EL BUTLLETÍ de l’amic€¦ · Llegeix aquí els números anteriors amic - Gran Via de les Corts...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

31/03/2017

nú

me

ro 217

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Els grans anunciants abandonen internet malgrat ser el mitjà que més creixD’AQUÍ I D’ALLÀ: El viacrucis de la premsa: La Vanguardia cau l’11% i El Periódico, gairebé el 10%. El pitjor, ABC, que baixa el 19%

COMUNICACIÓ DIGITALComscore segueix indignant als diaris: 38.000 panelistes i només 2.000 d’Android

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEls anunciants no progressen adequadament en competències digitals

NOVES EINESEl miracle d’un diari suec gràcies als algoritmes

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICACom donar valor a les notícies a través dels comentaris?

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: La inversió publicitària generada per Catalunya creix un 4,7% el 2016 TRIBUNA: Periodista o la recerca d’una identitat perduda en el caos digitalENTREVISTA: Mariñas (GroupM): “El gran desafiament és l’organització de grups i mesurament”ANÀLISI: Els mitjans espanyols no perceben que la inversió publicitària hagi crescut segons el que preveu el primer trimestreDOSSIER: Marques que abandonen la publicitat en línia: raons i teories de la conspiració

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Els grans anunciants abandonen internet malgrat ser el mitjà que més creixPer Miriam Puelles / Bez

La publicitat vol vendre. L’objectiu últim d’un producte és fina-litzar el seu procés de venda a les llars dels consumidors. No obstant això, aquesta senzilla frase es converteix en un dilema a l’hora d’enfocar sobre quin mitjà optimitzar els resultats. Inter-net es va postular com una de les grans promeses del sector. Què està passant doncs perquè els anunciants estiguin aban-donant aquesta finestra d’oportunitats?

Companyies com Havas Group UK, ATY & T, T & J i Vierzon han estat les últimes en sumar-se a una llarga llista d’empreses que ja han suspès les seves campanyes publicitàries a Youtube i/o Google. Aquests suports digitals es van vendre com una òp-tima finestra a la rendibilitat publicitària de les grans marques. Només calia una suma de diners perquè aquestes plataformes situessin mitjançant algoritmes els anuncis que les marques ha-vien venut en determinades pàgines web. El problema és que, en alguns casos, ha deixat de ser rendible.

Més comissió a Internet“La comissió per vendre a internet és més gran que en mitjans de masses convencionals com pot ser la ràdio o la televisió”, afirma a Bez.es una font especialitzada en el sector publicitari, que assegura que per això hi ha una” batalla “per situar webs i motors de cerca entre els rànquings més valorats. “Si no estàs en el top 10 de Comscore -empresa d’investigació de màrque-ting a internet que mesura les audiències de mitjans online i re-alitza un dels barems més esperats per empreses i anunciants- les marques no voldran posicionar el seu producte a la teva web perquè no tindrà la visibilitat que estan buscant”.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



“L’anunciant vol llançar un missatge a la porta dels potencials consumidors en un context que ell controli”, destaca la mateixa font. El problema, afegeix, és que a internet “això no és possible”. Google no garanteix que els anuncis es classifiquenSi bé és cert que en mitjans com la ràdio, la televisió o el diari tradicional, una falca, espot o anunci es pot vendre en un espai concret i dirigit cap a un target específic, en el món digital no està tan clar i segmentat. El big data ofereix acostar productes al públic a partir de la seva empremta digital, tot i això, la inclu-sió de adblockers resta possibilitats d’èxit.

“Google no garanteix que els anuncis publicitaris es classi-fiquen i es presentin amb la suficient rapidesa i amb tots els filtres adequats”, va assenyalar el director d’Havas Group UP, Paul Frampton, després d’anunciar la marxa de la marca de la plataforma. Així mateix, va afegir: “La nostra posició es mantin-drà fins que estiguem segurs que en les plataformes de Google i Youtube s’habilitin estàndards que lliurin als nostres clients el que esperen”.

Aquesta premissa és la que ha portat a gran part d’aquestes marques a abandonar el mitjà. AT & T, ha informat Reuters,

està revisant la seva inversió en el mitjà per por a haver ubicat anuncis de la seva marca al costat de continguts propulsors de terrorisme i odi. Una mesura presa fins i tot pel govern britànic, que ha suspès els seus espots a Youtube en comprovar que algunes campanyes apareixien al costat de vídeos amb missat-ges antisemites i homòfobs.

No tot està perdut a internetMés enllà de la fugida de grans anunciants de sites com Goo-gle o Youtube, la veritat és que l’univers digital segueix gaudint d’una bona salut. Tant és així que, segons assenyala Finan-cial Times, Google podria sobrepassar en ingressos a Micro-soft aquest 2017. A més, el 2016 ja va superar la barrera dels 100.000 milions de dòlars ingressats, el doble que fa cinc anys.

De la mateixa manera, l’ estudi anual d’Infoadex amb xifres de 2016 va destacar la consolidació d’internet com a segon mi-tjà per volum d’inversió publicitària. En concret, l’any passat va arribar als 1.407,8 milions d’euros, un 12,6% més que el 2015, sent el mitjà que més va créixer. La publicitat a internet suposa un 26,9% de la total ubicada als mitjans de comunicació con-vencionals, però, la televisió segueix destacant com el sector líder en aquest àmbit amb un 40,5%.




Segons aquest mateix estudi, el 2016 la inversió real estima-da aconseguida per les televisions va sumar 2.121,9 milions d’euros, un 5,5% més que els 2.011,3 milions de l’any anterior. Dins d’aquestes, els canals de pagament van ser els que més van créixer: un 13,3%.

Així i tot, com és habitual, els canals nacionals en obert van tor-nar a suposar el gruix econòmic de la inversió. Si bé les cade-nes de pagament van sumar 81,4 milions, aquestes altres van aconseguir els 1.911,5 milions i van créixer un 5,9%. Només les autonòmiques, amb una reducció del 4,1% d’inversió, es van veure perjudicades pel repartiment publicitari l’any passat. La ràdio, per la seva banda, va sumar un 0,8% respecte a l’any anterior, passant dels 454,4 als 458 milions d’euros.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



El viacrucis de la premsa: La Vanguardia cau l’ 11% i El Periódico, gairebé el 10%. El pitjor, ABC, que baixa el 19%Per Rubén Arranz / Vozpópuli

La difusió d’ABC ha baixat el 19% en els últims dotze mesos, davant del 15% de La Razón, l’11,8% d’El Mundo i el 10,7% d’El País. Als diaris catalans tampoc els ha anat millor: La Vanguar-dia ha caigut l’11% i El Periódico, gairebé el 10%.

Les últimes dades publicades per l’Oficina per a la Justificació de la Difusió (OJD), corresponents a febrer de 2017, tornen a deixar clar que la premsa escrita es troba en una imparable decadència i que el model de negoci dels seus editors cada vegada ofereix més senyals d’esgotament. Durant l’últim any, les quatre principals capçaleres generalistes de Madrid van perdre un total de 70.079 exemplars diaris. La seva difusió conjunta, de 453.380 diaris és pràcticament equivalent a la que registrava només El País el 2006 (440.806 exemplars), el que dóna compte de la deriva d’aquests productes informatius i de la seva pèr-dua de pes en la societat espanyola.

Durant l’últim any, El País va perdre 22.445 exemplars diaris de mitjana (-10,68), enfront dels 19.849 de ABC (19,2%), els 14.182 de La Razón (14,9%) i els 13.613 de El Mundo (11,82%), segons dades de l’OJD.

Cap rotatiu generalista difon actualment més de 200.000 diaris. En concret, la capçalera de Prisa llança 187.587 números dia-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



ris, enfront dels 101.514 de la de Unidad Editorial, els 83.491 de la de Vocento i els 80.788 de la controlada per Planeta.

Si es comparen aquestes dades amb les de fa una dècada, es pot observar que la diferència és abismal. Llavors, El País tenia una difusió mitjana de 435.083 exemplars; El Mundo, de 336.286; ABC, de 228.158; i La Razón, de 153.024. És a dir, mentre el 2007 els diaris estatals de Madrid registraven 1,15 milions d’exemplars, actualment en ‘llancen’ menys de la mei-tat: 453.380.

Pel que fa a la venda al número, El País va donar sortida al febrer a 100.474 diaris (126.047 el 2016), El Mundo, a 63.916 (77.678); ABC, a 57.401 (72.986) i La Razón, a 50.574 (64.327). És a dir, actualment comercialitzen 68.673 exemplars menys cada dia que fa un any.

La premsa catalana segueix el mateix camíLa premsa catalana de difusió estatal ni de bon tros es salva de la crema. La difusió de La Vanguardia va disminuir en 14.838 diaris (-11%) en el mateix període, mentre que la d’El Periódico de Ca-talunya, en 8.283 (gairebé un 10%). El primer compta actualment amb 115.787 números diaris, mentre que el segon, amb 75.879.

Torna a cridar l’atenció la diferència entre la difusió i la venda al número de La Vanguardia (difon 115.787 diaris i en comercialit-za 27.601), la qual cosa es deu a la seva elevada venda en bloc, motivada per la seva forta presència a les administracions públi-ques, principalment a Catalunya, segons han assenyalat els seus competidors en reiterades ocasions. De fet, en venda en quiosc el rotatiu del Grup Zeta l’avantatja considerablement (39.061).

La meitat dels espanyols desconfia del que publiquen els mitjans

Segons posa de manifest l’últim Baròmetre de Confiança ela-borat per l’agència de comunicació Edelman, els mitjans són el




grup d’interès baremat en què més ha caigut la confiança, fins a un 43% de mitjana. El nivell d’aquest índex, que ha disminuït en 21 dels 28 països analitzats per la consultora, concorda amb la percepció que es té a Espanya de l’activitat que realitzen els mitjans convencionals. A l’Estat espanyol el barem ha passat d’un any per a un altre de la neutralitat insegura (49%) a la desconfiança (44%).

Però aquesta percepció canvia quan la pregunta s’orienta al tipus de mitjà. En aquest sentit, els cercadors d’Internet susci-ten la major confiança entre la població, un 64%; seguits dels mitjans convencionals (57%), els digitals (51%) i, ja de la meitat cap avall, dels mitjans d’ONGs, institucionals o propis. Precisa-ment, són aquests tres últims els que provoquen un arrosse-gament generalitzat en la mitjana. Per ordre de rellevància, les empreses (2 punts) i els governs (1 punt) són els grups que més cauen després dels mitjans, mentre que a les organitzacions no governamentals la confiança es manté per sobre del llindar. Aquestes dades coincideixen amb una caiguda generalitzada de la confiança en el món. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC po-den accedir al’Executive Summary 2017 d’Edelman CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Els treballadors d’Interviú i Tiempo suspenen la vaga

Després d’anunciar una vaga indefinida, els treballadors de les revistes Interviú i Temps han decidit desconvocar la vaga que havien iniciat el passat 21 de març. La decisió és temporal i s’ha pres amb la intenció d’augmentar el termini de negociació amb els responsables del Grup Zeta. La decisió no és definitiva perquè les converses entre els dos bàndols perllongaran fins al 6 d’abril amb una pròrroga de fins a tres dia més.

Recordem que des del Grup s’havia anunciat una baixada dels salaris del 40%, cosa que va provocar la denúncia immediata dels treballadors de Tiempo i Interviú, que van catalogar aques-ta mesura d’”escandalosa”. La suspensió de la vaga s’ha degut a l’anunci del Grup Zeta de no aplicar l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que permet el salari i les condicions laborals en un termini de 15 dies. Després de diverses converses, des de l’empresa només han variat la seva proposta de reduir els salaris d’un 21 a un 20%. Segons els treballadors la indignació entre la plantilla està augmentant després de patir retallades graduals en els últims anys. (de Prprensa)


http://www.edelman.com/executive-summary/

http://www.edelman.com/executive-summary/



Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



Atresmedia tanca el conveni d’Onda Cero amb un increment salarial del 6% en tres anys

Atresmedia Ràdio ha tancat el conveni laboral d’Onda Cero, Europa FM i Melodia FM. L’acord preveu un increment salarial de l’1,5%, 2% i 2,5% per als propers tres anys respectivament. El grup també està negociant les condicions amb el Comitè d’Empresa d’Antena 3. La companyia atorga una partida econò-mica al Comitè d’Empresa de lliure disposició, aquesta destina gran part de l’assignació que rep per sufragar una assegurança dental per a tots els treballadors, beques de llibres i altres aju-des socials.

