El ButllEtí de l’amic · 2015. 10. 9. · amb els models de negoci basats en publicitat o en...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

09/10/2015

nú

me

ro 153

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: Revolució en la premsa digital, que usarà un nou format universal i obertD’aquí i D’aLLà: Tendències en comunicació política per a les pròximes Eleccions Generals

COMuNICACIÓ DIGItAlGroupnote, un xat que posa ordre

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGCarat prediu que la inversió publicitària mundial creixerà un +4,0% en 2015 i +4,7%, el 2016

NOVES EINESl’aplicació Reporta ofereix una xarxa de seguretat per als periodistes que operen en zones de perill

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAGovern obert i transparència, una nova Jornada de Comunicació local 2.0

EN PROFuNDItAtLa crònica: iñaki Gabilondo: “l’ètica és l’únic que garantirà el futur del periodista” tribuna: los angeles acull el congrés mundial de periodisme on-lineentrevista: Set coses que han canviat en el mesurament de la Comunicació (i encara no ho saps)anàLisi: Tres claus per analitzar l’impacte del teu treball periodísticDossier: Radiografia de la publicitat en pantalles digitalsopinió: Premsa de rècord

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



revolució en la premsa digital, que usarà un nou format universal i obertPer mundodiario

arriba una nova forma de fer els continguts, la distribució i la publicitat a la xarxa. un nou format anomenat Pàgines mòbils accelerades (amP, en les seves sigles angleses), un estàndard de continguts que accelerarà la consulta d’informació des dels dispositius mòbils, marcarà un abans i un després en aquest sector. Google i els grans diaris del món, com El País a Es-panya, creen aquest estàndard de continguts costat de Twitter i WordPress, que el faran servir. mundodiario, periòdic digital global d’anàlisi i opinió, fundat pel periodista gallec José luis Gómez, es prepara també per fer el pas.

El nou format crearà un estàndard perquè tots els mitjans in-corporin fàcilment l’enorme varietat de continguts que ofereixen als seus lectors: galeries d’imatges, mapes, enllaços a xarxes socials, etcètera. amP es presenta com un format que perme-trà als periodistes concentrar-se en el contingut confiant que l’experiència visual de l’usuari estigui assegurada.

a més d’aportar una més gran velocitat, el nou format presu-meix de ser totalment adaptable a tot tipus de dispositius i pla-taformes. Per a Google, “això vol dir que notícies o continguts produïts a Espanya puguin distribuir-se a l’instant a, per exem-ple, l’Índia”. El cercador indexarà més ràpidament els continguts amb aquest format perquè el lector els localitzi immediatament.

menys concreció hi ha al voltant de la publicitat digital, en estar menys definida que el nou format de textos amb informacions i

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



anàlisis. això sí, s’aventuren noves formes de fer publicitat na-tiva i tots els mitjans que incorporin el format amP mantindran la potestat de triar els seus anuncis. El format serà compatible amb els models de negoci basats en publicitat o en murs de pagament.

la consulta de les notícies a través dels suports mòbils ja supe-ra a la qual es realitza per un ordinador. Per exemple, a mundo-diario aquesta tendència es va accentuar aquest estiu.

“avui és el veritable començament d’alguna cosa. un dels ar-guments que primer van sorgir en la nostra conversa amb els mitjans va ser la qüestió dels mòbils. Ens preguntàvem, és una oportunitat o un repte?”, Va dir madhav Chinnappa, responsa-ble de relacions estratègiques de Google.

a diferència d’altres formats recents, com l’instant articles, que Facebook va llançar fa uns mesos, o el més recent news d’apple, amP neix com un programari en codi obert. des d’aquest dimecres està disponible per a qualsevol desenvolu-pador que vulgui explotar-lo, fins i tot d’altres mitjans de co-municació diferents dels creadors. Les especificacions estan disponibles al repositori Github.

la directora de desenvolupament digital de El País, noemí Ramírez, destaca que en un moment en què la majoria del trànsit ja és mòbil, amP permet impulsar el desenvolupament d’audiències i aconseguir una major vinculació del mitjà amb els seus lectors, al mateix temps que ha d’evolucionar per res-pondre a les necessitats específiques dels diferents models de negoci. Però el projecte, encara en les seves primeres fases, no té fixada una data de llançament per a la versió definitiva.

amP podria convertir-se en l’equivalent per als mitjans digitals del PdF, per als documents portàtils; del JPEG per a les imat-ges, o de l’FlaC per a la música sense compressió. En ser creat a partir del llenguatge HTml, el més gran estàndard de pàgines web, els continguts a amP no necessitaran de cap pro-grama especial per ser llegits.

Cal destacar que els mitjans promotors d’aquest projecte en conjunt amb Google, són: El País (Espanya), les Echos (França), FaZ (alemanya), The Financial Times (Regne unit), The Guardian (Regne unit), nRC media (Països Baixos), la Stampa (itàlia) i die Zeit (alemanya).

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



tendències en comunicació política per a les pròximes eleccions GeneralsPer Foro Compol / Comunicación Política

l’ús del big data, les apps o noves plataformes com change.org o kuorum.org marcaran les tendències en comunicació política de cara a les pròximes eleccions generals del proper 20 de des-embre, segons recull un anàlisi elaborat per PR notícies.

aquestes tendències es van poder intuir en una recent Conferèn-cia internacional de Comunicació Política digital celebrada al Congrés dels diputats i organitzada per acadèmics i empreses del sector.

la primera d’aquestes tendències seria el Big data aplicat a la comunicació política. Segons antonio Vargas, Sènior Policy analyst a Google, “en comunicació política cal tenir mentalitat científica. Els polítics tendeixen a fiar-se de les intuïcions però cal posar dades a aquests sentiments. i si no, no hi ha mentali-tat científica, almenys cal tenir mentalitat estratègica”.

l’exemple de l’ús del big data aplicat a la comunicació polí-tica ho exemplifica la campanya de Barack obama en l’any 2008, assegura el representant de Google. amb tan sols una interfície al seu web i preguntant als simpatitzants el seu nom i codi postal, l’equip de campanya de obama va ser capaç de crear tot un entramat de comunicacions dirigides als seus votants per aconseguir voluntaris i recaptar diners per a la campanya.

El resultat va ser espectacular: més de 60 milions de dòlars recaptats i l’elecció del candidat com a president dels Estats units. les dades demanades a través del web van permetre a l’equip de comunicació d’obama dirigir comunicacions es-pecífiques a través de l’email, fer una planificació de mitjans per a campanyes publicitàries i centrar-se en l’electorat in-decís.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



d’altra banda, Youtube s’ha convertit en una de les eines per a la comunicació política amb més potencial. 1.000 milions d’usuaris únics al mes i una forquilla d’edat entre els 18 i 49 anys converteixen aquesta xarxa social en més efectiva que la pròpia Televisió, asseguren des de Google.

més enllà de vídeos electorals i anuncis pre-roll, Youtube ofereix una infinitat de possibilitats encara per explotar a Espanya com la possibilitat de realitzar ‘hang outs on air’, com va fer obama en la seva última campanya presidencial. aquesta modalitat d’entrevistes permet a qualsevol perso-natge realitzar una entrevista a temps real al candidat presi-dencial, i podria suposar una evolució del tradicional debat electoral.

d’altra banda, segons el director de comunicació de la pla-taforma Change.org, Albert Medrán, “a través dels perfils d’investigació que ofereix aquesta plataforma, es pot interac-tuar amb els ciutadans. Són molt fàcils de gestionar i perme-ten respondre a tothom”. El diputat per Ciu al Congrés dels diputats, Carles Campuzano va esdevenir el primer diputat en obrir-se un perfil a Change.org, des del qual gestiona totes les peticions populars que li demanen.

En un altre ordre de coses, els polítics podrien apostar en aquestes properes eleccions per osigo.com, una plataforma de participació basada en la premissa de la pregunta i la res-posta. En l’actualitat ja participen en aquesta web 440 polítics i 35 partits polítics, donant resposta a les preguntes de 10.000 persones. Segons els seus creadors, Eneko aguirre i oier aranzabal, “hi ha una necessitat de tenir una eina per respon-dre de manera pública a les preguntes dels ciutadans, però Twitter i Facebook no ho aconsegueixen”.

a osigo.com, a través d’un sistema de votacions, els polítics responen de manera pública a les preguntes més votades pels usuaris de la web en un termini de dos dies. així, el polític té l’oportunitat de respondre de manera completa a les preguntes i els ciutadans de triar les qüestions de més rellevància.

Es podria dir que Kuorum.org, el linkedin dels polítics, segons defensa el seu fundador, Matías Nso, que afirma que aques-ta plataforma permet als candidats arribar a tot l’electorat, i no només a simpatitzants o adeptes. la gran diferència amb altres plataformes és que “aquí és el polític el que decideix el tema a tractar”. Kuorum.org proposa una nova forma de fer política en la qual els càrrecs electes involucrin al ciutadà




en la presa de decisions, alhora que reforcen la seva marca personal a internet.

