conseguir dadala naturaleza de los hechos crimi-nales, y el análisis de pelos o huesosestaba restringido a investigacionesantropométricas en el mejor de loscasos. En resumen, los análisis demuestras biológicas tenían un bajoporcentaje de éxito y eran poco re-levantes.

En 1984 Alex Jeffreys empleó porprimera vez el análisis del ADN enla determinación biológica de la fi-liación familiar para satisfacer un trá-

mite migratorio. Demostró que unniño residente en Ghana era hijobiológico de una señora londinenseque aspiraba a reunirse con él. Bá-sicamente, el método ideado porJeffreys consistía en extraer la mues-tra de ADN, realizar unos peque-ños cortes de la molécula con de-terminadas enzimas de restriccióny, atendiendo a que el patrón debandas es diferente de unas perso-nas a otras, separar el conjunto defragmentos mediante electroforesise hibridarlos con sondas específicasmarcadas. Dependiendo del patrónde bandas obtenido, distinto paracada individuo, la sonda hibridaráde un modo u otro. Esta técnica,denominada RFLP (RestrictionFragments Lenght Polymorphism),también tenía limitaciones. Reque-ría una cantidad de ADN conside-rable (los pelos, los restos de salivaen boquillas de cigarros o las man-chas de sangre con un volumen in-ferior a 10 ul eran de difícil análi-sis); el material genético extraídodebía estar íntegro (no degradadopor agentes físicos, químicos o porla acción de nucleasas), una condi-ción difícil en criminalística; y, final-mente, el proceso es extraordina-riamente complejo y la interpreta-ción de los resultados presenta unacierta dificultad. A pesar de estosinconvenientes, la prueba ofrecíasustanciales mejoras frente al análi-

sis de los grupos sanguíneos y pro-teínas. Así, el Home Office británi-co y, más tarde, el FBI incorporaronlos análisis de ADN a la investiga-ción criminal, no sin cierta cautela.

La actual credibilidad de la “Pruebade ADN” no se ha conseguido fá-cilmente. La comunidad científicase ha visto obligada a realizar im-portantes esfuerzos para conseguirun avance tecnológico y unaestandarización de métodos. Su re-conocimiento evolucionó por cami-nos tortuosos. En Estados Unidosdonde tuvo muchos detractores y“tocó fondo” con el caso de J. Castro(las pruebas de ADN, que inicialmen-te le señalaban como culpable de undoble asesinato, fueron rechazadasen el juicio por serios defectosmetodológicos e interpretativos). EnEuropa, los laboratorios forenses semantenían expectantes.

El auténtico punto de inflexión fueel descubrimiento de la PCR(Polymerase Chain Reaction). En1985 Karys Mullis, en el laboratoriode Cetus Corporation, fue capaz deimitar la replicación del ADN de lascélulas en un tubo de ensayo, obte-niendo resultados espectaculares:millones de copias de ADN de zo-nas seleccionadas. Dos años mástarde, publicó su trabajo “Specificenzymatic amplification of DNA in

del ADN. La doble hélice

al serviciode la Justicia

vitro. The Polymerase ChainReaction” que le supuso el premioNobel de química en el año 1993.Las expectativas de la PCR eran real-mente fascinantes. Permitía trabajarcon ciertas garantías de éxito a par-tir de ínfimas cantidades de ADN,como las procedentes de vestigiosbiológicos - restos óseos, pelos o mí-nimas cantidades de sangre o sali-va-; ofrecía la posibilidad de obte-ner información genética de mues-tras parcialmente degradadas y sólohacían falta algunas horas para ob-tener resultados. En definitiva, lle-garía hasta donde el uso de la RFLPsni siquiera había hecho imaginar.Sin embargo, las ventajas de la PCRtienen un coste. El ‘talón de Aquiles’de la reacción es el aporte acciden-tal de ADN, denominado contami-nación, que se coamplifica con elmaterial genético de la evidenciabiológica y que puede producir re-sultados confusos y interpretacioneserróneas. En la actualidad, todos loslaboratorios que trabajan en la PCRimplementan medidas para minimi-zar el riesgo de contaminación.

El compás de espera ylas expectativas

En sólo quince años desde la irrup-ción de la PCR, los avances tecno-lógicos se han multiplicado. Hanaparecido termocicladores, quepermiten reacciones de PCR en untiempo cada vez menor de ejecu-

ción; secuenciadores automáticos,que con el uso de fluorocromosofrecen una extraordinariareproducibilidad y precisión en ladetección de los componentesalélicos de una muestra o la secuen-cia de bases de un determinadofragmento de ADN; termocicladoresque posibilitan cuantificar a tiemporeal la cantidad de moléculas obte-nidas durante una reacción de PCR;equipos y ‘kits’ comerciales de ex-tracción de ADN de diferentes teji-dos; microchips para uso forense …y programas informáticos que eje-cutan las más diversas tareas (dise-ño de primers, comparación de se-cuencias, etc.). En mi opinión, es-tas posibilidades ofrecen a la Biolo-gía forense unas herramientas im-prescindibles, puesto que a menu-do los resultados de este tipo deanálisis para determinados indiciosbiológicos presentes en la escena deun delito pueden inculpar o excul-par directamente a las personasinvolucradas en actos delictivos.

Los avances tecnológicos han per-mitido una extraordinariareproducibilidad de los resultados:la facilidad en la detección de alelosy en su interpretación, la reduccióndel tiempo y de la cantidad de lamuestra, la mayor rapidez para losprocesos de análisis, laestandarización de los métodos y elanálisis de escasísimas cantidades demuestra, incluso altamente degrada-das. Así mismo, se han creado gru-

pos de trabajo técnico y asociacio-nes de especialistas (ISFG -International Society of ForensicGenetic-, TWGDAM -TechnicalWorking. Group on DNA AnalysisMethods-, EDNAP -European DNAProfiling Group-…), que formulanrecomendaciones y elaboran guíaspara un uso correcto del análisis deADN con fines forenses (normas denomenclatura, estandarización demétodos, reuniones científicas,etc.). Pero, insisto, el camino ha sidodifícil, aunque los esfuerzos hanmerecido la pena. En general, lapericia actual en los análisis de ADNtiene una alta calidad.

Limitaciones de la prueba

Más allá del estado actual de la“Prueba de ADN” y sus posibili-dades tecnológicas, aún quedan‘aristas’ por suavizar. Existe unfactor que puede afectar la vul-nerabilidad o la validez de estaprueba: la contaminación acci-dental o negligente de la muestracon ADN exógeno. Por ello, laformación adecuada del personalimplicado es extremadamenteimportante, en especial con rela-ción a la recogida de indicios y asu posterior remisión al laborato-rio. Otro factor que puede afec-tar la credibilidad de la prueba enámbitos judiciales- quizás ajeno alproceso de análisis - es la deno-minada ‘cadena de custodia’.

6

el biòleg protagonista

7

En 1994, en la ciudad de Los Ánge-les, tuvo lugar un juicio donde lassiglas ADN se mencionaron hasta10.000 veces. La famosa estrella defútbol americano O. J. Simpson fueacusado del asesinato de su exmujery de un amigo de ella, pero absuel-to contra todo pronóstico. Aunqueninguna de las 45 manchas de san-gre analizadas en el transcurso de lainvestigación le exculpaba, el inte-rrogatorio de la defensa a los labo-ratorios implicados demostró quefaltaban 1,5 ml. de la sangre extraí-da a O.J. Simpson con relación altotal de sangre empleada en los aná-lisis. ¿Dónde estaba esta sangre?¿Quizás alguna de las personas im-plicadas en la recogida y el envíode la muestra al laboratorio deposi-tó la sangre en el escenario del cri-men para incriminar al señorSimpson? ¿La cadena de custodiafue vulnerada? … Estas dudas fue-ron determinantes para que el jura-do cuestionara la validez de la Prue-ba de ADN y la desestimara.

¿Qué zonas del ADN tieneninterés forense?

Hoy sabemos que sólo una porciónmuy pequeña de nuestro ADN noshace diferentes a los demás. El ADNnuclear contiene dos tipos de se-cuencias repetidas en tandem oVNTR (Variable Number of TandemRepeats), las MVR (minisatellitevariant repeats) o secuenciasminisatélite de hasta 60 pb y lasmicrosatélite o STR (short tandemrepeats) que tienen una cadencia dehasta 6 pb. Los dos tipos exhiben unavariabilidad suficiente entre indivi-duos para ser empleadas con finesidentificativos y, en la actualidad, lamayoría de laboratorios forensesemplean fundamentalmente losSTRs (tetranucleotidos, repeticionesde cuatro bases) como marcadoresde identificación. Pero, a veces, loslaboratorios requieren herramientasadicionales con las evidencias bio-lógicas que poseen ínfimas cantida-des de ADN nuclear (pelos caídos,huesos de gran antigüedad…) o conmuestras muy degradadas, donde nila PCR con todo su potencial ampli-ficador permite obtener resultados.

En estas circunstancias, ‘aparece enescena’ el ADN mitocondrial.

La molécula circular del ADNmitocondrial (ADNmt) tiene trescaracterísticas que la hacen especial-mente útil para fines forenses: a) elnúmero de moléculas por célulapuede superar las 1000 y, por pro-babilidad, se pueden encontrarmoléculas íntegras en muestras al-tamente degradadas o con pocacantidad de ADN, b) alta variabili-dad entre individuos en la zona delADNmt con interés desde el puntode vista forense (región de controlo d-loop) y c) se hereda exclusiva-mente por vía materna (un arma dedoble filo), convirtiéndose en unvalioso aliado en las identificacio-nes en que sólo disponemos deparientes lejanos emparentados porvía materna, pero al tratarse de unmarcador de linaje varias personasde una misma familia lo comparteny su valor de discriminación es limi-tado. El análisis de ADNmt se mues-tra especialmente eficaz en cabelloscaídos o con ausencia de bulbo.

