EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE A ESCALA LOCAL · el manteniment dels valors paisatgístics i dels...

Jornada sobre el DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC a CatalunyaPalamós, 5 de maig de 2003

EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLEA ESCALA LOCAL

Ramon Fortià



CONFERÈNCIA PER AL MEDI AMBIENT I ELDESENVOLUPAMENT – CIMERA DE LA TERRA

1992

Declaració de Rio o “Agenda 21” (pla d’accióamb valor de resolució de l’ONU)

I CONFERÈNCIA EUROPEA DE CIUTATS IPOBLES SOSTENIBLES, A AALBORG

1994

Carta d’Aalborg (Carta de les ciutatseuropees cap a la sostenibilitat)

III CONFERÈNCIA EUROPEA, A HANNOVER2000Crida de Hannover

II CONFERÈNCIA EUROPEA, A LISBOA1996De la Carta a l’Acció



Quina és la idoneïtat dels municipis per emprendrepolítiques sostenibilistes?

Les administracions locals són factors de canviessencials en el camí cap a la sostenibilitat, ja que tenencapacitat per incidir en les conductes individuals

• Per la seva proximitat al ciutadà, podenincidir sobre la persona.

• Els problemes són realment percebuts coma tals, i el ciutadà veu que en les seves

actuacions hi ha la sol·lució del conflicte.

Per altra banda, l’ampli ventall de competències quela legislació els atorga i la gran autonomia de quèdisposen els permet ser molt eficients i operatius.



Per tal de promoure polítiques sostenibilistes en l’àmbit local,alguns ajuntaments pel seu compte però bàsicament ainiciativa de les Diputacions, han endegat Agendes 21 Locals.

A les comarques de Girona la iniciativava partir l’any 1998 de la Diputació deGirona, en promoure el Programa desuport a la redacció de Plans d’AccióLocal per a la Sostenibilitat (PALS).



Municipis inclosos en el programa de PALS (Agenda 21 Local) de la Diputació de Girona

Municipis am b un Pla d'Acció Local per a la Sostenib ilitat en procés

Municipis am b un Pla d'Acció Local per a la Sostenib ilita t aprovat

Castellfollit de la RocaLa Vall de Bianya

Vidrà

La Vall d'en Bas

Olot

Les Preses

Sant Feliu de Pallerols

Les Planesd'Hostoles

Mieres

Pau Palau-saverdera

RosesFigueresAvinyonet de Puigventós VilafantLladó

Banyoles

Cornellà del Terri

Vilademuls

Torroella de Montgrí

L'Escala

La Bisbal d'Empordà

Begur

PalafrugellMont-ras

Castell-Platja d'Aro

Sant Feliu de Guixols

Sarrià de Ter

Girona

Celrà

Arbúcies

Sils Caldes de Malavella

Lloret de Mar

Cassà de la Selva

Llagostera

Bescanó

Salt

Sant Aniolde Finestres

Riudaura

MontagutSales de Llierca

Tortellà Beuda

Maià de Montcal

BesalúSant Ferriol

ArgelaguerSant Jaume de Llierca

Sant Joan les Fonts

Santa Pau

Flaçà



QUÈ SÓN ELS PLANS D’ACCIÓ LOCAL PER A LASOSTENIBILITAT?

Són plans estratègics elaborats amb criterissostenibilistes, i que incideixen tant en l’àmbitambiental com també social i econòmic.

En què es fonamenten?

Diagnosi ambientali socioeconòmica

En un element objectiu

Pla de participacióciutadana

En un element subjectiu



Línies estratègiques

Programes d’actuació

Accions i projectes

Línies estratègiques d’actuació o objectius quedefineixen la política municipal cap a la sostenibilitat

Camps concrets d’actuació o àmbits temàtics dinsde cada línia estratègica

Projectes, treballs i accions concretes que esproposen portar a terme

Descripció

Terminis

Sectors involucrats

Prioritat

Fonts de finançament

Horitzó temporal d’implantació de l’acció, diferenciant si el terminiés curt (0 a 2 anys), mitjà (3 a 5 anys) o llarg (6 – 10 anys)

Ordre en que cal realitzar les accions dins d’un mateix termini detemps. La prioritat es valora en alta, mitjana i baixa

Es valora el grau de competència municipal per a portar a termel’acció i la implicació d’altres entitats o organismes

Es valoren les possibles subvencions o ajuts per a l’aplicació dela mesura, indicant els organismes que poden finançar l’acció

Es defineix i caracteritza l’acció a portar a terme, indicant elsobjectius i resultats que s’esperen

Com es concreten?