Per acabar amb aquest llistat de tendències en comunicació política, Àstrid alemany, assessora de comunicació política a l’agència iPolitics, apunta a les aplicacions mòbils com el nou gran format per explotar en política. Segons aquesta consulto-ra de Comunicació, “en 2016 hi haurà 4.400 milions d’usuaris d’aplicacions mòbils, per això, la Comunicació política a través de les apps és un imperatiu”.

el síndic de Greuges acusa la Junta electoral de falta de neutralitat

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ja va qüestionar abans del 27-S la decisió de la Junta Electoral Central de no prorrogar el termini del vot exterior, va qüestionar ahir la neutralitat de l’administració electoral al considerar “incoherent” que s’agafés quatre dies per dictar una resolució contra Societat Civil Catala-na (SCC) i un dia per al recurs contra la cobertura de l’onze de Setembre a TV-3. En una resolució, Ribó considera que la Jun-ta Electoral de Barcelona “va actuar amb falta d’equitat quan

va trigar quatre dies a respondre el recurs presentat contra So-cietat Civil Catalana per la campanya que estava portant a ter-me durant les eleccions”. Segons el defensor del poble català, “malgrat que la Junta va considerar que Societat Civil Catalana havia vulnerat la llei electoral, la resolució no es va dictar fins al dia abans de les votacions”.

El Síndic veu “incoherent” que la mateixa administració resol-gués dies abans “en tan sols 24 hores” la resolució favorable als recursos presentats per Ciutadans, el PPC i el PSC contra la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCma) per la cobertura informativa de la manifestació de l’11-S. (d’aEC)

el cac aposta per avançar el prime time per impulsar la racionalització horàriaEl Consell de l’audiovisual de Catalunya (CaC) aposta per avançar l’horari del prime time de l’oferta televisiva per tal d’impulsar la racionalització horària i permetre uns hàbits més saludables. Segons el regulador, la franja del prime time co-mença dues hores més tard que a molts països d’Europa i cal-




Comptar amb un pla de futur.Això és Banca Premier

Un Gestor Premier. Assessorament i planificació financera. I solucions exclusives. Així és com a Banca Premier aconseguim aportar valor i acompanyar cadascun dels clients al llarg de la seva vida financera, construint el seu pla de futur.

Gràcies a aquesta aposta contínua pel rigor i la qualitat, a Banca Premier de CaixaBank estem sempre a l’avantguarda. I per aquest motiu, som l’única entitat que té tots els Gestors Premier i els directors certificats amb el segell internacional CISI,* que els acredita com experts en assessorament financer.

Banca Premier, A mida

www.CaixaBank.cat/bancapremier

*CISI. Chatered Institute for Securities & Investment, organització acreditada pel màxim organisme regulador a Europa, la Financial Conduct Authority, i referent principal del sector financer a nivell mundial.



dria avançar-la mitjançant una actuació concertada amb tots els agents involucrats.

El Ple del CaC va aprovar per unanimitat dimecres, 7 d’octubre, un acord segons el qual l’organisme regulador manifesta el seu suport a la iniciativa per a la Reforma Horària-ara és l’hora. aquesta plataforma, que va ser presentada el gener de 2014, aposta per una reorganització dels horaris per tal d’afavorir una millora de la qualitat de vida i un increment del rendiment edu-catiu i laboral.

El Consell també va aprovar impulsar aquelles mesures que, des de l’àmbit audiovisual, puguin contribuir a fer una transició cap a una reforma horària més d’acord amb la nova realitat social, econòmica i cultural de Catalunya.

Gairebé tres quartes parts de la població enquestada pel Cen-tre d’Estudis d’opinió (CEo) declara estar a favor d’avançar l’horari televisiu de la nit per adaptar-lo als horaris europeus (Òmnibus, 1a onada 2014). (d’aEC)

público, La verdad i Heraldo de soria, diaris millor dissenyats de l’any a espanya i portugalla dotzena edició del certamen ÑH El millor del disseny Perio-dístic Espanya & Portugal 2015, organitzat pel Capítol Espanyol de la Society for news design (SndE), ja té guanyadors. El ju-rat, reunit a Pamplona els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre, ha triat com a publicacions més ben dissenyades de l’any a la península als diaris Público (lisboa), la Verdad (múrcia) i Heraldo de Soria (Soria) en la categoria de diaris impresos; a Cambio16 (Madrid), a la de revistes; i a elconfidencial.com (Ma-drid) i ara.cat (Barcelona) en la de publicacions en línia.

al ÑH12 es van presentar 74 mitjans dels dos països: 62 espan-yols i 12 portuguesos. Entre ells els de més circulació i audièn-cia de l’Estat espanyol -El País, El mundo, abc, la Vanguardia




i El Periódico de Catalunya- i de Portugal -Público, Expresso o Jornal de notícias-. En la categoria de publicacions en línia de més de 3 milions d’usuaris únics al mes, el jurat ha designat a elconfidencial.com (Madrid) com la publicació millor dissenya-da de l’any i publico.pt (Lisboa) ha estat elegit com finalista en aquesta categoria. la publicació en línia millor dissenyada en la categoria línia de fins a 3 milions d’usuaris únics al mes és ara.cat (Barcelona), i diariovasco.com (Sant Sebastià), la finalista

El jurat de ÑH12 es va reunir els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2015 a la Facultat de Comunicació de la universitat de navarra, on han valorat 2.490 treballs presentats: 2.175 en ca-tegories de mitjans impresos 315 en categories de mitjans digitals. Els lectors d’El Butlletí poden ampliar la informació CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

torna “La Fura”

Quatre extraballadors de la Fura re-cuperen el setmanari gratuït del Pene-dès. la nova Fura torna a distribuir-se setmanalment i de manera gratuïta als

forns de pa de l’alt, el Baix Penedès i el Garraf mantenint la seva tirada de 25.000 exemplars. amb una imatge renovada a càrrec de marta Carbó i noves sec-cions entre elles opinió, amb cartes dels lectors i col·laboradors nous, els quatre extreballadors de la Fura que han decidit re-prendre el setmanari volen centrar els seus esforços en El Tema de la Setmana, el noticiari amb temes propis i l’agenda, entesa com un servei al lector. El nou equip compta amb el suport dels lectors i anunciants de la zona, i treballa amb molta il·lusió i amb l’objectiu d’editar una Fura “oberta a tothom”. (de Redacció amiC)

el col·legi de periodistes signa un conveni per apropar l’ofici als empresaris de l’anoiala unió Empresarial de l’anoia i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han firmat un conveni de col·laboració que fa una aposta per la comunicació com a eina indispensable a les em-preses. Es tracta del primer conveni que el col·legi signa amb una entitat de caire empresarial, i crearà una borsa de periodis-


http://www.amic.media/media/files/file_352_848.pdf




tes a disposició de les empreses anoienques per millorar el seu vessant comunicatiu.

El president de la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, Gonçal mazcuñán, va defensar que l’acord té la intenció de beneficiar tant les empreses afiliades a la uEa com els periodistes interessats en la comunicació corpo-rativa. Segons mazcuñán, tenir periodistes a les empreses és un gran avantatge ja que són els millors professionals per “do-nar valor afegit als productes” i “organitzar una bona estratègia comunicativa”, entre d’altres. (de Regió7)

catalunya vespre estrena un espai basat en el periodisme de dades

l’informatiu Catalunya vespre, de Catalunya Ràdio, conduït per Kílian Sebrià, va estrenar dilluns passat Big data, que cada setmana oferirà continguts basats en el periodisme de dades amb l’objectiu de marcar l’agenda d’actualitat i aportar temes d’interès als oients mitjançant una lectura periodística de la re-alitat a la xarxa. El primer estudi presentat, realitzat durant el passat cap de setmana, girava entorn els missatges generats

a les xarxes socials relacionats amb les principals companyies aèries que operen a l’aeroport del Prat. Big data s’elabora a partir de les dades que facilita la consultoria Sibilare. (de Co-municació 21)

agustí cordón deixa Fira de barcelona pel Grup Zeta

El fins ara director general de Fira de Barcelona, Agustí Cordón, va anunciar dimarts que abandonarà el càrrec al mes de novembre per passar al capdavant del Grup Zeta, propietari de publicacions com El Periódico, Sport i interviú, amb el càrrec de conseller de-legat. El Grup Zeta reorganitzarà així la seva direcció després de la pèrdua, aquesta setmana, de Juan llopart, el seu vicepresident executiu, que va morir després d’una llarga malaltia.

Cordón, que és director de la Fira des del 2004, també és el vicepresident de la mobile World Capital Barcelona des del 2012 i membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç d’Espanya. de moment encara no es coneix el seu successor, però Fira de Barcelona va comunicar ahir que preveu fer-lo pú-blic en les setmanes vinents. (d’ara)




Groupnote, un xat que posa ordrePer aida Corón / Via Empresa

una start-up catalana crea una aplicació per tenir converses unidireccionals que s’encarreguen de fer arribar el missatge a tothom. El Groupnote aconsegueix que el tema central no es perdi entre els missatges

Que el correu electrònic, els xats i les aplicacions de missat-geria instantània ens han facilitat la vida és prou clar. ara bé, fins a quin punt no generen totes aquestes eines un batibull d’informació que fa perdre el tema central del diàleg?

És un problema que gairebé tothom ha patit i que la start-up Groupnote ha pogut resoldre. Es tracta d’una app que evita els

“fils de conversa innecessaris i permet tenir la seguretat que la idea arriba a tothom sense que s’embruti el mur”, afirma el CEO i co-fundador, Carlos aparicio.