En el ADN también se encuentranvariaciones únicas en posicionespuntuales, llamadas SingleNucleotide Polymorphism (SNPs),que aparecen aproximadamente en1 de cada 1000 bases y cuando ocu-rren en regiones codificantes pue-den tener importantes consecuen-cias clínicas, siendo de gran interésen medicina. Las SNPs presentes enzonas no codificantes han desper-tado el interés de la comunidadforense porque su uso ofrece cier-tas ventajas: índices bajos de muta-ción, inferiores a los STRs, y una me-jor respuesta que las STRs a los aná-lisis de muestras parcialmente de-gradadas.

Marco legal

Resulta paradójico que nuestro país,donde la Prueba de ADN ha sidoaceptada y admitida durante los úl-timos quince años sin importantesreticencias por parte de los tribuna-les de justicia, sea uno de los pocosde la Comunidad Europea que per-manece huérfano de una legislaciónespecífica y además, cuando desde1992 se dispone de recomendacio-nes sobre los aspectos básicos paralegislar sobre esta materia dictadaspor los países miembros del Conse-jo de Europa, que inciden en as-pectos como la toma de muestra, laprotección de datos, los usos y laslimitaciones de los análisis, la acre-ditación de laboratorios, la custodiade las muestras y los perfiles deADN. En resumen, legislativamenteno tenemos nada o casi nada pau-tado para la Prueba de ADN.

Los nuevos tiempos y las nuevas tec-nologías requieren al Poder Legisla-tivo, cada vez con mayor urgencia,la articulación de normas preventi-vas y reguladoras de los análisis deADN y de sus derivaciones. Se debeasegurar que las pruebas se realicencon absoluta garantía técnica y pro-cesal y salvaguardar de forma estric-ta los derechos fundamentales de losafectados para que no puedan serlesionados. Sin duda, es una difícillabor. Posiblemente existan postu-ras encontradas, pero el reto y latarea no deben demorarse por mástiempo.

Esta ventana abierta del futuro per-mite imaginar un atractivo horizon-te, a la vez que inquietante, ya queel ordenamiento jurídico españoltiene importantes deficiencias sobreesta materia.

mb aquest articleus vull presentar algunes de lesconclusions d’un treball realitzat ala Unitat de Biologia i GenèticaMèdica de la Facultat de Medicinade la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB) i que va ser publicatel passat mes de març a The Journalof the American Medical Association(JAMA).

El tabac (Nicotiana tabacum) és unaplanta de fulles grans, d’entornshumits i amb temperatures entre els18 i els 22 º C, originaria delcontinent americà, on els indis dela Amazònia l’utilitzaven ambfinalitats màgiques, religioses iguaridores. Des de principis delsegle XX i fins a l’actualitat, el tabaces consumeix arreu del món,habitualment en forma decigarretes, i el seu consum ha anatcreixent fins a un màxim l’any 1963.A l’estat espanyol un 36 % delsadults fumen cigarretes i un 13 %són ex fumadors, una xifra força sig-

nificativa que permet copsar la mag-nitud del problema.

A finals del segle XIX, la invenció demàquines manufactureres decigarretes, que fins i tot escomercialitzaven per a l’úsdomèstic, va iniciar la popularitzaciódel consum del tabac que es con-solida amb una publicitat a gran es-cala durant el segle XX. Aquestesnoves costums han afectatseriosament la salut de la nostrasocietat pels efectes nocius deltabac, amb un grau diferent detoxicitat i d’addicció segons lamodalitat de consum. Quant a lescigarretes, per exemple, cal avaluarel nombre consumit, el tempsd’addicció i el tipus de tabac – méso menys quitrà i nicotina, forma decultiu, moment de la collita, tipusde maduració i curat, fermentacióo tipus d’additius. Segons les dadesde l’Organització Mundial de Salut,la OMS, el tabaquisme, amb l’índexde sis morts per minut, es presenta

com a l’epidèmia més perillosadesprés de la SIDA. Arreu del mónhi ha més de mil cent milions depersones que fumen, el 18,3 % dela població, i s’estima que uns noumilions d’aquestes moriran abansdel 2020.

Els efectes nocius del tabac al’organisme provenen de lessubstàncies químiques de la fulla dela planta, que són les precursoresdels productes produïts per lacombustió de la cigarreta - nicoti-na, monòxid de carboni, gasosirritants i substàncies cancerígenes,como las N–nitrosamines. Fins ara,s’han reconegut fins a 4.000elements químics diferents en la fasegasosa o sòlida del fum del tabac,però la composició del corrent prin-cipal que aspira el fumador i lad’aquell que s’estén a l’ambient, elsecundari, són diferents. Moltes deles substàncies nocives estan mésconcentrades al corrent secundari,com el monòxid i diòxid de carboni,

Fumar durant l’epot augmentar el riscde leucèmia infantil

A

8

9

l’amoníac, el benzè, el benzopirè,l’anilina, l’acroleïna i altres.

Curiosament, les dones han estat unclient preferent de la publicitat deltabac i de les empreses producto-res, que, fins i tot, han comercialitzatcigarretes específiques per al públicfemení als Estats Units, a Europa i ala resta del món. El missatgepublicitari s’ha centrat en elsconceptes de desig social id’independència. La comercia-lització de la indústria del tabac, queinclou la perspectiva del producte,del disseny i de les activitats depromoció, és un factor que incideixdirectament en la vulnerabilitat dela iniciació a l’hàbit de fumar. A més,sabem que el tabaquisme es supe-rior entre les dones que han rebutuna educació fins als 9 i 11 anys (32.9%) que en aquelles que han estudiatfins als 16 anys o més (11.2 %).

Les dones embarassades que fumencigarretes tenen un risc superior de

tenir nadons morts, prematurs oamb baix pes. També sabem que elsfills de les dones que fumen durantl’embaràs tenen tendència adesenvolupar trastorns de conduc-ta i hi ha estudis que demostren quesi els progenitors han estat fumadors,la probabilitat de què els seus fillsho siguin és superior. A més, els nensque s’exposen a elevades dosis detabac – més de vint cigarretes al dia– tenen un risc molt alt dedesenvolupar una dependència a lanicotina quan siguin adults.

Homes i dones assumeixen elmateix risc de patir malaltiesrespiratòries, circulatòries i càncercom a conseqüència del tabac, peròles dones tenen el risc afegit del’embaràs. El tabac canvia lescondicions de desenvolupament delfetus, que tindrà una mida i un pesinferior al néixer si la mare ha estatfumadora. La sang de la mare no éscapaç de dur suficient oxigen alfetus, i aquest s’adapta a la carència

amb un creixement inferior. Segonsla quantitat de cigarretesconsumides, la diferència en pes potarribar fins a 500 grams. I,finalment, també pot ser superior elrisc d’un avortament espontani. Aixímateix, augmenta el risc de què eldesenvolupament físic i mental delfetus sigui deficient a curt i a migtermini i que apareguin trastorns desalut greus que poden acabar enprocessos cancerígens a la infànciao a l’adolescència. Molts carci-nògens químics poden ser activatsmetabòlicament quan interaccionenamb molècules intracel·lulars iproduir danys genètics. Recent-ment, diversos autors han detectatla presència de metabòlits específicsdel tabac a la orina i als fluids fetalsde nadons acabats de néixer degestants que fumen.

L’estudi al qual he fet referència alprincipi, realitzat a la UniversitatAutònoma de Barcelona i publicata JAMA, es va dur a terme amb

identitats

embaràsRosa Ana de la Chica DiazCol.legiada: 4723-C

Presidenta de la Subcomissióde Genètica i Reproducció Humana iCoordinadora de la Comissió de Sanitat delCol·legi de Biòlegs de Catalunya

pacients sotmeses a un diagnòsticprenatal. Aquestes pacients es vandividir en dos grups de 25 dones.El primer, format per dones quehavien fumat més de 10 cigarretesdurant més de 10 anys i durant lagestació, i, el segon, per dones nofumadores, no exposades al tabac acasa ni a la feina, que no consumienalcohol, cafè ni té. Per completar elsdos grups es van necessitar 800enquestes, 175 per al primer grup i496 per al segon grup. Lainestabilitat cromosòmica es vaanalitzar sobre extensions cromo-sòmiques, mitjançant la tinció uni-forme-bandes G, i es va expressaramb lesions cromo-sòmiques ianomalies estructurals cromo-sòmiques. De la anàlisi d’ambdósgrups es va observar que hi haviadiferències notables en la proporcióde les anomalies cromosòmiquesestructurals, el 12,1% a les fumado-res i el 3,5% al grup control. Però,aquestes diferències van ser menorsen proporció de metafases - una fasede la divisió cel·lular -, amb unainestabilitat cromosòmica del 10,5%per a les fumadores i del 8% en nofumadores, i en la proporció delesions cromosòmiques del 15,7 %

identitats

figura (2)

en fumadores i del 10,1% en les decontrol. El més important d’aquestestudi va aparèixer amb l’anàlisi dels689 punts de ruptura: la banda11q23, relacionada amb malaltiesoncohematològiques, va ser la mésafectada pel tabac. Només als fetusde mares fumadores es va detectarla presència de lesions en aquestaregió del cromosoma 11 en la ban-da 11q23 (figura 2), on es localitzenels gens que poden contribuir aldesenvolupament de leucèmiescom l’ATM (cell prolymphocyticleukemia), PLZF (leukemia acute,promyelocytic; PLZF/RARA typeMLL (leukemia myeloid /lymphoid,o mixed lineage). Aquesta regió esveu afectada en un 40-70% delslactants, en un 18% dels nens i en-

tre un 3 % i un 7% dels adults ambleucèmia limfoide aguda i ambleucèmia mieloide aguda.Aquest descobriment té unaimportància especial si consideremels resultats d’un estudi realitzat perl’Instituto Carlos III, on s’assenyalaque el 33% de les dones espanyolessegueixen fumant durant l’embaràs.Amb l’augment de la inestabilitatcromosòmica detectat als fetus demares fumadores, que es consideraun factor de predisposició al càncer,no podem descartar que fumardurant l’embaràs no augmenti el riscd’aquests nens de patir altres tipusde càncer al llarg de la seva vida.

