Número 17 // 5.000 exemplars // març 2014 // Castellbisbal

Dient adéu al fred. Castellbisbal s’ha sumat a la celebració de Carnaval fent, com sempre, l’habitual votació popular a la millor rua i el no menys tradicional ball a El Casal, una festa que s’ha allargat des de Dijous Gras al Diumenge de Carnestoltes. Aquest estava dedicat als més petits, com es veu a la imatge, amb una cercavila pel centre del poble. Pel que fa a la rua, van guanyar els veïns de Santeugini amb SantuRacing i els Tabalers de Corda, entrevistats fa pocs mesos a El Diari DE CastEllbisbal.

Els Hornets repetiran a la Lliga ÉliteEl jove grup del Castellbisbal Hornets sènior masculí ha acabat el seu any a la màxima categoria de l’hoquei en línia de l’Estat espanyol -la Lliga Élite-, malgrat haver-se disputat el lloc amb equips amb molta experiència. p. 10

Castellbisbal es disfressa

Decidint les polítiques de joventutEl passat 20 de febrer el Departament de Joventut va organitzar un fòrum per copsar les necessitats dels joves, el punt de partida per començar a dissenyar el nou Pla Local de Joventut que haurà de servir de guia de les actuacions en aquesta matèria per als propers anys. p. 3

2a conferència de l’Aula d’Extensió Universitària de CastellbisbalSegona ‘classe’ amb ponents de primer nivell, per saber com prediuen el temps meteorològic.

Ple extraordinari contra l’ARSALEls grups municipals van mostrar la seva disconformi-tat amb el projecte de llei sumant forces per alçar un recurs d’inconstitucionalitat. També es va formalitzar l’allargament del període de consulta sobre les quotes de Costablanca, precisament ara que la Generalitat mira de canviar la llei per resoldre el greu problema de les urba-nitzacions, que l’actual no ha solucionat prou bé. p. 6

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · març de 2014

el diari de CastellbisbalEl diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 17, març de 20145.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició, redacció, fotografia i maquetació:

Anabel Raluydiaridecastellbisbal@sfcomunicacio.catPublicitat: publicitat@sfcomunicacio.catTelèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Cal millorar el paper dels ajuntaments

El ple de l’Ajuntament de Castellbis-bal rebutja la reforma de l’adminis-tració local que planteja el govern del PP sota la llei per a la Raciona-

lització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Han estat molts els ajuntaments que han manifestat el seu descord per conside-rar que aquesta reforma deixarà a la pràcti-ca sense competències els ens locals.

De sempre s’ha considerat els ajunta-ments com l’administració més propera als ciutadans per la capacitat d’atendre les se-ves necessitats més urgents i per ser la pri-mera instància a la qual els veïns poden re-córrer. Des dels ajuntaments es posa cara i ulls a les problemàtiques de la gent, a les se-ves preocupacions i inquietuds, alhora que son les administracions que, tot i la situació d’angoixa financera que sempre han patit, estan incrementant recursos para atendre les necessitats socials dels ciutadans, que s’han multiplicat en els darrers anys. Quan un ciutadà te un problema la primera por-

ta a la que truca és la del seu ajuntament, que és qui millor coneix i sap de les seves necessitats tot i que sovint no té prou re-cursos ni capacitat per poder atendre’ls.

No sembla doncs la direcció correcta, són moments en els que cal reforçar el pa-per de l’administració local, les seves com-petències i el seu finançament. Traslladar les competències a nivells superiors de l’administració és allunyar-los del ciuta-dà i dificultar, encara més, la interlocució amb aquests. Tenim una organització ad-ministrativa plena de duplicitats en la qual conviuen, en el nostre àmbit territorial, Estat, Generalitat, Diputació, Consell Co-marcal i Àrea Metropolitana de Barcelona, a més a més dels propis ajuntaments.

Amb aquest panorama no sembla que la solució sigui aprimar els ens locals per cercar l’estalvi i la racionalització idònia, més aviat cal plantejar-se la supressió d’alguns d’aquest ens supralocals i refor-çar i millorar el paper dels municipis.

la foto del mes

Nova cara. La torre de l’església comença a mostrar el seu nou aspecte. Ja s’ha acabat la primera part de l’obra, la que havia d’arranjar la part superior, i ja es pot veure el campanar restaurat, com es veu a la primera imatge presa des del Colegi Benviure. Aviat veurem la resta. / Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, ja sigui sobre una notícia, o sobre algun tema que vulguis denunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la al correu: anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat o bé a diaricastellbisbal@gmail.com

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · març de 2014

L’Ajuntament comença a bastir el segon Pla Local de Joventut

A Castellbisbal hi ha 1.890 joves, el 15% de la po-blació. El Departament de Joventut de Castell-

bisbal s’ha posat mans a l’obra per elaborar el segon Pla Local de Joventut, que ha de ser la guia de les accions en matèria juvenil fins al 2017. Per copsar l’estat d’opinió dels joves del terme i començar a treballar el nou pla, l’Àrea de Jo-ventut va fer una crida a participar en una sessió de treball el passat 20 de febrer a l’equipament d’Els Costals. Amb el nom de ‘Diagnosi’ i sota el títol ‘Què hi fas a Castellbis-bal i què hi falta?’, aquest primer contacte va servir per elaborar una estadística dels participants, ja que aquests havien d’omplir una butlleta amb les seves dades, i recollir les mancances detectades i tot allò susceptible de millorar. L’enquesta i les propostes també es podien fer arribar en línia.

Per engrescar-los a participar, l’ajuntament va sortejar entre els assistents un regal a triar que podia ser, o bé una visita al Camp Nou i al Museu del Barça, o bé una ruta gastronòmica pel Barri Gòtic de Barcelona. Amb reclam o no, la trobada va congregar 33 nois i noies entre els 15 i els 26 anys que van participar activament. Les moltes propostes van arribar ve-hiculades a través d’un document de treball que dividia les propos-tes en feina, educació, participa-

ció, salut i lleure (salut, cultura, oci i esports), i territori (urbanis-me, habitatge i mobilitat) i que es va repartir a tots i totes les par-ticipants. En matèria d’educació, alguns troben a faltar una línia de batxillerat artístic, més cicles for-matius, i cursos, com el de moni-tor de lleure, més orientat a ells, amb horaris adequats per a com-binar-los amb els seus estudis.

Algunes veus van proposar aprofitar l’espai d’Els Costals que està pensat per a destinar-hi la cafeteria i que mai ha entrat en funcionament. A més de disposar d’un establiment com junt a la bi-blioteca, els joves podrien fer-hi pràctiques d’hostaleria. La man-ca d’opcions laborals és una de les seves inquietuds que més van expressar a la jornada. Tot i això, el percentatge de joves en edat de treballar que estan a l’atur al poble està per sota de la mitjana catalana, amb un 11% del total en front al 14% dels joves catalans.

La valoració de l’equip de Jo-ventut és molt positiva perquè els dos grups -dividits en més joves i més grans- van ser molt dinà-mics. En els propers mesos l’equip bolcarà les propostes en un docu-ment i les treballarà i farà arribar a l’equip de govern per construir el nou pla de joventut, que haurà de passar l’aprovació del Ple Mu-nicipal i que serà la guia de les po-lítiques d’aquesta àrea.

Segon Pla LocalFa 4 anys l’Ajuntament va apro-var el primer Pla de Joventut de Castellbisbal, vigent fins al 2012 i dividit també en set eixos. El seu disseny també va ser fruit d’un procés participatiu, amb la realit-zació d’una jornada de debat a la que es va convidar a tot el jovent de la vila que tenia entre 16 i 25 anys a fer les seves aportacions al document. Amb l’anterior pla es van crear figures ara existents i que es perceben de manera po-sitiva entre el jovent, com la fi-gura del corresponsal estudiantil i d’entitats, un intermediari de doble sentit entre el consistori i el jovent. Altres apostes que es van fer, com el Consell d’Estudiants, no es valoren tan útils (es diu que no informa prou sobre les vagues d’estudiants), o simplement no s’han arribat a crear, com la crea-ció d’una Borsa de Treball especí-fica o una oferta de pisos de pro-tecció oficial per a joves.

La diferència del segon pla Lo-cal de Joventut és que, en línia amb la política de contenció de la despesa municipal, aquest s’està preparant amb recursos i per-sonal del consistori. Tot i que no totes les demandes es podran fer realitat, de moltes de les idees es podran aprofitar coses positives. S’espera que El Pla Local de Jo-ventut 2013-2017 estigui enllestit abans de l’estiu.

