CONTINGUTS:

RUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCA

Si una festa permet el desenfrenament i el trencament de les normes, la supressió de les jerarquies per part dels participants i la permissivitat davant d’allò que normalment està prohibit i castigat, aquesta és,

sens dubte, el Carnaval o Carnestoltes. Originalment, en temps dels grecs i els romans, era un ritus pagà que es va incorporar a les festes de l’església catòlica per celebrar l’acomiadament dels excessos i per preparar-se per al dejú, la repressió dels instints i la severitat que suposa la Quaresma. La paraula “Carnaval” es comença a usar a Europa, a finals del segle XV, deriva de l’italià “carnevale”, mot compost i derivat de “carne” i “levare” (llevar).

En tot cas, els carnavals no només han estat històricament divertiments folklòrics, sinó que també van obrir el camí a la crítica política, cosa que, lluny de desaparèixer, s’ha anat accentuant a moltes bandes del món. Com a la resta

del planeta, a Espanya, les festes del Carnaval a Espanya depenen del calendari litúrgic, si bé generalment se

celebren durant el mes de febrer, 40 dies abans de la Setmana Santa (des del Dijous Llarder –la data exacta depèn de la lluna, però serà sempre i en tot cas entre el

29 de gener i el 4 de març- fins al Dimecres de Cendra, que caurà entre el 4 de febrer i el 10 de març).

A l’Estat espanyol, les celebracions carnavalesques més destacades són les de Cadis i de les Canàries; en el cas de les Illes Balears tenen gran participació popular d’uns anys cap aquí. A Mallorca, el Carnaval és conegut també com la festa “dels darrers dies” i és molt típic menjar l’ensaïmada de tallades. Pel que fa a l’estranger, els pols de referència quan parlam del Carnaval són Rio de Janeiro, Venècia o Nova Orleans. En qualsevol cas, mai no hi poden faltar les desfilades de carrosses pels carrers, les disfresses, els balls de les màscares i la música.

EXEMPLAR

GRATUïT

Illa de Mallorca, 15 Febrer 2010

Núm. 2/10

El Carnaval o el trencament de les normesEl Carnaval o el trencament de les normesEl Carnaval o el trencament de les normesEl Carnaval o el trencament de les normes

Reportatge: Reportatge: Reportatge: Reportatge: L’Associació d’Amics del Ferrocarril de BalearsL’Associació d’Amics del Ferrocarril de BalearsL’Associació d’Amics del Ferrocarril de BalearsL’Associació d’Amics del Ferrocarril de Balears

Personatge: Personatge: Personatge: Personatge: Ramon Llull (1232Ramon Llull (1232Ramon Llull (1232Ramon Llull (1232----1233/13151233/13151233/13151233/1315----1316)1316)1316)1316)

Gran Gourmet: Gran Gourmet: Gran Gourmet: Gran Gourmet: La LunaLa LunaLa LunaLa Luna————Embutidos AguilóEmbutidos AguilóEmbutidos AguilóEmbutidos Aguiló

Bon Profit: Bon Profit: Bon Profit: Bon Profit: Escaldums d’Indiota i Faraona amb pilotes de carn magra Escaldums d’Indiota i Faraona amb pilotes de carn magra Escaldums d’Indiota i Faraona amb pilotes de carn magra Escaldums d’Indiota i Faraona amb pilotes de carn magra

i fruits secsi fruits secsi fruits secsi fruits secs

La Casa Museu Llorenç Villalonga, situada a la vila de Binissalem, és un edifici típic mallorquí, conegut amb el nom de Can Sabater, on l’escriptor va residir els mesos d’estiu i durant la Guerra Civil. Va ser adquirit pel Consell de Mallorca el desembre de 1996 i, després de constituir-se en fundació, es va inaugurar com a Casa Museu el 28 de maig de 1999.

El seu objectiu principal és difondre la figura i l’obra d’un dels literats mallorquins més importants del segle XX, de personalitat intel�lectual reco-neguda i autor d'una vasta obra literària i periodística. Al mateix temps, la Casa Museu pretén ser un centre aglutinador i generador d’activitats relacionades amb la literatura illenca del segle XX i, per extensió, de la literatura d’arreu del món.