Quin és el format que es planteja a les comarquesde Girona en el procés d’Agenda 21 Local?

Anàlisi ambiental de riscos i oportunitats -auditoriaambiental i socioeconòmica. Comprendrà la recollidad’informació i diagnosi del conjunt de paràmetres ivectors ambientals i socioeconòmics.

Elements d’informació i participació ciutadana.S’articularan mecanismes que assegurin el coneixementde l’opinió pública sobre els conflictes detectats. Homdissenyarà igualment la campanya de comunicació per talde promoure la participació ciutadana, específica percadascun dels municipis de les nostres comarques.



Redacció del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat(PALS). Document programàtic resultat de la diagnosiambiental, de la prospecció de les problemàtiquessubjectives detectades, de les possibilitats tècniques ifinanceres, així com de la voluntat dels diferents sectorsque intervenen en la dinàmica social i econòmica delmunicipi.

Definició i càlcul d’indicadors, que permetin contrastarl’aplicació efectiva de les actuacions implementades. Deforma generalitzada s’han establert 6 indicadors referentsa aspectes ambientals, 6 relatius a aspectes econòmics ialtres 7 referents a aspectes socials. A més, i de maneraespecífica, cada municipi haurà de dissenyar un mínim dedos indicadors que recullin la seva pròpia problemàtica isingularitats.



Pla Especial de Regulació d’Usos del Sòl No Urbanitzableel qual, partint del respecte a les activitats tradicionals imillor integrades en el medi, estableixi els límits icompromisos en relació a les noves activitats ques’admetin.

Element veritablement novedós!!!

És l’únic de caràcter vinculant



Les comarques de Girona, amb una important indústria turísticaestretament lligada al territori, han de tenir una especial cura enel manteniment dels valors paisatgístics i dels seus recursosnaturals!!!



Aturem-nos ara en un d’aquests elements queconformen el procés d’Agenda 21 Local

La definició i el càlcul d’indicadors. Què són elsindicadors?

Hom defineix l’indicador com aquell paràmetre ofactor que ens permet conèixer de manera ràpida iprecisa l’estat en que es troba una determinadasituació en un lloc i en un temps concret.

Un conjunt d’indicadors, doncs, ens faran saberla condició de sengles situacions les quals, perextensió, poden apuntar -dit amb una certagenerositat- l’estat global de l’entorn en aquellcontext que s’analitzi.



De manera específica, els indicadors aplicats alsprincipis de la sostenibilitat ens han de portar aconèixer l’ajustament dels programes implementats alsobjectius finals que es persegueixen.

O dit en altres paraules, contrastar l’efectivitatde les polítiques i actuacions endegades –en el

Pla d’Acció Local– vers la consecució del’ideari establert per l’Agenda 21.



Quins són els condicionants i característiques que hande reunir aquestes eines d’avaluació?

Que siguin fàcilment mesurables, de manera quequalsevol comunitat i/o organisme pugui efectuarl’exàmen amb una certa immediatesa i sense excessivescomplicacions de caràcter tècnic.

Que siguin pràctics i comprensibles, a fi i efecte queassoleixin de forma efectiva el paper d’einesd’informació pública. La seva interpretació ha de serrellevant tant per les classes dirigents, els quadrestècnics i la ciutadania en general.

Que siguin descriptius i integrin el màxim nombred’entrades, per tal que en un mateix indicador s’hi veginreflectits com més aspectes millor, ja sigui directament obe indirecta.



Quines comparances ens han de permetre elsindicadors?

En el temps, en un mateix municipi (establiment deseqüències).

En l’espai, entre diferents municipis.

Per això calen però sistemes comunsd’indicadors –bateries d’indicadors.



No hi ha cap mena de legislació relativa als indicadors nitampoc uns indicadors d’aplicació comuna mitjanamentconsensuats.

Ara per ara, els diferents organismes i institucionstenen les seves pròpies bateries d’indicadors, queapliquen als seus respectius àmbits d’actuació.

A on hem d’anar a buscar els indicadors a aplicar?



EL SISTEMA D’INDICADORS DE LA DIPUTACIÓ DEGIRONA

Indicadors ambientals

• Racionalització i qualitat de l’aigua.

