El Emanar

Emma BorellAriadna NistalAnna TorranoElena Valdueza

Biagio

Índex

-Història-Geografia-Fauna i Flora-Clima-Costums-Llegendes-Símbols nacionals

-Vivendes-Dedicació dels ciutadans-Organització política-La constitució-La justícia-L’educació-Les utopies

Una mare va abandonar els seus dos fills. Aquests van ser amamantats per una lloba. Quan aquests van créixer van fundar una ciutat. Es deien Emanar i Biagio. Per decidir qui seria el rei d’aquestes terres, es van barallar i Biagio va matar a Emanar. En honor al seu germà, va anomenar Emanar al seu domini; també van anomenar en la seva mort Biagio a la ciutat principal. A partir d’aquest moment el poder del rei va ser hereditari durant segles. Fins que després de diverses guerres es va proclamar la república. Un dels personatges més importants va ser la presidenta Isabella, que va permetre que el poble tingués el dret a escollir; va establir una constitució i la divisió de poders.

Història

Geografia·El nostre país El Emanar, capital Biagio, se situa al sud del continent Europeu.

El EmanarBiagi

o

·Fronteres que el comprenen són el mar mediterrani i per la zona nord amb França, Suïsa, Àustria, i Eslovenia que serien les fronteres nacionals, però les seves fronterens naturals serien els Apenins , el riu Po, ela Alps i les Dolomites.

·Extenció: 301.336 km²

·El relleu que compren aquesta ciutat es molt varitat, està format per costa i a la vegada té grans muntanyes, també hi trobem un dels volcans més actius de tot el continent Europeu, l’anomenat Tainodestopode.

·Densitat de població: 198 hab/km²

·Habitants: 58.126.212 habitants

·L’esperança de vida se situa entre els 85-90 anys

Té una gran diversitat d’especies animals, ja que les bones temperatures d’aquest país permeten la supervivencia de molts animals com: llops, aguiles, alguns ossos, ocells molt curiosos…       

Fauna

Igual que en els animals hi ha una ran varietat de flora degut a les bones condicions climàtiques, podem trovar tant flora mediterránea com del nord d’Europa. Hi predominen les canyes de sucre, els dàtils, atmetllers i oliveras.

Flora

És un clima variat des d'un clima fred en les elevacions dels Apenins i els Alps, fins a semi tropical en la costa de Liguria. En les regions baixes els hiverns són suaus i les temperatures es modifiquen per les brises del Mediterrani. No obstant això, en les zones altes les temperatures són més fredes. En contrast amb les condicions semitropicals, el clima és continental amb estius càlids, severs hiverns i amb moltes precipitacions.

Clima

Costums·Una vegada una parella contrau matrimoni, es tradició anar al pont més important del Emanar, el Moulin lake, i allà penjar un candau amb el nom de les dues persones estimades; una altra costum que tenen els habitants d’aquesta ciutat és que el 4 d’Agost se celebra la festa de les caramelles, aquesta festa consisteix en que els nois i les noies es posen els vestits típics de Biagio, i canten i ballen les cançons tradicionals del país.

Llegendes

Lligat del costum de posar candau quan es contrau matrimoni, es diu, que una noia i un noi molt joves que s’estimaven molt es volien casar, però la família no ho permetia perquè no acceptaven aquest matrimoni. El noi i la noia van decidir continuar la seva relació encara que sigues sense el permís dels respectius pares, i com que no es podien casar van decidir anar aquest pont i posar un “candau” plegats en la que simbolitzaven l’amor i la força d’aquest. Es diu que aquest noi i aquesta noia van restar sempre junts fins a la resta dels seus dies. Per això, actualment, es segueix aquesta tradició.

Símbols nacionalsL’estrella gran de color groc representa a la lloba i les dues estrelles petites simbolitzen els dos fills.

En l’escut es poden tornar a observar les tres estrelles representades, i a més s’observen una espècie d’ales amb flors en les que es vol fer referència a la llibertat.

HIMNEHIMNE

VivendesLes vivendes estan construïdes a base d’adoblock, és un material molt emprat en construccions amb decoració rústica, bardes i façanes, i també en jardineria. Aquest material dóna com a resultat una casa tèrmica, és a dir, càlida quan fa fred y fresca quan fa calor. A més a més, les vivendes són com a màxim de dues plantes (dúplex) ja que són molt àmplies. També disposen d’un jardí propi.

Dedicació dels habitants

Els habitants es dediquen a treballar pels serveis de la comunitat com els hospitals, escoles, universitats, policia, bombers, a més de polítics.