La casa es manté tal com estava en vida de

l’escriptor i només s’hi han fet algunes reformes que no han afectat l’estructura original. Un dels indrets més interessants d’aquest recorregut és el despatx, en el primer pis, on es conserva el mobiliari que hi havia en vida de l’ escriptor.

La resta de dependències s’han vestit d’acord amb els paràmetres de l’època i de la classe social de Villalonga.

El visitant trobarà també un interessant fons bibliogràfic, format de prop de 2.000 volums, procedents de la seva biblioteca particular, a part de cartes, articles, opuscles, manuscrits, àlbums de fotografies... Tot el

material, en definitiva, relacionat d’alguna manera amb el personatge que dóna nom a la casa.

L’horari d’obertura és de dimarts a divendres de les 10 a 2; dimarts i divendres, de les 4 a les 8; dissabtes de les 10 a la 1.

CASA MUSEU LLORENÇ VILLALONGACASA MUSEU LLORENÇ VILLALONGACASA MUSEU LLORENÇ VILLALONGACASA MUSEU LLORENÇ VILLALONGA

R e p o r t a t g eR e p o r t a t g eR e p o r t a t g eR e p o r t a t g e L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL FERROCARRIL DE BALEARS

Pàgina 2

L’Associació d’Amics del Ferrocarril de Balears existeix des de 1989, des de l’any passat el president n’és Miquel Mengod. L’objectiu inicial era aglutinar persones aficionades al món del tren, ja fos en miniatura o real. En tot cas, el que uneix les distintes etapes de l’Associació és la passió que tots els seus integrants senten pel món de ferro-carril, al qual dediquen moltes hores del seu temps i no poca dedica-ció per fer-lo extensiu a la resta de la població. Un dels socis fundadors va ser Tomàs Morell, que va ser el primer director-gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). La sala d’exposicions de l’estació de Manacor du el seu nom.

Andreu Palou, membre de l’Associació, va fer una exposició de postals relacionades amb el tren, mostra que va visitar, inspirar i motivar Morell, el qual va ser un dels artífexs de la nova entitat conjuntament amb Rafael Sierra, que va ser director del tren de Sóller, altres socis. Des del principi, l’Associació ha tingut distintes àrees de treball, entre les que destaquen: maque-tisme, publicacions, restauració de tren real i activitats lúdiques. Des de fa anys l’àrea de restauració ha fet i fa feina en un taller de Sineu (per exemple, sobre un cotxe de viatgers de segona classe i correu de més de 130 anys), organitzant

Regulació semafòrica al pas a nivell del polígon de Marratxí

Al pas pel polígon de Marratxí i en direcció a Inca, s’han col�locat dos semàfors que tenen com a objectiu optimitzar la protecció dels vianants en el pas a nivell que creua la línia de ferrocarril. El pas a nivell de vianants correspondrà a un sistema de protecció de tipus “F”, amb dos senyals acusticolluminosos situats a cada banda del pas i orientats a la via. Aquests semàfors funcionen com un pas de vianants convencional alhora que serveixen com a senyals associats per als maquinistes d'ambdós costats, que poden comprovar si el pas està verd o vermell.

Senyalització d’agulles al llarg de la línia

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) està posant en funcionament els indicadors d'agulles al llarg de la línia. Aquests indicadors conformen un senyal lluminós addicional i serveixen per informar els maquinistes de la situació del desviament pel qual han de passar; és a dir, informen

de l'orientació del desviament. En el seu moment es varen col�locar a l'Estació Intermodal i a la línia de la UIB, i ara s’estan instal�lant a tots els desviaments en funcionament que hi ha al llarg de la xarxa.

Visita de l’Escola d’Adults de Sant Llorenç des Cardassar a SFM

El dimarts 9 de febrer un grup d'aproxima-dament 15 estudiants de l'Escola d'Adults de Sant Llorenç des Cardassar va visitar les instal�lacions de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). Els estudiants van sortir en tren de Manacor en direcció a Palma; a l'Estació Intermodal van poder visitar les instal�lacions i seguidament van dirigir-se a Verge de Lluc per tal de visitar els tallers de Son Rullan. En el marc d'aquesta visita, el gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca, Jaume Jaume, va fer una conferència exposant als estudiants de Sant Llorenç el desenvolupament de la xarxa que en un futur connectarà la seva població amb Manacor i Artà.

