Any VI. Núm. 283 - Barcelona, dijous, 5 de juliol de 1934

El Govern es troba en uncarreró sense sortida.

es va i escoltant laQue9Lliga!

Preu: 30 cèntims - Curts Catalanes, 589 - Tel. 114 30 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

De Dijous - ¡MIRADOR INDISCRET

El govern Samper

legislar, negant competència •a la regió autd- mateixos que embarcaren el senyor Sampernoma peí a fer cap llei sobre matèria de ara li neguen un cop de salvació en el nau

-contractes entre patrons i obrers del camp, fragi !després d'aquest abús, les coses han, seguit També és probable - escriv -n aqt ?esendavant com Déu ha volgut. La Genera- ! ratlles el dia 4 — que el senyar Maura, co-litat s'ha vist obligada a vetllar, per damunt autor d'una traveta contra el Govern, acabide tot, sobre el prestigi de l'Estatut i la I votant la confiança. Un resultat de les posi

-llibertat de Catalunya ; el govern de Madrid cions intermèdies és d'obligar els que less'ha trobat sense autoritat moral per a pendre adopten a contradir-se tot sovint.determinades mesures em defensa d'un acord I el plet de la llei de contractes de con-que els seus amics al Tribunal de Garanties reus? I 'Catalunya? Ah! Tota la gran polse-ja jutjaren amb llur vot contrari ; la Lliga, guera .que s'ha armat al voltant aconsegueixpromotora del conflicte sense imaginar-se ni escamotejar el .problema cèntric. L'opinió,de molt les conseqüències que, fins per a se'n va per les branques. El desig íntim deella mateixa, podria tenir, no sap què . fer tothom, a Madrid, és deixar les coses en-per .no veure-s'hi engolida i anullada com a laire fins passat l'estiu. Si .no hi hagués unapartit català, etc., etc. impossibilitat moral, diríem que es volen

Els mateixos monàrquics madrilenys, que deixar fins a mai més.poden veure-ho amb ulls optimistes, per tal 1 L'única cosa certa és que les coses s'hancom el conflicte present afebleix la Repú- sortit, com dèiem a l'inici, de lluc camí deblica, no acaben d'estar satisfets perquè mo cada dia. Aniran allá on puguin : la ciènciaveuen la manera hàbil de gaudir-se'n, des- de la .previsió pot fallar tan sovint com vul-prés de les manifestacions de les esquerres gueu. Només l'experiència pot afirmar dosespanyoles al costat de Catalunya i de la resultats adquirits : que a Madrid no temenRepública. Podem dir sense por d'equivocar- cap ganes de violències, perquè no poden.nas que si haguessin pogut sospitar la meitat I que, dins el desori general, a Catalunyanomés del que seguiria, cap dels promotors no hem perdut el cap ; hi ha un poble qued'aquest bullit na dhi hauria posat les seves es desperta i s'estructura, lluny de les boiresmans pecadores. i les disputes dels ,professionals de la política.

I els dies han passat l'un darrera l'altre, ] aquest poble és tota la forçà de Catalunya,devorant les diverses solucions que hom ha i el que ens fa respectables, amables i, siintentat de donar al problema. Solució, no- calgués, temibles.més en tindria una : la dimissió del governSamper.

Aquesta solució, i no cap altra, és laque s'ha acudit a tothom, menys, natural-ment, pel que sembla, als components delgovern en tan mal pas posat.

Però, qui, dintre els partits que podenformar govern al Parclament actual, voldria

encarregar-se d'una successió tan compli-cada?

Una paradoxa més en aquest pas, ja tot

ell paradoxal, és que molts consideren sa-grada la permanència del senyor Samper alpod&, perquè el voldrien per treure la caraallà on ells no gosen plantar-la. I, a la ve-gada, amb llurs negatives, ho fan tot perquèel govern caigui. Per exemple, preparar elfracàs de la famosa «fórmula» demanant po-ders extraordinaris.

IPerb en veure el mal que s'havien fet,

aquests mateixos elements han reculat. I, pera major extravagància, el senyor. Sampertancarà les Corts proveït d'un vot de con-fiança net i , pelat ; i amb aquest equipatge

A la pàg. 2: "Cherchez la f emme",Josep Ros i Carrasco, estafadorexcepcional, per J. M. Xicota.

A la pàg. 3: Un català il'lustre. Antonide Gimbernat, per J. C. • Sota lacreu gammada. Esdeveniments aAlemanya, per Tiggis.

A la pàg. 7: La reforma del PalauMoya, per Màrius Gijreda,

Tantes terrasses corn existeixen a Bárce- L'abundant polític figuerene senyor Puiglona i no en trobarey cap de ben bé igual, pujades té la noble ambició que la capitalni Qer la seva estructura, ni pel j osat de de l'Alt Empordà, Figueres, esdevingui unala concurrència que les freqüenta. 1 gran ciutat. En honor a la veritat, cal fer

Hi ha terrasses blanques, reunió de famí- constar que l'impuls de la ciutat, sota el seulies benestants que, a l'estiu, xifren lluir felí- ! guiatge, és ben remarcable i Figueres té uncitat en una orxata a 1a valenciana o una encant que reconeix tothom.copa París, entre dues ttums, lloc d'exhibició I però el senyor Fuig Pujades, malaurada -de les noies casadores amb paioles enormes ment, és un polític romàntic que té falderesi els braços nus ; lai ha terrasses virolades on estranyes. I en el seu desig de fer gran Fi-els llavis femenins que xarrupen els coch- gueres, somia projectes grandiosos. Així elltaus són molt més pujats de to i bescanvien voldria que, en la nova divisió comarcal ca-sovint la canyeta pel broquet de vori ; hi ha talana, Figueres fos la capital d'una super-tewrasses agabelladoaes de grans masses ciu- comarca que compendria la Garrotxa i l'Alttadanes que, més que lliurar-se a les liba- Empordà.tions estivals, embla que assisteixin a un L'altre dia, el senyor Puig Pujades expli-míting o a una convenció. cava aquest projecte al diputat Dot-Arxé, al

Les terrasses més simpàtiques són, sens qual, com a bon olotí, no li plau gaire 1'im-dubte, les de caire internacional, installades perialisme figuerene.a la vorera dels hotels. Tot i trobant-vos a .I per què no mfeu una cosa? — va dirla vostra urbs, sembla que us hàgiu evadit . Dot-Arxé —. Per què no adjunteu l'Alt i eluna mica vers una altra esfera i, en aquesta Baix ]Empordà?mutació, us acompanyen les incitacions dels —iOih, no pot ésser — va respondre Puigsentits i la mental complaença a Paventura. pujades —. No ens podem entendre. Nosal-

Un amic ens donava a gustar suara el tres som grecs i ells són romans!tast d'una petita facècia:

Del bree de l'hotel acabava de baixar una Quants anys deu Tenir?dona excepcional i, darrera d'ella, dues ma-letes amb l'aspecte d'haver-se-les tingudesamb les principals platges de moda i les Raquel Meller torna a ésser a Barcelona.cruises elegants. Amb aquest motiu, està de moda la pre-

—Carat, i baixa sola — observà l'amic. gunta que, enduts per un costum que nosabríem justificar ni lloar, els barcelonins

1 recordant-se de Paul Morand, es teixíuna fantasia amb fils d'or i atzur. Els mú- es fan cada vegada que ens visita una ar-sics negres no eren lluny, i el nostre home lista la popularitat de la qual

no data precisament de l'anypogué completar, a meravella, el seu gano- que som, ni de l'anterior, ni -rama interior. de ]'altre...Familiaritzada amb la vida d'hotel, l'es- Quants anys deu tenir?trangera no s'entretingué massa a les habi- Tractant-se d'anys id'unatacions. Just el temps de ;gendre un bany, ihom collocà al vetllador pròxim al client en- son orà la resposta resultay ' p Cerüfi(curiosit una copa Lun líquid jade, dins la tan indiscreta, i sempre més

que pregunta.qual nedava una oliva. La nou-vinguda ocu- in EnsEns hem res

istit, per tant,

h spà el lloc amb una gràcia gens fingida, anàabsorbint l'aperitiu i, entre xuclada i xucla- a ,reproduir aquesta acta des

naixement, que ens ha tramès Loro {y "da, absorbia també l'esguard del. veí.Sota la cadira de la dona bellissima hi un amic, de Francisca Mar- raroy

havia un targeter que havia caigut evident- sués de Tarazona, queels

v er ,ment del moneder d'ella. Seria tan cohibit són els veritables noms i gen,

poblacióque no gosaria recollir-lo illiurar-lo a ladama? Bah, cal ésser galant, 1, d'un gest,

noms -i la d'origen, f^„^u^segons s'assegura, de Raque]

potser un xic gauche, realitzà el seu pensa- Meller, però la majoria de personesm' er '

1 en nasqué la conversa. Ah, l'amic s'en- a les quals hem sentit opinardinsava en el més ,somniós dels móns! Els sobre l'edat de la creadora del

g elicario, tenen el mal gustdos cursos de francès a l'acadèmia rebien d'atribuir-li més anys dels queara el seu premi definitiu.Ella continuava considerant el tendre realment compta la senyora

minyó amb inequívoca benevolenfa i li som- Francisca Marqués ,IJpez.per això nosaltres ens atre-

retia a cada endreça. Dintre el marc ,de les vim a fer públic aquest doto- r seves coneixences hi mancava, realment,aquest tipus mig tímid, mig agosarat. 1, ment, pecat en e] qual mo

hauríem caigut les opinionssiàvida de; la seva paraula, el convidà a dinar, haguessin estat favaAmb quina rapidesa s'escolaren les dues ho- robles a l'esmentada sengora.rabies^res

—Ces oires sont fiés rcverdesn,.. — insi-pD'altra banda, no creiem que l'edat once-

Ileixi art{sticament una artista quan és ennuava ell. realitat una artista. No oblideu que el retorn--Cometent? Vertes, vertes.,, — corregia al 1900 s'imposa .avui arreu del món, tant

ella.IEn ésser a la pinya amb kirsch, el cap al teatre, com al music-hall, com al cinema;

que artistes com Cassive, Cléo de Mérode idel comensal era una bala de vidre botent Mayol estan altra volta en ple èxit, i quedamunt les estovalles. No tenia esma d'exi- dues sexagenàries, Cécile Sorel i Misstiei-gir res més de l'hostessa magnànima, i espremia els polsos per tal de constatar si era

gueto són les vedettes indiscutibles dels dosespectacles més cars de París.

ell, verament, el que seia davant l'estrangera

1

i li parlava. La «chartreusen afermà, però,el desig, i l'árnic sortós balbucejà atropella- «Vagin se'n sense aeomiadar•se»dament tres o quátre mots gràvids de ma-lícia. EI Cap de Cerimonial de l'Ajuntament,

Un silenci colpidor fou tota la resposta. senyor Ribé, està escrivint, segons hem sen-Però, a lá fi, sense pujar l'escala cromàtica tit a dir, les seves Memòries.de la seva veu, i més aviat a manera de ca- Les esperem amb delit.rícia, la dama digué :

1EI senyor Ribé ha recollit anècdotes inte-

-Main non, .mon ami ; vous vous trom- ressants i ha vist moltes coses. Com que éspez ! Je ne fais qu'attendre agréablement 1 un home d'esperit, la lectura dels seus re-

1 mon mani, qui vtendra me relomdre ce tords no ha de desagradar-mos.soni... Una mostra de l'agudesa del senyor Ribé

1, allargant el braç, ella li oferí el capciró la tenim en la frase amb qué va acomiadarrosat dels dits per tota recompensa. — S. 1 darrerament de la Casa de la Ciutat els co-

Oo

0

O

oo

'

0 o

LA QÜESTIO ES PASSAR TEMPS

Una decidida indecisióQuan les coses es surten de llur camí na- tan lleuger haurá de travessar el temps de

tural, fa de mal dir on poden arribar. Des- les vacances duent a cd11 el problema més

prés de la transgressió comesa pel Tribunal feixuc que s'ha plantejat fins ara la Repú-

de Garanties Constitucionals jutjant el re- blica.curs presentat pel govern de la República Encara més estrany; sembla que la Lligacontra la llei de contractes de conreus pro- ¡ no podrà votar aquesta confiança. El joc demulgada .per la Generalitat amb una sen- les dretes espanyoles no és el jac del senyortènia, no tan solament injusta pel que es Ventosa i Cambó. No poden contribuir areferia a la qüestió de fons, sinó extralimi- deixar enlaire uma qüestió que cada dia elstant-se en les atribucions que donava al rosega un tros de partit. La Lliga, en pleTribunal de Garanties, ja que no es limitava camí d'arronçada, amagarà el cap, diuen,

a sentenciar el recurs, sinó que pretenia sota l'ala de l'abstenció. Ves per on els

— a Dijous Grecs confia romans ristes gallecs de Cantigas d'a Terra que vo-lien de totes passades saludar, abans demarxar, l'alcalde, en aquells moments ocu-padíssim.

--No els pot rebre. Millor dit, i aquestaés la veritat : no els vol rebre. No els volrebre .perquè vol tenir-los presents en el seucor, i un comiat li trencaria ara aquestaillusió.,.

Els gallecs se n'anaren contents a més nopoder.

Els prolhibifs, al mig del carrer

Grups, a la Rambla, entre el Polioramai el Quiosc Bergé. Què passa? Total, resa l'aparador del Tupmamba, mogut per unmecanisme, un orangutan tira una pilotaargentada al doble disc que fa rodar unaltre orangutan. Aquest disc té sis compar-timents, cada un pintat d'un color diferent,i la pilota cau en un o altre, sense seguir,sembla, cap 'llei, sinó l'atzar.

Tot d'una, uns agents de l'autoritat s'em-porten uns quants badocs.

Eren jugadors empedernits, que ja havientrobat un sistema de jugar a una mona deruleta, apostant sobre els colors del disc,i ja feia alguns dies que jugaven als prohi-bits al mig del carrer.

Epopeia barataA la junta del Consorci del Port franc

hi ha dos vocals obrers, un de castollà i um

t :J^ ^.

ir! ,

en extracto de acta de nacimiento, 11 S,i .. Ere Y 06 .. d 1 0 ' ,e h ^o32 m

ianrJaEz MUNICIPAL L d d TAR4ZOA' 4 ,

du Pninmzn;:yGNCÀRGADO DF SU RLGOTPOCIVIL.

cERimrKo 1 x aeJ am rs+xMtle a^ marg+n Y conex.

i . Stc atri kumi O.. j «< 14_(<-,

-° Z í' ,i (•mena , u 4'.ua

d air.1' de L fet : „ rv i fi _

iARdidNA

a .,t X t bt 7— ,

d ,I \.,4 > e^ s r ..

– Ca t

r ^'

de català. Aquest darrer, en la darrera re-unió, va alçar-se a protestar que les convo-catòries impreses encara diguin, en aqueststemps de laïcisme oficial, Dios guarde aV. muchos años.

—Perquè, senyors—va argumentar—, tro-bo que s'hauria de suprimir aquest formu-lisme, impropi de l'epopeia que vivim ac-tualment...

No s'admeten rectificacionsEn ocórrer fa alguns dies l'atracament

frustrat del carrer del Vidre, el periodistaAntoni del Cerro, repòrter volant de l'A-gència Hayas, va afanyar-se a telefonar lanotícia al nostre company Joan Tomàs, en-carregat de transmetre-la.

---Hi ha un atracador mort; es diu Alti.roiras.

Una hora després li tornava a telefonar—Aquell atracador mo és mort; només ha

resultat ferit.—Planxa ! — féu 'En Tomás —. Ja l'he

donat com a mort a París. Si comencem aanar amb rectificacions, perdrem el crèdit.De moment, no direm res,

L'endemà, ¡En Cerro, tot contçnt, telefonàde nou al nostre company:

—L'Altimiras ha mort. 'Estem salvats 1

Les comparacions són odiosesEl festival de música i dansa organitzat

per la Generalitat de Catalunya i l'Ajunta-ment de Barcelona en honor del VIII Con-grés de Metges i Biòlegs de Llengua Cata-

lana, i celebrat al Teatre Grec de Mont-juïc, que consistí en la repetició de la festa

de final de curs de la Residència Interna-cional de Senyoretes Estudiants, assolí unèxit remarcable.

Tant la visió retrospectiva de la dansa aEuropa fins a l'Edat mitjana, com la dansaa l'antiga Grècia i ]'aportació, per part dela Banda Municipal, de Mendelsshon r Res-pighi, creu dins el Teatre Grec, del Parc deMontjuïc, un tal món de meravella, valoratper les màgiques llums de Carles Buïgas,que el públic es desfeia en elogis i trobámassa curtes les tres hores ,grasses d'espec-tacle.