Els treballadors de La Sexta contractats per Liquid Media, em-presa que pertany al grup Mediapro, també ha signat un nou conveni laboral. L’acord que té una vigència de quatre anys, i va entrar en vigor fa un any i mig, estableix una compensació monetària -plus- per a tots aquells empleats que desenvolupin la seva activitat durant el cap de setmana o festius.

A més, s’ha dut a terme un increment salarial per a treballadors amb certa antiguitat en la companyia independentment de la pujada, o no, de l’IPC. En aquest cas, el Comitè d’Empresa també compta amb una partida de lliure disposició, la quantia està destinada a “premiar els treballadors”.

Antena 3 va signar el conveni col·lectiu fa cinc anys, i s’acaben d’iniciar les negociacions del nou acord. (d’El Confidencial Di-gital)

L’APPEC repartirà revistes gratis per fomentar la lectura en català

L’associació Editors de Revistes i Digitals (nova nomenclatura de l’APPEC, abans Associació de Publicacions Periòdiques en




Català) i el Consorci per a la Normalització Lingüística repetei-xen la iniciativa T’agradarà llegir en català, que arriba a la seva tercera edició. Així doncs, les properes setmanes es distribuiran gratuïtament 9.000 exemplars de 50 capçaleres de l’APPEC, però en aquesta ocasió es repartiran en 300 bars i cafeteries de tot Catalunya, mentre que en les dues anteriors edicions van ser sales de consultoris mèdics.

El programa pretén fomentar la lectura en llengua catalana i promoure el consum de l’àmplia oferta de revistes. L’objectiu és normalitzar la presència de les publicacions en aquest tipus d’establiments, i que propietaris i clients ho percebin com un valor afegit a la seva oferta. En les dues primeres edicions de T’agradarà llegir en català, el 97% dels receptors va valorar molt positivament la iniciativa, segons els impulsors. A més, el 20% dels participants de l’any passat es va subscriure poste-riorment a revistes de l’APPEC. (d’AEC)




Comscore segueix indignant als diaris: 38.000 panelistes i només 2.000 d’AndroidPer Prnoticias

Comscore novament ha lliurat les seves dades mensuals des-lligant les ires de bona part dels diaris mesurats. L’indicador va lliurar les xifres alguns dies després del que es fa habitualment, reflectint a més baixades generalitzades en tots els diaris. Part d’aquesta disminució s’explica perquè febrer va tenir tres dies menys que el gener, però també perquè les xifres dels diaris segueixen sent molt dispars de les que llança Comscore. Tot això poques setmanes després de conèixer-se que el mesura-dor recomanat ha estat confirmat fins a 2018.

Pot ser el mesurador únic recomanat per a Espanya una em-presa que té només 38.000 panelistes i 2.000 usuaris Android? Pot ser referència i extrapolar-se a 32,5 milions d’usuaris, un panell que no té usuaris IOS o de tauletes entre els seus pa-nells? Qualsevol tècnic diria que no i que és impossible. No obstant això, Comscore porta mesurant cinc anys els webs i portals espanyols en exclusiva i sense cap competència amb aquestes mateixes eines: el seu panell de 38.000 persones i les dades proporcionades pels mateixos diaris.

A Comscore han promès que crearan un panell de IOS fins arri-bar a les mil persones abans de final d’aquest any i que en posaran en marxa un de similar per a tauletes, unes xifres que no obstant això segueixen sent insuficients per als digitals I és que els diaris segueixen sense estar conformes amb les dades del mesurador únic recomanat. Consideren que en cinc anys no han tingut supervisió i que els seus avenços han estat nuls per respondre a les demandes i crítiques del sector.

Els diaris es neguen al fet que Comscore es renovi el 2019Entre els diaris no s’entén que després de cinc anys de fun-cionament Comscore no hagi muntat una oficina a Espanya per poder resoldre dubtes tècnics. Davant d’aquestes crítiques

COMUNICACIÓ DIGITAL



l’AIMC i IAB movien fitxa al començament de març confirmant Comscore com a mesurador durant aquest 2017 i 2018, però sota la condició que incorporés una sèrie de mesures per res-pondre a les demandes dels diaris digitals, que des de fa di-versos mesos vénen intensificant les seves crítiques contra el mesurador.

D’aquesta manera, Comscore es va comprometre a incorpo-rar en el panell nous dispositius i sistemes operatius d’accés en mobilitat; mesurament de vídeo multiplataforma; serveis de control de qualitat locals; mesurament en dispositius mòbils de menors de 18 anys i desenvolupament i millora de les eines d’explotació. Paral·lelament, s’ha obert un període de concu-rrència per tenir un nou mesurador únic a 2019. De fet, ja ha començat aquest procés concursal amb la creació d’una mesa de contractació de perfils tècnics representatius de la indústria.

També s’ha posat en marxa la redacció dels plecs que inclouran els requisits a complir pels candidats, i el procés final de reso-lució de concurs. L’objectiu és que a la tardor d’aquest any ja

tinguin el nom del nou mesurador recomanat. L’IAB ha confir-mat que Nielsen Mark Data, Netquest i Weborama disputaran a

Comscore la reelecció per ser el mesurador durant els propers anys. Pr noticies ha detectat, però, que els principals diaris digi-tals s’oposen a que l’actual referent sigui reelegit.

El futur dels mitjans de comunicació, a debat al Forbes Summit

Netflix, Vocento i Forbes han debatut en el primer congrés de Transformació Digital com encarar el futur i adaptar els diferents models de negoci. El membre del consell directiu de Vocento va ser el que més va intervenir i també el que més va ser criticat, ja fora per altres mitjans o per les xarxes socials. “Alguns ens deixem portar per la pèrdua d’audiències i perdem la identitat”, deia, referint-se a altres publicacions.




Andrés Rodríguez, editor i director de Forbes Espanya, que va encarar el debat des de la perspectiva d’una revista i va expli-car el perquè la crisi del paper no els ha afectat tant com als diaris: “Ens interessa més la influència que l’audiència. Les re-vistes han passat la crisi una mica protegides sota la premissa que arribaven a una audiència especialitzada. En els diaris, la seva core business era ‘has de passar a través del meu per a informar-te’, i aquí s’han equivocat “.

Ni l’editor de Forbes ni el de Vocento van negar que potser el model de negoci canviï en els propers anys, però el segon es va mostrar contrariat amb els actuals models de subscripció d’alguns diaris anglosaxons com el New York Times o el Wall Street Jour-nal. Un model que a Espanya encapçala eldiario.es. “Hem de veu-re què passa en els propers anys”, deia escèptic Enríquez. Si bé aquest mètode, en paraules d’Enríquez protegia “la marca com a entorn informatiu, tenen un sentit però renuncien a audiències”.

També hi va haver espai per a les fake news. “Facebook té una pretensió de fer veure que es preocupen per la informació que emeten però no és veritat. No són editors: són la plaça del poble”, explicava el de Vocento. “Mai han fet falta tants editors com ara”, postil·lava Rodríguez.

Per finalitzar, també es va tocar el tema de les televisions i la tecnologia. “Ens ha proporcionat conèixer a l’usuari. Els seus hàbits de lectura, quines seccions li agraden més, proporcionar aquestes dades als anunciants... Això ens crea un entorn molt convenient, però per saber-ho. No per aplicar-lo”, concloïa En-ríquez. (d’eldiario.es)

Creix el nombre d’europeus que consumeixen contingut piratejat

Espanya es manté uns 5 punts per sobre de la mitjana euro-pea en vulneracions de drets d’autor i propietat intel·lectual. De fet, un 11% dels espanyols admeten haver comprat productes falsificats de manera intencionada, és a dir, 4 punts més que a la resta de la UE. I un 16% van accedir a retransmissions per streaming de continguts il·lícits.

En general, el 78% dels europeus reconeixen que la pirateria té efectes negatius per a l’economia i l’ocupació. Per això, 1 de cada 4 entrevistats a Europa diuen haver pagat per contingut de fonts legals, fet que suposa 7 punts més que el 2013. Entre els joves, aquesta proporció puja a 4 de cada 10.




Un 7% dels europeus declara que adquireixen productes falsi-ficats. Són tres punts percentuals més que el 2013. I entre els joves de 15 a 24 anys aquesta xifra se situa en el 15%, enfront del 6% del 2013. Són dades que s’extreuen de l’última enques-ta de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, que revela també un increment en el nombre d’europeus que acce-deixen a contingut piratejat. (de Reason Why)

El País i El Espanyol negocien amb dos digitals per afegir trànsit als seus webs

El Español, de Pedro J. Ra-mírez, acaba de signar una aliança accionarial amb El Androide Libre per incor-porar el portal especialitzat en teconologia al digital. De la mateixa manera, El País es troba en plenes negociacions amb PlayGround Magazine. L’objectiu de tots dos mitjans generalistes és afegir trànsit als seus webs, i per tant, pujar posicions en el mesurador de trànsit

ComScore, tot i que el factor clau que incita els diaris a lluitar per obtenir un millor lloc és el benefici que obtenen en termes econòmics a través de la publicitat: com més alt es situï el diari al rànquing, major inversió aconseguirà.

El diari d’Unidad Editorial va registrar 15,8 milions d’usuaris únics en aquest últim estudi que recull el trànsit tant des de dispositius mòbils com a través de PC. En el segon lloc es tro-ba El País.com amb 15,4 milions d’usuaris. Cal recordar que el passat mes d’octubre va ser la primera vegada en dos anys que Elmundo.es li va prendre el lloc a Elpais.com, i des de llavors la situació s’ha mantingut en els mesos posteriors.

A aquests webs que encapçalen el pòdium el segueixen La Vanguardia.com, amb 13,2 milions d’usuaris; ABC.es (12,5), El Confidencial.com (10,3), 20minutos.es (9, 2), el Español.com (6,1) i en l’últim lloc del al top ten es troba huffingtonpost.es (5,5). (el Confidencial Digital)




Bertelsmann mostra per primera vegada els seus ingressos digitals: el 44% del total

El grup alemany Bertelsmann acaba de fer públics els seus resultats econòmics durant 2016 i en ells s’especifica, per pri-mera vegada, la part dels seus ingressos que es generen en activitats digitals. Durant 2016, el més gran grup de comunica-ció d’Europa va generar uns ingressos digitals de 7.400 milions d’euros, un 44% de la seva xifra total d’ingressos, que va as-cendir a 16.950 milions.

L’any passat Bertelsmann va registrar un benefici brut operatiu (abans d’amortitzacions, depreciacions i impostos) de 2.568 mi-lions d’euros, un 3,3% superior al d’un any abans. Pel que fa als seus ingressos, van ascendir als 16.950 milions citats, una xifra inferior en un 1,1% als 17.141.000 de 2015. Segons la informa-ció facilitada per Bertelsmann, la xifra de negoci reflecteix l’èxit del grup en el seu objectiu d’augmentar el seu creixement, ser més digital, més internacional i més diversificada.

Pel que fa als seus negocis digitals, la part que representen en el conjunt d’ingressos del grup ha passat del 30% el 2011

(quan van ascendir a 4.600 milions d’euros) fins al 44% dels de 2016 esmentat abans. La digitalització s’ha estès per la major part de les divisions del grup: des de la audiovisual, amb la presència de RTL en el terreny del vídeo en línia, fins a l’edició de llibres electrònics per Penguin Random House o la transfor-mació d’Arvato (que dirigeix el espanyol Fernando Carro) en un proveïdor de les corporacions tecnològiques.