Ells es defineixen com un producte entre el correu electrònic i el Whatsapp. de l’’e-mail incorporen “la part formal”, però elimi-nen el fet de ser “lent i feixuc”; mentre que l’app es queden amb “la privacitat i el dinamisme”. una combinació d’èxit que els ha portat a ser escollis per entitats com el RaCC i la Vall d’Hebron.

De l’escola a l’empresal’eina es va dissenyar inicialment per a l’ensenyament, on és habitual veure els mestres escriure notes a les agendes dels alumnes per fer arribar alguna informació als pares. “El problema és que no sempre llegeixen els missatges”, corrobora el CEo, qui coneix de primera mà l’experiència, ja que la seva família es dedica a l’educació.

després d’investigar i parlar amb diversos docents, directes i pares, els creadors de Groupnote van adonar-se que un servei de missatgeria unidireccional podria resoldre aquesta “man-cança en ple segle XXi”, explica aparicio. i el seu èxit queda demostrat amb els 20.000 usuaris que han assolit en només sis mesos i els 50 centres educatius que ja treballen amb ells.

COMuNICACIÓ DIGItAl



ara, però, treballen a portar el servei a altres àmbits com l’empresarial, les asseguradores o els hospitals, on les proves que han fet demostren que l’eina resol “els problemes de comu-nicació interna, xarxes comercials extenses o canvis de torn en grans plantilles”.

missatges unidireccionals

“És com un grup de Whatsapp on la majoria pot rebre, però no respondre”. amb aquesta frase resumeix de forma senzilla el co-fundador la base de l’app. Permet configurar les dades per-sonals, el perfil i agregar altres usuaris, però l’emissor del mis-satge és l’únic que pot parlar. En paral·lel, hi ha l’opció d’enviar missatges privats, que és on l’emissor permet al receptor iniciar un diàleg.

“Tenim una freqüència de missatges molt bona, cada setmana hi ha 3 o 4 missatges de mitjana per professor. això, en l’e-mail, seria spam, pel que resolem aquest problema, com també el de perdre la privacitat del Whatsapp si s’utilitza a l’escola o a la feina”, comenta aparicio.

un futur encara per dibuixarl’app és gratuïta i està disponible per a ioS i android. Segons el CEo, en cap moment han contemplat cobrar per oferir el servei, ni pensen a fer-ho en un futur: “Si poséssim un preu, seria com comprar un paquet de sms i estaríem comprometent la comu-nicació, pel que preferim donar un servei sense cost i il·limitat”.

la decisió de com monetitzar l’app es troba encara en fase de plantejament. aparicio apunta, de manera temporal, a sobreviu-re amb les rondes de finançament, a la que van tancar el passat mes de febrer i a la que preveuen obrir abans d’acabar l’any. i com que estan encara en una fase embrionària, no descarten col·laboracions: “Seria ideal comptar amb una persona que posi diners i que ens assessori, el que vindria a ser smart money”.

l’empresa s’ha constituït amb tres socis i fundadors –Sergi Ga-liano, óscar aparicio i Carlos aparicio- i amb un capital inicial




de 20.000 euros. Amb la primera ronda de finançament, però, el nombre de socis va créixer fins als vuit.

L’embranzida del 2.0la internacionalització és un dels objectius que ja s’han marcat, juntament amb el de créixer a Catalunya i Espanya. no es trac-ta d’ambició, és realisme: “Parlem d’una empresa 2.0, una app, el que significa que és fàcil estar en molts països”.

Tot i que no tenen recursos ni una estratègia definida, tenen clar que Groupnote ha de tenir presència a fora i oferir el servei en altres idiomes.

microsoft porta els Likes i les mencions a l’outlook

des d’ara, els usuaris que ac-cedeixin a outlook es toparan amb el nou botó “like” i un més per posar mencions en el cos del mail. Segons explica el bloc ofi-cial de l’Office la idea és lliurar als

usuaris una eina de retroalimentació sobre la informació rebuda més ràpida, així en lloc de tornar a enviar el correu amb “ok” o “rebut” podràs donar “like”.

Pel que fa a les mencions, aquestes tindran sentit en missatges grupals per destacar l’usuari al que dirigeixes una pregunta o vols dir, només hauràs col·locar un ‘@’ seguit del nom. la funcio-nalitat de “Like” ja està disponible per als usuaris de l’Office 365 amb l’Exchange online instal·lat. (de mundo Ejecutivo Exprés)

cap a la capacitació del nou “comunicador digital”

després de l’èxit de la celebració de la digital PR academy a madrid durant la primera meitat d’aquest 2015, adECEC ha decidit posar en marxa una segona edició a Barcelona degut a la demanda de les agències de comunicació i dels seus propis




clients per a dur a terme aquesta tasca de formació especialit-zada a Catalunya.

l’associació adECEC reuneix les empreses consultores en Re-lacions Públiques i Comunicació d’Espanya, y ha desenvolupat un programa que s’imparteix amb un enfocament “100% PR”. la digital PR academy està formada per un cicle de set sessions que té com a objectiu formar a consultors i especialistes de la comunicació sobre les últimes tendències en l’àmbit digital; començarà el 23 d’octubre i les seves set sessions s’estendran fins l’11 de desembre.

Segons l’adECEC, “la digital PR academy és un programa de formació rellevant a Europa, ja que és l’únic que existeix amb un enfocament de PR. a tot arreu ensenyen com vendre pu-blicitat online, però enlloc mostren com les empreses poden millorar el seu SEo en base a les seves accions de PR, per exemple. de fet, no existeix cap curs a Europa que s’anomeni “PR digital”. aquells que completin el cicle de la digital PR aca-demy obtindran un Diploma de Digital Proficiency expedit per adECEC, l’associació Espanyola d’Empreses Consultores de Comunicació, que els avalarà com a experts en comunicació digital. El programa s’impartirà al llarg de 21 hores lectives dis-

tribuïdes en set “Power Sessions”. més informació CliCanT aQuÍ (de Canela Comunicació)


http://canelapr.com/es/la-digital-pr-academy-dadecec-a-barcelona-per-a-capacitar-el-nou-comunicador-digital/

http://canelapr.com/es/la-digital-pr-academy-dadecec-a-barcelona-per-a-capacitar-el-nou-comunicador-digital/



carat prediu que la inversió publicitària mundial creixerà un +4,0% en 2015 i +4,7%, el 2016 Per Programa Publicitat

la xarxa global de mitjans Carat ha anunciat les seves previsions actualitzades de despesa de publicitat a tot el món per al 2015 i 2016. amb base a les dades rebudes en els 59 mercats de tot el continent americà, Àsia Pacífic i EMEA, les últimes previsions de despeses de publicitat global de Carat assenyalen que la inver-sió publicitària mundial creixerà un +4,0% en 2015 amb un lleu-ger descens sobre el +4,6% pronosticat al març 2015. En 2016 es preveu un creixement del +4,7%, el que representa una suma addicional de 22.300 milions d’euros en despesa publicitària.

Des d’una perspectiva regional, Carat confirma un continu impuls positiu en 2015 per a la majoria de les regions, amb inestabilitat en alguns mercats individuals, creixent a Europa occidental un +2,6%, un +4,2% a amèrica del nord, +4,1% a Àsia Pacífic i +12,7% a Amèrica Llatina. Un continu creixement positiu d’Europa occidental impulsat per sòlids xifres en 2015 al Regne unit i Espanya del +6,4% i +6,9% respectivament, tot i que no ha pogut resistir l’agitació política a Grècia amb un creixement de publicitat revisat aquest any al -12%, significati-vament molt per sota del +8% pronosticat al març de 2015. les dades de Carat també informen d’un panorama encoratja-dor per al 2016, amb totes les regions en augment respecte l’any anterior i a Europa central i oriental per tornar al creixe-ment positiu.

impulsat per l’augment del mobile i de l’online amb tendències en augment de la despesa en vídeo, les últimes previsions de Carat reconfirmen el continu creixement sòlid dels mitjans digi-tals, a través de l’augment de quota prevista en inversió publici-tària el 2015 del 24,3% i 26,5% en 2016. Per als 10 del mercats analitzats, incloent austràlia, Regne unit, irlanda i Canadà, el digital és ara el principal mitjà utilitzat que en el mercat dels Estats units es va predir que el 2018, es preveu que la inversió

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



publicitària digital superi a la publicitat en televisió amb més de 3.500 milions d’euros.

dels mitjans de comunicació, el digital segueix sent l’únic canal que justifica un creixement de doble dígit amb un +15,7% en 2015 i +14,3% en 2016. això es deu a l’alta demanda de la publicitat mòbil i del vídeo en línia especialment a través de les xarxes socials, amb un + 51,2% i + 22% de creixement any amb any per a aquest any. la Compra Programàtica també ha experimentat un ràpid creixement a ritme del 20% cada any.

TV segueix resistint amb una quota de mercat estable del 42,7% el 2015 i es preveu que creixi en més del 3% el 2016, ja que s’espera per a les pròximes eleccions d’Estats units, i els Jocs olímpics per impulsar una considerable audiència.