Finalment, des de la meva condicióde dona, voldria que aquestes líniesfossin un argument contundent pera no fumar, perquè no només enspodem perjudicar a nosaltres, sinótambé als nostres fills. Els efectestòxics del tabac, com la cotinina,travessen la placenta i poden pro-vocar alteracions genètiques alfetus).

Si no fumes, enhorabona ! Si fu-mes, deixa-ho !, els teus fills t’hoagrairan.

BIBLIOGRAFIA I FONT:de la Chica RA, Ribas I, Giraldo J,Egozcue J, Fuster C. Chromosomalinstability in amniocytes from fetusesof mothers who smoke JAMA. 2005Mar 9;293(10):1212-22

10

Consell de Cent 373-375 1r. 1a. · 08009 Barcelona

Telèfon 93 487 61 59 · Fax 93 487 61 96

cbc@cbcat.net · www.cbcat.net

PlaçaCatalunya

Línia I

12

mente, los soviéticos tomaran el con-trol del país anexionándolo al bloquecomunista. La apertura que comen-zó Lech Walesa desde el sindicato So-lidaridad y que se vió impulsada porla Perestroika y la caída del muro deBerlín en 1989 condujeron al país ala democratización y a su recienteentrada en la Unión Europea.

A pesar de encontrarnos al final de laprimavera, la noche es fría y apresu-radamente nos acercamos a uno delos taxis que aguardan la llegada deviajeros para dirigirnos al hotel a dis-frutar de un descanso merecido.Al día siguiente, las pocas horas quedisponemos para visitar Varsovia lasdedicamos a pasear por la Plaza Vie-ja o Stare Miasto. Este barrio de laciudad del Vístula fue totalmentedestruido durante la guerra y poste-riormente rehabilitado piedra sobrepiedra. Prometemos volver para dis-frutar con más calma de lo que pare-ce, más que una ciudad, el escena-rio de un cuento de Hans ChristianAndersen.

Rubén Álvarez Llovera. Col. 17.897-M

Rumbo a la selva

Desde Varsovia, en el interior delpaís, nos espera una larga jornadahasta la frontera oriental.A mediodía emprendemos un pe-sado viaje en tren por la llanuracentroeuropea hasta Bia£ystok yenlazamos con el autobús que nosconduce hasta Bia£owieza, el últi-mo pueblo polaco antes de la fron-tera con Bielorrusia. El pueblo seextiende a lo largo de la carretera,ocupando una estrecha franja deunos 3 km. En esta región la ma-dera abunda y no es de extrañar queel edificio de correos y la iglesia or-todoxa se cuenten entre los pocoscasos de construcción en piedra.Viviendas, hostales, ermitas, moli-nos, etc. han sido levantados con lamadera de los bosques cercanos.

Acostumbrados a la calidez del tra-to mediterráneo, encontramos unaaparente brusquedad en la gente.Pero se queda ahí, en apariencia.Posiblemente percibimos en sus ros-

El parque nacional La primavera primigenia

La pintoresca vieja Europa

Cuatro horas escasas de vuelo nosseparan de Varsovia, una de las ciu-dades más emblemáticas de la Eu-ropa de la guerra fría. Pasando loscontroles de seguridad, cargadoscon las mochilas y el equipo foto-gráfico, es imposible no pensar enel telón de acero y en el tratadomilitar firmado aquí por los esta-dos comunistas hace ya medio si-glo. Ahora todo eso es historia. Unahistoria reciente que ha dejadoprofundas huellas políticas, econó-micas y culturales desde que en1939 el ejército nazi invadiera Po-lonia dando comienzo a la Segun-da Guerra Mundial y, posterior-

viatges

13

tros la marca de su dura vida diariadedicada a un mundo rural, quenosotros cada vez dejamos más delado, y de su memoria que mantie-ne el recuerdo del último siglo, te-rrible para este país, destruido pri-mero bajo las esvásticas y maniata-do después por hoces y martillos.

Nos alojamos en Pensjonat Gawra,una de las muchas casas que acogena los excursionistas, donde las pres-taciones hacen honor al bajo precio.Nos sentimos cómodos en el case-rón de madera y comprobamos quela caza es uno de los recursos abun-dante de sus bosques. Pieles, cuernasy animales disecados se distribuyenpor todas las estancias y nos trasla-dan a un museo de historia natural.Como podemos, nos hacemos en-tender para que sobre plano el case-ro nos explique en qué zonas delbosque es más fácil avistar bisontes.El casero conoce bien cada rincón,pues parte de su trabajo es guiar gru-pos de excursionistas, y nos marcaen el mapa sus áreas de querencia.

La proximidad del solsticio de ve-rano y la latitud a la que nos encon-tramos hacen que las noches seanmuy cortas, aunque sin llegar a serlas “noches blancas” boreales. An-tes de las cuatro de la mañana ya sevislumbra cierta claridad. Los ner-vios no ayudan a dormir, así que an-tes de lo previsto partimos en bus-ca del bisonte … y de lo que surja.

La ausencia de relieves pronuncia-dos impide el desagüe de las preci-pitaciones y muchas zonas perma-necen encharcadas gran parte delaño, propiciando la abundancia demosquitos. Esto además obliga acaminar exclusivamente por plata-formas habilitadas para elsenderismo en algunas partes delbosque. No obstante, esas condicio-nes son las que hacen de Bia³owiezaun espacio “para todos los públi-cos”, ya que no es necesario unaexcelente forma física para recorrergrandes distancias. Cuando se pa-san allí varios días el paisaje puederesultar monótono y en ocasiones

claustrofóbico, porque no es fácilencontrar una perspectiva que nosea el bosque ni cerros que rom-pan el paisaje.

Cualquier época del año tieneatractivos para acercarse a estosbosques. El libro de visitas dePensjonat Gawra muestra que in-cluso en invierno, aunque puederesultar duro, el parque es frecuen-tado por aficionados a la natura-leza que buscan acercarse a unode los últimos rincones salvajes deEuropa. Nosotros, al igual que hi-cimos en Varsovia, hemos prome-tido repetir.

El Parque Nacional deBia£owieza.

Nos es fácil familiarizarnos con estaregión y con sus habitantes, quehan sabido convivir desde tiem-pos ancestrales en equilibrio conel medio en el que viven. Son porello dignos de admiración. Estaconvivencia, forjada siempre en

de Bia£owieza:

14

base a un control sobre la naturale-za, se ha caracterizado durante ge-neraciones por el respeto del entor-no, no permitiendo perturbacionesde excesiva magnitud que acabencon los recursos naturales que lessirven de sustento.

Pronto observamos que, a diferen-cia de la Península Ibérica, en la in-mensa llanura centroeuropea la oro-grafía se puso de parte del hombre,que además encontró fértiles sue-los bajo sus pies y una lluvia en ra-ras ocasiones escasa. No obstante,las extensas zonas pantanosas favo-recidas por el excedente hídrico ylas amplias planicies, además de ladureza de un clima caracterizadopor largos y fríos inviernos y escasainsolación, condicionaron el día adía de sus pobladores para los quenunca fue fácil arrancarle una hectá-rea de cereal a la tierra, mantener losrebaños o aprovechar los bosques.

En el origen geológico de estas tie-rras destacan los avances y retroce-sos de los glaciares durante elCuaternario, produciéndose unmodelado peculiar en grandes re-giones de la Europa Septentrional.Cuando se retiraron definitivamen-te los hielos quedaron al descubier-to vastos territorios ligeramente on-dulados formados por suaves coli-nas e inmensas llanuras. La taigaocupó las extensas llanuras del cen-tro y norte de Europa durante lasépocas frías y, al finalizar la últimaglaciación, fueron apareciendo pau-latinamente especies vegetalesdeciduas procedentes de zonas másmeridionales. Estas vicisitudes favo-recieron la aparición de formacio-nes vegetales mixtas, con especiesaciculifolias y caducifolias que ocu-paron toda la Europa central, des-de el mar Báltico al mar Negro.Durante siglos, las actividades agra-rias y forestales forzaron la reduc-

ción de estas formaciones mixtashasta su casi desaparición. El últi-mo fragmento del bosque de llanu-ra primigenio de Europa permane-ce en lo que antiguamente se co-noció como el Gran Bosque deLituania. Se trata de la selva deBia£owieza, cuya extensión es deunas 150.000 hectáreas distribui-das entre Polonia (42%) y Bielorrusia(58%).

La selva de Bia£owieza fue coto decaza de los reyes polacos y zares ru-sos durante siglos, por lo que lamano del hombre nunca actuó enesta región, conservándose intactossus valores naturales. En 1977 fuedeclarado por la UNESCO Reservade la Biosfera y desde 1979 quedóincluido en la relación de espaciosnaturales pertenecientes al Patrimo-nio Mundial. Su importancia fue re-conocida mucho antes, ya que en1932 se creo en Polonia el ParqueNacional de Bia£owieza -BiaBowieski Nadorowy Park- y sieteaños después, en Bielorrusia, el Par-que Nacional de Belovezhskaya.

El río Narewka, tributario del Narew,es el curso de agua más importantedel Parque Nacional. La ausencia derelieves pronunciados hacen quediscurra hacia el Báltico muy lenta-mente, como si quisiera ocultar lavida que alberga. Desde el puentede madera que salva el Narewka, laluz del atardecer nos regala una delas mejores panorámicas del bos-que. Los depósitos fluviales predo-minantes son las arenas profundas,arenas sobre arcillas y arcillas ymargas sobre la roca madre, de ori-gen cretácico. También existen im-portantes depósitos de formacionesorganogénicas donde predomina laturba, que aparece sobre todo enlas zonas pantanosas localizadas endepresiones locales y proximidadesde los cursos de agua.

En Bia£owieza encontramos 106comunidades de plantas y 25 aso-ciaciones naturales. Entre su floraencontramos 632 especies de plan-tas vasculares, de las cuales 443 sonautóctonas y 189 corresponden aintroducciones antrópicas. Existen26 especies arbóreas, 70 arbustivas,37 de helechos, unas 310 especiesde musgos y hepáticas, unas 250 es-pecies de líquenes y más de 3000especies de hongos. En su interiorpermanecieron acantonadas diver-sas especies de animales y plantasque caracterizaron los bosques dellanura primigenios.

