EL BUTLLETÍ de l’amic · Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 06/03/2015 número 127...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

06/03/2015

nú

me

ro 127

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

26 de març de 2015Auditori Cosmocaixa Barcelona

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://jornades.amic.media/

http://jornades.amic.media

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Conferències de futurs periodistes i sobre el periodisme de proximitat: estudiants i professors debatran sobre el periodisme de proximitatD’AQUÍ I D’ALLÀ: Oberta la inscripció a la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat

COMUNICACIÓ DIGITALEl digital no salva el paper: El País perd 26 milions i ABC i 20 Minutos quatre milions

PUBLICITAT I MÀRQUETINGZenthinela: la inversió publicitària seguirà creixent el 2015, però no als mitjans impresos

NOVES EINESUna empresa catalana crea una “app” electoral per acostar polítics i ciutadans

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAAbramson i el futur del periodisme

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Arriba Dropcoin, el botó de “M’agrada” amb “propina”TRIBUNA: La premsa escrita desapareix. El periodisme, noENTREVISTA: Bassas: “El periodista ha de tenir una subjectivitat tan responsable que gairebé sigui objectivitat”ANÀLISI: Set claus per a la transformació digitalDOSSIER: Els Clubs de Subscriptors, taula de salvació per a la premsa?OPINIÓ: La premsa diària als Països Catalans

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Conferències de futurs periodistes i sobre el periodisme de proximitat: estudiants i professors debatran sobre el periodisme de proximitatPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació / AMIC

La Universitat Ramon Llull (URL) acollirà el proper 24 de març dues activitats universitàries organitzades per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i la Xarxa Vives d’Universitats. La Conferència de futurs periodistes i la Con-ferència interuniversitària sobre periodisme de proximitat han estat avui anunciades a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en una roda de premsa en què han participat el vicepre-sident primer d’AMIC, Antoni Reig; el secretari executiu de la Xarxa Vives, Ignasi Casadesús, i el coordinador de les activitats i assessor de Presidència d’AMIC, Estanis Alcover i Martí.

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), con-juntament amb la Xarxa Vives d’Universitats, i amb el patrocini

de La Caixa, organitza una Conferència de futurs periodistes amb l’objectiu d’establir ponts entre els estudiants de periodis-me de parla catalana i la premsa de proximitat en tots els seus formats. L’objectiu de la Conferència és apropar-se a les noves generacions d’alumnes de periodisme que, en un futur pròxim, treballaran i dirigiran els mitjans dels associats de l’entitat i per extensió als membres de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, de la qual l’AMIC n’és entitat fundadora.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Els organitzadors volen que els joves estudiants i futurs pe-riodistes que participin en aquesta Conferència dialoguin amb absoluta llibertat els temes que els siguin proposats pels pro-fessors de periodisme de les diferents universitats de la Xarxa Vives que col·laborin amb nosaltres en aquest projecte, ajudin als editors i professionals de la premsa catalana de proximitat a situar-se en un lloc avançat dins les tendències actuals. La conferència es farà el dia 24 d’aquest mes, de 3 a 8 de la tarda.

El mateix dia 24, al matí, de 9 del matí a 2 de la tarda, es rea-litzarà la Conferència interuniversitària sobre premsa de proxi-mitat, que pretén crear un espai de treball que permeti coor-dinar la docència, la recerca i altres temes relacionats amb la premsa (de paper i digital) de proximitat. Aquesta Conferència vol tenir en compte l’especificitat del fenomen del periodisme de proximitat als territoris de parla catalana, facilitar la seva consolidació des de l’àmbit docent i potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia, tot això en un intent per ofe-rir eines, idees o possibles nous recursos als departaments de Periodisme i professorat de les universitats catalanes, per una banda, i editors i periodistes de proximitat, per l’altra.

Aquesta segona Conferència l’inaugurarà el doctor Miquel de Moragas amb una master class titulada “Comunicació de proxi-mitat. Nous reptes a l’era digital.”

Les dues conferències es realitzaran a la facultat de Comuni-cació Blanquerna, de la Universitat Ramón Llull, a Barcelona, i estan patrocinades per laCaixa.

Les primeres conclusions d’aquestes dues conferències seran presentades en el marc de la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat, que es farà a Barcelona el dijous dia 26 d’aquest mes de març a l’auditori de CosmoCaixa, organitzades per l’AMIC, l’APPEC i l’ACPC.

Aquestes activitats es complementaran amb la propera convo-catòria del I Premi de recerca en Model de Negoci per a Perio-disme de Proximitat, iniciativa de l’AMIC en col·laboració amb la Xarxa Vives i patrocinada per Banc Sabadell, que es presen-tarà el dia 19 d’aquest mes de març, sant Josep, a 2/4 d’1 del migdia a l’Auditori de Banc Sabadell.

El coordinador de les conferències, Estanis Alcover i Martí, ha explicat que aquestes iniciatives donen peu a la creació de l’Aula




de Comunicació AMIC, que serà patrocinada per La Caixa. Les dues conferències, que pretenen que tinguin caràcter anual, han facilitat que docents i editors s’hagin plantejat la necessitat de consolidar aquesta relació amb un treball més fluid i cons-tant i d’aquí el nom d’Aula de Comunicació, els participants de la qual seran professors i investigadors de les Universitats de la Xarxa Vives i editors de premsa i mitjans de proximitat. L’Aula tindrà caràcter bimestral, i es desenvoluparà en espais cedits per les universitats, de manera rotatòria.

L’Aula de Comunicació de l’AMIC acollirà a partir de l’any vi-nent les conferències Interuniversitària i de Futurs Periodistes, els estudis que desenvolupem, el centre de formació AMIC, el premi de recerca i el que pugui venir per part de les altres dues associacions que també formen part de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.




Ja estem de tornada i seguim buscant autèntics Basket Lover. Gent que amb les seves històries i la seva passió pel bàsquet fan més gran aquest esport.

Si n’ets un, no t’ho pots perdre. Envia la teva història i vota les que més t’agradin.

L’autèntic Basket Lover pot guanyar 6.000€ per fer realitat el seu projecte.

Un jugador de la Lliga Endesa apadrinarà cada història.

Cada setmana obrirem el termini per votar-les en la nostra web.

Enguany comptem amb Ana Albadalejo com a presentadora.

Torna

Segueix-nos a:

facebook.com/EspacioLigaEndesa

@E_LigaEndesa

basketlover.es T’esperem a

ACPG_188x122_S&S_Endesa_VuelveBL_MP_A_CAT.indd 1 21/01/15 17:00



Oberta la inscripció a la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat

El mapa de la comunicació està canviant ràpidament i cada cop més els mitjans de premsa de proximitat estan guanyant lide-ratge informatiu als grans mitjans d’informació tradicionals. Així ho evidencien les darreres dades d’audiència per comarques de l’EGM Baròmetre, on la premsa de proximitat manté una excel·lent acceptació per part del lector, convertint-la, en la gran majoria de casos, en la més llegida a cada comarca del territori.

És aquesta tendència la que ha donat lloc al concepte d’“hiperlocal” com a sinònim de “globalització”, és a dir, la tendència continuada cap a un mercat cada cop més saturat i fragmentat de mitjans d’informació que amb les darreres in-novacions tecnològiques proporcionen a les grans empreses la possibilitat de donar-se a conèixer a través d’un nou nínxol comunicatiu: “la premsa de proximitat”. Les grans marques mi-tjançant dues proximitats, la geogràfica i la temàtica, arriben a un públic concret, que es veu potenciat gràcies a l’aparició de

diaris digitals locals i blocs ciutadans lligats a una localitat o te-màtica determinada. Catalunya n’és especialment un exemple de com la premsa de proximitat està fortament arrelada i és testimoni de la riquesa mediàtica del nostre territori, que evo-luciona cap a la creació d’un nou paradigma mediàtic català.

Per tot plegat, el 26 de març tindrem a Barcelona, al Caixafo-rum, la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat, orga-nitzada per l’AMIC, ACPC i APPEC en el marc de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



L’esdeveniment s’ha estructurat al voltant de tres grans blocs temàtics:

Publicitat, arribar al públic des de mitjans propers.- La comunicació des de la proximitat, una nova aposta de les grans marques?

Aquests canvis han fet que les grans empreses en la seva es-tratègia de comunicació per arribar a la ciutadania apostin, cada cop més, per associar les seves marques a fets o referents de proximitat i a comunicar-ho a través de mitjans de proximitat. La Jornada portarà a Barcelona professionals i casos d’èxit que posin llum als nous criteris de planificació amb els que treba-llen actualment els planificadors de publicitat i a les noves mo-dalitats de comunicació que impulsen les grans empreses. Es presentaran conceptes com la comunicació adaptada al mercat hiperlocal, la publicitat Km0 que ofereix la premsa local.

Al mateix temps, es veurà com empreses de productes líders de proximitat estan potenciant una major vinculació amb els mitjans d’informació més propers i com desenvolupen noves estratègies compartides de comunicació amb els mitjans líders en el seu territori de venda.

Els mitjans de proximitat, com potenciar la seva marca.- Ten-dències per als editors líders de mitjans de proximitat. Un futur cap a capçaleres multiplataforma en un territori local?

L’històric arrelament d’un mitjà a un municipi, a una comarca o a un target, juntament amb l’aparició de nous suports per a la transmissió de la informació i comunicació ha fet possible que l’editor de proximitat, a partir d’una capçalera, amb el temps pugui desenvolupar nous productes periodístics, nous models de negoci i noves fonts d’ingressos fent ús de les noves plata-formes de comunicació que li permeten arribar fàcilment a una societat propera i cada cop més connectada.

Visió de l’ofici de periodista, una mirada periodística.- Qui-nes són les tendències actuals de la premsa i la comunicació de proximitat? Com es transforma el món de la premsa per als periodistes? Quins són els exemples d’èxit a d’altres països? Com es combinen el periodisme, la tecnologia i la proximitat? El lector Km0 com a protagonista en un entorn de nous formats digitals i estils comunicatius? Quines són les noves demandes d’habilitats per als professionals de la premsa de proximitat? Anem cap a un periodisme mòbil i redaccions adaptades?Les inscripcions resten obertes, només cal CLICAR AQUÍ


http://jornades.amic.media/default.php?id=2716



Acceptada la càmera oculta del periodista si compleix les regles deontològiques

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat una resolució al febrer 2015 en què considera que l’interès públic pot justificar la utilització de càmeres ocultes per part dels infor-madors. El TEDH ha respost així a la demanda de quatre pe-riodistes que havien estat condemnats per la justícia suïssa per un reportatge televisiu per al qual havien recorregut al recurs de càmera oculta per demostrar l’existència de males pràctiques comercials en empreses asseguradores.

Els fets es remunten a 2013 i els periodistes, entre ells el cap de redacció de la TV pública del cantó suís-alemany (SFDRS), van ser processats per “escolta i registre de converses” sense el consentiment dels protagonistes; pel que van ser condemnats al pagament de multes d’entre 120 i els 4200 francs suïssos. És la primera resolució sobre el tema del TEDH, que apel·la a la jurisprudència existent sobre ofenses a l’honor de persones públiques, però conclou que en aquest cas el que s’ha vulnerat és la llibertat d’expressió dels periodistes demandants.