El procés s’inicia amb una primera presa de contacte amb els joves per detectar mancances i proposar accions / Es preveu que el pla estigui enllestit abans de l’estiu

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · març de 2014

Tot i que no és el primer any que el consistori de Castell-bisbal dedica unes setmanes a la igualtat, sí és el primer en

que decideix lligar els actes en pro de la igualtat -de drets entre homes i dones- a la solidaritat i la cooperació al desenvo-lupament. Enguany ha aprofitat la Diada del Vuit de Març per dedicar unes set-manes d’aquest mes al foment i la cele-bració de la igualtat de les persones in-

dependentment de quin sigui el seu sexe, raça o condició, del 28 de febrer al 16 de març. El Dia Internacional de la Dona no és més que el pretext per oferir activi-tats pedagògiques, terapèutiques o sim-plement lúdiques que ens recorden la importància de dos valors estretament lligats, amb la col·laboració de les àrees d’Igualtat i Solidaritat de l’Ajuntament, en uns temps en què l’estretor econòmi-ca de les entitats i les administracions

disminueixen aquest tipus de polítiques. L’apartat solidari ha estat representat

per la Fira de Solidaritat, que ha servit d’aparador d’ONGs i entitats- i la taula rodona per donar a conèixer els projec-tes subvencionats per l’Àrea de Coopera-ció de l’Ajuntament durant el 2013, que han estat Songtaaba, amb el seu projecte educatiu i sanitari a Burkina Faso; Pan-dora, que està construint una escola a Mali, Ulls del món, un projecte de mi-

llora de la salut ocular als campaments de refugiats sahrauís i Mindundis Team amb el projecte ’Un cim, un somriure’.

Quant a la igualtat, pot semblar que el Dia Internacional de la Dona és una revindicació innecessària, però com expliquen l’alcaldessa i la regidora d’Igualtat a la salutació d’aquestes jor-nades, no es tracta més que d’un mirat-ge. Repassem algunes de les xerrades que han tingut lloc sobre aquest tema.

Castellbisbal celebra dues setmanes plenes d’activitats dedicades a la igualtat i la solidaritatEs tracta de la I Jornades de la Igualtat i la Solidaritat, amb actes de sensbilització i informació en dos àmbits, el de la dona i el de la cooperació amb altres pobles

A la sala de plens, la xerrada ‘Avortament i drets de les dones’ va ser dirigida per la professora de la facul-

tat de Dret de la UAB, i integrant del Grup de recerca Antígona, Lorena Garrido Jiménez. Com no podia ser d’una altra manera, la conferència va abordar la reforma de la vigent llei de l’avortament, una llei orgàni-ca que data del 2010, anomenada ‘De salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’emba-ràs’, que venia a actualitzar una nor-mativa que datava ni més ni menys que del 1985.

Garrido va aportar una mirada ju-rídica alhora que feminista des de la perspectiva dels Drets Humans, ja que la regulació sobre l’avortament -interrupció legal de l’embaràs seria una denominació més neutra- està molt relacionada amb la igualtat i la llibertat de les dones. “Decidir quants fills tens i en quin moment té a veure directament amb el pla vital d’una persona”, explica la jurista.

Una obsessió heretadaMentre que la llei que promou el Partit Popular és molt liberal -el cos com a propietat privada de la dona- en allò referent a la seva sexualitat -la píndola de l’endemà continuarà administrant-se-, és totalment mo-ralista en el moment en què aques-tes relacions tenen com a fruit un embaràs, sigui quina sigui l’edat de la potencial mare. Mentre que la llei espanyola és totalment laxa en al-tres aspectes dels drets reproduc-tius i ofereix tota mena de facilitats legals per ser mare -com la mater-nitat subrogada (ventre de lloguer), la donació d’òvuls i la fecundació assistida-, en el que té a veure amb la interrupció de l’embaràs sempre cau en qüestions morals, (també permet que les nenes a partir dels 13 anys mantinguin relacions sexu-als amb adults). En general, sembla que la normativa estatal, com la de tants altres països, posa límits a l’ús del propi cos, com es pot veure en la prohibició dels ventres de lloguer,

els matrimonis forçats i la venda d’òrgans, i amb les multes a la pros-titució. La jurista considera que es cau en una contradicció perquè “es prohibeixen els matrimonis forçats però no els fills forçats”.

No és sobrer recordar que el pare de l’actual ministre de Justícia, José María Ruiz Gallardón, va im-pugnar el primer projecte de refor-ma de l’avortament amb un recurs d’inconstitucionalitat. Va ser l’any 1983 i el recurs va paralitzar la llei durant 2 anys fins que el Tribunal Constitucional va resoldre a favor. Posteriorment, el govern Zapatero va aprovar una nova llei amb la qual el nombre d’avortaments ha baixat un 5% en el poc temps que porta vigent. I ara, Alberto Ruiz-Gallardón ha convertit l’aprovació de la (con-tra)reforma en una croada personal que, fins i tot, “justifica plenament i absoluta” la seva carrera política, segons va dir.

Supòsits o terminisA Europa existeixen dos tipus de lleis per interrompre l’embaràs, les de supòsits i les de terminis, amb-dues poden ser molt o poc restric-tives. L’advocada va explicar que la majoria de legislacions contemplen l’avortament sense retre comptes i sense informes mèdics fins a les 20 setmanes, moment en que els òr-gans del no nascut es comencen a formar. Aquest és el primer supòsit de l’actual llei, que porta implemen-tada pocs anys, i que l’avantprojec-te esborra d’un cop de ploma.

La gran porta de sortida -el 95%

dels casos-, és el supòsit de perill psicològic per a la mare (fins a les 22 setmanes), i també s’elimina. La nova llei requerirà un perill greu per a la mare avalat per un informe mèdic. En el cas que es produeixin malformacions greus del fetus a partir d’aquestes 22 setmanes, un comitè mèdic ha de decidir la gra-vetat del cas i imposar el seu cri-teri. “És l’únic cas en què s’obliga a una persona lligar-se a un altre cos ho vulgui o no”, explica Lorena Garrido, qui considera que resulta contradictori que el no nascut tingui tants drets com la mare, que és un subjecte jurídic de ple dret, mentre el dret espanyol no considera els nats persones jurídiques fins a les 24 hores d’haver nascut.

Infantilització de la donaLorena Garrido també va incidir en el fet que es tracta de l’únic mo-ment en que s’obliga persones ma-jors d’edat a reflexionar. Les dones que, superats tots aquests supò-sits, hagin pres la decisió d’avortar, encara han de tornar a la clínica al cap d’una setmana: “Ni per casar-te ni per fer-te una hipoteca et diuen ‘pensi-ho’”, satiritza. Garrido afirma que aquesta reglamentació en curs “ni tan sols permet a les dones de-linquir”, ja que, continua, “en el cas que a mode de protesta una dona avortés, per exemple, amb un còc-tel d’hormones que ha trobat a in-ternet i ho fes públic, no ingressaria a la presó i es buscaria un altre cul-pable perquè se suposa que la dona sempre és la víctima”.

Avortament i drets de les dones / 11 de març

Una visió poc liberal del cos

CIUTAT 5el diari de Castellbisbal · març de 2014

L’escriptora, mestra i presentadora Asha Miró va assistir a la bi-blioteca per fer un dis-

curs en positiu, centrat en l’ac-titud positiva de les dones i allò que aquestes poden aportar a la societat en forma de pro-jectes ocupacionals amb valor humà. El títol, ben explícit, era ‘Les dones, motor de canvi del món’, i va tenir lloc a la bibli-oteca Josep Mateu a les 7 de la tarda, davant d’una audièn-cia formada exclusivament per dones de totes les edats.

Aisha Miró uneix al seu si els dos conceptes clau de les jornades, d’una banda, l’ori-gen; de l’altre, el fet de gènere. Nascuda a l’Índia i criada en un orfenat, l’Aisha es va posar

com a objectiu “trobar uns pa-res”, i la seva actitud positiva la va portar a Catalunya 2 anys després. Des d’aleshores, ha mostrat la seva gran capacitat comunicativa a favor de les bones obres. Moltes d’elles les ha plasmat i les ha dut a ter-me a través dels seus relats, llibres com el biogràfic La peti-ta filla del Ganges o Els quatre viatgers, destinat a infants.

L’Asha va explicar que “és un moment difícil” en que, mal-grat tot, cal fixar-se “en les co-ses bones” i ho va exemplificar amb un petit conte, que té lloc a Rwanda durant les matances entre els hutus i els tutsis. Un senyor mirava content com queien focs del cel, alguns dels quals aguantaven molt temps

encesos, i malgrat tot el que que estava succeint l’home diu creure en la humanitat. Fent el paral·lelisme, Asha Miró expli-ca que “cal creure”, i va fer una radiografia de la crisi actual per, a continuació, posar exemples de petits projectes triomfadors impulsats per dones emprene-dores, moltes de les quals han començat de zero després de ser despatxades. Projectes empresarials femenins en els que el valor social és la raó es-sencial del projecte i que com-prenen des d’energia i tecnolo-gia, a fàrmacs o menjar casolà a preus assequibles.