IEn baixar pel carrer de Lleida, un jovetot bufat, volent palesar, davant els seus fu-

turs sogres, la seva erudició, deia senten-ciosament:

—La bona música és eterna; com mésla sentiu, més us plau : com La Princesa delDòlar...

No es pot pas èsser un Frègoli!

El tros d'amfiteatre reservat a les autori-tats i als congressistes, feia goig de debò.Les metgeses en vestit llarg i els metges ensmoking, semblava que us trobéssiu a la fun-ció inaugural del Liceu.

Tot d'una, però, cridà poderosament Fa-tenció la desfilada d'un frac -que s'inclinavadavant la presidència de la festa. El projec-tor, oportú, ens descobrí que l'abillat amb

^a

ELS NAZIS

—Arri allà! Sou uns cràpules i uns sodomitas!—Però som uns cràpules ! uns sodomites aris.

El lloc del fet

"CHERCHEZ LA FEMME"

Josep Ros i Carrasco, estaíad

tal indumentlria era el doctor August Pi iSunyer.

Com sigui que algú li observés l'efecte rard'aquella peça a l'aire ]!iure, l'illustre doctorreplicà

—Som o no som al teatre?

Llicències

Em una penya del Cercle Artístic s'arm<1una discussió arran del nomenament de filipredilecte de Sitges al doctor Josep Roig iRaventós, doblat de novellista pudibund, queno ha triat mai aquella vila per escenari.

--^Vaja, un poble que na ha fet res per tald'honorar Miquel Uirillo ni Mas i Fontde-vila i que deixa passar desapercebuda, dintreel seu clos, la glòria de Joaquim ,Sunyer...

-No crideu massa alt, que es pensaranque és enveja entre ,gent de professió d`.-versa!

—Doncs que els metges facin de metge imo es fiquin a pintors ni a literats, que laciència hi guanyarà!

—Ho deuen fer per distracció...—IEs clar, •home, de la mateixa manera

que les collegialos cursen assignatures d'a-dorno !

Qüasfió de noms...

A la penya susdita es contà una anécdotaeloqüent sobre els preliminars del nomena

-ment de referènciaLa Comissió que .anà a isitar el metge

Roig per tal de comunicar-li la decisió con-sistorial, sembla que es trobà una .micadesairada.

Tenim l'honor de .participar-vos que l'A-juntament de Sitges ha acordat nomenar-vosfill .predilecte...

—A mi? 'Deu ésser al meu germà!L'E,merencià Roig i Raventós és autor

d'una pila de treballs sabre lamarina mer-cant de Sitges i els temps de l'avior d'aquellavila, recollits e.n volums, i que el podrienfer digne de la predilecció dels seus covila-tans, però.., té mala premsa.

La pinfurs, 1'orfografiai la clientela

A l'exposició-concurs de cartells «Pro In-fància que es cele:bra a les Galeries Laie-tanes, hom ha pogut veure, al costat delcartell honorat amb el primer premi, dos otres rètols indicant (eAFCESIT)).

Com sigui que es fes observar al popularSalvador la grafia errònia, replicà

—La meva obligació no és vigilar els rè-tols, sinó les teles i, més que les teles, elsclients !

Una confusió

Fa cosa d'un parell de setmanes, alteatre Zorrilla, de Badalona, fou celebratun festival organitzat per l'Associació de, laPremsa de l'esmentada ciutat. El programadeia així, un .nom sota de l'altre : «Samuel,Raquel Moller, Margarida Xirgu, IEnr;cBorrós».

Quant als tres darrers noms, no hi bures a dir. Però aquest «Samuel», qui era?Un excèntric per l'estil de Ramper, unchansonnier com 1'Alady?

No. «Samuel), no era cap artista, sinósenzilllament el nomd'una obra teatral.

Navarro i Costabella, l'autor d'aquestaobra; va disgustarse per la confusió, queféu que el seu nom na aparegués al costatdel de Raquel Meller. Tanta illusió comaixò li hauria fet!

Uni>taf espiritualEl programa del festival de l'Associació

de la Premsa de. Badalona era tan exquisitcom eclèctic. Ultra l'obra teatral premiadaen el concurs de l'Ateneu Igualadí (que ésun Premi Crexells d'importàmcià relativa)f els cuplets de la protagonista de Violetasimperiales, hi havia un recital de poesiesa càrrec dels dos prou coneguts colossos ca-talans de l'escena castellana.

!Els aplaudiments es prodigaren sorollo-sos, tant pel que es refereix a la .part sug-gestiva del programa com per la unitat es-piritual d'aquest. Unitat, sobretot, que esmanifestà quan els ecos del Relicario s'en-llaçaren amb els primers versos de la co-neguda balada del Ferrer de Tall.

Es possible que una exposició poc apro-fundida de l'estafada comesa dissabte da-vamt del ,Banc Hispano Americà; encara quesigui basada en extrems materialment certs,contingui falles tan importants que deixi enl'aire la veritable naturalesa del delicte.

No és permès alrepórter picat de la ve-ritat històrica i de completa independènciasilenciar fets, documents i testimonis queP°" al descobert com l'autor d'una audaçestafada és el subjecte més feble del nostretemps i un sentimental com una casa.

Es diu Josep Ros Carrasco. Provaremd'observar-lo bé...

•L'ESTUDIANT

EI veiérem per primera vegada l'octubrede l'any 1929, assegut sobre els bancs roigsde vellut llustrós, allá on el degà de la dic-tadura, °Dr. Gómez del Campillo, explicavala seva cátedra de Diret Canònic.

'Ros aleshores tenia un gran predicamententre els estudiants.

En aquella època estava lliurat de ple ales muses. Unes muses fàcils, que no licompliquessin massa 1'existència, .perquèd'això na n'era gaire amic, i alhora inoc-turnes. Tena una rara fluïdesa en la ver-sificació i repartia copiats a maquina elsseus versos entre amics, .versos que o béeren terriblement malencònics

Indicios de alba nieve cubrieron la llanrrva;Buscaba la amargura un alma en quien vivirRecuerdos y añoranzas...

o inspirats en ambients canallesErase una casa de postíndel chulo Chambeiri...

D'aquella òpoca són també les (lletresd'uns tangos ploricons...

Aquell curs pecó no li fou gaire favora-ble, i començà, la seva ámala estrella. El doc-tor 'Campillo, na gens sensible a sentimen-talismes i a la vida ibohèmia, no sols no vaaprovar-lo, sinó qie va riure's d'ell mentre]'examinava.

—JUsted acaba de echar a perder mi ca-n'era!—va dir-li Ros mentre el sacsejavapels patis de la Facultat.

LA PRIMERA AVENTURA

L'ex-estudiant ;Josep Ros un dia va dir—La setmana oue ne me'n vaig a França.Fou cosa fàcils Va recollir vint pessetes

i amb aquesta quantitat passà la frontera.A Perpinyà treballà a la fijare i á Toulousevia vestir l'uniforme de cambrer.

Aviat va tornar.—En ocho meses de trabajo he recogido

una porrada de francos. Ahora, a hacer elservicio militar se ha dicho y a ocuparmeen algún negocio.

'El negoci .però va reduir-se a fer de cor-redor de llibres. Treballava per la casa 'Es-pasa-Calpe i fins i tot sembla que, deguta les seves nombrosíssimes coneixences,guanyava 'bastanta moneda. Tants diners ellno els havia vist mai; por això va comen-çar a pensar amb casar-se.

—Tener una casa decente! —deia.La veritable raó de les seves cabòries era

que havia conegut, no feia gaire, urna noiad'uns divuit anys, ala qual no abandonavani un sol instant. La xicota era fi ll a d'unvell militar i sembla que el militar na esdeixava impressionar gran cosa per les pro-testes del pretendent de la seva filla. Ambtot, Ros no l'abandonà i anaven plegatstat el dia. Per això el negoci dels llibrescomeinçá .a flaquejar i sovintejaren les caresllargues.

—,Por qué no nos fugamos?—es van dir,naturalment.

França els oferia una prometença magní-fica, un vast oam.p d'operacions, i més con-cretament Toulouse, una plaça de cambreren un bar de suburbi. Calia, doncs, no per-dre l'ocasió i 'no la desaprofitaren.

S'installarein a Toulouse. Ros era feliç.Treballava com un desesperat i moltes ve-

gades en les feines més inversemblantsoperari en una fàbrica de mitges de seda,escrivint en una casa exportadora...

Un dia va arribar en el qual la sevaamant va anunciar-li que es trobava en es-tat de gravidesa. !El problema es complicó,porqué ella no volia de cap de les maneresque l'infantament la sorprengués a l'exili.

—Quiero tir a casa de mi madre—afirma.Tornaren. Primer ella sola i més tard e11,

que es quedà a Toulouse per a completaruns .milers de firancs.

BEL GRAN cor

Cal fer constar que Josep Ros i Carrascoera fill natural de Salvador Roig, que finsara fa quatre anys, data en la qual fouexpedientat, va manar labrigada d'Inves-tigació criminal i la delegació de policia delport de Barcelona.

Josep Ros portava els dos cognoms de laseva mare i sembla que no sentia gairesimpatia pel seu pare. Fins que 'va tenirdisset o divuit anys, Salvador Roig, quemai inri va 'viure amó ells, els enviava unapensió. Més tard va deixar de fer-ho, i RosI la seva mare visqueren del seu treball,(fins que Ros, por les causes conegudes, vadeixar de treballar amb continuïtat. Ales-hores la sevamare va tornar a Cartagena,la seva terra natal.

Però anem ja als fets.Dissabte passat, com cada matí, Josep

anà a cercar Carme Pardo, la promesa, alseu domicili del carrer de Nàpols xamfràProvença; l'havia d'acompanyar al Conser-vatori del Liceu.

—¿Traes las ciento veinticinco pesetas quete pedí?—'va preguntar-li.

—,Sólo he podido reunir sesenta...—1 Ah ! .Pues tendrás que hacer algo. Pa

sabes que el lunes tengo que examinarmey las preciso sin falta para pagar las ma-ti_riculas.

Però d'on treure-les? Josep Ros, durauiaquests darrers temps, va abusar excessi-vament del sablazo i ja no sabia a qui diri-gir-se. Fent tots els esforços imaginables,de dues en dues .pessetes i esgotant la llistade tots els coneguts que encara són suscep-tibles de donar-li quelcom, va poder ajm -tarane seixanta...

—Tendrás que buscarlas sea como sea.Acuérdate de lo que yo una vez hice flor ti...

Carme parlaSembla que li recorda que un estiu, en

ocasió que Carme anà a passar una tempo-rada a casa d'una parenta seva, Josep vatraslladar-s'hi estatjant-se a l'hotel de lavila. Al cap de quatre o cinc dies, a Josepse li acabaren els diners.

—i No te vayas todavía! —li digué Carme.Per a ajudar-lo, Carme abrí la calaixera

on la seva parenta guardava els diners in'extragué tres-centes pessetes. Escampà laroba dels calaixos .per l'habitació i tombàalgun moble. Finalment, deixà oberta unafinestra : havien entrat lladres !

—Si yo cometiera cualquier .barbaridad,¿me querrías collo ahora?—li .preguntà Jo-sep com illuminat.

i Por qué no, si lo hicieras por ml?—i Te casarías conmigo?—Sí.Josep deixa ;Carme davant del Liceu a

les onze i deu minuts. A dos quarts d'una,en sortir ella de classe, li donà, a la portamateix del Liceu, 38,000 pessetes.

El ja delinqüent vaexplicar a la seva'promesa

En deixar-la havia seguit el primer co-brador que va trobar, sense saber ben béquè havia de fer. 'N'o portava tampoc caparma a la butxaca.

EI dependent perseguit entró a urna casade comerç ; com que no senti de seguida,Ros en seguí un altre. Tampoc no reeixía fer-li res. Buscant el que necessitava, tra-vessà la Plaça de Catalunya y entrà al BancHispano-Americà, del carrer de Fontanella.Què faria, però?

Ros tingué una pensada genial i imme-diatament la .posà en pràctica. Es donà aconèixer com a confident a sou del Cap de

Serveis de la Comissaria als dos agents deseguretat que hi havia a la porta i els anun-cià que immediatament els e marcaria» unestafador que acabava de etreballar».

I'E RITI!

des de la tanda del nostre aperitiu, en pro-

ceritat, allò que sentíem a l'amic que se

bres, o al que arriba a amb un ti ofeu qual-

briola, o un gest romàntic, o engegava un

taula del nostre aperitiu per la qual hanvolat tants records de persones r de bès-

curem no estar-nos de res ion conservem

ties, i on hem dit, gairebé sempre amb sin-

n'anava definitivament al país de les om -

cop de puny d'audàcia a la rosa dels vents;

sevol a la ma, o [eia simplement una ca-

Hipopòtams i girafes. — Des d'aquesta

des dels rosegons d'un àpat prehistòric alfum de la pistola del darrer gangster, avui,a la nostra manera, ,procurarem donar labenvinguda als hipopòtams i a les girafesque acaben de domiciliar-se en el nostre parczoològic.

1 confesso francament que poques vegadeshem trobat en aquest aperitiu un ésser vi-vent que tingués més dret al nostee comen-tari i a la nostra simpatia que aquestes duesparches de, basties africanes, models de ma-trimoni, tant per la figura, com pels cos-tums, com pér la fidelitat que es guarden.Perquè es pot assegurar que tant la'\girafamascle o . la girafa femella, tenen .avui diaa Barcelona una impossibilitat material decometre adulteri amb un altre individu dela seva espècie, i el mateix . es pot assegu-rar dels hipopòtams.

Aquestes dues espècies animals, d"wnaimportància social tan antiga com la delsvells faraons, 9ligades a les més remotescultures, tenen a 'Barcelona però tat un airede modernitat i de darrera hora, que les facreditores de 1'ah ! més espontani i admi-ratiu en laboca de les criatures que lesvan a visitar a corrua feta. Perquè essentaquests animals completament nous fins avuien el nostre parc zoològic, vénen a repre-sentar una prova palpable de totes les docu-mentals africanes que hem vist al cinemaen aquests darrers anys. Abans, pel ciutadàmitja de Barcelona, per la criatura .mit;ana,una girafa i un hipopòtam eren éssers gal-rebé mitològics. Es clar que d'aquesta afir-mació n''excloc els naturalistes I les perso-nes que han corregut món amb una_ certacuriositat I eren un ésser mitològic o fa-bulós per la immensa majoria de ciutadans,perquè aquestes bèsties només s'havien vistpintades en les auques, o en algun •cromode xocolata o en algun segell de correu, oen algun 'llibre amb estampes d'aquells quees donen com a premi. ;Les girafes i elshipopòtams, amb llur aspecte monstruós iextraordinari, restaven encarcarats en lapintura, i els grans i els petits no acaba-ven ben bé d'entendre corn anaven ni comes bellugaven aquells animalons, inventatsprobablement, ni podien tenir idees precisessabre llurs dimensions. Amb els films do-cumentals de caceres i d'expedicions mésA la tarda, Josep i Carme sortiren ple- o menys científiques, el públic nostre vagats. Anaren al «Bosque de Palermo», on poder veure tot el pa que hi donaven ambdestaparen una ampolla de xampany. S'es-

els morros exagerats d'un hipopòtam, itimaren ; foren feliços. Prop de les set, en amb la 'llargada de coll i el caminar des-sentir cridar els diaris del vespre, compra- guitarrat i olla de les girafes. Tothom po-ren El Noticiero. Tot 'llegint-lo, s'admira - gué comprovar que allò no eren bèsties un-ren de la gesta de la qual acabaven d'ésser. ventades, i pogué veure quina relació guar-els protagonistes.

i daven amb la ida i les lleis de la jungla.—Mañana tenlo todo preparado, que sal- I aquesta .manera d'acostar a la imagina-dremos tara Francia.ció, amb tot el realisme, les llunyanes zonesJosep va accmpanvar Carme al seu do-

tropicals amb les bestiasses que s'hi bellu-micili. 'Ell, tot sol, donà unes quantes .vol- guen, fent-les una cosa clara, _comprensivates per la ciutat en tramvia, i avorrit, de- i sense cap misteri, és un producte d'aquestscidí anar-se'n a dormir a casa d'una 'tia daniers temps i una de les glòries més im-seva. Sense sopar es ,posà al llit... portants del cinema.A dos quarts de sis del .matí la policiaAr.a bé, amb la presència de les girafestrucava a un dels pisos alts del núm. 83 del I i els hipopòtams al parc, àquellá documen-carrer Nou de la Rambla. 1 tal llunyana es tornafamiliar. Les bés-—La policia!

tres, actors d'aquesta comèdia de 'màgia,La tia de Ros, sorpresa, obrí la porta i perden el teló de fons, perden el seu esce-acompanyà els agents a la cambra on dor-

nari blanc i negre de les documentals delmia el seu nebot. L'agent que comanava ciinema, per adquirir un escenari inofensiula força li doné dos cops al pitl'escenari de la gàbia i del paisatge urbà—Aixeca't! 1 barceloní ; però els cossos vius, amb totl'imprevist i la gracia de les toinalitats del—On són els diners?pèl, de les dimensions fantàstiques, de la--Aquí en tinc uns quants ; els altres... caiguda d'ulls i del misteri de les aixelles,—On són? ara dintre les gàbies del parc prenen un-Els he donats a la promesa... relleu enorme. IEl film documental encaraLa policia anà tat seguit .a cercar-la. Car- tenia 'molts punts de somni, però ara elsme va donar els diners, tot i que en un hi girafes,0 òtams 1 les ocia art in-. PP P as, nuanterior escorcoll va negar saber res del fet. dats materialment per les mirades del pú-Baixant l'escala Ros preguntó a l'agent blic, són una realitat més entre les moltes—iTendré por mucho tiempo? realitats de Barcelona.