N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...

escoles-taller, gràcies a convenis assolits amb SFM i el SOIB. Finalment, l’any 2008, l’àrea de restauració es va convertir en la Fundació Ferrocaib.

L’Associació és membre de la Federación Asociación Española de Amigos del

Ferrocarril (FEAF), que cada any celebra un congrés. Enguany, a l’octubre, tendrà lloc a Mallorca la 48ena edició, i l’Associació ja hi està fent feina, no en va s’hi esperen dos cente-nars de persones. En aquest sentit, una delegació va recollir un fanal a Sevilla, com a

símbol que distingeix la ciutat organitza-dora. Serà així mateix el segon Congrés Ibèric, ja que hi haurà participació de Portugal; prenent el relleu a Oporto, que va ser seu del primer, celebrat l’any 2007.

La Junta Directiva de l’Associació, consti-tuïda per un president, un secretari, una tresorera i distints vocals, es renova cada quatre anys. L’entitat té dos locals (un a l’estació del Tren de Sóller a Son Sardina, i un altre a La Vileta, a Palma) i compta amb un centenar llarg de socis, que són la font de finançament, al costat del que obtenen quan els contracten el tren de cinc polsades per a qualsevol esdeveni-ment. La web de l’Associació és www.aafb.es.

Pàgina 3

P e r s o n a t g eP e r s o n a t g eP e r s o n a t g eP e r s o n a t g e

Aquesta empresa d’embotits va néixer amb el segle XX, és a dir, justament l’any 1900, fundada a Sóller

per Josep Aguiló. Des de fa deu anys, la dirigeix

Bartomeu Frau, que va prendre el relleu als dos fills del fundador, Josep i Toni, quan aquests ja pensa-

ven de tancar el negoci. Frau –a més de fer-hi les

reformes pertinents per estar en consonància amb els temps canviants amb les estrictes normatives- va

decidir dedicar una estança a l’exposició de tot aquell material i objectes que expliquen el funcio-

nament d’un escorxador al llarg de les darreres

dècades.

En aquest espai, que rep visites de particulars i de

grups amb cita prèvia, hi ha des d’una caldera per al

saïm, balances romanes, màquines de pastar, d’embotir o d’envasar al buit, motllos per a pernil

dolç fins a un triquinoscopi, que serveix per a la

inspecció dels teixits del porc i, per tant, per garantir, la salubritat dels productes que en resulten.

També s’hi veuen fotografies que són testimoni de

temps pretèrits, concretament de 1910 i de 1934.

El nom de l’establiment –La Luna-Embutidos

Aguiló- que Frau ha volgut mantenir en tot

moment, explica també part de la història de l’empresa, ja que els Aguiló havien regentat una

xarcuteria amb aquest nom al carrer de la Lluna,

sempre parlant de Sóller.

Fins a l’any 1985, Bartomeu Frau va conservar la

matança del porc. Avui, en qualsevol cas, tots els productes de La Luna són una garantia de qualitat,

amb especial significació de la sobrassada i els patés.

Ingredients (per a 4 persones): Ingredients (per a 4 persones): Ingredients (per a 4 persones): Ingredients (per a 4 persones):

2 quilos de faraona, 3 quilos d’indiota,

1 quilo de carn magra capolada, ½ quilo de cebes,

2 cabeces d’alls, 2 fulles de llorer,

1 litre de llet, esclata-sangs,

moraduix, julivert,

oli, 1/2 quilo de farina,

3 ous, 2 quilos de patató,

100 grams de panses, 100 grams de pinyons,

300 grams de dàtils i prunes, 300 grams d’ametlles,

¼ de litre de vi ranci, sal, pebrebò.

Elaboració:Elaboració:Elaboració:Elaboració:

Trossejam la indiota i la faraona, i les adobam amb sal i pebrebò; les passam per farina i les sofregim. Es posen a bullir amb aigua i llet durant una horeta. Després li afegim un sofrit fet amb all, ceba, llorer i el vi ranci. Deixam que acabi de coure. Hi afegim els esclatasangs. Quan es cuit li afegim una picada d’all i

moraduix.