Hospital

Escola

Organització políticaL’estat és una societat humana, assentades de manera permanent en el territori que li correspon, subjectat a un poder que el crea, el defèn i aplica un ordre jurídic que estructura la societat estatal per obtenir el benestar públic temporal dels seus components. Els elements més aparents del poder de l'Estat són: El control de fronteres. La recaptació d'impostos. L'emissió de moneda. Un cos de policia i un exèrcit de bandera comuna. Un sistema burocràtic administrat per treballadors funcionaris. 

El contracte social, com a teoria política explica, l'origen i propòsit de l'Estat i dels drets humans. L'essència de la teoria és:

Per a viure en societat, els éssers humans acorden un contracte social implícit que els atorga certs drets a canvi d'abandonar la llibertat de la qual disposarien en estat de naturalesa. Els drets i deures dels individus, les clàusules del contracte social; i l'Estat, l'entitat creada per a fer cumplir amb el contracte.

Els homes poden canviar els termes del contracte si així ho desitgen; els drets i deures no són immutables o naturals.

Hem triat una república per al nostre país, que es tracta de la forma d’estat on el poder resideix en el poble, que tria un president per sufragi directe o a través d’uns compromissaris. Hi ha partits polítics que representen ideologies, interessos i grups socials.

L’Estat com a representant del poble, és l’encarregat de donar veu a les idees triades per sufragi dels ciutadans. I és el que té el poder perquè les propostes tinguin lloc.

Altres formes de règim són:

Monarquia: es tracta d’un estat on el Cap és un rei. La monarquia a la vegada pot ser absoluta (el poder resideix totalment en el monarca), parlamentària (el rei està sotmès a la llei dictada pel Parlament és a dir pel poble), I la constitucional, que és aquella en la qual el rei déu obediència a la constitució.

La dictadura: estat en el qual el poder recau en una sola persona o oligarquia. Es basa en la censura i la repressió política. No creiem en la política de la repressió per governar un país.

Perquè aquest i no un altre?

La ConstitucióEl Emanar és una república i per tant, té com a un dels pilars més importants la divisió de poders i el seu control recíproc; Podem dividir els poders en:

Legislatiu

Executiu

Judicial

Polític

Article 1. El Emanar és una República democràtica fundada en el treball. La sobirania pertany al poble, que l'exercités en les formes i dintre dels limitis de la Constitució.

Article 2. La república reconeix i garanteix els drets inviolables de l'home, ora com individu, ora en el seny de les formacions socials on aquell que desenvolupa la seva personalitat, i exigeix el compliment dels deures inexcusables de solidaritat política, econòmica i social.

Article 3. Tots els ciutadans tindran la mateixa dignitat social i seran iguals davant la llei, sense distinció de sexe, raça, llengua, religió, opinions politiques ni circumstàncies personals i socials. Constitueix obligació de la República suprimir els obstacles d'ordre econòmic i social que, limitant de fet la llibertat i la igualtat dels ciutadans, impedeixen el ple desenvolupament de la persona humana i la participació efectiva de tots els treballadors en la organització política, econòmica i social del país.

Article 5. El Emanar repudia la guerra com instrument d'atac a la llibertat dels demes pobles, i com mitjà de solució de les controvèrsies internacionals accedeix, en condicions d'igualtat amb els demes Estats, a les limitacions de sobirania necessàries per a un ordenament que asseguri la pau i la justícia entre les nacionals, i promourà i afavorirà les organitzacions internacionals encaminades a aquesta fi.

Article 4. La República promourà el desenvolupament de la cultura i la investigació científica i tècnica. Salvaguardés el paisatge i el patrimoni històric i aristocràtic de la Nació.

Article 6. La llibertat personal és inviolable. No procedirà cap forma de detenció, inspecció o registre personal ni altra restricció qualsevol de la llibertat personal excepte per raonat de l'autoritat judicial i únicament en els casos i de la manera previstos per la llei. En casos excepcionals de necessitat i d'urgència, especificats taxativament en la llei, l'autoritat d'ordre públic per a adoptar mesures provisionals que han de ser comunicades dintre de les quaranta-vuit hores següent a l'autoritat judicial i que, de no ser confirmades per aquesta en les quaranta-vuit subsegüent, es consideressin revocades i no tindran efecte algun. Es castigués tota violència física i moral sobre les persones subjectes de qualsevol manera a restriccions en la seva llibertat. La llei establirà els límits màxims de la detenció preventiva.

Article 7. Tot ciutadà podrà circular i residir lliurement arreu del territori nacional excepte les limitacions que la llei estableixi de manera general per raons de sanitat o de seguretat. Cap restricció podrà estar motivada per raons politiques. Tot ciutadà serà lliure de sortir del territori de la República i de regressar, excepte les obligacions que la llei imposi.

