El fascinant mn de les formigues

Autores: Laura Azarola i Elsa Violas IES Europa, LHospitalet de Llobregat

Mster de formaci de professorat de secundria i batxillerat de cincies naturals Curs 2013-2014 Universitat Pompeu Fabra

1

INDEX 1. Resum de la unitat didctica 3 2. Programaci de la unitat didctica 5 2.1 Cicle, nivell, matria 5 2.2 Context daprenentatge i aplicaci 5 2.3 Competncies generals dESO 6 2.4 Objectius daprenentatge 6 2.5 Continguts treballats 7 2.6 Criteris generals datenci a la diversitat 7 2.7 Criteris generals davaluaci 8 2.8 Connexions amb altres matries 9 3. Seqncia didctica 10 3.1 Fase I: Exploraci de les idees prvies 10

Sessi 1 10 3.2 Fase II: Introducci de coneixements 13

Sessi 2 13 Sessi 3 16 Sessi 4 18 Sessi 5 20 *Sessi 6 i 7 (descartades) 22 Sessi 6 25 Sessi 7 27

3.3 Fase III i IV: Sntesi, aplicaci i autorregulaci de laprenentatge 29 Sessi 8 29 Sessi 9 31

2

4. Annexos 33

4.1 Annex 1: Material pels alumnes 33

Annex 1.1: Material per la sessi 1 33 Annex 1.2: Material per la sessi 2 37 Annex 1.3: Material per la sessi 3 38 Annex 1.4: Material per la sessi 4 40 Annex 1.5: Material per la sessi 4 41 Annex 1.6: Material per la sessi 4 44 Annex 1.7: Material per la sessi 5 46 Annex 1.8: Material per la sessi 6 47 Annex 1.9: Material per la sessi 7 47 Annex 1.10: Material per la sessi 8 50 Annex 1.11: Material per la sessi 8 53 Annex 1.12: Material per la sessi 9 55 Annex 1.13: Material especial 56 Annex 1.14: Material descartat 57

4.2 Annex 2: Rbriques 60

Annex 2.1: Rbrica dobservaci 60 Annex 2.2: Rbrica davaluaci de les tasques diries 61 Annex 2.3: Rbrica davaluaci de la primera presentaci oral 62 Annex 2.4: Rbrica davaluaci de la segona presentaci oral 62 Annex 2.5: Rbrica davaluaci de la presentaci oral del diari 63 Annex 2.6: Rbrica davaluaci del diari 64

4.3 Annex 3: Presentaci classe (veure doc. Adjunt ppt.)

3

Resum: La Unitat didctica que es presenta a continuaci es dur a terme a lINS Europa de LHospitalet del Llobregat. Es realitzar amb els tres grups de 2n dESO en lassignatura de Cincies Naturals i partir dun context en el qual sels proposa realitzar un diari sobre lestudi de la formiga per a penjar-lo en un bloc de mirmecologia, a canvi que sels cedeixin dos formiguers per a dur a terme observacions in situ. Els alumnes estudiaran les caracterstiques generals del model dsser viu i en concret del regne animal a partir de lexemple de la formiga. Es treballar la seva morfologia externa i les funcions vitals principals relacionades amb lanatomia interna (nutrici, reproducci, respiraci i excreci). Sobservaran les fases del seu cicle vital, la seva estructura social, la manera de comunicar-se i relacionar-se amb el medi i lorganitzaci del seu formiguer. Els principals objectius daquesta unitat didctica sn duna banda, assolir els continguts terics esmentats i de laltra, treballar cooperativament en grups heterogenis per tal de millorar la cohesi de grup, lautoconcepci dels alumnes i la seva confiana envers els estudis. En el decurs de la unitat didctica sels proposaran diverses tasques a resoldre en grups de 5 persones establerts prviament per les professores. La seqncia didctica consta de nou sessions estructurades segons el cicle daprenentatge. En la primera sessi es far la fase dexploraci de coneixements previs. Seguidament, es donar la fase dintroducci de coneixements que inclour les sessions 2, 3, 4, 5, 6 i 7. La fase dautorregulaci es donar a la sessi 6 en la que es retornaran les tasques individuals corregides. La fase de sntesi es dur a terme a la sessi 8 i a la darrera sessi es realitzar la fase daplicaci. La tasca de sntesi final ser la redacci del bloc i la d'aplicaci la posterior explicaci de lentrada al bloc als alumnes de primer curs dESO. Per avaluar als alumnes, sels valorar la participaci i lactitud a l'aula (20% de la nota final), les aportacions al treball en grup (20% de la nota final), la progressi en l'aprenentatge i en el treball de cada alumne al llarg de la unitat didctica (30% de la nota final) i savaluar el diari, tant la seva redacci com la seva exposici (30% de la nota final). En el cas que els alumnes generalment absentistes es neguin a participar activament en el decurs de la unitat didctica, els prepararem unes activitats ms senzilles i adaptades als seus interessos i tindran una avaluaci especial en la qual es valorar la millora en la seva participaci i actitud a l'aula (50% de la nota final), les aportacions al treball en grup (25% de la nota final) i la progressi en l'aprenentatge (25% de la nota final).

4

En els tres grups de 2n dESO daquest centre sobserva una segregaci a laula ben diferenciada, la dels alumnes participatius que assoleixen les competncies bsiques i la dels alumnes que no segueixen el ritme de la classe i que sovint la distorsionen. En aquest segon grup trobem alumnes absentistes que es neguen a participar a classe, alumnes amb dificultats daprenentatge i alumnes nouvinguts en fase dintegraci. Aquestes diferncies provoquen una desmotivaci general envers lassignatura. Per poder atendre aquesta diversitat, la seqncia inclou un minicicle de recerca-acci en el que es pretn millorar la convivncia a classe i motivar als alumnes ms perduts. Aix, es treballar cooperativament en grups heterogenis per tal de millorar la cohesi de grup, lautoconcepci dels alumnes i la seva confiana envers els estudis i envers ells mateixos. Per fer-los veure la importncia del treball en equip cooperatiu es realitzaran reflexions sobre el funcionament a classe. Saprofitar lestructura social de la comunitat del formiguer per emfatitzar el valor del treball collaboratiu. Els grups sestabliran prviament per les professores segons la diversitat cognitiva, el grau de participaci dels alumnes a laula i el seu inters per l'estudi. Es fomentar la interdependncia dins els grups per a fomentar la responsabilitat personal envers l'elaboraci del producte final. Les principals dificultats que shauran dafrontar seran duna banda, el control de la temporitzaci de les sessions, i de laltra el funcionament de la metodologia de treball cooperatiu, ja que no shi ha treballat prviament amb aquests grups dalumnes. Un altre problema que es podria donar seria la distorsi per part dels alumnes ms desmotivats o menys respectuosos. Per a resoldre les principals dificultats hi haur tres professores a laula. Les possibles distorsions per part dels alumnes menys motivats es pretenen resoldre amb lagrupaci heterognia establerta i en el cas que es donin casos importants que no permetin el desenvolupament normal a laula algunes de les activitats sadaptaran per a que els alumnes ms disruptius estiguin entretinguts i puguin aportar part del treball al grup.

5

Programaci de la unitat didctica Apartat de la programaci El fascinant mn de les formigues

Cicle, nivell, matria.

1r Cicle, 2n d'ESO, Cincies naturals, Unitat tres: Com funcionen els ssers vius

Context:

Daprenentatge Daplicaci

Primera part: Aquest cap de setmana en Joan i la Mireia han anat a la muntanya amb el grup excursionista del seu poble. Han treballat al bosc repoblant algunes zones que han estat danyades per un incendi. La Mireia estava molt entusiasmada per en Joan, avorrit, es va estirar a descansar. De cop va observar com un grup de formigues recollien fulles i altres aliments que eren molt ms grans que elles.

J: Apa Mireia! Mira aquestes formigues, poden carregar objectes molt ms grans i pesants que elles, aix jo tamb ajudaria! M: s cert! Qu interessant, mira com tornen totes en lnia cap al formiguer. Com deuen saber el cam, si no parlen? J: s increble que animalons tan petits puguin arribar tan lluny! M: Per qu no veus que sn bitxos? Jo no els anomenaria animals! J: Vols dir? A mi em sembla que sn animals i a ms molt intelligents!!

Segona part: El dilluns, en arribar a lescola ho comenten amb els companys i els escolta la professora de Biologia.