Lo más destacable desde el puntode vista fitosociológico es la pre-sencia de formaciones mixtas coní-feras y frondosas con coníferas. Esobligado mencionar que en algunossectores del bosque se encuentranrobles hasta cuatro veces centena-rios. La asociación más común (46%de la superficie forestal) es la queforman los robles, tilos y carpesacompañados en menor medida depiceas. Otra formación con gran pre-sencia (24% de la superficie) es el bos-que mixto de piceas y pinos silves-tres. En ambos casos podemos dis-tinguir diferencias en la composiciónflorística en función de la humedadde la zona donde se asientan.

Estas formaciones mixtas cuentancon un dosel cerrado y compuestode tres estratos: El Primer estratoarbóreo está compuesto por piceas(Picea abies) de gran altura, robles(Quercus robur), tilos (Tilia cordata),y fresnos (Fraxinus excelsior). El se-gundo estrato arbóreo además delas especies anteriormente mencio-nadas presenta arces (Acerplatanoides) y olmos (Ulmus sp.). Elestrato arbustivo, ya inferior, estáformado por carpes (Carpinusbetulus) y por individuos jóvenesde tilos, carpes y especies de me-

viatges

15

nor porte como el avellano (Corylus avellana), Ribes sp.,Sambucus sp., etc. Las especies tí-picas del estrato herbáceo sonStellaria holostea, Carez pilosa,Gallum schultesii, Ranunculuscassubicus e Isophyrum thalictroides.

La Selva de Bia£owieza acoge 54especies de mamíferos. Los másabundantes son el venado, el corzoy el jabalí, aunque destaca la pre-sencia del lobo (subespecie euro-pea), el lince, el castor (reintro-ducido en 1955) y el alce. Sin duda,la especie de mayor interés es elbisonte europeo. La selva deBia£owieza es el último bastión parael mamífero terrestre más grande deEuropa. Durante la Primera GuerraMundial, la escasez de alimentoscondujo, primero al ejército alemány después a los pobladores de laregión, a la caza furtiva eindiscriminada de los últimos bison-tes cuya población se había reduci-do hasta casi desaparecer en el si-glo XVII. De este modo entre 1915y 1919 el bisonte fue exterminadode Bia£owieza. En 1929 se creouna reserva de 22 hectáreas desti-nada a la cría y reintroducción delbisonte, a partir de ejemplares pro-cedentes de zoológicos y coleccio-nes particulares comenzó el progra-ma de recuperación de la especie.En 1952 se liberaron los primerosejemplares y en 1057 tuvo lugar elnacimiento del primer bisonte enlibertad. En la actualidad, unos 600bisontes viven en la selva deBia£owieza, repartidos entre Polo-nia y Bielorrusia.

Las aves también están bien repre-sentadas en Bia£owieza. Se han re-gistrado 232 especies de aves, 154de las cuales son nidificantes. En-contramos cigüeña negra, grulla,búho real, lechuza de Tengmalm,mochuelo chico, dorsal alirrojo, pito

negro, pico dorsiblanco, águilamoteada, águila calzada, comba-tiente, urogallo y gallo lira, entreotras. Para acabar con losvertebrados, mencionar que tam-bién existen doce especies de anfi-bios y siete de reptiles. En cualquiercaso, los seres vivos más represen-tados en la selva de Bia£owieza sonlos insectos, con más de 8.000 es-pecies registradas, y los hongos, conmás de 3.000.

Gestión y conservación delBiaBowieski Park Nadorowi(BPN)

Merece la pena detenerse en la ges-tión realizada por el gobierno pola-co en el Parque Nacional deBia£owieza, que ha integrado los di-ferentes aspectos de importanciapara su conservación: turismo, di-seño de la reserva, educación am-biental, investigación, etc. El ParqueNacional cuenta con una zona dereserva estricta, de unas 4.800 hec-táreas de extensión y, además, existeun perímetro de protección en tor-no a la localidad de Bia£owieza, quepermite amortiguar el impacto oca-sionado por los casi 95.000 visitan-tes que acuden cada año al parque.Está prohibido el uso de vehículosa motor y sólo se permite visitar unaparte de la reserva, siempre en com-pañía de un guía del parque.

Las principales amenazas son lacontaminación del aire, el impac-to del turismo en la destrucciónde la vegetación y el suelo y la in-troducción de especies invasoras.La reserva estricta cubre sólo el 8%del área forestal y está permitidala explotación maderera fuera delos límites del parque (se teme queen los próximos diez años puedandesaparecer los árboles máslongevos que carecen de protec-ción).

La plantilla del parque está forma-da por un total de 109 trabajado-res, de los cuales el 50% tienentitulaciones universitarias relaciona-das con la gestión forestal o de áreasprotegidas. Su actividad principal secentra en el centro de recuperaciónde bisontes, en el centro de inter-pretación, en la asesoría técnica yen la investigación científica.

Los trabajos de investigación co-menzaron en Bia£owieza en losaños veinte, cuando fue nombradoel primer gestor del parque, el bo-tánico y fitosociólogo Paczoski. En1929 le sucedió Jerzy Karpinski,quien impulsó los estudios sobre losinsectos barrenadores de la made-ra. Actualmente las investigacionesprincipales están encaminadas a laestructura de los ecosistemas fores-tales, ecología del bisonte, lobo yotros mamíferos y la entomología.Diecisiete instituciones desarrollanen el Parque trabajos de investiga-ción, algunas desde 1936. Los prin-cipales campos de investigaciónson: la estructura y función de losecosistemas, sucesión natural, flujode materia y energía en losecosistemas, impactos originadospor la actividad humana, ciclos devida de parásitos en ecosistemas na-turales y modificados, gestión fores-tal y productividad, control biológi-co de plagas, etc. Entre los organis-mos de investigación localizados enBia£owieza destacan el Departa-mento de Bosques Naturales delInstituto de Investigación Natural(desde 1930), el Instituto de Inves-tigación de Mastozoología de laAcademia Polaca de las Ciencias(desde 1980) y el Laboratorio deEcología y Protección de los HábitatsNaturales de la Academia Polaca delas Ciencias (desde 1991).

16

a temàtica del’evolució de les espècies en gene-ral i de la humana en particular, aixícom la vida dels primers éssershumans sobre la terra ha estattractada pel cinema, ja sigui de for-ma científica o més o menysfantàstica, en diverses ocasions. Enaquest article faré un comentarid’algunes pel·lícules cèlebres en lesquals el tema de l’evolució o el dela vida dels humans prehistòrics hafigurat en el seu argument.

Els films que he seleccionat per dura terme aquesta tasca són elssegüents: “Inherit the Wind”(l’Herència del vent), “2001: a spaceodyssey” (2001: una odissea del’espai), “Planet of the Byes” (El pla-neta dels simis), “La guerre du feu”(A la recerca del foc), “One millionyears BC” (Fa un milió d’anys),“Caveman” (Cavernícola), “JurassicPark” (Parc Juràssic) i “ET The extraterrestrial” (ET l’extraterrestre).També en el text comentaré elsdocumentals, “Genesis” (Gènesi) i“Darwin’s nightmare” (El malson deDarwin) així com les pel·lícules pera infants “Ice age” (L’edat de gel) i

“Invasion of the Tinysauruses” (Lainvasió dels Diminusauris).

“Inherit the Wind” (l’Herència delvent), pel·lícula dirigida el 1960 perStanley Kramer i protagonitzada perSpencer Tracy, Fredric March i GeneKelly tracta de la detenció i poste-rior processament d’un mestred’una escola pública de l’Estat deTennessee (sud dels EEUU) perensenyar la teoria de l’evolució deCharles Darwin, la qual cosa estavaprohibida per llei en aquell Estat.

El director d’aquest film, StanleyKramer, ha dirigit i produït pel·lículesde temàtiques conflictives entre lesquals podem esmentar “Judgmentat Nüremberg” (Guanyadors ovençuts, 1961) pel·lícula en la qualposa de manifest la voluntat de lespotències occidentals per acabaramb els judicis de Nüremberg con-tra els antics jerarques nazis a fi iefecte d’obtenir la col·laboració delsalemanys occidentals per poder ferfront als soviètics en els inicis de laGuerra Freda, “Guess who’s comingto dinner” (“Adivina qui ve a soparaquesta nit, 1966) film en el qual

tracta la discriminació racial o “Onthe beach” (L’hora final, 1959),pel·lícula sobre el perill nuclear.

En aquesta pel·lícula es planteja comla ignorància, el fanatisme i l’odi esposen per sobre de la ciència i elpensament. Ignorància, perquè esprohibeix allò que no es coneix(ensenyament de la teoria deDarwin); fanatisme, donat que noes raona i només es condemna elque és diferent, i odi que per-segueix tot allò que pugui anar con-tra el poder establert, ja sigui civil oreligiós. El film posa de manifest elsmateixos prejudicis que van durGiordano Bruno a la foguera i quevan obligar Galileu Galilei a retrac-tar-se.

En la pel·lícula es debat el dret a serdiferent i a poder pensar en llibertat.Els científics se’ls té per agnòstics oheretges. Fins i tot en un momentdel film s’arriba a dir que “l’homeno evoluciona del mono, sinó queaquest degenera de l’home” (coma conse-qüència del pecat) fins i totes qualifica l’evolucionisme de“Diable-evolució”. El procés judicial

Eduard Josep Chifré i PetitCol.legiat: 2246-C

Evolució,

L

ciència fi cinema

17

La pel·lícula té diverses escenesque han passat a la història del ci-nema. Per exemple, qui no recordael salt evolutiu de l’individu pre-humà a l ’home de l ’espai,representat magistralment en elfilm per l’homínid que llença un osal cel després de descobrir que,utilitzant aquest os com a arma, potmatar i ser més fort que els seusadversaris; les escenes relacionadesamb l’enfrontament entrel’ordinador anomenat “Hal”,convertit en assassí dels tripulants dela nau espacial “Discovery” quanHal preveu la possibilitat que se’ldesconnecti per haver comès unerror o la presència d’un monòlitenigmàtic de color negre en elsmoments claus del film.