Tot i la contínua disminució de despesa en mitjans gràfics, les previsions de Carat confirmen un creixement any a any de tots els altres mitjans en les prediccions actualitzades per al 2015 destacant el creixement any amb any del cinema un +4,7%, Ràdio un +1,3% i exterior +3,4%, destacant aquests dos últims amb una lleugera revisió a la baixa des de març de 2015.

La publicitat espanyola s’uneix pels refugiats sirians: i am syrian

El món de la publicitat també s’ha solidaritzat amb la crisi dels refugiats sirians. les imatges de centenars de persones aban-donant el seu país a peu, pràcticament amb el posat, ha remo-gut les consciències de gairebé tots. ara 23 persones rellevants del sector s’han unit en una campanya senzilla en la qual dema-nen suport per als refugiats amb un únic missatge ‘i am Syrian’.

Set milions de desplaçats, quatre milions de refugiats i 350.000 morts són les xifres que es recorden en l’espot de 49 segons que ha estat dirigit per Richard Wakefiel, que lidera Publicita-rios implicados. El vídeo està a la web des de fa cinc dies i ha




superat ja les 1.5000 visualitzacions. al web de Publicitarios Implicados, al costat de l’espot i la seva fitxa tècnica, apareix un número de compte bancari perquè es puguin fer donacions a l’associació catalana Proactiva, que s’encarrega de rescatar refugiats del mar.

ana Brossa, Rafa montilla, Glòria Hernández, Cuca Canals, Ri-cardo albiñana, luís Casadevall, Josep Àngel abacéns, Risto Mejide, Glòria Morera, Mariona Omedes, Richard Wakefield, maria Ripoll, Gemma Soler, Toni Segarra, Samantha Júdez, Jose maria Piera, marta Piñol, Pepe Fons, Joaquín lorente, laura allende, Fernando martorell, aixalà, lluís Bassat, són les cares que protagonitzen aquest anunci per ordre d’aparició. les paraules de cada un d’ells serveixen per donar veu als rostres anònims dels milions de sirians que fugen d’una guerra que ja s’allarga més de quatre anys.

El món de la publicitat ha fet el que millor sap fer, publicitar – en aquest cas, un espot-, per unir-se a aquesta causa en la qual s’han implicat ja milers de persones de tots els àmbits: “Els sirians mereixen pau, ajuda i felicitat, ja”. (d’aEC)

neix la Fede-Federació d’empreses de publicitat i comunicació

S’ha presentat, en sengles actes consecutius a madrid i Bar-celona, la Fede-Federació d’Empreses de Publicitat i Comuni-cació, que culmina la transformació de les antigues Federació nacional d’Empreses de Publicitat (FnEP) i l’associació Gene-ral d’Empreses de Publicitat (aGEP ) en una nova entitat amb nous estatuts i una major capacitat i flexibilitat per representar a les companyies que treballen en qualsevol sector de la comu-nicació comercial.

després de la fusió de FnEP i aGEP i el canvi d’estatuts d’aquesta última, el passat 14 de maig es va celebrar la primera




assemblea de la nova entitat i es va procedir a elegir una nova junta directiva, així com als presidents de totes les seccions.

Juan Carlos Falantes, president de aGEP i vicepresident de FnEP, va ser escollit president de la Fede i inicia així un man-dat de quatre anys, com la resta de la junta directiva. d’acord amb els nous estatuts, hi ha dos vicepresidents, un per socis col·lectius, José Ángel abancéns, president de l’associació Empresarial de Publicitat i Comunicació de Catalunya (Gremi) i un altre per socis individuals, José Carlos Gutiérrez. Cada sec-ció ha triat ja als seus corresponents presidents per un mandat de dos anys.

Segons el president de la Fede, l’objectiu de tots aquests can-vis és crear una nova entitat que reculli l’esperit autènticament federatiu fundacional de l’FnEP i la aGEP i que estigui dotada d’una organització més àgil i eficaç tant en la defensa dels inte-ressos de les empreses que donen serveis de publicitat i comu-nicació, com a l’hora d’oferir-los els millors serveis possibles.

Gas natural Distribució estrena campanya amb contrapunto bbDo barcelona

la nova campanya de Gas natural distribució segueix el camí de l’humor per comunicar la seva oferta d’instal·lació de gas natural a l’octubre. Sota el títol “Compte enrere”, el treball de Contrapunto BBdo Barcelona proposa una campanya centrada en un compte enrere de 31 dies que és la data de venciment de l’oferta de 300 € de regal per instal·lar el gas natural. la idea és transmetre a l’espectador que l’oferta és limitada i no durarà sempre, i cada dia que passa és una oportunitat perduda per apuntar-se a ella.




El compte enrere s’ha traslladat a tots els mitjans en una cam-panya d’àmbit estatal que consta de spots de televisió (10”), pe-ces gràfiques, falques de ràdio, exterior, autobusos, creativitats en línia, microsite i accions especials a la televisió. l’agència de mitjans és arena media. (de Periódico Publicidad)

comunica + a guanya el compte de creu roja

després del concurs convocat, al qual van concórrer agències líders del sector, Creu Roja ha confiat Comunica + A per rea-litzar la comunicació de totes les seves campanyes. d’aquesta manera, l’agència col·laborarà amb Creu Roja en tots els pro-jectes 360º i serà la responsable de les quatre accions princi-pals de Creu Roja: el Sorteig de l’or, els ingressos es desti-nen al finançament de diferents projectes; el Sorteig de Loteria nacional a favor de Creu Roja, que forma part de loteries i apostes de l’Estat; la campanya de socis, que cerca el reconei-xement dels qui ja col·laboren amb l’entitat i la captació de nous membres; i l’organització del dia de la Bandereta, la tradicional jornada de recaptació a peu de carrer. (de Control)

ibercaja banc, nou client de Darwin & co.

després de la celebració d’un concurs, en què van participar tres agències, ibercaja Banc ha decidit assignar a darwin & Co. seva estratègia creativa en mitjans convencionals. Fins ara, el compte estava enmans de Contrapunto. Els mitjans, per la seva banda, estaran en mans d’Ymedia. (de Programa Publicidad)




L’aplicació reporta ofereix una xarxa de seguretat per als periodistes que operen en zones de perillPer Sherry Ricchiardi / Red de Periodistas internacionales

la Fundació internacional de dones de mitjans (iWmF) ha llançat Reporta, una aplicació de seguretat que, amb un toc d’un botó, pot indicar una emergència. utilitza el poder d’un dis-positiu comú als periodistes de tot el món -un telèfon mòbil-.

la eina, fàcil d’usar, està disponible gratis en els dispositius iPhone i android en espanyol, francès, turc, àrab, hebreu i en

anglès. iWmF descriu Reporta com “l’única aplicació integral de seguretat personal disponible a nivell mundial creada espe-cíficament per als periodistes.” Un check-in característic està al cor de la nova eina de seguretat.

l’aplicació permet als periodistes a posar-se en contacte amb els editors, col·legues o familiars que puguin actuar en el pri-mer senyal de problemes. i això, diu l’expert en seguretat Frank Smyth, podria ser un salvavides.

durant una demostració de l’aplicació a Washington, dC, el di-rector executiu de iWmF, Elisa lees muñoz va exposar les tres funcions clau de Reporta:

• Un sistema de check-in crea una pista per als que treballen en ambients potencialment perillosos. Vostè pot proporcionar la seva ubicació, configurar la freqüència amb la que vostè es registra i amb qui, i incloure fotos, àudio o vídeo.

• Missatges d’alerta personalitzables enviats als contactes clau quan un periodista o un col·lega pot estar en risc.

• Missatges SOS d’emergència emeten amb un sol toc del telèfon.

NOVES EINES



“Els periodistes coneixen la seva pròpia situació; ells saben el que els seus protocols haurien de ser, la freqüència amb que necessiten a l’hora, i que comprovin amb. És totalment d’ells “, explica muñoz.

Els periodistes controlen la notificació a través de la seva llista de contactes, que poden categoritzar en cercles privats, públics o socials -aquests contactes poden ser caps de redacció/mem-bres de la família, periodistes que treballen en un entorn similar, o seguidors de Twitter i Facebook, respectivament.

com de segura és l’eina reporta?Entre les salvaguardes, iWmF cita una forta exigència de con-trasenya d’usuari, xifrat de dades durant la transmissió i una au-tenticació de dos passos per a l’accés al servidor. la informació d’identificació personal dels usuaris serà purgada sistemàtica-ment de la base de dades de l’aplicació per mantenir la quan-titat d’informació sensible emmagatzemada a l’eina al mínim.

Totes les dades enviades a través de Reporta són encriptades i emmagatzemades darrere d’un tallafocs segur en un servidor que usa “el més alt nivell de protecció que vostè pot comprar”, diu muñoz. “També hi ha servidors duals, així que si un cau, l’altre s’iniciarà automàticament.”

Els usuaris d’iPhone requereixen ioS versió 8.0 o superior i els usuaris d’android requereixen la versió 4.0.3. Els usuaris han de tenir accés a internet, ja sigui a través de dades mòbils o una connexió Wi-Fi gratuïta.

