El Dialecte Valencià
-
Upload
jaumeprofessor -
Category
Travel
-
view
3.445 -
download
2
Transcript of El Dialecte Valencià
![Page 1: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/1.jpg)
Mapa comarcal dels Països Catalans
![Page 2: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/2.jpg)
Mapa dialectal dels Països Catalans
![Page 3: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/3.jpg)
Castell de Morella (els Ports)L’Albufera (l’Horta)
Vall de Gallinera (Marina Alta)
Palmerar d’Elx (Baix Vinalopó)
País Valencià
![Page 4: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/4.jpg)
Fonètica
-Sistema tònic de 7 sons vocàlics . -Sistema àton de 5 sons vocàlics , com en nord-occidental.
-Articulació labiodental de [v], com en balear. Es distingeix entre ball/vall, bena/vena…, excepte en el subdialecte apitxat.
-En el subdialecte apitxat, parlat a l’àrea de la capital, s’ensordeixen les fricatives i africades sonores. No hi ha distinció entre casa/caça, metges/metxes.
-No emmudiment dels sons oclusius finals, com en balear: camp, difunt, salt.
-Caiguda freqüent, sobretot en el subdialecte meridional, de la –d- intervocàlica: llauraor, mocaor, vesprà, cremà, fideuà.
Torre dels Serrans. València (l’Horta)
Benimurrai. La vall de Gallinera (Marina Alta)
-Pronunciació de la –r final (llevat de la zona septentrional i l’extrem meridional, on s’emmudeix: cantar
![Page 5: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/5.jpg)
Morfosintaxi
- Desinència en [e] en la 1ª pesona del present d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació: cante i desinència zero en la 2ª i 3ª conjugació: perd, tem, sent, patisc.
-En l’apitxat, ús del pretèrit simple en la llengua oral: jo cantí, tu cantares
-Triple gradació díctica enels demostratius: est(e)/eixe/aquell açò/això/allòels adverbis: ací/aquí (ahí)/ allí-Ús més viu que en altres dialectes dels possessius femenins tònics: meua, teua, seua i possessius àtons: mon, ton, son; ma, ta, sa…
-En la combinació de pronoms l’ordre és sempre CI+CD (el li no es transforma en hi): li’l,li la…
Monestir de Santa Maria. El Puig (l’Horta)
Massís del Montgó. Xàbia (Marina Alta)
![Page 6: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/6.jpg)
Lèxic i semàntica
Mots característics:
agranar (escombrar) atzucac (carreró) banyar (mullar) calces (mitges)colp (cop)creïlla (patata) eixir (sortir)escurar (rentar els plats)gitar-se (allitar-se) llevar (treure)volta (vegada)
Peculiaritats semàntiques: Ús molt freqüent de diminutius : gens ni miqueta, nuet, xiquet.
Peníscola (Baix Maestrat)
![Page 7: El Dialecte Valencià](https://reader036.fdocumento.com/reader036/viewer/2022071705/55aa12bf1a28ab9b4c8b4651/html5/thumbnails/7.jpg)
LA FLAMA
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,baixa al carrer i participa.No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu“
Amb l’espurna de la històriai avançant a pas valent,hem encès dins la memòriala flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,avançant amb la gent,rellevant contra el vent,transportant sentiments.Viure mantenint viva la flama a través dels temps,la flama de tot un poble en moviment.
Amb columnes de paraulesi travessant la llarga nit,hem fet de cels, mars i muntanyes,vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,avançant amb la gent,rellevant contra el vent,transportant sentiments.Viure mantenint viva la flama a través del temps,la flama de tot un poble en moviment.
Fonètica:-Distinció entre a/e i o/u àtones-Pronunciació de la –r final-No emmudiment dels sons oclusius finals: nt
Morfosintaxi:-Desinències del present de subjuntiu amb [e]