Perquè ara ve el problema de l'adaptació,aquella adaptació que moltes vegades no vapoder aconseguir un governador civil, undelegat d'Hisenda o un catedràtic de laUniversitat. Ara ve allò tan important queles girafes i els hipopòtams es sentin autèn-ticament barceloinins, trobin en el clima deiparc el seu clima natural, i en els ulls deles criatures el cel autèntic on puguin re-posar els seus ulls enormes carregats decamàndules i d'ambicions que aniramn per-dent de mica en mica, fins a reduir-les aI1'ìmit estricte d'allò que Barcelona pugui do-nar de si.

Ara, aquests animals que han vingut del. Sudan voltant per Hamburg, no tenen altre

remei que perdre el prestigi de la llibertatper eollaborar a la nostra obra com a ciu-tadans responsables. Probablement els po-saran un nom o més d'un, i entre els nomsque els posin sobreviurà aquell que nespon-gui .més a la realitat. No seran individusdel gènere girafa o hipopòtam d'una ma-nera més o menys vaga o amés o menascientífica, seran persones reals, am'b nomi domicili i consideració, que jugaran unpaper definitiu en molts pisos barceloninsi dintre el clima de les criatures, de lesdides, dels pares de família, dels escèpticsi dels desvagats.

Gràcies a la seva presència entre nosal-tres, podran produir algun fruit d'imagi-nació o alguna explosió insospitada. Per-què els , elefants, els lleons i els tigres jasón massa vistos, ja han ensenyat massal'orella i en realitat ja no exciten ningú

Amb aquestes ratlles donem per acabada en canvi, aquestes girafes i aquests hipo-la ressenya d'un robatori modèlic. El seu pòtams tenen avui la fascinadora novetatautor ha estat hagut i sofrirà el pes de la de la desproporció i de l'exotisme.llei. Es un home polit, extremadament cor-recte i educat i al qual coneix mig Barce-lona. L'amic Caries Sentís em deia ahirque dijous Ros va, saludar-lo per la Ram-bla i que acabà demanant-li diners; jo ma-teix, dimarts o dimecres vaig trobar-lo enun tramvia de la línia zI ; es dirigia, se-gons em va dir, al Jutjat municipal de Grl-cia per enllestir uns papers : es casava di-Iluns vinent.

***Un amic em deia, recordant les anti-

gues habilitats de Josep Ros---Dissabte, Ros va escriure el seu dar-

rer tango. .JOSEP M:usi XICOTA

or excepcionalp,Quin èxit anem a tenir !—degueren dir

-se els agents.Mentrestant, Ros trià la víctima. La va

veure com cobrava molts 'bitllets i se'ls po-sava curosament a l'interior dee l'americanai com sortia del Banc.

—ai Este !—va dir.Els agents se li tiren a sobre i l'emma-

nillen._-i Ven ustedes?---digué Ros extraient la

cartera de la butxaca de l'americana delsenyor Serrano Llorente.

—Traigo el dinero justito para casarme— rEls dos policies, de tan atabalats com es-deia en arribar a Barcelona. taven amb l'èxit que acabaven d'assolir, ni

Però no fou així. Primer es produí 1'in- s'adonaren del petit detall que Ros, en llocfantament que el casori, caer els .pares de la de tornar la cartera al seu illoe, se l'havianoia vean •posar-s'hi resoludament i no h: posada a la seva butxaca.hagué manera de convèncer-los.Bé prou la víctima es dolia que tot allò

—p Por qué habrás de tener sólo diez y era una confusió.nueve anos! —!Error?—li responien els guàrdies—. A

—ii Y tú veinticuatro! la 'Comissaria Ii ho explicaran.—i Pero yo, con mes veinticuatro, soy lila- Via Laietaina avall, entraren a la iComis-

yor de edad, y tú no ! sarja tots plegats. Ros va avançar-seRos, negociant sempre, va pensar inver- —Pasen al despacho del Jefe de Servicios.

tir els francs ja canviats en pessetes que Ell però cuita a sortir de la casa per unaencara li restaven. Va ;llogar un piset i hi altra porta.collocà quatre mobles. Pomposament l'ano-menava mi agarçonnièren : aq Iba a ahorrar EL FET Fou CELEBRATmucho dinero 1 r

Mentrestant, però, havia descuidat la ven-da de llibres i aviat va trobar-se sense umral i sense un pa a la post.

UN XIT POLICÍAC

La forma amb què el •Cap de Serveis dela Comissaria General concebé el servei icom ordena al seu secretari la ;pràctica dela detenció de Ros, han estat ja reporta-des per 1a premsa diària Només cal afegirl'enorme sorpresa que la nova va causar alsfuncionaris de la casa, gairebé tots anticsamics del pare de Res.

El que més però costara de compendre,era com un xicot de la vivor de Ros nohavia sabut fugir a temps. El Cap de Ser-veis li ho va preguntar.--Per mi, que tinc passaport i els docu-

ments en regla, fugir era casa fàcil! Peròhe hagut , d'esperar-la a ella, car temia queno s'atrevís tota sola, amb la nena, a •pas-sar la frontera.

Ros va donar des del primer momentmostres d'un gran abatiment, ,però en saberque Carme es desentenia d'ell va quedarmaterialment desfet. Els que el vam veurealeshores no podem capir com un home queacabava de cometre una malifeta amb una'intej•!igéncia i una sang freda admirables,hagués pogut decaure d'una manera tan ex-traordinània en poques hores. Potser admi-rant-se d'una cosa i compadit per l'altra,a la víctima del robatori va escapar-se-lide din:

—Més m'estimaria que no l'haguessinhagut!

ACABAMENT

JOSEP MARIA DE SAGARRA

BANYS MONTGATNou pisos acabats de construir en el seu edifici.Banys per ampliació de l'establiment. Cada un,tres esplèndides habitacions, menjador, cuina,

safareig, 8e 1eria, W. C., aigua corrent, ges i

electricitat, des de 600 a 800 pessetes any amb

dret a bany. Visibles cada dia

Per a mes detalls: Passeig Duana, q, a.o, r,s

Telèfon 18958 - BARCELONA

Mirana ora

El animals de sang ària

«El ministre d'Agricultura del III Reichha encarregat al professor Hiltzheimer, di-'rector del Museu Social de Berlín, que defi-neixi les races canines veritablement alema-nyes.)

Aquesta notícia, publicada ja fa alguntemps, ha servit de tema a l'escriptor rusValentin Katàiev per a escriure una histo-rieta en la qual el professor Hiltzheirner,després de complert l'encàrrec ministerial, esdedica a examinar les bèsties del Zoo deBerlín, a fi d'exterminar les que no siguinàries.

Fins una balena és condemnada, no perjueva, sinó per haver allotjat en el seu ven-tre, durant tres dies, un jueu tan conside-rable com el profeta Jonàs.

Un cop netejat el jardí zoològic, el pro-fessor s'adona .que un milicià nazi té unataqueta al coll.

—Què és això?—'Una xinxa, herr profesor. He d'exter-

minar-la?El professor s'enfurisma—Que no sabeu que peer les venes d'aquest

noble animal circula la més pura sang ària?Que li disposin la millor gàbia i que l'ali-:nentin a compte de l'Estat!

El morrióViena és una gran productora d'historie-

tes. Gairebé totes les historietes berlineses,ara que la presència de Hitler a la cancelle-ria del Reich ha proporcionat tema agraït,són fabricades a Viena. La darrera, per ara,és la segiient :

Un día, a Berlín, fa tanta calor, que unadona que va en tramvia treu el morrió d'ungosset que duu a lá falda. El cobrador in-tervé par a remarcar que el reglament pro-hibeix que els gossos viatgin en tramvia sen-se morrió.

—Ja ho sé — diu la dona —, però li agrai-ré que dissimuli. No veu que la pobra Ms-tia s'ofega?

—Ho lamento, però el reglament és el re-glajjent.

Aleshores, un altre passatger s'hi fica—Prou discutir, i posi-li el morrió de se-

guida. A veure si un gos ha d'ésser mésconsiderat que les f ersones.

Anècdotes de Briand

Henrf Béraud, el famós pamfletaïre, contaalgunes frases de Briand.

El que després havia d'ésser un personatgeimportant de la política internacional, era unpobre diable que havia de viure de lliçons defrancès: Un dia, un pare de familia li de-manava a quin preu eren les lliçons.

—En dono a quinze, deu i cinc francs.Però, amb la mà al cor, no us recomano lesde cinc francs.

xx*

Briand havia anat a Londres a demanarnous sacrificis a Anglaterra. Una llarga cor

-rua de sense feina desfilava davant de lesfinestres del ministeri on Lloyd George i elldiscutien. Les víctimes de l'atur forçós desfi-laven lentament, cantant, portant pancartesdifícils de llegir per l'espessa boira.

—Mireu — gemegava Lloyd Geo'ge —,Anglaterra és ben bé de plànyer!

Aleshores Briand, antic meneur socialista,avesat als mítings v' a les manifestacions, di-gué sim25lement

—Està ben muntat això!

Política i meteorologiaEl Pathfinder revista científica de Whs-

hington, ha publicat un llarg i pacient es-tudi de les variacions de la temperatura enrelació amb l'etiqueta política dels estadansde la Casa Blanca.

Els resullats d'aquesta estadística són con-cloents : l'elecció d'un president demòcratava acompanyada d'una ona de fred ; en can-vi, l'atmosfera s'escalfa quan n'és elegit unde republicà.

El Pathfi'nder no dedueix res, només cons-tata, basant-se en dades rigoroses, i ambtanta serietat que l'efecte còmic és segur.

Escaient-se aquest any el segon centenaride la naixença d'Antoni de Gimbernat i Ar-bós, els cirurgians catalans han volgut com-memorar-lo d'una manera més eficaç que ce-lebrant una cerimònia Minerament acadèmicaen la qual algú llegís una biografia de l'ho-menatjat, compilada de qualsevol de les quecorren, Això .podríem fer-ho nosaltres, i tin-dríem' l'excusa d'escriure un senzill articleperiodístic, sobre el qual no es pot ésserssovint, gaire exigent.

IEIs cirurgians catalans, com dèiem, volent .que aquella commemoració fosmés profitosa, havien convocatun concurs per a premiar lamillor biografia de llur il .lus-tre antecessor. El jurat haemès el seu veredicte, els dia-ris ur'han donat notícia, i ésd'esperar que un dia o altreserà publicada l'obra guanya-dora, junt amb les altres quehan estat .presentades a l'es-mentat concurs, el qual com-prenia diversos tomes d'fiistò-ria de la cirurgia.

No sabríem sinó felicitar-nos de la iniciativa dels cirur-gians catalans, com de totaaltra de semblant que fomentiuna mena d'estudis poc con-reats entre nosaltres, entre al-tres raons; per manca d'estí-muls i de compensacions al'esmerç de temps i de feinaque demanen.

(L'historiador que s'endinsien l'estudi de la nostra histò-ria de les ciències pot fer,quin dubte hi ha, descobertesinteressants, aquí on tant fal-ta a fer i on manca en granpart aquell treball preliminarde documentació i aportacióde materials que més enda-vant aprofiten els tractadistesgenerals o els bastidors desíntesis.

Tan patriotes com el quemés en sigui, no tenim però lasuperstició patriòtica que ensfaria considerar genis, o al-menys dignes d'esment, totsels catalans que trobéssim.En veritat, en els dominis dels darrers Aus -tries i dels primers Borbons, les ciències mè-diques havien arribat tan avall com vulgueu.Les mal girbades obres de Chinchilla i Her-nández Morejón — una mena de paradamonogràfica dels (Encants -- prou citen anet-ges i obres, però la gran majoria de vegades,uns i .altres no són de cap vàlua, ni com asimple curiositat. Fer-ne amassa cas ens fariacaure em l'error d'aquell gran énudit Menén-dez y Pelavo, que defensant l'existència dela ciència espanyola, va farcir l'obra d'aquesttítol de paperetes brbliogrMiques de llibresi .níanuscrits de ciències positives que nos'hauria pas perdut res que no haguessinexistit.

Fet i fet, la medicina havia arribat forçaavall, de Felip II a d'època de Virgili i deGimbernat, i això perculpa dels mateixosmetges, entretinguts en discussions retòri-ques i escolàstiques, barallant-se a cops desubtileses i d'erudició inoportuna i pedant.Fins que Ferran VI i'Carles III reorganit-zaren l'ensenyament, els metges i cirurgians,mentre certifiquessin llur lim¢ieza, de sangrei sabessin de memòria les Institutiones deMercado, ja .podien exercir. I aquest Mer-cado, que segurament serví de model per alRetrat de metge del Greco (Museu del Pra-do), era un home que omplia pàgines sen-ceres discutint si el conjunt de símptomespertanyia a la forma substancial o només al'accidental, o bé si la indicació subminis-trada per l'òrgan malalt és anés essencialque la que es dedueix de l'èssència de lamateixa malaltia .

Mentre els contemporanis i els successorsde Mercado passaven així el temps, a laresta d"iEuropa eren oposades unes bases del'anatomia descriptiva i l'anatomia de tex-tura — rudiment del que ara coneixem perhistologia —, moltes de les quals encaras'aguanten.

Pels voltants del temps en què masquéGimbernat, Martín Martínez, en una Ana-toin a completa del hombre, es queixava quea Espanya na es feien disseccions i dctaAcá la anatomía se cree bor fe. I Velasco iVillaverde, més tard del mateix segle xvnl,es planyien dels cirurgians, que a l'exèrcit ia la marina feien més estralls que el plomenemic, i als pobles igual : De aquí la mtse-rïcu de los Pueblos cortos, que... se veían enla precisión de tener por Medico, y Cirujanoa un ignorante Barbero, cuya grossera, am-pericia, ocasionando la horfandad en las fa-milias, disminuía la población. De aquí, enfin, el deshonor de esta intportantissimaArie, que por la obscura fortuna de los mu-

Gimbernat, per Josep Teixidó

Ferran VI volgué arreglar ho i, gràciesal marqués de la Ensenada, encarregà a uncatalà, Pere Virgili, l'organització del Col-legi de Càdiz, en el qual estudià Gimber

-nat, i després la del de 'Barcelona, don fouprofessor el commemorat aquests dies, elqual, anés tard,havia de rebre de Carles 11Il'encàrrec de crear el de Madrid.

Des d'u'na •pragmàtica de 1617, de Fe-Iip III, els cirurgians estaven dividits enllatins o de toga i romancistes o de vestitcurt. IEIs .primers podien exercir .a Barce-lona mitjançant nou exàmens, amb cincexàmens en ciutats sense Collegi quirúrgici amb dos en pobles petits ; els segons so-frien un o dos exàmens segons la categoriade la població. Des del segle xrv fins a dar-rers del xvni, s'agità la qüestió de l'estudireunit de la medicina i de la cirurgia, sos-tinguda pels cirurgians, i la de la separa-ció d'ambdós estudis, defensada pels metges.

Gimbernat, que tenia un criteri clar i ha-via estudiat .a l'estranger, era contrari aaquesta divisió d'estudis i fins defensaval'estudi de la física sublim (fisiologia) ; pe òel] mateix no havia de veure la reuniód'ambdues facultats fins al tard de la sevallarga vida.