Així considera que la ingerència en la vida personal del corre-dor d’assegurances que apareix en les imatges “no és de tal gravetat que s’hagi de considerar per sobre de l’interès del pú-blic en ser informat de les males pràctiques comercials” de les asseguradores. Així mateix, considera que les penes per una falta tan lleu que s’han aplicat als informadors poden portar a la premsa a “abstenir-se de fer crítiques”, que com en aquest cas, encara que negatives, demostren la bona pràctica professional




ja que considera que s’ha fet un ús acurat de la càmera oculta, deixant presumir “la voluntat de respectar les regles de la deon-tologia periodística que estan establertes en la llei suïssa”. (de la Federació de Sindicats de Periodistes)

Reobren el cas contra La Razón i Marhuenda per les fotos de DNI dels jutges proconsulta L’Audiència Provincial de Madrid ha decidit reobrir la denúncia contra La Razón i el seu director, Francisco Marhuenda, per la publicació el març de fa un any les fotografies del DNI de 22 dels jutges que van signar un manifest a favor de la consulta so-biranista. El Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid va arxivar el cas al setembre perquè, malgrat considerar que els fets eren “delictius”, no se’n podia determinar l’autoria.

Ara, l’Audiència ha admès els recursos presentats per l’advocada dels jutges, Eva Labarta, i l’associació Drets, els quals al·legaven que s’havia vulnerat el dret de tutela judicial efectiva perquè no s’havien practicat les proves sol·licitades.

El cas el va obrir el Jutjat d’Instrucció número 22 de Bar-celona, que va imputar Fran-cisco Marhuenda i el diari que dirigeix per un possible delicte contra el dret a la intimitat i la pròpia imatge. Posteriorment, però, va enviar la causa a Ma-drid amb l’argument que no era competent per continuar amb el cas, perquè La Razón s’edita a la capital espanyola, i perquè tampoc era segur que la filtració de les fotografies s’hagués realitzat a Barcelona.

La imputació va arribar després de la declaració de dos ins-pectors de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional de Barcelona, els quals havien admès haver consultat les fotogra-fies i les dades dels jutges per fer un informe sol·licitat pel seu comissari, qui al seu torn havia negat un encàrrec de cap supe-rior. Tots tres, però, van refusar haver remès ni l’informe ni les fotografies al diari de Planeta.




Per la seva part, Marhuenda no va aclarir l’origen de les imat-ges en la seva declaració: va assegurar que les fotos van arri-bar en un sobre a la seu del diari juntament amb un informe i una sentència “sense molta importància”, que el contingut no s’havia guardat perquè La Razón no disposa de cap arxiu ma-terial per qüestions d’espai. (de Comunicació 21)

Atresmedia augmenta els beneficis un 1,4% fins als 46,7 milions

El grup Atresmedia ha tancat el 2014 amb uns beneficis de 46,730 milions d’euros, un 1,4% més que els 46,064 milions de l’exercici anterior, quan va aconseguir un increment del 44,4%. A més, el grup obté uns beneficis d’explotació de 111,232 mi-lions, un 76,9% superior als 62,879 de 2013.

Durant el 2014, Atresmedia va tenir uns ingressos de 883,226 milions d’euros, un 6,4% més que els 829,790 de l’any anterior, mentre que la despesa, va passar de 749,636 a 755,557 mi-lions, un increment del 0,8%. (d’Efe)

La CCMA no aplicarà la sentència del Suprem a tota la plantilla

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) con-sidera inviable, legalment i pressupostàriament, aplicar a tots els treballadors la sentència del Tribunal Suprem que l’obliga a retornar la retallada salarial del 5% en el període que va del maig del 2011 fins al 2015. La direcció de la corporació pública així ho va comunicar als representants dels treballadors, en una reunió feta dimecres al matí per negociar un nou conveni per a aquest any.

Segons va informar la CCMA en un comunicat, la sentència dictada pel Suprem és d’aplicació exclusiva als treballadors de Catalunya Ràdio i, sense una altra sentència que ho avali, no és possible aplicar-ho a la resta de treballadors dels seus mi-tjans, ja que la Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2015 no permet l’increment de la massa salarial respecte a la del pressupost anterior.

La direcció va informar al Comitè d’Empresa que, a més de la impossibilitat legal citada, la quantificació d’un eventual retorn




del 5% a tota la plantilla de la CCMA està estimada en 29,9 milions d’euros. Segons la corporació, la magnitud d’aquest im-port “faria inviable aplicar una hipotètica sentència sense noves aportacions a les partides de personal, que incrementin les pre-vistes al pressupost de la CCMA”.

Proposta de conveni.- La direcció de la corporació va posar so-bre la taula de negociació una proposta de conveni pera aquest any de text igual a l’anterior, que va expirar el desembre del 2014, amb les adequacions legals corresponents. La direcció vol aconseguir un model “que afavoreixi la flexibilització i la po-livalència, garantint la viabilitat i competitivitat” de la CCMA. (de Regió 7)

S’obre el termini de sol·licitud de subvencions a entitats i empreses per fomentar la llengua catalana Ha començat el termini de sol·licitud de subvencions per pro-moure l’ús del català, destinades a entitats sense ànim de lu-cre i a empreses. El termini es tancarà el proper 16 de març. Aquest any, les subvencions destinades a entitats sense ànim

de lucre per promoure l’ús de català prioritzen les actuacions en els àmbits laboral i empresarial; la joventut i el lleure; actua-cions que afavoreixin actituds positives en relació amb la llen-gua catalana, i també actuacions que promoguin la interacció lingüística. Quant a la línia per a empreses, aquest any incorpora com a novetat subvencions per a la traducció al català d’obres no li-teràries en forma de llibre o en qualsevol altre format d’edició. A més, es promouen actuacions destinades a incorporar el cata-là en productes i serveis tecnològics adreçats a usuaris finals, com ara aplicacions per a dispositius mòbils, videojocs, pro-gramari, etc. Visiteu aquest web per a disposar de les bases http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/suport_entitats_empreses/subvencions (Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Prisa rebaixa en 31 milions el preu de Canal+ per la caiguda del negoci

La pèrdua de clients, l’augment de les pèrdues i els problemes amb Mediapro han obligat a Prisa a revisar a la baixa el preu de Canal+. El grup que presideix Juan Luis Cebrián ja ha as-


http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/suport_entitats_empreses/subvencions

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/suport_entitats_empreses/subvencions



sumit que no podrà vendre la seva plataforma de pagament a Telefónica per 750 milions d’euros, tal com es va pactar, pel que ha ajustat el preu del seu 56 per cent de Canal+ en 31 milions d’euros menys, fins als 719 milions. Així, en un document enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la propie-tària d’El País reconeix que “l’import agregat de 719.086.000 recull el preu estimat de venda del 56 per cent de DTS per l’acord signat amb Telefónica”. (d’El Economista)

Un sultà de Qatar entra a Prisa

El multimilionari sultà qatarià Ghanim l’Hodaifi En Kuwari serà el segon accionista de Prisa. L’empresari desembarcarà al ca-pital de la propietària d’El País amb un 10 per cent de les ac-cions en comprometre’s a subscriure una ampliació de capital de 74.990.000 d’euros, aprovada per Prisa divendres passat. El sultà entrarà en l’editora d’El País a través d’International Media Group i diluirà a la resta dels accionistes. L’editora necessita els fons per assegurar la seva viabilitat futura. (d’El Economista)

Crida a treballar a la Casa dels Periodistes

Nou espai de Coworking a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes. EL CPC a l’abast de tots els col·legiats/des un nou espai des d’on poder treballar unes hores utilitzant alguns ser-veis, com ara WIFI. Cal fer, però, una reserva prèvia.

Cada cop són més els periodistes col·legiats/des que treballen com a freelance o autònoms. Un col·lectiu que es mou amb




el seu ordinador portàtil i el seu telèfon mòbil com a eines de treball. Però sovint necessita d’un lloc des d’on treballar una estona i poder-se relacionar amb altres companys de professió, i que no sigui sempre la cafeteria del barri. Per aquest motiu a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, s’ha habilitat una sala que disposa de WIFI, destinada a zona de treball per als col·legiats i col·legiades que ho necessitin.

Per poder fer ús d’aquest espai, només cal reservar el lloc de treball amb 24 hores d’antelació al telèfon 93 317 19 20 o en-viant un correu a [email protected] Aquest lloc de treball es podrà reservar per un màxim de 4 hores diàries, sempre i quan hi hagi disponibilitat d’espai. I dins l’horari de la seu col·legial que és de dilluns a dijous de 9:00 a 14:00 hores i de 15:00 a 19:00 hores, i els divendres de 9:00 a 14:00 hores. (de CPC)

Sánchez Piñol explica per ha deixat La Vanguardia

L’escriptor Albert Sánchez Piñol va explicar dilluns perquè ha decidit deixar de col·laborar amb La Vanguardia després que el diari ¿refusés” els dos últims articles que hi havia enviat. A

principis de febrer el rotatiu va evitar publicar el text Sí al museu militar -que va aparèixer una setmana després perquè “tocava qüestions molt delicades”, va explicar llavors Piñol, i aquest diu-menge també va rebutjar l’article Zarzalejos, lejos, lejos, crític amb les columnes de José Antonio Zarzalejos al mateix mitjà. L’escriptor ha penjat el text a Facebook “perquè el llegeixi qui vulgui”. (de l’Ara)




El digital no salva el paper: El País perd 26 milions i ABC i 20 Minutos quatre milionsPer PrNoticias

La premsa digital no aconsegueix encara salvar el llast que segueix significant el paper per als grans diaris. Els resultats econòmics coneguts la setmana passada reflecteixen que im-portants capçaleres amb edició digital -i paper- han registrat importants pèrdues. El cas més paradigmàtic és El País que s’ha deixat 26 milions en pèrdues operatives el 2014. El se-gueix ABC que ha perdut quatre milions i 20 Minutos que s’ha deixat quatre milions, també. La facturació digital en aquestes capçaleres segueix sense superar el 30%. Diaris i Ipad El País ha registrat unes pèrdues operatives (EBIT) de 26,5 mi-lions d’euros, elevant considerablement els dos milions que ja es van perdre el 2013. Segons les dades fetes públiques aquest passat divendres pel grup editor, el diari va reduir els seus in-

gressos un 6,7% fins als 179 milions dels quals 74 milions van ser de publicitat, un 5% menys. El diari no dóna xifres desglos-sades per ingressos digitals, però els informes de l’AEDE indi-quen que els ingressos digitals no superen el 25% dels totals. 20 Minuts va registrar el 2014 pèrdues operatives de 4,2 milions d’euros. Els seus ingressos van arribar als 15 milions d’euros, una alça del 0,6%. D’ells, 10,9 milions es van ingressar per

COMUNICACIÓ DIGITAL



l’edició en paper (una caiguda de l’1,8%) enfront dels 4,1 mi-lions que va facturar l’edició en línia, una alça del 7,9% enfront de l’any anterior. En total, un 27,3% dels ingressos del diari són digitals, encara insuficient per compensar la caiguda del paper. 20 Minuts està dins del top 5 de webs amb més visites dins dels diaris tradicionals. ABC va perdre 4,1 milions d’euros (EBIT), un 44% menys que el 2013. Els ingressos del diari de tirada estatal han arribat als 113 milions, un 3,9% menys. Per la seva banda, els diaris re-gionals de Vocento van guanyar 23,6 milions d’euros, un 15% menys que fa un any amb uns ingressos de 294 milions, un 2,9% menys. En totes aquestes capçaleres el pes digital ronda el 20% de participació.