Bertelsmann espera que en els propers anys els ingressos digi-tals superin el 50% del total. (de DigiMedios)

Alumnes de la Universitat de Lleida posen en marxa una revista digital

Sergi Guiu, Pascual Labarta, Berta Lacruz, Oleksandre Lad-yzhenskyy, Marc Morera i Alex Viñals estudien tercer de Co-municació i periodisme audiovisuals de la Universitat de Lleida i són el consell de redacció d’UdL Magazine, una revista digital sobre temàtica universitària i d’actualitat que s’acaba de po-sar en marxa. Es tracta d’un projecte, expliquen, en el qual hi porten treballant pràcticament un any, que pretén ser un mitjà per a l’aprenentatge de la seva professió, al mateix temps que




donar veu no només els estudiants de qualsevol centre de la UdL, sinó també a exalumnes, professorat i personal no docent.

La revista, de periodicitat mensual, s’estructura en cinc sec-cions: La cafeteria, amb temes d’actualitat; L’arbre, reservat a la cultura, l’oci i l’opinió i el debat; El Claustre, que aplega relats de ficció; La finestra, un espai reservat als alumnes de la UdL que són d’Erasmus i als Erasmus que han vingut a la UdL; i El taulell, per incloure anuncis i informacions útils per als univer-sitaris. En un futur tenen previst incloure material audiovisual i també crear una secció per difondre treballs interessants que es fan el marc de les assignatures del grau, així com treballs de fi de grau. (d’AEC)

Neix la Revista Factoria 4.0

Ecoprensa anuncia el llançament de la revista digital, elEco-nomista Factoria 4.0, disponible a partir d’aquesta setmana, tots els últims dimarts de cada mes, segons explica l’editora. La nova publicació vol explicar tots els reptes, novetats i ten-dències de la Indústria 4.0 a través de reportatges, casos d’èxit i entrevistes a personatges rellevants del sector. D’aquesta ma-

nera, Editorial Ecoprensa continua la seva aposta per la inno-vació i l’oferta editorial en línia i suma una capçalera més a la família de revistes digitals. (d’Infoperiodistas)




Els anunciants no progressen adequadament en competències digitalsPer Marketing News

La manca de competències digitals dels professionals de les empreses anunciants frena l’evolució dels departaments de màrqueting, d’acord amb l’informe elaborat per la consultora The Boston Consulting Group (BCG), per encàrrec de Google Digital Academy i realitzat a partir d’una enquesta realitzada a 2.200 persones relacionades amb el màrqueting de 141 anun-ciants en 41 països sobre les competències de màrqueting di-gital de les seves organitzacions. Els resultats són similars en tots els mercats.

Els anunciants no progressen adequadament en compe-tències digitalsMentre que els pressupostos de màrqueting digital creixen amb rapidesa, els nivells de competències digitals dels anunciants no han millorat en els últims 18 mesos, adverteix l’informe: “Tot i el ràpid creixement dels pressupostos de màrqueting digital, les empreses de consum es segueixen caracteritzant per un retard en el desenvolupament de les habilitats essencials de màrqueting digital, especialment pel que fa a canals de gran impacte, com els relacionats amb dispositius mòbils, vídeo i proves”. Sobre una escala de 100, els anunciants s’assignen un índex de competències digitals (ICD) de 57, “exactament la mateixa puntuació registrada a finals de 2015” i dos terços de les empreses van obtenir 60 punts o menys.

En l’enquesta han participat especialistes digitals, directors de marques, professionals del màrqueting i de les relacions públi-ques de les companyies anunciants que responien a qüestions relacionades amb les competències de màrqueting digital de les seves organitzacions i de les seves iniciatives d’aprenentatge i desenvolupament per a comprendre com qualificaven als seus departaments de màrqueting en relació amb les millors pràcti-ques de màrqueting digital.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Les empreses participants pertanyen als sectors de venda mino-rista, productes de consum, serveis financers, tecnologia, mitjans de comunicació i telecomunicacions, a més d’empreses del sector públic, de l’ensenyament i organitzacions sense ànim de lucre.

En la investigació també han participat 2.900 empleats de 126 agències de publicitat de 28 països que, en línies generals, han sortit ben parades que els anunciants, amb una qualificació mi-tjana de 68 punts sobre 100.

Els dispositius mòbils i el vídeo són, segons aquest infor-me, les àrees que evidencien les majors mancances digitals d’anunciants i agències. I un aspecte que crida l’atenció i que destaca en un comunicat Dominic Field, soci de BCG i coautor de l’informe: s’ha detectat més inèrcia que acció i puntuacions baixes en àrees que criden l’atenció, assenyala.

MotiusL’informe apunta diversos motius pels quals, especialment els anunciants, no han donat mostres de millora:

Falta de comprensió. L’enquesta ha evidenciat que hi ha una manca de comprensió en els alts directius de màrqueting de la

solidesa de les competències digitals de les empreses. La con-clusió és que els alts executius qualifiquen sistemàticament les competències dels seus departaments amb puntuacions més altes, amb freqüència notablement més altes, que els executius de nivells inferiors.

Falta de visió. Els anunciants qualifiquen la seva capacitat de crear estratègies i plans digitals amb només 60 punts de l’ICD. En particular, presenten mancances en la determinació del trajecte del consumidor, l’adaptació del contingut a les eta-pes d’aquest recorregut, la utilització de mètriques del ROI per ajustar la combinació de tècniques de màrqueting als diferents canals a fi d’aconseguir un major efecte, i el mesurament dels efectes de les seves campanyes en els resultats comercials re-als, com, per exemple, les vendes.

Manca de suport de l’organització. Els anunciants no perce-ben que el màrqueting digital rebi el suport necessari d’altres àrees funcionals de les seves organitzacions, com els departa-ments financers, jurídics o d’IT. També culpen les plataformes tecnològiques de màrqueting de no proporcionar-los els mitjans necessaris per treure el màxim profit de les dades dels consu-midors.




Falta d’avaluació. El mesurament és sistemàticament defi-cient. Les empreses no van obtenir puntuacions superiors a 60 en la seva capacitat per accedir a les dades i de treure conclu-sions d’aquests, per triar les mètriques i objectius adequats, i per avaluar les seves campanyes amb eficàcia.

La inversió en publicitat digital superarà els 1.500 milions d’euros el 2020

Segons l’Informe Telecoming sobre les previsions d’inversió a Espanya, la publicitat digital creix de forma sostinguda des 2016 i el creixement es mantindrà durant els propers anys. Es preveu que la inversió en publicitat digital a l’Estat espanyol continuï creixent progressivament fins a 2020, any el qual s’estima que arribi als 1.588,5 milions d’euros. De fet, segons les previsions de l’empresa especialitzada en el mercat mobile, la publicitat digital manté un augment sostingut des de 2012 i l’augment es mantindrà el 2017 (6,6%) i durant els propers anys. És més, l’informe assenyala que el sector viu actualment un moment favorable a Espanya i el 2016 es van crear 1.084 agències de publicitat, fet que ha suposat un creixement del 265 en els úl-tims cinc anys.

L’estudi destaca el paper del mòbil, que es consolidarà com el principal mitjà de connexió a internet a 2010 per el 99,1% dels usuaris, restant protagonisme a altres dispositius com l’ordinador personal (mitjà d’accés per al 18,6 % d’usuaris).

L’informe també destaca que la inversió en publicitat progra-màtica continuarà cobrant protagonisme durant 2017, creixent un 20% en el primer semestre de l’any i assolint els 58 milions d’euros entre inversió de vídeo (16,1 milions) i display (42,7 milions ). (d’AEC)

Les agències de mitjans es queixen de manca de confiança dels seus anunciantsL’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA) i ESIC han analit-zat en una Masterclass la importància del paper de la comuni-cació comercial a la societat i en l’economia, a l’escola de ne-gocis. La lliçó magistral va donar pas a fer tres grans reflexions:

- Els mitjans estan atomitzats en moltíssims suports i amb dos processos diferenciats, alguns molt notoris i molts que tenen




gestió de comunicació complicada i llarga perquè prefereixen altres formats per a la seva millor gestió de continguts. Són Mitjans molt poc diferenciats en pagament o no”.

- La segona conclusió va ser que no només es tracta de dir les coses. Un directiu reconeixia que en llenguatge instrumental “la transparència és que sigui entès prou per les persones”. “El tema de continguts és igualment important perquè gestionar un producte té una enorme dificultat, però gestionar una empresa és molt complicat. Gestionar un valor és encara més difícil, des de la narrativa o el storytelling”.

“El tercer concepte són les agències de mitjans i què fan”. “Ens deien que les empreses no es fien de nosaltres i ells tenen informacions que no ens transmeten, com amb falta de con-fiança, i això explica un panorama complicat”. “Som mediadors i resulta que l’empresa fa altres coses que no ens explica”. Per tant, “en aquest esquema, es resumeixen tota la proposta de l’informe i la gestió del negoci, més a prop dels mitjans propis que dels guanyats i els convencionals que era on la marca po-dia posicionar-se”. “Això genera problemes no sempre explí-cits. L’eix fonamental són les companyies no les agències, ni els mitjans convencionals”. “El que demanem a les companyies és credibilitat, gestió ètica i canvi en sistemes productius”. “La generació de riquesa ve de les companyies. I es va acabar des-tacant quatre reflexions més:

1. Els números valen per el que valen. Quan es requereix més transparència s’exigeixen coses de més llarg abast. Es trac-ta de comunicar d’una altra manera i el qualitatiu és molt im-portant. 2. El panorama de comunicació és incert; la incertesa genera inestabilitat i cal innovació, creativitat i valors. 3. Final-ment, quan una companyia vol comunicar valors d’un producte ho fa molt bé; quan comuniquem valor es comunica amb fets i comportaments, on la marca no pot limitar-se a recórrer a la co-




municació tradicional, sinó a altres formes. “Avui tot se sap de seguida per les RRSS; la immoralitat es descobreix de seguida. És un panorama en el qual comunicar valors és tremendament difícil”, es va reflexionar per concloure. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Facebook llança Collection, un nou format d’anunci

Els dispositius mòbils han canviat la manera en què les persones descobreixen, coneixen i finalment compren. Segons l’estudi de GfK, ‘Omni-channel Shoppers’, el 45% de tots els processos de compra contenen una acció mòbil, i no obstant això, la majoria de les experiències de compres mòbils no són bones.

Per donar als consumidors l’oportunitat de veure productes al seu mòbil com ho farien a la vida real i que els anunciants augmentin les vies d’inspiració dels consumidors, Facebook ha llançant Collection, un nou format d’anunci que augmenta la possibilitat de descobrir i comprar mostrant un vídeo o imatge principal sobre imatges de producte rellevants. Així, fer clic a l’anunci porta a la persona a una experiència de compra im-mersiva i de càrrega ràpida a Facebook que pot mostrar fins a 50 productes alhora i prémer sobre un producte pot portar els interessats a una pàgina amb els detalls del producte al web de l’empresa o en l’aplicació per comprar-lo.

De moment, marques com Adidas i Tommy Hilfiger ja estan utilitzant Collection per dirigir vendes amb cridaners vídeos. Segons Rebecca Watts, performance màrqueting sènior spe-cialist, d’Adidas, “aquest nou format publicitari té tot el que ne-cessitem per presentar un nou producte i aconseguir vendes ja que té capacitats fantàstiques de venda creuada”.

Per proporcionar més informació sobre el rendiment als anun-ciants que utilitzen els formats d’anuncis que s’obren en ex-periències de pantalla completa, com Collection i Canvas, Fa-cebook començarà una prova d’una nova mètrica de clics de




sortida a les pròximes setmanes. En aquesta prova, els clics a enllaços externs mostraran el nombre de clics que porten a les persones fora de Facebook.

Els anunciants a Instagram també seran informats dels clics en enllaços externs. A l’inici d’aquesta prova, si un anunci a Insta-gram dirigeix cap a Facebook, per exemple una Pàgina, els ve-nedors veuran aquests clics com clics de sortida. A mesura que desenvolupin aquests clics en enllaços externs en les pròximes setmanes, s’aplicaran a Instagram el mateix filtrat que fan a Facebook per mostrar els enllaços externs només per clics que no siguin propietat de Facebook.