P: Qu us sembla si estudiem, lapassionant mn de les formigues en la sessi davui? Els alumnes hi estan dacord i la professora busca informaci a internet per a poder treballar el tema a classe. Mitjanant la cerca, troben la web de lAssociaci de Mirmecologia en la que cedeixen formiguers a canvi duna entrada a un bloc de mirmecologia. P: Qu us semblaria participar-hi? Amb els formiguers podrem estudiar com es relacionen les formigues, la seva forma de vida, estudiar-les com a ssers vius,...Pot ser-nos de gran ajuda ara que estem estudiant les caracterstiques del Regne Animal. A partir daquest context, proposarem als alumnes participar en el bloc de mirmecologia aportant un escrit a mode de diari que prepararan en grups. A canvi, ens seran cedits dos formiguers.

6

Treball per competncies

- Coneixement i interacci amb el mn fsic: Es treballaran les caracterstiques dels ssers vius, en concret del

regne animal emprant com a exemple la formiga i els alumnes treballaran amb formiguers, s a dir, en continua relaci i contacte amb les formigues i el seu ecosistema.

- Social i ciutadana: Els alumnes es distribuiran en grups de treball cooperatiu durant tota la unitat didctica. Aix veuran com el resultat del treball collectiu sovint s ms profits que el duna sola ment pensant.

- Aprendre a aprendre: En el decurs de la unitat didctica, els alumnes sorganitzaran entre ells per a preparar els productes finals (una representaci teatral i un diari) a partir dels coneixements adquirits i presentaran als seus companys el que han aprs, a ms, autorregularan el seu aprenentatge mitjanant el lliurament i revisi dalgunes tasques dintegraci.

- Comunicativa, lingstica i audiovisual: Els alumnes construiran un discurs propi sobre el qual han aprs i el mostraran als alumnes de primer dESO en forma de presentaci oral i un diari que penjaran en un bloc de mirmecologia (escrit).

Objectius daprenentatge

Cognitius

- Comprendre a grans trets les caracterstiques morfolgiques i fisiolgiques dels animals a partir de lexemple de la formiga i repassar les funcions vitals i les caracterstiques dels ssers vius.

- Entendre que la formiga s un animal social i observar com sorganitza en la colnia. - Aprendre a sintetitzar i aplicar els coneixements apresos al llarg de la unitat didctica de manera oral

(presentaci del diari) i escrita (redacci del diari). - Ser capa dautorregular-se mitjanant el lliurament i el retorn de tasques dintegraci de conceptes

Procedimentals - Observar i entendre lorganitzaci i la forma de viure de les formigues. - Responsabilitzar-se dels formiguers i tractar amb cura les formigues. - Treballar de forma ordenada i organitzar-se les tasques degudament amb el grup de treball.

Actitudinals

- Treballar cooperativament en grups heterogenis per tal de millorar la cohesi de grup, lautoconcepci dels alumnes i la seva confiana envers els estudis.

- Valorar la importncia dssers vius petits com les formigues en el global de lecosistema. - Motivar lalumnat i incrementar el seu inters per lassignatura de les Cincies Naturals.

7

Continguts

Treballarem les principals caracterstiques morfolgiques, estructurals i fisiolgiques dels ssers vius i el concret del Regne animal a partir de l'exemple de la formiga.

- La formiga com a exemple danimal - Caracterstiques generals de la formiga com a invertebrat - Funcions vitals i anatomia interna relacionada (nutrici, reproducci, respiraci i excreci) - Morfologia externa - Cicle vital i metamorfosi - Estructura social - Construcci del formiguer - Relaci amb el medi - Recepci destmuls, processament, transmissi i elaboraci de la resposta motora

Criteris generals datenci a la diversitat

La segregaci dels alumnes ha augmentat des de l'inici de curs, a les aules hi ha dos grups ben diferenciats dalumnes, els que assoleixen les competncies bsiques que es treballen i que participen a classe i el grup dalumnes que no segueixen el ritme de la classe i que sovint distorsionen. Per poder atendre a aquesta diversitat es treballar en grups cooperatius al llarg de totes les sessions i aquests grups es faran tenint en compte sobretot la diversitat cognitiva i el seu grau de participaci i d'inters envers l'estudi. A ms a ms, intentarem que els treballs en grup fomentin la interdependncia, ja que cada alumne tindr un rol diferenciat, per igual d'important i necessari per l'elaboraci del producte final de cada tasca a realitzar. Aquests rols s'adequaran a les habilitats dels alumnes, de manera que l'aprenentatge ser multinivell en algunes de les activitats. Totes les tasques que els encarreguem tindran una versi ms senzilla pels alumnes amb majors dificultats daprenentatge. Aix, tots els alumnes treballaran a classe i podran aportar el seu esfor al global del grup. Aquesta collaboraci fomentar que els alumnes percebin que la seva participaci tamb s important i necessria. Parallelament al treball cooperatiu, farem petites reflexions i activitats per a fomentar la cohesi de grup. Addicionalment, a la fase d'observaci vam veure que, en general, els alumnes no confiaven en les seves capacitats, i per tant farem molt mfasi en el refor positiu. Hi ha alguns alumnes potencialment absentistes, que quan venen a classe, no participen activament. El nostre objectiu s integrar-los a la dinmica del grup i que collaborin amb els companys en la preparaci dels productes finals.

8

Per comenar, intentarem que treballin amb la resta de companys adjudicant-los tasques ms senzilles i adaptades als seus interessos en la mesura que es pugui. En el cas que no sigui possible, per a cada sessi tindrem preparades activitats personalitzades i ms senzilles, com pot ser mirar fragments de pellcules i respondre preguntes que puguin integrar en la redacci del diari. Aquestes activitats introduiran continguts de manera ms senzilla i interactiva i es valorar la integraci daquests conceptes. Aprofitant que som dues professores a laula, la que no sigui responsable de dinamitzar la sessi es fixar especialment en aquests alumnes per avaluar si ha funcionat la seva integraci en el grup classe. Depenent daquesta observaci es reajustaran les activitats preparades sessi a sessi. A cada sessi tindran tasques a fer en grup cooperatiu i desprs cada membre del grup ens enviar la tasca completa per correu electrnic. La ra de fer aquest seguiment tan proper i estricte de les tasques diries s evitar que acabin treballant noms els que sempre ho fan. Aix podem saber les aportacions individuals de cadascun al grup. Finalment, els tres grups de 2n d'ESO tenen diferents ritmes de treball. Aix, s possible que hi hagi activitats que no doni temps de fer amb alguns dels grups, per tant, sadaptar programaci als diferents ritmes de treball. Lligats a aquests canvis, pot ser que tamb canvin els criteris d'avaluaci.

Criteris generals davaluaci

Participaci i actitud a l'aula (20%) Aportacions al treball en grup (20%) Progressi en l'aprenentatge i en el treball de cada alumne al llarg de la unitat didctica (tasques a realitzar tant a classe com a casa) (30%) Valoraci del diari, tant la redacci escrita com l'explicaci oral (30%) * Avaluaci especial: Millora en la seva participaci i actitud a l'aula (50%) Aportacions al treball en grup (25%) Progressi en l'aprenentatge (adaptat) (%25) Lavaluaci especial es donar noms en el cas que els alumnes generalment absentistes es neguin a participar activament en el decurs de la unitat didctica.

9

Connexions amb altres matries

Llengua Catalana/Castellana: El producte final ser fer una entrada en un bloc real. Valorarem les aportacions a les classes, la resoluci de les diferents tasques mitjanant exposicions orals al llarg de la unitat didctica i la redacci de fitxes o informes de les prctiques dobservaci. Tecnologia (Informtica): El producte final de la unitat didctica s fer una entrada en un bloc real.

10

Seqncia dactivitats Fase I: Exploraci de les idees prvies Sessi 1 Objectius

Repassar el que han aprs amb la Yolanda i recordar alguns dels aspectes clau dels ssers vius. Aprendre a cooperar i adonar-se de la importncia de treballar en grup. Divertir-se i motivar-se amb lestudi a linici de la unitat

Activitats Comenarem la sessi explicant que en els dies vinents treballarem cooperativament i anunciarem quins sn els grups de treball. Els alumnes seuran amb el seu grup en la resta de sessions. Desprs, introduirem la unitat didctica mitjanant el context de la Mireia i en Joan. (10) Primera part: Aquest cap de setmana en Joan i la Mireia han anat a la muntanya amb el grup excursionista del seu poble. Han treballat al bosc repoblant algunes zones que han estat danyades per un incendi. La Mireia estava molt entusiasmada per en Joan, avorrit, es va estirar a descansar. De cop va observar com un grup de formigues recollien fulles i altres aliments que eren molt ms grans que elles.