Fou sobretot gràcies a aquests dos cata-lans, Virgili, fill de Vila'llonga, i Gimber-nat, fill de Cambrils, •que la cirurgia passàde les mans dels barbers a les de cirurgiansformats •cientrTicament.

Totes les biografies conegudes de ,Gim-bernat, que ban .pres per base, directa oindirecta, la que escriví el seu tall Agustí,s'entretenen lloablement a remarcar elsèxits operatoris de Gimbernat en l'operacióde la cataracta ; els instrumentsquirúrgicsque inventà ; els seus profunds coneixementsd'anatomia descriptiva — era .potser l'homedel seu temps que més disseccions havia .fet,—que han lligat el seu nom a la nomen-clatura anatómica ; el seu procediment d'in-tervenció en l'hèrnia crural, estès per !Euro-pa •gràcies al cirurgià escocès William H,un-ter, etc., etc. No negligeixen tampoc l'es-ment dels alts càrrecs oficials que ocupà, nila seva tasca com a successor de Pare Vir-gili en l'organització dels estudis quirúrrgics, que en el seu temps es pot dir que noexistien en aquestes latituds.

Es sobretot aquesta tasca d'un home quesap i que-cosa més apreciable socialment—sap ensenyar la que potser més calia re-marcar en aquestes pàgin es.

J. t'

chos, que sin talento la exercian, por losbazos oficios en que se ocupaban, y por elningun servicio importante, que hacían á laPatria, eran el objeto de los desprecios detodos.

L'estat deplorable en què es trobava, mésencara que la medicina, la cirurgia, es posàen evidència a primers del segle xvitt. Sorthi hagué, aleshores, dels cirurgians delsexèrcits estrangers, molts dels quals calguéllogar : tan poca confiança inspiraven elsdel .país !

UN CATALA IL'LUSTRE

Antoni de GimbernatSOTA LA CREU GAMMADA

Esdeveniments a Alemanya

Viatges S. 1

Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Una vegada més, l'atenció del món es gira a l'esquerra la seva majoria parlamentària,envers Alemanya, a causa, ara, d'uns esde- cridant els social-demòcrates a col-laborarveniments que tot essent de caràcter interior, amb el govern. Per tal d'evitar-ho, vom Pa-no mancaran de tenir repercussions a l'es- pan i Hugenberg venceren la repugnànciatranger. que Hindenburg sentia envers Hitler i així

'Discursos recents pronunciats pels caps del aquest pogué arribar al cancellerat.nacional-socialisme, o, per dir-ho amb més Ja és conegut que Hitler es presentà alsexactitud, pels fidels intèrprets del pensa- electors amb un programa que es pot resu-ment de Hitler, havien fins a cert punt •pre- mir en dos punts essencials : reformes deparat l'opinió per al cop de teatre de dissabte caràcter social i anticapitalista quant a poli-passat. S'esperava, per tant, alguna cosa tica interior, i, pel que fa a l'exterior, recon-greu, però semblava que tot es limitaria a quista primer de la Pomerània, i després de

l'Alsàcia i la Lorena, senseparlar de totes les regions eu-ropees on es parla alemany.

Tothom recorda la indigna-.

'i les preocupacions ,provo -

cades per aquest programa,1 el qual, perd, al cap de dos o

Ires mesos, no sols era obli-dat, sinó que se'n començavaun altre de diferent i àdhuc

^. y' oposat. Per a distreure l'opi-x " rial' nió gregària, començà la ca-

ceradel jueu, i acabada aques-.a per manca de víctimes, espassà a la persecució dels ea-tblics. No cal parlar de lesmesures contra socialistes icomunistes amb què debutà elnazisme al •poder.Aquestes persecucions ocu-

paren les camises negres unatemporada ; després, seguí unaociositat forçada, .poc escaienta tots els energúmens queobeïen cegament llur . Führer

s fins que s'adonaren d'haver-lip servit només d'escambell per

a en filar-se i no recordar-sedel que havia promès, ja quenomés parlava de pau. Es clar

fpf p v ; vid , que Hitler parlavá de pau perJd^• ^ ¡ a preparcar la guerra, perd

à m aquestes subtileses que volenésser maquiavèliques no po-t ,

áw , Bien, satisfer la impaciència deles camises brunes.

Cal tenir també en compte^^, t ]a qüestió social, car la condi-

I31± I ció de les classes humils noha estat mai tan trista com

Hitler, Goebbehs i von Blomberg, general sota la dictadura hitleriana.de la Reichsweh No mancaven, doncs, mo-

tius de descontentament entreels rengles nacional-socialistes.

un simple canvi d'homes, a allunyar del Perd, tornem-nos-ho a preguntar, ha exis-poder algunes personalitats, com ja s'havia tit un complot de debò? 0 bé Hitler, enfet amb Hugenberg. Segons els diaris, Hitler previsió, ha volgut evitar-ne la possibilitathavia reeixit a eliminar les divergències entre recorrent a les dures mesures de les qualscascos d'acer i camises brunes, r s'esperava els diaris ens han dat notícies confuses?que ara la solució seria greu si es vol, petapacífica, sense el caràcter tràgic que ha re-

vestit i que sha tornat a provar la ferocitat Per a judicar una situació, cal tenir-nedels que a Alemanya ocupen el poder, en compte tots els particulars i deduir les

La veritat autèntica sobre els fets iniciats conseqüències d'un examen de conjunt. 'Endissabte no és encara coneguda, perquè, com el cas que ens ocupa, .manquen elements ies comprèn, només les notícies que plauen els que tenim són d'una sola procedència.al govern es deixen passar a l'estranger. Fins )}e totes maneres, es té la sensació qug mésara, doncs, només sabem que alguns caps que d'un complot, es tracta d'un cop dede les camises ibrunes, amb von Roehm al mà de Hitler, ajudat per iGoering, .per taldavant, s'havden conjurat contra el règim, d'alliberar-se de l'oposició de dreta i de lamillor dit : •contra Hitler i els seus collabo- d'esquerra, eliminar les persones que podienradors al govern, ja que es tractaria, al fer-li ombra i obstaculitzar-li el camí. Hacapdavall, de militants nazis alçats contra volgut fer-se 1''amo absolut d'Alemanya.llurs caps. Però abans que la revolta escla- De moment, ha sortit guanyador. Però hotés, 'Hitler, en possessió de .proves de la serà demà? La Reichswehr ha estat absentconjura, s'ha llançat a una repressió violen- de 1a repressió, per bé que després ha fetta i sha desbaratat els plans de l'oposició. saber la seva solidaritat amb Hitler. Així,

En les notícies que arriben de Berlín no doncs, l'exèrcit entra en escena. A Alema-es parla per res de les proves d'aquest com - nya, fins quan governaven els social-demd-plot ni de quin fi .perseguia. Quines relacions trates, ]'exèrcit ha tingut sempre una in-podien existir entre homes de tan diferents fluència dominant. Ara caldrà veure qui téopinions com von Papen, van Schleicher i la supremacia, si el canceller o la Reichs-von Roehm? Si el complot hagués reeixit, vehr. No fóra res d'estrany que Hitler, des-no hauria pogut tenir altre resultat que el prés d'haver volgut desfer-sed'obstaclescaos. Aquestes succintes consideracions fan reals o suposats vingués a trobar-se sota lanéixer algun dubte sobre l'autenticitat de dependència de l'exèrcit.l'existència d'un complot per tal de desban- A més a més, s'ha de tenir present quecar la banda hitleriana, els exponents de la Alemanya travessa una crisi económica gai-qual són Hitler, Goering i Goebbels. rebé catastròfica, par a resoldre la qual ne-

Si no •hl havia complot, per què s'ha in- cessita comptar amb la ,gran indústria i laventat i per què s'ha procedit a una repres- banca, de manera que el canceller es tro-sió tan violenta? Aquesta pregunta seria di- barà sotmès a l'alta finança, la qual li con-fícil de contestar si no es referís a un país ,rolarà els moviments.sotmès a una dictadura com la hitleriana. L'ex-tinyaire, que s'havia fet el propòsitParangonen només els fets d'Alemanya .amb d'ésser l'amo absolut de la seva pàtria d'a-els que s'esdevingueren á Itàlia en gener de dopció, en realitat s'ha fet illusions.1925, quan Mussolini assumí, de nom i de Probablement tot just comencen les sor-fet, tots els .poders estatals. preses que donarà Alemanya.

x, * s TIGGIS

Ningú no ignora que Hitler aconseguí el

poder gràcies a una mala .passada de Hin-denburg i la intervenció de Hugenberg i devon Papen. El canceller Brüning havia estatsucceït per von Schleicher, el qual, desprésd'haver lluitat enèrgicament per la a-eeleccióde Hindenburg a la presidència del iReich,fou immediatament acomiadat pel vell ma-riscal. Schleicher semblava voler orientar cap

."IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIHII111H1111111111111111111111111111111111111111111111111111llllllllllllllilllllllllll

= PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

(I I A NTONI MARTI_ ,rr.v Màxima rapidesa ll Màxima qualitat

AVINYÓ, 19, pral : Telèfon 17047 : BARCELONA

",1HIIdN11111H1111111111111I11111lIIIIIIIIIIIIIIIIIHillllllllllllllllllllllllllllll g lllllllllllll IIIIHIIIHIHIIIII

Societat Espanyola de Carburs MetàI'IicsCorreue: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburo." Mallorca, 232 Telèfon 73o13

CARBUR DE CALCI; Fibriques a Berga (Bucelona) ï Corcu-bien (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibn-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT dsfi ls i peces seda, cotó t altres teixits : : CALEFACCIO INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per lit SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Exit en In miar

Corbetee inarrugable,

' Pijamee a bon prea

JAUME I, jie Telèfon 11655

lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Auto ars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduïts del

70; °/, que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

Humor feicista

Heus ací una petita conversa tinguda entreun feixista anglès i el seu líder, sir OswaldMosley

—Es prudent jugar sobre un cavall quecorre per la primera vegada?

—Mireu-li el color. Si és negre, podeu ju-gar sobre d'ell fins la vostra camisa.

Impost sobre l'esnobismeA Hongria, com gairebé atot arreu, el

contribuent es queixa de l'excés d'impos-tos, i vetaquí que un diputat que es diuPetrova_z proposa a la Cambra hongaresa lacreació d'un de nou : sobre els vestits debany, i seguint una Qro^orció inversa.

Invitat a explicar-se més clairament, l'o-riginal diputat ha dit

—Els vestits de bany, com més extremats,de niés elegants són conceptuats, Doncs 'béproposo especulmr sobre la coqueteria feme-nina, i que l'inapòst augmenti com menysroba tinguin.

Si això prospera, a les estacions termalshongareses les dones s'exhibiran gairebénues.

CUPÓ REGALSolament per un mes i Perquè tothom pugui co-

nèixer els nostres treballs, fem una ampliació com-

pletament gratis a tot aquell que ens trameti una

fotografia i6o cèntims en segells de Correus

CASA ROTCENApartat de Correus 445

VALÈNCIAPreus increíbles per a professionals

b

«L'horda maleïda»

Madeleine Carroll i Conrad Veidt (»Sóc un espia»)

4 MIRADDR

EL CINEMAL'ACTUALITAT

Dues estrenesAUN FILM CAVALLÍSTIC i

Al costat de les extravagàncies de MacSennett i les primeres temptatives de Char-le Cha,plin, el gènere cavallístic va contri-buir molt a assegurar tot seguit la supre-macia del cinema americà. Ningú no podiaresistir-se a la fuga, a l'optimisme delirantd'aquells films de l'Oest. La fórmula estava

trobada. Aleshores el cinema no tenia lespretensions d'ara, ni el públic les exigèn-cies d'avui. HG havia solament el fet indis

-cutible d'un espectacle airejat amb un dina-misme al•ucinant. Hi havia la descobertad'una cosa totalment nova i absolutamentantiteatral. La manca d'un passat, d'un his-torial artístic, permetia a aquells productorsaconseguir directament un objectiu, que elsartistes europeus na havien d'aconseguirsinó després d'una pila de marrades.

Al film cavaflístic estan associades lesnostres .primeres emocions davant la pan-talla. La successió inevitable de les mo-des, la decadència i esplendor altennadesdels gèneres, poden avui fer-nos oblidar elsindis i els vaquers, els exploradors de ]'Oesti els bandolers a la cacera de les diligèn-cies, però hem de reconèixer que els motiusvisuals essencials del gènere resten semprevius i capaços d'oferir-nos un espectacle quecap film de gangsters, cap comèdia de saló,cap film de pretensions socials, no podranmai substituir. Per això veurem sempreamb gust que de tant en tant, renovantuna tradició que no s'hauria de perdre, homens ofereix un film típicament oavallísticcom és aquest que ara s'ha pogut veureamb el títol de L'horda maleïda.

L'horda maleïda reprodueix, amb urna fi-delitat absolutament satisfactòria, els mo-tius cabdals del gènere. La mateixa simpli-ficació psicològica. La noia de la brusablanca oposant la seva fragilitat femeninaa la feréstega habilitat dels .bandits, delsindis i dels brúfols salvatges. I la conclusiófeliç, en la qual contribueixen ,per un igualla superioritat dels bons i les jugades d'un

atzar que té els aspèctes d'una providència.Si el film, quan pretén interessar-nos en

les tribulacions personals dels personatges,s'allargassa i ofereix un interès molt escàs,en canvi, en els passatges de moviment es-tricte, viatge de la, diligència, persecucions,caça dels brúfols, atac dels indis, retrobemtota la força de suggestió del gènere i lagran superioritat tècnica dels seus realitza-

dors, pels quals aquests touns de force nosón sinó llocs comuins d'un lèxic que do-minen a la perfecció.

«EL PETIT GEGANTa

Heus aquí un film divertit de debò. L'harealitzat Ruy le Ruth. Potser un per un,cap dels motius que veiem en aquest filmno sigui gaire original, però en canvi hoés i força, l'acoblament que Ruy le Ruthha realitzat entre ells.

Robinson, que ja en Petit Cèsar haviafet amb la máxima serietat el rol del gangs-ter omnipotent, ara ha reprès pel cantó hu-morístic aquesta extraordinària figura. Ací,de totes maneres, el film comença quan elgangster s'ha retirat ja del negoci. 'En do-mar fi a ((la noble experiència», la llei hu-mida posa fi a les maquinacions del nostrehome, el qual no podent-les continuar i tro-bant-se en possessió d'una fortuna fabulo-sa, pretén Introduir-se a la high life iportar des d'aquell moment una existènciaen regla amb la policia.

Es tot el tema del nou ric parlant de1W^agner i de l'impressionisme, educant-se a

¡correcuita en unapila de coses de la cultura1 i de la civilitat, amb totes les situacions xo-

cants que amb la sobtada immersió en unmedi tan estrany a les seves habituds, nodeixen de produir-se. L'èxit del film, a mésamés de la gràcia del scenario, escau enabona part al talent excepcional del protago-nista, aquest gran actor E. G. Rob'vnson,que ací es revela amb un excepcional ta-lent d'actor còmic que fins ara li desconei-xíem.

JosEF PALAU

Congrés Metro GoldwynMayer

La Metro 'Goldwyn Mayer celebré a lanostra ciutat un Congrés amb motiu defestejar-se aquest any el desè aniversari dela seva fundació. Amb aquest motiu la im-portant firma ens doné a conèixer algunesde les •produccions que .presentarà la tempo-rada vinent, entre les quals ens plau jades d'ara destacar : Eskimo i Homes deblanc,

La Metro és una de les productores queha sabut en tot moment Imposar -se ambfilms de gran categoria. Deurem recordaravui La gran tarada, La vídua alegre, I elmón marxa, Afleluia i tants altres que sónaltres tants èxits del bon cinema?

Actualment treballen , als seus estudis di-rectors de tant de prestigi com ClarenceBrown, Wjlliam K. HowaTd, Jack Conway,Sam Wood, etc. Ara hem d'esperar que elmaterial de l'any que ve no defraudarà lesbones esperances que e1 poc que n'hem vistens autoritza a posar-hi.

La música dels filmsaA l'Institut Experimental de la T. 6. F.

de Berlín — que ara ha estat tancat tempo-ralment —, el célebre compositor Paul Hin-demith donava una classe de música per afilms muts. Demanava als seus alumnes quecomponguessin una música adaptada als des-enrotllaments dramàtics d'un film donatham dividia el film en diverses parts queeren repartides entre els alumnes. Aquestss'havien d'entendre entre ells per a fixar elcaràcter general, l'estil i els diversos detallsde cada tros. Així, hom creava una músicaco1•lectiva. Hindemith deia que això era (mú-sica per al film en comptes de música contrael film».