ComScore: primer mes sense Google News, elpais.com es manté i elmundo.es (-5%) i ABC (-6%) cauenL’any no ha començat amb alegries per a les edicions digitals dels principals diaris espanyols, segons les dades del mesura-dor únic digital, comScore, als quals ha tingut accés prnoticias.

Al gener, el primer mes complet sense Google News -que tan-cava el 16 de desembre passat- s’han produït retrocessos in-teranuals per a tots menys per elpais.com. En l’àmbit esportiu, destaca l’ascens de As.com Sites que supera els cinc milions d’usuaris únics en PC amb un avanç del 34% en un any.

El mesurador únic digital, ha deparat una caiguda dels usuaris únics en PC de elmundo.es del 5% enfront gener de l’any anterior. Això suposa que el web de la capçalera d’Unidad Edi-torial es quedi per sota dels 7,4 milions d’usuaris únics en aquest suport. elpais.com és el millor parat de tots i aconsegueix mante-nir les seves xifres i supe-rar lleugerament la barrera dels 7 milions d’usuaris únics. ACB.es registra una mica més de 5,1 milions




d’usuaris únics malgrat la seva baixada del 6% en comparació amb gener de 2014. El portal del gratuït 20minutos.es també re-trocedeix, en aquest cas un 4%, fins als poc més de 3,7 milions d’usuaris únics en PC. Si tenim en compte les sites -que inclou tots els portals annexos al diari que no necessàriament contenen informació- ABC.es Sites es desploma en dotze mesos un 10% i registra menys de 5,7 milions d’usuaris únics en PC. El País Sites cau un 3% fins als 7,9 milions i elmundo.es Llocs web un 4% fins als prop de 7,8 milions. Només millora les seves xifres en el primer mes de l’any 20minuts Sites que avança un 9% amb més de 5,3 milions d’usuaris únics. En l’àmbit de les capçaleres esportives destaca l’increment in-teranual de AS.com Sites que supera els 5 milions d’usuaris únics en PC i avança un 34%. Marca Llocs web baixa de la barrera dels 5,7 milions d’usuaris únics amb un descens del 5% davant els resultats de gener de 2014. El diari del Grup Zeta, Sport.es Sites, augmenta els seus usuaris únics un 10% en el començament d’any i es queda a prop d’1,8 milions. (de Prnoticias)

N. de la R.- Tot i que Prnotícias no ho diu, El Butlletí de l’AMIC recull el gràfic de comScore -publicat per La Gaceta- dels mi-tjans digitals espanyols que més van créixer en usuaris únics el passat més de gener. En el gràfic veiem que La Vanguardia és el tercer diari en creixement amb un 26 %; El Periódico desè, amb l’11 %. (Font: comScore MMX MP, gener 2015, Dades Es-panya)

Les empreses espanyoles suspenen en presència a Internet




Més del 36% de les empreses espanyoles encara no compten amb una web i només un 6,5% disposen d’una pàgina prepa-rada per al comerç electrònic. Una enquesta realitzada per No-minalia (empresa espanyola de dominis, hosting i protecció de marca en línia) entre professionals al voltant d’aquesta qüestió, revela que les expectatives i necessitats dels usuaris no estan tan clares per als primers o, almenys, no sempre són satisfetes com aquests demanen.

La primera i més greu discrepància afecta la pròpia presència de les empreses espanyoles a la xarxa i com és percebuda aquesta pels internautes. Segons l’informe, el 36,20% de les empreses espanyoles no té web, si bé un 22,41% sí compta amb un o més dominis en propietat a l’espera de desenvolu-par la seva pàgina. Per contra, el mateix estudi mostra com el 89,6% dels usuaris considera fonamental que una empresa tingui presència a la xarxa, encara que només sigui per qüestió d’imatge i fiabilitat.

Les diferències de criteri entre professionals i usuaris també s’estenen pel que fa a les extensions de domini i un 57,29% de les empreses considera que els dominis professionals (.shop, .moda, etc.) no fan més atractives les seves webs, enfront

del 75,70% dels internautes que sí valoren de forma positiva aquest tipus d’extensions a l’hora de navegar i adquirir béns o serveis a Internet.

No obstant això, resulta més demolidor encara que solament un 6,47% de les empreses espanyoles afirmi comptar amb un lloc web preparat per a comerç electrònic, amb capacitat per a la venda de béns o contractació de serveis online. Especialment, quan el mateix estudi revela que un 86% dels internautes es-panyols realitza compres amb certa freqüència per Internet , un 23,5% de forma molt habitual. No és d’estranyar, per tant, que un 72,10% d’aquests usuaris reconegui haver realitzat compres en botigues en línia de tercers països. (de CiberSur)

Una pila de raons fan interessant Ctxt.es

Un nou mitjà digital s’ha introduït el 2015 en la llista Mitjans llançats per periodistes de la Associació de la Premsa de Ma-drid, que sumava 439 projectes al gener. Es tracta de Ctxt.es, una aposta pel Slow Journalism per aportar reflexió i context (d’aquí el nom) a les informacions de la Xarxa.




L’ex corresponsal d’El País, Miguel Mora, dirigeix aquesta nova publicació, el llançament de la qual ha generat màxima expec-tació. De fet, va sumar 20 mil lectors i lectores el dia de la seva presentació, 80 mil en les seves dues primeres setmanes de vida, segons el Institut per a la Innovació Periodística. Només la entrevista a Noam Chomsky va arribar a les 20 mil visites en dos dies. I no queda tot aquí: disposa de 3.425 seguidors i seguidores a Facebook; més 14 mil a Twitter, una pila de raons més, segons opinen des de la Universitat Miguel Hernándex, d’Elx, des d’on recomanen Ctxt.es. (d’AEC)

Neix el web tualtafidelidad.com

En el sector de l’àudio s’ha llançat la nova web www.tualtafide-lidad.com, que suposa a més la creació d’una nova versió de la publicació On Off, totalment gratuïta i en versió digital. Aquesta iniciativa està liderada per Aitor Urraca, director de la revista On Off. En ella s’analitzaran equips d’àudio de tots els nivells, a més de sistemes de cinema, barres de so o equips integrats. Tots els continguts de la pàgina estaran recolzats a Facebook i Twitter. (d’El Publicista)




Zenthinela: la inversió publicitària seguirà creixent el 2015, però no als mitjans impresosPer Eduardo Madinaveitia / Blogginzenith

Els panelistes de Zenthinela (directius d’empreses anunciants) esperen que la inversió publicitària en mitjans creixi un 1,4%. Després de diversos anys de fortes caigudes (un 48% menys entre 2007 i 2013) que van portar la inversió a xifres de mitjans dels noranta, el 2014 ja es va produir una pujada de més del 5%.

L’any ha començat amb cert estancament en les vendes de productes de gran consum, el que sembla haver afectat les opi-nions dels panelistes. Si s’atén a les previsions sobre les seves pròpies empreses la inversió en mitjans podria créixer un 7,4%, una xifra a la qual molt probablement s’aniran aproximant les previsions al llarg de l’any.

L’elevat nombre de convocatòries electorals d’aquest any intro-dueix un grau afegit d’incertesa a les previsions. Les previsions de Zenthinela respecte a la inversió en Mitjans no convencio-nals també registren un creixement, en aquest cas del 0,3%, el que porta a la inversió total en mitjans a un creixement del 0,7%.

Aquestes previsions portarien als Mitjans Convencionals a re-presentar un 41,3% de la inversió total, mig punt més que el

PUBLICITAT I MÀRQUETING



2013. L’any ha començat amb certs dubtes en els mercats de gran consum, però amb molta força en el mercat de mitjans, especialment a la Televisió, on es registra una alta ocupació malgrat el fort increment de preus.

Zenthinela preveu per al 2015 una evolució positiva de la in-versió en Mòbils (+12,3%); Internet (+5,7%); Televisió (+3,1% en la Generalista i + ,6% en els Canals de pagament) i Cinema (+0,3%) . Per a la resta dels mitjans la previsió és negativa, si bé és molt possible que si es mantenen les expectatives econò-miques canviï de signe al llarg de l’any. Exterior cauria un 1,0%; Ràdio un 1,4%; Suplements un 3,7%; Diaris un 3,9% i Revistes un 5,6%. Són previsions pitjors que els resultats obtinguts per aquests mitjans el 2014 però millors que les previsions que es van fer al llarg d’aquest any.

En els Mitjans no convencionals, els majors creixements s’esperen per Animació al Punt de Venda (+ 2,7%); Targetes de Fidelització (+ 2,5%) i PLV, Merchandisng, Senyalització i Rètols (+ 2,2%). Per contra cau molt la inversió en Regals Pu-blicitaris (-15,2%); Anuaris Guies i Directoris (-5,3%) i Jocs Pro-mocionals Off line (-4,1%).

Les tres partides que suposen una major inversió en Mitjans no convencionals són el Mailing Personalitzat, que suposa un 30% del total, PLV, Merchandising, Senyalització i Rètols (un 21%) i Màrqueting Telefònic (un 20%). La inversió en publicitat en Blocs i llocs especialitzats podria situar-se aquest any en 12,2 milions d’euros, un 5% més que la xifra estimada com a tancament per al 2014.

La inversió en Xarxes Socials, que viatja amb el vent a favor em-pesa per l’auge del vídeo a Facebook i de la Compra Programàtica arribarà aquest any els 46.100.000 d’euros, un increment del 5% respecte a l’any anterior. El major creixement correspon al Vídeo on line, que podria arribar ja a 50,6 milions d’euros d’inversió, un 14% més que l’any passat. La major part d’aquesta inversió (un 62,6%) es dirigirà cap a la modalitat “In Roll”, més cara però més eficaç.

Els panelistes esperen que la inversió en Publicitat Exterior Dinà-mica (“Digital signage”) creixi un 9,6% sobre l’estimació de tanca-ment de l’any passat (que alguns operadors consideren molt baixa) i abasti els 12,2 milions d’euros. La inversió en desenvolupament d’Apps i llocs adaptats al Mòbil suposarà aquest any 27,6 milions d’euros, un 3% més que l’estimació de tancament per a l’any pas-sat.




La inversió en publicitat en Àudio on line representa ja un 6,5% de la inversió digital, però s’espera que creixi un 11,1% durant aquest any, amb el que passaria a representar un 6,8%. La compra de publicitat en les modalitats Real Time Biding (RTB) i Compra Programàtica representa ja un 24,3% de la inversió en mitjans digitals i s’espera un cert creixement per a aquest any.

Percepció de la situacióEls panelistes de Zenthinela perceben la situació amb un alt grau d’optimisme. Tant l’IPSE (Índex de Percepció de la Situa-ció Econòmica) com l’IPMP (Índex de Percepció del Mercat Pu-blicitari) se situen en 92,9. En els dos casos és el valor més alt obtingut durant els gairebé quinze anys d’existència d’aquests panels.

L’IPSE puja més de 14 punts des del desembre i l’IPMP puja més d’11 fins a arribar a coincidir en una mateixa xifra, cosa que només ha passat en molt escasses ocasions.

Previsions per mitjansEn el quadre següent es recullen les previsions obtingudes per a cada un dels mitjans, així com la comparació amb les previ-sions per al 2015 realitzades al desembre. A la tercera colum-

na es representa l’evolució entre aquestes dues previsions: un signe + representi una millora; un signe - un empitjorament. Major nombre de signes representen una major intensitat en l’evolució.