J: Apa Mireia! Mira aquestes formigues, poden carregar objectes molt ms grans i pesants que elles, aix jo tamb ajudaria! M: s cert! Qu interessant, mira com tornen totes en lnia cap al formiguer. Com deuen saber el cam, si no parlen? J: s incrible que animalons tan petits puguin arribar tan lluny! M: Per qu no veus que sn bitxos? Jo no els anomenaria animals! J: Vols dir? A mi em sembla que sn animals i a ms molt intelligents!!

Un cop introdut el context, explicarem qu farem en aquesta sessi. Els donarem un full de preguntes que han de respondre de manera individual i noms tindran 10 minuts per fer-ho. Desprs, els donarem un altre full de preguntes que ompliran en els grups de cinc preestablerts, per aquesta vegada tindran 15 minuts per respondre les preguntes.

11

Aquesta activitat t doble finalitat, duna banda detectar les idees prvies dels alumnes i daltra, reflexionar sobre la importncia de treballar en grup. Per tant, un cop hagin acabat lexercici els donarem un tercer full de preguntes per a reflexionar sobre el canvi que ha suposat treballar en grup. Per completar aquesta reflexi mirarem aquest vdeo: http://www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A Desprs, farem una petita reflexi de la importncia de treballar cooperativament i els avantatges que t. Els explicarem que aprofitant que estem a classe de cincies naturals, hem considerat interessant estudiar com sorganitzen els animals socials per a veure si podem aprendre dells i de la seva manera dorganitzar-se. En el vdeo surten diferents animals que, treballant en grup, es defensen del seu depredador. Dedicarem 10 minuts a aquesta part de reflexi sobre el treball cooperatiu. A continuaci reprendrem lexplicaci del context de la unitat didctica. Segona part del context: El dilluns, en arribar a lescola ho comenten amb els companys i els escolta la professora de Biologia.

P: Qu us sembla si estudiem, lapassionant mn de les formigues en la sessi davui? Els alumnes hi estan dacord i la professora busca informaci a internet per a poder treballar el tema a classe. Mitjanant la cerca, troben la web de lAssociaci de Mirmecologia en la que cedeixen formiguers a canvi duna entrada al bloc de la web de lAssociaci.

P: Qu us semblaria participar-hi? Amb els formiguers podrem estudiar com es relacionen les formigues, la seva forma de vida, estudiar-les com a ssers vius...Pot ser-nos de gran ajuda ara que estem estudiant les caracterstiques del Regne Animal.

A partir del context, anunciarem als alumnes que portarem 2 formiguers a partir dels quals treballarem les caracterstiques principals del regne animal mitjanant lexemple de la formiga i que farem una entrada en un bloc de mirmecologia: http://www.mirmiberica.org/. Tamb ho penjarem a la web de lInstitut. Els explicarem que el producte final ser el diari que penjarem al bloc, que cada dia anirem fent activitats que ens serviran per redactar-lo i els explicarem els criteris davaluaci perqu tinguin clar com ser la nostra metodologia de treball. (10)

12

Per concloure la sessi, farem una petita activitat per a reflexionar sobre la utilitat i la importncia de cooperar. Es tracta de mostrar als alumnes la imatge de la dreta. Anirem ensenyant les vinyetes una darrere laltre i els alumnes han danar dient el que veuen, analitzant la situaci. Ens pararem a la quarta vinyeta perque reflexionin sobre com pot acabar aquest conflicte i hauran descriure una conclusi en un paper. Demanarem que un parell dalumnes expliquin com creuen que acabar i desprs els ensenyarem les ltimes dues vinyetes. Aix, farem la reflexi sobre la importncia de cooperar i si ens dna temps, intentarem analitzar els valors i les habilitats que han perms la resoluci del conflicte, treballant aix, la comunicaci i el dileg. (5) De cara a lelaboraci del bloc, els alumnes hauran de tenir clara la idea de perqu estem treballant les formigues. Duna banda, perqu volem estudiar el Regne Animal a partir de lexemple de les formigues i daltra perqu volem saber com sorganitzen socialment. Gesti de laula Tot i que les dues hi serem a laula, una de nosaltres ser lencarregada de dinamitzar la classe i laltra anotar les observacions i noms participar quan calgui per tal dajudar. Els alumnes es dividiran en quatre grups heterogenis prviament establerts per nosaltres. A l'aula seuran en grup, per tant, hauran de moure les cadires i les taules abans i desprs de la sessi. Les preguntes que resoldran seran de tota mena, unes de ms senzilles i daltres de ms complexes, adaptant-nos aix a les intelligncies mltiples. Mitjanant el breu resum de les idees ms rellevants que hagin sortit al llarg de la sessi, volem que els alumnes retinguin la informaci base per a explicar-los el regne animal mitjanant lexemple de les formigues en les properes sessions. Avaluaci-regulaci Anotarem la seva participaci i actitud a laula mitjanant una pauta dobservaci, durant i al final de la sessi. Recollirem els qestionaris sobre el Regne Animal. Els revisarem per veure qu en saben els alumnes. El que si els avaluarem, ser si el fan o no, per tant ho anotarem a la rbrica de les tasques diries.

13

Material i recursos

Presentaci power point. - Annex 4.3 Ordinador, projector i pantalla Full de preguntes idees prvies (individual/grupal) - Annex 1.1 Full de preguntes de reflexi tasca en grup - Annex 1.1 Rbrica observaci participaci - Annex 2.1

Fase II: Introducci de coneixements Sessi 2 Objectius

Conixer la formiga com a animal i com a sser viu Entendre la importncia danimals tan petits en lecosistema i com han aconseguit estendres fins a poblar gaireb tot el mn Treballar en grup de manera cooperativa Adonar-se de la importncia de treballar en grup cooperatiu Veure com es construeix i desenvolupa el niu i la colnia

Activitats Primer de tot, tornarem a explicar el que farem en aquestes sessions i quin ser el producte final. Tamb els explicarem quins seran els criteris d'avaluaci que farem servir, perque valorin la importncia de participar i treballar a cada sessi, i mostrar una bona actitud a laula. Desprs comenarem el temari mostrant els formiguers i coneixent la formiga amb la que treballarem. Ho farem mitjanant una presentaci power point en la que ensenyarem que les formigues tenen totes les caracterstiques que determinen a sser viu, a animal i a invertebrat (en especial a un insecte que es troba dins del grup dels artrpodes). A continuaci, comentarem que lespcie en concret amb la que treballarem s Messor barbarus. Tamb ens plantejarem com un animal tan petit pot tenir tanta importncia en lecosistema. Aix, veurem que al llarg de la unitat didctica intentarem donar-hi resposta estudiant la seva organitzaci que promou la repartici de tasques (els mostrarem les diferents castes). Tamb veurem la seva manera de treballar amb lobjectiu de beneficiar tota la comunitat i la seva estratgia (cicle vital curt i reproducci important). Relacionarem aquesta forma dorganitzar-se amb lalimentaci, la reproducci i la construcci del formiguer. (15)

14

Desprs comenarem a observar els nostres formiguers i veurem com es construeix un formiguer real. Per a fer-ho, tindran un document penjat a laula virtual que cada alumne omplir. En el document tindran un conjunt de frases desordenades que hauran dordenar per poder explicar com es construeix el formiguer. Les hauran dordenar en grups, per cada membre de grup tindr el document amb lordre correcte i a continuaci, posarem en com les conclusions a les quals han arribat de manera que cada grup tractar una part del procs de construcci. (5) En la segona part de la sessi, els alumnes faran per grups, un petit resum del que hem vist en la sessi davui. Per fer aquest resum respondran a les segents preguntes:

1. Qu s la formiga? Quin tipus dorganisme s? 2. Quines sn les caracterstiques ms rellevants de les formigues? 3. Com sorganitzen socialment?