• Producció neta de residus.

• Consum net d’energia.

• Dependència de l’automobil.

• Sòls de sostenibilitat garantida.

• Diversitat bioestructural.



Indicadors socials

• Grau de compacitat urbana.

• Grau d’ocupació de l’habitatge.

• Índex d’envelliment de la població.

• Grau de formació de la població.

• Taxa de mortalitat.

• Equipaments assistencials per a la gent gran.

• Grau d’associacionisme local.



Indicadors econòmics

• Dependència econòmica exterior.

• Vulnerabilitat econòmica del municipi.

• Proximitat de l’oferta comercial.

• Taxa d’atur.

• Qualitat ambiental de les activitats econòmiques.

• Despesa muncipal en matèria de sostenibilitat.



Ex. d’indicador: Proximitat de l’oferta comercial

Descripció Avalua l’oferta local del comerç minorista a partir delnombre d’establiments al detall d’alimentació.El fet que un municipi tingui un comerç minorista fort iben distribuït pels diferents barris urbans, a més de laimportància econòmica que això representa, suposa quela ciutat té una estructura urbana amb diversitat d’usosque permet una bona accessibilitat als comerços, i pertant, redueix també els possibles problemes de mobilitat

Càlcul

Núm. d’establiments al detall d’alimentació

Població totalX 100

Unitats

Núm. establiments/100 habitants



Periodicitat

Anual

Tendència desitjada

Augmentar

Font d’informació

Ajuntament. Impost d’Activitats Econòmiques (IAE).



Sabeu que hi ha diferents criteris a l’hora devaloritzar els indicadors?

1r. Aquells que els entenen com un complement útilperò no definitori. Serveixen per ilustrar

determinats aspectes i democratitzar la informacióambiental.

2n. Aquells que els veuen com un tot. Acaben pervalidar o no les acccions d’un Pla d’Acció.

Una bona bateria d’indicadors enspot fins i tot fer obviar l’existènciad’un Pla d’Acció Local.



Els Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat tenenuna aprovació per Plè

Programa polític de gestió municipal

Uns deures per fer

I un cop ja hem elaborat el Pla d’Acció Local?



I ja es fan, els deures?De fet encara tenim poca experiència ja que:

1r.- Són encara pocs els PALS aprovats.2n.- Els que ho han estat, no porten massa temps en

vigència.

Tot i això .......

L’any 2002 la Diputació de Girona va encarregar unaauditoria dels PALS aprovats amb anterioritat al 31 dedesembre de 2001 –n’hi havia només 5.

Els resultats foren que els PALS s’estavenimplementant en un percentatge que anava del 18,2%al 47,8% segons el municipi, sempre considerantnomés les accions programades a curt i mig termini.Consultable als webs: www.cilma.org i www.ddgi.es



UNES DARRERES SUGGERÈNCIES

2a. Els Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat no podenser documents fruit d’una moda ni utilitzats com a

objecte de promoció política. Ja que són eines voluntàries, només han de ser elaborades per aquells quehi vegin un autèntic suport en tant que directori de l’acció política, sempre amb l’objectiu de ser implementades.

1a. Els Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat no sónun objectiu en si mateix, sinó que són un mitjà –unentre altres– per repensar el municipi, socialitzar lesdecisions i programar l’acció municipal en clau de

sostenibilitat.



4a. És fonamental que les administracions estableixin línies d’ajut pels municipis amb Plans d’Acció Local pera la Sostenibilitat aprovats, o si més no –en les línies de subvenció ja existents– introdueixin elements

de discriminació positiva per aquells ens locals quehagin elaborat el seu Pla d’Acció aprovat.

FINS ARA L’OBJECTIU ERA L’ELABORACIÓ DEL PLA

ARA LA NOSTRA RAÓ DE SER ÉS PASSAR A L’ACCIÓ(Ens hi juguem massa!! De fet, ens ho juguem TOT)

3a. De forma immediata a la seva aprovació, és del tot inprescindible la materialització d’algunes de les accions que estableixi el propi Pla. Només així la ciutadania veu gratificada la seva implicació i fa arrepentir els que n’han estat escèptics.



Gràcies perescoltar-me

EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE A ESCALA LOCAL · el manteniment dels valors paisatgístics i dels...

Documents

Transcript of EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE A ESCALA LOCAL · el manteniment dels valors paisatgístics i dels...