Hi ha un benefici afegit. IWMF pensa usar Reporta per rastrejar les tendències en les amenaces de seguretat entre els usuaris, inclosos els incidents que enfronten les dones periodistes. un estudi global de iWmF va trobar que gairebé dos terços de les dones en els mitjans de comunicació havien experimentat la intimidació, les amenaces o l’abús en el compliment del deure. “l’aplicació és per a tots els periodistes que estiguin treballant en zones de conflicte armat, catàstrofes, atemptats, crisis, etc., però creat pensant en les dones”, diu muñoz.Els lectors d’El Butlletí de l’associació ami es poden descarre-gar el vídeo que detalla les funcions de Reporta CliCanT aQuÍ

Google Drive incorpora la transcripció de veu a text, també en català

Google ha incorporat aquest mes de setembre el dictat per veu al processador de textos de Google drive. aquesta nova funcio-

NOVES EINES

http://www.youtube.com/watch?v=z8VOcnLBJQo



nalitat, que també està disponible en català, permet als usuaris la transcripció de veu a text d’una manera fàcil i còmoda, és a dir, poder escriure sense utilitzar el teclat. Els sistemes de dictat automàtic com el que ara incorpora Google drive processen el senyal de veu que emet l’ésser humà, en reconeixen la infor-mació que conté i la introdueixen en un processador de text. El resultat és una funcionalitat que ens permet escriure parlant i, si cal, després corregir les errades del text.

El drive inclou aquesta opció de reconeixement de veu al menú Eines del seu processador de textos. Quan l’activem, podem començar el dictat parlant davant de la icona del micròfon que apareix a l’esquerra de la pantalla. Si volem canviar de llengua, el sistema ho reconeix automàticament i ens permet passar d’una llengua a una altra de manera natural.

El reconeixement de veu permet donar instruccions a un ordina-dor o navegar pel menú d’un dispositiu mòbil sense necessitat de fer servir el teclat. En aquest sentit, ha estat un gran avenç per aconseguir fer accessibles els mòbils i els ordinadors a les persones amb discapacitat visual o amb problemes de mobili-tat. (de Tocs de llengua)

mapJam proposa crear els mapes de les ciutats més col·laboratives

la iniciativa Sharing Cities network, llançada des Eua, ha or-ganitzat una cita global perquè comunitats de tot el món mapifi-quin els recursos compartits que hi ha a les seves ciutats. ma-pJam se celebrarà el 16 d’octubre i la convocatòria està oberta a qui vulgui participar-hi. l’objectiu de #mapJam és crear un mapa global dels recursos comuns que existeixen a les ciutats, ja sigui en forma de cooperatives, espais comunitaris, recur-sos compartits o béns comuns, mostrant així les iniciatives de l’economia col·laborativa.

El repte consisteix en realitzar un mapejat tant de col·lectius que treballen per una economia alternativa (ciutats en transició

NOVES EINES



o projectes de permacultura, per exemple), com d’espais ges-tionats per la comunitat, projectes d’urbanisme ciutadà, horts urbans o centres de coworking, entre moltes altres propostes.

la intenció és utilitzar els mapes com a eina per donar visibilitat al moviment de l’economia de l’intercanvi, que s’està estenent amb iniciatives al voltant del món, mostrar els recursos comuns existents i alhora propiciar la creació de xarxes de col·laboració entre projectes afins. La nova eina és sensacional per als perio-distes que utilitzen mapes interactius en les seves històries. la convocatòria està oberta a qualsevol grup o col·lectiu de perso-nes vinculades amb aquest tipus de projectes que vulguin entrar a formar part de la xarxa Sharing Cities network. Per participar organitzant un esdeveniment local, només cal fer una inscripció a través del portal del projecte. Els lectors d’El Butlletí d’amiC po-den obtenir més informació CliCanT aQuÍ (d’Euskadi innova)

amb Knotes, chrome pot compartir notes amb Dropbox i GmailKnotes és una interessant extensió per a Chrome que és part de Knotable una eina de productivitat per guardar notes, llistes

de tasques, votacions i més. l’extensió pot utilitzar-se com un mitjà més per agregar continguts al compte de Knotable. Fun-ciona com un plafó individual al qual es pot accedir des de la barra d’extensions del navegador Chrome. la seva presentació és elegant i per utilitzar-la primer s’ha de crear un compte a Knotable per donar-li ús. la sincronització automàtica via Kno-table està garantida. i des del botó de Settings de la part supe-rior dreta es podrà configurar, addicionalment, la sincronització amb dropbox i Gmail.

Totes les notes creades passaran automàticament en for-mat .TXT a una carpeta anomenada Knotes dins del servei d’emmagatzemament al núvol. la integració amb Gmail per-metrà guardar les notes directament com a “Esborranys” per a després editar-les i enviar-les. (de Softpedia)

NOVES EINES

http://www.shareable.net/blog/mapjam-20-to-put-the-new-economy-on-the-map



twitter llança moments, el seu projecte editorial de selecció de contingutsTwitter ha anunciat aquesta setmana la posada en marxa de moments, el seu projecte editorial de selecció de continguts re-llevants per als usuaris, que de moment només està disponible als Estats units.

moments oferirà les històries més destacades del dia a Twitter, seleccionades per un equip editorial, amb l’objectiu que l’usuari no es perdi el contingut més destacat, ja sigui relatiu a notícies, esports, entreteniment o curiositats. (d’EFE)

el capitán, nou sistema operatiu d’apple

des de fa un parell de dies els usuaris d’ordinadors mac poden gaudir, gratuïtament, de la nova versió del sistema macoS X, en aquest cas anomenada El Capitán. Tot i que aquesta nova versió no introdueix massa funcionalitats noves, sí que corre-geix una infinitat de petits errors, actualitza moltes de les seves aplicacions principals i, com no podia ser d’una altra manera,

intenta facilitar-nos la vida amb algunes noves comoditats. Co-rregeix una infinitat de petits errors i actualitza moltes de les seves aplicacions principals, a més de poder-se apreciar per-fectament la millora de Spotlight. Quan a l’estètica, El Capitán Apple adopta nova tipografia en tot el sistema operatiu anome-nada San Francisco, creada especialment per a l’apple Watch. (d’aEC)

NOVES EINES



Govern obert i transparència, una nova Jornada de comunicació Local 2.0Per Baix Gaià diari

la quarta edició de la Jornada de Comunicació local 2.0 se celebrarà el dissabte, 17 d’octubre, i tindrà com a títol “Govern obert i transparència”. l’objectiu de la jornada, que com cada any es desenvolupa a l’Hotel Gran Claustre, d’altafulla, se cen-trarà en conèixer el marc legal i debatre les possibilitats i expe-riències de govern obert i transparència en les administracions locals. Per fer-ho, comptarà amb la participació d’especialistes, tècnics municipals i professors. la jornada està dirigida espe-cialment a professionals de la comunicació, tècnics municipals, responsables polítics i estudiants.

El representant de l’ajuntament d’altafulla, Francesc Farré, ha afirmat que “la jornada es consolida any rere any com ho de-mostra la xifra de participants” i que és “una mostra més de l’aposta decidida del consistori altafullenc per la comunicació”. Per la seva banda, el cap de comunicació de l’ajuntament d’altafulla, albert Jansà, ha destacat que “és l’única jornada d’aquest tipus que s’organitza al Camp de Tarragona i que el seu èxit demostra la demanda d’aquest tipus d’activitats”.

Per la seva banda, el director de la Jornada Comloc altafulla, Jordi Salvat, ha explicat que “en aquesta edició s’ha escollit el govern obert i la transparència com a tema davant la imminent entrada en vigor de la llei de Transparència que ha impulsat el govern català i s’abordarà des del vessant de les administra-cions, però també acadèmic i ciutadà”.

Per apuntar-s’hi cal enviar un correu electrònic a [email protected] amb el nom i cognoms, professió, empresa i lloc de residència. Per a més informació es pot trucar al telèfon 977 65 29 23 o enviar un missatge a la mateixa adreça de correu electrònic. Es pot consultar el programa sencer de la jornada CliCanT aQuÍ

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA

http://jornadacomunicacioaltafulla.blogspot.com.es/



el termcat publica el vocabulari il·lustrat d’instruments musicals

El TERmCaT publica en línia el Vocabulari il·lustrat d’instruments musicals, que recull 262 termes corresponents a instru-ments musicals, cadascun dels quals acompanyat de la seva il·lustració. És el primer material de la col·lecció diccionaris en línia del TERmCaT que inclou il·lustracions en pràcticament totes les fitxes. Ha estat elaborat amb la col·laboració d’Amical Wikimedia i el museu de la música de Barcelona.

A banda de la il·lustració, els termes es presenten classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen

els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons. També s’han marcat específicament els instruments tradicionals catalans, i s’ha reservat una etiqueta general per als termes que no es refereixen a instruments con-crets, sinó a categories. la consulta temàtica permet accedir a aquestes agrupacions de termes.

Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès. En alguns ca-sos, també s’inclou l’alemany i l’italià. la selecció dels termes prové de diferents reculls terminològics previs del TERmCaT, i representa la fase inicial d’un projecte més ampli en curs d’elaboració sobre els instruments musicals. Podeu accedir al vocabulari CliCanT aQuÍ

el periodisme d’investigació i de dades es reuneix a noruega

la novena Conferència Global de Periodisme investigatiu es fa a Noruega fins diumenge, dia 11. A la ciutat de Lillehammer es


http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/206/Presentacio/



reuneixen en aquest esdeveniment únic els millors periodistes d’investigació del món, pioners del periodisme de dades i ex-perts en seguretat, treballs col·laboratius, ensenyament, entre-nament i accés a la informació.