Els alumnes tindran 15 per fer aquest resum. Per a finalitzar lactivitat, farem una breu reflexi de si ha funcionat el treball en grup i cooperatiu. Demanarem als alumnes que saixequin si els ha agradat/si no els ha agradat i que expliquin el perqu intentant que gran part dels alumnes puguin participar i aportar la seva opini. (5) Com a cloenda de la sessi deixarem clar que s el que han dhaver preparat en la sessi davui per la redacci del diari. Els alumnes hauran de tenir el resum fet i el desenvolupament de la colnia ordenat. En el cas de que no ho acabin a classe ho faran a casa, ja que en la segent sessi faran la presentaci duna de les parts als seus companys. Lelecci de la part a presentar es far per sorteig en el mateix dia de la presentaci. Aix, afavorirem que tinguin totes les parts preparades. (10) Gesti de laula El principi de la classe la farem de forma magistral presentant lindividu que estudiarem. A continuaci treballarem en grups preestablerts de cinc alumnes en els quals hi haur individus amb diferents graus de motivaci i participaci envers lassignatura. A l'aula seuran en aquests grups, aix, hauran de moure les cadires i les taules abans i desprs de la sessi. Als alumnes ms disruptius i amb ms dificultats daprenentatge els demanarem unes tasques ms senzilles, com per exemple, que redactin la part de lorganitzaci social i que es responsabilitzin que aquesta part contribuir al treball del grup.

15

Daquesta manera, el que volem s que lalumne no distorsioni la classe i aprengui una part dels conceptes que treballarem a classe. A ms, fomentarem la seva motivaci, ja que aportar alguna cosa al treball en grup i la resta de companys poden fer servir aquesta part. En finalitzar la classe els recordarem que s el que han fet en aquesta sessi i que s el que ens han d'enviar per correu electrnic. * En el cas que alguns dels alumnes no segueixin la sessi tindrem un exercici de visualitzaci dun vdeo i lalumne respondr unes preguntes breus i senzilles sobre aquest que compartiran amb els companys quan es prepari el producte final en grups. Avaluaci-regulaci Anotarem la seva participaci i lactitud a laula mitjanant una pauta dobservaci que omplirem durant i al final de la sessi. Tamb observarem el treball en grup i la cooperativitat mitjanant la mateixa rbrica dobservaci. A ms a ms, els avaluarem el resum de la sessi i la seqncia del desenvolupament de la colnia. Primer farem la correcci de la tasca i desprs omplirem la rbrica de les tasques diries. Material i recursos

Formiguers Ordinador, projector i pantalla Presentaci power point - Annex 4.3 Activitat del desenvolupament de la colnia - Annex 1.2 Rbrica observaci - Annex 2.1 Rbrica d'avaluaci de les tasques diries - Annex 2.2

16

Sessi 3 Objectius

Aprendre a explicar part dels continguts a la resta de companys Millorar lexpressi oral Afavorir la interacci entre els alumnes Treballar en grup de manera cooperativa Observar la morfologia externa de les formigues Entendre que estem tractant les formigues com a model destudi del regne animal

Activitats Comenarem la sessi deixant temps per a posar en com el desenvolupament de la colnia i el resum de la segona sessi. Desprs farem la repartici de les presentacions i cada grup tindr una estona per preparar-se la seva part, pot sortir a presentar tot el grup, o escollir a un o un parell de representants. A continuaci faran les presentacions orals. (30) Seguidament, farem lobservaci de lanatomia externa. Observaran una formiga en la lupa i ompliran una fitxa que trobaran a laula virtual. Primer de tot els explicarem que aquesta fitxa lhan domplir tots i enviar-nos-la per correu, ja que tamb servir per la redacci del diari. La tasca consistir en que els alumnes faran un dibuix de la formiga a partir de lobservaci dalgun dels exemplars amb la lupa. Hi relacionaran les caracterstiques de lanatomia externa i les funcions vitals que shi donen. Els proporcionarem les diferents parts que han de senyalar en el dibuix que facin i les funcions vitals que hauran de relacionar-hi. (20) En acabar lobservaci els explicarem quins sn els deures pel cap de setmana. En la propera sessi, cada grup far una exposici oral duns dels aparells de la formiga. Per poder preparar aquestes exposicions, cada membre del grup respondr a casa al full de preguntes, no tots els del grup respondran a totes les preguntes, sin que noms a les preguntes de laparell que us ha tocat. Aix ho lliuraran el dilluns abans de la classe de dimarts i tindran un document a l'aula virtual on expliqui el que ha de fer cada grup. (5) Per a finalitzar la sessi els demanarem que reflexionin sobre el treball cooperatiu, els que els agrada aniran a un costat de la classe i els que no els agrada a laltre i compartiran les seves raons amb la professora. (5) De cara a lelaboraci del bloc, en aquesta sessi els alumnes ompliran la fitxa dobservaci. En el cas de que no lacabin a classe ho faran a casa i enviar-nos-ho per correu electrnic.

17

Gesti de laula Aquesta sessi es far al laboratori de cincies naturals. Lactivitat dobservaci en grups ser multinivell, s a dir, proposarem als alumnes amb interessos ms creatius que observin la formiga amb els companys i en facin un dibuix esquemtic. Els alumnes que estiguin ms motivats relacionaran les diferents parts amb les funcions vitals de la formiga i prepararan lexplicaci per la posada en com. La persona ms participativa o ms inquieta, far lexplicaci al grup classe. En relaci als deures, els alumnes amb dificultats daprenentatge tindran una tasca ms senzilla a fer. En finalitzar la classe els recordarem que s el que han fet en aquesta sessi i que s el que ens han d'enviar. * En el cas que alguns dels alumnes no segueixin la sessi tindrem un exercici de visualitzaci dun vdeo i lalumne respondr unes preguntes breus i senzilles sobre aquest que compartiran amb els companys quan es prepari el producte final en grups. Avaluaci-regulaci Valorarem la seva participaci i actitud al laboratori mitjanant una pauta dobservaci que omplirem durant i al final de la sessi. A ms a ms, tamb avaluarem les presentacions mitjanant les rbriques davaluaci de les presentacions orals. Tamb avaluarem la fitxa de lobservaci com a tasca diria de cara al diari del bloc. Primer farem la correcci de la tasca i desprs omplirem la rbrica de les tasques diries. Material i recursos

Formigues Ordinador, projector i pantalla Presentaci power point - Annex 4.3 Lupa Plaques de Petri Material de manipulaci de formigues (pinzells) Fitxa dobservaci - Annex 1.3 Rbrica dobservaci - Annex 2.1

18

Rbrica davaluaci de la presentaci oral - Annex 2.3 Rbrica d'avaluaci de les tasques diries - Annex 2.2

Sessi 4 Objectius

Entendre el funcionament dels diferents aparells de la formiga (l'aparell respiratori, el circulatori, el digestiu, l'excretor i el reproductor) Treballar la seva autonomia a lhora de construir el seu propi aprenentatge. Treballar de manera individual pel b com Aprendre a parlar davant dels companys i a escoltar i respectar aquests quan estan parlant.

Activitats Comenarem la classe recordant que s el que havem de fer a casa i explicant el que farem en aquesta sessi. Desprs els alumnes comenaran a treballar en grup. Els deixarem 20 minuts perqu posin en com els deures i que preparin la presentaci. Cada grup far l'explicaci oral de l'aparell que li hagi tocat treballar. El material que faran servir per les presentacions ser l'activitat feta a casa, els recursos que hagin pogut trobar i les imatges de l'activitat. (20') La resta de la sessi la dedicarem a fer les presentacions orals. A casa, cada grup ha fet l'activitat de l'aparell que li tocava presentar, per tant, per a que els alumnes puguin afegir al bloc les explicacions de la resta d'aparells, a classe faran les activitats de la resta d'aparells a mesura que els seus companys les vagin explicant. Aix tamb ajudar a que estiguin atents a les explicacions dels companys. Tenint en compte que s molt difcil fer les dues coses alhora (escoltar i escriure), deixarem temps desprs de cada presentaci per a que la resta de companys pugui fer les activitats. Per tant, dedicarem 10 minuts a cada grup (presentaci + temps per fer les activitats). (40') D'aquesta sessi els alumnes hauran de sortir amb les activitats de tots els aparells fetes. Segurament, no donar temps i les hauran d'acabar a casa i enviar-nos-les per correu electrnic.