Ella mateixa ha emprès pro-jectes amb valor com el de les dones taxistes a l’Índia, o aju-dant la seva germana a obrir una granja de pollastres al seu país natal. El cas de la seva germana, una dona tradicional que va canviar la seva menta-litat en pocs mesos, és clara-ment una crida al canvi. I és que l’Asha creu més en l’eficà-cia de les petites revolucions quotidianes que en els grans canvis sobtats, els que desit-java a la seva joventut quan veia la manca de drets de les dones índies.

Xerrada d’Asha Miró / 13 de març

Projectes esperançadors

L'integrant de l’Associació d’Homes Igualitaris (Ahige), Bernat Escudero, va ser el responsable de xerrada-debat

'Guanyem amb la igualtat: noves re-lacions entre homes i dones'. A Ahi-

ge lluiten contra la desigualtat entre gèneres “des de la masculinitat”. Es-cudero investiga des de fa uns anys amb els seus companys aquest tema perquè “s'ha fet molta recerca sobre les dones des de la perspectiva femi-

nista o femenina, ja sigui universitària o de moviments socials, però no des de la perspectiva dels homes”.

El ponent que explica que s'au-todefineixen 'homes per la igualtat feministes' a favor d'un canvi de la cultura masculina i va començar així: “Molts homes creiem que ens com-portem de la manera més igualitària possible sense que sigui així, ens diem: 'podem ser-ho més o menys, però estem molt a prop’. Tampoc veiem que hi hagi diferències en-tre homes i dones per raó del seu sexe, però la realitat no és així”. Per il·lustrar aquest auto-triomfalisme, Escudero es va fer ressò de l'infor-me europeu publicat el passat 7 de març sobre les agressions sexuals i físiques a les dones. La portada d'El Mundo es feia ressò de la notícia titulant “Menys agressions que al

nord d'Europa”. Bernat no creu que s'ajusti a la realitat, “aquesta és la fal·làcia que estem vivint, no conei-xem el nivell de violència que hi ha”.

En tot moment, Escudero va in-terpel·lar els presents, sense caure en el discurs políticament correcte: “Creieu que hem avançat molt?”. A més d'il·lustrar el seu discurs amb alguns espots que per vendre tant es valen dels tics de gènere com els ridiculitzen, va fer participar els i les presents en dinàmiques de grup per comprendre la diferència entre sexe i gènere i aprendre a reconèixer els tics propis de cada un, ja que per a homes i dones “és molt difícil no te-nir cap tipus de comportament mas-clista”. El públic va poder expressar els seus dubtes i experiències, sen-se buscar culpables dels comporta-ments, sinó els “per què”.

Noves relacions entre homes i dones / 5 de març

Qüestionant el propi comportament

Caminada a Can Pedrerol de Dalt / 4 de març

Castellbisbal Associació Dones Actives

Aleix Mateu / Ajuntament de Castellbisbal

Fira de la Soli-daritat

Aleix Mateu / Ajuntament de Castellbisbal

Escuela Kalassa Mali

6 el diari de Castellbisbal · març de 2014CIUTAT

El ple extraordinari es posiciona contra la Llei de Racionalització del govern espanyolEl segon punt de l’ordre del dia resol allargar el termini perquè els afectats de Costablanca expressin les seves demandes

El passat 3 de març, Cas-tellbisbal va dedicar un ple extraordinari a dos temes de vital impor-

tància per als seus ciutadans. El primer punt abordava la reacció envers l’Avantprojecte de llei per a la Racionalització i Sostenibili-tat de l’Administració Local (AR-SAL). Gairebé tots els municipis catalans ja s’han posicionat i el ple havia de sotmetre a votació el fer una declaració municipal en contra de la llei. La iniciativa obeeix a l’estratègia del Consell de Governs Locals de Catalunya (CGLC), que necessita que 1.200 ajuntaments (uns 7,3 milions d’habitants de l’Estat espanyol) la signin per poder presentar un recurs davant el Tribunal Cons-titucional (TC) en defensa de l’autonomia local. La declaració va ser aprovada per majoria amb els vots del PSC, AC i CiU a favor i el vot contrari del PP.

La sessió, a les 7 del vespre, va estar presidida per l’exalcades-sa i actual 1a tinent d’alcaldia, Conxi Llurba, a causa de l’absèn-cia per malaltia de l’alcaldessa, Dolors Conde. Llurba va explicar que l’avantprojecte de llei “mo-difica dràsticament el règim de l’administració local, és a dir, la manera de funcionar i l’estruc-tura dels ajuntaments, que són els més capaços d’adaptar-se en funció de les necessitats dels seus habitants”.

L’assistència a la sessió extra-ordinària del ple va ser alta, ja que molts veïns i veïnes de Cos-tablanca van assistir per escol-tar el punt de l’ordre del dia que més directament els afectava, referent a l’ampliació del perío-de d’al·legacions per als veïns de Costablanca.

En el debat del punt les posi-cions dels regidors del Partit Po-pular van col·lidir de ple amb els de la resta de formacions. Per al PP, l’ARSAL no suposa l’elimina-ció de serveis, sinó l’eliminació de la duplicitat de la seva pres-tació. El portaveu del grup mu-nicipal, Salvador Carmona, va llegir un text en el qual sostenia que una mateixa competència de vegades s’exerceix des de di-verses administracions, mentre

que en altres casos els ajunta-ments presten serveis dels quals no en tenen la competència ni, per tant, el finançament neces-sari, el que en molts casos passa -com el mateixos populars reco-neixen- perquè l’ens competent no el presta. “La llei de Bases de Règim Local no defineix de forma clara les competències municipals i hi ha una gran per-missivitat per realitzar serveis impropis, el que posa en risc la sostenibilitat financera dels ajuntaments”. Carmona va afe-gir que no se suprimirà cap ser-vei -tampoc els serveis socials- i va assegurar que la llei no impe-dirà que els ajuntaments prestin serveis que no està donant cap altra administració. “Correspon al legislador estatal (149.1.9 de la CE) establir les bases del règim local”, va afirmar, per tant “la llei no vulnera l’autonomia local i, per tant, no compartim la for-malització del conflicte”.

“Hi ha una gran permissivitat per prestar serveis impropis”, diu Carmona

El regidor de Convergència i Unió (CiU), Jaume Esquerda, va ser fidel al seu estil clar. Primer de tot, va criticar que l’ARSAL encara no s’hagi pressupos-tat. Esquerda va defensar els

comptes de l’ajuntament, que estan sanejats, i descarta que els serveis que donin les dipu-tacions mai tinguin la qualitat que tenen quan es donen des del municipi. En l’únic en que es va mostrar d’acord amb el re-gidor popular és en que sobren òrgans, com -va dir- el Consell Comarcal, les vegueries i la Di-putació, però també d’òrgans que el PP no retalla, com el Se-nat -que va titllar de cementiri d’elefants- o el Consell d’Estat.

El regidor del Partit dels Soci-alistes de Catalunya (PSC), David Vidal, també va criticar alguns òrgans administratius: “Els po-lítics del consistori som els que donem la cara davant del ciuta-dà cada dia i també a les elec-cions, el que no passa amb la Diputació, ja que és un sistema d’elecció indirecta, i per tant, bastant pervers i bastant antide-mocràtic”. Vidal també va negar que l’objectiu de la llei no sigui eliminar serveis, ja que a partir del 2015 Castellbisbal no podrà disposar d’un servei de trans-port urbà, obligatori a partir dels 50.000 habitants. La compe-tència és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i segons el regidor de Serveis l’AMB no podrà assu-mir els costos de tots els muni-cipis de la segona corona metro-politana. “Aquí ja tenim 377.000 euros d’estalvi, però algú li hau-ria d’explicar a la ciutadania de

Castellbisbal que es quedarà sense autobús per anar d’un lloc a l’altre del terme. Nosaltres cre-iem que s’ha d’anar a favor de l’autonomia local, perquè la ciu-tadania de Castellbisbal pugui escollir quins serveis vol”.

Per desmentir que existeix la duplicitat de serveis, el primer secretari del PSC a Castellbisbal va posar el mateix exemple del transport, afirmant que només el presta una administració: “Si volen eliminar duplicitats, hau-rien de començar per l’adminis-tració de l’Estat; per què hi ha un Ministeri d’Educació, un de Sanitat, de Cultura... si les com-petències estan transferides a les autonomies?”, va adduir.