»Però quant al cinema sonor no es pot ferel mateix. Nio es pot dividir la música enuns quants trossos independents, compostosper persones diferents. IEls films rocaleidos-cópics» d'oscar Fisehinger, que són ,prova-tures audacioses, demostren fens a quin puntés difícil de dividir un film en seccions.Aquests estudis de Rischinger no consistei-xen sinó en moviments visuals, la músicadels quals forma en certa manera el contra-punt. Són uns dibuixos movents, sense temaconcret : cercles, triangles, diamants, volves,etcètera, que .apareixen i desapareixen can-viant de ritme, d'intensitat i de posició, peròseguint un ordre lògic. La pantalla, ací, no-més dóna abstraccions, i l'esperit, per tant,resta lliure i la música té tot el seu valorintrínsec, no existint més que per ella i pera ella. No és aquest el cas dels films sonorscorrents, tant a causa del diàleg com pelsoroll incessant que produeix l'aparell.L'oient és al .mateix temps espectador, i laseva atenció és consegüentment disminuïda.Per això, per a la majoria del públic i finsper als productors, la música al cinema noés res més que un nial inevitable.»

(Del Manchester Guardian.)

VIATGES

RUSSIADel 3 al 23 d'agost

una setmana a

MOSCÚ í LENINGRAD

PREUS:

Classe Especial .... Pfes. 1.260Classe Turísííca, , , . Pfes.1.850

VOLTA A EUROPAVía MOSCA = 41 dies de viatge

21 dies d'esEada a RÚSSIA

Anada: Vía París, Berlín =Varsòvia=Leningrad í Moscú : Reforn; Via

Caucas, Turquia i Grècia

Des de Pfes, 2.300

Organiízafs en col'laboració ambINTOURIST, enéifaf Oficial de

1'Esfa4 Soviètic

Viatges CafalóniaRambla dels Estudis, 12

Diferents círcuíts

de 18 a 40 dies des

de Eres. 2.000

Ezit en la midaCorb.tee inarrugable.

' Pilamee a bon yrnt

JAUME I, 11

' Telèfon 11655

La temporada cinematogràfica d'estrenesés enguany d'una resistència esbalaïdora.Tota la terregada que ha quedat de rebuigen els magatzems de les cases editoresdels llogadors és ,passada davamt d'un pú-blic escàs i fadigat. 'Entremig de tanta me-diocritat, de pellícules endarrerides i dewesterns per a cinemes de tercer ordre,passa encara, desapercebut per al públic, al-

gun film interessant o original ; tal aquestaextravagant International Mouse, que perun dels atzars misteriosos que dominen lafeina dels distribuïdors i dels agents de ca-ses productores, arriba amb un retard con-siderable.

Mentrestant, però — i demostrant així unaintelligència superior a la dels empresarisdels cinemes d'estrena —, algunes sales quenan renunciat graciosament a aquesta prer-rogativa cara i difícil de mantenir, s'hanllançat a revisar els films bons d'aquestatemporada i de l'anterior. La sola lecturadels programes que dos d'aquests cinemes,l'Intim i el Metropol, particularment aquestdarrer, presenten, pot servir per a tornarl'optimisme als amants de l'art ci-devantmut i ara massa garlaire, als quals la plujaaclaparadora de raves de les escorrialles dela temporada hauria fet caure en la injus-tícia de malparlar de les estrenes que enshan donat d'octubre ençà. Potser cap anyno hi havia hagut una producció tan no-drida de bdnes coses. Si la cinematografiafrancesa ha fallat lamentablement i s'ha es-tancat en els vodevils teatrals filmats o enles històries sentimentals insuportables, comel Felip Derblay grat a la senyora Ladrón,i els alemanys, cohibits pels reglaments iels discursos de Herr Goebbels, no han sor-tit gairebé del clixé de les comèdies mu-sicals i deis films d'espionatge (amb escas-ses excepcions, 'com Liebelei i El Túnel),i la producció russa sembla haver-se estron-cat del tot, hi ha hagut una compensaciósuficient amb la revelació de les possibili-tats del cinema anglès, amb ]'Enric VIII,de Laughton, la confirmació del talent po-sitiu del director Alexander Korda, i el ni-vell magnffie al qual s'ha mantingut, engeneral, la massa enorme de producció ame-ricana.

Ara, a l'hora de les represes, veieu totel valor d'una temporada que ha donat Ca-

valcada i La Dame de Chez Maxim, dospols d'urna mateixa evocació enyorívola delfi de segle, i que us ha permès de convèn-cer-vos novament del talent 'vntelligentíssimde Lubitsch amb Un lladre a l'alcova i dela ductilitat extraordinària d'un Mervyn LeRoy, que sap passar del dramatisme de Sócun fugitiu a les filigranes espectaculars deles Vampiresses 1933, o de comprovar com

Rouben Mamoulian no temd'acarar el seu temperamentamb la cada dia més inexis-tent Marlene i amb la genialGreta Garbo i arribar als re-sultats divergents d'El Çànticdels Càntics I La Reina Oris

-tina.A l'hora de les represes,

tant o més que' en el momentde les estrenes, caldrà que elsempresaris demostrin llur in-telligència..Si ens tornen a do-nar la Cavalcada amb dobles,i en dobles igualment la granmajoria dels films importantsd'aquesta temporada, tal comgràcies a les imposicions deles cases editores han estatpassats a gairebé tots els ci-nemes de barriada i de pobles,els amants de les bones pel

-lícules que no van .poder do-nar l'abast a les estrenes enels escassos locals on es pas-sava la versió original, haurande treure's del cap el projectede poder veure sense patircd'esperit les bones produccionsque hom passi de represa.

A més d'aquesta condicióessencial d'evitar els dobles,en uns iprogrames de revisióque s'adrecen, com és natural,a persones interessades en elbon cinema i que són moltesmés que no es pensen els capsde vendes de les editores, cal-dria que els empresaris tin-guessin també un criteri res-trictiu i selectiu en formar elsprogrames. Hom pot admetreque repreguin les comèdies

musicals que han servit per a revelar-nasla gràcia i la picardia de Franciska Gaal,però no que siguin acompanyades, en unspretesos programes de crvalorització de ci-nema mut i sonora, pels lamentables Amorsde Manon i Don Joan de l'insuportableBarrymore, com han fet al Kursaal. Elventall de Lady W,indermere, tot i els seusanys, conserva la marca del talent de Lu-bitsch, però és una irreverència acompa-nyar-lo d"El negro que tenía el alma blan-ca, de Perojo. I un pla de revisió del ci-nema, que si tinguéssim un arxiu de filmscomençat fa vint anys i evidentment moltcar d'obtenir, seria possible amb tota l'am-plitud necessària, s'hauria de ressentir for-çosament de la manca de còpies de la ma-jor part dels bons exemplars de cinema.Però quin dubte té que als que han admiratenguany Maria els plauria de retrobar l'artde Paul Fejos en la inoblidable Solitud, ique als que aquest any s'han complagut enels bons films de misteri de James Whalei de Michael Curtiz veurien amb gust unarepresa de les obres mestres del malagua-nyat Paul Leni?

Una sala que s'emprengués aquesta tascade donar programes de represes amb uin mè-tode i un sentit crític ben ajustat, podriafer-se un públic addicte i dedicar regular-ment, si calgués amb sessions monogràfi-ques com fa un cinema parisenc, a la re-visió dels clàssics majors i menors del ci-nema, que ja podem dir que n'hi ha, totesles seves activitats és segur que podriencomptar .amb una sólida garantia de bonèxit.

Mentrestant, però, preparem-nos a veurela dubtosa intelligència dels programadorsde Barcelona en llur tasca de represes. Sialmenys els valgués el bon exemple dels ci-nemes que hem citat al pri^ncipl

RAFAEL TASTS I MARCA

QÜESTIÓ D'INTEL'LIGÈNCIA

d'època de des represes

LA MEDICINACATALANAPORTANTVEU DE L'OCCITANIA MEDICA

ÉS, DOCTOR, LAVOSTRA. REVISTA

EL NUMERO DE JUNY ESMONOGRAHC 1 DEDICAT A

HEREDOLUES

AFIISAASSUMPTES FISCALS 1 ADMINISTRATIUS

LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

La I^ublící^a^A parfír de Paris

Publica la informació ;; Comenfaris i colla=

més complefa, 4anf ;;;; boració de les millorsinternacional com ;;;; signafurespeninsular i local ' '' Gráfícs d'acfualífa4

Liegïu=la avui i cada día

Es innegable que la circumstàlncia esporà- Al capdavall es tracta del mateix públic,dica d'haver obtingut darrerament un èxit el qual es desplaça d'un lloc a l'altre, em-gros al Parallel una obra catalana de ca- pès per les reaccions inconscients d'un pri-ràcter popular, ha fet pensar a molta gent,

àdhuc a entesos,ialguns que ja tornàvemmarisme que el fa anar del sentimentalismefins al sexualisme, ambdues coses, fet i fet,

a tenir teatre català. expressió d'un tarannà elemental. I aquestUn lleu oratjol d'optimisme ha passat pels és, al Parallel, el secret de molts èxits, i

medis teatrals. A .base d'aquest èxit i d'a- ¡ àdhuc de molts fracassos. Tot depèn de siquest optimisme, ham ha començat a bastir l'obra, del gènere que sigui, sentimental iels castells d'una propera temporada de tea- populatxera, lleugera i desvergonvida, hi cautre, i a remenar la concessió d'una subven- en el moment oportú.ció destinada a falcar-la. L'optimisme, en Ara bé. IEn principi,-nosaltres desconfiemels medis teatrals, val a dir-ho, no és mai desinteressat -del tot.

El que firma aquestes rat-lles ha tingut ocasió de par- ilar amb diverses persones quearran de l'èxit de l'obra a laqual ens referim oreuen passi-gle una resurrecció del nostre . _teatre.

veieu? us diuen —. IEl ,riostre teatre no és mort. L'è-xit obtingut per aquesta obran'és una demostració evident...Cada cop que a Barcelona.s'estrena una obra, el públicrespon.

Es evident que les persones t: I^t

que parlen així es deixen en-dur i àdhuc enlluernar per

_

l'estimaci.ó que senten .pelnostre teatre. I .això els fanegligir un detall, bastant t ,.'important : que ]'èxit sha estat tobtingut al Parallel. ^ri r .. p'

I amb aquest detall, apa- 1r ttpt °

rentment insignificant, calcomptar-hi. ^D"una vintena

f,

d'anys a aquesta banda, els Fu -èxits més grossos d'obres ca- _talanes han tingut el Varal-hlper marc. Això, a partir deL'Auca del senyor Esteve. Re-cordeu, si no, La Marieta del'ull viu, La dona verge, elsèxits d'algunes de les abresd'Alfons Roure i, darrera-ment, el de La Gloriosa. I vaa u Jquè ?, carn deia Albert Lla-nas. A l'èxit, gros, desvetlla-dor d'optimismes, 1ia seguit L'èxit de la IenuQoradauna depressió, calmada a co-pia d'injeccions sarsueleres.

No fem cas, en principi, dels èxits de dels èxits de les obres catalanes, si aquestscap mena com a símptomes engrescadors han d'ésser interpretats com a símptomesde la revifalla o de la resurrecció d'un tea- f d'una possible revifalla o resurrecció deltre, encara que sigui el nostre, i aixa tant nostre teatre. Na gosem a dir d'una ma-si es produeixen ein un lloc com en un al- nera general.tre; .però encara menys si aquests tenen 1 Creiem que no és un èxit, ni tampoc unaper escenari circumstancial un lloc tan es- successió d'èxits, allò que fa un teatre; alpecial com el Parallel. I contrari. Per les raons esmentades més

Per qué? Perquè en aquesta barriada el amunt, els èxits dels quals desconfiem mésque compta menys és el teatre pròpiament són els del Parallel.dit, i el que més, ;passar-hi l'estona. En ' Al nostre entendre, quan un teatre téaquesta barriada (només n'hi ha un (les- vida pròpia, un èxit no és altra cosa quepectacle que té una base sòlida : el musie- 1 la confirmació brillant de la seva existèn-hall. La resta, potser, tot són afegitons. cia ; mai un ;punt de partida.

Am1 intervals llargs de temps, hi solen Si fos així, ens trobaríem que el nostretenir èxit, potser per una reacció, làgica, teatre n'és una successió inacabable... se-del primarisme característic del. públic dels guilla de depressions enormes. Que és unespectacles d'aquesta barriada, aquelles obres seguit de revifalles predecessores, .anàvemteatrals de les quals es traspua una gamma a dir, de l'agonia. Un seguit d'esclats en-de sentiments enlairats, si és que són expres- lluernadors, anunciadors de la nit més ne-sats d'una manera elemental. gra. Un ensopegar continu, enmig de les

Al Parallel, en efecte, i a I'època més des- ¡ palpentes paradoxals de l'èxit, sense trobarenfrenada de la sicalipsi que hi entronitzà la mai el desllorigador de la continuïtat.Chelito, hi triomfaven els idealismes revolu- Per què? Potser ,perquè el teatre és elcionaris de Fola Igérbide. En plena febrada fruit .alambinat d'una civilització putrefac-de les Pulgas trapezoides, la gent s'entretenia ta, podrida de problemes, atapeïda de ne-amb els Dos billetes, o amb els Dos sargentos Í Buits i d'angúnies, i al (nostre país, encara,franceses. Davant del Sevilla, descarat i des- en el teatre, a pones hem sobrepassat els

vergonyit, el • públic del vell Soriano s'esgar- límits plàcids d'un menestralisme elemental.gamellava demanant a crits la mort del traï-dor d'El jorobado o Enrique de Lagardère... JAUME PASSARIELL

DEL TEATRE AMATEUR

Les companyies guanyadores del III concurs--Vaig quedar arruïnat en 19 i4, però no

ho vaig saber fins el 1gr9.lEstava salvat!Periodisme. Crítica. 'E1 teatre a la "sang i

l'esperit a les ungles.Savoir veié ja les coses per l'angle còmic.iCom Feydeau.Com Charlot.—Charlot s'imagina el que esperem els es-

pectadors, i fa després el contrari. Heus acíun dels meus plaers!

Protestà, però, quan li digueren que es

burlava del públic.—Mai! Primer, cal advertir que el públic

sóc jo. IEn escriure, penso i espero identifi-car-me amb ell. Quan una idea em sedueix,tinc la noble candidesa de suposar que diver-

tirà tothom. El que passa és que de vegades

hi ha en això un lleuger malentés, del qualno cal exagerar la importància ni l'abast.

Un gran cor, un tros de .pa --i un granhome! —, al capdavall, aquest Alfred Savoir.

—Sóc un idiota complet ! -- exclamava entgo6.

Vint-i-vuit anys després, repetia a un fillseu

—Saps què és el teu pare? No? Un idio-ta! Un idiota fet i pastat. Digues-m'ho,apa!

—Pare!—tEt mano que m'ho diguis!—Pare, ets un idiota.—'Alxf !

I afegia als amics, en contar aquesta es-cena:

—Quan em mori, no vull que li vinguide nou el que pugui sentir dir de mi als queem conenueren a fons.

JOAN TOMAS

La setmana que ve, es publicarà elquart i darrer article de la sèrie Possibilitatd'un music-hall.

SI ES-ELÈCTRIC1 DEG.Al VOSTRE AUIOMÓB J I

hQtrs co eu lo les

p eu qualitotsale

^6fARATGE ELÈCTRICCAAAER MOIÀ , 6i8(Aribau. Dac^,cl)

M►aRADDR 3

EL. TEATRESobre el nostre teatre ALFRED SAVOIR VIST

PER ELL MATEIX Antonia Herrero

Dissabte passat, a la Sala Studium, tin-gué (lloc la vetllada de gala organitzada perla . Federació Catalana de Societats de Tea-tre Amateur. Aquesta vetllada consistia enla presentació de les quatre companyies gua-nyadores dels quatre primers premis en lacompetició d'enguany.

Com féu remarcar el senyor Lluís Mas-riera, en la conferència que donà en la ma-teixa vetllada, són molts els guanys ques'han pogut constatar en l'actuació dels nos-tres aficionats. Indubtablement, l'estímulque els representen aquest concursos convo-cats per la Federació, és el que ha contri-buït a fer-los intensificar de més en anésllurs estudis i disciplina i és el que ha defer que als avenços que fins ara hi ha hagutse n'afegeixin més encara. Per això, és quel'actuació de la Federació mereix el mésfranc aplaudiment.