Aquesta vegada els amfitrions de la conferència són Skup, norwegian association for Critical and investigative Press i la Global investigative Journalism network. a més, és co-patroci-nada per diferents organitzacions a tot el món.

naciódigital és present en aquesta edició de la Conferència anual de Periodistes d’investigació i de dades (GiJC) i aquest dijous centenars de periodistes havien aterra ja a lillehammer per compartir experiències i conèixer les tendències del perio-disme més innovador.

Els lectors d’El Butlletí amiC poden trobar la informació ne-cessària en la pàgina web de la Conferència. CliQuEu aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

nous cursos de formació per a periodistesEl Centre de Formació i desenvolupament del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya anuncia nous cursos, oberts, com sem-pre, tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels periodistes de les publicacions associades a AMIC. Els cursos són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació. Els interessats s’han de dirigir al CPC, telèfon 93.317.19.20.

eines i tècniques de comunicació per a ajuntaments petits (i no tan petits).- Barcelona, dijous 15 d’octubre (de 09:30h a 14:30h) - aquest curs, basat en l’experiència professional dels professors marc Sureda i lourdes Torres, es proposa donar a les persones que gestionen la comunicació municipal aquelles eines i tècniques que els permetran treure el millor partit de la seva tasca i aconseguir que el seu ajuntament sigui més trans-parent, conegut i ben valorat.

Xarxes socials visuals.- Girona, dimecres 14 d’octubre (de 10:00h a 14:00h i de 15:00h a 19:00h) - En aquest taller pràctic,


http://gijc2015.org/



impartit per Enrique San Juan, els participants abordaran la ma-nera d’entendre les xarxes socials visuals (Youtube, Pinterest, instagram), com treure’ls partit en el pla de comunicació digital i com generar contingut per a cadascuna d’elles. a més, com a bonus d’aquest taller, es tractaran les aplicacions de la nova xarxa d’emissió en directe Periscope, que està fent furor en mi-tjans de tot el món.

periodista jove i freelance: com començar?.- Barcelona, di-mecres 14 d’octubre (de 15:30h a 20:30h) - aquest curs, impartit per nereida Carrillo, es proposa donar consells pràctics a persones que volen obrir-se un camí com a professionals freelance en el món de la comunicació, espe-cialment, recent graduats i estudiants d’últims cursos. l’objectiu és aprendre a crear-se un perfil i definir una trajectòria profes-sional, així com reflexionar sobre com proposar i administrar col·laboracions i resoldre dubtes pràctics sobre el dia a dia dels treballadors per compte propi.

Introducció a la postproducció digital de fotografia pe-riodística.- Barcelona, dilluns 19 i 26 d’octubre (de 15:30h a 18:30h) i 2 de novembre (de 15:30h a 17:30h) - diàriament el fotoperiodista ha de tornar al seu lloc de treball amb el temps

necessari no només per fer la selecció de les millors imatges, editar-les i enviar-les, sinó que també les ha d’optimitzar i pos-tproduir seguint les normes que marquen la seva agència o el mitjà. l’objectiu d’aquest curs, a càrrec d’Eduardo matas, és que els participants tinguin una idea clara dels possibles fluxos de treball idonis per positivar de forma ràpida lots d’imatges des de Camera Raw.

taller d’edició de textos.- Barcelona, dimecres i dilluns 14, 19, 21, 26 i 28 d’octubre i 2, 4 i 9 de novembre (de 18:45h a 20:45h) - aquest curs, a càrrec de Joan Busquet, planteja so-lucions per als problemes lingüístics més habituals i s’orienta a millorar el coneixement dels recursos que caracteritzen el bon estil i permeten evitar els errors més freqüents en l’ús del llen-guatge, inclosos els morfològics i sintàctics, tant en català com en castellà. (de C.P.C.)




iñaki Gabilondo: “L’ètica és l’únic que garantirà el futur del periodista” Per Redacció Programa Publicidad

iñaki Gabilondo protagonitza una intervenció per inaugurar el Grau en Periodisme de la universitat Europea. Tenir una bona formació, uns sòlids principis i una especial sensibilitat per en-tendre els altres són les claus per desenvolupar una carrera professional en l’àmbit del periodisme. així ho ha posat de ma-nifest durant la inauguració del curs acadèmic del Grau en Pe-riodisme de la universitat Europea.

amb 50 anys de dedicació al periodisme, Gabilondo va ma-nifestar la seva opinió al voltant de la comunicació política a

l’Estat espanyol. “Els qui ocupen el poder tenen l’obligació de comunicar”. i és que el principal problema, a la seva manera de veure, és que han oblidat el seu compromís amb la societat. “Els polítics amb més convicció i amb més voluntat de voler ser entesos són, en general, els que millor comuniquen”, ha afegit.

El periodista va fer referència als canvis que està patint la pro-fessió, qüestionada després de l’arribada de noves fórmules en les que qualsevol persona, des de qualsevol part del món, pot comunicar: “En els mitjans s’estan construint noves estructures. no sabem quins prosperaran però, sens dubte, l’ètica és l’únic element que garantirà el futur del periodista. la gent sempre bus-carà una referència solvent sota el mateix principi: la credibilitat”.

Gabilondo ha insistit també en què la figura del periodista és més necessària que mai, ja que es tracta de la persona encarregada d’explicar a la gent què passa en el seu entorn perquè puguin crear les seves opinions i participar activament: “És un enviat especial de la societat per conèixer què està fent el poder. El sentit de la nostra professió és la gent. aquest és el nostre client”.

Va tenir finalment unes paraules per als estudiants, als que va animar a formar-se per ser protagonistes dels canvis del futur:

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



“Heu de treure’s del cap que el futur serà com el present. El futur l’anireu creant vosaltres amb el que feu i el que permeteu que es faci”, va concloure iñaki Gabilondo.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



Los angeles acull el congrés mundial de periodisme on-linePer Espacio dircom

Els temps han canviat i els periodistes ja no poden permetre’s no saber d’audiències o de tecnologia, o no fer una ullada a les xarxes socials per a descobrir de quins temes parlen els lectors als quals vol arribar.

Per afrontar aquesta temàtica, més de 250 professionals per-tanyents als mitjans i eines digitals més potents del moment han anat llançant pistes durant tres dies a la ciutat de los an-geles, que ha acollit el congrés mundial de periodisme en línia,

organitzat per la En línia news association, l’organització que engloba els que més saben d’això.

la conclusió és la necessitat de seguir fent el periodisme de la màxima qualitat possible, sense perdre l’essència, però aprofi-tant tota la informació que ens donen les noves eines per arri-bar a un lector cada vegada més dispers.

Richard Gingras, responsable de Google news, va obrir l’esdeveniment destacant que “la homepage ha deixat de ser important. El lector ja no arriba per la porta d’entrada, sinó per la finestra del bany. Es produeix el contingut, però es necessiten tots els mitjans a l’abast perquè el consumidor arribi a llegir-lo”.

les claus estan en l’accessibilitat -una bona velocitat de cà-rrega-, l’experiència d’ús, el disseny, la combinació d’elements multimèdia, la retransmissió en directe... i a portar tot això a un lector que s’ha acostumat a consumir els continguts informatius a la carta al dispositiu que vulgui i en el moment que ell triï.

“39 de les 50 webs de notícies més importants han tingut aquest any més trànsit des del mòbil que des de l’escriptori”, ha afirmat david Ho, Executive mobile Editor del WSJ.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



Fer un bon contingut per a aquesta pantalla petita és vital avui a les redaccions; però abans, cal saber a qui ens dirigim i com és aquesta audiència que va a llegir-nos. “i no es pot mesurar com un bloc; canvia cada hora i cada dia de la setmana, té in-teressos, hàbits i rutines en què hem colar-nos”, afegeix Greg Emerson, responsable de noves Tecnologies de newsday.com.

Ryan lytle, Social Project manager de mashable -45.000.000 d’usuaris únics al mes, 25 milions d’ells a través de xarxes so-cials-, ha posat èmfasi en la necessitat de crear equips especí-fics per definir una personalitat del mitjà en cada xarxa social, amb els seus continguts propis; al mateix temps que en altres sales es incidia en la importància de crear una bona newsletter i un bon sistema de notificacions per atraure trànsit sent útil al lector.

mentrestant, en un gran saló central, aplicacions i eines de tota mena feien demostracions de la seva utilitat per als mitjans da-vant els més de 2.000 assistents. des de Twitter i Facebook a Storyful o Chartbeat, eina per mesurar l’audiència.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



set coses que han canviat en el mesurament de la comunicació (i encara no ho saps)

Quines mètriques han deixat d’usar-se? Quins paràmetres de mesurament haurien d’establir-se en les organitzacions per avaluar la comunicació? david Rockland, expresident de amEC i managing director de Global Research de Ketchum ha explicat en la seva última visita a Espanya, a les oficines de l’Agència de Comunicació, les noves claus en les estratègies de mesu-rament sobre la renovació dels Principis de Barcelona el 2015.