Carmona (PP) va contestar als embats dient que es trac-ta d’alarmisme infundat i que l’estalvi rau en la reducció d’un terç del nombre de regidors i regidores, que passaran de 68.578 a 47.000 i també del nom-bre d’assessors de les entitats locals. “No afectarà la vida de la ciutadania i va en consonàn-cia amb el malestar pel malba-ratament”. Esquerda (CiU) va contestar que, en tot cas, se li hauria de pujar el sou a l’alcal-dessa, que està per sota del que marca la llei: “Estic d’acord en que cal estalvi, però no en els serveis municipals; té raó en que hi ha malestar social, i està causat pels escàndols de cor-

rupció. Per sort, en aquest petit hemicicle [l’equip de govern] no n’hi ha cap. El que cobra un re-gidor és misèria comparat amb el que està fent i el que genera, estalvia i aprofita, i comparat amb el que costa un senador, amb el seu cotxe oficial, la seva secretària i el bar, que a sobre està subvencionat. Des de la Di-putació no es poden donar tots els serveis ni hi ha diners per fer-ho; reflexionin”.

Per la seva banda, Vidal (PSC) va aclarir que els serveis socials només es mantindran fins al 31 de desembre del 2015, moment a partir del qual se n’han de fer càrrec les Comunitats Autòno-mes el que, considera, “és in-viable”. També va descartar que l’estalvi vingui per la reducció de regidors: “Si 21.000 cobren 8.000 milions d’euros és un sou bestial. No sé si sap que del 93.000 càr-recs públics que hi ha Espanya el 80% no cobren. Si el govern ha dit a Brussel·les que aconseguirà un estalvi de 8.000 milions d’euros, ho farà reduint serveis”.

El punt següent, l’aprovació de 15 dies més d’audiència in-dividualitzada i recepció d’al-legacions sobre la liquidació definitiva de la reurbanització de Costablanca, va suscitar més unitat. L’ajornament es va comu-nicar a tots els propietaris mit-jançant carta certificada, i no-més un cop aprovat el dictamen, que per voluntat de l’alcaldessa incorporarà les al·legacions veï-nals, es traslladarà a la Comissió Jurídica de la Generalitat perquè dictamini la seva legalitat. Mal-grat que en ser un ple extraor-dinari no hi havia lloc per als precs i preguntes, els regidors van quedar-se per respondre als dubtes dels presents.

La llei podria deixar Castellbis-bal sense transport urbà.

CIUTAT8 el diari de Castellbisbal · març de 2014

La biblioteca recull 125 quilos de menjar envasat amb la campanya ‘Llibres per aliments’

La biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal ha aconseguit 125 quilos d’ali-ments en només quatre dies,

gràcies a la campanya ‘Aliments per llibres’, en què els usuaris i usuàries de la biblioteca municipal s’empor-taven un llibre a canvi de deixar al-gun aliment envasat i de llarga du-rada a la taula del vestíbul. En total, 35 persones han aportat els següents aliments: arròs (20 kg), cigrons, es-paguettis (7 kg), farina (7 kg), fideus, galetes (11 paquets), llenties (19 tar-ros), llet (10 brics), macarrons (7 kg), mongetes (3 kg), oli (4 litres), pasta (15 kg), pèsols (1 llauna), préssec en almívar (2 llaunes), sal (1 kg), sopa (4 paquets), suc (3 litres), sucre (10 kg), tomàquet (3 llaunes), tonyina (3 llau-nes) i xocolata (1 paquet).

Els aliments es destinaran al banc d’aliments del municipi, que ajuden

diverses famílies. La iniciativa es va portar conjuntament entre els dos ens municipals, el banc d’aliments i la bi-blioteca. Mentre que la biblioteca va habilitar un espai al vestíbul de l’entra-da -on es van exposar els llibres del 10 al 14 de març- i ha donat els exemplars que ja s’havien donat de baixa durant els darrers mesos (sobretot novel·les), per part del banc d’aliments de l’Ajun-tament de Castellbisbal va comptar amb la col·laboració de la seva respon-sable, Diana Guardiola Querol, i d’un grup de voluntaris que es feien càrrec del material in situ i atenien les perso-nes que donaven menjar.

D’aquesta manera, es va donar sortida a llibres obsolets tot trans-formant-los en aliments i ajudant d’aquesta manera les persones més necessitades de Castellbisbal. La direc-tora de la biblioteca, Yolanda Villalón, valora positivament l’experiència.

Endega aquesta idea per primera vegada en col·laboració amb el Banc d’Aliments

Jo contemplava com gesti-culava i encadenava el seu discurs, sense pauses i com si el temps de la seva vida

estigués a punt de finir. Era re-alment sorprenent escoltar els encadenaments de conceptes di-ferents i el to de veu que cada ve-gada era més i més pujat. En un moment va prendre una respi-ració, “possiblement s’ofegava” i en tot el local es va fer el silenci. Moltes mirades es van entrecre-uar i subtilment es podia enten-dre del silenci, “uf, que bé”. Pocs segons després, el seu company de cafè havia tirat les espatlles amunt, agafant aire, perquè in-tuïa que novament tornaria a “bombardejar-lo”. Ho va ende-vinar; novament tornava a co-mençar el monòleg. Per què ac-tuem així? Podríem contemplar algunes causes que provoquen aquests efectes. Un primer as-pecte podria ser l’educació rebu-da, que no ha fomentat el diàleg i el valor que té per comunicar-se. Un altre aspecte a considerar seria que aquesta persona per les circumstàncies viscudes ha desenvolupat un “ego” que no li permet que l’altre l’interfereixi. També es podria tractar d’una persona solitària. Aquestes per-sones són dignes de compassió, perquè desconeixen que, segons els entesos, les paraules ocupen solament un 7% de la comuni-cació interpersonal. I això em recorda el que va dir la psico-terapeuta Virginia Satir sobre la comunicació: “el millor regal que puc rebre d’algú és que em vegi, que m’escolti, que m’enten-gui i que em toqui”. Adéu.

Parles, parles i parles!

L'Aula d'Extensió Universitària presenta ‘Del frare del temps al Meteosat’La segona xerrada participativa del grup adscrit a la Universitat Autònoma omple la sala d’actes de l’ajuntament

Mònica Usart i Eloi Cordomí són dos dels rostres més coneguts de la te-

levisió, la primera a 8TV i el se-gon a TV3. Cordomí va comen-çar al canal 3/24 i de seguida va passar al primer canal, on ja porta varis anys, formant part de l'equip fixe de meteoròlegs de la cadena. Els dos van estu-diar la carrera de Física plegats i ja porten vàries conferènci-es junts. Els presentadors van conduir aquesta ponència per mostrar les eines que s’utilit-zen per fer la previsió i ja van aprofitar per fer el pronòstic per als propers dies. La intenció era donar una explicació cientí-fica a la meteorologia popular: per exemple, aprenent que les muntanyetes que apareixen al voltant dels formiguers indi-quen pluja -les fan per protegir els seus nius- i també ho pre-deix el vol baix de les aus -ja que les ales dels insectes, l'ali-ment de molts ocells, pesen més i volen més baix. Fins i tot van explicar un sistema que havien descobert per calcular la tempe-ratura mitjançant el cant de les llagostes; es tracta de dividir les vegades que canten en un mi-nut entre 5 i restar-li 9. Les es-teles dels avions també són més persistents com més humitat hi ha a l'atmosfera.

Tornaran les orenetes?El primer bloc va anar dirigit a les preguntes del públic, que volia saber perquè ja no s'en veuen, d'orenetes (els nius han quedat abandonats), o perquè hi ha moltes menys pedrega-

des, sobretot ara que no hi ha vinyes que es puguin fer mal-bé. Cordomí va respondre que el fet que tant el Baix Llobregat com el Vallès Occidental s'hagin industrialitzat molt poden ser una causa, ja que el sòl cimen-tat no absorbeix la humitat i als núvols els costa més formar-se. Aquest bloc també va servir per fer-se ressò de dites populars i refranys sobre el temps que han esdevingut prediccions molt acurades, la majoria originàries de la vida a pagès, com ‘Cel ro-genc, pluja o vent’.

També hi havia inquietud pel iodur de plata que es llença a l’atmosfera perquè plogui. Co-rodomí va explicar el procés: les gotes es formen al voltant d'una partícula sòlida, com una sal. Falten nuclis de gel, que hi ha molt poquets, i el iodur de plata és un nucli de gel molt eficient, ja que en crea molts i més petits. El iodur soluciona així el pro-blema de les tempestes que fan destrosses, sobretot a l'estiu, en formar-se pocs cristalls de mida molt grossa. Tot i que es tracta d'una combinació química con-taminant, les concentracions són molt petites en comparació a la grandària dels núvols de tempesta i, segons explica Cor-domí, no s'arriba a apreciar la quantitat.

