CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE SANT JOAN DESPÍ CURS 2010-2011

INICI: ESCOLA PAU CASALS

NUS: ESCOLA ESPAI 3 DESENLLAÇ: ESCOLA ROSER CAPDEVILA

EL DRAC TANI

Una vegada hi havia un drac, en Tani. En Tani tenia 3 caps, 2 ales molt grans i molt veloces, 4 braços amb 3 dits retràctils com els gats, 5 cames i 10 peus. Els dits del peu eren d’una mena de tentacles llefiscosos com els dels pops, que agafaven ràpidament allò que volia. En Tani vivia al gegant castell inflable ple de llaminadures del Paupeu i la Marina, de tant en tant menjava alguna crispeta. En Paupeu tenia 8 anys, el cabell ros, curt i amb una cresta. Li agradava jugar a futbol, practicar el karate tot

fent moltes claus i menjar sushi i pizza amb el seu pare. La seva germana bessona, la Marina portava unes ulleres liles, el seu cabell era ros, llarg i rinxolat. Era una gran esportista, li agradava jugar a tennis i participava en competicions de natació i waterpolo. Li agradava menjar pasta com a la seva mare. Els seus pares eren molt treballadors i tenien diners suficients per tenir un castell inflable al mig del jardí al costat d’una piscina. Per vacances els agradava anar de càmping perquè sinó no sabien on deixar en Tani, no hi ha residències de dracs.

El dia que a casa menjaven pizza, en desapareixia misteriosament un trosset. El Tani l’agafava i el feia servir de coixí, per dormir millor. Però un dia molt fosc, fred i ennuvolat va passar una cosa en aquell castell inflable... En Tani havia desaparegut... On podia ser? Què li havia passat?- pensaven en Pompeu i la Marina. Mai abans s’havia perdut l’esmorzar, ni tan sols quan tenia mal de queixal.

Els dos germans es van començar a preocupar de veritat a mida que anaven

passant les hores i no en sabien res. Mentre espera que esperaràs, en Paupeu

i la Marina sentien una música que sortia d’una escola propera a casa seva,

una música que ells recordaven de quan anaven a l’escola bressol.

-Ja sé quina és- digué la Marina.

- Jo també. És “Puff era el drac màgic”. Te’n recordes, Marina, quan la

cantàvem?

La Marina no va contestar perquè de cop va tenir un pressentiment.

- Tinc por , Paupeu! I si en Tani també l’ha escoltat i com el drac de la cançó vol

anar a veure món, tot travessant el mar?- digué la Marina.

I així va ser. En Tani era un drac molt juganer que s’estimava molt la Marina i

en Paupeu, era molt feliç vivint en el seu castell inflable, però també tenia

moltes ganes de viure aventures, conèixer altres dracs com ell, nedar per mars

i oceans i volar per sobre de les muntanyes. També tenia clar que algun dia

tornaria amb els seus amics.

Però quan ja portava uns mesos fora, van començar els problemes. Mentre

nedava tranquil al mig de l’oceà pensant que ja tenia ganes de tornar a veure

en Papeu i la Marina, uns pirates molt i molt dolents el van capturar amb una

xarxa i van decidir que el farien a trossets per vendre’l als mercats i guanyar

molts diners.

Dins la gàbia on l’havien tancat, en tani pensava com ho podia fer per escapar-

se o per demanar ajuda als seus amics, tot i estar lluny d’ells, i mentre plorava

com si hagués acabat de pelar un munt de cebes, va tenir una idea.

Només havia de ....

Només havia d’enviar un missatge. Però com ho podia fer?. De sobte, un colom

missatger es va posar damunt la seva gàbia. En Tani, es va posar molt content,

enviaria un missatge als seus amics, en Paupeu i la Marina: “Necessito ajuda,

uns pirates em volen fer a trossets. Si us plau, veniu molt ràpid. Queda poc

temps”.

El colom missatger tenia un paper per a que en Tani pogués enviar el missatge,

però no tenia cap llapis per escriure-ho. Llavors, en Tani va tenir una idea.

Escriuria el missatge amb la seva ungla i el fum del seu nas el faria servir de

tinta per poder enviar-ho.

El colom, va marxar volant a buscar en Paupeu i la Marina. Va travessar el mar,

tot buscant casa seva, segons les indicacions d’en Tani. Quan la va trobar, es

va posar a la tanca i va començar a piular. En Paupeu i la Marina ho van veure

de seguida:

- Mira Marina, aquest

colom porta un

missatge!

- És un missatge d’en

Tani. Està en perill. El

faran trossets si no

venim a rescatar-lo.

Falta poc temps!

El pares, en

assabentar-se de la

notícia van agafar el seu vaixell i van sortir a la mar en busca del seu drac.

En Tani, com que sabia que la seva família vindria a rescatar-lo va començar a

fer senyals de fum amb el seu nas per indicar el lloc on es trobava.

En veure el vaixell, en Tani es va amoïnar i va dir a la seva família que anessin

amb molt de compte perquè els

pirates l’estaven vigilant.

Llavors, en Paupeu i la Marina van

tenir una idea, esperar-se a que fos

de nit i rescatar en Tani quan els

pirates estiguessin dormint. Quan

va arribar l’hora van pujar al vaixell

tots quatre amb una serra, van tallar

la xarxa i van tornar al seu vaixell

sense que els pirates se

n’adonessin.. Van escapar-se a tota

màquina. Quan van arribar a casa,

en Tani es va posar molt content en

veure el seu castell inflable i va

prometre que mai més s’escaparia

de casa sense avisar ningú.