La pel·lícula té un final obert, en elqual destaquen unes esplèndidesimatges de l’espai que al llarg delsanys han estat motiu de diferentsinterpretacions. Cal remarcar tambél’excel·lent música de fons de lapel·lícula, on destaca la de RichardStrauss (“Així parlava Zaratrusta”) ila de Johann Strauss (“El DanubiBlau”), que sona en els moments

més importants del film.És una pel·lícula avançada pel seutemps, tenint en compte que esrealitza l’any 1968, en plena carre-ra de l’espai entre els EEUU il’URSS, quan encara no s’haviaposat el peu a la lluna, la qual cosano succeeix fins el 1969. Kubrick japlanteja en el film l’existència d’unaestació a l’espai, així com laproblemàtica de l’excessivadependència de les màquines perpart dels humans.

De “2001, una odissea de l’espai”setze anys després se’n va fer unaseqüela dirigida el 1984 per “PeterHyams” i de títol “2010” (“2010:odissea 2”) la qual intenta explicar,entre altres coses, el significat delmonòlit que surt a la pel·lícula deKubrick, la revolta de l’ordinador“HAL” contra els tripulants delDiscovery, així com el final obert delfilm de Kubrick. El film situa elsmisteris de la vida en el satèl·lit Eu-ropa de Júpiter. Fins i tot a lapel·lícula es diu que a Europa hi hapresència de clorofil·la.

2010, odissea 2, és una pel·lícula

biologia en societat

acaba amb una multa simbòlica almestre de 100 dòlars.

Cal dir que la temàtica tractada enaquesta pel·lícula, tot i havertranscorregut 45 anys des de la sevaestrena, continua vigent ja que en-cara avui hi ha llocs dels EEUU id’altres països també en els qualses posen traves a l’ensenyament dela teoria de l’Evolució. A talld’exemple diré que darrerament al’Estat de Kansas dels EEUU s’hatornat a polemitzar sobrel’evolucionisme i s’ha fet un debatsobre si la raó la tenia Darwin o béels partidaris del Creacionismemitjançant el que aquestsanomenen “Disseny intel·ligent”(l’evolució dirigida per Déu).

En el cas de “2001: a spaceodyssey” (2001: una odissea del’espai) de Stanley Kubrick (1968)amb un guió esplèndid del mateixKubrick i d’Arthur C. Clarke, cal dirque, al meu entendre, és un delsfilms de ciència ficció, en el qual latemàtica de l’evolució humana haestat tractada d’una forma mésbrillant.

ficció

18

Jacques Annaud, el 1981, mostra lesdificultats que té una tribu de pre-sapiens per aconseguir foc i podermantenir-lo encès. És un film en elqual s’ha fet una barreja de ciènciai fantasia tot i que d’una maneramolt acurada. L’acció del film sesitua 80.000 anys enrere, en unmoment en el qual, segons lapel·lícula, hi havia diferents grupsde pre-sapiens en diferents estatstecnològics. En aquest sentit, al filmhi ha humans que dominen el foc i

entretinguda que compta en la sevabanda sonora amb la música “Aixíparlava Zaratrusta”, de RichardStrauss i el Danubi Blau de JohannStrauss i amb uns bons efectesespecials, però tot i així queda moltlluny del film de Stanley Kubrick.

De la pel·lícula “Planet of the Byes”(El planeta dels simis) podemdistingir dues versions, la dirigidaper Franklin J. Schaffner, el 1967,protagonitzada per Chalton Hestonamb música de Jerry Goldsmith i larealitzada per Tim Burton, el 2001,amb Mark Wahlberg de protagonis-ta. Tant en una versió com en l’altraes tracta d’una història de ciènciaficció on es planteja una regressióevolutiva dels humans causada perla guerra, passant de ser elsdominadors de la Terra a serdominats pels simis, i de comaquests experimenten una evoluciósemblant a la que havia dutanteriorment els humans a ser elsamos del planeta. En la versió de F.J. Schaffner els humans fins i tot hanperdut la parla.

La pel·lícula protagonitzada perChalton Heston situa l’acció a l’any3978. Per tant en aproximadament2000 anys l’evolució dels simis s’hadonat tant ràpidament com laregressió que han sofert els humans.El film de Schaffner va tenir un granèxit en el seu moment i se’n van ferdiferents seqüeles però cap d’ellesva tenir la mateixa qualitat del pri-mer film.

En les dues versions d’aquestapel·lícula els simis dominen,esclavitzen i en ocasions experimen-ten amb els humans igual comaquests havien fet abans amb elssimis. El film mostra els simis ambels mateixos prejudicis dels humansquan eren els dominadors de laTerra. Així, per exemple, els fa porla veritat científica, parlend’heretgies científiques, són capaçosde jutjar els seus científics perheretges, etc.

A les dues versions del “Planeta delssimis” els protagonistes viatgen perl’espai i a través del temps. En el

film protagonitzat per Ch. Heston(George Tylor a la pel·lícula) aquestcomenta que realitza el viatgeperquè pensa que “En algun lloc del’Univers deu haver-hi quelcommillor que l’home”. No obstant, perdesgràcia seva, no aconsegueixcomprovar-ho.

Personalment crec que la primeraversió d’aquesta pel·lícula va tractaramb molt més enginy la història re-presentada que no pas la segona

versió del film. De la pel·lícula diri-gida per Franklin J. Schaffner caldestacar el final impactant: una es-cena antològica, amb ChaltonHeston (Tylor) agenollat davant deles restes de l’estàtua de la Llibertat,maleint els humans per haverdestruït el seu món amb les guerres.

A més, la primera versió va tenir elmèrit de poder rellançar la teoria deCharles Darwin en molts centreseducatius del nostre país en els qualsa finals dels anys 60 encara esparlava d’evolució en veu baixa.

La pel·lícula “La guerre du feu” (Ala recerca del foc), dirigida per Jean

saben com encendre’l i altres queno coneixen la manera de fer foc.Alguns d’ells viuen en cabanes id’altres encara ho fan en coves. Hiha grups, els membres dels quals,han perdut el pèl del seu cos i altresque els seus components encaratenen la quasi totalitat del cosrecobert de pèl. També surten grupsque encara són antropòfags, etc.

Podem dir que és una pel·lícula que,si bé representa molt bé el que és lalluita per la vida i el funcionamentde la transmissió cultural centradaen l’aprenentatge d’encendre el foc,també es pren diverses llicències.Per exemple, l’aspecte dels

principals protagonistes de lapel·lícula, coberts de pèl per tot elcos, la qual cosa fa 80.000 anys jano era així. No obstant el que aca-bo d’esmentar, cal dir que lapel·lícula “A la recerca del foc” ésun film molt didàctic que ens ofereixmolta informació respecte el quepodia ser la vida dels humans enl’època en la qual se situa l’acció.

El film de títol “Fa un milió d’anys”,dirigit el 1966 per Don Chaffey i

film d’entreteniment amb unsefectes especials molt ben trobatsper l’època. Però, deixant de ban-da la representació de la transmissiócultural entre els grups humans, laresta gairebé és pura imaginació.

Dins d’aquest tipus de pel·lículespodem esmentar el film que en claud’humor va dirigir, el 1983, CarlGottieb, amb el títol “Caveman”(Cavernícola) protagonitzat perRingo Starr, Barbara Bach i Dennis

televisiva realitzada per WilliamAnna i Joseph Barbera, que tambéha estat duta al cinema per StevenSpielberg, qui el 1994 va produiruna pel·lícula, dirigida per BrianLevant, inspirada en la famosa sèriede televisió.

El film “Jurassic Park” (Parc Juràssic)de Steven Spielberg (1993) va tenirun gran èxit en el moment de la sevaestrena i va provocar un gran interèspels dinosaures entre el públic engeneral. La gran acollida d’aquestapel·lícula entre els amants de lesemocions fortes va comportar quees fessin diferents seqüeles, unad’elles “The lost world” (Mónperdut) també va ser dirigida perSteven Spielberg el 1997. Lapel·lícula mostra com per mitjà dela ciència i la tècnica, amb l’aplicacióde l’enginyeria genètica, es podenrecuperar essers vius extingits familions d’anys, en aquest casdinosaures, amb la finalitat de cons-truir una mena de parc temàtic delqual s’espera obtenir grans beneficiseconòmics.

Tot i ser un film d’entreteniment,amb una música excel·lent de JohnWilliams i uns efectes especialsfantàstics (els dinosaures que hi sur-ten semblen de veritat), tambéplanteja algunes reflexions sobre lesexperiències que es duen a termeper recuperar aquests grans rèptils.Alguns dels científics que surten ala pel·lícula plantegen diverses pre-guntes relatives al parc que es volconstruir, per exemple: “com es potconèixer un ecosistema extingit (eldels dinosaures) i per tant com espot controlar?” o bé “entre l’home iels dinosaures hi ha 65 milionsd’anys de separació, com saber elquè es pot esperar?”. Aquestscientífics també fan comentaris com“el poder genètic és la major forçadel planeta” o bé, si convé o no larecuperació dels dinosaures, “vantenir la seva oportunitat i la naturaels va seleccionar per la sevaextinció”. Fins i tot s’arriba aqualificar el retorn dels dinosaurescom “una violació del món natural.”

Així doncs, de “Parc Juràssic”, tot i

19

biologia en societat

protagonitzat per Raquel Wellchposa de manifest falses creencescom ara que el sorgiment delshumans a la terra coincideix ambl’existència dels dinosaures i amb laconsolidació del planeta. Lapel·lícula narra la vida dels Homosapiens en un temps cronològic (faun milió d’anys) en el qual aquestsencara no hi eren i els fa coincidiramb la presència de dinosauresquan aquests rèptils ja feia al voltantde 60 milions d’anys que s’havienextingit. El film també situa enaquest període els inicis de laneolitització : hi ha una tribu que, amés de fer pintures rupestres, japràctica el conreu de plantes. És un

Quaid, el qual d’una forma moltdivertida explica, entre altres coses,com l’esser humà aconsegueix ca-minar en posició vertical, eldescobriment del foc i del seu con-trol, el de les armes, així com el dela música. També barreja en unamateixa època els humans amb elsdinosaures i en diverses escenes esfa una paròdia de les pel·lícules “Faun milió d’anys” i “2001 una odisseade l’espai”.