MEC també gestionarà la campanya de Turisme de la Generalitat ValencianaL’agència MEC Mediterrània ha estat l’escollida per l’Agència Valenciana de Turisme per a gestionar la seva campanya de màrqueting en línia per als propers dos anys. D’aquesta mane-ra, la companyia de la xarxa de GroupM (WPP) s’adjudica un altre contracte publicitari públic al País Valencià, després de

guanyar l’any passat el compte de mitjans valorat en gairebé 4 milions d’euros de l’administració autònoma.

En el cas de la campanya de Turisme, el Govern valencià es-tima invertir 3,5 milions d’euros en accions de màrqueting di-gital durant els pròxims 15 mesos, tot i que el contracte es pot prorrogar fins als dos anys. D’aquesta manera, l’agència guan-yadora haurà d’encarregar tant de les accions de màrqueting de continguts , així com del disseny i execució d’accions de publicitat digital.

En els plecs tècnics del concurs públic, el País Valencià es-tableix dos pilars bàsics: màrqueting de continguts i publicitat digital, per a la qual es preveuen insercions en portals especia-litzats, operadors, agències de viatges en línia, metacercadors o xarxes socials. Per aquest epígraf de la publicitat digital, es fixa una partida de 943.00 euros. D’aquesta xifra, l’apartat més onerós és el de publicitat en mitjans online (418.000 euros). Per als anuncis en xarxes socials es preveuen 142.000 euros i per SEM, 127.000 euros. (de Dircomfidencial)




Tricicle protagonitza la nova campanya de R * per la DGT

El grup teatral Tricicle protagonitza la nova campanya desen-volupada per R * Publicitat per a la Direcció General de Trànsit espanyola (DGT) amb l’objectiu de conscienciar sobre el perill de l’ús del mòbil al volant . Segons dades de la DGT, les distrac-cions estan darrere del 25% dels accidents de trànsit i del 30% de les morts en carreteres del país. L’ús del mòbil és una de les principals causes d’accident i el 94% dels conductors reconeix que fa servir el mòbil mentre condueix.

Amb una clara estratègia de comunicació en línia, el repte de la DGT s’ha propagat en xarxes socials i nombroses cares co-negudes del món de la televisió, la cultura i l’esport, periodis-tes, associacions i gent anònima han compartit els seus ges-tos en vídeos que ja circulen per Internet i per molts mitjans d’informació, difonent el seu missatge. (de Control Publicidad)




El miracle d’un diari suec gràcies als algoritmesPer Miriam Garcimartín / Eco Inteligencia

Des que el 2015 redissenyés el seu web, el diari Svenska Dag-bladet ha vist créixer la seva audiència i augmentar els seus ingressos. Quina és l’estratègia de supervivència que ha dut a terme fins a esdevenir una companyia d’èxit? Svenska Dagbla-det, un dels diaris més importants de Suècia, és un exemple a seguir per a tots aquells mitjans que estan passant dificultats en el procés de digitalització dels seus negocis.

Fa quatre anys, el títol propietat de Schibsted Media Group es-tava a la vora de l’abisme. Amb la circulació impresa caient, sense ingressos digitals i amb pèrdues de gairebé dos milions de dòlars, la seva supervivència no estava garantida.

Per sort, un home va arribar al diari per fer un canvi radical. L’editor Fredic Karen va introduir en la redacció la mentalitat ‘digital-first’ i la d’invertir en tecnologia per no dependre de la de tercers. Però si hi ha una clau en la recuperació del periòdic és l’ús d’un algoritme, informa Storybench. La piràmide sobre la qual el diari suec ha construït la seva reeixida estratègia sobre quatre pilars que va donar a conèixer el seu CEO, Gunilla Asker:

1. El model de negoci.- L’aplicació de la mentalitat ‘digital-first’ va arribar a la redacció i als departaments de vendes. Svenska Dagbladet va passar de ser un diari imprès que té un web, a una organització digital que a més produeix un diari en paper. Les xifres parlen per si soles. En un any van veure augmentar el nombre de subscriptors digitals un 90% gràcies a un mur de pagament intel·ligent amb continguts molt valorats pels lectors. Els ingressos digitals van créixer un 155% de 2012 a juny de 2016. La seva estratègia multicanal va funcionar per compen-sar la caiguda de la impressió.

NOVES EINES



2. Les necessitats del client.- Al diari coneixien moltes dades del seu públic objectiu, com ara on viu, el tipus d’educació o els seus interessos. Però van voler aprofundir en quines eren les seves necessitats. D’aquesta manera, van descobrir que el que demandava d’ells era una simplicitat digital, uns continguts sempre actualitzats, el respecte intel·lectual i la capacitat de sorprendre. Tots aquests coneixements han estat fonamentals per desenvolupar nous productes digitals.

3 i 4. Els valors de marca i posicionament.- En la redacció repeteixen cada dia un mantra: NPT (News-Premium-Traffic). Cada notícia ha de tenir un enfocament premium i de trànsit. Un mur de pagament flexible per optimitzar el trànsit i tenir una idea de quan una història és premium i quan no. I aquí hi ha la clau del procés: un sistema CRM i un algoritme editorial controlat, un dels sistemes de publicació més moderns d’Europa.

La plataforma de publicació de l’Svenska Dagbladet es basa en un algoritme que s’encarrega de dissenyar la pàgina principal del lloc web. Quan els periodistes acaben d’escriure un article, només han de realitzar dues valoracions: quina és la importàn-cia de la notícia de l’1 al 5 i el seu “temps de vida”, ja sigui curt, mitjà o llarg. L’algoritme tindrà en compte aquestes dades per

prioritzar unes notícies sobre les altres en la pàgina principal i anar-la actualitzant automàticament.

L’algoritme també té en compte el comportament dels usuaris, com ara els clics, les taxes de conversió, el temps que roma-nen en cada notícia, etc. Els butlletins de notícies són un al-tre dels productes generats per l’algorisme. La personalització d’informacions cada vegada és més gran. Les pàgines vistes creixen en la mesura que els usuaris reben els continguts que més els interessen.

Aquest sistema automatitzat ha permès als periodistes del diari guanyar temps per centrar-se en el que de debò importa: rea-litzar informacions de qualitat. El que abans portava 15-20 mi-nuts, ara es realitza en 20 segons.

La plataforma de publicació pot ser una gran oportunitat de ne-goci si es comercialitza entre d’altres editors. Ja hi ha conver-ses dins del grup Schibsted per a la concessió de llicències de programari.

El primer diari “digital-first”.- En 2017, el diari suec va a re-dissenyar la seva edició en paper. Gunilla Asker assegura que

NOVES EINES



es tracta d’un dels seus principals productes perquè és porta-dor del seu periodisme i un canal important per als seus anun-ciants. Ideat com un pont cap al món digital, el diari vol conver-tir-se en el “primer diari digital-first”.

La tipografia serà una de les claus de la nova versió, perquè el disseny no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per portar el missatge i convidar a la gent a la seva lectura. Pel que fa al contingut, crearan un producte que s’ajusti a les necessi-tats dels lectors i abastaran alguns formats de la versió en línia.

La impressió del New York Times a 360 graus

A finals del 2016 el dia-ri New York Times va llançar un interessant projecte anomenat The Daily 360, una secció en la qual diàriament es pu-bliquen vídeos immersius a través de la realitat virtual.Per a aquest projecte, el Times s’ha

associat amb Samsung, que proporciona el material per produir els vídeos: Samsung Gear 360 i programari especialitzat. Re-sultat? Posicionament en innovació i recerca per a futurs pro-jectes de major envergadura. De moment, imatges espectacu-lars de tot el món i, en aquesta ocasió, del procés d’impressió i distribució del New York Times en paper, com poden comprovar els lectors d’El Butlletí de l’AMIC en aquest sorprenent vídeo. CLICAR AQUÍ (d’AEC)

Com utilitzen Twitter els periodistes?

Un estudi analitza, per dos anys, com els periodistes de quatre mitjos importants dels EUA utilitzen Twitter. La periodista Ale-cia Swasy va entrevistar a 50 reporters de The Dallas Morning News, The Denver Post, The Tampa Bay Times i Atlanta Journal Constitution i dels resultats en destaquem algunes claus:

► Els periodistes són bastant competitius per la qual cosa van començar les batalles amistoses per veure qui podia construir el major nombre de seguidors.► Els reporters van descobrir que Twitter permet la monitorització 24/7. Alguns periodistes no se’n van a dormir sense revisar Twitter.

NOVES EINES

http://www.nytimes.com/video/nyregion/100000004835131/where-its-made-the-times-newspaper.html?src=vidm



► Per a alguns, si no va ser tuitejat, no és una primícia.► Twitter és el nou directori telefònic. Un reporter de Dallas va usar Twitter per trobar als estudiants i els pares mitjançant la recerca de paraules clau.► També s’està utilitzant Twitter per entrevistar les fonts. I molts dels funcionaris públics responen als reporters.► Els periodistes i la seva marca personal ajuden a l’organització de notícies. Això es tradueix en més lectors, que atrau més anunciants, el que significa guanys en capital econò-mic, conclou.► Twitter és només un nou recurs a la nostra caixa d’eines. (de Poynter)

La maquetació responsive d’un email millora un 16% el click to open

Conèixer el comportament dels usua-ris d’una base de dades és fonamen-tal per saber com han de ser els co-rreus electrònics que reben. Només d’aquesta manera es pot esperar una millora en els resultats de les cam-

panyes. Plantejaments com si és millor, o no, personalitzar l’assumpte d’un correu electrònic o si els resultats d’una cam-panya es veuen alterats o no en funció de si un correu elec-trònic és responsive o no ho és, l’hora d’enviament o l’ús de símbols, són alguns dels dubtes que es presenten en el dia a dia del màrqueting digital i que digital Response ha volgut aju-dar a resoldre en l’ebook, “Quatre casos pràctics de testeig en email màrqueting.

L’ebook, de descàrrega gratuïta, explica què és el testeig en email màrqueting, quins elements es poden testejar i mostra els resultats i conclusions extretes de quatre test diferents duts a terme per diferents clients. Els lectors d’El Butlleti de l’AMIC poden descarregar-se l’ebook CLICANT AQUÍ (dÀmbit d’Estratègia i Comunicació)

Mapfre llança una eina de comunicació específica per a periodistes al Twitter

Per tal de facilitar la relació entre periodistes amb la compan-yia, Mapfre ha incorporat en el seu perfil corporatiu de Twitter un chatbot a través de la xarxa social. Quan algú accedeix a

NOVES EINES

http://www.digitalresponse.es/docs/4ejemplostest.pdf



@Mapfre i prem missatge directe s’habilita un menú específic per a periodistes. Així, per exemple, el chatbot per a periodis-tes permet accedir a les notes de premsa, presentacions, con-tinguts multimèdia o conèixer els contactes dels membres de l’equip de comunicació per contactar directament amb ells. (d’El Publicista)

WhatsApp deixarà esborrar missatges en els dos minuts posteriors a l’enviament120 segons. Aquest és el temps que tindran els usuaris per es-borrar els missatges que enviïn a través de WhatsApp en cas que no vulguin que el destinatari els llegeixi. Per ara l’aplicació no ho ha fet oficial, però la informació l’ha donat un compte de Twitter anomenada WhatsApp Beta Información, especialitzada en avançar informació sobre l’app.

Així, la nova funcionalitat per a la eliminació de missatges es-taria encara en fase beta i tot indica que s’afegirà a futures ver-sions de l’aplicació. Pel que fa al procés d’esborrat, és possible que calgui prémer sobre el text escrit i llavors apareixerà una

opció per eliminar-lo. En qualsevol cas la clau estarà en els dos minuts posteriors a l’enviament. Perquè si el destinatari llegeix el missatge, de poc servirà esborrar-ho...(de Reason Why)

NOVES EINES



Com donar valor a les notícies a través dels comentaris?Per Poynter

Segons Financial Times, els lectors que comenten les notícies estan set vegades més compromesos amb el mitjà. Això és una cosa que estan aprofitant, incloent als propis periodistes com a moderadors dels comentaris del que, al seu parer, suma “valor i perspicàcia” a la notícia.