Les prediccionsAl segon bloc els presentadors van ensenyar a fer previsions del temps, explicant les relaci-ons entre les pressions, la in-fluència de la proximitat o llu-nyania al mar, i què significa que s'apropi una depressió o

un anticicló. Pot semblar obvi, però abans que el Meteosat, el primer que ha de fer l’home (o dona) del temps és mirar el cel. I després les estacions me-teorològiques, que són els ulls d’aquests homes i dones per tot el territori. Les fotos també són eines molt bones per sa-ber el que està passant, ja que donen dades que no donen les estacions meteorològiques, com dir de quina forma han caigut les precipitacions. Però més enllà de la visió directa, per fer les prediccions calen eines més sofisticades, com els mapes d’alçada, que mostren la temperatura que hi ha a les capes altes de l’atmosfera.

Els joves meteoròlegs van explicar els ingredients im-prescindibles perquè es formin els núvols. Primer, que l'aire calent ascendeixi. Un cop a dalt s'expandeix perquè hi ha menys pressió atmosfèrica, i aleshores la humitat tendeix a condensar-se i caure. També cal que hi hagi aire fred a les capes altes de l'atmosfera, per-què d'aquesta manera l'aire ca-lent encara és empès amb més força cap amunt.

I heu sentit a parlar dels cu-mulonimbus? són els núvols més desenvolupats i amb més quilòmetres en vertical. Són els que deixen més pluges. Els cir-rus, tot i que en poden deixar, són més petits i les pluges que deixen anar menys intenses. I què és un front? Un front és una separació de dues masses d’aire de diferents temperatura, i allà on convergeixen, es formen els núvols. Els fronts càlids són els

que deixen pluges fortes i cur-tes. Quant a la proximitat del mar, també vam aprendre que en el cas de Catalunya els vents de llevant, migjorn i xaloc són els que vénen de recórrer el mar i per tant porten humitat i és més probable que deixin pluges. Cal dir que el canvi climàtic fa que els fenòmens violents i ex-trems tendeixin a anar a l’alça; les zones seques ho seran més i també les plujoses.

La universitat a CastellbisbalDesprés de la classe magistral, les dues bandes de la classe van posar a prova el que ha-vien capit i van competir per encertar les previsions a tra-vés de quatre fulls que indica-ven sol, núvol, mig ennuvolat i pluja. Val a dir que el nivell d'encert va ser alt.

Aquesta és la segona cita de l’AEU de Castellbisbal, des-prés de la xerrada de l’expre-sident del Parlament de Ca-talunya Joan Rigol, i les dues, gravades en vídeo, es poden veure al Youtube. El cicle de conferències seguirà amb l’economista Elisenda Paluzie, l’escriptor Rafael Nadal i la directora del Centre d’Estudis Demogràfics, Anna Cabré.

L’Aula és una iniciativa d’un grup de veïns i veïnes de Cas-tellbisbal per debatre i apren-dre sobre l’actualitat amb els especialistes de cada camp. La van inaugurar al desembre del 2013 i expliquen que el progra-ma de conferències té molt èxit a altres pobles. Les xerrades es duran a terme a la Sala d'Actes consistorial a les 7 del vespre.

el diari de Castellbisbal · març de 2014 9CIUTAT

REPORTATGE el diari de Castellbisbal · març de 201410

Diferents races de ga-llines, cavalls i ponis, un porc vietnamita, ovelles, vaques, pa-

ons, oques... Hi ha un lloc molt a prop de Castellbisbal on podem trobar tots aquests animals, la Granja-Escola Can Pidelaserra, un espai de 23.000 metres qua-drats on els nens i nenes poden aprendre sobre la vida a pagès.

La seva responsable, Sira Playà, va començar treballant al bar La Plaça, el bar que havia estat dels seus pares, al centre del poble. Allà ja va demostrar les seves ga-nes de renovar el negoci introdu-int algunes innovacions, com els menús per emportar i les celebra-cions d’aniversari a les tardes. “Va arribar el moment en què volíem invertir en alguna cosa i en lloc de comprar-nos un pis, com que te-níem un cavall a una hípica, vam començar a buscar un terreny per portar-lo i anar-hi els caps de set-mana”. Quan van trobar aquesta antiga explotació cunícola localit-zada a una zona de Rubí que limi-ta amb Castellbisbal, l’espai estava

en runes, ple de gàbies i males herbes. Van ser mesos de feina per netejar-lo i arreglar-lo. Pel Dia de la Mare els fills de la Sira li van regalar dues cabres, que afegides als conills i les gallines que hi ha-via al terreny quan el van com-prar, feia que ja comptessinn amb alguns animals.

Una granja-escolaEl projecte d’usar la granja amb finalitats pedagògiques va arri-bar per casualitat, com explica la Sira: “Vam començar fent un preu estàndard perquè vingués qui vol-gués a passar el dia a l’aire lliure, fer-una barbacoa i tot això. Un dia va venir una nena per celebrar el seu aniversari i se’m va acudir portar-la a veure els animals i vaig veure que la reacció era molt po-sitiva”. Llavors va decidir muntar el projecte, i durant el primer any, ja va comptar amb la visita de vint escoles. Des d’aleshores es van ti-rar de cap i el seu marit, que enca-ra treballava al bar, va deixar-lo. Ara tots dos es dediquen exclusi-vament a la granja-escola, al cos-

tat de la qual tenen casa seva.Des del març, quan comença la tempo-rada forta, Can Pidelaserra rep la visita d’escoles de les comarques dels voltants, els caps de setmana vénen famílies i al juliol els esplais. Compten amb un camp de futbol, una pista d’equitació, dues aules, zones de pícnic, una zona coberta, una zona de joc lliure i, fins i tot, una carpa de circ on fan tallers.

Conèixer la vida al campAlguns centres de Castellbisbal, com l’escola-bressol La Caseta, l’escola Els Arenys i l’institut han visitat la granja-Escola. Allà, joves i infants fan jocs i dinàmi-ques amb els animals per, com hem dit, saber més sobre els animals: com s’alimenten, quin soroll fan, què produeixen... Per als més petits, hi ha laa caseta del sentits, on han d’endevinar de quin animal es tracta segons el que menja i els sorolls que fa.

Les activitats són diferents se-gons l’època de l’any, igual que són diferents les tasques ramade-res segons l’estació, i estan adap-

tades a cada cicle formatiu. Hi ha de tot: tallers de cuina per apren-dre a fer mató, sabó i melmelades, passejades en carro i en poni, jocs com la bomba d’ous, preparar el dinar dels porquets, alimentar la vaca Maca o donar-li el biberó a les ovelles, un taller d’espantaocells, manualitats i gimcanes, apren-dre equitació, primers auxilis de veterinària i un llarg etcètera. Els seus responsables també volen fer un hort per poder realitzar tallers i aprendre així sobre les plantes

medicinals i com fer front a les plagues. Els animals de Can Pide-laserra estan molt acostumats a les persones i són molt sociables, clar que cadascun d’ells té el seu propi caràcter (les ovelles són més tímides). Es troben separats en di-ferents parcel·les, però també hi ha la gàbia de l’amor, on mascles i femelles de cabres i ovelles s’apa-rellen. Cal dir que a la primavera, tots els animals es revolucionen i la granja-escola és un batibull d’activitat, sons, olors i colors.

Conèixer la vida a la granjaCan Pidelaserra és un lloc on aprendre més sobre els animals a prop de Castellbisbal

ESPORTSel diari de Castellbisbal · març de 2014 11

L’equip acaba la competició regular amb tres victòries seguides que denoten que ha fet una progressió ascendent en el seu nivell de joc i resultats

El Castellbisbal Hornets repetirà la temporada que ve a la Lliga Élite

El Castellbisbal Hornets sènior masculí ha aca-bat el seu any a la mà-xima categoria de l’ho-

quei en línia de l’Estat espanyol

-la Lliga Élite- a la posició 5, em-patat a 15 punts amb el sisè i el setè classificats i a 11 punts de l’últim, el Tres Cantos, que serà l’únic conjunt dels 8 del grup

que baixarà. Els de Castellbis-bal han protagonitzat un espec-tacular final de lliga amb tres victòries seguides -dues d’elles lluny de casa- que els han per-mès abandonar la zona perillo-sa de la classificació i no patir pel descens. Cal recordar que el Hornets ha estat l’equip debu-tant a la Lliga Élite i que fins que no s’han adaptat a la nova cate-goria han hagut de passar per mals resultats, tot i que la seva progressió ha estat ascendent. Fins la jornada 11, van perdre set partits, en van empatar tres i en van guanyar un.