Els líders de la publicitat en els mitjans catalans

Segons l’informe InfoAdex 2014, que recull les dades sobre in-versió publicitària, tant a Espanya com a Catalunya, i que es va presentar la setmana a Barcelona (com recollia El Butlle-tí), per primera vegada en sis anys, la tendència de les inver-sions a Catalunya es torna alcista i apunta a un creixement del 5,9%. En 2014, els mitjans convencionals catalans -televisió, diaris, ràdios, cinema, dominicals i exterior- van rebre un total de 282.400.000 d’euros d’anunciants de tot Espanya, fet que suposa un augment del 16% sobre 2013.

Els anuncis estrella a la televisió el passat exercici van corres-pondre a aliments, oci i publicitat institucional. Les tres empre-ses o entitats que més van invertir en el mitjà audiovisual van ser Reckitt Benkiser -amb productes com Calgon o Vanish-, Co-ffee & Teacompañía propietària de marques Marcilla, AROME, Hornimans i Natreen, entre altres i la pròpia Generalitat, que va centrar les seves inversions en televisió i ràdio, en ser els mitjans amb més penetració en el total de la població catalana de més grans de 14 anys.

Les principals empreses que van apostar pels anuncis en prem-sa diària van ser Don Piso, El Corte Inglés i Viatges El Corte Inglés. En aquests casos, els creixements es van situar al vol-tant del 30%, el que suposa una mostra de confiança després de diversos anys en què la caiguda de la publicitat ha arribat al 50%, mentre les inversions es desvien cap a mitjans digitals.




El sobtat creixement de les inversions en publicitat a Catalunya ve donat gràcies a la reconversió del sector publicitari, l’auge tecnològic i a la percepció que la situació econòmica està millo-rant. El negoci de la publicitat és un sector molt conservador, en el sentit que és molt sensible als canvis socioeconòmics”, ex-plica Jordi Botey, doctor en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Ramon Llull. A Expansión. Les empreses tornen a tenir interès a invertir en publicitat perquè tornen a percebre’ls com un ingrés, i no com una despesa, com ho feien quan pen-saven en el curt termini”. Totes les dades apunten al creixement de la inversió en els propers anys. (d’AEC)

La marca Barcelona, cas d’èxit a Davos

Barcelona, una de les sis ciutats amb millor imatge de marca del món segons el rànquing anual de Saffron-The Guardian, participarà els propers 10 i l’11 de març al Fòrum Internacional de Comunicació de Davos (Suïssa). Serà l’únic cas de marca ciutat present en el Fòrum. El responsable de la gestió de la marca Barcelona i director de comunicació i atenció ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Puig i Guàrdia, presentarà davant de més de 150 experts en comunicació pública i privada

el treball de reposicionament de la ciutat al món.

En el marc de les jornades del Fòrum, que versen sobre el pa-per de la comunicació en el futur dels negocis, mitjans, socie-tats i països, Marc Puig exposarà el procés estratègic desenvo-lupat des de l’Ajuntament de Barcelona per posicionar la ciutat no només des del punt de vista del lideratge turístic, sinó també des del seu vessant com a ciutat atractiva per a la captació de negoci, talent i inversions.




En els últims anys, Barcelona ha desenvolupat un nou relat de ciutat construït sobre la base dels nous sectors estratègics que la ciutat vol potenciar i donar visibilitat. La innovació, la creati-vitat i la qualitat de vida són els eixos principals d’aquest nou posicionament , que situa el ciutadà en el centre de l’estratègia. (d’Ipmark)

Sabies el doble significat d’aquests logos?

Un interessant article sobre Logos d’Empreses, de Vanesa Matesanz, a la revista Revista Forbes, ens explica que al llarg del dia passen davant els ulls de tots nosaltres centenars de logotips de diferents marques. Tant és així que ha arribat un moment que, sense adonar-nos, sabem reconèixer a tota una empresa per uns simples traços o un dibuix d’allò més senzill.

Potser el que no veiem a simple vista, ens diu Matesanz, són els dobles sentits o els missatges que ens volen transmetre les empreses a través del seu logotip. I per això l’empresa BuzzFe-ed ha elaborat aquests dos curiosos vídeos en què podem veu-re com el logotip de Sony Vaio incorpora els símbols per a la

gravació analògica i digital, com hi ha un ós amagat a la mun-tanya del logo de Toblerone o com la fletxa de amazon va de “a” fins a “z” volent simbolitzar que tenen absolutament de tot.

Us oferim aquests dos vídeos:

A que és sorprenent! Logos entre línies... (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)


https://www.youtube.com/watch?v=PEDoRLWUaZo

https://www.youtube.com/watch?v=9gclSq1JkWY



Atresmedia Publicitat comercialitzarà Guiainfantil.com

El Grup Atresmedia millora la seva oferta en línia per a famílies amb nens gràcies a l’acord de comercialització amb la primera web a l’Estat espanyol en aquesta categoria. Guiainfantil.com, amb 15 anys d’antiguitat, és el màxim referent a Espanya en temes relacionats amb famílies amb nens fins a 12 anys. En el rànquing de comScore és líder en la categoria de Family & Youth, amb gairebé dos milions d’usuaris únics al mes, única-ment mesurant trànsit nacional.

Aquesta pàgina web compta amb múltiples seccions; Embaràs, Noms, Nadons, Salut, Alimentació, Educació, Oci, Receptes... etc, i està dirigida principalment a pares entre 25 i 44 anys. Així mateix, té una secció anomenada ‘La mare estalviadora’, que enllaça amb la passarel·la de compres de nombrosos clients. (de Control)

El Ruso de Rocky signa la nova campanya de Bankia Seguros

Seguint una de les màximes de l’entitat financera, que és tenir cura de la relació amb els seus clients, aquesta acció pretén reforçar el vincle amb els consumidors regalant un dels gadgets tecnològics més atractius: un iPad. La campanya busca també reforçar la seva posició en el mercat com a proveïdor d’aquests productes després del seu acord amb Mapfre a 2014.

Sota el titular “All you need is love però un iPad no està de més” i amb una línia gràfica molt fresca, la campanya estarà visible a totes les oficines de la xarxa comercial de Bankia en el territori espanyol i en suports digitals. Des de la seva creació el passat mes de setembre, El Ruso de Rocky ha desenvolupat campanyes per a Mahou, Samsung, Bankia i Makro. (de Perió-dico Publicidad)




“Baieta” nova campanya d’Euromillones creada per McCann

Una baieta protagonitza el nou anunci d’Euromillones. Sota el concepte, “La llibertat és una cosa que un dia t’arriba”, l’espot ens mostra les peripècies d’una baieta de cuina, personificant la llibertat de la quotidianitat, del que ens lliga al dia a dia. Es tracta d’una campanya tàctica, assentada en el claim de marca (“La llibertat és el premi”), per comunicar el pot especial de 100 milions d’euros que es posarà en joc el proper divendres 6 de març. Amb una música que emfatitza el concepte i una posada en escena efectista i notòria, l’anunci estarà en antena fins al dia del sorteig.

L’espot té una versió única de 3 ‘’ de durada i també tindrà presència en cinemes. La campanya es completa amb falques de ràdio, premsa, exterior, cartells per al punt de venda i diver-ses peces en línia. McCann ha estat l’agència adjudicatària de l’últim concurs d’Euromillones, un dels jocs actius de Loteries i Apostes de l’Estat. (de Programa Publicidad)

McDonald’s s’estrena amb èxit com a anunciant a Outlook.com

Per a la campanya, McDonald’s va gaudir de presencia exclusi-va en aquest suport i una estètica integrada, així com múltiples possibilitats de segmentació, que van garantir la rellevància du-rant els dos mesos que va estar en marxa. La campanya, que tenia com a objectiu aconseguir el màxim nombre de descàrre-gues de cupons, es va basar en tots els formats disponibles, entre ells el nou 160x600, integrats a la safata d’entrada de Outlook.com, que permeten la segmentació per afinitat o com-portament. L’usuari que feia clic a l’anunci era redirigit direc-tament a la secció de promocions de McDonald, on es podien descarregar el cupó.

Amb Outlook.com, McDonald ha provat un producte nou en el seu pla de mitjans. Fa any i mig Microsoft va llançar aquest renovat servei de correu que va substituir al popular Hotmail. A través d’aquest suport, Microsoft Advertising ofereix als anun-ciants, els versàtils, un format molt visual amb presència ex-clusiva i múltiples possibilitats de segmentació. (de Marketing News)




Una empresa catalana crea una “app” electoral per acostar polítics i ciutadansPer Europa Press i Nació Digital

L’empresa catalana Xplica’t ha creat l’aplicació mòbil Elector, desenvolupada durant gairebé un any per acostar les campan-yes electorals als ciutadans, ha explicat a Europa Press un dels seus impulsors, Raúl Presseguer, que aquests dies presenta el nou producte a un expositor del pavelló Catalunya al Mobile World Congress (MWC).

L’aplicació va dirigida a partits, organitzacions i entitats que vulguin tenir un tracte més directe i bidireccional amb els elec-tors a qualsevol mena de comicis. Alhora, els ciutadans poden conèixer més bé les propostes dels candidats i fer-los arribar les seves opinions.

La vocació d’Elector és global, ja que permet adaptar-se a qualsevol partit i en qualsevol idioma, i els seus impulsors -tres

socis catalans- han detectat que només existeixen aplicacions electorals als Estats Units, per la qual cosa hi ha negoci poten-cial a la resta del món.

Sense esperar actualitzacionsDurant el MWC han mantingut reunions de contacte amb em-preses amb les quals poder aliar-se per arribar a partits i enti-tats a Argentina, Alemanya, França, Lituània, Hongria, Egipte, Turquia i Índia, entre d’altres. “Nosaltres oferim una base que

NOVES EINES



podem personalitzar i que es pot modificar en temps real, sen-se esperar actualitzacions com altres aplicacions”, ha explicat Presseguer.

El que permet ElectorElector permet oferir informació dels candidats i resta de com-ponents de les llistes electorals, accés als seus perfils a les xar-xes socials, programa electoral i altres materials escrits i audio-visuals, agenda d’actes i resultats electorals anteriors. També permet fer enquestes als ciutadans per saber-ne l’opinió sobre temes concrets, i els electors poden enviar missatges directes als candidats.

L’aplicació està disponible comercialment des de Nadal, i ara està començant la seva promoció, per la qual cosa els seus creadors veuen precipitat que algun partit la utilitzi a les munici-pals espanyoles de maig, tot i que sí que veuen possible estar a les autonòmiques catalanes de setembre.

Presseguer ha afegit que Elector no només està pensada per a les campanyes electorals, sinó que també és útil per mante-nir el contacte amb la ciutadania i els militants durant la resta de legislatura, ja sigui com a partit governant o en l’oposició, i

estan desenvolupant un apartat per a activisme, incloent geolo-calització i compartició de dades.

Google debuta en el mercat dels operadors mòbils

De moment, no hi ha molts detalls. Només es coneix que no està en els plans de Google esdevenir un operador mòbil a gran escala i que ja existeixen contactes amb operadores com AT&T o Verizon per assegurar-se que els moviments del cercador no enterboleixin les relacions que mantenen amb aquestes com-panyies. El projecte ha d’adoptar la seva forma definitiva en els pròxims mesos.

L’objectiu últim de Google és fusionar els serveis WIFI amb els serveis mòbils, encara que això no necessàriament afectaria les tarifes que actualment cobren les operadores. Sundar Pi-chai ha apuntat a la voluntat de millorar els serveis existents per eliminar els talls de les trucades, i desenvolupar un sistema que permeti reconnectar la trucada quan una de les línies falla. (de Mobile)

NOVES EINES



Whatsapp Web és ara compatible amb Firefox i Opera

Quan encara no hi ha dades oficials de la quantitat d’usuaris que des de desembre han començat a utilitzar Whatsapp web, el servei de missatgeria suma més prestacions i comença a usar-se amb els navegadors Firefox i Opera, i amb telèfons No-kia.