Els comentaristes de notícies tenen mala reputació. Hi ha la creença que la majoria s’escuden en l’anonimat per llançar dis-cursos d’odi sobre el tema que es tracta o sobre els seus propis

autors. Però l’experiència que tenen al Financial Times els diu el contrari. Després d’analitzar durant mesos el comportament de les persones que comenten a la seva web han arribat a la conclusió que els comentaris donen valor a les notícies, i això els lectors ho saben.

Segons el Financial Times, els comentaristes mostren set ve-gades més compromís amb el mitjà. Són els que passen més temps en el lloc, llegeixen més articles i tornen més sovint que aquells que no comenten.

En aquest cas l’experiència és positiva ja que només els usua-ris registrats poden deixar comentaris a les notícies, per la qual cosa desapareix el handicap de l’anonimat. Pel diari britànic, es tracta que siguin els propis usuaris els que generin un contingut interessant, participant en els diferents debats.

Seguint aquesta creença, Financial Times va posar en pràctica un ambiciós projecte el passat mes d’octubre. Va demanar als lectors que escrivissin el seu propi article de 600 paraules sobre temes relacionats amb el Brèxit. Van rebre 800 respostes de les que es van publicar les sis millors. La mitjana de comentaris per història va ser 18 vegades més gran que les que es publiquen

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



al web i van rebre el 80% més de comentaris que altres articles d’opinió sobre el mateix tema.

Alguns mitjans com The Information o Der Correspondente re-compensen als comentaristes, de vegades donant-los una pà-gina de biografia on es pot veure un historial dels seus comen-taris. Financial Times estudia ara com pot destacar els millors comentaris moderats en una altra part del lloc, posant-com a centre, com a contingut que afegeix un valor a les seves pròpies històries.

L’AMIC firma un acord de col·laboració amb Plataforma per la Llengua

El passat divendres, 17 de març, l’Associació de Mi-tjans d’Informació i Comu-nicació (AMIC) i la Platafor-ma per la Llengua es van reunir a la seu nacional de l’organització del català per signar un conveni de col·laboració entre les dues entitats. La

trobada va reunir, per una part, Josep Ritort, secretari general de l’AMIC; i, per l’altra, Neus Mestres, directora de la Platafor-ma per la Llengua, i Francesc Marco, membre de l’Executiva de l’entitat. En la trobada es va parlar de les tasques que desen-volupen cadascuna de les organitzacions en l’àmbit de la llen-gua i dels mitjans de comunicació, així com de mantenir un fil de comunicació obert i d’intercanvi d’informació que pugui ser d’interès per ambdues parts. Plataforma per la Llengua és una organització no governa-mental creada l’any 1993 amb l’objectiu principal de garantir la presència de la llengua catalana a tots els àmbits i territoris. El juliol de 2001 va néixer la publicació semestral de l’entitat cata-lana, La Corbella, una revista de 48 pàgines

a tot color que actualment té un tiratge de 16.000 exemplars. La capçalera pren el nom d’una de les cançons d’Ovidi Mont-llor com a homenatge. La Corbella no només s’ha convertit en un mitjà per difondre les activitats organitzades per Platafor-ma per la Llengua, sinó que també conté reportatges sobre l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits, opinions d’experts d’arreu dels territoris de parla catalana, així com altra informa-ció d’interès relacionada amb el català. L’any 2008 la Federació




d’Ateneus de Catalunya va atorgar a la revista el premi al mi-llor mitjà de comunicació d’associacions culturals. (de Redacció AMIC)

L’AMIC farà la seva vintena assemblea el 16 de juny, a Reus

El divendres, dia 16 de juny, la capital del Baix Camp, Reus, aco-llirà la 20a assemblea general ordinària de l’Associació de Mi-tjans d’Informació i Comunicació, aprofitant que l’entitat té molts associats a la zona, i també que la ciutat és enguany la Capital de la Cultura Catalana 2017. L’AMIC i l’Ajuntament de Reus en-tenen que comparteixen objectius com són contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes.

Enguany, l’assemblea estarà marcada pel 20è aniversari del naixement de l’entitat com a Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG). En els inicis, totes les capçaleres que aixoplu-gava eren en paper i gratuïtes, i el 2007 es va obrir als mitjans digitals. Set anys després, el 2014, es va reconvertir en l’AMIC per adaptar-se als nous models comunicatius i poder represen-tar millor els associats. Actualment, l’Associació aplega 280 mit-jans, al 50% entre impresos i digitals.

Aquest 2017, l’AMIC treballa per estimular la innovació en el sector i impulsar accions que potenciïn la visualització de cap a on van els mitjans de proximitat i temàtics, tant en el desenvo-lupament de nous productes i formats com en la creació de no-ves fórmules o models de negoci. La pretensió és consolidar-se com una central de vendes de publicitat i de generació de nous models d’ingressos; ajudar els mitjans a experimentar perquè pugin diversificar la seva oferta i créixer; i contribuir a crear eco-sistemes de col·laboració al voltant de la innovació en el sector periodístic de proximitat. (de Redacció AMIC)




Les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla analitzaran l’impacte de la banda ampla a l’empresa

L’expansió i l’ús de la banda ampla en l’àmbit de l’empresa cen-traran el debat a les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya-2017, organitzades pel Centre d’Estudis sobre el Ca-ble (CECABLE), el Departament de Comunicació i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Acotec (Associació Catalana d’Operadors de

Telecomunicacions per Cable) el 4 i 5 d’abril del 2017 al 22@ de Barcelona (Auditori del Campus del Poblenou, que reuneix la Facultat de Comunicació i l’Escola Superior Politècnica).

L’esdeveniment, que aplegarà nombroses conferències d’empreses i entitats, compta amb el suport de l’Escola Uni-versitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ra-mon Llull, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universi-dad Camilo José Cela i EAE Business School-UPC.

Les Jornades analitzen els factors estratègics de les telecomu-nicacions a Catalunya (evolució tecnològica, comportament del consumidor, necessitat de connectivitat constant i garantida o competència). “Les empreses que disposen de més connectivi-




tat creen més oportunitats de negoci en la Societat de la Banda Ampla”, segons Joan Francesc Fondevila Gascón, director del CECABLE i professor titular d’universitat.

La primera sessió analitzarà el 4 d’abril “La banda ampla a Ca-talunya i Espanya” (amb la participació de Wifidom, Juniper Net-works, Sony, Xarxa Oberta de Catalunya, Telefónica, Vodafone, Barkeno Advisors i Orange) i, a la tarda, “Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla”, amb la taula rodona “Reptes per al cable històric català i espanyol” (CECABLE, Alpha Enginyeria de Telecomunicacions, Acotec, Xarxes de l’Ebre Internet i Co-municacions, SL, Ajuntament de Mequinensa) i exposicions de Woldnet Systems, Guifi.net, Aire Networks i Britel.

El bloc “Solucions i impactes de la banda ampla” començarà el 5 d’abril amb exposicions de BT Global Services, Duraline, Te-chnetix, Anxanet, KeyFiberProject i Bitnap. Les Jornades, que comptaran amb diversos estands d’empreses, acabaran amb la tradicional taula rodona institucional, aquesta vegada sobre “Com fer arribar la banda ampla a polígons industrials i zones rurals?”, que comptarà amb representants de CECABLE, Gene-ralitat de Catalunya, CNMC, Feceminte, Telecos.cat, COETTC i Xarxa Oberta de Catalunya. Les principals xarxes socials (Twit-

ter, Facebook, LinkedIn, Google+, Instagram, Pinterest) perme-tran seguir i comentar l’esdeveniment. (d’AEC)

Cursos de formació al Col·legi de Periodistes

Introducció a la postproducció audiovisual. Barcelona, di-marts 4 i 11 d’abril (de 15:30h a 19:30h) - L’augment del consum audiovisual i les diferents formes de visualitzar-lo ha disparat la demanda de periodistes amb coneixements específics sobre animació, tractament de la imatge en moviment i composició audiovisual. Aquest curs, impartit per Joan Guasch, ofereix les




eines que es necessiten per assolir noves fites en un ofici on la narració audiovisual i les noves tecnologies són cada vegada més imprescindibles.

Generació de continguts periodístics per al mòbil. Girona, dimecres 5 d’abril (de 09:30h a 13:30h i de 14:30h a 16:30h) - L’objectiu d’aquest curs, dirigit per Jordi Flamarich, és fer un recorregut i reflexionar sobre què es podria fer i què s’està fent avui dia amb el mòbil com a canal de consum de continguts. La tecnologia mòbil ens obre tot un món de possibilitats, també als qui es dediquen a informar i generar continguts, i conèixer millor el canal ens pot ajudar a afrontar el nostre futur professional amb més garanties.

Fact Checking: la verificació del discurs com a notícia. Bar-celona, dimecres 5 d’abril (de 15:30h a 20:30h) - En el món actual, la sobre informació fa que el periodista s’enfronti a una nova necessitat de base: filtrar, entre tots els documents pu-blicats, les dades que siguin veritablement rellevants, evitant les notícies falses que apareixen cada dia. Amb Eduard Martín-Borregón aprendrem el procés de verificació de dades, conei-xerem els principals errors que es cometen i aplicarem les me-todologies del fact checking en un context periodístic.

Tècniques de Negociació. Girona, dijous 6 d’abril (de 09:00h a 14:00h) - En aquest curs impartit per Josep Salvat, entendrem com és i com funciona el llenguatge verbal i no verbal, treba-llarem les habilitats per escoltar de forma activa i incorporarem nous hàbits per superar les nostres pors en negociar. Si fem aquesta “gimnàstica” podrem esdevenir bons negociadors.

Webinar: De la web responsive a la web mòbil. On line, di-vendres 7 d’abril (de 10:00h a 11:00h) - Construir un lloc web adaptat a mòbil és una prioritat per a qualsevol negoci.Quina és la millor opció per respondre a aquesta navegació mòbil de la forma més òptima? ¿És una qüestió simplement de visualit-zació o hi ha altres factors a tenir en compte? Descobreix les respostes en aquest webinar dirigit per Pilar Yépez, i pren la decisió més encertada per a la teva empresa. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el ma-teix Col·legi gestiona els tràmits per poder-ho fer sense càrrec.




La inversió publicitària generada per Catalunya creix un 4,7% el 2016 Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

InfoAdex, ha presentat l’Estudi InfoAdex de la Inversió Publi-citària a Catalunya 2017, amb dades de 2016. La presentació

s’ha realitzat en col·laboració amb la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i el Grup de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitàries, i ha anat a càrrec de la directora general d’InfoAdex, Patricia Sánchez, i pel director de processos i sistemes també d’InfoAdex, Pere Vila, que han destacat l’”elevada xifra” que representa Catalunya del total d’inversió publicitària de l’Estat.

L’estudi es basa en dos eixos fonamentals: la inversió gene-rada per anunciants de Catalunya als mitjans espanyols, que s’ha situat en 989.500.000 d’euros amb un creixement del 4,7% respecte a l’any anterior, fet que suposa el 23,6% sobre el total d’Espanya i, d’altra banda, la inversió rebuda pels mitjans con-vencionals de Catalunya de tots els anunciants amb inversió a Espanya, que ha arribat als 258.800.000 d’euros, representant el 6,2% sobre el total estatal.

Per demostrar el pes de Catalunya en el mercat publicitari, Villa ha assegurat que la inversió mitjana en publicitat se situa en els 122.000 en el conjunt d’Espanya, mentre que la xifra ascendeix fins als 174.2000 euros al mercat català. L’estudi també ha re-collit que els sectors que més inverteixen en publicitat a Cata-lunya són l’alimentació, seguit de l’automoció i de la distribució.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Sánchez i Villa han explicat als assistents a la presentació de l’estudi de InfoAdex que Internet “encara no s’ha convertit en la plataforma líder per acollir publicitat”, tot i que han assegurat que les xarxes a poc a poc reben més inversions. Villa ha re-calcat que la televisió és la plataforma que més inversió atreu, aconseguint el 65,4% del total a Catalunya, a més dels diaris (10,1%), les revistes (6,6%) i Internet (6,3 %).