Fa cinc anys, 150 professionals de més de 35 països es van re-unir a Barcelona per establir els paràmetres a l’hora de mesurar

les accions en Comunicació a la indústria de les relacions públi-ques. d’aquí van sorgir els famosos Set Principis de Barcelona. El 2015 aquests principis han estat revisats de nou, adaptant-se a les necessitats dels professionals del sector. Segons david Rockland, “la comunicació en els últims cinc anys ha canviat moltíssim. Tanmateix, els Principis de Barcelona segueixen vi-gents, “però era necessari revisar-los”. En aquest sentit, el part-ner de Ketchum apunta que el 2010 -data en què es va crear aquest ideari-, ”l’única cosa que es mesurava en comunicació era l’impacte en mitjans, però, avui hi ha més dades que mesu-rar” Per aquest motiu, enguany els professionals de la comuni-cació i empreses de mesurament s’han reunit a Estocolm per a la revisió dels set principis i ajustar-los a la realitat actual. així han canviat les formes de mesurament. Estem al dia?

objectius mesurables.- El primer dels Principis de Barcelo-na resava la necessitat d’establir objectius i el mesurament dels mateixos. El 2015 aquesta premissa es queda curta i des d’Estocolm els professionals de la comunicació advoquen per tenir en compte en el mesurament no només les accions espe-cífiques de comunicació que impacten en els resultats del ne-goci, també s’han de tenir en compte altres canals (màrqueting, publicitat ...)

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



Del recull de premsa a les accions concretes.- durant dèca-des el mesurament s’ha basat en la recopilació dels impactes en premsa, les accions més típiques de les relacions públiques. no obstant això, els nous principis de Barcelona advoquen per tenir en compte l’impacte de les comunicacions en altres ob-jectius, com la construcció de la reputació, la ‘brand equity’ o l’accés al mercat. aquí la comunicació també impacta, i s’ha de tenir en compte.

Resultats no només en termes financers.- l’any 2.000 els professionals del mesurament en comunicació es van afanyar a demostrar l’impacte en termes de resultats financers. Això, se-gons la revisió dels Principis de Barcelona es queda curt. uns altres resultats que també afecten al negoci de l’empresa són producte de l’impacte de la comunicació. Segons david Roc-kland “hi ha moltes maneres de mesurar, però l’important és te-nir clar com les accions de comunicació de cada canal afecten els altres canals. la clau està en usar una bones estadístiques que permetin mesurar els efectes de la comunicació”.

no només mesurar la quantitat, sinó també la qualitat.- Se-gons el partner de Ketchum, “el mesurament de l’impacte de la comunicació en els mitjans de comunicació ha de ser en termes

de quantitat i de qualitat”. En aquest sentit, Rockland apunta que “la qualitat significa arribar a l’audiència correcta amb el missatge correcte”.

adéu al valor publicitari equivalent.- El mesurament estrella de l’impacte de les relacions públiques, és a dir, el valor pu-blicitari equivalent no ha de seguir sent una pràctica entre els professionals de la comunicació. En un ecosistema en el qual la comunicació ja no es basa únicament en l’aparició en mitjans, no té sentit utilitzar aquesta mètrica, que cada dia més, segons el partner de Ketchum, sembla estar en desús (o almenys ho hauria d’estar).

el que s’ha de mesurar en social media.- l’any 2010 les xar-xes socials eren encara un canal incipient en el mesurament de




Comunicació. avui en dia les múltiples eines per al monitoratge i avaluació de la comunicació en les comunitats online obliga a utilitzar uns paràmetres que serveixin per mesurar l’efecte real d’aquestes comunicacions. així es proposen aquestes da-des: l’anàlisi dels continguts en els mitjans, l’audiència de les web i el trànsit, les vendes i les dades CRm (customer relation màrqueting) i els resultats de les enquestes. a més, cal tenir en compte tant l’avaluació quantitativa com qualitativa, apunta l’expresident d’amEC.

mesura consistent, transparent i vàlida.- Ja no val seguir-se per paràmetres de transparència en els mesuraments i avalua-cions de l’impacte de la comunicació. david Rockland advoca perquè “tots els clients han de poder entendre les dades i mètri-ques dels mesuraments i avaluacions” de les accions.




tres claus per analitzar l’impacte del teu treball periodísticPer ashley nguyen / iJnET

avui en dia, els periodistes poden mesurar l’impacte de les se-ves històries utilitzant una gran varietat d’eines. Però per a al-guns d’ells tantes mètriques diferents poden ser aclaparadores i, de vegades, els números també poden ser descoratjadors.

Pel que fa al trànsit, és difícil que el teu article d’investigació, que et va portar mesos de treball, superi a una explosiva his-tòria d’entreteniment oa la cobertura d’un gran esdeveniment esportiu.

les poques visualitzacions de la teva pàgina suposen que el teu article no va causar cap impacte? la resposta molt proba-blement sigui no, però hauràs d’anar més a fons per demostrar als teus editors –i a tu mateix- que el teu article ben val el temps que vas invertir en ell.

“Has de tractar a la ‘història’ sobre el teu article de la mateixa manera que treballes en qualsevol altre reportatge”, va dir dana Chinn, directora del projecte media impact de la universitat del Sud de Califòrnia, en la recent conferència de la online news association (ona). “Has d’investigar el teu article, recol·lectar dades, conrear fonts i obtenir evidències. demostrar que vas fer una diferència, un reportatge que importa”.

l’exposició de Chinn a l’ona, anomenada “meaningful mea-surement: an audience-First approach to data (“mesuraments amb sentit: acostar-se a les dades prioritzant les audiències”) es va centrar en tres passos que els periodistes poden seguir per obtenir un panorama més complet de l’impacte del seu tre-ball:

pas 1.- Troba a la persona darrere de la vista de pàgina. Pen-sa en les persones clau a les que el teu article pugui afectar i

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



assegura’t que ho hagin vist. Si ho hauria de veure un funciona-ri públic o un empresari privat, envia-ho per correu electrònic. També pots fer un seguiment per comprovar si alguna cosa ha canviat a partir de la teva història. Si algú va implementar un canvi arran del teu article, vol dir que almenys per a algú va valer la pena llegir-lo.

“només es necessita una persona per fer la diferència”, va dir Chinn. “no importa que el teu article tingui un milió de vistes si no va impactar a ningú o no va arribar a la gent a la que més li importava”.

pas 2.- utilitza les eines de que disposes per determinar si un lector va fer un segon clic a la pàgina.

Potser la teva història inclou un vídeo, una visualització de dades o un enllaç a un altre article que vas escriure sobre el mateix tema. Fixa’t quant de temps va passar la persona a la teva pàgi-na i fins on va avançar a l’article abans de marxar. I no t’oblidis d’examinar el percentatge de rebots, va recomanar Chinn.

“La taxa de rebot significa: vaig entrar, vaig mirar i hi vaig tor-nar”, va dir. “Tot el que es necessita per reduir-la és un maleït segon clic”.

pas 15.- Chinn va encoratjar a periodistes i editors a invertir “15 minuts diaris fent el que calgui fer per explicar la història completa sobre el teu reportatge”.

això inclourà un temps extra dedicat a analitzar analítiques. Tam-bé requerirà que tinguis una carpeta per guardar els comentaris que hagis rebut a través de correus electrònics, cartes o xarxes socials. Tot aquest temps et farà més conscient del que va passar després que el teu reportatge va ser publicat, i li donarà forma als teus futurs seguiments. aquests 15 minuts també podrien ajudar a entendre millor la teva audiència. després de tot, sempre hi ha la possibilitat que al teu reportatge no li hagi anat bé perquè no va aconseguir connectar amb els lectors.

“El 99% del teu temps s’ha d’invertir en el periodisme”, va dir Chinn. “En investigar, informar, desenvolupar fonts, analitzar dades, escriure, filmar, editar, codificar i connectar-se amb al-tres en les xarxes socials. avui tot això és essencial per al pe-riodisme. Els estic demanant, doncs, que agreguin l’anàlisi de l’audiència a l’essència del periodisme”.