Tots els interessats a utilitzar Whatsapp en els seus PC d’escriptori, netbook, tablets o notebook, havien d’instal·lar, si o si fins ara, Google Chrome. Des d’aquesta setmana, el ser-vei de missatgeria instantani més utilitzat al món ha sumat una prestació molt demandada pels molts nous usuaris: els navega-dors Firefox i Opera.

WhatsApp web permet controlar des d’una pàgina web tots els contactes, xats de grup i converses associades a un compte de WhatsApp. Funciona com un mirall de l’aplicació real instal·lada al telèfon, de manera que el mòbil ha d’estar sempre sota co-bertura de dades o amb connexió a internet via WiFi. Per uti-litzar aquest format, l’usuari només ha d’obrir la pàgina oficial de WhatsApp web i escanejar un codi QR que apareix en ella a través de l’app mòbil. L’opció d’escaneig es troba al menú tradicional d’opcions dins de WhatsApp al telèfon. Una vegada que es produeix l’escaneig, s’obre una pàgina amb la llista de contactes i un espai on es veuen les converses que s’estan realitzant. (de Periódico Publicidad)

NOVES EINES



Facebook afegeix una nova eina per prevenir suïcidis

Facebook ha afegit una nova eina per ajudar a aquells usuaris que tinguin pensaments suïcides. Per a la seva creació, la com-panyia ha treballat amb organitzacions de salut mental, entre les que s’inclouen Save.org o la National Suicide Prevention Lifeline.

Gràcies a aquesta nova funció, a partir d’ara quan un usuari de la xarxa social llegeixi un missatge amb contingut sospitós podrà enviar un missatge anònim a Facebook, indicant-li que la persona té idees suïcides.

Automàticament, la xarxa social es posarà en contacte amb l’usuari, avisant que un amic pensa que està passant per un mal moment. La companyia li donarà la possibilitat de parlar amb algú o de disposar d’alguns consells. L’afectat pot triar en-tre parlar amb un amic personal o sol·licitar l’ajuda d’un profes-sional. La nova eina serà alliberada a Estats Units durant els propers mesos, i ja s’està treballant en una millora similar als sistemes utilitzats a Europa. (de Reuters)

Editors assenyalen que els percentatges de clics en WhatsApp són més alts que a Twitter o Facebook

La relació entre els editors i el servei de missatgeria instantà-nia WhatsApp podria qualificar-se com d’amor-odi. Mentre que cada vegada són més els que veuen en l’app grans números i possibilitats altres continuen veient una sèrie de problemes que fan que es compliqui la forma en què aquests s’acosten a la plataforma.

NOVES EINES



Per capçaleres com ara The Huffington Post UK o The Daily Mirror, que utilitzen WhatsApp per enviar alertes de notícies als seus lectors, el gran repte que els planteja l’ús de l’aplicació és aconseguir que la gent accepti rebre les seves notícies a través de la mateixa. Per poder obtenir les alertes, els lectors han de fer front a un procés de configuració que és bastant més llarg que un simple “follow” o “like”.

Això és només el principi ja que els editors han de afegir a cada usuari que s’hagi inscrit en el servei d’alertes a una llista de difusió per poder enviar les seves notícies a molts usuaris a la vegada. Un procés llarg que es complica encara més per part de WhatsApp que limita cadascuna d’aquestes llistes de difusió a 256 usuaris.

Però això no vol dir que tot sigui negatiu sinó que el problema és que ens trobem en una fase primària d’adaptació. L’editor York deixa clar que encara que suposa molta feina la veritat és que val la pena tot aquest esforç perquè el percentatge de clics a través de WhatsApp és “increïblement alt” en compara-ció amb Twitter i fins i tot amb Facebook. (de Marketing Directo)

NOVES EINES



Abramson i el futur del periodismePer Víctor de la Serna/ El Mundo

La directora acomiadada pel New York Times per raons mai es-clarides del tot, Jill Abramson, signava el passat divendres amb l’editorial Simon & Schuster un contracte per a la publicació d’un llibre sobre el futur de la premsa i del periodisme que -segons informacions oficioses- comporta el pagament d’un avançament proper al milió de dòlars: Bé per ella i pel sector editorial nord-americà, que sembla en millor situació que l’espanyol, on els impagaments són freqüents! En qualsevol cas, el fet que es valori tant un projecte que encara està per concretar demos-tra que interessa el desenllaç d’aquesta gran història de crisi i transformació que estem vivint, encara que sens dubte també pesa el morbo associat a la firma de Abramson. Quant a la seva visió sobre aquest desenllaç, ella ja s’ha esplaiat bastants ve-gades; sense anar més lluny, en una interessant entrevista amb Pablo Pardo publicada el mes passat per El Mundo.

Abramson creu més que altres en la supervivència, en una ver-sió potser més restringida, de la premsa impresa, i demostra un

sa grau d’escepticisme sobre alguns invents genials, com quan li pregunten sobre l’anomenat periodisme de dades: “És una cosa que no em entusiasma en general. Em sembla avorrit de vegades, i massa llunyà del lector del carrer. Em sembla que és la moda de l’any, igual que el periodisme ciutadà va ser la moda abans”. Algunes formes d’aquest periodisme sí que semblen interessar-la més, com les anàlisis estadístiques de la política que Nate Silver va fer fins al 2013 al Times, i que ara continua per separat: “Nate va fer una contribució molt significativa al

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



diari. La meva perspectiva és que el seu treball rebia molta més atenció quan ho publicava el Times que ara”.

Per aquí va el seu pensament: és més important que subsisteixi un periodisme veritable, carregat d’informacions pròpies i exclu-sives, que saber si els diaris de paper sobreviuran o no, però l’impacte i la influència que exerceixen els –grans- periòdics segueixen sent un plus. En certa mesura, una vacuna contra l’obsessió amb els clics, amb el nombre de visites a un mitjà a internet, que són imprescindibles en la recerca de finançament d’aquest mitjà, però que comporten el perill de portar-lo a la superficialitat informativa, a una forma de show business, que és el que va acabar desacreditant els serveis informatius d’un altre mitjà ja clàssic: la televisió.

The Secret Life of Figueres guanya el Carles Rahola de periodisme

Emoció i incertesa en l’acte de lliurament de la sisena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que orga-nitzen la Diputació de Girona i la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A diferència d’altres anys,

el nom dels guanyadors no s’havia avançat i això ha fet que l’expectació hagi estat màxima.

En aquesta edició, la representació alt empordanesa ha estat decisiva en els premis Rahola: Els figuerencs Josep Maria Da-costa, biòleg, i Joan Manuel Soldevilla, catedràtic d’institut, han estat guardonats per la sèrie The Secret Life of Figueres, publi-cada durant el 2014 a les pàgines del Setmanari de l’Alt Empor-dà. El 2013 ja van ser finalistes pel primer lliurament de la sèrie. A més, Vicenç Asensio, Carles Cereijo i l’equip de Visual 13 per La Jonquera: 20 anys sense frontera; i Màxim Castillo per La Carpeta, de la SER. (d‘AEC)

Jornades sobre l’experiència periodística a Tarragona

La setena edició del cicle de conferències Experiència de perio-dista comptarà el proper dilluns, 9 de març, amb la intervenció del corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica, Xavier Aldekoa. El popular comunicador, Toni Clapés, s’encarregarà de posar el punt final al cicle el 16 de març. Es tracta d’unes conferències




que organitza el Col·legi de Periodistes a Tarragona i la Càtedra Repsol d’Excel·lència en Comunicació.

Es pretén que professionals dels mitjans de comunicació posin a l’abast del públic la seva visió del món de la comunicació i la vivència personal del procés d’informació pública. El cicle va arrencar a finals de febrer amb el director de BTV i Barcelona FM, Sergi Vicente, i el dia 2 de març amb la periodista Cristina Puig.

L’activitat s’organitza des de 2009 i ha comptat amb la partici-pació de noms del periodisme català com Xavier Graset, Josep Capella, Ferran Espasa, Josep M. Martí, Jordi Basté, Josep Cuní, Raquel Sans o Antoni Bassas. Les conferències es duen a terme a les 19.30 hores a l’Antiga Audiència de Tarragona (Pl. del Pallol, 1-3). L’ entrada és gratuïta. (de Comunicació Pública)

Hackathon de periodisme de dades sobre la fam al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) or-ganitza entre els dies 18 i 20 de març una trobada col·laborativa

de programadors, periodistes i dissenyadors que se centrarà a buscar dades sobre la fam a Catalunya i Espanya i a presen-tar-les en forma de treballs periodístics interactius. El projecte guanyador d’aquest hackathon de periodisme de dades serà publicat a l’Ara.cat.

L’acte, que s’emmarca dins de la vuitena edició del Kosmopolis del CCCB, tindrà com a punt de partida el llibre El hambre, un ambiciós treball de 500 pàgines del periodista argentí Martín Caparrós, publicat fa poques setmanes, que aborda el feno-men de la fam al món. A partir d’aquesta base, el certamen proposarà als participants que recullin dades referides a la fam a Catalunya i Espanya, les analitzin, els donin un enfocament propi i les presentin de manera “clara i innovadora” en forma de reportatge interactiu.




Els equips participants podran ser d’un màxim de quatre perso-nes, i l’organització recomana que siguin multidisciplinaris, for-mats per programadors, dissenyadors, periodistes i documen-talistes. La trobada començarà el 18 de març a les 5 de la tarda, i els treballs hauran d’estar acabats el dia 20 a les 8 del vespre. L’endemà al matí es presentaran els projectes, i un jurat format pel director del CCCB, Vicenç Villatoro; el subdirector del diari Ara, David Miró; la periodista de dades Karma Peiró; el progra-mador Diego Pascual i l’escriptor Martín Caparrós, escollirà el guanyador. A més de veure publicat el seu projecte a la web de l’Ara, els guanyadors rebran llicències gratuïtes de llenguatges de programació i el carnet d’Amics del CCCB. (d’Ara)

Conferència del Cicle futur del Col·legi de Periodistes

El Col·legi de Periodistes organitza pel dijous 19 de març, a les 7 de la tarda, una conferència sobre Els mitjans de servei públic a Europa, dins el Cicle de debats Futur. Roberto Suárez, cap del Media Intelligence Service (MIS) de la Unió Europea de Ra-diodifusió (European Broadcasting Union-EBU) oferirà un ampli repertori de dades sobre tendències de consum, innovacions

tecnològiques i models de negoci i aportarà exemples recents sobre com els serveis públics estan fent front a les transforma-cions socials i econòmiques que estan sacsejant Europa. L’acta es farà al Caixa Fòrum. (de CPC)

El cicle Vermut & Periodisme tractarà sobre el tractament del sobiranisme

Demà, dissabte, a migdia, arrenca la segona edició del cicle Vermut & Periodisme, la trobada que reuneix diferents profes-




sionals per debatre i reflexionar sobre la professió i el tracta-ment que fan els mitjans sobre diferents temes d’actualitat.