El fet de situar els dinosaures i elshumans en una mateixa èpocatambé s’ha fet en sèries de dibuixosanimats com és el cas dels “TheFlinstones”, (“Els Picapedra”) sèrie

ser un film d’entreteniment amb unritme viu que manté l’interès delpúblic fins el final de la pel·lícula,també fa reflexionar l’espectadorrespecte els límits de la ciència i latècnica.

Steven Spielberg va dirigir, el 1997,la pel·lícula “The lost world” (Mónperdut) una seqüela de Parc Juràssic,també amb música de JohnWilliams. Segueix amb el tema dela recuperació dels dinosaures a fi iefecte d’explotar-los comercialmentcom a atracció de fira per homesde negocis sense escrúpols, sensetenir en compte els perills que aixòpot comportar. De fet el “dolent”de la pel·lícula justifica l’explotaciócomercial d’aquests animals dientque “un animal extingit, retornat ala vida no té drets, existeix perquèel vàrem patentar”.

La pel·lícula és d’una acció vibrant,amb uns efectes especials molt bons,però així com “Parc Juràssic” teniaalgunes seqüències i diàlegs queconvidaven a la reflexió, en el casdel “Món Perdut” això no es dóna.Però, ens permet passar una estonaentretinguda i en situació demàxima tensió, perquè els ensurts isobresalts són continus.

En relació amb la temàtica d’aquestarticle penso que també cal fer unbreu comentari de la pel·lícula “ETextra terrestrial” (ET l’extraterrestre)de Steven Spielberg (1982). Aquestnarra la història d’un al·lienígena

perdut a la Terra que intenta tornaramb els seus companys. En una es-cena, quan l’ET ha estat localitzatper les autoritats i li estan fent provesmèdiques, algú que l’està tractantcomenta en veu alta: “Té ADN, peròsis nucleòtids”. Amb aquestcomentari Spielberg tot i realitzaruna pel·lícula de fantasia també fauna breu incursió en el món de laciència. L’ET, a l’igual que els éssersvius de la terra també té ADN, peròamb 6 nucleòtids en lloc dels 4 del’ADN terrestre. Posant una micad’imaginació al tema, això implicariaque el procés evolutiu en el planetade l’ET tindria molts punts en comúamb el de la Terra.

Quant a la formació i evolució de laterra com a planeta vull destacar eldocumental “Genesis” (Gènesi),produit i dirigit per George Casey ifilmada en Omnimax, amb músicade Paul Novos i amb uns efectesespecials realitzats per Hollywood.Gènesi és una producció en la quals’explica i es mostra d’una maneramolt didàctica i entenedora laformació, l’evolució i la constanttransformació del planeta Terra. Enaquest documental temes com lateoria de la tectònica de plaques,els terratrèmols, els volcans o laformació de les muntanyes estanmolt ben exposats i ens mostra eldinamisme de les forces geològiquesinternes i externes del nostre plane-ta.

En aquest article també he

d’esmentar el documental dirigit perHubert Sauper, el 2004, “Darwin’snightmare” (El malson de Darwin) ique descriu la vida de la gent alvoltant de la pesca de la perca delNil al llac Victòria de Tanzània. Laperca del Nil és un peix que va serintroduït durant els anys 60 al llacVictòria de Tanzània i un depreda-dor que s’ha adaptat molt bé a lavida d’aquest llac i que ha eliminatles espècies autòctones, disminuintaixí de forma ràpida i sobtada labiodiversitat d’aquest llac.

La ràpida proliferació d’aquest peixal llac Victòria ha permès que espesqui i es comercialitzi en gransquantitats: filetejat s’exportaprincipalment a la Unió Europea ial Japó. Però, els guanys econòmicsd’aquesta activitat són per lesempreses comercialitzadores i lamajoria de la població local no obtécap benefici, donant-se la paradoxaque Tanzània és un país amb unesexportacions molt elevades de peixperò on la fam fa estralls.

“El malson de Darwin”, a més deser un documental en el qual esposen de manifest els desastresecològics succeïts al llac Victòria perla introducció d’una espècie forana,també és un gran exemple del’explotació del Tercer Món per partdels països rics. Aquest documentaldescriu magistralment la vida alvoltant del llac Victòria delspescadors del peix, de les dones idels nens, la fam dels més pobres,

20

el contraban d’armes paral·lel a lacomercialització de la perca, laprostitució, la religió, i en general,la misèria del Tercer Món causadaper la hipocresia i mancad’escrúpols del Món industrialitzat.Es tracta d’un documental que ensfa reflexionar i no ens deixaindiferents.

Quant al cinema per a infants hi hala pel·lícula de dibuixos animats,“Ice age” (L’Edat de gel), dirigida el2002 per Chris Wedge, que narrales aventures d’un mamut, un tigredents de sabre i un peresós que in-tenten retornar a la seva tribu unnadó humà perdut en un atac d’unamanada de tigres dents de sabre.L’acció barreja diferents tipusd’animals en una mateixa manada,com els animals protagonistes, i sesitua durant una glaciació. També hiha erupcions volcàniques, pinturesrupestres i humans caçadors. Enconjunt, és un film entretingut, pera nens i grans. Tot i no tenir capaspiració científica, permet gaudirdel seguiment de les peripèciesd’animals extingits fa milers d’anys,com és el cas del mamut i del tigredents de sabre.

També, en relació amb els infants,podem esmentar el film ““Invasionof the Tinysauruses“ (“La invasió delsdiminusauris”), dirigida per CharlesGrosvenor l’any 2004. És unapel·lícula divertida, per a nens i ne-nes, amb aventures relacionades

21

biologia en societat

ADN ADN ADN

amb els dinosaures. Es pot passaruna bona estona veient-la amb elsmés petits sense cap més aspiracióque la distracció.

Com a conclusió es pot dir que eltema de l’evolució, el de la ciènciaficció i el de la vida dels primerséssers humans a la terra s’ha tractaten el cinema de maneres diverses,amb més o menys sort i rigorcientífic. S’han fet pel·lícules en lesquals es posen de manifest elsprejudicis respecte de la teoria deDarwin dels sectors més retrògradsde la societat, com és el cas de“Inherit the Wind” (l’Herència delvent). També s’han produït filmsesplèndids de ciència ficció on eltema de l’evolució hi ha estatpresent com és el cas de “2001: a

space odyssey” (2001: una odisseade l’espai), “Planet of the Byes” (Elplaneta dels simis, principalment laprimera versió) o la “La guerre dufeu” (A la recerca del foc).Igualment, s’han realitzat pel·lículesde la temàtica esmentada sense capvalidesa científica, com és el cas delfilm “One million years BC” (Fa unmilió d’anys) i d’altres de purentreteniment com “Caveman” (Ca-vernícola) o “Jurassic Park” (ParcJuràssic), que té uns efectes especialsfantàstics.

Per acabar, penso que totes aquestespel·lícules han aconseguit, a més defer-nos passar una bona estona, fer-nos reflexionar respecte dels nostresorígens i de la meravella del’evolució de la vida a la Terra.

22

El sòl s’està convertint en un recurs escàs a les nostres latituds. Les forcesde la natura i la intervenció de l’home – incendis, pluges torrencials,obres d’infraestructura, etc. - el malmeten o el fan desaparèixer.El foc, l’aigua i el vent degraden i arrosseguen el sòl, n’alteren lescondicions naturals, i els terrenys degenerats resten sense opció a unaregeneració. A les zones desenvolupades el creixement urbanísticexerceix una forta pressió urbanístico-residencial sobre sòl industrialproper a les ciutats, alliberant nous terrenys per a la indústria,anomenats “brownfields”, que també podran ser urbanitzats. Aquestssón els elements bàsics per comprendre la necessitat d’una normativasobre els sòls contaminats.

A l’estat espanyol, el 14 de gener del 2005 es va publicar el Reial decret9/2005 que estableix la relació d’activitats potencialment contaminantsdel sòl i els criteris i els estàndards per a la declaració de sòlscontaminats, desenvolupant les qüestions enunciades al Títol V de la Llei10/1998 de Residus. Aquesta nova norma només és “el tret de sortida”per a la gestió dels sòls contaminats en l’àmbit del medi ambient, peròatorga les competències de desenvolupament normatiu i reglamentari ales Comunitats Autònomes i molts aspectes seran resolts ambposterioritat (potser en els propers mesos).No obstant i això, fixa l’obligatorietat d’un tràmit administratiu inicial, lapresentació d’un informe preliminar de situació (d’ara endavant, IPS),que obliga a tota activitat relacionada a la formulació d’un plantejamentde la qüestió, especialment per aquelles que no hagin fet fins ara. A més,l’IPS pot iniciar una tramitació més complexa de l’expedient - que es de-talla més endavant - i concloure amb el requeriment de descontaminaciód’un emplaçament.

Lluís Fructuoso BareaGeòlegDirector Tècnic Àrea Entorn i Medi Ambient AGA-Q, SL

Luís Miguel Domènech RubioGeòlegDepartament de Mecànica de FluidsUniversitat Politècnica de CatalunyaEscola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa

La contaminac

23

contaminats és a la Llei 10/98 deResidus (tot i que no vadesenvolupar molts dels aspectestractats pel Reial decret 9/2005).Amb posterioritat, el Ministeri deMedi Ambient va desenvolupar el“Pla nacional de recuperació de sòlscontaminats 1995-2005”cofinançant actuacions dedescontaminació de sòls arreu delterritori, i algunes ComunitatsAutònomes van elaborar normativesal respecte, com la Llei 1/2005, de4 de febrer, per a la prevenció i lacorrecció de la contaminació del sòldel País Basc (pendent dedesenvolupament reglamentari) o el“Pla regional d’actuacions enmatèria de sòls contaminats (2001-2006)” de la Comunitat de Madrid,que prové del Decret 326/1999 ique regula el règim jurídic dels sòlscontaminats d’aquesta Comunitat.