La presidenta del club, Paqui Sancho, creu que la primera par-ticipació a la Lliga Élite ha estat molt positiva, ja que “els nois han competit amb equips que porten molts anys a la categoria

i tenen molta experiència”. La dirigent ha destacat: “Nosaltres tenim jugadors molt joves, amb una mitjana de 19 o 20 anys. Els altres clubs tenen una mitjana més alta i molts d’ells porten 10 anys a la Lliga Élite. Quedar em-patats amb un d’aquests equips, per nosaltres, és com una victò-ria. I quan hem perdut ho hem fet per la mínima”.

Els Campionats d’Espanya Júnior, a CastellbisbalAmb la classificació final del 15 de març, la participació a la propera Lliga Élite “està total-ment assegurada”, diu Sancho. Ara, els propers reptes del con-junt seran la Copa Catalana i la Copa Federació, que encara no tenen un calendari definitiu. Els èxits del primer equip es cor-

responen també amb el bon mo-ment del Club Patí Castellbisbal, que suma 12 anys de vida i que compta amb 4 conjunts en com-petició oficial: Infantil, Juvenil, Júnior i Sènior.

A l’apartat esportiu, cal afe-gir el gran nivell que tenen les instal·lacions. “Tenim una de les tres millors pistes de l’Estat es-panyol, amb un terra que és del mateix material que s’utilitza per jugar els Mundials”, assegu-ra Sancho. Aquesta qualitat per-met que la Selecció Espanyola disputi entrenaments a Castell-bisbal i que sigui possible que el nostre poble aculli tornejos d’alt nivell, com el Campionat d’Es-panya Júnior, que es disputarà a l’Illa Esportiva els dies 28, 29 i 30 de març. Vindran equips d’arreu de l’Estat espanyol.

Quatre jugadors del Hornets cridats als entrenaments de la Selecció Espanyola

La Selecció Espanyola ha escollit Castellbisbal per celebrar els entrena-ments amb els quals triarà els jugadors que disputaran el Campionat del Món d’Hoquei sobre Patins 2014 a la ciutat francesa de Toulouse entre el 30 de juny i el 13 de juliol. Els entrenaments es fan els dies 22 i 23 de març

a l'Illa Esportiva i comptaran amb la participació de tres jugadors del Castellón, quatre de l'Espanya HC, un del Metropolitano, un del Molina Esports, dos del Rubí Cent Patins, un del Tres Cantos i tres del Valladolid. Tanquen la convocatòria dos jugadors i dos porters del nostre equip.

Jari Nieminen, entrenador“Un primer any molt positiu. Tenim un equip molt jove amb molt talent, però amb molts ner-vis pel fet de jugar per primer cop a la Lliga Èlit. Amb una mica més d'experiència, els partits que hem empatat o perdut es po-drien haver guanyat. Si hagués estat així, hauríem estat situats entre els 4 primers equips. Són jugadors amb molt futur i crec que l'any que ve encara tindrem més esportistes nostres a la se-lecció. Porto 4 anys entrenant l'equip. L'evolució del club ha estat molt positiva. Hem estat tres anys a Primera Divisió i hem treballat molt bé per aconseguir el premi de jugar a la Lliga Élite”.

Pol Olivella, jugador, 19 anys“És la segona vegada que vaig convocat amb l'absoluta. L'any passat vaig jugar un torneig a Valladolid contra França que servia per preparar les compe-ticions oficials i va ser una gran experiència jugar contra aques-ta selecció, que té un gran nivell. Com que hem jugat a la màxima categoria, suposo que ho han tingut en compte per pensar en mi una altra vegada. Anar a un Mundial seria una 'passada', perquè és el màxim al que pots aspirar. Porto patinant des dels 4 anys i jugant a l'hoquei des dels 6, sempre a Castellbisbal”.

Ilde Olmedo, jugador, 33 anys“Porto set mundials. Vaig estar 8 anys amb el Rubí i vaig anar als mundials tots els anys. Els meus inicis van ser patinant a Sant Boi amb 7 anys i, després, vaig aga-far el pal. A Castellbisbal, vaig estar-hi dos anys i vam guanyar el Campionat d'Espanya. Després al Rubí i, aquest any, he tornat a Castellbisbal. Aquesta tempo-rada amb els Hornets la valoro molt positivament. Vam comen-çar la lliga amb força i després ens hem trobat amb dificultats a causa de la joventut de la plan-tilla. Ara, però, ja hem agafat el ritme i ja sabem el pa que s'hi dóna a la Lliga Élite”.

Iñaki Carreira, porter, 21 anys “El primer cop que vaig anar amb la selecció fa 4 anys a Ità-lia, amb l'equip Júnior. I fa 5 anys vaig anar al Mundial Júnior d'Alemanya. És el segon cop que vaig amb la selecció absoluta, ja que a Itàlia vaig jugar a les dues categories. Crec que de mi es valoren les ganes i la intensitat que hi poso quan jugo. Vam co-mençar a la lliga bastants forts, després vam baixar el ritme i ara hem tornat a donar 'canya'. Aquest any, hem pagat el fet de ser novells en una lliga amb molt nivell on dues errades que fas et penalitzen durant tot el partit”.

Marc Termes, porter, 31 anys“No he arribat a anar a un Mun-dial, però he estat preseleccionat diverses vegades. He jugat amb la Selecció Catalana a diferents tornejos oficials i partits amis-tosos. Vaig començar als 13 anys en això de l'hoquei. Vaig conèi-xer aquest esport amb un grup d'amics amb els que vam fer un equip a Terrassa, que és d'on sóc. L'equip es va desfer i durant tota la meva època Júnior vaig estar a Castellbisbal. Després vaig anar a d'altres equips catalans per millorar i conèixer altres clubs. I ara he tornat a Castellbisbal!”.

Xavier Martí

Xavier Martí

ESPORTS el diari de Castellbisbal · març de 201412

Més propers a la cua. El primer equip de la Unió Esportiva, després de 24 jornades de lliga dispu-tades i a deu partits del final, era onzè classificat amb 32 punts, empatat amb el desè i el dotzè. A mitjans de març, el balanç de resultats aconseguits era poc positiu, ja que les derrotes (10) superaven a les victòries (9). Els mar-cadors es complemen-taven amb cinc empats. Amb 33 punts encara per disputar, els de Castellbis-bal estaven més propers a la cua de la classificació que als llocs capdavanters de la lliga de Tercera Ca-talana. La Unió Esportiva se situava a 10 punts del setzè classificat, una pla-ça que suposa el descens, ja que al grup baixen els tres últims. El líder tenia 18 punts més. Cal que l’equip acabi amb aquesta irregularitat dels resultats, ja que a manca de deu en-contres tot és possible.

El segon lloc encara es podria aconseguir. A manca de deu jornades pel final de la lliga de Ter-cera Divisió Nacional de Futbol Sala (grup 2), el pri-mer equip del Castellbisbal encara podria escalar fins les primeres posicions. A la jornada 20 del 15 de març, el segon classificat sumava 39 punts, 12 més que el nostre equip. El lide-

rat, però, es presentava ja quasi impossible perquè el Riera de Cornellà acumu-lava 50 punts i tot sembla indicar que acabarà gua-nyant la lliga. Respecte les dues últimes posicions que marquen el descens, els de Castellbisbal esta-ven a 14 punts. El conjunt del nostre poble, després de dinou encontres dis-putats, ha sumat vuit vic-tòries, tres empats i vuit derrotes. Cal aconseguir més victòries per escalar posicions. Si no s’aconse-gueix, però, tot sembla in-dicar que no es patirà per un possible descens.

Els que han rebut menys cistelles en contra. El primer equip del Club de Corfbol Cas-tellbisbal està realitzant una excel·lent tempora-da, ja que a manca de cinc partits per disputar, és tercer amb 4 victòries, un empat i només dues derrotes. El 15 de març, sumava 9 punts, a 5 del líder, el Vallparadís. Amb aquestes dades sobre la taula i si l’equip és capaç de comptar els partits que li queden per victòri-es, podria ser possible la victòria al campionat de lliga. Això, però, no serà gens fàcil perquè el líder compta els seus partits per victòries i encara no sap el que és perdre. Cal, per tant, que el Vallpara-

dís entri en una espiral de derrotes. Una altra dada positiva del nostre con-junt és que és l’equip del grup que menys cistelles en contra ha rebut, un to-tal de 91. El líder n’ha re-but 114, el quart 118 i el segon 119. El Castellbis-bal és el quart equip amb més cistelles a favor.