19

Gesti de laula No estan acostumats a treballar de manera autnoma i a preparar exposicions orals amb poc temps, i per tant la professora estar atenent tots els dubtes que puguin sorgir. Donarem tasques especfiques als alumnes ms disruptius, com pot ser l'elaboraci del power point. Aix, aconseguirem que s'integri en el treball en grup i que aporti alguna cosa. A part d'aix, per assegurar-nos que tots els membres del grup participen mnimament en l'activitat, tots hauran de parlar en la presentaci oral. Grabarem les presentacions, per a que les puguin fer servir pel diari del bloc. Pensem que el fet de presentar-ho davant dels seus companys, els motivar i sinteressaran en fer una bona presentaci. A ms a ms, el fet de grabar-les tamb creiem que els pugui motivar. En finalitzar la classe els recordarem que s el que han fet en aquesta sessi i que s el que ens han d'enviar. * En el cas que alguns dels alumnes no segueixin la sessi tindrem un exercici de visualitzaci dun vdeo i lalumne respondr unes preguntes breus i senzilles sobre aquest que compartiran amb els companys quan es prepari el producte final en grups. Avaluaci-regulaci Anotarem la seva participaci i actitud a laula mitjanant una pauta dobservaci. Avaluarem les presentacions orals amb unes rbriques. Ambdues rbriques les omplirem durant i al final de la sessi. A part d'aix, avaluarem els deures que han fet a casa per aquesta sessi. Primer farem la correcci de la tasca i desprs omplirem la rbrica de les tasques diries. Material i recursos

Cmera de vdeo Ordinador, projector i pantalla Presentaci power point - Annex 4.3 Rbriques d'avaluaci de les presentacions orals - Annex 2.4 Rbriques d'observaci - Annex 2.1 Rbriques d'avaluaci de les tasques diries - Annex 2.2

20

Sessi 5 Objectius

Conixer el cicle vital i reproductiu de les formigues Treballar en grup de manera cooperativa

Activitats Aquesta sessi la dedicarem a treballar el cicle vital i reproductiu de les formigues. Comenarem la sessi fent un petit reps del que hem treballat fins ara i introduirem el que tractarem en aquesta sessi, aclarint quina s la tasca que faran per afegir-la al diari.(5') A continuaci els explicarem com es dna el cicle vital de les formigues (10') i els alumnes ordenaran unes imatges per veure si han introdut els conceptes explicats. Aquesta activitat la faran de manera individual i desprs farem la posada en com (15'). En acabar, els alumnes faran una activitat d'integraci, on explicaran el cicle vital i la metamorfosi de la granota a partir del que han aprs a classe sobre les formigues. Aquesta activitat la faran en els grups de cinc. (20') Aprofitant que la sessi que hem preparat no s molt llarga, els ltims deu minuts els dedicarem a fer un reps de les tasques que haurien de tenir fetes fins ara i explicarem quin seran els deures pel cap de setmana. En aquest cap de setmana, els alumnes que no han fet les tasques diries, tindran l'oportunitat de fer-les i enviar-nos-les. Per valorar als alumnes que han anat fent les tasques cada dia, els premiarem amb una cap de setmana sense deures. Noms tindran deures en el cas de que no acabin les tasques a fer en aquesta sessi. (10') De cara a l'elaboraci del bloc, els alumnes sortiran d'aquesta classe amb les dues activitats fetes. En el cas de que no els doni temps, el farn a casa i ens ho enviarn. Gesti de laula En aquesta sessi, els alumnes treballaran en els grups de cinc i per tant, seuran en grups des de l'inici de classe. Els alumnes amb conductes disruptives i/o dificultats d'aprenentatge, no faran la tasca d'aplicaci, sin que explicaran el cicle vital de la formiga a partir de les imatges que ha ordenat prviament. En finalitzar la classe els recordarem que s el que han fet en aquesta sessi i que s el que ens han d'enviar.

21

* En el cas que alguns dels alumnes no segueixin la sessi tindrem un exercici de visualitzaci dun vdeo i lalumne respondr unes preguntes breus i senzilles sobre aquest que compartiran amb els companys quan es prepari el producte final en grups. Avaluaci-regulaci Avaluarem la participaci i actitud dels diferents integrants dels diferents grups mitjanant rbriques dobservaci, que omplirem durant i al final de la sessi. Tamb avaluarem les dues activitats que faran a classe i ens enviaran per correu. Primer la corregirem i desprs omplirem la rbrica d'avaluaci de les tasques diries. Material i recursos

Presentaci power point- Annex 4.3 Full d'activitats - Annex 1.7 Rbrica d'observaci - Annex 2.1 Rbrica de les tasques diries - Annex 2.2

22

Fase III-IV: Sntesi, aplicaci i autoregulaci de l'aprenentatge Sessi 6 Objectius

Preparar una representaci teatral a partir dun dels temes que shan treballat al llarg de la unitat didctica. Ser capaos de treballar autnomament amb lajuda duna guia. Cooperar per a aconseguir una bona qualificaci com a equip (repassar que es tractin tots els temes que cal que surtin en la

representaci...) Activitats A linici de la sessi recollirem la tasca dintegraci de coneixements (o ens lhauran enviat prviament per correu electrnic). A continuaci els introduirem els dos productes finals daplicaci dels coneixements apresos al llarg de la unitat didctica i els proporcionarem una guia per a la preparaci de les diferents representacions teatrals. (20) Dedicarem la resta de la sessi a preparar la representaci teatral. Gesti de laula Farem tres grups i treballarem amb tres contextos diferents:

- El primer grup tractar la nutrici de les formigues i com es divideixen les tasques (recollida daliment, com salimenten unes a les altres)

- El segon grup tractar la reproducci i el cicle vital de les formigues (les formigues sn ovpares, la formiga reina s la reproductora, reps de la metamorfosi, desenvolupament de la colnia)

- El tercer grup treballar la relaci entre les formigues i daquestes amb el medi, per exemple, com reaccionaran davant dun depredador o com superaran un obstacle que no els permeti arribar a laliment.

23

Cada alumne respondr de manera individual unes preguntes que relacionaran les representacions amb els conceptes apresos durant les darreres sessions. Daquesta manera els alumnes atendran i respectaran les representacions dels companys, ja que els interessar el qu shi explica per a respondre aquestes preguntes. * Pel fet de ser una activitat diferent i dinmica creiem que els alumnes es motivaran i participaran.

Una de les professores grabar les representacions. Avaluaci-regulaci Valorarem la seva participaci i actitud a laula mitjanant una pauta dobservaci, que omplirem durant i al final de la sessi. Material i recursos

Les tres guies per a elaborar les representacions Cmera de vdeo Rbrica dobservaci i participaci Rbrica per avaluar les representacions dels 3 grups i els fulls de preguntes complets.

Sessi 7 Objectius . Ser capaos dautorregular-se i tenir en compte com els ha anat la tasca dintegraci de cara a la confecci del diari en grup. Treballar en grup i de forma cooperativa aplicant els conceptes assimilats Ser autnoms a lhora de preparar el diari en grup Activitats Primer de tot farem el retorn de lactivitat dintegraci i depenent de les necessitats de la classe dedicarem ms o menys temps a aclarir dubtes.

24

A continuaci comenarem amb les representacions teatrals. Cada representaci durada com a mxim 10 i desprs de cada representaci deixarem temps per respondre al full de preguntes que tindran els alumnes. Els alumnes han dacabar la sessi amb el full de preguntes de les representacions complet. Gesti de laula

Una de les professores grabar les representacions. Els alumnes espectadors han de respondre a una fulla de preguntes i daquesta manera estaran atents i tindran recollit per escrit el que va sortint a les representacions teatrals. Avaluaci-regulaci Valorarem la seva participaci i actitud a laula mitjanant una pauta dobservaci, que omplirem durant i al final de la sessi. Avaluarem laplicaci dels conceptes treballats a les diferents representacions mitjanant una rbrica davaluaci. Material i recursos

Ordinador, projector i pantalla Cmera de vdeo Full de preguntes per als que observen les representacions Rbriques dobservaci de lactitud i participaci a laula. Rbriques per avaluar les representacions teatrals

*Quan vam dissenyar la unitat didctica, vam pensar dedicar dues sessions a que els alumnes elaboressin unes representacions teatrals que els servirien per sintetitzar i aplicar els coneixements assolits en el decurs de les primeres cinc sessions. Per qesti de temps, finalment no podrem fer aquesta activitat i hem canviat les sessions 6 i 7.

25

Sessi 6 Objectius

Conixer el procediment de recepci destmuls, processament, transmissi i generaci de respostes i els diferents sistemes implicats (sistema nervis, endocr i motor).