Començà la vetllada amb La festa delsOcelis, d'Ignasi Tglésies, per l'elenc de l'Ate-neu Obrer Manresà, dirigit per Antoni Salai Singla, que ha obtingut el quart premi enel concurs.

Aquesta companyia realitzà l'obra ambgran ductilitat i compenetració. Le direcció,ben encertada, i, encara que cada un delsactors jugà amb prou justesa, cal remarcarRossend Puy en el paper d'Escaiola, que ésel que aguanta el pes de tota l'acció.

Després, la companyia de la Joventut Car-lina Manresana, dirigida per Joan Ambrós

Comasolives," guan yadora del tercer premi,representà Els qui nrai no s'aturen, de Ra-mon Vinves. Obra més aviat de suggestiói d'evocació que no realista i pintoresca, peraixò presenta més dificultats que moltesd'altres la seva posta en escena. Aquest con-

Ezit en la mida

Corbata ínartn{aMee

Pijames e bon D:ea

JAUME I, it

e Tdl fon it6U

Ha mort Alfrçd Savoir.Tenia cinquanta-un anys.Ell havia pronosticat que arribaria a cen-

tenari. S'equivocà. Haurà estat aquestauna de les poques equivocacions de la sevavida. La més desagradable.

Savoir va donar a l'escena obres com Lahuitiènze femme de Barbe-Bleue, com Ban-co, com La petite Catherine — tres comè-dies amb les quals hom pot córrer sol pelmón.

Bohemi de naturalesa i sentimental comun temple, a despit de la seva mordacitatextraordinària, Savoir es complagué sem-pre a obrir el cor, a confessar-se íntima-ment a tot aquell que se li atansava allar-gant-li la mà. Aquestes confessions, lesseves frases i les seves anècdotes, consti-tuirien, aplegades, la seva millor biografiai l'estudi més encertat de la seva obra d'au-tor teatral.

—Quan en 1906 vaig arribar a París —explicava — només em preocupava de lamaleta. Hi portava el manuscrit de Le troi-sième couvert i creia que si el perdia, totestava perdut per a ml.

Savoi-r, aleshores, era un fill de casa bona.Però sentia com a única ambició la del tea-tre, i els diners més aviat li feien nosa queservei.

—Tenia en aquella època un sentimentmolt viu del ridícul, i estava segur que, pelfet d'ésser alhora ric i amic de les arts,ningú na em pendria seriosament.

Le troisième couvert era una obra dramà-tica, i va fracassar.

—Escriviu una cosa còmica — li aconse-1!aren.

Savoir considerava que amb diners a labutxaca no és just riure's de la gent.

I no escrivia, ni estrenava.Admirava Feydeau. Feliç Feydeau ! No

devia tenir, pobre, ni un clau.Eh, en canvi...---No sabia què fer de la meva fortuna.

Anava camí de transformar-me en un repug-nant burgès insatisfet. Només em :podia sal-var un cataclisme.

EI cataclisme fou la guerra.Savoir s'allistà i combaté com a aviador.—La .meva carrera militar no tingué esclat

ni fou vergonyosa. No em van matar niferir, i, per la meva part, supuso que novaig ésser tampoc, per a l'enemic, una malapersona. INo, francament : la guerra no emdeu gaire gran cosa, i jo dec (molt a laguerra. Ella féu de mi un home nou. Laguerra em donà el sentiment de la incertesa,de la relativitat i del no-res. La guerra m'en-senyà que a la vida no cal capficar-se,.Intel-lectualment, potser m'endurí. Humanament,em tornà indulgent.

La guerra, demés, empobrí •Savoir.

Alta, molt alta, arrossegant amb indo-lència una distinció i una elegància natu-rals ; amb un rostre de gran mobilitat ex-pressiva, en el qual parlen amb eloqüènciauns ulls immensos, dramàtics i apassionatsamb un gest tan divers i matisat, tan just,com la dicció ; amb una gran ductilitat queli permet de passar insensiblement, ambtransició imperceptible, del dramatisme a lacomicitat ; i amb temperament artístic perdonar i per vendre, heus ací Antonia Her-rero.

Antonia Herrero

Antonia (Herrero .posseeix dues qualitatsinapreciables, de les que ja no s'estilen. Pri-Imera, la naturalitat. ILa naturalitat, fixeu

-vos-hi bé. Perquè la naturalitat no existeixen l'afectat i amanerat teatre d'ara. Herre-ro, directa i natural, espontània, no afectacom la majoria d'actrius castellanes. Na tégens d'afectació. Y segona, un talent variatque li permet de fer una pintura justa delfísic i de l'ànima dels més diversos perso-natges. Antonia Herrero entra sempre en e1personatge. En escena, no és ella que ac-tua davant l'espectador, sinó el personatgeque l'autor ha creat Molt important, tam-bé, per tal com els talents polifacètics moabunden en el teatre ni en el cinema. IEnaquest, .per exemple, Mary Pickford, JanetGaynor o Mlarion "Davres només tenen unjoc d'una sola cara que les obliga a inter-pretar tota la 'vida les lmgènues. Menjou ésincapaç de fer altra cosa que el gentlemanque ha viscut molt. Només Laughton, artis-ta divers, .pot oferir-nos el Neró d'El signede la Creu, ,llimac llefiscós i repulsiu, mons-tre efeminat i cruel, que desgranava lenta-ment raïm amb una indiferència glacial irevoltant, mentre que, a l'arena del circ,els lleons devoraven cristians ; l'aclapara-ment i la resignació fatalista del buròcratade Si jo tingués un milió, que trenta anyde llibre de caixa han insensibilitzat; i 1•golafreria i la sensualitat instintives d]'(Enric VIII. Al teatre, sobretot al teatrecastéllà, les ,personalitats polièdriques enca-ra van més escasses. Antonia Herrero éuna de les poques excepcions.La veiérem per primera vegada en Juani-

to Arroyo se casa, una obra perfectamenidiota dels germans Quintero. La seva apa-rició ens féu un efecte desastrós. Quina in-suportable fadesa! Però aviat ens adonàrem que aquella insipidesa era plenamenjustificada. La protagonista de la comèdiauna burgeseta tonta, no .podia ésser d'altrmanera. Acabada la representació, une

cançons, que l'Herrero va cantar com fi dfesta, segurament per a fer una exhibició dla seva flexibilitat expressiva, s'encarregaren de fer-nos veure que ens trobàvem epresència d'una actriu d'una notable ductilitat. Després, t'hem aplaudida en rols tatdiferents, t sempre entrant en el personatgecom la mare aristocràtica — l'odi continguper les creences — de La enemiga de Niodemi ; la xicota bien de Los niños Sevillanos, de Navarro i Torrado — amb la magistral interpretació de l'embriaguesa del segotacte, Herrero demostrava la seva classe excepcional — ; la prostituta apassionada dLas niñas de Doña Santa, de Vidal y Pla

nas; i finalment la Carmen de La Jlarque-sona.Una obra com aquesta darrera que ha

arribat sense esforç al centenar de represen-tacions en un teatre tan poc afeccionat Opelpúblic com el Romea mereix un petit co-mentari. Parlem-ne, doncs. Els autors deLa Marquesona, Quintero i Guillén, sónuns enamorats de l'andalusisme de ventallo de cartell anunciador de toros o de vins.Gènere cursi i sentimental, epidèrmic, en elqual els toreros de postín, abans de casar-

se am'b les filles dels ganade-ros aristocràtics, han deshon-rat chiquiya"s cortije'ras. PeròQuintero i Guillén, de tots elscultivadors d'aquests temescarrinclons, són els menys do-lents. Més intelligents i am-biciosos que els seus col-le-gues, intenten sempre la pin-tura de caràcters com l'usurerde La luz, la dona honrada icastissa de Como tú, ninguna,i aquesta Carmen la Marque-sona, cantaora vella, lliuradaal culte de la seva filla, lavirtut de la qual preserva ambbravura de lleona. Aquestapintura de caràcters que pro-ven de realizar Quintero iGuillén és més o menys reei-xida, menys que més, els surtgairebé sempre desdibuixadapels elements anecdòtics ambquè volen ornamentar-la, peròés un esforç que mo fan elsaltres ensucrats autors de cro-molitografies sevillanes.

Dins aquest gènere superfi-cial, La Marquesona és unaobra modèlica, extraordinària

-ment teatral, escrita de caraal públic amb una gran ma-lícia, amb uns finals d'acteefectistes i molt hàbils, i com-posta amb um gran sentit del'equilibri. Un sentiment hi éssempre compensat oportuna-ment per un altre d'oposat.Sempre que el sentimental estàa. punt d'esdevenir embafadoro que el dramàtic voreja l'ex-cés, es presenta el còmic i els

obliga a abatre's en retirada. Com en moltsfilms americans, en La Marquesona el far-ciment és molt més important que el gal.Més que l'acció principal, el que comptasón les digressions, les anècdotes, els epi-sodis, l'imprevist intelligentment calculat —un tret que sembla anunciar el suïcidi dela Marquesona és engegat per un frenè-

tic que corre darrera unes condecoracions

robades.., — I tots aquests elements ac-cessoris, extraordinàriament divertits, te-nen una fescor i una gràcia, un enginy, re-marcables. Cal esmentar també el diàlegsucós i acolorit, pintoresc, ple de rèpliquescontundents i inesperades, potser el millorelement de l'obra.

Antonia Herrero fa una Marquesona queés la millor interpretació que li hem vist du-rant la (larga temporada que ha realitzataquesta primavera a Barcelona. Una Mar-quesona lustíssima de gest i de dicció, ,ple-na de veritat i de natural, segura i aplo-mada. Un port magnífic de reina. Altiva imajestuosa, arrogant, amb aquella distincióinnata de l'andalusa. Una gran senyoramalgrat el seu origen humil. Purament ins-tintiva, impulsiva com una força de la ma

-tura, explosiva com un volcà, impetuosaa com un torrent... Inventora d'estirabots ge-

nials i repartidora de rèpliques d'una caus-a ticitat definitiva. ...Aquesta és la Carmefi lae Marquesona , flamenca temperamental cente per cent, que crea Antonia Herrero amb un

joc infinitament matisat, tan fresc i espon-tani, tan sincer i natural, que sembla puraimprovisació; amb una (bravesa i un tem-perametit remarcables, i passant d'un senti-

t ment a un altre amb una facilitat prodi-giosa,

Antonia Herrero és una excellent actriu,una de les primeres del teatre castellà, però,

L poc cultivada es veu, no sap triar obres dig-nes, ni l'anima un desig de depuració. No

a sap anar més enllà dels abominables ger-s mans Quintero i imitadors, i és tan poce exigent que no s'hi pensa gaire a represen-

tar Las niñas de Doña Santo, obra exe-crable del sensibler Alfonso Vidal y Planas,

n regenerador convencional de dones de la vi-da sentimentals. Tot a l'inrevés de Marga-ida Xirgu. Herrero, bona actriu i directo-

ra mediocre, és l'antítesi més perfecta de lat Xirgu, actriu afectada i amanerada , amb

perdó dels fanàtics —, ,però illuitadora incan.sable i sitelligentíssima Per la dignificaciói la red ovació del teatre. Un altre dia parla-rem de la Xirgu.

SEBASTIÀ GASCH

j unt la ïntcnprctà amb gran homogeneïtat.El Senyor que Compta els Adéus, personatgeque centra i liga la comèdia, fou realitzatamb encert i agudesa per Joan Torras.

Després) de la conferència del senyor Mas-riera a què ens hem referit mésamunt,actuà la companyia de ]'Agrupació Romea,de Sant Feliu de Guíxols, amb El carro delvi, de R. Ramon Vidales. D'altres vegadesens hem ocupat amb elogi de l'actuació d'a-questa entusiasta tropa que capitaneja l'in-cansable Benet Escriba Romaguera, i hohem de fer novament. La feliç disposicióde tots aquests actors i l'encaix de cada und'ells en el seu respectiu personatge fa quesigui dificilíssim citar-ne cap sense ésser in-j ust amb els restants. Citem, però, per aquedar bé amb les dames, les senyoretesPilar Casanova i Dolors Miralles. Aquestacompanyia fou la guanyadora del segon pre-mi del Concurs, amb ingrés a la categoriad"Excellència.

Acabà la festa amb •'actuació de les hostsde Josep Cariteu i Millet, l'Estudi d'ArtDramàtic, de Molins de Rei, a la qual haestat concedit, per tercera vegada, el primerpremi. Aquesta companyia representà LaVerge del Mar, de Santiago Rossinyol. Sihem hagut de lloar els artistes de Sant Feliu,hem de lloar també els de Molins de Rei,que en mans del seu dinàmic director asso-leixen conjunts admirables, com ho és elque realitzen amb aquesta dificil i espinosaobra, tots en el seu lloc i movent-se ambgràcia i seguretat. (Encara que recordem ambmolta satisfacció el treball de tots ells, nopodem estar-nos de citar l'estupend PobrePrimer que fa Cariteu, i l'encaixat paper dePatró que executa Jaume Canals.

La vida i la comprensió amb què realit-zen les nostres companyies d'amateurs obresde caient popular, costumístiques i movimen-tades, hauria d'ésser presa en consideracióperquè poguessin donar tot el seu rendimenten el seu treball. Per altra banda, tenimfermes sospites que és en aquest gènere ontenim els nostres millors clàssics.

J. -C. i V.

ELS EXITS DE

van en augment; el; dela setmana vinent serà

a^

! A

P.aaeig d. Grécie, 57. — Tdèfoa 79661De lee 3 tarda a la 1 mat nada

SEIENT, UNA PCSSBTA

CURIOSITATS MUND1AL51nfereuanls reporfafyes Fas Mouietonr

EL RITME DE LES RITSKESBellusima Cnfifa Mdqua de Mo^iuone

NOTICIARI FOX SONORNoN<ie de tol el mbn

K R A K A T O AEI mfr gen docnmenfa!de tany

On film del director EARLE C. HENTONqu<osagndad

ES UN FILM PARAMOUNT

;

1 -

II)JL1

‚

1

BANC HISPANO COLONIALFUNDAT EN 1876

Capital :Pessetes X0.000.000 •Reserves Pessetes 11.300.169'73Domicili social: RAMBLA DELS ESTUDIS, 1 - BARCELONA

Té l'honor d'assabentar al públic que des del dia

, '1 lILE.]!per haver adquirit l'organització del Banc Central a Catalunya,

realitza tota mena d'Operacions Bancàries:Compra-Venda de valors o Descompte i cobrament de cupons i títolsamortitzats o Custòdia de valors o Girs, Transferències, Cartes de crèdit,Ordres telegràfiques sobre tots els països del món o Acceptacions,Domiciliacions, Crèdits comercials, simples i documentaris Descomptesi cobraments de lletres ° Comptes de crèdit amb garanties de valorsi personal Préstecs sobre mercaderies, etcètera etcètera.

C 0 M P T E S C 0 R R E N T S : A LA. VISTA, ABONANT EL 2 °/o D'INTERÈS ANUAL

IMPOSICIONS A TERMINI : a 3 mesos abonant el 3`— per cent d'interès anuala 6 « 3 '60 «a 12 '' o més' <« 4 1 — ‚‚ L6

CAIXA D 'ESTALVI : amb llibretes, « " 3'50 " Servei guardioles per a estalvi a domicili

Agències urbanes a Barcelona( Sans - Hostafrancs), Creu Coberta, 24 - Plaça Palau, 4 - (Gràcia), Salmeron, 111(Sant Andreu), Sant Andreu, 146 - (Poble Nou), Pere IV,189 - Rda. Sant Antoni, 13

(Clot), Mallorca, 547 - Ronda de Sant Pere, 32

Sucursals a CatalunyaArenys de Mar - Balaguer - Bellpuig - Cervera - Figueres - Girona - L'Hospitalet de Llobregat - Igua=lada - Lleida - Manresa - Mataró - Reus - Santa Coloma de Farnés - Tarragona - Tortosa - Vilafrancadel Penedes • Pròxima inauguració: Calella - Malgrat - Montcada - Olot - Valls - El Vendrell

NOTA IMPORTANT: Encara que en les nostres oficines centrals, Rambla delsEstudis, 1, atendrem tota classe d'operacions, mentre hi durin les obres d'ampliació,preguem al públic que, per a la seva comoditat, operi en les oficines de nostra

dependència de la

RONDA DE SANT PERE, 32

les menys trepitjades possibles. En les horesde anés trànsit, el ,pobre peató ha de ,posar a1lrova la seva paciència 1 santa resignació.