La màxima anotado-ra. Irene Figueroa Mimó, del primer equip del Club Corfbol Castellbisbal, és la jugadora del seu grup que més punts ha ano-tat, un total de 29. Olga Gandía Pérez, del Vilano-va i la Geltrú, la segueix a distància amb 21 punts. La del Castellbisbal és la jugadora amb millor pro-jecció ofensiva de la lliga de la màxima categoria del Corfbol català, la Lliga Nacional, i s’imposa en aquest apartat a les altres 36 jugadores que hi ha al grup. A Segona Divisió, Raúl Fornieles (31) i Daniel Ezpeleta (29) són cinquè i sisè d’un total de 63 ju-gadors. A Tercera Divisió, el jugador de l’equip C del Castellbisbal, Sergi Cam-pillo, és el cinquè millor anotador amb 40 punts d’un grup de 87 jugadors. Campillo està a 7 punts del primer. Al Corfbol es fan dues llistes, una amb les màximes anotadores i una altra amb els mà-xims anotadors.

Esports en 2 minutsXavier Martí

ENTREVISTA 13el diari de Castellbisbal · març de 2014

“Seguiré en la música hasta que deje de sentir la pasión por ella” Jordi Sánchez OBK

—Por primera vez sacas un disco en solitario. ¿El nom-bre del disco, Revolución, es porque comienzas una nueva etapa o porque es más reivin-dicativo?A mí me gustan los títulos con-tundentes y, además, es un con-cepto que está de actualidad. Cuando empecé a gestar este trabajo hace 2 años la palabra revolución que se me quedó en el subconsciente. De toda mane-ra, todos cada día al levantarnos tenemos que hacer una peque-ña revolución en nuestras vidas para tirar adelante. OBK nunca ha sido un grupo puramente reivindicativo, pero sí soltamos nuestras dudas, sentimientos, inquietudes, preguntas... porque la música tiene que servir para emocionar y dar qué pensar. Hay muchas canciones que la gente interpreta en un sentido diferen-te del que tú habías concebido, y eso me gusta, que la gente se lo haga suyo y le emocione.

—El vídeo de la canción criti-ca a los políticos y, como en la mayoría, apareces actuando.Es una parodia de la clase po-lítica, que encarno yo. Actuar forma parte del mundo de la

música. En el vídeo de Revolución me sentí muy cómodo porque yo soy muy de la broma y ese papel requería poca seriedad.

—Habéis convocado un con-curso de remixes del segundo single, ‘Besos de mentira’.Sí, ya lo habíamos hecho ante-riormente pero siempre está bien para dar una oportunidad a gente que le guste hacer remez-clas y es una plataforma que yo puedo proporcionar.

—¿Es la primera vez que gra-báis fuera del país?No, con J. Bayona fuimos a Nue-va York a gravar el videoclip de ‘La herida’ y la verdad es que hemos hecho tantos videos que los recursos se van acabando. La parodia de Revolución nos gustó mucho y con este tema se me ocurrió ir a la ciudad de Tokio que siempre me ha interesado mucho y además ha tenido mu-cha relación con la música elec-trónica. El vídeo está a punto de acabarse y va a ser muy chulo y diferente. Aunque los presu-puestos han caído mucho lo más importante son las ideas y yo siempre le estoy dando al coco. Hemos tenido mucha suerte de encontrar las personas adecua-das para el rodaje. Sé que va a gustar mucho. —Tú eras cantante, compo-sitor e incluso productor de OBK. ¿Ha cambiado algo ahora que estás tú solo? Desde los 15 años yo hacía la ma-yoría de las letras así que no ha variado mucho!

—¿Cómo ha sido la relación

con los sellos discográficos, recomiendas a los artistas la autoproducción?Yo dejo que la vida venga, con las compañías hemos tenido muy buena relación porque nos han dejado total libertad y eso para mí es lo más importante. Siempre hemos dado lo que he-mos querido dar. Sigo estando en Warner aunque el futuro se ve bastante peliagudo para estar en compañías.

—Gran parte del acogimiento del público pertence al colec-tivo gay, verdad? Hay canciones, como ‘Oculta realidad’ o ‘El cielo no entiende’, que toca esa temática. Y el co-lectivo gay las acogió, claro, las hizo sus himnos y yo siempre he agradecido ese apoyo, pero me da igual quién sea o como pien-se mi público, yo hago canciones que puedan transmitir algo a personas diferentes.

—OBK es la abreviatura de ‘Oberkorn’, un tema de Depe-che Mode, al que admiráis tan-to. Consideras que habéis los sido introductora de la música technopop en español?Para masas así, no somos ni mu-cho menos el primer grupo de música electrónica, pero sí que somos el primero que llegó a los 400.000 discos vendidos.

—Qué tiene el pop electrónico que no tienen otros géneros?Lo importante son las canciones, no el género musical. Cuando una canción es buena no im-porta el estilo. Es un todo lo que hace que una canción llegue y te haga sentir bien. A mí me gustan

OBK -abreviación del tema de Depeche Mode ‘Oberkorn’- ha sido el introductor del pop electrónico de masas cantado en castellano. Jordi Sánchez es su intérprete y compositor después de la marcha de su compañero durante 23 años, Miguel Arjona. Jordi, que tiene como motor vital la pasión, sigue teniendo energía para seguir adelante y lo deuestra en su nuevo disco: ‘Revolución’. El 5 de Abril lo podremos ver en la Sala Salamandra de l’Hospitalet.

todos los géneros, aunque lo que me fascina es la electrónica.

—Explicame un poco como fue-ron los inicios y qué aconseja-rías a la gente que se introdu-ce en la industria musical.Yo trabajaba en una tienda de ropa y un cliente tenía un ami-go que era DJ en Los 40 Princi-pales y le dije que si quería oír la maqueta. Ya teníamos hecha ‘Historias de Amor’ en inglés, porque al principio hacíamos las letras en inglés. La maqueta llegó a Manel Ortiz y encontra-mos una discográfica que apos-tó por nosotros, Blanco y Negro, de Barcelona, que nos reco-mendó cambiar al castellano, y la verdad que fue un acierto porque llegó mucho más y ade-más nos permitía expresarnos mejor. El disco fue un pelotazo y a partir de ahí empezamos a trabajar y llevamos ya 23 años de carrera, lo que no está nada mal. Yo lo que recomiendo es tener fe y soñar, siendo cons-ciente de lo que quieres hacer y yendo a por ello. No puede ser ni un hobby ni un capricho, sino algo muy pasional porque eso te ayuda a saltar los obstáculos. Si tienes un sueño ve a por él. Yo nunca he estudiado música, pero esa pasión me llevado a ser autodidacta y a dar lo mejor de mí a nivel creativo.

—Uno de tus colaboradores habituales en los videoclips ha sido Juan Antonio Bayona, se-guirás contando con él?Ahora es muy difícil pero yo sigo insistiéndole cada vez que lo veo. Me encantaría, además, hemos hecho catorce vídeos con

él cuando era un desconocido y ya sabíamos que sería un gran director.

—En el 2009 hicisteis un tema en catalán para La Marató de TV3, ‘Si em tens aquí’. Te has planteado hacer más temas en esa lengua?Por mi no hay ningún problema, igual que he hecho temas en ita-liano, en inglés... pero mi lengua es el castellano.

—Ya ha pasado la moda de OBK o crees que nunca va a pasar?Yo creo que lo bonito es que la marca OBK ya ha quedado por-que hay muchos años de carrera detrás, la gente de mi genera-ción la conoce. Las carreras mu-sicales pueden durar muy poco y la de OBK está durando más de lo que yo soñé.

—Pero no os ha relevado nin-gún grupo del mismo estilo.No, hay grupos pero no tienen nada que ver con nosotros, son personalidades diferentes y tra-tan de manera diferente la elec-trónica. La gran baza de OBK es que nuestro estilo ha sido muy personal y ningún grupo de elec-tropop ha alcanzado la misma fama. Antes el pop electrónico se veía muy elitista y nosotros le hemos dado emoción.

—Hasta cuando seguirás con tu carrera musical?Hasta que el público quiera o has-ta que yo deje de sentir la pasión. Todas las cosas que yo he hecho en mi vida es porque necesitaba hacerlas. Necesito creer en lo que hago y dejo que la vida fluya. Bus-co cosas pero no las fuerzo.

CULTURA14 el diari de Castellbisbal · març de 2014

Carnesoltes per a grans i petitsPer votació popular, els cotxes de SantuRacing han estat la comparsa guanyadora

Castellbisbal s’ha bolcat un any més en les ce-lebracions de Carnes-toltes. Aquestes van

començar Dijous Gras, el 27 de febrer, al pati de l’Esbarjo, amb un taller d’elaboració de dis-fresses organitzat pel Casal In-

fantil el Mirador. A les 19.30 va tenir lloc a la plaça de l’Església la salutació del XXIIIè Rei Car-nestoltes Elefantasma, acom-

panyada d’un tast de botifarra d’ou, vi i brou.