Relacionar la relaci dels ssers vius amb el medi i el processament de la informaci al sistema nervis. Activitats Aquesta sessi ser bastant magistral, ja que, els explicarem la funci de relaci amb el medi mitjanant una presentaci power point i els alumnes faran un parell d'activitats per integrar els continguts que explicarem. Iniciarem la sessi veient un fragment de la pellcula Bichos en el que es veur com es relacionen les formigues amb el medi i com responen a diferents estmuls com per exemple la presncia dun depredador. (10) Seguidament, explicarem mitjanant una presentaci power point i de forma molt esquemtica, el procediment de recepci destmuls, processament daquests, transmissi i generaci de respostes i els diferents sistemes implicats (sistema nervis, endocr i motor). Aquesta explicaci la dividirem en dues parts. Primer de tot els explicarem el procs de recepci destmuls, processament de la informaci, la seva transmissi i generaci de respostes (10'). Per integrar aquests conceptes els alumnes faran una activitat que trobaran penjada a l'aula virtual (10'). Desprs farem la posada en com i aclarirem els dubtes que puguin sorgir (5'). A continuaci els explicarem els sistemes implicats en la funci de relaci (10') i faran l'activitat per integrar aquesta explicaci (10'). Acabarem la sessi fent la posada en com de la segona activitat i els recordarem el qu han de tenir recollit d'aquesta sessi per l'elaboraci del diari del bloc. (5) Els alumnes sortiran d'aquesta classe amb la fitxa de les dues activitats que han fet completa. En el cas de que no els doni temps d'acabar-ho ho faran a casa. Aquesta activitat ens l'enviaran al correu electrnic per a que nosaltres puguem fer el seguiment de les tasques diries. Gesti de laula Aquesta sessi s magistral i per tant l'haurem de fer molt dinmica per a que els alumnes no es perdin. s per aix, que intercalarem les explicacions amb activitats. A part d'aix, els farem preguntes als alumnes perqu estiguin atents i segueixin la classe. A ms a ms, aturarem les explicacions per aclarir tots els dubtes que vagin sorgint. Les activitats les faran en els grups de cinc, per tant seuran en grups des de l'inici de la classe.

26

Mai han treballat aquest tema fins ara i pot ser que els costi entendre-ho, per tant retallarem i simplificarem alguns aspectes que pensvem tractar si considerem que aix pot facilitar el seguiment de la classe i l'aprenentatge dels alumnes. Tamb pot passar que depenent amb quin grup no ens doni temps de treballar tot el que tenem previst, en aquest cas, donarem preferncia a la primera part de l'explicaci i l'activitat corresponent, i la segona part i la seva activitat corresponent es quedaran sense treballar. Als alumnes ms disruptius i amb ms dificultats d'aprenentatge, se'ls demanar que facin un esquema molt senzill de com arribar lestmul, com es processa la informaci i com es dna la resposta. En finalitzar la classe els recordarem que s el que han fet en aquesta sessi i que s el que ens han d'enviar. * En el cas que alguns dels alumnes no segueixin la sessi tindrem un exercici de visualitzaci dun vdeo i lalumne respondr unes preguntes breus i senzilles sobre aquest que compartiran amb els companys quan es prepari el producte final en grups. Avaluaci-regulaci Anotarem la seva participaci i actitud a laula mitjanant una pauta dobservaci, que omplirem durant i al final de la sessi. Tamb avaluarem les dues activitats que han de fer a l'aula (o a casa en el cas de que no els doni). Primer farem la correcci de la tasca i desprs omplirem la rbrica de les tasques diries. Material i recursos

Ordinador, projector i pantalla Presentaci power point - Annex 4.3 Full d'activitats - Annex 1.8 Rbriques d'observaci - Annex 2.1 Rbriques d'avaluaci de les tasques diries - Annex 2.2

27

Sessi 7 Objectius

Identificar cadascuna de les fases de la metamorfosi y comparar amb la metamorfosi daltres animals. Entendre com les formigues es relacionen amb el medi i com reaccionen davant dels canvis d'aquest ambient. Relacionar aquesta reacci que observaran amb el que passa a nivell del sistema nervis. Ser autnoms en el treball de laboratori.

Activitats Aquesta sessi la farem al laboratori i constar de dues parts, per s possible que no ens doni temps d'acabar-les. En aquest cas, noms farem la primera part. Comenarem la sessi recordant el que vam fer a la cinquena sessi i explicarem el que farem avui (5'). Desprs farem un retorn dels deures de la cinquena sessi que van fer al llarg del cap de setmana i comentarem com han anat. (5') Els alumnes es dividiran en dos grups de deu. Donarem temps perque llegeixen la guia de la prctica, resoldrem els dubtes que puguin sorgir i comenarem amb l'observaci. Les professores els ajudarem a solucionar els dubtes que tinguin i ens assegurarem que tots van treballant. Aquesta prctica consisteix en observar el formiguer i identificar els diferents estadis del cicle vital de la formiga per desprs poder construir tot el seu cicle vital. (20') Quan la professora vegi que tots els alumnes van acabant de respondre a les preguntes es far la posada en com en els dos grups diferenciats. (10') Aquesta temporitzaci, es donar en el cas de que els alumnes estiguin treballant adequadament. En dos dels grups de 2n d'ESO, segurament ens portar ms temps fer la primera prctica i per tant no ens donar temps de fer la segona. Per hi ha una tercera classe que t una millor dinmica de treball i per tant, pot ser que s ens doni temps de fer la segona. La segona prctica tamb es faria en aquests dos grans grups i la comenarem en acabar la primera. Els alumnes observaran com reaccionen les formigues quan se'ls treu la cartolina que envolta el formiguer i els arriba la llum. Aix, relacionaran la resposta a aquest estmul de la llum amb el que van treballar a la sisena sessi sobre la captaci d'informaci, el seu processament i la resposta posterior.

28

La dinmica de treball ser la mateixa, donarem temps perque llegeixin la guia de la prctica, resoldrem els dubtes que puguin sorgir i comenarem amb la observaci. Les professores els ajudarem a solucionar els dubtes que tinguin i ens assegurarem que tots van treballant. Aquesta activitat ser ms difcil i per tant intentarem fer-la entre tots. (20') Abans de finalitzar la sessi aclarirem qu s el que han d'enviar-nos i qu s el que han de tenir per poder redactar el diari del bloc. En el decurs d'aquesta sessi els alumnes ompliran la guia de la prctica que la trobaran a l'aula virtual. En acabar la classe, ens ho enviaran per correu electrnic i en el cas de que no els doni temps, el faran a casa per desprs enviar-nos-ho. Aquest document el faran servir per fer redactar el diari del bloc. Gesti de laula Com a la resta de sessions, el ms difcil ser que tots els alumnes treballin i que ning es quedi despenjat. Per poder atendre aquesta diversitat, els alumnes treballaran per parelles, aquestes parelles estaran formats per membres del mateix grup, on un presenta dificultats d'aprenentatge i/o t un comportament disruptiu i l'altre treballa adequadament i segueix el ritme de la classe sense problemes. A ms a ms, assignarem una tasca especial als alumnes disruptius i/o amb dificultats d'aprenentatge, com pot ser dibuixar els components de la colnia i omplir la graella. A part d'aix, nosaltres posarem especial atenci a aquests alumnes que es despengen amb facilitat per intentar que segueixin el ritme de la classe. En finalitzar la classe els recordarem que s el que han fet en aquesta sessi i que s el que ens han d'enviar. * En el cas que alguns dels alumnes no segueixin la sessi tindrem un exercici de visualitzaci dun vdeo i lalumne respondr unes preguntes breus i senzilles sobre aquest que compartiran amb els companys quan es prepari el producte final en grups. Avaluaci-regulaci Avaluarem la participaci i lactitud dels tots els alumnes mitjanant rbriques dobservaci, que omplirem durant i al final de la sessi. Tamb avaluarem el gui de prctiques omplert, com anem fent amb la resta de tasques diries. Primer farem la correcci de la tasca i desprs omplirem la rbrica de les tasques diries.