A Catalunya, la regulació dels sòlscontaminats està contemplada per

les lleis generals sobre residuspromulgades amb posterioritat ala Llei estatal 10/1998 de Residus.Però, les actuacions en aquestamatèria han estat molt puntuals imancades de referent normatiuespecífic (els expedients oberts ales empreses per l’abocament ac-cidental o intencionat decontaminants sempre han estat dedifícil resolució per aquestamancança d’ordenament jurídic).No obstant i això, s’han realitzatinventaris d’emplaçamentspotencialment contaminats ialgunes inspeccions i mostrejosque, amb el temps, han permèsconstituir una base de dadesreferencial, el “Sistema Integrat deGestió dels Sòls Contaminats aCatalunya” (SIGSCC), que unrecull totes les actuacionsrealitzades en els expedientsoberts en matèria de sòlscontaminats.

biologia en societat

ció de sòls:

Una mica d’història

La problemàtica del sòl contaminatés històrica en alguns països, on s’hitreballa des de fa dècades. Un delscasos més paradigmàtics es vaproduir l’any 1978 al paratge deLove Channel als Estats Units: elsoterrament d’un antic canald’aigües residuals d’un complex in-dustrial per al desenvolupamentd’una zona residencial van provo-car greus problemes de salut a lespersones que hi van anar a viure(morts directes i indirectes, efectescarcinogènics o teratogènics, etc.).A Holanda, el greu episodi decontaminació que es va produir aLekkerk l’any 1980 i l’escassetat desòl l’han convertit en un paíscapdavanter en la protecció del sòla Europa, essent encara avui dia unreferent normatiu.

A l’estat espanyol, la primerareferència directa als sòls

un nouescenarilegislatiu

24

soterrats, runes industrials, ....) i lessubstàncies contaminants es disper-sen fàcilment al medi i als seuscompartiments amb l’ajut delsagents fisico-químics. Un sòlcontaminat es pot disgregar perl’acció mecànica dels agentsatmosfèrics (l’aigua i el ventarrosseguen i dispersen les partículescontaminades i les persones lesinhalen), la qualitat de l’aire es potalterar amb els vapors volatilitzatsdes de les substàncies químiques delsòl i la qualitat de les aigües,superficials i subterrànies, ambl’arrossegament superficial de lespartícules contaminades o amb lalixiviació i la mobilització delscontaminants a través de la zona nosaturada del sòl, fins arribar a la capafreàtica. La contaminació de lesaigües subterrànies és un problemaambiental molt greu, perquè alterala qualitat d’un recurs natural moltimportant i perquè els seus efectespoden durar molt de temps (elscontaminants hi romanen durantanys, perquè les aigües subterràniestenen una capacitat d’auto-depuració i de regeneració moltbaixa i una velocitat de circulaciómolt lenta).

La investigació de lacontaminació dels sòls

Seguint l’esquema d’actuació del’Agència de Residus de Catalunya(ARC), les fases de la investigaciód’un emplaçament amb un sòlpotencialment contaminat són lessegüents:

- Fase I. Reconeixement:Identificació - avaluació històricapreliminar - visita i reconeixementvisual - elaboració d’una anàlisi sim-plificada de risc.- Fase II. Estudis inicials d’avaluacióde la qualitat del sòl:Avaluació històrica - pla de mostreigi anàlisi - mètodes indirectes -mostreig confirmatori de sòls, aigüesi residus - analítica - comparacióamb els criteris de qualitat del sòl.- Fase III o d’estudis detallatsd’avaluació de la qualitat del sòl:Pla de mostreig i anàlisi - mostreig

Altres actuacions destacades són lesderivades de l’afecció de les aigüessubterrànies, que sovint acompanyaels episodis de contaminació del sòl,en el marc del “Pla Nacional deRecuperació de Sòls Contaminats”abans esmentat. I, finalment, quanta la iniciativa privada, podemesmentar les pràctiques de lesoperacions de compra-vendad’algunes empreses multinacionalsestrangeres: abans de comprar unterreny s’asseguren que el sòl no estàcontaminat i en preveuen els cos-tos d’una correcta gestió itractament.

Què és un sòl

El sòl és l’element resultant del’alteració físico-química i biològicadel nivell superficial de l’escorçaterrestre, un agregat de gransd’origen mineral que normalment esdisposen sobre la superfície terres-tre i que presenten una baixaconsolidació. Té un interèsfonamental en el medi ambient entant que matriu de la biosfera,perquè sustenta el mantell vegetal is’integra en el cicle hidrològic.

Essencialment, és el resultat de lainteracció entre el substrat rocós i labiosfera sota l’acció del clima: moltlentament, la pluja, la vegetació i elsorganismes del subsòl, entre d’altreselements, creen una capa que se-para la roca dura i el substrat de lasuperfície. És, sens dubte, unelement indispensable per aldesenvolupament de la vida isuporta la majoria de les activitatshumanes (agricultura, indústria,zones residencials, etc.)

Contaminació de sòls

Legalment, un sòl contaminat ésaquell que té unes característiquesfísiques, químiques o biològiquesalterades negativament per lapresència de components decaràcter perillós d’origen humà, enuna concentració que comporta unrisc per a la salut humana o pel mediambient, d’acord amb els criteris i

els estàndards que determini elgovern (art. 3 de la Llei 10/1998,de 21 de abril, de Residus).Les característiques que tipifiquenun sòl contaminat són les següents:

- alteracions negatives de lescaracterístiques físiques, químiqueso biològiques,- presència de componentsperillosos en concentracions quecomportin un risc per a la salut deles persones o pel medi ambient,- alteracions o presència decomponents perillosos com aconseqüència de l’acció humana.

Sobre la darrera característica cal feruna consideració important:existeixen molts sòls alterats o ambcomponents perillosos que no deri-ven de l’acció de l’home sinó defenòmens de contaminació natural(se sap, per exemple, quel’existència de fons geoquímicsregionals o locals anòmals genera lapresència de components perillososal sòl que poden suposar un risc pera la salut de les persones o pel mediambient) i aquesta contaminaciónatural dels sòls no es considera coma tal des del punt de vista legal.

Hi ha també la “contaminaciólatent” del sòl, aquella que hi romandurant dècades sense ser detecta-da fins que es mobilitza i provocauna afecció (així, un contaminantdel subsòl es pot dispersar gradual iprogressivament amb el pas deltemps des de les aigües subterràniesals pous i a les fonts quel’evidencien). Alguns experts com-paren aquesta ‘contaminació latent’amb una “una bomba derellotgeria”, perquè sovint esclata imanifesta el seu potencial molts anysdesprés “d’haver estat programadai col·locada”: un fet únic i puntual(en l’espai i el temps) contamina elsòl i es manifesta anys després deforma continua i duradora.

La probabilitat de contaminació delsòl és molt alta (abocamentsincontrolats, accidents de transportsde matèries perilloses, mala gestiódel magatzematge de residus o dematèries primeres, fuites de tancs

de sòls i aigües – analítica -distribució i evolució de l’alteració:model conceptual - elaboració del’anàlisi de risc quantitatiu.- Fase IV. Recuperació:Objectius i prioritats en les accions- identificació i anàlisi d’alternatives- proves prèvies - disseny -implementació i control - finalització- investigació de comprovació - plade control i monitoratge

Bàsicament, s’ha d’aprofundirl’abast, perquè al final de cada eta-pa es pugui decidir si cal o no con-tinuar i si finalment s’ha d’arribar ala remediació del sòl del’emplaçament. Cada fase proveeixdades i resultats més fiables sobrel’abast de la contaminació, fins quees pot formalitzar una anàlisi del risco el disseny, si escau, d’unacampanya de descontaminació delsòl per a la seva recuperació.

Aspectes pràctics de l’entrada envigor del Reial decret 9/2005

La norma estableix els tràmits ques’esquematitzen en el gràficd’aquesta pàgina. Així mateix,d’acord amb aquesta norma, lesactivitats que s’han de considerarcom a potencialment contaminantsdel sòl (APC) són:- Aquelles dels epígrafs de laClassificació Nacional d’ActivitatsEconòmiques (CNAE 93 Rev 1), quefiguren a l’annex I del Reial decret9/2005.- Aquelles que produeixen, utilitzeno emmagatzemen més de 10 tonesper any d’una o vàries de lessubstàncies incloses al Reial decret363/1995, de 10 de març, pel quals’aprova el Reglament sobrenotificació de substàncies noves iclassificació, envasat i etiquetat desubstàncies perilloses.- Aquelles que disposend’emmagatzematges de combusti-

ble per a ús propi segons el Reialdecret 1523/1999, d’1 d’octubre,amb un consum anual mig superiora 300.000 litres i un volum totald’emmagatzematge igual o superiora 50.000 litres.

En conseqüència, a Catalunya, unes29.000 activitats han d’iniciar eltràmit davant l’Agència de Residusde Catalunya, presentant l’IPS o in-forme preliminar de situació.

Què és l’IPS ? És el tràmit principalper adaptar una activitat alspreceptes del Reial decret 9/2005.L’annex II d’aquesta norma detallaels continguts mínims, però lesComunitats Autònomes poden re-querir altra informació comple-mentària. A Catalunya es demanauna informació addicional que norequereix cap analítica específica ique es pot complementar amb in-formes de valoració sobre la possiblecontaminació del sòl. El format

25

biologia en societat

Esquema dels tràmits que estableix el Reial decret 9/2005, que fitxa la relació d’activitats potencialmentcontaminants del sòl i els estandards per a la declaració de sòls contaminants.

català vigent, redactat per l’Agènciade Residus de Catalunya, és a http://www.arc-cat.net/ca/altres/sols/ips.html.Els apartats informatius de l’IPS són:- Dades generals- Caracterització de les matèriesprimeres consumides- Caracterització dels productesproduïts- Residus gestionats- Caracterització de diferentssistemes d’emma-gatzematge de lessubstàncies- Caracterització de les zones deproducció- Informació sobre les activitatshistòriques desenvolupades al’emplaçament.