Article 8. Els ciutadans tindran dret a associar-se lliurement, sense autorització, per a fins que no estan prohibits als individus per la llei penal. Estaran prohibides les associacions secretes i les quals persegueixin, fins i tot indirectament, finalitats politiques mitjançant organitzacions de caràcter militar.

Article 9. Ningú podrà ser privat, per motius politics, de la capacitat jurídica, de la ciutadania i del nom.

Article 10. Tots podran acudir als tribunals per a la defensa dels seus drets i dels seus interessos legítims. La defensa constitueix un dret inviolable en tots els estats i etapes del procediment. Es garanteixen als desproveïts de recursos econòmics, mitjançant les institucions adequades, els mitjans per a demandar i defensar-se davant qualsevol jurisdicció. La llei determinés les condicions i modalitats de preparacions dels errors judicials.

Donada a El Emanar, el 21 de desembre de 1947

La JustíciaLa nostra justícia serà igualitària per a tothom, la qual els menors no seran emparats ni molt menys; cadascú s’ha de fer càrrec dels seus actes

Se’ls condemnarà segons el grau del delicte comès.

Constarà d’un principal jutge amb els seus corresponents membres del jurat.

Ulpiano: “Justicia es la constante y perpetua voluntad de darle Ulpiano: “Justicia es la constante y perpetua voluntad de darle a cada quien lo que le correspondea cada quien lo que le corresponde”

L’educacióL’educació serà obligatòria fins els 18 anys.

Fins els 16 l’educació serà igual per a tots, però dels 16 als 18 poden escollir si volen fer cursos de formació o cursos pont específics en cada àrea per facilitar l’entrada a la universitat.

“Quan vam arribar a El Emanar, va ser una sensació molt agradable ja que tothom era molt hospitalari; quan vam arribar a la nostre casa els veïns ens van ajudar a fer la mudança i com que no sabíem el emanarià ens van convidar a la seva casa a prendre un Chianti que és un dels vins tints emanarians més prestigiats i coneguts en el món, i ens van ensenyar algunes paraules típiques per comunicar-nos, ja que ells coneixien el nostre idioma. Desprès d’aquesta agradable benvinguda vam anar a fer una volta per la ciutat i vam anar a fer una mica de turisme i vam compra una mica de menjar per sopar, a la botigueta on vam anar els botiguers eren mol agradables i ens van ajudar a triar uns quants aliments que ells utilitzen per cuinar i ens van escriure unes quantes receptes, després de la compra vam voltar una mica pel centre de la ciutat i després vam tornar a casa ja que estàvem molt cansats, del llarg dia que havíem tingut, i quan ens vam seure a sopar, vam fer una reflexió i vam pensar que seria el començ d’una vida molt agradable viure aquí, ja que la primera impressió que havíem tingut era que els el emanarians eren una gen molt agradable i molt hospitalària”.

Les utopiesThomas More, (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa és Utopia, on busca relatar l'organització d'una societat ideal. El terme va ser inventat per Thomas More, al segle XVI, per descriure una societat perfecta en tots els sentits. La mateixa ciutat que ell descriu s'anomena "Utopia". Així doncs, utòpic designaria allò que és ideal -particularment l'ideal de societat humana-, que se suposa màximament desitjable, però que és difícilment assolible."Utòpic" equivaldria a "modèlic i perfecte".

El nostre món ideal seria un lloc on la gent no pares de somriure del magnífic regal que els hi ha fet la naturalesa el plaer de viure en un món sense problemes, sense gent desesperada cridant o plorant desconsoladament perquè un familiar seu s'hagués anat a la guerra hi hagués mort, per culpa de les diferencies que tenen els éssers humans, seria un país on hi hagués igualtat de totes les maneres possibles sense diferencies de cap tipus, perquè per mínima que fons la diferencia segurament ja haurien conflictes, però sempre aquest món tindria de ser regit per unes lleis ja que sinó tothom faria el que volgués, llavors, si posem normes perquè la gent regeixi ja no hi hauria igualtat i per tan la nostre utopia sàuria acabat llavors si idealitzem una utopia ideal, seria una sense lleis ja que ens fiaríem de tothom...no se és un tema difícil el tema de inventar una utopia, perquè com que estem acostumats a viure en un país d’injustícies on la gen no és igual inventar-se una utopia és un tema complicat, segurament un país utòpic seria l’Edèn, un país on tothom es feliç i lliure fins que algú s’equivoqués i la gent no estigues d’acord amb aquella persona i tot finalitzes en un país on hi haguessin injustícies, desigualtats... un país difícil d’entendre.

El Emanar

Biagio

Per això presentem aquest país, perquè creiem que podria ser un bon model d’utopia; encara que no fos la utopia perfecte per a tothom, seria un exemple molt pròxim segurament a la idea que tenen els éssers humans d’un món perfecte!