29

Material i recursos

El laboratori de cincies naturals Lupes binoculars Colnia en desenvolupament de Messor barbarus Ordinador, projector i pantalla Presentaci power point - Annex 4.3 Rbriques d'observaci - Annex 2.1 Rbriques d'avaluaci de les tasques diries - Annex 2.2

Fase III-IV: Sntesi, aplicaci i autoregulaci de l'aprenentatge Sessi 8 Objectius

Ser capaos dautorregular-se i tenir en compte com els han anat les tasques diries de cara a la confecci del diari en grup. Treballar en grup i de forma cooperativa aplicant els conceptes assimilats. Ser autnoms a lhora de preparar el diari en grup. Treballar la creativitat a lhora d'elaborar el diari del bloc.

Activitats Dedicarem tota la sessi a redactar el diari. En el decurs de la unitat didctica els alumnes han anat fent petites activitats per treballar diferents aspectes del Regne Animal i en especial de les formigues. Per elaborar el diari del bloc, els alumnes hauran de posar en com aquestes activitats que han fet i les redactaran de manera adequada ajudant-se de la guia del diari que trobaran en l'aula virtual. A part d'aquesta guia tamb disposaran d'un altre document on expliqui on penjarem el diari, com s'hauran d'organitzar per redactar-ho i com ho avaluarem. Aquests dos documents els hi presentarem en la cinquena sessi, per a que puguin comenar a organitzar-se. (60)

30

Els alumnes acabaran la sessi amb un esbs del diari ben redactat i les idees ben clares per acabar de polir-ho. Podran presentar el diari fins al dia 24 de mar i tindran un retorn al llarg de la setmana per a que puguin fer canvis i millores abans de penjar-ho a les webs (de La Marabunta i de l'Institut) el dia 1 dAbril. Gesti de laula Treballaran en grup durant la redacci del diari. Disposaran d'una guia que els ajudar a la redacci del diari i d'una explicaci per aclarir-les el que han de fer, com ho han de fer, quines sn les dates de lliurament i qu se'ls avaluar. Per a que tots els membres del grup treballin, cadascun tindr un apartat del diari que preparar a classe. Tot i que tots els alumnes han d'anar fent les tasques diries, cadascun es responsabilitzar especialment d'un dels aspectes que han treballat a classe. La finalitat d'aix, s que els alumnes ms disruptius i amb ms dificultats d'aprenentatge, facin almenys una part de la feina i puguin aportar alguna cosa al treball en grup. Aquest repartiment de tasques tamb els hi mostrarem en la cinquena sessi, i aix sabran amb temps el que han de fer i podran anar organitzant-se. La professora estar guiant-les en la redacci del diari. * En el cas que alguns dels alumnes no hagin seguit les sessions fins ara i hagin fet l'exercici de visualitzaci dun vdeo i del full de preguntes a respondre, pensarem en quin pot ser el producte final per aquest alumne. Avaluaci-regulaci Avaluarem la participaci i actitud dels diferents integrants dels diferents grups mitjanant rbriques dobservaci, que omplirem durant i al final de la sessi. Quan ens envin els diaris els corregirem i els retornarem per a que puguin fer canvis i millorar-los, si volen, abans de penjar-los. Un cop ja hagin lliurat els diaris, els avaluarem amb una rbrica.

31

Material i recursos

Ordinadors Explicaci de la redacci del diari - Annex 1.10 Guia per la confecci del diari en grup - Annex 1.11 Rbriques d'observaci - Annex 2.1

Sessi 9 Objectius

Assolir i entendre els continguts terics treballats en el decurs de la unitat didctica per poder explicar-los als alumnes de 1r d'ESO. Saber parlar en pblic i escoltar i respectar a la resta de companys. Treballar la creativitat alhora de preparar la presentaci oral. Reflexionar sobre si ha funcionat el treball cooperatiu i com es podria millorar.

Activitats En aquesta sessi, els alumnes presentaran els blocs als alumnes de primer. Cada classe de 2n d'ESO presentar el bloc a una classe de 1r d'ESO i un cop acabades les presentacions conclourem la unitat didctica parlant sobre com hem progressat, si ha funcionat el fet de treballar en grup i quines opinions tenen els alumnes al respecte. Per aquests dos ltims aspectes els passaren un qestionari que l'ompliran a l'aula. Dedicarem 45' a les presentacions i 15' a la cloenda de la unitat. Gesti de laula Per facilitar la preparaci d'aquestes presentacions els alumnes disposaran d'un document on expliqui qu s el que han de presentar, com ho han de fer i de quina manera se'ls avaluar. Per assegurar la participaci de tots els membres del grup, tots hauran de parlar en l'exposici oral. El fet de presentar un treball que han fet a alumnes de cursos inferiors, creiem que els motivar i els animar a fer una bona exposici oral. Tamb grabarem aquestes presentacions, per a que desprs puguin veure com els han quedat les exposicions i les puguem penjar a la web de l'institut conjuntament amb el diari del bloc. Aix tamb els pot engrescar a fer una bona feina.

32

Per aquesta sessi nosaltres ja haurem corregit els diaris i ja els tindran penjats al bloc, per a que puguin fer les exposicions amb les entrades del bloc. Avaluaci-regulaci Avaluarem les presentacions orals mitjanant les rbriques d'observaci. En finalitzar aquesta sessi ja tindrem totes les rbriques d'avaluaci omplertes i podrem fer les mitjanes de les notes. Els farem un retorn de les notes de manera individual i per correu electrnic. En aquest retorn els explicarem qu s el que han fet b i quins sn els aspectes que poden millorar, donant importncia al refor positiu. Tamb afegirem una reflexi nostra de com els hem vist treballant en grup i com ha treballat la classe en general. Material i recursos

Ordinador, projector i pantalla Rbriques d'observaci - Annex 2.1 Rbriques davaluaci de les presentacions orals - Annex 2.5 Rbrica davaluaci del diari - Annex 2.6 Presentaci power point amb un petit resum del que hem fet en el decurs de la unitat didctica. Un breu qestionari per a que nosaltres puguem analitzar com ha anat el treball cooperatiu i quin s el seu grau de satisfacci sobre

aquesta manera de treballar.

33

Annex 1: Activitats pels alumnes Annex 1.1.: Full de preguntes per lexploraci didees prvies i per la reflexi del treball cooperatiu. Qu en sabem dels animals? Respon les segents preguntes de forma individual: 1. Completa el segent pargraf, amb les paraules: animal - cellular rgans relaci reproducci eucariotes nutrici pluricellular hetertrofa Els animals, com tots els ssers vius, duen a terme les funcions vitals de ___________, ____________ i _______________. Un ___________ s un sser viu ___________ format per cllules ___________, sense paret ___________, que salimenta de manera ______________ i realitza les funcions vitals mitjanant ____________ especialitzats. 2. Relaciona amb fletxes segons convingui:

Conjunt drgans que realitzen una mateixa funci. Conjunt de cllules que realitzen una mateixa funci. Conjunt de teixits que realitzen una mateixa funci. Exemple: cor, ull, etc. Conjunt drgans fets amb el mateix teixit, que realitzen una mateixa funci.

Teixit rgan Aparell Sistema

34

3. Qu vol dir que la nutrici dels animals sigui hetertrofa? Respon les segents preguntes amb els teus companys de grup: 4. Completeu el segent pargraf, amb les paraules: cutnia pulmons brnquies animals digestiu nutrients trquees digesti respiratori En tots els ____________ es produeix un procs de __________ dels aliments a crrec de laparell ___________, amb la finalitat dobtenir els __________. Laparell ___________ dels animals s tamb divers. Hi ha animals que respiren a travs de ___________, altres ho fan a travs de ____________, i uns altres ho fan a travs de ____________. Tamb hi ha animals que obtenen la totalitat o part de loxigen que necessiten a travs del tegument o capa superficial del cos: respiraci __________. 5. Relaciona amb fletxes segons convingui:

En tots els animals, sencarrega dobtenir loxigen i deliminar el dixid de carboni de les cllules. En molts animals, sencarrega de transportar els nutrients i loxigen a les cllules de lorganisme. En molts animals, sencarrega deliminar cap a lexterior de lorganisme els residus produts a les cllules. En tots els animals, sencarrega dobtenir els nutrients a partir dels aliments que singereixen.