La primera sessió d’aquesta temporada estarà dedicada a El sobiranisme català als mitjans. Per tractar la qüestió s’ha con-vidat l’escriptora Liz Castro; Jordi Pons, periodista de la secció política dels informatius de TV3; Leonor Mayor, col·laboradora entre d’altres de Diario Crítico; Saül Gordillo, cap de continguts digitals d’El Periódico, i Marc Martínez Amat, cap de política de RAC1.

Com en l’anterior temporada, les sessions de Vermut & Perio-distes es presentaran en forma de joc: s’interpel·larà els con-vidats amb preguntes i/o informacions que trobaran dins uns sobres de colors. Així, hauran de reflexionar sobre cites, titulars de premsa, declaracions o preguntes sobre el tema de la troba-da. Aquesta primera sessió, moderada per Marta Aguilar i Víctor F. Clares, tindrà lloc a l’espai Betahaus, de Gràcia (Barcelona). (de Comunicació 21)

Cursos al Col·legi de Periodistes de Catalunya

El Centre de Formació i Desenvolupament del Col·legi de Perio-distes de Catalunya anuncia nous cursos, que estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la infor-mació i la comunicació. Són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació. Més informació al 93 317 19 20 a la web www.cfd.periodistes.org o per correu electrònic a l’adreça [email protected]

Taller de Podcasts per a periodistes.- Barcelona. Dilluns 9 de març (de 16:00h a 20:00h) - L’objectiu del curs, dirigit per En-rique San Juan, és aprendre l’essencial per a la producció de podcasts de qualitat que generin audiència, fidelitat, repetició, subscripcions i una oportunitat de negoci per a periodistes, ja sigui en l’àmbit personal o com a part d’una organització.

Estadística bàsica per a periodistes.- Barcelona. Dimecres 11 de març (de 15:30h a 18:30h) - Aquest curs pretén proporcio-nar els conceptes mínims per comprendre i utilitzar, de manera




adequada el producte de l’activitat estadística. Sense formula-ció matemàtica i de manera amena però rigorosa, s’establiran les idees bàsiques que permeten evitar errors en la interpreta-ció i comunicació de resultats estadístics.

Taller de Videoperiodisme per a mitjans digitals.- Barcelona. Di-jous 12 de març (de 09:30h a 13:30h) - En aquest taller pràctic, els professors Josep Morell i Josep Serra abordaran la produc-ció de vídeos de forma global: concepció, captació d’imatges i postproducció. També s’analitzaran les situacions que cal cobrir de forma més habitual i es proposaran solucions que ajudin a millorar el resultat final.

Com contactar amb Edward Snowden.- Girona. Dijous 26 de març (de 10:00h a 15:00h) - Aquest curs dóna les eines per do-minar aspectes bàsics de seguretat informàtica. S’introdueixen conceptes com el xifratge, la criptografia asimètrica, la deep web, la petjada digital i l’anonimat a internet donant eines als periodistes perquè els puguin aplicar en la seva feina diària.

Extending your English for journalism: producing and selling Works.- Barcelona. Divendres 13 i 20 de març (de 10:00h a 14:00h) - This course builds upon both English for Journalists

and Advanced English for Journalists, giving practical insight into how to pitch story ideas to English-language media: who to sell to, different writing styles / political biases to consider and examining how to build your personal journalistic brand in English. There will also be an emphasis on producing English-language journalism. (del Col·legi de Periodistes de Catalunya)




Arriba Dropcoin, el botó de “M’agrada” amb “propina”Per Bàrbara Yuste / Cuarto Poder

“Una eina que apel·la al gest, la voluntarietat i la senzillesa”. Així defineixen els seus impulsors a Dropcoin, un botó que permet donar petites quantitats a un contingut digital. Es tracta d’”una espècie de ‘M’agrada’ sonor” a través del qual un usuari pot fer una petita aportació econòmica, que va dels 0,10 als 2 eu-ros. Iñaki Sebastian, membre de l’equip fundador i coordinador del projecte, assegura que el valor diferencial d’aquest recurs davant dels que ja hi ha al mercat és “apel·lar a un gest de vo-luntarietat de la gent, molt assequible per a qualsevol butxaca”.

I és que, a diferència d’eines similars, Dropcoin pretén ser un sistema de donacions o micro-aportacions molt simple i a l’abast de qualsevol persona, fugint a més del compromís que per qualsevol pot comportar una subscripció mensual o anual a un mitjà digital. “És una bona manera que un bloc o un mitjà pu-

gui obtenir ingressos” a partir de les petites contribucions dels seus lectors sense que això suposi un gran esforç per a aquests últims, sobretot, en aquests moments de dificultats econòmi-ques pels quals travessa aquest país.

Donacions mínimesLa idea d’aquesta iniciativa, segons explica Sebastian, era oferir als usuaris una via per donar suport o col·laborar amb aquells continguts que els agraden i interessen. “En el temps que hem estat desenvolupant aquesta eina, m’he adonat que la gent vol donar, vol col·laborar amb les coses que li agraden”, confessa per afegir després que “la majoria de les campanyes

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



de crowdfunding que s’han llançat fins ara, exigeixen una apor-tació mínima de cinc euros, però amb Dropcoin la gent pot do-nar molt menys”. I aquesta és, sens dubte, una de les diferèn-cies més importants que porta aquest sistema de col·laboració. Actualment, hi ha tres mitjans digitals que han optat per incor-porar el botó. Són Jot Down, Politikon i LaCaffe.

Encara que el desenvolupament tècnic d’aquesta eina ha supo-sat una inversió de temps important, Sebastian assegura que el que més els ha costat és trobar un banc “que ens donés suport en la gestió dels pagaments”. Després de molt esforç i negociacions, Banc Sabadell ha acceptat participar en aquesta iniciativa.

Preguntat per si aquest tipus d’eines podrien ser l’alternativa als actuals models de finançament que tenen els mitjans digitals, Sebastian té molt clar que tot dependrà de si s’aconsegueix la seva popularització: “Si aconseguim que la gent entengui que el botó és útil, segurament aquesta fórmula d’obtenir ingressos conviurà amb altres que ja s’estan imposant en l’àmbit periodís-tic com és el model basat en els socis”. En qualsevol cas, està convençut que aquestes eines de donacions mai substituiran els sistemes de subscripció o altres vies de finançament.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



La premsa escrita desapareix. El periodisme, noPer Aurelio Vázquez, periodista / de DircomNews

Començaré pel final: aquest és un article optimista que acaba exactament com suggereix el titular: la premsa escrita desapa-reix; el periodisme, no. Començament amb aquest auto-spoiler perquè les xifres que donaré no agafin desprevinguts als lec-tors. Ja fa anys que tenim entre mans el debat sobre el futur de la premsa escrita. Abandonat el discurs apocalíptic de fa uns anys (molt similar al que va provocar la irrupció de la ràdio en els anys 30), sembla que les posicions s’han moderat: ja són pocs el que aposten per la desaparició total de la premsa escrita, i menys encara els que confien en una recuperació del paper com a mitjà favorit. Potser perquè la realitat ha anat im-posant la seva pròpia lògica, aliena a les opinions d’uns i altres. I aquesta lògica, a dia d’avui, diu que la premsa retrocedeix de manera contundent mentre que els mitjans online creix expo-nencialment.

Ja no és una opinió, ni un pronòstic més o menys encertat: és un fet. Llegeixo a la web de l’AIMC un document titulat Marc General dels Mitjans a Espanya que fa un retrat contundent. Fixeu-vos: la penetració dels diaris en la societat espanyola va aconseguir en 2008 el seu punt àlgid (42,1% de la població), mentre que ara se situa en el 29,8%, és a dir, el nivell més baix des de 1980. Anem al temps dedicat als mitjans: en 2008 dedi-

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



càvem una mitjana de 17 minuts a la premsa diària. Ara són 11 minuts, la xifra més baixa des que es va començar a mesurar, el 1997. En canvi, el consum d’Internet ha passat en aquest ma-teix període de 41 a 100 minuts. És a dir: dediquem 10 vegades més temps a Internet que a la premsa.

Mireu el pastís de la inversió publicitària a Espanya, segons IMC

Bé, podria ser una caiguda puntual: un sot derivat de la crisi, es podria argumentar. Però em temo que en aquest punt les xifres tampoc deixen molt espai per al dubte. Per descomptat que ningú té una bola de vidre, però la lògica (la mateixa que ens parla a través de les dades) imposa la seva llei implacable. Anem a veure què ha passat durant els anys de crisi amb altres mitjans. Entre 2008 i 2014, el consum de televisió ha passat de 224-237,8 minuts, molt a prop del seu màxim històric. La ràdio, molt colpejada també per la crisi, ha passat de 104 a 108 mi-nuts, molt a prop també del seu màxim històric.

El diari digital PR Notícies parlava fa pocs dies d’”absoluta cai-guda de la premsa escrita”, i ho feia amb dades. És a dir: entre 2008 i 2014, i segons dades de l’OJD, els diaris El Mundo, ABC, El País i La Razón han perdut la meitat de la seva difusió. El més significatiu és que les xifres cauen també respecte a 2013 (un -11% en difusió). Això explica que, des de l’inici de la crisi, hagin desaparegut més de 25.000 quioscos de premsa a Es-panya. Més evidències: la Associació de la Premsa de Madrid anunciava a finals de 2013 que, entre 2008 i 2013, havien tan-cat 280 mitjans (la imensa majoria en paper).




I què diuen els anunciants? Confien les empreses en la premsa escrita? Vegem. Segons l’Estudi Infoadex d’inversió publicitària a Espanya 2014, la inversió en premsa escrita durant 2013 (úl-tima dada disponible) va caure un 13,5%, patacada notable que un any més confirma la pèrdua de confiança dels anunciants. Endevinen què va passar amb la publicitat a Internet? Doncs que va créixer, concretament un 1,8%. En conjunt, la inversió en premsa diària ja només representa un 15,6% del “pastís”, lluny de del 40% de la tele i fins i tot del 21% d’Internet.

La veritat és que totes aquestes dades, al meu entendre, no descriuen un panorama pessimista (ho seria si la premsa fos l’únic mitjà possible per al periodisme). Senzillament, retraten un nou estat de coses; un nou sector i una nova professió, defi-nitivament reiventada, que ha deixat enrere el paper (recordem: el 15% del total de la inversió i lectors en caiguda lliure). Així que diguem-ho ja ben alt i clar: la premsa en paper desapa-reix, o tendeix a desaparèixer (el temps dirà si manté un lloc en les nostres vides). Però el periodisme, és a dir, el difícil art d’explicar coses de la manera més fidedigna possible, segueix vigent. Ahir, a la premsa escrita. Avui, i sembla ser que sobretot demà, principalment a Internet. Canvia el suport, canvien els reptes. Ara ens toca superar!




Bassas: “El periodista ha de tenir una subjectivitat tan responsable que gairebé sigui objectivitat”Per Rosa Peroy / La Mañana

Antoni Bassas (Barcelona, 1961) és un referent del periodis-me actual a Catalunya, tant en televisió, ràdio i premsa escrita. Ens fa reflexionar sobre el paper cabdal que els mitjans han de tenir en el procés històric que estem vivint i exigeix rigor al periodista, perquè qui el llegeix està tan informat i és tan o més intel·ligent que ell.

El mitjans locals són la prova actual d’identitat Són la prova d’existència d’una comunitat. Donen fe d’un relat d’una identitat col·lectiva, que es parla a ella mateixa: és la manera que la comarca, la demarcació o el país -depèn de l’àmbit que abra-ci- s’identifica a ella mateixa i és una àgora per fer-se visible a l’exterior.