Peró si, com diuen, a totes les virtuts elsarriba la seva recompensa, em sembla queja ha arribat l'hora de premiar el pacientpeató. 1 això és el que es proposa fer l'Ajun-tament amb aquesta reforma de can Comi-Ilas : obrir un pas porticat en els baixosd'aquest palau .per facilitar el . trànsit.

D'aquests pòrtics ja fa temps que se'n

Veiem, doncs, que en aquest nou projectela circulació queda convenientment atesa.Tenim el mateix .pas porticat en la cruixiainferior dei palau i hem enretirat la paretdel jardí, evitant — per mitjà de l'espai del'androna — el deficient acord entre els dosedificis. Respecte la part fisonòmica d'aques-ta nova construcció observem, amb gust, quesegueix els mateixos trets de l'obra del se-gle xvnr. La seva modenatura seguirà lamateixa ordenació establerta. L'actual baya-

D

IYtil^

I,

Alçat i planta de la reforma projectada

MIR4BR

LES ARTS I ELS ARTISTESLe eXpoC6ofl^ La reforma del palau Moya

Saló de Mon tjuïe Solé-Bovis exposa una tela dolenta, ano-

L'aportació del pintor Pidelaserra al Saló menada Taula de treball.

P P Com en totes les ocasions, el Solé Jorbaés particularment valuosa ja que significa del Saló és l'olotí que domina la matèria ila 1inamovilitat de l'autor en aquesta seva que .prodiga el tema favorit del qual ja s'handarrera posició d'artista en plena fuga .mit- dit totes les paraules.jançant la qual .prevaldrà el seu nom. Ano- Unes teles conegudes ens posen davanttem com a modélica l'obra Albes. Soler Diffent i la seva meticulositat pròpia.

EI fauvisme de la tela de E. Pinet la Es un altre dels que la proximitat de pas -colloca en una mala situació. sades exposicions ens priva de ,parlar-ne amb

A través de la nova obra de Pilar Planes extensió.s'adverteix una polarització del fet pictòric

Amb Rauran Soler arribem a un interes-sant trio de teles ..4quest au-

-- -,

tor manté una regularitat quel situa en 9loc força aprecia-

a J a ble. La seva pintura, d'urm in-

- terès molt viu, té de bo un' conseqüència en tots els or-

dres, venint a dir que haassolit la possessió de la per->onalitat després d'una marxa

. ,. honorabilfssim.a, Aquest cri-

^. r text és el parell de l'obra i el

'. seu principi, amb el qual So-

= ler ateny els .punts desitjats.Juli Soler ha aportat un

paisatge en tons calents queés un dels millors que li hemvist al llarg de la seva actiu fi

-tat amateur.El Suburbi de R. de Soto és

v tota una esperança. Es tractad'un jove pintor que portamolt ben lligades les disposi

-cions per anar a la batalla.

Josep 1% entosa — La Barraca L'obra constitueix una victò-ria sobre el color.

Empordanesa, de Joaquimque ja pressentírem en ocasió de l'exposició Sunyer, és una magnifica tela que el pintorcelebrada uns mesos enrera. sitgetà pot pendre com a prototipus de la

Josep Prim ha dut al Saló la ,millor obra seva pintura. Hh ha en ella la diversa gam-que pvntà per a una exposició seva. Així, ma per la qual Sunyer és qui és, la pande-no podem repetir els termes que la susdita ració cromàtica i aquell encís en la placidesapintura ens meresqué al seu temps. anímica. Respecte a aquesta fibra es pot dir

Enric Porta iiC. Plans es belluguen dintre que la conjunció de color, violent i dòciluna discreció ratllant el no-res 1 solament ^, alhora, forma un interès molt notable.poden retreure's algunes qualitats de Pomes Díaz-Costa està bon xic enfarinat. Lesdel primer dels autors. I tres teles del Saló, superiors a molta de

Josep Pujol és un olotf que ha reaccionat la seva producció, deixen entreveure un aturcontra la consuetud artística olotina i la nova en alió que fa poc constituïa un fort seu.visió, que és d'un talent extraordinari, us fa La fuga queda canviada per tm gaudi encreure en la perdurabilitat del medi amb un l'afinament, en el treure el suc a espaisvestit nou, que a més de convenir -li molt, que fins ara li eren secundaris. Díaz Costaté el mèrit de posar-nos davant d'un pintor deu encara retrobar-se en el nou camí oninteressantíssim. Ricart, dintre la perfecció hi ha la definició desitjada.del seu ofici, no diu res de ,nou. Com sem- Aquest Saló de Montjuïc ha servit entrepie, les seves teles posseeixen una mansa moltes altres coses per a trobar Ventosa en

Joan Serra — Sant Quirze

manera de pensar i un desig preconcebutd'intranscendència.

La tela de R. Senabre mostra uin temarepugnant tractat sense cap vestigi de bangust i amb un enorme interès gran-gui^nyo-lesc.

La collaboració prestada per Joan Serra ésun dels més importants capítols del Saló. Haexposat dos paisatges, purs dintre la sevatendència, que antonomàsrcament .poden dir

-se elspaisatges on trobar les més fermesbases de la pintura actual i on resideixenveritables punts culminants. L'escenari por-tat a cap per Serra és d'una consciènciaabsoluta que rebutja gratuitismes, i així al'hora de pesar les coses ens trobaríem queal final tot llur contingut seria matèria bona.Sobre el .paisatge s'ha dit tant i tant bé quecal la presència d'un pintor d'aquesta classeperquè el tema no sofreixi un desgast ge-

J. M. Freixa queda fluix.El Paisatge, mig .anunci de Pelai Grau,

es deixa mirar entre un color agradable.Els Clavells rosa d'Elvira Homs són força

apreciables.Les tres teles de Joaquim .Serrà posen en

clar la qualitat de ]'autor. Un temps ens féucreure en el seu ràpid .ascens. 'Era un homepreocupat, que estudiava vastes porcions depintura i que denotava un aproximament ala fita. Ara tota la preocupació sembla ab-sentar-se i, contràriament, el color fa mésbonic. 'La pèrdua per un cantó i l'adquisicióper l'altre fan pensar que el seu retroba

-ment, tot i no ésser efectiu, no pot éssera un' terme que ell ha de fixar-se.

La intelligència i sensibilitat de Serranohan crista•litzat en la tela Retrat, exponentmés que cap áltra de la seva envergadurade pintor, que és d'una sinuositat reveladoradel temperatnernl que deu encarrilar-se.

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Via Laletana, 4Tel, 15524 • BARCELONA

En la .premsa diària de la setmana pas-sada es .publicava l'adjunt pla del projecte

de reforma de can Comillas. Tractant-sed'una qüestió que afecta el nostre patrimoniartístic, sembla que l'actual Ajuntament havolgut assabentar-ne els ciutadans per aixíconèixer l'estat d'opinió respecte la soluciódonada a aquest problema urbanístic. Apor-tem-hi, doncs, el nostre comentari.

Tots sabeu que la nostra Rambla presentaun greu problema de circulació en I'estraaY-

gulament format per l'església de Betlemr la casa que la comtessa de Moya va edi-ficar a les darreries del segle xvu1. Tots elsciutadans que a més de ciutadans siguinpeatons, en circular per l'estreta vorera decan Comillas, hauran passat per les matei-xes inconveniències. Tots els ciutadans quedes de la Portaferrissa es dirigeixen Ramblaamunt sense baixar de la vorera s'han desituar en fila índia i .procurar sortir-ne amb

Pere PrunaA les més profundes escorrialles de la tem

-porada, Pere Pruna hi ha volgut ésser.Pruna, com sempre, s'ha presentat voltat

de la seva tempesta creadora, tenint en elgest de l'exposició ]',actitud del que porta elsigne admiratiu.

A Pruna l'hem de considerar altre copd'una magnitud superba. Inamovible en elseu transcurs, corrobora definitivament totesles esperances i omple de realitat aquell idealque ha de tenir tot inucli pictòric en el seufront extens i variat. Es per aquest motiu,que encobertament vol dir que és el pintormenys català ciue tenim, que la nostra terraha de veure en ell un pintor indiscutible queparla un llenguatge, si no internacional, in-ternacionalitzat, és a clir de primera neces-sitat en l'hora present.

L'obra de Pruna, exposada a la Sala Pa-rés, té la cadència supersensible d'un dibui-xant fantàstic i l'eclèctic colorista que l'hamsituat al seu lloc indiscutible.

Parlar de pintura pura i de genis de mu-seus davant aquesta obra, equival a alterartermes que a -hores d'ara haurien d'ésser bendelimitats, i per tant impossibilitats d'invo-lucrar-se. La posició de Pruna i el seu es-perit són d'un clàssic formidable que .portaa sobre el tumultuós desfici pel qual ha pas-

Pruna — Pintura

parla. En el número 76 de MIRADOR (10 dejuliol de r93o) vam publicar el projecte del'arquitecte senyor Vilaseca amb l'esperançaque es realitzaria tot seguit. Però el tempsva amar passant i l'esperança es va anaresvaint sense que el ciutadà obtingués lamerescuda recompensa. Però ara, sembla queva de debò i ben aviat començaran les obres.

El projecte que publiquem no és, però,exactament el .mateix que el de l'any 5930.Són iguals quant al porticat que s'hauràd'obrir en la planta baixa de l'immoble, ,peròdel tot diferents en la part del jardí. Ana-litzem aquests projectes per veure quina so-lució pot ésser més convenient.

El .problema — tal com s'havia plantejata l'any 1930 — es podia resoldre de diversesmaneres. Per exemple : deixar ]''actual murdel jardí tal com està i fer els pòrtics nomésen els baixos del palau. Així es conservavaintacte uin dels encants d'aquesta paret : lanuesa de la seva superfície ; però el pasporticat hauria estat insuficient. La reforma,gairebé, no valia la pena.

Una altra solució, que fou adoptada en elprojecte de 1930, consistia a prolongar elpòrtic de l'edifici al (llarg de l'actual .paretdel jardí. D'aquesta manera el trànsit teniauna major sortida, però el seguit d'oberturesen aquest .parament hauria malmès la sevaexpressivitat, la seva superfície uniforme.

Veiem, doncs, que si 1a primera solucióafavoria l'amic de l'art vell estàtic, perjudi-cava l'amic de fart urbanístic dinàmic ; i lasegona alegrava el dinàmic per entristir l'es-tàtic.

També podia haver estat una solució lade porticar, només, el palau i recular la pa-ret del jardí a la .mateixa alineació de laprolongació de les cases veïnes número 4, 6,etcètera, de la Rambla. D'aquesta manerarespectàvem la fisonomia pròpia de la pareti el trànsit sortia del pòrtic sense canviarla direcció — vorera amunt — en un espailliure. Però aquesta troballa, que de momentsembla que .podria reconciliar els dos amics,presenta un greu inconvenient: el de l'acordentre la paret i el palau. Figureu-vos el malefecte que faria l'acabament d'una paret detanca de jardí en uha façana lateral, a unscinc metres de distància de la cantonada.La unió entre l'edifici i el jardí hauria que-dat desarticulada.

Cap de les tres solucions no ens acaba desatisfer. Amb tot, quan l'any 1930 es parlavade realitzar el projecte amb la segona solucióapuntada, des d'aquesta mateixa pàginavaig propugnar-la perquè entenia, i entenc,que el més essencial és resoldre el greu pro-blema de la circulació en aquell indret.

«Si alguna reserva haguéssim de fer (es-crivia a l'any 1930, comentant el projected'aleshores), serra sobre la possibilitat deconcebre aquesta reforma amb un altre en-ten urbanístic. Una altra solució és ben pos-sible...'>

Dons 'bé; en el .projecte elaborat actual-nlent tenim una altra manera de resoldre laqüestió. El porticat del palau subsisteix enla mateixa forma que l'anterior. A conti

-nuació d'aquest pòrtic seguirà un fragmentde la barana actual damunt d'una obertura(B) i en la mateixa alineació. Aquesta ober-tura constituirà una androna entre el palaui el baix edifici que es pro esta a conti

-nuació.L'alineació d'aquest nou edifici s'enreti-

rarà seguint la prolongació de les cases nú-mero q, 6, etc., per així donar la suficientsortida al trànsit que vindré del pas porticat.

na será reproduïda en la part terminal.

( D'aquesta barana, però — cal dir-ho tot —es perdrà una de les subtilitats amés apre-

ciades : la distribució simètricament desigualde la, llargada dels seus trams,)

Aquest edifici, que substituirà l'actualparet del jardí i que, segons diuen, serà des-tinat a magatzems de venda al detall, adqui-riró — arquitectònicament pamlant — una

lternacerta categoria de construcció suba ,anexa al palau. La convivéncia entre els dosedificis pot ésser un fet mentre es ,procuriconservar el .petit edifici com un annex delgran, evitant, sobretot, que els possibles car

-tells anunciadors dels magatzems que s'hiinstallin desvirtuïn ]''ordenació de la façana.

Hem vist, amb sorpresa, l'aparició d'unanova obertura (A) en la façana del pavellóadossat a la casa veïna. Tenint en compte,solament, ]'alçat del dibuix, sembla que elbuit (A) queda justificat per correspondèn-cia amb el buit (B) ; dues obertures d'arcs-ebaixat enquadrant els buits adintellats, perurna horitzontal. Però això només existeix enla projecció de l'alçat. En el natural, hemvist que el parament de les obertures rectan-gulars recula uns cinc metres en l'extrem(B), per tant s'alterarà la composició delconjunt. No crec, doncs, prou justificadaaquesta nova obertura (A). Preferiria que es.deixés intacta aquesta façana neo-clàssica delpavelló, perquè amb l''dbertura .perdria unabona ,part de la seva ,gràcia.

També em permeto insinuar i preguntarsi fóra possible continuar la ,columnata su-perior del pavelló per damunt de la darreracruixia dels nous magatxems en direcció pa-ral-lela a la façana de la Rambla. Perqehem de tenir en compte que amb aquestareforma, malauradament, ha de desaparèixerel jardí i és molt possible que des de laRambla es vegi la part terminal de les casesque donen al carrer de Bot. Amb aquesta:nova ala d'un pavelló semblant i perpen-dicular a l'actual — que .podria acabar a1'androna esmentada — cm sembla que mi-horaria el conjunt. 'Es clar que donada lasituació posterior d'aquesta nova columnata,des de la Rambla només es ;podria veure elfragment superior. Amb tot, sempre seriapreferible a l'espectacle de les parets mit-geres de les cases posteriors. Aquesta solu-ció la insinuo sense conèixer la planta de lanova construcció projectada. Es possible,doncs, que hi hagués certes dificultats a ele-var una nova ala del pavelló. Sols em per-meto llançar la idea i desitjaria que fos ama-blement recollida.

Perú no tot són flors i violes en el cas quedebatem. Al costat dels guanys obtinguts perla reforma projectada de can Comillas, hemde constatar les possibles pèrdues. 1 una deles més sensibles és la desaparició de l'actualjardí. Aquesta ,pèrdua tots els barceloninsla 'sentirem en el fons del cor. Aquella mag

-nífica magnòlia deixarà d'acompanyar-nos encl passeig de cada dia. Perd per més senti-mentals que ens volguéssim posar, la raó ensaturaria. iEl bon criteri ens recorda la neces-sitat i la urgència d'aquesta reforma. Si-guem, abans que tot, ciutadans conscients iofeguem les nostres velleïtats romàntiques.1 que el pobre peató tingui, ben aviat, lamerescuda recompensa.

i\IÀR1LS GIFREDA.............................................11t11 111,111 IllpOOpp,III,IptlIhIt

LENDING ,AMERICAN LIBRARYFONTANELLA, 10

i.............................11l,l„..1,...... ,..... .......................Il......

un excellent moment. La Barraca és unatela om la bona pintura personal del pintorexcelleix a assenyalar-lo com un bon elementde la pintura contemporània. iL'acostumadafuga de Ventosa troba en els dos temes ex-posats un ampli camp per a formular valuo-ses troballes.

Pintant a l'oli, Esteban Vicente és unpoeta d'intimitats, un creador de pre-situa-cions. 'Existeix en la seva obra una con-tenció formidable per a no esdevenir literarisense .pintura, i aquesta contenció subminis-tra una sensibilitat constant, velada per finsmatisos psicològics que, amb el complementd'una paleta ]imitada per un rígid sentit delcolor, esdevé d'aquella pintura freda i imdub- Itablement intelligent que amb tanta neces-sitat està vinculada a la pintura moderna.