A part preparam les pilotes, que farem amb la carn magra capolada, alls i moraduix, tallat ben petit i lligat amb els ous. Formarem les pilotes, les passarem per farina i les sofregirem amb oli. Separa-rem un poc de suc dels escaldums i amb ell, donam

un bull a les pilotes. Pelam i fregim el patató.

No convé mesclar escaldums, pilotes i patates dins la mateixa greixonera, perquè s’esclafen; val més

mesclar-ho dins cada plat quan es serveixi.

BON PROFIT GRAN GOURMET

Estam parlant, amb tota probabilitat, del personatge més important i rellevant de la història de Mallorca. Nascut a Palma, Ramon Llull va ser escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner. A dia d’avui, està considerat un dels creadors del català literari, si bé la seva obra també està documentada en llatí, àrab i occità.

L’any 1257 es va casar i va tenir dos fills, encara que abans de casar-se havia entrat com a patge a la cort reial per ser el pre-ceptor de l’infant Jaume, fill de Jaume I. En aquella etapa, Llull duia una vida mundana i alegre. Però devers 1263 va experimentar un canvi radical a partir de cinc visions de Crist crucificat. Aleshores, va decidir deixar-ho tot per dedicar-se a la predicació, fet que el va dur a terres musulmanes, on pretenia estendre la doctrina cristiana.

Posteriorment, Ramon Llull es va retirar al puig de Randa, per dedicar-se a la meditació i a la contemplació. Gràcies al mecenatge del llavors príncep Jaume II, va

estar-se una temporada a Montpeller, on va escriure Ars demostrativa. Va tornar més tard a la tasca d’evangelització per Europa (Alemanya, França i Itàlia), Xipre, Terra Santa, l ’Àsia Menor i el Magrib. Aprofitava també aquests viatges per escriure obres destinades a assenyalar els errors dels filòsofs i teòlegs de les altres religions. Així, per exemple, un dels propòsits de la seva activitat literària va consistir a assenyalar els errors dels racionalis-tes (Averroes, sobretot) i mostrar la veritat segons el punt de vista dels cristians, d’una forma tan evident que fins i tot els musulmans més fanàtics aconseguissin apreciar-la.

En un viatge a Tunísia, Llull va escriure Liber de

Deo et de mundo (Llibre sobre Déu i el món) i el Liber de maiore fine intellectus amoris et

honoris (Llibre sobre la finalitat màxima de la

intel�ligència: l'amor i l’honor), les seves darre-res obres, poc abans de morir, quan tornava cap a Mallorca. Les restes de Ramon Llull descansen a l’església del convent de Sant Francesc, a Palma.

Ramon Llull Ramon Llull Ramon Llull Ramon Llull (1232(1232(1232(1232----1233/13151233/13151233/13151233/1315----1316)1316)1316)1316)

Escaldums d’Indiota i Faraona Escaldums d’Indiota i Faraona Escaldums d’Indiota i Faraona Escaldums d’Indiota i Faraona

amb pilotes de carn magra i fruits secs.amb pilotes de carn magra i fruits secs.amb pilotes de carn magra i fruits secs.amb pilotes de carn magra i fruits secs.

La LunaLa LunaLa LunaLa Luna————Embutidos AguilóEmbutidos AguilóEmbutidos AguilóEmbutidos Aguiló

Som una mallorquina de 36 anys que va

viure una història molt apassionant en un

viatge en tren. Era un dia plujós del mes

de febrer de fa dos anys, jo sortia d’una

relació amb el que havia estat el meu

marit durant 15 anys i el pare dels meus

dos fills. Estava –en honor a la

veritat- un poc “depre”, com diuen ara.

Vaig decidir recórrer l ’ interior

d’Espanya en tren, per gaudir del

paisatge i de la gent. I així em teniu, a

l’estació d’Atocha de Madrid disposada a

prendre el primer tren que sortís cap a

Zamora. Les andanes estaven plenes de

persones de totes les edats i de

maletes, moltes maletes.