Els diaris locals permeten una permeabilitat que és més difícil que els generalistes? Per descomptat. Un diari de Ponent farà un ressò de l’actualitat ponentina que un diari generalista -i aquí també podem encabir-hi les ràdios i les televisions- no port dur a terme. Però no són autoexcloents: òbviament es complementen ambdues visions.

Parlant de complementar, com veu la convivència entre la premsa escrita i la digital?Hi ha debats i seminaris constants sobre això i encara no sa-bem el futur: és veritat que està baixant la venda de paper,

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



però també costa fer pagar els continguts a la xarxa. La nostra obligació, com a periodistes, és fer imprescindible el nostre pro-ducte, que és la informació, i serà igual en quina plataforma el venem. Ens trobem a l’Ara que, quan pengem el pdf del diari a les 11 de la nit, molta gent abans d’anar a dormir el llegeix. Hem d’anar a buscar el lector en canals que fins ara no el trobàvem.

Cal que es valori el sentit de la premsa, doncs.Però la condició és que el lector valori la nostra tasca com a ne-cessària: només si som útils es posarà en valor la nostra feina.

Els periodistes hem de tenir una “subjectvitat responsa-ble”?L’objectivitat existeix només per a un objecte. Els periodistes som individus i, per tant, subjectius. La diferència entre un pe-riodista i un altre professional -encara que sigui molt usuari de les xarxes- és que al periodista se li ha d’exigir una subjectivitat tan responsable, tan honesta, que gairebé sigui objectivitat.

Quin paper tenen els mitjans en el procés sobiranista?Molt rellevant: si justament estem discutint si veurem néixer o no un nou estat, ara més que mai és important oferir una bona informació, un bon debat: finalment, una bona noticia.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Set claus per a la transformació digitalPer Interactive

Un eBook de Foxize School recull opinions sobre la transforma-ció digital dels negocis en boca de quaranta prestigiosos pro-fessionals: canviar la cultura empresarial, centrar-se en el client i formar talent digital, entre d’altres.

L’escola de negocis digitals Foxize School ha reunit en un eBook col·laboratiu les reflexions de 40 directius sobre la trans-formació digital dels negocis. Més de 80 pàgines amb idees i coneixement exclusiu de prestigiosos experts en què el lector descobrirà quins són els reptes, els límits i les noves oportuni-tats que ofereix la digitalització , a més del procés a seguir.Les set claus de la transformació digital dels negocis són:

1. Centrar-se en el client.- “Cal desenvolupar un model de ne-goci de veritat orientat i centrat en CLIENT. Hem d’aprendre a gestionar segments d’un”, Fernando Boza, director de canals digitals a Banco Santander (@fboza).

2. Canvi de cultura i visió de l’empresa.- “Cal definir la visió digital i encaixar a nivell operatiu en l’empresa de manera que

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



s’adapti com un guant a la realitat, cultura, equips i entorns de l’empresa”, Fernando Rodríguez Peralta, Managing Director de Capgemini Consulting Spain.

3. Canvi de processos.- “Els primers passos digitals en la ma-joria de les empreses consisteixen en la mecanització i optimit-zació de processos interns. Moltes van començar fa temps amb la comptabilitat, la gestió d’estocs o els ja més sofisticats ERP o CRM, i encara hi ha alguns que amb prou feines comencen”, Genís Roca, fundador i president de RocaSalvatella (@genis-roca).

4. Tecnologia.- “Una de les dimensions que acompanyarà el procés de transformació és la Intel·ligència: eines que permetin anticipar-se i entendre el context, així com transformar les da-des en coneixement”, Carolina Fàbregas, Head of Digital Màr-queting Iberia a Microsoft (@Fabregas_Carol).

5. Formació del talent digital.- “Com formarem i capacitarem les persones perquè adquireixin aquest nou idioma i aquesta nova forma de fer? (...) Com atraurem persones de talent digital perquè impulsin l’organització?”, Fernando de la Rosa, funda-dor de Foxize School (@titonet). Al seu torn, Juan Diego Polo,

creador i editor de wwwhatsnew, assenyala: “Perquè puguem parlar de transformació digital a les empreses hem de “ensen-yar a llegir” als empresaris, i això s’ha de fer amb programes subvencionats pel govern” (@juandiegopolo).

6. Habilitats directives.- “La principal missió d’un CEO respon-sable en els nostres dies és estar pensant intensament en la transformació del seu negoci. (...) La transformació digital pas-sa perquè els ‘dits’ que la dirigeixen i prenen decisions s’armin de valor i desaprenguin tot el que ja no és útil”, Josep-Maria Fà-bregas, director del Màster en Màrqueting Directe i Digital UPF Barcelona School of Management (@josepmfabregas).

7. Pressupost.- “Si no hi ha pressupost no hi ha canvi. I quan es toquen els pressupostos de les organitzacions, les creences i les bones intencions passen a valer menys en termes estra-tègics (...) Poques organitzacions realment doten els recursos necessaris per fer realitat la transformació que es requereix”, Beatriz Bahima, Southern Europe director a Bacardi (@beab-aformen).

Una altra de les reflexions generalitzades i en què han coincidit una gran majoria dels participants és que la transformació digi-




tal no és una opció, sinó una cosa inevitable que afectarà totes les empreses tard o d’hora. Així ho afirma Francisco Asensi, director general d’Endemol Beyond Spain (@fasensi), en fer una retrospectiva sobre la indústria de l’entreteniment: “Aques-ta transformació des de fora ha seguit avançant i aconseguint de mica en mica les diferents activitats (...) El pla ja no funcio-nava igual. Tot s’havia transformat fins i tot passant per sobre de la passivitat de les indústries afectades. La transformació no necessitava agents interns. Simplement succeeix en la nova era digital”.

El Butlletí de l’AMIC us ofereix gratuïtament l’e-book Transfor-mación Digital de los Negocios. Només cal que CLIQUEU AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_756.pdf



Els Clubs de Subscriptors, taula de salvació per a la premsa?Per Pilar Gómez-Borrero / 2IP Instituto para la Innovación Pe-riodística

Entre els anys 2010 i 2012 l’oferta de cupons de descompte en línia gràcies al model de “compra col·lectiva” o couponing es va convertir en un filó de nous ingressos en Internet que calia ex-plotar. Llocs com LetsBonus (setembre 2009), Groupon (Creat el 2008 ia Espanya des de març 2010), Offerum (març 2010) i Groupalia (Maig 2010) presentaven xifres de negoci molt atrac-tives. Tan és així, que els principals mitjans de comunicació van decidir desenvolupar les seves pròpies propostes: el Grup Godó -al costat de Letsbonus- llança en agost 2011 Vivirvip.com, el Grup Prisa crea Planejo al maig 2011 (a l’agost 2013 ho ven a Offerum) i Vocento aposta per la hiperlocalitat amb Oferplan a l’abril 2012. Aquest servei ofert per una capçalera tradicional era considerat com una forma més de fidelitzar als seus lectors.

El 2015 aquesta febre de compra col·lectiva ja ha passat però els mitjans de comunicació segueixen tenint la necessitat de fidelitzar el lector i així aconseguir el realment rellevant: mone-titzar el contingut. Veiem com ara l’estratègia de les principals capçaleres de la premsa (paper+digital) s’està centrant en mun-tar clubs de subscriptors, estudiar-los a fons i oferir beneficis exclusius.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Javier Cabrerizo, director general d’Unidad Editorial, assegura que, “augmentant el valor de la meva subscripció puc sostenir els preus i a més fidelitzar al meu lector”. Cabrerizo considera que els Media no han treballat fins ara la captació de client i venda sistemàtica del contingut. “En un món en el que neces-sites captar cada lector, el coneixement del client es converteix en una cosa absolutament essencial. Per això ara necessites tenir una acció proactiva, programàtica, sistemàtica i dirigida de venda”. A Unidad Editorial ha un equip de 25 persones al vol-tant de les subscripcions i un altre grup de 8 persones compost per matemàtics, estadístics, arquitectes de dades treballant en anàlisi de dades (big data) en tres àrees de negoci: B2B, B2C i la publicitat (targetitzada).

Club de subscriptors, un programa de beneficis exclusiusLa condició de subscriptor proporciona -en la majoria dels dia-ris- una targeta de soci de pertinença a un Club on trobar be-neficis exclusius.

Les categories dels productes o serveis que aquests clubs ofe-reixen són molt similars (Gastronomia, turisme, moda, bellesa, espectacles...) Les diferències, encara que petites, les trobem respecte a la periodicitat de subscripció mínima exigida així com el número de targetes por subscriptor que rebran para beneficiar-se de las oportunitats del club (el més habitual es rebre’n 2).

El diari La Nación (Argentina) és un dels pioners en oferir un programa de beneficis als seus lectors -des de 1995- i amb un Club de subscriptors des de 2003. També és innovador en crear (en 2009) una categoria Premium dins del propi club si la subs-cripció a La Nación és durant més de dos dies a la setmana o si es combina amb alguna de les revistes del grup: Hola!, Brando, Jardin, Living, Lugares, Ohlalá!, Maru, Susana o Rolling Stone.

Una altra de les particularitats de La Nación és la creació el 2012 de la Targeta OK!, un programa de beneficis alternatiu al Club (amb oportunitats diferents), destinat als no subscriptors.




Una manera complementària de comercialitzar les bases de dades dels seus lectors. A l’octubre de 2012 La Nación va or-ganitzar una gran festa amb motiu del milió de subscriptors que esperaven arribar a final d’aquest any.

Si analitzem la presència del club de subscriptors de La Nación en les xarxes socials trobem que compten amb perfils propis (no tots el tenen) i com a principi de febrer 2015 comptaven amb 245.153 likes a Facebook i amb 156.846 followers a Twitter. La seva aposta pels dispositius mòbils també és excepcional ja que no tots han desenvolupat aplicacions pròpies gratuïtes i per a diferents sistemes operatius: Android, IOS i RIM.

Un segon exemple llatinoamericà de Club de lectors és el del diari El Mercurio (Xile). Segons s’ha publicat a l’octubre de 2012 (tot just un any del seu naixement) comptava amb 266.000 so-cis. Té perfils socials propis amb gairebé 60.000 seguidors a Facebook (ha baixat la seva activitat en aquesta xarxa social) i 9.000 a Twitter. Destacar l’edició mensual de la Revista El Club que distribueixen amb el diari el primer diumenge de cada mes. A més, setmanalment envien un Newsletter amb les ofertes del Club. Una altra particularitat d’aquesta capçalera és la creació a l’octubre de 2012 del “Club Verd”, un programa de beneficis

i descomptes relacionats amb un consum socioambientalment responsable. Exemples: descomptes en restaurants orgànics, cotxes híbrids, bicicletes, medicaments naturals...

De la targeta del club a la targeta de crèditUna vegada que aconseguim la difícil tasca de tenir un lector fidel, que llegeixi el nostre contingut editorial i es beneficia de descomptes per pertànyer a un Club de subscriptors, sorgeix una pregunta: està tot fet? La resposta és no. Alguns mitjans ja van un pas més enllà i tanquen el cercle amb l’opció de facilitar-los una targeta de crèdit American Express “que potencia i am-plia els beneficis del Club de Lectors”, com és el cas de l’aliança entre el Club de Lectors d’El Mercurio i el Banc Santander o la Targeta Visa Or que ofereix La Premsa (Hondures) als seus socis.