Si s’analitza el pes de la inversió publicitària de Catalunya so-bre el PIB de la pròpia autonomia catalana, el percentatge que representa la inversió publicitària en mitjans convencionals so-bre aquest índex es manté en el 0,47%. Pel que fa a la distribu-ció per sectors, trobem una estructura que difereix de la mitjana nacional. Així, sectors com Alimentació, Automoció o Bellesa i Higiene mostren a la comunitat catalana una participació més gran que la mitjana, mentre que sectors com Salut o Telecomu-nicacions i Internet representen una quota sobre el total inferior a la que tenen en el total Espanya. Cal destacar que el 20,5% de la inversió publicitària prové del sector Alimentació.

Entre les principals marques que inverteixen en el mercat pu-blicitari català, figuren companyies com Volkswagen, Caixa-Bank i Nestlé, tot i que Villa ha remarcat el “baix percentatge

d’inversió” que reben els mitjans de comunicació catalans res-pecte dels d’àmbit estatal.

La inversió mitjana per anunciant es va situar en 2016 en 174.244 euros, xifra que col·loca la Catalunya en la segona posició a nivell estatal. Volkswagen-Audi España, SA, va tor-nar a ser el primer anunciant per inversió a Catalunya, amb el 6,9% de la inversió generada per empreses amb seu social en aquesta autonomia. En 2016, la inversió publicitària dels anun-ciants de Catalunya als mitjans de la pròpia comunitat, obtenen 119.800.000 d’euros, un 5,9% menys que l’any anterior.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Periodista o la recerca d’una identitat perduda en el caos digitalPer Marketing Directo

La recent polèmica al voltant de les notícies falses que recorren la xarxa ha donat lloc a un intens debat sobre el paper dels mitjans i dels professionals de la informació. En un moment en què gràcies al món digital i tecnològic qualsevol pot convertir-se en “periodista”, és més necessari que mai reflexionar sobre el rumb que han de prendre els mitjans de comunicació i l’ofici.

Ian Burrell aprofundeix en aquest tema en The Drum on des-taca que al Regne Unit el nombre de periodistes ha augmen-tat un 22% en els últims 15 anys passant de 59.000 a 72.000 i això malgrat el tancament de més de 300 diaris locals i de l’acomiadament massiu de centenars de treballadors

arran de la crisi. Tot i així, assegura, l’impacte de la revolució digital ha elevat la producció i demanda de notícies en tots els formats a nivells mai vistos. Bancs, ONG, supermercats o ad-ministracions són ara també publishers.

L’explosió del periodisme freelance és, en part, conseqüència d’aquesta creixent demanda però també de les retallades dels mitjans donant lloc a un increment d’aquests professionals el 67% en els últims 15 anys. “S’està produint un gran canvi i aquesta situació fa sorgir la pregunta sobre què és exactament un periodista avui dia”, explica Mark Spilsbury, autor de l’estudi “Exploring Freelance Journalism”.

Així, continua Burrell, a mesura que els mitjans de comunicació busquen noves formes de finançament a través de continguts patrocinats o que les companyies de PR contracten blocaires o freelance per a les seves campanyes, es fa cada vegada més difícil diferenciar les històries “reals”. “Qui paga per la creació

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



de continguts ha canviat i això ha portat diversos problemes”, afirma Tim Dawson, president de la National Union of Journa-lists (NUJ).

Aquesta confiança en tercers per crear continguts té un clar po-tencial de distorsió de la independència editorial. “El fet que les decisions editorials s’estiguin movent cap els diners, té un efec-te en la naturalesa i la qualitat dels mitjans” , afegeix Dawson que tot i que reconeix que és positiu que es demani producció de material i es pagui als periodistes per això, és però, lamen-table que s’estigui difuminant el focus editorial.

A més, tenint en compte que un terç dels periodistes freelan-ce cobren menys de 10.000 lliures a l’any, els baixos retorns econòmics posen en perill la integritat de la indústria mediàti-ca. Sobretot perquè es traspassen certes línies sagrades per a l’ofici que no són tan visibles en el canviant món actual.

Tampoc ajuda el fet que bona part dels freelance, un 25%, no hagi treballat mai en una redacció professional al procedir bé d’una ocupació no relacionat amb el periodisme, bé de la uni-versitat. “És una dada que em sorprèn perquè es dóna una si-tuació de no puc obtenir una feina a temps complet però vull

ser periodista pel que treballo pel meu compte per poder fer currículum”, assenyala Dawson.

Ens trobem així davant d’un panorama molt més complex que fa anys i en el qual la diversitat de professionals i àmbits la-borals representa un enorme repte per al sector. La indústria informativa haurà així d’augmentar els controls de qualitat si vol mantenir la seva diferenciació i comptar amb sistemes de regulació que separin els continguts fiables d’aquells que, tot i que produïts per periodistes, no són notícies.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Mariñas (GroupM): “El gran desafiament és l’organització de grups i mesurament”Per Programa Publicidad

Es tracta de l’entrevista d’El Programa de la Publicitat a Ge-rardo Mariñas, CEO de GroupM, i a Jon Artolozaga, managing director GroupM Intelligence Data & Analytics sobre els reptes i tendències de la publicitat en 2017, amb el mesurament en el punt de mira...

Gerardo Mariñas: “En primer lloc, si que sembla que aquest any tindrem un bon creixement d’inversió publicitària. Crec que l’estabilitat política ajudarà. D’altra banda, crec que la situació econòmica en general va vent en popa. Nosaltres creiem que

es mantindran les mateixes tendències. Tindrem algunes ten-dències creixents en alguns mitjans, com la televisió, digital... i una tendència decreixent possiblement en els mitjans impre-sos. I després tindrem un manteniment en la resta dels mitjans o creixements moderats”. “La veritat és que sí pensem que crei-xerà, la qual cosa és molt bona Però queda sempre el gran desafiament, el que és l’organització de grups i el mesurament”.

Jon Artolozaga: “En el terreny del mesurament, creiem que el que interessa molt als clients, és la nostra aportació al mercat, amb dos productes. El Live Panell, que és un estudi de touch points. Ja portem fent-ho dos anys i aquest any volem donar-li una empenta forta per ajudar les agències a conèixer millor al consumidor i conèixer millor quins són els punts de contacte més interessants per a cada un dels KPI’s que ens interessa moure. Aquest Live Panell està fet en col·laboració amb Kantar, empresa del nostre grup, i l’avantatge d’aquest estudi és que ens connec-ta amb tots els actius de Kantar, que amb un estudi de recontacto davant aquests panelistes, que enriqueix aquest estudi“.

“Un altre dels avantatges és completament digital, així que ens serveix per activar tota aquesta informació en compra progra-màtica en digital. I després tenim un altre estudi... no un altre

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



estudi, sinó alguna cosa més que un estudi. És una plataforma de recollida de dades: MPlatform, que ens permet, sempre al territori digital, utilitzar la nostra activitat i, basant-se en acords amb els mitjans, estar constantment recollint dades. Parlem de al voltant d’una mitjana de 100 milions de punts de contactes diaris, on estem aprenent, no de cookies, sinó de persones. Perquè també té inclòs el cross device”.

(...)

El tema de la formació per incorporar a les plantilles a gent capaç d’assumir els reptes actuals s’està portant des del costat de la docència, amb acords amb universitats, etc. Com ho estan plantejant vostès?GM: “Nosaltres tenim diverses coses. Des formació externa, amb associacions amb diferents centres d’educació per a di-ferents persones. Dins de la companyia tenim una digital uni-versity a través d’una combinació de formació online i formació presencial formem a les nostres persones. I tenim formació directa de diverses persones. Hem de veure qui vol fer això, perquè exigeix un perfil totalment diferent, hi ha gent que es va a reconvertir i gent que portarem de fora. Això pel que fa a evolució de les persones. Però a nosaltres també el que ens

agrada, i el que busquem, és la creació de pedrera. Agafar gent jove, amb potencial, i desenvolupar-los per al que necessitem. Quan succeeix tot això, gran part de les nostres necessitats les fem amb producció interna. Ens interessa donar oportunitats a les persones i poder formar les persones en la tecnologia punta. Perquè moltes vegades en el mercat no hi ha i hem de formar-los nosaltres mateixos “.

JA: “De fet, els nous perfils que estem contractant són engin-yers informàtics o matemàtics. Gent amb perfils tècnics, perquè el que estem manejant ara són màquines. Quan vaig entrar en aquest sector, m’explicaven que una central de mitjans era fo-namentalment fer cua a TVE perque entrés el teu passi a l’123. Després va sortir el GRP i hi va haver una revolució. Aquells que feien cua, alguns es van reciclar i altres no. Ara ho veig com una revolució similar. Gent que ara és digital i què no es va reciclar perquè no entén què és comprar one-to-one a gran es-cala. No estem utilitzant l’audiència del mitjà com a proxy d’on ficar els diners”. “Estem veient a qui llanço publicitat i a qui no, a qui li dic una cosa i a qui li dic una altra. És un canvi mental potent que segurament hi hagi gent que no el veu, perquè li fa mandra o perquè ja té una edat. Cal posar tota la tecnologia i la disposició de l’empresa per forma a la gent, però és un tema




també molt d’actitud. I es veu clarament, gent que vol aprendre, que té actitud, que es vol ficar en embolics i hi ha gent que fa el mateix de sempre “.

GM: Des del punt de vista de la indústria hem de fer dues co-ses. En primer lloc, ser atractius per a aquests nous perfils. Que agafes un matemàtic o un estadístic, o un doctor en IA, cal dir-li que “el sector de la publicitat és divertit” per a aquestes persones que no hem considerat, on tindran possibilitats de to-car campanyes, tocar clients i gestionar moltíssimes dades amb moltíssima tecnologia”. “Atraure els grans perfils de talent”. “Un altre dels grans problemes que ens estem trobant és que la gent jove és molt impacient i canvia molt de companyia. Això a les companyies els fa perdre bagatge d’inversió que s’ha fet en les persones. Però a les persones també el què els passa és que tenen una pressa”...”i ens trobem amb persones que en cinc anys han canviat a sis vegades de feina”. “I, realment, el que busquem és que la gent entengui que hi ha alguna cosa més enllà de ser bo en el que fas, sinó que han de pensar en una cursa. No només en fer bé la campanya d’avui. Ara hi ha molta carrera dins dels grups i creiem que és una cosa que la gent ha de buscar també “.

Hem passat de criticar Facebook a lloar la seva rendibilitat. Vostès ho creuen així? Són capaços de donar-los la ma-teixa rendibilitat als seus clients perquè se sentin coberts?GM: “Hi ha un tema clau, que és que Facebook és una platafor-ma més. Nosaltres busquem la combinació de les plataformes. Facebook és una excel·lent plataforma combinada amb altres moltes coses que depèn de moltes coses: de l’anunciant, del pressupost que tingui, de la marca, la situació de la marca, la situació dels consumidors, etc.”. “La realitat és que, ara mateix, i així en fred, diria que totes les plataformes són útils si són co-rrectament utilitzades. Si són correctament utilitzades per bus-car els millors resultats per al client, no hi ha cap problema amb cap, però cal veure’ls dins del seu context “.

JA: Jo crec que aquí l’error és posar a lluitar a plataformes. En el sentit de ficar els diners a Facebook, o en els mitjans de co-municació, o a Google. Cal ficar diners depenent dels objectius que tinguem. Portar-los a qui és millor per captar tota la inversió crec que és un error.”