Una d’aquestes persones era un senyor

de devers la cinquantena, ben vestit i

ben plantat. Em va cridar l’atenció

perquè estava ajudant un ancià a pujar al

tren. Com jo, va pujar al tren amb destí

Zamora, però ell en un vagó i jo en un

altre bastant separat del primer.

Del vagó, em va captivar l’amplitud i el

silenci i les possibilitats que tendria

durant el trajecte, d’unes dues hores i

mitja de durada: tancar els ulls i

intentar descansar; o mantenir-los

oberts per mirar per la finestra, per

llegir o per observar les persones.

Vaig optar per això últim. Davant meu es

va asseure un senyor major (pareixia un

executiu) i es va posar a dormir només

asseure’s. Al meu costat, hi havia un

FEBRER

La vostra colLa vostra colLa vostra colLa vostra col----laboraciólaboraciólaboraciólaboració

A través d’una senzilla adreça de correu electrònic, atottren@terra.es, podeu fer-nos arribar els vostres relats

sobre històries, reals o fictícies, que tenguin el tren com a protagonista. El nombre màxim de paraules serà de

400. Es demana que no hi hagi expressions o paraules fora de to.

Direcció i Redacció : Toni Traveria Maquetació i Disseny: Manuel Manzanaro Impremta Gràfiques Muntaner SL

DiaDiaDiaDia

PALMAPALMAPALMAPALMA

MANACORMANACORMANACORMANACOR

Ai quaquin. El documental

Teatre de Manacor. Hora 20.00

R e l a t c u r tR e l a t c u r tR e l a t c u r tR e l a t c u r t Festes i actes culturalsFestes i actes culturalsFestes i actes culturalsFestes i actes culturals

A G E N D A

SA POBLASA POBLASA POBLASA POBLA

CONCERT

John Tirado & Dark Sparks

Sa Congregació - Espai Jove -

Hora: 21.00

ECOLÒGICA Recinte Firal

IV Fira del Medi Ambient i Qualitat de vida

Del 25 al 28 Horari: 10.00 a 20.00

MARRATXÍMARRATXÍMARRATXÍMARRATXÍ

XXVI FIRA del FANG

Inauguració. Ses Tres Germanes

Hora: 11.00

CONCERT

Studium Aureum

Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard

Hora: 20.45

15151515

CONCERT

L’obra pianística de Baltasar Samper

per Joan Moll

Teatre Principal Hora: 21.00

16161616

al·lot estudiant que, pel que em va contar,

anava a veure un familiar. En la conversa

que vam tenir, aquest jove em va dir que

els seus pares s’havien conegut en un

viatge en tren, precisament de Madrid a

Zamora. “Quines coses més estranyes

que passen”, vaig pensar.

Just en aquell moment, el senyor que

m’havia cridat l’atenció a l’andana va

passar pel vagó on jo era en direcció a la

cafeteria. Vaig dubtar, però vaig decidir

seguir-lo, dissimuladament. A la

cafeteria, d’on ja no ens vam moure fins

al final del trajecte, vaig asseure’m al seu

costat i, com qui no vol la cosa, vam

començar a parlar. Em va dir que viatjava

a Zamora per negocis i que havia estat

una vegada a Mallorca, amb motiu de la

festa de Sant Antoni, que li va agradar

molt. Quan parlava, jo li veia una

brillantor molt especial a la seva mirada.

Pel que em va dir ell més tard, a mi també

em passava el mateix.

El cas és que quan vam arribar a Zamora

jo estava trista perquè m’havia de

separar d’aquell home tan atractiu en

tots sentits. Però abans que se’m notàs,

em va dir que em convidava a sopar. En

aquell sopar, tots dos ens vam sincerar i

vam reconèixer el nostre estat

d’enamorament. Avui, estam feliçment

casats i vivim a Sineu, encara que quan

podem ens escapam a Zamora per

rememorar vells temps.

De la “depre” a la il�lusió gràcies a un viatge en tren

PALMAPALMAPALMAPALMA

16161616

PETRAPETRAPETRAPETRA

20202020

25252525

27272727

TEATRE

Audiència i-real

Teatre Es Quater Hora 20.30

20202020

Capa esquinçada no guarda de fred. EL REFRANYER

Del ric el remei, i del vell el consell.