“no es tracta de mesuraments del moment”, va continuar. “Es tracta de mesuraments que et mostren la història completa so-




bre el teu reportatge. la història de la teva vida no s’explica en un sol dia”.

altres recursosChinn va reconèixer que les analítiques de l’audiència poden ser aclaparadores. “Però no estàs sol; hi ha recursos que po-den ajudar-te”. El media impact Project té guies dissenyades per a diferents tipus de periodisme i mitjans, per exemple:

El Glossari d’indicadors d’impacte offline, escrit en col·laboració amb el Center for investigative Reporting (CiR), que també té la guia útil “Impact Framework”. Indicadors d’impacte offline per a pel·lícules documentals. mètriques per mitjans sense ànim de lucre. avaluació d’impacte per mitjans sense ànim de lucre i els seus finançadors. Els lectors d’El Butlletí de l’associació AMIC poden veure completa y gratuïtament la presentació completa de Chinn CliCanT aQuÍ


http://ona15.journalists.org/sessions/audienceanalytics/#.VhU70_ntmkp



Radiografia de la publicitat en pantalles digitalsPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació i aimC

El 40% de la població està “d’acord” en que la publicitat al carrer és cada vegada més “creativa i innovadora”, essent els centres comercials, carrers i carreteres els llocs on la gent més recorda haver vist aquest tipus d’anuncis.

la implantació de la senyalització digital multimèdia en la publi-citat exterior és, doncs, un fenomen que no passa desaperce-but per a la població espanyola. Així ho reflecteixen els resultats de l’últim estudi aimC marques on, a més, es recullen dades

sobre la seva penetració o quins són els públics més afins a aquest fenomen tan associat a la revolució tecnològica.

aimC marques és un estudi elaborat per la associació per a la investigació de mitjans de Comunicació (aimC) des de 2003 i que basa els seus resultats en més de 10.000 entrevistes vàli-des. l’estudi ofereix dades sobre els hàbits de vida i les actituds dels espanyols davant del consum, tant en general com davant determinades marques i productes, i s’ha realitzat al llarg de 2014.

modernitat a la publicitat exteriorla publicitat al carrer també segueix les últimes tecnologies, un fet de què prenen consciència els ciutadans, ja que un 41,3% de la població està “d’acord” que “la publicitat als carrers és cada vegada més creativa i innovadora” , enfront d’un 16,2% que es mostra en “desacord” amb aquesta afirmació. Aquesta percepció està vinculada a la creixent introducció del digital sig-nage al nostre país.

Entre aquells que consideren que la publicitat exterior segueix cada vegada més les últimes tecnologies es troben de forma majoritària els adults amb edats compreses entre els 25 a 34

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



anys (46,3%) i dels 35 als 44 anys (46%). Per comunitats autò-nomes, Canàries (49,6%), múrcia (49,6%) i aragó (45,3%) són les regions en què els resulta més perceptible el canvi que està experimentant aquest tipus de publicitat, mentre que Cantàbria (36,8%) i Balears (34,1%), són les regions on resulta menys evident aquesta transformació.

centres comercials i carreteres, els llocs amb major visibi-litat per als ciutadans

Els emplaçaments de les pantalles digitals són igual de variats que abans de la introducció del digital signage. El visionat d’un anun-ci en pantalles digitals depèn tant de la probabilitat d’exposició de l’individu a aquest, com de l’interès que tant l’anunci com la tecnologia li suscitin en el moment en què observa.

d’acord amb els resultats de l’estudi, els emplaçaments amb una major penetració són els “centres comercials” (24.1%), seguits de les “carreteres i carrers” (20,7%), el “metro” (10,4%) , les “esta-cions de trens” (6,0%) i, finalment, els “aeroports”, amb un 4,8%.

S’aprecien diferències de perfil en funció de quina sigui la ubi-cació de les pantalles. En tots els casos, el visionat en els da-rrers 7 dies és més gran en els homes, encara que les diferèn-cies amb les dones són, en termes relatius, menors en el cas del metro (11.5% enfront d’un 9.4%) i majors en el cas dels aeroports (5,7 enfront d’un 3,9).

Pel que fa a l’edat, el perfil més procliu a la publicitat en centres comercials és el de individus menors de 45 anys, mentre que en els casos de les estacions de tren i metro és més jove (menys de 35 anys). Per la seva banda, la publicitat de pantalles digi-tals en Carrers i Carreteres és similar en tots els grups d’edat, a excepció dels majors de 65 anys. En el cas dels aeroports, l’estudi detecta els valors més alts en la gent de 25 a 34 anys, però també en el grup de 55 a 64.

Per comunitats autònomes, la major penetració del record de visionat de publicitat en pantalles digitals es dóna en múrcia




(34,0%), seguida de les Canàries (30,0%) i andalusia (28,8%). En el cas de les Carreteres i Carrers, andalusia (25,9%) i ma-drid (25,5%) són les comunitats autònomes que registren els valors més elevats. En els aeroports destaquen les dades de Balears (11,0%) i Canàries (9,7%), a gran distància del 4,8% del total nacional. En el cas de les estacions de tren, madrid (12,2%) i Catalunya (9,3%) són les comunitats a destacar, i també ho són en el cas del metro, amb un 28,9% i un 20, 2% respectivament.

un públic que segueix les últimes tendències tecnològi-ques i al que li agrada sortirl’estudi aimC marques permet anar més enllà de les dades sociodemogràfiques. Per exemple, posa en relleu que el perfil del públic d’aquest tipus de publicitat exterior està molt vinculat a la tecnologia i als seus diferents usos respecte a la resta de la població. així, entre els impactats per la publicitat de pantalles digitals s’incrementa l’ús diari d’internet (més de dos terços dels enquestats es van connectar a internet en el dia d’ahir, una xifra gairebé 8 punts superior a la del total de la població) .

També són més usuaris de les xarxes socials s (el 46,2% els consulta almenys un cop al dia, enfront del 37,4% del total dels

espanyols); i més consumidors de vídeos en línia (el 57,1% ha vist en el darrer any, enfront del 46,4% de la població).

lògicament, les oportunitats de veure publicitat en pantalles di-gitals s’incrementen en la mesura que augmenten les ocasions d’estar davant el seu estímul i, per tant, fora de casa. l’estudi aimC marques mostra com el target impactat passa com a mi-tjana 26 minuts més fora de casa que el total de la població. a més, aquest target mostra, en relació a la població total, una major pràctica d’aquelles activitats que impliquen sortir fora de




casa: “sortir a passejar” (55,6%), “fer compres” (35,5%) o “ anar al cinema/teatre/restaurants “(25,1%).

Els lectors d’El Butletí d’amiC poden conèixer gratuïtament més dades de l’estudi CliCanT aQuÍ





premsa de rècordPer Ángel Valle / la Razón

malgrat el ràpid avanç dels mitjans digitals, gairebé la meitat de la població adulta al planeta llegeix premsa escrita.

En plena voràgine digital, en un món en què les xifres relacio-nades amb internet són marejants, hi ha vegades que cal tornar els ulls al món analògic per adonar-nos del paper fonamental que segueix tenint en la nostra societat.

És el cas del sector dels mitjans de comunicació, embarcats en una profunda i mai acabada transició cap al món on-line, però amb els peus encara ancorats en el món off-line. així, i encara que resulti sorprenent, encara hi ha al món 2.700 milions de per-

sones que llegeixen diaris impresos, és a dir, gairebé la meitat de la població adulta al planeta, mentre que als mitjans digitals es produeixen al voltant de 800 milions d’accessos. aquestes xifres, en el seu conjunt, suposen que mai abans tantes persones ha-vien llegit premsa, independentment del suport en què aquesta es trobi, el que es tradueix també en una xifra de negoci impres-sionant: 180.000 milions de dòlars el 2014, més gran que la de sectors com l’editorial, el de la música o el de les pel·lícules.

aquest és el balanç de situació que presenta el World Press Trends, l’informe que elabora cada any Wan-ifra, l’associació mundial d’editors de diaris, que reuneix més de 18.000 com-panyies del sector de 130 països diferents.

una altra dada que destaca d’aquest estudi és el fet que, per primera vegada en aquest segle, els ingressos per circulació, és a dir, per la venda d’exemplars o de continguts en el cas dels mitjans digitals, han superat als procedents de la publicitat: 92.000 milions de dòlars en el primer cas davant els 86.000 milions del segon concepte. Aquest fet suposa una fita, ja que implica una relació molt més directa entre el creador dels con-tinguts i l’usuari d’aquests continguts, entre els editors i la seva audiència.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



el 2014, la circulació va augmentar més d’un 6 per cent a nivell mundialactualment, els sis mercats més grans al món són Estats units (37.000 milions de dòlars sobre el total); Japó (18.000 milions); alemanya (16.000 milions); Xina (14.000 milions); Regne unit 8.000 milions) i l’Índia (7.000 milions), el que suposa el 55,5 per cent de la xifra global de negocis a tot el món. la circulació canvia d’acord amb la regió, i són Àsia, Àfrica i amèrica llati-na les que segueixen gaudint d’un creixement en audiències d’impressió.Crida l’atenció també el fet que, contràriament al que acostumem a pensar, els joves continuen sent consumidors d’informació i estan disposats a pagar per ella. així, set de cada deu perso-nes d’entre 20 i 30 anys, és a dir, els anomenats millenials, llegeix notícies diàriament; el 40 per cent paga per almenys una subscripció a un mitjà o alguna aplicació de notícies, i un 16 per cent estaria subscrit a un mitjà imprès, sigui un diari o una revista. amb tot, per a més de la meitat d’ells el seu principal mitjà d’accés a la informació és la xarxa social Facebook.

Sens dubte, amb aquestes dades podem arribar a la conclusió que el que està en dubte és el model de negoci, però no el producte en si mateix. Els diaris, ja siguin impresos o digitals,

segueixen formant part de la nostra forma de vida i la societat els segueix demandant. la clau és adaptar-se a un entorn en el qual ja no són l’única font d’informació, però el que està clar és que mai abans tanta gent havia accedit als diaris, i això és una mostra clara que el producte, lluny d’estar esgotat, continua sent atractiu.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

El ButllEtí de l’amic · 2015. 10. 9. · amb els models de negoci basats en publicitat o en...

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’amic · 2015. 10. 9. · amb els models de negoci basats en publicitat o en...