El mobile segueix sent una entelèquia pel que fa a siste-mes de mesurament. Els mitjans reconeixen que més del 60% de les visites als seus mitjans són per mòbil. I estan




convivint lo censal amb el tecnològic Quin és el futur del mobile?GM: “Més que de mobile parlaria de mobilitat. Perquè el que és l’accés és des de dispositiu mòbil i n’hi ha molts. En primer lloc, quan hi ha molts són situacions completament diferents. No és el mateix un Smartphone (i dins de Smartphone, hi ha Smartphones i Smartphones) que una tauleta o un ordinador personal portàtil. En segon lloc, és una evolució brutal, i en haver-hi una evolució brutal, és una cosa que anirem ajus-tant, però jo crec que és un tema que va per endavant i serà l’estàndard del futur”. “Un altre tema és que moltes vegades les plataformes no estan preparades per a tots aquests dis-positius i en no estar preparats, l’experiència d’usuari és sub-òptima. I en el moment en què té una experiència sub-òptima estàs desaprofitant efectes. El que passa és que moltes vega-des el volum no et justifica a una mateixa plataforma per tenir aquesta web-enabled o mobile-enabled platform en diferents formats. I després tenim l’estratègia de mesurament com co-menta Jon.

JA: És millorable. El mesurament fet per ComScore o per la indústria és millorable. I s’està treballant, en això, em consta. Hi ha decisions que s’estan prenent, tant en l’IAB com en l’IMC, etc. Per la part que ens toca a nosaltres des d’una agència, tor-no a [m] PLATFORM “. “El [m] PLATFORM està recollint aques-ta informació tant en web mobile com a apps. Està recollint aquestes dades i les està unint al voltant de persones. Això ens possibilita segmentar amb dades pròpies, ens possibilita ser actius en les diferents plataformes programàtiques, tant obertes com tancades. I ens possibilita mesurar en els KPI ‘s que són importants per als objectius dels clients”. Que el mesurament del sector no és perfecte? Estem treballant en això, però men-trestant, nosaltres hem de seguir traient partit del que tenim ara mateix per comunicar, per moure aquest contingut a través de les plataformes, i en mobile que pensem que és el que està ara revolucionant les estratègies.” “Tota la potència que té de geo-




localització, d’interacció amb el retail, amb l’exterior... O sigui, Mobile ara mateix és el gran camp verge per a les estratègies de mitjans i de continguts dels nostres clients”.

Creuen que hi ha algun risc per a les agències ara que els mi-tjans de comunicació poden crear els seus propis DMPS per negociar directament amb anunciants i altres plataformes?JA: Nosaltres el que veiem aquí és, i ja venim d’un històric d’anys parlant d’DMP’s, és que no hi haurà una DMP única. No hi haurà una DMP que estigui en el client, o que estigui a l’agència, o que estigui en el mitjà. Hi haurà diferents DMP ‘s amb funcions diferents. Hi haurà una DMP en el client que es-tigui molt relacionada amb el seu CRM, amb els seus usuaris, els seus clients... i això ho tenen molt ben analitzat i molt ben protegit. Hi haurà una DMP del mitjà a l’altra banda, amb el que els seus lectors i usuaris també estaran molt ben analit-zats i intentaran treure el màxim partit a aquesta segmentació. I hi haurà una DMP de les agències, una DMP publicitària, que intentarà integrar totes les audiències a nivell censal. Els nos-tres clients ens donaran els seus usuaris segmentats perquè nosaltres, en aquest cens, els trobem aquests usuaris i trobem usuaris similars. Nosaltres, d’altra banda, podem negociar amb un mitjà perquè ens doni uns usuaris interessats en determina-

da cosa. Per exemple, ‘interessats en comprar un cotxe’. Una marca de cotxes ens pot donar els seus usuaris, per buscar si-milars, el mitjà ens pot donar interessats en aquest moment en comprar un cotxe del segment no-se-què, nosaltres posarem una altra sèrie de dades sobre la taula, i amb això construirem una estratègia”.

Interessats, quan? Les dades, quina pervivència tenen quan un té interès en un cotxe o en una casa?JA: “Això està controladíssim. Jo ho puc parametritzar, puc dir: interessats en l’últim mes, o interessats en l’última setmana o que ho hagi estat... depèn de l’estratègia”. “Una cosa és ma-nejar les màquines, saber gestionar aquests alambins de la IAB, amb la DMP, la DSP, ... saber-se tots els noms. I una altra és fer estratègia de comunicació. El que ens trobem aquí, fa tres anys, és que el que sabia d’alambins no tenia ni idea de fer estratègia de comunicació. Llavors ara nosaltres hem mun-tat perfils híbrids, una mena de traductors que saben de tota aquesta tecnologia però que també saben què fer. Potser no ho saben en profunditat, però saben el que els pot aportar i saben fer estratègies de comunicació i són enginyers”. “Aquest és el gran salt. Els que manegen les DMP ‘s saben fer estratègia de comunicació, no només són enginyers de dades. Aquest és el




gran salt que hem enganxat en els últim dos anys. El que es veu és que les estratègies són estratègies, però utilitzant tota la potència que tenen les dades i la tecnologia “.

Amb el permís de la creativitat...JA: Per descomptat ...

GM: Però hi ha diverses coses. El primer: hi ha una paraula molt bonica que es fa servir molt que és “la desintermediació”. La realitat és quan es diu, és que poden ara els DSP ‘s nego-ciar directament amb els anunciants o amb els clients. Efectiva-ment. Però això serà d’un mitjà o d’un suport. La realitat és que es perd tota la possibilitat de conèixer tot el mercat. Perquè hi ha suports que tindran DSP, però suports que no. El primer, cal ser capaç, com deia Jon, de fer una estratègia que ho inclogui tot, perquè si no, ens deixem coses pel camí”.

“Segon, cal tenir la capacitat. La capacitat per a nosaltres ens suposa una inversió a nivell global i a nivell local tant en siste-mes, com en persones, com en formació. Un anunciant, el que ha d’estar és preocupat de la seva marca i preocupat de les vendes de la seva marca. Ficar-se en això, s’hi pot ficar, però li exigirà una sèrie de recursos brutals. Amb el que ens trobem

és amb anunciants tremendament sofisticats i que el que ens diuen és: escolta, mira, jo sé el que hi ha aquí, però em has d’ajudar a fer tot això. Perquè és, no solament entendre-ho, sinó tractar-lo, gestionar-lo i després executar-lo. I tot el que hem après avui, en sis mesos ja no val?. En no valdre d’aquí a sis mesos, tens una de dos, o agafes i neteges tota la gent que tens o vas evolucionant. Aquí realment hi ha el desafiament que nosaltres tenim com a agència”.




Els mitjans espanyols no perceben que la inversió publicitària hagi crescut segons el que preveu el primer trimestrePer Eduardo Madinaveitia / Blogginzenith

Un primer trimestre amb menys alegria de l’esperada ha fet que les previsions d’inversió publicitària que realitzen els responsa-bles comercials dels mitjans a Espanya es moderin per 2017. Després de les correccions, esperen que el negoci publicitari local creixi al voltant del 4,3% aquest mateix any, cinc dècimes menys que el previst per aquest mateix col·lectiu al gener.

Segons els panelistes de Zenith Vigía, estudi de previsions de la inversió publicitària realitzat per l’agència de mitjans Zenith en base a les opinions de directius dels departaments comer-cial, de màrqueting i investigació de mitjans espanyols, la inver-sió publicitària no creixerà tant com que s’esperava aquest any 2017. Després d’un trimestre on es percep que el negoci publi-citari ha estat per sota del previst s’ajusten al 4,3% l’increment de la inversió per al present exercici, cinc dècimes menys del percentatge estimat al gener per aquest mateix col·lectiu.

Aquestes previsions s’han de prendre com un indicador negatiu per al negoci publicitari local ja que el primer trimestre de l’any a Espanya és, tradicionalment, un període de màxima ocupació publicitària i determina, en gran mesura, el curs de l’any publi-citari des del punt de vista de la inversió. Més encara quan la indústria s’enfronta a un any en el qual no hi ha grans esdeve-niments que exerceixin com a palanca o activador del negoci i moguin als anunciants a realitzar planificacions i inversions ex-tres al llarg de l’any (eleccions, grans esdeveniments esportius internacionals, etc.) i a un escenari econòmic i polític inestable i amb moltes incerteses, tant a nivell local com internacional, que segueix sense garantir una recuperació ràpida de la inversió publicitària.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Però tot i així aquesta recuperació prossegueix, a priori, tot i que a un ritme inferior. Amb les dades reals del primer trimestre pràcticament acabat els responsables comercials dels mitjans vaticinen un creixement del 4,3%, però les previsions empitjo-ren per a tots els mitjans. No obstant això segueixen sent ne-gatives per als mitjans impresos i positives per a tots els altres.

El sector de l’automòbil, que enguany viu un bon nombre de llançaments de nous models, serà el principal motor del creixe-ment. No obstant això, l’estancament en les vendes que es va registrar al gener sembla estar demanant a crits la renovació dels plans PIVE o d’alguna altra mesura d’estímul semblant, ara que ja hi ha un Govern amb capacitat per decidir. Altres sectors en què també es mostra confiança en el creixement de la inversió són els de Transport i Turisme, Telefonia i Telecomu-nicacions, Gran consum i Banca i Finances.

Segons l’estudi les opinions sobre els sectors que augmentaran la seva inversió publicitària són molt més nombroses que les de signe contrari, el que es manté com un signe d’optimisme. La proporció és de 2,46 opinions positives per cada opinió ne-gativa. Aquest indicador ha millorat sensiblement des del mes de gener.

Els índexs de percepció, molt sensibles a qualsevol canvi, cau-en respecte als obtinguts al gener. L’IPSE (Índex de Percepció de la Situació Econòmica) cau una mica més de vuit punts i es queda en 57,8. És un valor molt similar a l’obtingut al novembre de 2016 i millor als de la resta dels mesos de l’any passat però caldrà estar atents per si es produeix a partir d’ara un canvi de tendència.

L’IPMP (Índex de Percepció del Mercat Publicitari) cau amb més força gairebé 24 punts i es queda en 39,7. Segueix sent un valor clarament positiu però està molt per sota de l’IPSE. Atès que la publicitat és un catalitzador de l’economia sol actuar com a precursor dels canvis de tendència. En altres ocasions quan s’ha produït una situació com l’actual, l’economia ha patit en els mesos següents.

Cal ressenyar que els panelistes de Vigía (directius de mitjans) estan sent en els últims anys més pessimistes que els panelis-tes de Zenthinela (l’altre estudi de referència d’aquesta mateixa agència de mitjans i que està sustentat per les opinions dels mateixos anunciants). La crisi dels mitjans impresos és res-ponsable en gran mesura d’aquest major pessimisme entre el col·lectiu de comercialitzadors de suports.




Mitjans en positiu i en negatiuEls mitjans per als que s’esperen majors creixements segons el panell són mòbils, internet, canals de televisió de pagament i publicitat exterior dinàmica, si bé la Televisió Generalista serà el mitjà que seguirà captant majors volums d’inversió i la seva evolució segueix sent el millor termòmetre l’estat del mercat pu-blicitari.

El paper segueix sent el gran perjudicat en aquests temps de digitalització creixent. Tot i que cada vegada és més gran la inversió que capten amb les seves versions digitals, amb un creixement notable de la dirigida a Mòbils, en molt pocs casos els mitjans que procedeixen del paper compensen el descens de les seves inversions en aquest suport amb els increments que aconsegueixen en els seus versions digitals.

Les previsions d’inversió per mitjans poden veure a la taula següent. Es comparen amb les previsions per a 2017 elabora-des al novembre. A la tercera columna es representa el sentit de la variació. Un signe + indica que la previsió és ara millor; un signe ?? que la previsió ara és pitjor.

Tot el digital creix. Les xarxes socials podrien captar aquest any 64.900.000 d’euros en inversió publicitària, una mica més del 7% per sobre de la xifra estimada com a tancament per 2016. Per la seva banda la inversió en vídeo en línia que podria arribar aquest any als 71,9 milions d’euros, gairebé un 7% més que la xifra estimada com a tancament per 2016. i l’àudio en línia creix amb força i és més que l’eterna promesa, però el seu




creixement és una mica menor que el del conjunt de la inversió digital. Ara representaria un 4,1% del total d’aquesta inversió. En els propers mesos podria créixer un 5,4%, és a dir una mica més de la meitat del previst per a la inversió digital, el que li farà retrocedir una mica fins a representar un 4,0%.