Una qüestió important: elspropietaris que hagin desenvolupatuna activitat potencialmentcontaminant del sòl estaran obligatsa presentar un informe de situacióquan sol·licitin una llicència o unaautorització per a una activitatdiferent o que canvii l’ús del sòl.

Estudis detallats. Informescomplementaris

L’Administració, a la recepció del’IPS i d’acord amb els dades de quèdisposa, valora i fixa els expedientsque requereixen una informaciócomplementària o que, si escau, hand’obtenir directament la valoraciódel risc. Així mateix, si consideraque l’activitat no suposa cap perillper a la salut humana o elsecosistemes, només requerirà un in-forme de seguiment que cal presen-tar amb la periodicitat determinada

per l’administració autonòmica. Elsinformes complementaris esdemanen en la forma que cadaComunitat Autònoma estableixireglamentàriament.

Valoració del Risc. Nivells genèricsde referència

D’acord amb als valors dels infor-mes preliminars o preestablerts i sil’Administració considera queexisteix un risc per la salut humanao els ecosistemes, s’ha de realitzaruna valoració de risc a partir delsanomenats nivells genèrics dereferència (NGR), que es diferen-cien en funció del risc per a la saluthumana o per als ecosistemes.

Aquests NGR s’obtenen de la ma-nera següent :- Per alguns compostos decontaminants orgànics, es relacio-nen als annexes del RD 9/2005.- Per a la resta de compostosorgànics, cal veure si la ComunitatAutònoma els estableix o, en el seudefecte, determinar-los cas per casmitjançant l’anàlisi de risc.- Els contaminants inorgànicspoden tenir valors de referènciafixats per les Comunitats Autònomeso s’han de determinar mitjançantl’anàlisi de risc.

El dictamen de la ComunitatAutònoma sobre la necessitat dedescontaminar sense efectuar unavaloració del risc només es produiràquan el valors de referència sesuperin amb escreix (més de 100vegades). Per a la resta de casos, calfer una avaluació del risc, que

26

d’acord amb el Reial decret 9/2005comprèn:- Descripció detallada del focus decontaminació que identifiqui elscontaminants i en determini laconcentració,- La caracterització de les propietatstexturals i dels components del sòl,amb una descripció del medi orien-tada a identificar els mecanismes detransport des dels focus als receptorspotencials, així com les viessignificatives d’exposició a lacontaminació per aquests receptors,incloent les aigües subterrànies.- Identificació de receptors poten-cials de la contaminació i laestimació de les característiques ohàbits que condicionen la sevaexposició a la contaminació.- Identificació de les viesd’exposició previsibles i laquantificació de la dosi rebuda decadascuna d’elles.- Elecció justificada d’un valor detoxicitat per a cadascun delscontaminants de rellevànciaidentificats.- Quantificació del risc. En cas quecoexisteixin en un mateix sòlcontaminants amb un mateixmecanisme d’acció, es consideraràel risc conjunt.- Anàlisi de les incerteses associadesa la valoració de risc realitzada,incloent les conclusions oportunessobre la validesa i la fiabilitat delsresultats.

No obstant i això, cada ComunitatAutònoma pot introduir els seuscriteris en el desenvolupamentd’aquests continguts.

1 2

27

biologia en societat

En la majoria de casos l’anàlisi derisc juga un paper essencial en laresolució del cas, incorporant unasèrie de metodologies forçaestandarditzades, que modelitzenl’arribada del contaminant perdiferents vies d’exposició, des delsòl fins a les persones o elecosistema, i la seva incorporació.Finalment, es determina el riscassociat a la dosi que arriba al’individu o a l’ecosistema, en funcióde les característiquestoxicològiques i ecotoxicològiques,de cada contaminant o grup decontaminants.

Declaració de sòls contaminats /descontaminats

Si la valoració resulta en un riscinacceptable o si els valors del subsòlsón suficientment grans com perpoder determinar la necessitatd’actuar sense fer l’anàlisi de risc,l’emplaçament és declaracontaminat.

Aquesta declaració és una resolucióexpressa de l’organisme autonòmiccompetent en matèria de sòlscontaminats i ha d’anaracompanyada d’un requerimentd’actuacions de descontaminació(controls, terminis de realització,etc.). La resolució per la qual es de-clara un sòl contaminat es fa cons-tar al full de la finca o de les finquesregistrals afectades.

Quan s’han realitzat les tasques dedescontaminació, prèvia compro-vació de la inexistència de risc

associat a l’emplaçament, l’Admi-nistració declara i resol que el sòlha deixat d’estar contaminat;cancel·la la nota marginal dedeclaració de sòl contaminat ambla certificació expedida perl’Administració competent, que in-corpora la resolució administrativade desclasificació de sòl contaminat.

Altres tràmits

Els propietaris de les finques on s’harealitzat alguna de les activitatspotencialment contaminants, segonsel Reial decret 9/2005, estan obligatsa declarar aquest fet a les escripturespúbliques que documentin latransmissió de drets. L’existènciad’aquesta declaració es fa constaral Registre de la Propietat, amb unanota marginal a la inscripció.

Descontaminació de sòls

La declaració de sòl contaminatobliga a les activitats o als propietarisdels terrenys a la realització de lesactuacions necessàries per a la sevarecuperació ambiental en elsterminis establerts per l’organismecompetent. L’abast i l’execució delstreballs de recuperació han de ga-rantir que quan romangui conta-minació al sòl, aquesta tingui unsnivells de risc acceptables. Com anorma general, la recuperació d’unsòl contaminat es du a termeaplicant les millors tecnologies,prioritzant els tractaments in situ pera la generació, el transport i eldipòsit dels sòls amb l’objectiud’eliminar el focus causant de la

contaminació. Si com a conse-qüència de la contaminació d’un sòlhi ha evidències o indicis decontaminació de les aigüessubterrànies, l’organisme competenten matèria de sòls contaminats hoha de notificar a l’administracióhidràulica competent (en el cas deCatalunya, a l’Agència Catalana del’Aigua).

El requeriment de descontaminaciód’un sòl obliga al plantejamentd’una estratègia per a la sevarecuperació. Un possible esquemad’actuacions seria el següent:

- Objectius i prioritats- Alternatives, viabilitat, aplicabilitati cost- Proves prèvies /selecció de latecnologia adient- Estimació del cost i temps de larecuperació- Disseny del projecte derecuperació- Accions correctores- Control i manteniment- Clausura

Les tècniques usades es podendistribuir en quatre grans grups:

- Excavació i abocament en dipòsitcontrolat- Excavació i tractament (off site),fora de la zona afectada- Excavació i tractament (on site),al mateix emplaçament- Tractaments “in situ”que norequereixen excavar el sòlcontaminat

1: mesura del nivell freàtic amb un piezòmetre.La presència d’aigües subterrànies és un factordecissiu en la contaminació de sòls.

2: la contaminació de sòls és «latent» fins queno es produeix la mobilització del contaminanto l’excavació del sòl.

3: L’aprofitament d’aigües subterrànies potestar afectat per la contaminació d’un sòl aquilòmetres de distància.

3

A tots els membres del Col·legi

L'Estudi Socioprofessional dels biòlegs a Catalunya va presentar a la societat una “fotografia”actual dels nostres àmbits d'expertesa i d'exercici professional.

Enguany, la Junta General del CBC ha acordat donar continuïtat a aquesta iniciativa amb lacreació d'un Directori Professional.

Els seus objectius són la difusió i l'oferiment a la societat dels nostres serveis i activitats a títolindividual, el mutu coneixement i la relació dels professionals.

Us convidem a participar-hi, amb el benentès que només es publicaran aquelles dades queindiqueu de manera expressa:

Esperem que aquesta iniciativa us sigui profitosa.

Ben cordialment,

La Junta de Govern.

· Ompliu la fitxa adjunta amb les dades que vulgueu difondre,· identifiqueu-la amb els vostres números de DNI i de carnet de col·legiat,· signeu-la i,· envieu-la al Col·legi amb el sobre franquejat que us adjuntem

D'acord amb les previsions de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, usinformem que les dades sol·licitades seran conservades en un fitxer automatitzat, inscrit en el Registre General deProtecció de Dades amb el codi número 1993080021, del qual es responsable el Col·legi de Biòlegs de Catalunya ique seran tractades amb la màxima confidencialitat per al compliment de les funcions col·legials. Així mateix, usrecordem que en qualsevol moment podeu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançantcomunicació adreçada al Col·legi.

Dades per al directori de biòlegs del CBC

Breu descripcióde les tasques i serveisprofessionals i/o negoci.

Nom

Cognoms

Adreça

Correu electrònic

Núm Col·legiat

Fax

Telèfon

Fax

Empresa

Telèfon

Pàgina web

Adreça

Càrrec

Correu electrònic

Ensenyament Primari Secundari Universitari Altres ..........................................

Els àmbits professionals que podem indexar segons la informació que tenim són els següents:

Manteniment Animal i Vegetal Investigació i Desenvolupament

Sanitat Laboratori ClínicMicrobiologia i ParasitologiaAnàlisis ClíniquesImmunologiaBioquímica Clínica

Medi AmbientConservació i Protecció NaturaRestauració i ContaminacióEducació Ambiental

Sanitat Reproducció Humana Control de Qualitat/Analítica

Sanitat Salut Pública

Altres sanitat ............................................... Informació, Documentació i Divulgació

Comercial/Màrqueting

Indústria Farmacèutica

Indústria Alimentació

Indústria Altra ..............................................

Gestió, Organització i Assesoria

Altres ..............................................................

Autoritzo al Col·legi de Biòlegs de Catalunya per incloure les dades aquí especificades al Directoridel CBC.

Núm. de DNI:Signatura:

Consell de Cent 373-375 1r. 1a. · 08009 Barcelona........................, de ........................ de 200..

Envieu aquesta fitxa amb el sobre franquejat adjunt a:

Consell de Cent 373-375 1r. 1a. · 08009 Barcelona

Telèfon 93 487 61 59 · Fax 93 487 61 96

cbc@cbcat.net · www.cbcat.net

PlaçaCatalunya

Línia I

L A W E B I N S T I T U C I O N A L D E L S B I Ò L E G S C ATA L A N S