El dissabte de Carnestoltes, l’1 de març, les comparses van fer el seu passeig pel poble fins al Casal, per a que tothom les pogués veure i les pogués votar mitjançant la butlleta que acom-panyava el programa de mà. Els cotxes de fòrmula 1 de SantuRa-cing van ser els guanyadors amb més de 100 vots tant per la seva disfressa com per la seva actua-ció. Va guanyar 400 euros i serà l’encarregada de presidir la rua de l’any vinent, a més serà el/la rei/reina del Carnestoltes 2015 i haurà de preparar el pregó que es llegirà el Dijous Gras a la Pla-ça de l’Església. El segon lloc va ser per a la comparsa Tabalers de Corda, de la nova entitat dels Tabalers de Castellbisbal, amb 46 vots. I pel que fa al sorteig del lot de productes de Cal Quinto, la sort ha estat per a la compar-sa Los Oportunos. A partir de les 22.30 hores, la sala del Casal Cultural i Recreatiu va acollir

les comparses per sopar i a par-tir de les 23 hores va haver ball de amb l’orquestra Santi Arisa Combo, i després punxadiscos.

L’endemà, diumenge de Car-nestoltes, era el torn de que gaudissin els més petits i peti-tes, amb la seva pròpia festa, una cercavila infantil [imatge esquerra] que va començar amb una animació a l’Avinguda Gau-dí -feia molt bon dia- i va recór-rer La Bassa, el carrer Major i la plaça de l’Església en companyia del vaixell màgic. A continuació, va tenir lloc l’espectacle per a totes les edats ‘Diversions’. Con-sistia en música en directe amb cançons molt conegudes però passades pel filtre de la diversió.

La cercavila infantil va seguir el vaixell màgic.

Els Tabalers de corda van que-dar segons. Tabalers de C.

15SUGGERIMel diari de Castellbisbal · març de 2014

Campanya ‘Gaudeix la primavera’Del 21 de març al 12 d’abrilAmb l’objectiu de continuar do-nant un impuls al teixit comer-cial del municipi, la regidoria de comerç ha posat en marxa aques-ta campanya a la qual s’hi han adherit una setantena d’establi-ments comercials i de serveis. A partir del 21 de març i fins al pro-per 12 d’abril es podrà segellar el targetó ‘Gaudeix la primavera amb el comerç de Castellbisbal’ que s’ha fet arribar a tots els ha-bitatges del municipi, en qualse-vol de les botigues adherides. Per participar en el sorteig dels 100 vals de 15 euros cadascun cal em-plenar-lo amb tres segells, un per cada compra feta durant els dies

de la campanya. La única condi-ció és que les compres s’han de fer a tres comerços diferents. Per cada targetó emplenat que es di-positi, s’obsequiarà al client amb una planta de regal.

Taller familiar a La Caseta: ‘Llum i color’Dilluns 24Lloc: Escola Bressol Municipal La Caseta. Horari: de 17.00 a 18.00 hores. Preu: gratuït (en cas que calgui comprar material, es pot fer pagar una quota inferior a 5 euros). Obert a totes les famí-lies de Castellbisbal que tinguin infants d’entre zero i tres anys. Cal trucar per confirmar assis-tència al tel. 93 772 48 31.

Prova de sirenes de risc químicDimarts 25A les urbanitzacions de Costa-blanca i Can Santeugini. La Di-recció General de Protecció Civil, amb la col·laboració de l’Ajunta-ment de Castellbisbal, ha orga-nitzat una prova d’activació de la sirena de risc químic que hi ha a la zona de Costablanca. L’ob-jectiu de l’exercici és comprovar

el nivell auditiu i el bon funci-onament dels aparells, i també donar a conèixer i familiaritzar la població amb els sons d’avís perquè sàpiga com reaccionar en cas necessari. Al matí, sona-ran un total de 84 sirenes que se sentiran a 37 municipis de Cata-lunya, entre els quals hi ha Cas-tellbisbal. Sonaran tres senyals d’un minut de durada separats per silencis de cinc segons. El fi-nal de la prova s’anunciarà amb un senyal continu de 30 segons de durada. En una emergència real, en sentir el senyal d’alarma caldria tancar.-se a casa o a l’edi-fici més proper fins que sonés la fi de l’alarma.

Festa de la Primavera JoveDissabte 29Vols gaudir d’una gran festa de la primavera? T’esperem el dia 29 de març de 23.00 a 03.00h al Casal Cultural i Recreatiu, a la Festa de la primavera Jove, orga-nitzada amb el suport dels cor-responsals dels instituts. Si et va agradar la música de Cap d’Any, comptarem amb el mateix DJ du-rant la nit.

Xerrada informativa sobre els camps internacionals de voluntariatDijous 27Per saber escollir projecte se-gons el país, la regió i la temà-tica. Per a tots els joves a partir de 18 anys. Al Punt d’Informació Juvenil a les 18.30 hores.

Sessió d’AquagacDivendres 28L’Aquagac és ideal per tonificar glutis i abdominals. La sessió serà a la piscina coberta de l’Illa Es-portiva de 20.30 a 21.30. Entrada gratuïta, però amb invitació. Dins dels actes de dinamització de l’Illa Esportiva.

Hora del Conte amb l’obra Méliès i l’Orquestra de CordaDissabte 29Amb l’Escola Municipal de Músi-ca Miquel Blanch de Castellbisbal. L’Orquestra de Corda de l’Escola presenta el repte de musicar al-gunes pel·lícules d’un dels pri-mers grans impulsors del cinema de ficció, Georges Méliès. Veniu a deixar-vos encantar per la màgia del setè art. A les 12 del migdia a la biblioteca.

Vetllada de boxaDissabte 12La Promotora Rimerbox i Team Toni Moreno han preparat una nova vetllada de boxa, que tin-drà lloc a les 6 de la tarda al Ca-sal Cultural i Recreatiu. Hi haurà tres tres combats professionals i vuit combats amateurs. Dins del professionalisme veurem al català Marc Vidal, a Melania Sorroche i a Kiko Amarillo. Dins de l’amateurisme cal destacar la presència dels millors clubs de boxa de Catalunya. El preu de l’entrada és de 20 euros, 15 anti-cipada al Club Boxeo Castellbis-bal, al carrer Major, 8.

agenda

Fumet de peixReceptes i escrits de Xesco Bueno

La cuina d’en Xesco

Ara parlem del brou de peix o fumet.

En primer lloc, hem de saber que hi

ha dos tipus de brous, els fos-cos i els clars. Anem a veure

com es fa un brou clar de peix. El primer són els ingredients. Per elaborar un litre de brou de peix necessitarem els següents ingredients: 1 kg d’es-pines de peix o peix de roca o caps de peix, una pastanaga grossa, una ceba gran, dos o tres alls, una branca d’api, un trosset de porro, una mica de farigola, llorer i una branqueta de fonoll sec en branca, quatre o cinc grans de pebre blanc, un got de vi blanc, 100 gr de mantega i aigua.

El peix ha d’estar ben net, sense restes de vísceres, agalles ni ulls. Un cop net es posa en remull en aigua freda, això es fa perquè quedi ben blanc i sense restes de sang que donarien com a resultat un brou tèrbol i fosc, lluny del que pretenem aconseguir. Si podem ho deixa-rem en remull tota una nit. Per començar a cui-nar el brou posem a escalfar la mantega en una cassola i sofregim lentament la pastanaga i la

ceba sense que agafin color, sense torrarles i un cop cuites afegim l’all, donem unes voltes i posem el vi. Llavors es deixa bullir el vi fins que desapareix, fins que s’evapora i torna a sortir la mantega. En aquest precís moment afegim el peix i cuinem uns minuts, fins que canvia de color i es comença a veure cuit. Després es posen la resta d’ingredients, és a dir, porro,

api, farigola, llorer, fonoll i pebre i es cobreix tot amb aigua, un litre i mig com a molt.

Escalfar a foc viu fins que comença a bullir. Llavors és quan s’abaixa el foc i es retira l’es-cuma que es va formant a la superfície. Ha de coure lentament durant quinze o vint minuts, no cal més temps. Es deixa reposar, mentre es refreda en la mateixa cassola durant aproxima-dament mitja hora. Després quedarà colar-ho amb un colador molt fi i deixar-lo refredar a la nevera. L’endemà podrem retirar el greix que s’haurà solidificat a la superfície molt fàcilment.

Observacions: els brous no porten sal, lle-vat que hagin de ser consumits com una es-cudella, si són per cuinar o fer salses és millor condimentar segons sigui la necessitat final. És important no remoure el brou durant la cocció ja que això enterboliria al brou. En coure a foc lent tindrem un brou claret i transparent però amb molt de bon gust i durant el procés de re-fredat facilitem l’extracció del col·lagen que ens donarà la textura gelatinosa necessària per cuinar. Ara ja tenim un brou clar de peix, el que es coneix com un fumet.