La compra programàtica i la preocupació pels adblockersSegons l’opinió dels panelistes la compra programàtica repre-senta en aquests moments un 18,2% de la inversió en línia, una xifra lleugerament inferior a la que obteníem al gener. Un 23% dels panelistes que opinen creu que en els propers mesos aquest percentatge creixerà molt; un 71% creu que creixerà alguna cosa i un 6% que no variarà. No hi ha panelistes que creguin que disminuirà però sí un 21% que no manifesta la seva opinió sobre aquest tema.

El 15% dels panelistes no respon a la pregunta sobre si l’increment de l’ús de adblockers canviarà la forma de comprar publicitat. Entre els que contesten el 12% (cinc punts més que al gener) creu que aquesta forma canviarà molt, un 52% (dos punts més que fa dos mesos) que canviarà alguna cosa i un 36% (tres punts menys que al gener) que el farà “poc” o “molt poc”.

I és que es comença a veure una reacció d’alguns mitjans da-vant els bloquejadors de publicitat. Fa només uns dies un ope-rador tan important com Tele 5 posava en marxa el mecanisme per impedir que els usuaris de adblockers puguin accedir als seus continguts online explicant clarament que la publicitat és la seva font de finançament i que només gràcies a ella pot oferir continguts de forma gratuïta per als seus usuaris. Sembla una bona mesura per limitar l’ús d’aquest tipus de programari. Si es generalitza a altres mitjans de gran audiència el fenomen es frenarà.




Marques que abandonen la publicitat en línia: raons i teories de la conspiracióPer Puro Marketing

Estan els jugadors tradicionals aprofitant la qüestió per recu-perar posicions perdudes i per reforçar la idea que Google és l’enemic?. Encara que semblava que les coses havien arribat a un punt culminant fa ja una setmana, la veritat és que la qüestió ha anat creixent i creixent en els últims dies i té tot l’aspecte de seguir creixent i creixent en els dies que vénen per davant: els anunciants segueixen declarant la guerra a YouTube i les marques, les empreses i alguna agència segueixen anunciant el seu boicot a Google i les seves eines publicitàries.

La història va començar amb un escàndol i seguirà per aques-ta via. Una investigació publicada al diari The Times apuntava que en els canals de YouTube de diversos usuaris extremistes s’estaven anunciant marques i empreses de primer nivell. És a dir, grans marques estaven sostenint a aquests perfils i propi-ciant de forma indirecta que es propaguessin i creessin aquests continguts sent els que aportaven els ingressos de publicitat as-sociats. La investigació va fer saltar les alarmes. Els anunciants en qüestió van assegurar que ells no eren conscients que el seu nom i els anuncis apareixien en aquests canals i que, per descomptat, rebutjaven associar-se a aquests continguts, però que, al mateix temps, Google no donava eines per frenar que això passés. Un no podia dir “aquí no hi vull aparèixer”.

I davant l’escàndol i aquesta realitat, els anunciants van co-mençar a desaparèixer. L’administració pública britànica va re-tirar les seves campanyes publicitàries de Google en no poder establir clarament que no apareixerien associades a vídeos ex-tremistes. Després ho va fer The Guardian, que va publicar un ar-ticle sobre això que va circular bastant per xarxes socials. Entre uns i altres i després d’ells van començar a sumar-se anunciants, grans marques i l’agència Havas, que va declarar que treia als seus clients (grans clients) de YouTube com anunciants.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Domino‘s, AT & T, Verizon, Coca-Cola, Wal-Mart... Les grans marques van començar a anar ampliant la llista. La qüestió, que va arrencar al mercat britànic, va saltar ràpidament també al nord-americà. Des de llavors s’ha propagat com el foc per tots els mercats anglosaxons, encara que ja només amb les apagades al Regne Unit i als Estats Units Google ha començat a patir. Al cap i a la fi, són dels més grans mercats publicitaris (i tant que s’estan ja ressentint en borsa). No tots els mercats han mostrat signes de contagi (per ara, per exemple, cap gran mar-ca espanyola ha dit res sobre la qüestió), però a mesura que vagi creixent la qüestió és d’esperar que l’efecte arrossegament (encara que sigui per no quedar malament) vagi en augment.

Google va sortir ja al pas llavors i va anunciar que prenia mesu-res per acabar amb això i donar molt més control als anunciants de com i on apareixien els seus anuncis. No obstant això, això no ha frenat la situació i no ha fet que les grans marques deixin d’abandonar en massa YouTube i els anuncis.

El problema de partidaLa qüestió és però més complexa que el que passa amb Goo-gle (encara que l’atac a Google podria tenir un impacte que va molt més enllà del que ha fet fins ara ningú ni res). La qüestió

de fons està en com s’anuncien les marques i les empreses a internet i quina responsabilitat tenen en com apareixen els anuncis. Com ja apuntava quan va començar el problema un executiu de la indústria, “aparèixer al costat d’un contingut do-lent o no desitjat sempre ha estat un problema, especialment a mesura que les ad networks i Exchanges han anat creixent a mesura que més i més sites han anat emergint”.

I, com apuntava un dels directius de The Guardian en un article sobre la qüestió, “no crec que YouTube sigui l’únic que ha de fer front a aquests reptes. Crec que és important per a qualse-vol companyia de tecnologia publicitària que compra inventari a escala que és molt, molt segmentat a preus molt baixos”.

El problema del mercat és que els anunciants han acceptat un status quo que fa molt menys fàcil controlar on apareix què i quan ho fa. Per comoditat, ja que tot ho fa un algoritme que no necessita ser controlat amb una gran inversió de personal, i per economia, ja que no només s’estalvia en treballadors sinó que a més aquestes eines s’han desplomat els preus del mer-cat, les marques i les empreses han apostat per la publicitat programàtica de forma massiva. Les firmes compren publicitat en grans volums en xarxes publicitàries que ofereixen milers i




milers d’impressions i milers i milers de pàgines. L’algorisme s’encarrega d’escollir on entra aquesta publicitat.

I aquests anuncis entren allà on hi hagi receptors, encara que aquests receptors estiguin en espais que la marca no voldria emprar i no compraria si el treball no ho fa un algoritme sinó un executiu de comptes. Els espais que va denunciar l’estudi de The Times eren perfils racistes i d’extrema dreta, però a la xarxa es poden trobar molts altres espais borrosos en qüestió d’imatge de marca. Per exemple, es pot entrar en diverses pàgi-nes per descarregar ebooks pirates i veure quina publicitat hi ha en elles per comprendre que el problema és molt més complex. Els anuncis no són de Google, sinó d’un altre marketplace dels molts que venen anuncis (i visitar la seva web demostra que no són ni especialment sospitosos i que treballen amb grans marques). Un parell de clics al web i es poden veure anuncis de dues operadores de telefonia de primera línia i d’una compan-yia d’ordinadors.

A internet sí que es pot tenir seguretatLa qüestió és, per tant, deixar-ho tot en mans dels algoritmes fa molt més fàcil enfrontar-se a aquests problemes. “L’anunciant vol llançar un missatge a la porta dels potencials consumidors en un context que ell controli”, apuntava un executiu del sector en un altre anàlisi, encara que això a internet ara mateix “això no és possible”.

Encara que això de ser o no ser possible és igualment qües-tionable. Si en lloc de recórrer a la publicitat programàtica i al poderós algoritme que tot ho encaixa i si en comptes de recó-rrer a les xarxes publicitàries i els seus baixos preus es va di-rectament al mitjà online, un pot saber com, quan, on i a qui se li posen aquests anuncis. Si es va al mig, no només es compra un nínxol de mercat i una segmentació, sinó que a més es com-pra la reputació d’aquest mitjà en qüestió. S’està assegurant un que la seva publicitat no es veurà esquitxada per res dolent i que apareixerà en un espai amb un valor de marca rellevant per al consumidor que el rep. És a dir, un sap amb qui està ballant.

La qüestió és que, per descomptat, quan es compra publicitat d’aquesta manera no només cal fer un treball més gran a ni-vell d’inversió de personal, sinó que a més cal pagar més per




aquesta publicitat. No hi ha algoritme i allau de possibles espais publicitaris per llençar els preus.

La publicitat programàtica obre a més no només la porta a aquest problema, sinó també a altres, com passa quan les me-sures que es prenen per controlar què se serveix i com acaben portant a la censura o la discriminació, com ha passat amb els vídeos LGTBI, que han estat marginats per l’algoritme de You-Tube davant els anunciants, el que ha creat un escàndol (un altre més en els últims temps) sobre com ven Google la seva publicitat.

Una manera de dinamitar el model de mercat?Però la veritat és que el que està passant no només té un im-pacte sobre el contingut que es considera bo o no per anunciar-i sobre el que està passant amb Google i la seva publicitat, sinó que a més pot tenir un impacte directe sobre el model publicitari de internet, suposant un cop d’efecte que trontollés el model i els que el controlen.

Un dels elements que han fet de la publicitat en línia una qües-tió diferent és que el poder ha canviat de mans. Els que tradicio-nalment manejaven en poder publicitari i controlaven els pres-

supostos (i es portaven les comissions) han quedat marginats pels nous jugadors en línia, que han eliminat intermediaris (i els formats publicitaris de Google són els millors per veure-ho) i que han fet que certs espais i certs jugadors hagin perdut valor. A mesura que els mitjans tradicionals han anat perdent pes, la xarxa i les seves noves normes del joc han anat agafant valor i han anat acaparant més i més mercat. Mentre això passava, els jugadors tradicionals s’han anat aferrant com a un clau cremant a diferents qüestions per intentar blindar-se davant els nous ju-gadors i els canvis que suposen (i totes les lleis pro-paper i que limiten a la xarxa poden llegir-se en aquesta línia ).

I, encara que el problema d’entrada en aquest cas és diferent, hi ha els jugadors de sempre aprofitant l’excusa per defensar el clàssic i per recuperar posicions davant dels que els havien menjat mercat i ingressos? Entre les moltes declaracions que es podien trobar en les anàlisis sobre el tema, apareixia algun directiu assenyalant que a la televisió almenys es podia con-trolar qui veia el missatge, la qual cosa sorprèn perquè un dels problemes de la televisió és que no es pot segmentar realment bé les audiències (encara que sí és més fàcil no anunciar-se associats a certs continguts).




Les agències de mitjans no només han estat de les més crí-tiques sempre amb Google i ofertes similars sinó que a més també han aprofitat la disjuntiva per treure altres temes. Un alt executiu d’una d’elles ha reclamat “accions” per “donar major confort i seguretat” als anunciants. Com apunten a Financial Times, el que va acabar demanant ser espai premium a preus més baixos perquè els anunciants recuperin la confiança des-prés de l’escàndol d’on apareixien els anuncis a YouTube. Te-nint en compte que els executius de les agències han tradi-cionalment acusat Google de ser més o menys el dimoni, es pot imaginar per on aniran els trets ara mateix i com aquesta situació es pot convertir en una poderosa arma llancívola.

I, cal no oblidar, darrere del reportatge que ha començat tota la polèmica està un mitjà de un grup el poder està en el paper i en el altre dels seus mitjans han ja titllat a Google de ser un “amic dels terroristes”.

Marques i empreses no fan autocríticaMentre això passa, ni les marques ni les empreses afectades han fet autocrítica i examen de consciència. Cap d’elles ha reconegut la seva part de culpa per comprar la publicitat en gran, sense preocupar-se realment d’on apareix, ni per estar vigilants a com i quan es serveix.

També resulta sorprenent que no s’hagin adonat fins ara, quan en l’era d’internet tots els consumidors són una mena de força de control que està avisant tot el temps dels errors que come-ten i quan, a més, durant la campanya de les eleccions nord-americans ja es va produir un escàndol similar quan els con-sumidors van començar a cridar al boicot a les marques que s’anunciaven en un site d’extrema dreta.


EL BUTLLETÍ de l’amic€¦ · Llegeix aquí els números anteriors amic - Gran Via de les Corts...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic€¦ · Llegeix aquí els números anteriors amic - Gran Via de les Corts...