A Espanya...L’any 2014 es pot dir que ha estat el de l’aposta pels Club de subscriptors a Espanya. Al març es llança el de Prisa i al maig ho fa Unidad Editorial.

La proposta de Prisa és El País+ on, no només ofereix des-comptes en la compra de entrades, en restaurants, viatges,




moda o tecnologia sinó que promet organitzar “Jornades de portes obertes a la redacció central de Madrid perquè els lectors puguin conèixer com s’elabora el diari cada dia. Seran visites per grups, que tindran oportunitat de recórrer les diferents sec-cions, assistir al procés de selecció de les notícies que configu-ren la primera pàgina i veure el funcionament de les rotatives.”

Les publicacions d’Unidad Editorial (El Mundo, Marca, Expan-sión, Telva, Actualidad Económica, Golf Digest i Marca Motor) s’engloben a El Club (compost per 350 marques i 1.500 esta-bliments de tot Espanya). Els subscriptors rebran una targeta personalitzada que hauran d’activar per poder gaudir dels be-neficis. Són “diverses desenes de milers les targetes que s’han emès “d’aquest programa de fidelització segons explica Ja-vier Cabrerizo, director general d’Unidad Editorial. A través de l’aplicació mòbil d’’El Club’ els socis, mitjançant un sistema de geolocalització, poden consultar els establiments més propers adherits al programa. A més, han creat El Club Experiencias “on poder participar en sortejos i gaudir d’experiències exclusives (Fashion Week de Madrid”, per exemple)

Així com El País+ utilitza els seus perfils socials del diari per informar sobre els beneficis del Club de subscriptors, El Club

d’Unidad Editorial ha creat perfils independents a les capçale-res. Compta amb gairebé 12.000 likes a Facebook i amb més de 6.100 a Twitter_@ElClub

També hi ha altres clubs de subscriptors com els del Diari de Navarra o La Vanguardia. En el cas del diari del Grup Godó, ofereix fins a 6 targetes per subscriptor -una excepció- i compta amb un compte independent a Twitter (amb 1.700 seguidors @Club_Vanguardia) per al programa de beneficis. El Periódico de Catalunya (Grup Zeta), per la seva banda, va arribar a un acord al novembre de 2014 amb el club de cultura TR3SC perquè tots els subscriptors que estiguin abonats al diari per un període mínim de tres mesos en la seva edició impresa o un any en el seu edició digital rebin de forma gratuïta el carnet d’aquest club.

Finalment, esmentar el diari Última Hora Mallorca (Grup Se-rra) que compta des 1998 amb un Club del Subscriptor al qual pertanyen més de 14.000 socis i la url és precisament aquesta http://clubdelsuscriptor.com/

Dues estratègies de fidelització amb el lector més enllà del Club de subscriptors mereixen la seva anàlisi: En primer lloc, el Club-marca.com (Diari Marca), ofereix la possibilitat de gaudir d’un


http://clubdelsuscriptor.com/



catàleg de regals bescanviables per punts que s’obtenen a tra-vés dels codis únics que es publiquen en el diari imprès. A més, el registre permet participar en els sortejos que organitzi el diari esportiu madrileny.

D’altra banda, quioscos digitals com Orbyt o Kiosko i Más, te-nen també el seu apartat de promocions exclusives als seus subscriptors. Al Dutyfree de Orbyt, hi ha sortejos i descomptes i a El Club de los Viernes, envien per email propostes amb fins a un 70% de descompte.

Quants subscriptors necessito per a la rendibilitat?Les xifres de subscriptors en diaris espanyols és no és una informació pública ni fàcil d’obtenir. Amb les dades sobre les subscripcions individuals (exemplars venuts i servits als subs-criptors de la publicació) i les subscripcions col·lectives (Exem-plars venuts a patrocinadors i empreses que són servits als subscriptors que aquestes seleccionen) que es recullen en les actes mensuals que audita l’OJD es podria conèixer la situació real del mercat.De moment, aquests programes de beneficis estan delimitats geogràficament a Espanya, amb la restricció que això comporta a més de la competència existent.

Apostes com la del diari El País per Llatinoamèrica (especial-ment Mèxic, però també amb edicions a Xile, Argentina o Re-pública Dominicana) podrien trobar una oportunitat de negoci ampliant l’oferta d’avantatges exclusius en aquests països.

És hora de rendibilitzar cada subscriptor, lector a lector, i no maquillar les xifres de difusió regalant blocs corporatius ni ac-cessos gratuïts als paywalls digitals. Per això, la fidelitat dels clients és un paràmetre sobre el qual construir nous models de negoci i fonts d’ingrés per als diaris. La combinació d’un contin-gut editorial imprès amb els avantatges que proporciona la tec-nologia (conèixer les seves audiències digitals) ha de propor-cionar als mitjans de comunicació una oportunitat de recuperar la seva rendibilitat. Treballar les accions proactives del B2C, buscar noves vies de col·laboració B2B i la targetización de la publicitat són tres eixos fonamentals d’explotació per al negoci de la premsa. Els clubs de subscriptors comprenen aquestes tres àrees, el temps confirmarà si es convertiran en el anell mà-gic que controli el negoci de la premsa.




La premsa diària als Països Catalans Per Estanis Alcover i Martí, periodista / Comunicació 21

Malauradament, la davallada de vendes de la premsa diària no té aturador. Per exemple, els quatre grans diaris de Madrid, sobre els quals ens volen fer creure que pivota el quart poder de l’Estat, continuen amb el seu declivi que ha marcat la crisi del sector. El Butlletí de l’AMIC de fa quinze dies ens deia que, si sumem les difusions d’ABC, El Mundo i El País (amb voca-ció de diaris nacionals), es registrava una pèrdua de 460.000 exemplars entre 2007 i 2014. Percentualment s’han deixat en vuit anys la meitat dels seus exemplars: des dels 999.527 fins als 538.000. Ull viu!

A casa nostra, les vendes dels diaris catalans també van a la deriva. La situació és molt pitjor que fa dotze mesos i les caigu-des en difusió van del -4,3% de La Vanguardia al -20,6% d’El Periódico. De mitjana, aquests dos grans diaris catalans, que podríem posar en el mateix sac dels diaris d’abast estatal, han superat el 34% de caiguda de difusió durant els darrers vuit anys.

La Vanguardia s’ha deixat en difusió respecte al març de l’any passat ni més ni menys que 10.420 exemplars, fet que suposa una caiguda del 6,5% fins a quedar amb 149.055. En vendes les coses han anat encara pitjor. La capçalera barcelonina re-trocedeix un 14,3% i 7.199 exemplars per sumar un total de vendes de 43.137. Una cosa semblant, però més greu encara, ha passat amb El Periódico. El diari de Zeta ha perdut en dotze mesos 15.287 números i un 14% en difusió, mentre que en quioscos la caiguda arriba al 20,6% i els 14.373 exemplars.

De tota manera, però, llegint el recent informe de Comunicació 21 sobre els diaris més llegits als Països Catalans, ens ado-

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



nem que hi ha lectors fidels que semblen garantir la venda de premsa en paper. Vés a saber fins quan. L’alegria més gran la dóna l’autor del text, Pere Giménez, quan ens diu que les da-des d’OJD corresponents al conjunt de 2014 mostren com La Vanguardia, Última Hora i Levante-EMV són els diaris que van tenir una major difusió a Catalunya, Illes Balears i País Valen-cià, respectivament. És a dir, als Països Catalans encara són líders els diaris fets a cada territori, mantenint a ratlla la premsa de Madrid que durant uns anys va fer un enorme creixement en els territoris de parla catalana.

Les grans estadístiques que es difonen a partir de les dades de l’OJD, però, obliden reflectir el poder de la premsa comarcal i local, els diaris de la qual, precisament, es mantenen líders en les seves demarcacions a força distància de la premsa barce-lonina. Vindria a ser un calc del que passa entre la premsa de Madrid (la nacional espanyola) als Països Catalans, i la premsa del cap i casal (la nacional catalana) a les comarques del país. Però, a més, hi ha la gran xarxa de premsa comarcal i local.

S’ha de dir, però, que ni a les Illes Balears ni al País Valencià no es pot parlar de veritable premsa regional que vertebri in-formativa i territorialment la balearitat ni la valencianitat, i per

tant només hi ha una premsa local, per a cada illa o per a cada província, respectivament.

A Catalunya, l’aparició del fenomen de la premsa comarcal diària continua interessant arreu, perquè el fenomen no només es manté sinó que millora, fins i tot en lectors i subscriptors, dels quals en són els reis (amb l’honrosa excepció de La Van-guardia, amb un tant per cent semblant), i ha representat l’únic increment real de difusió de premsa pròpia en vint-i-cinc anys. Tanmateix, el seu pes específic comença a ser equiparable al pes de la premsa barcelonina, amb una diferència percentual que no arriba al 7% si sumem diaris i setmanaris de la premsa de proximitat. En 25 anys, la difusió de la premsa comarcal i local ha passat de tot just el 10,2% de la difusió total al 42%. Més seriós del que sembla i enormement desconegut pels pu-blicitaris, que continuen mirant cap a una altra banda.

Més enllà del detall de xifres, la potència de la premsa catala-na (tota) entre els seus ciutadans és molt superior a la que té la premsa de Madrid entre tots els espanyols. La suma de la difusió de la premsa catalana (auditada per l’OJD) i que inclou les vendes a quiosc, les subscripcions i les vendes en bloc, per-met establir, si no relacions de causa-efecte, com a mínim co-




rrespondències clares entre l’organització política i l’estructura de les difusions de premsa. Certament, és difícil saber si ha estat una estructura política territorial feble la que pot expli-car la inexistència d’una premsa sòlida en el mateix espai, o bé si la manca d’una bona estructura informativa autòctona té efectes negatius en l’establiment d’una sòlida vida política au-tònoma. Però sí que podem afirmar que el model autonòmic d’organització territorial de l’Espanya postfranquista ha tingut èxits d’implantació desiguals en l’àmbit dels Països Catalans paral·lels a les evolucions del mercat periodístic.

Un fet que hem de lamentar, perquè tant els valencians com els illencs han fet –i estan fent– tot el que poden, ja que en síntesi, correspon, en primer lloc, a l’increment de la vertebració territo-rial espanyola, visible tant per l’augment del pes de la premsa central de penetració com pel procés d’homogeneïtzació de les grans dades de difusió, taxes de lectura i quotes de mercat. En segon lloc, és clar que, en vint-i-cinc anys, el marc territorial dels Països Catalans, si més no en el terreny de la premsa, no només no s’ha reforçat, sinó que en termes relatius ha perdut força arreu, excepte a Catalunya.

Com reflecteix el treball de Comunicació 21, i si ens cenyim a la premsa escrita i pensada en català als Països Catalans, no ha estat possible crear un espai regional periodístic i el paper de la premsa provincial ha sigut recessiu. S’ha intentat (mireu sinó els projectes no reeixits d’El Punt i l’Ara) però qui podria estendre la mà (institucions i teixit industrial), mira cap a una altra banda.

Per mostrar que ens queda molt de camí per recórrer, acabo amb el titular de Comunicació 21: “La Vanguardia, Última Hora i Levante-EMV: els més llegits el 2014 als Països Catalans”. LV a Catalunya, UH a les Illes i Levante al País Valencià. Només La Vanguardia es ven escrita en català, i encara només la mei-tat de la seva edició.


EL BUTLLETÍ de l’amic · Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 06/03/2015 número 127...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · Premsa, comunicació, publicitat i màrqueting 06/03/2015 número 127...