F. Vidal Gomà s'ha entestat a la recercades d'una ,plataforma amantegada que noconvé a cap de les seves facultats. VidalGomà és un pintor que ja havia donat unesteles considerables quant a valor. Ara de fetestà encallat per un d'aquells misteris inas-sequibles pels quals passen molts artistes enun moment donat. La inseguretat artísticaque viu davant el pintor d'avui fa pensaren l'època .pretèrita amb un cert condol.

Vila Arrufat és en carai un dels pintorscatalans que mai no es .traeix. Va establirun concepte sobre el qual ha anat operantsense interrupció, només acusant diferènciesestètiques fonamentades en el fet edat, AvuiVila-Arrufat arriba a la condensació, al ple

-torisme i esdevé un. dels significatius cata-lans més estimables.

Miquel Villà tanca el catàleg del Saló deMontjuïc. Hò fa amb tres obres persona-]fssimes, de les quals assenyalem IEl Portal.La tècnica peculiar de Villá el ,porta a ex-plicar una mena de paisatge de fortalesainaudita amb un contingut poètic sec. deboca, exhaurit de possibilitats materials. Elsentit d'amabilitat que al cap i a la fi deuexpressar la pintura, no està desterrat, però,

d'aquesta obra. Això és el que demostra l'e-xistència del pintor, cosa que es veu finidal'anàlisi. .Aleshores Viilà és el sintetitzadoren funcions que fa penetrar .per la retinatot un programa natural servit a grans mas-ses i a grans impressions totalitàries, empa-rat en l'ús d'un color segur.Cal que com a corollari forçat fem cons -

t2r que el Saló de Montjuïc de x93 } ha estatel més excellent des de la seva fundació en

tots el & aspectes que poden desitjar-se.

ENRIC F: GUrAL

sat ]'art en pocs anys i que, per una raó

d'un personalisme honorable, s'ha decidit aveure les coses pels seus ulls.

Així l'obra porta parallelament uala re vo-lució i una serenitat mapellables, sobre lesquals oneja la terminant definició prunesca.

Entre les obres exposades, frapa, per laseva raresa en els 'catàlegs de Pruna, un

paisatge, excelent per cert, tot i no consti-

tuir el clou. Aquest es troba en les teles nu-merades de 1'r al zo, on sota el nom genèricde figures i composicions hi ha la gran gam-ma pictórica de Pruna.

El nu ajagut i la tela número 6 són duesdelícies completes, en les quals el pintor tro-ba material per prodigar el vigor de-la sevapsicologia i aquella sensibilitat extraordinà-ria que forma el valor més pronunciat delnostre gran pintor cosmopolita i proteic.

- F: G.

ll"ll o P D Il O !! O

CAMISERESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

G3°Q11oL^L° DoE L©G3°^S 0 ^l

TC dl EE ©fil 9£3£3 34

L

s'

--Papà, per què cauen les coses?—Per la llei de la gravetat.—I què passava abans que aprovessin

aquesta llei?(Everybody's Weekly, Londres)

^ CU

3

—Ha estat víctima d'un error judicial.—I ca, si l'han absolta.—Ja és això el que et volia dir!

(Marianne, París)

—Ja m'ho :pensava que aquesta maleïdaroba acabaria refliscant-me !...

(Razzle, Nova York)

—Acabo de descobrir un nou Rembrandt.---Has fet bé. Tots els altres que hi ha

són taa vells...(Dagens Nyheter, Estocolm)

—No sé per què et compres mallots senseesquena, si t'estàs sempre ajeguda de panxanlaire !

(Marianne, París)

MUSICA IRADIO

Grand Canyon Suile : 1. Amanecer. 11. Eldesierto pintado. 111. En el sendero.IV. Anochecer. V. Chaparrón (La Vozde su Amo, AF, 505-6-7-8).

Qluan fa cosa d'alguns anys arribaren aEuropa els discos de la Rhapsodie in Blue,el nom de Paul Wðiteman i de la sevaorquestra guanyaren immediatament unareputació gairebé mítica entre els amics dela música. Poc temps després arribà en per-sona. Tota la banda d'aquestsjoves músics amb llur cap ila sevaobesitat i el seu sem-pitern somriure sota del seufamós i paradoxal bigoti, acon-seguiren omplir la major salade les metrópolis europees. Unfilm del qual eren els prota-gonistes El Rei del Jazz

—els confirmà una popularitatdefinitiva. Avui els retrobemnovament en una esplondidacolleoció de discos, la GrandCanyon Suite que La Voz desu Amo acaba de llançar almercat. Aquests discos tenenla virtut d'oferir-nas quelcomde rar : una meravella única,que 'mereix tota la nostraaprovació i tot el nostre en-tusiasme. Tant de soroll —preguntarà algú — per unanova impressió d'un altre delsinnombrables jazz que inun-den el mercat? N'o és res d'ai

-xò. A despit del seu origen,aquest gènere té una persona-litat pròpia ; una perfecció ar-tística que li és peculiar,.

No s'-ha escrit encara la ,his-tòria del jazz. -I és llàstima,perquè ens oferiria una munióde dates ben interessants. L.'o-rigen musical de la músicaprimitiva dels negres en eljazz és molt dubtós. Però el que semblademostrat — i una novella americana d'Ed-ma Ferber, Show-Boat, ens n'ha dibuixatmeravellosament l'atmosfera és que abansde la .gran guerra els músics negres acon-seguiren en els cabarets dels baixos fonsamericans un èxit fulminant cantant, in-terpretant i ballant d'una forma exaltadai al marge de tota con'veniéncia de la mo-derna civilització. En efecte : aquests ne-gres que descobriren novament als blancsel misteri del cos agitat, tingueren una in-tervenció decisiva en la formació de les di-verses formes de jazz que s'escamparen totseguit arreu, després de la guerra. AI .ma

-teix temps el tango era redescobert a 1'A-m'érica del Sud, i en ésser trasplantat,en 1910, tot al nostre continent, esclatàuna verira'ble follia i totes les classes dela societat es veieren atacades per la febrede la dansa. L'exaltació psicològica de lapost-guerra afavorí l'agitació ultrancera il'erotisme accentuat d'aquestes danses. Peròben .aviat la vida ordinària féu valer lesseves .prerrogatives, exigint ciutadans benordenats. El picament de peus, la contorsiódels cossos estretament units, les convul-sions dels braços eren potser naturals enuna cultura primitiva que permetia a lagent viure lliurement llur vida inferior. Peròni l'advocat modern que ve d'una sessió deltribunal, ni el metge que .passa hores i ho-res al costat ble la taula d'operacions tenientemps per exhibir llur éxtasr eròtic en unasala de ball. La dansa de societat d'avuidia ha perdut gairebé del tot les darreresrestes de 'brutalitat, de sensualitat.

Ens ha restat, però, l'element musicald'aquella època : el ritme. La música euro-pea, agonitzant després d'un llarg i — se-gons semblava —' indeterminable períoded'epigonalisme romàntic, es rejovenia, esreconfortava .amb la disciplina cruel delmoviment r`tmic i es prestava meravellosa

-meint a aquesta transfusió de sang a quèse la sotmetia. Tot un sector decisiu del'evolució musical del nostre temps —,Stra-winslcy i H,indemith, Krenek i Weill, IHo-negger i Milhaud — no pot ésser comprèssense la influéncia essencial dels ritmes dejazz.

Però ultra aquest, hi ha encara un altretret ben significatiu que els músics negresdels primers temps han transmès a l'or

-questra moderna del jazz : és l'elementd'improvisació virtuosa. Sabem prou bé comals pobles primitius els agrada d'interrom-pre llur cant amb crits excitants que sem-blen trencar el quadro determinant de lamelodia. 'E1 cant flamenc, del qual parla-

I em ben aviat, n'ha conservat un xic les-tu. I fins a l'època de la .música barroca,àdhuc en l'execució d'un concerto de Mo-zart, l'intèrpret tenia el dret, o millor dit,el deure, d'aplicar ornaments a la compo-dció segons la seva pròpia fantasia. I Elsbreaks en el jazz han restablert aquest bellcostum .que deixa lliure camp a la inter-venció personal do l'executant. Car 1''orques-tra de jazz, al contrari de la gran orques

-tra simfònica, és el símbol musical d'una

Paul Whiteman i Gigl'i

institució demooràtica : tothom és solistatothom pot interpretar, a cada moment, elpaper principal o subordinar-se als seuscompanys segons la necessitat del conjunt.

Així veiem el trombó rivalitzar amb elviolí i la celesta amb el :baix clarinet.

Es precisament això el que exigeix a totsels minyons de l'orquestra Whiteman unaqualitat extraordinària de virtuosisme. Cadaun d'ells -- i així ho són en realitat — had'ésser un mestre del seu instruznent. Peròaquest nou tipus de virtuós que ha estatcreat precisament per l'orquestra de jazz,no té res a veure ja .amb el virtuós quedomina la sala de concerts. En llur vir-tuositat no 'hi ha res de màgia ni de sug-gestió. Llur virtuositat es deriva primordial-ment del vell ofici de músic, dels músicsque eren veritables artesans, del tipus delJoan Saehs dels Mestres Cantaires. Aquestsartesans de la .música hi aportaven tota unasólida técnica i tota llur fantasia personal.Llur execució no té res de fascinant ni desobrenatural. Quan fan oir el seu ins tru-ment no tenen altra ambició que la de rea-litzar la música d'una manera neta i clara.No hi ha cap execució predominant ; totses troben al mateix nivell, un nivell, però,ben elevat, un nivell de perfecció virtuosa.

Es això mateix el que ens produeix elplaer d'escoltar aquests n'ous discos de -Whi-teman i de la seva 'banda dels quals parlem.Es veritat que, com tota la música de jazz,la Grand Canyon Suite no aporta res denou en els camps de l'harmonia i de lamelodia. Tant en les parts líriques, quesón veritables quadros simfònics, com elbell Amanecer o el Desierto pintado, llar-gues melodies a l'estil de Txaikowsky, esbarregen amb el so fosforescent de l'or

-questra straussiana. Però cal oir com totesaquestes peces han estat executades ambuna precisió i una sonoritat encisadores. Laforça capital de la Suite és, indubtablement,el Sendero, quadro .pintoresc d'una grandio-sitat plàstica, d'una polifonia rítmica alta-ment refinada que ens pinta immediatamenttota una escena d'una expedició de mules,amb e1 cant 'malencànic dels traginers.

La impressió està al mateix niveill de per-fecció que ]'execució. El sa del violí, delstimbals, de la celesta, els meravellosos ma-tisos del trombó amlb sordina i del baixclarinet són realitzats amb tota fidelitat enaquests discos. 1 la sonoritat del conjunt queaconsegueix el seu punt culminant en laverificació musical d'un aiguat en el Chapa-rrón, ultrapassa de molt l'eficàcia del meumodest portàtil.

OTTO MAYIER

Catalunya i la nova lleide radiodifusió

La publicació a la Gaceta del 28 de junydarrer de la redacció definitiva d'aquestanova llei que estableix el servei nacionalde radiodifusió, ens farà trencar els comen-taris que veníem fent al projecte de 'lleipresentat a les Corts a primers de febrerd'enguany. Apressem-nas adir tot seguitque en la llei, per Ibé que és d'una granamplitud com s'escau a una 'llei de basesi no hi ha un criteri ben definit, s'ha mi-llorat de molt el primitiu projecte, del qualresta ja ban poca cosa.

Pel que a 'Catalunya respecta, malgratque el Govern sembla tenir, per les cir-cumstàncies d'actualitat, una deixadesa per-judicial al nostre interés no posant en vigorels acords de la 'Comissió Mixta, els pre-ceptes del nou articulat donen una fona

-mentada esperança que ací, amb una micad'oportunitat i sobretot si la Generalitatactua amb més activitat i eficàcia del quehohavia fet fins fa pocs mesos, es podréanar a la consolidació d'una situació ju-rídica que permeti a les emissores actualsdeserwolupar-se, amb plena seguretat queels esforços que esmercin en una bona ac-tuació i les despeses destinades al millora

-ment de les insta!lacions tindran una gibasedefinitiva. I diem això perquè, malgrat to-tes les reserves que continua fent la llei,de la mateixa manera que abans ho féu elprojecte, .a l'establiment de la propietat ab-soluta per part de l'Estat sobre les emis-sores que es construeixin d'acord amb lanova llei, en no concretar-se el mombrce niles característiques tècniques d'aquestes fu-tures estacions, destinades a crear la xarxaespanyola, el fet és que, únicament en l'ar-ticle .primer es determina l'establiment ambuna o més emissores d'ona extracurta des-tinada a la radiodifusió extrapeninsular,puix en les altres gammes d'ona s'ha omèsla famosa emissora de roo Kw. d'ona llar-ga i s'estableix únicament la •possibilitatde muntar les emissores que permetin elsacords internacionals. Això d'una banda, id'altra, en tractar de la consignació de laprimera anualitat, es fixa en 1.944,000 pes-setes per a satisfer les despeses de les pri-meres emissores, i com que ja es preveuque el servei així anirà per Ilarg, a l'ar-ticle 4 es reconeix el funcionament de lesactuals estacions en servei fins al límit dellurs concessions i per a quan fineixin, queaixò serà en data propera, s'estableix lapossibilitat d'un acord .per a continuar l'e-missió.

Això, traduït a la realitat, vol dir la con-tinuació durant bastànt temps del mateixsistema en general ; aperó, pel que es refe-reix a Catalunya, es va aconseguir inter-calar darrera l'article primer un segon pa-ràgraf, en el qual hi ha la possibilitat quepodrà correspondre .a la regió autònoma l'e-xecució d'aquests servleïs, salvant sempreel dret de l'Estat a una coordinació entretotes les estacions. Tot seguit s'afegeix quel'Estat té la inspecció de tots els serveis,àdhuc dels que funcionin per compte de laGeneralitat, i amb això ja tenim recone-guda la facultat de la Generalitat d'atorgarconcessions.

Quan es parla després de l'explotació delservei, i millor de l'organització dels pro-grames, i es preveu que pugui venir la con-cessió a .favor d'una entitat nacional queorganitzi les emissions, es .parla d'una Jun-ta Nacional que orientarà els programes deles emissores centrals, i per a les regionalss'haurà d'anar també a la creació d'altresJuntes amb la mateixa finalitat. Això tam-hé vol dir que no serà difícil trobar urnasolució que ens permeti moure'ns amb certallibertat en aquest afer.

Hl ha unes altres consideracions de ca-ràcter general, principalment pel que es re-ferei,x a les taxes que donaran rendimental servei, i també dels altres mitjans derecaptació, com és la publicitat, de què,per tenir un interés .per a tot el país, ensocuparem en una ,altra crònica, junt ambaltres extrems interessants de la llei.

J. G.

La col^lecció completa de

MIRADOR pot consultar-se

a l'Arxiu Històric de la Ciu-

tat, plaça de la Catedral i

carrer de Santa Llúcia, 1,

"Casa de l'Ardiacai", tots els

dies feiners de 9'30 a 1'30.

El triop

LA NOSTRA DISCOTECA

m f del virtuo1paul Whiteman

sisme:

Sus c rívtu-vos a MIRADORCors Catalanes, 589 = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPçIO

EI Sr.

que viu a

carret ............................................................ n ,a............ es subscriu a MIRADOR

ne! preu tkat de 3`50 píes. trimestre.

de de 193

Signara

Gonça! DauraCONTRACTISTA PICAPEDRER

TALLER:

Casanova, zoo. - Tel.

Executa els treballs de

picapedrer, picat i repi-

cat de pedra, de l'Hospital

de la Santa Creu i de la

Casa de Convalescència

Suministradors • executors de les obres de l'Hos-

pital de la Santa Creu i Casa de Convalescència

E. FIESCOFET i C.

Executors dels paviments de

n mosaic a I' Estatge de íins-

y titut d'Estudis Catalans i Bi-

blioteca de Catalunya

Construccions en Serralleria

Artística i per a Obres

Pere MartíCasa fundada I'any :896

Executa els treballs deserralleria de la Casa deConvalescència i Hospital

JOSEP SANSFUSTERIA ARTISTICA

1 PER A OBRESExecuta els treballs de

Fusteria en les obres

de reconstrucció de la

CASA DE CON VALESCENCIA

HOSPITAL DE LA SANTA CREU

Carrer Rogent, 76Plaça joanic, 3 (Gracia)

Ronda Universitat, 20 - BARCELONA

Telèlon 70134

IMPRESOS COSTANOu de le Rembte. 45- - •ARCELONA