Aparells: Digestiu Respiratori Circulatori Excretor

35

6. Quins altres aparells o sistemes coneixes? 7. Completa el segent pargraf, amb les paraules: espermatozoides - gnades (3) interna simples sexual - gmetes (2) ovaris fecundaci testicles vuls asexual externa Els animals ms _______ poden presentar formes de reproducci _________, per la majoria danimals tenen reproducci _________ i tenen rgans especialitzats caracterstics anomenats ____________. Les _____________del sexe femen sanomenen _________ i produeixen ___________ femenins o _________. Les _____________ del sexe mascul sn els ____________ i produeixen _____________ masculins o ______________. La ______________ s el procs pel qual un espermatozoide i un vul es fusionen per formar una nova cllula, anomenada zigot, que ser lorigen dun nou sser viu. Aquesta pot ser ______________ si es produeix quan un espermatozoide i un vul es fusionen a laigua o ______________ si produeix quan un espermatozoide es fusiona amb lvul dins de laparell reproductor femen.

36

Desprs de mirar el vdeo, respon les segents preguntes de manera individual: 8. Qu has vist al vdeo? Resumeix l'historia del vdeo en dues lnies. 9. Quin creus qu s el missatge daquest vdeo? 10. Les primeres tres preguntes les has respost de manera individual, i les segents tres, en canvi, en grup. Qu tha semblat ms fcil, treballar individualment o en grup? Llavors, com diries que es treballa millor, de manera individual o en grup? Amb la imatge dels ases davant, respon les segents preguntes de manera individual: 11. Qu els passa als ases de la imatge? 12. Com creus que resoldrien el problema que tenen? 13. Compara la teva resposta amb el final real; coincideixen les maneres de resoldre el problema? En el cas de que no sigui aix, quina creus que s la millor manera de resoldre els conflictes que poden sorgir alhora de treballar en grup?

37

Annex 1.2.: Activitat sobre el desenvolupament de la colnia que faran en la segona sessi La construcci del formiguer

1. En grups, ordeneu la seqncia de construcci duna colnia de Messor barbarus.

2. A continuaci, farem una posada en com a classe en la qual cada grup explicar breument les fases de construcci del formiguer.

A lestiu naixen les primeres formigues que presenten un cap molt gran i una estructura corporal molt robusta. Sn capaces dobrir

llavors molt dures i moure pedres per necessiten lajuda daltres formigues per alimentar-se, ja que no tenen bon olfacte. La seva aparici s un indici de bona estabilitat del niu.

La poblaci augmenta radicalment grcies a la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres adaptades pels ous petits, pels ous grans, per les larves, per les nimfes, pels mascles, pel rebost (fresca i seca), i per les desfetes (a prop de la sortida).

En el segon any, ja hi ha unes 50 formigues obreres exploradores. Aleshores, apareixer una casta de formigues obreres que sencarregar dorganitzar, expandir i mantenir net linterior del formiguer.

A la tardor, la formiga reina desprs daparellar-se amb el mascle, senterra, excava galeries fins a trobar-ne una dadequada per a ella. T reserves per a un any i durant aquest perode abans que arribi lhivern ha de madurar els rgans ponedors.

A continuaci naixeran les obreres exploradores que tenen una mida una mica ms gran que les cuidadores i sn ms mogudes, tot i que no sortiran del niu durant el primer any.

El tercer any est destinat a la cerca de recursos, la colnia en augment necessita aliment i estableix els primers camins grcies al bon olfacte dalgunes de les formigues, les obreres amb el cap ms gran. Comencen a nixer formigues soldats.

A finals de mar, la formiga comenar a pondre ous i consumir alguna de les larves fins a aconseguir que es desenvolupin les primeres obreres que sencarregaran de la cuida de les cries.

38

Annex 1.3.: La fitxa dobservaci que els alumnes faran en la tercera sessi

Lanatomia externa de les formigues Avui treballarem en els grups de cinc i farem una observaci de lanatomia externa de les formigues. Cada alumne del grup tindr una tasca assignada, de manera que cadasc far fer la seva tasca perque pugueu omplir la fitxa entre tots. Abans de tot, recordeu que les formigues sn uns organismes molt petits i sensibles, per tant hem danar amb molt de compte a lhora de manipular-les, hem de tenir molt present que: 1. Sn ssers vius i els hem de mantenir vius!

2. No son nostres i les hem de tornar en les mateixes condicions que ens els van deixar

3. Vosaltres els podeu observar, per serem les professores les que les manipularem directament.

Ara que ja tenim clar com hem de treballar amb les formigues anem a veure quina s la seva anatomia externa. Com ja sabeu, les formigues pertanyen al flum dels artrpodes. Els artrpodes han tingut un gran xit evolutiu, ja que existeixen fssils de fa 600.000.000 anys, molt abans que existissin mamfers o altres animals terrestres. Sen coneixen ms dun mili despcies i tenen gran capacitat adaptativa, ocupen des dels medis aqutic fins al terrestre ms sec. Aquest xit s degut a la presncia dexoesquelet (esquelet extern) format per una substncia impermeable, dura i molt lleugera , la quitina. Aquest exoesquelet impermeable no deixa que perdin aigua i s aix com poden viure en llocs amb molta escassetat daigua. A ms, lexoesquelet est format per unes peces que sarticulen i permeten el moviment. Com que lesquelet s molt dur quan lanimal est creixent lha de canviar i a aquest procs de canvi lanomenem muda. Presenten el cos dividit en tres parts diferenciades. Cadascuna daquestes parts es pot trobar segmentada i a cada segment trobem un parell dapndix articulats adaptats per funcions diverses: potes caminadores, potes nedadores, antenes, pinces, mandbules

39

Repartiment de tasques (els alumnes a la seva fitxa tenen el repartiment de tasques) * Si teniu cap problema o proposta de millora sobre el repartiment de tasques no dubteu en comentar-nos-ho! Tasca 1 Cada grup t una formiga en una placa de petri. Per poder identificar les diferents parts de la formiga, primer de tot, haureu dobservar la formiga mitjanant la lupa i desprs dibuixar-la. Tasca 2 Partint del dibuix que ha fet el vostre company o la vostra companya, haureu didentificar quines sn les tres parts en les quals es divideix el cos de la formiga i quin s el nom de cada part. Les parts que haureu didentificar sn: labdomen, el cap i el trax. A part daix, haureu didentificar quines sn les antenes, les potes, els estigmes, les ales, els ulls i la boca. Quantes antenes tenen les formigues? I quantes potes? I ales? I ulls? En el cas que totes aquestes parts i apndixs no estiguin representades en el dibuix, podeu tornar a observar la formiga i complementar el dibuix. Tasca 3 Un cop ja heu identificat les diferents parts i apndixs del cos de les formigues, anem a veure quina funci tenen cadascuna daquestes parts i apndix. Per aix, haureu domplir les segents frases amb les parts que heu identificat al dibuix:

1. ____________________ s la part que cont ____________________ i els rgans sensorials, que sn ____________________ i ____________________.

2. Les formigues fan servir ____________________ per fer olor, degustar i tocar i ____________________ per veure.

3. En ____________________ hi ha els apndixs encarregats de la locomoci, que sn ____________________ i ____________________ . ____________________ els serveixen per excavar la terra, nedar, saltar...

40

Tasca 4 Ara haureu dexplicar a la resta de companys com heu omplert aquesta fitxa. Per tant, lencarregat de fer aquesta tasca preparar lexplicaci amb lajuda de la resta del grup. Annex 1.4.: Aclariments pels deures que els alumnes faran a casa per preparar les presentacions de la quarta sessi Lanatomia interna de la formiga En la propera classe de dimarts, cada grup far una exposici oral dun dels aparells de la formiga. Per a poder preparar aquestes exposicions, cada membre del grup respondr a casa el full de preguntes del document Deures cap de setmana. No heu de respondre totes les preguntes, noms les de laparell que us ha tocat. Heu de lliurar el full de preguntes el 3 de mar i aix el dia 4 de mar posareu en com les vostres respostes amb la resta del grup i desprs preparareu la presentaci. Aquest s el repartiment daparells: Classe: 2n A Aparell respiratori: Jaime, Luca, Al, Carlos i Luis Eduardo Aparell digestiu: Alba Daz, Anas, Mireia, Rafa i Nosheen Aparell circulatori: Joan, Christofer, Adrin, Andreina i Juanjo Aparell reproductor: Tamara, ngel, Ana, Susana i Alba Sabn Classe: 2n B Aparell respiratori: Josu, Wilder, Jason i Alba Aparell digestiu: Jason Zurita, Marina, Ana, Oscar i Iker Aparell circulatori: Brandy, Ruben, Sandra i Angie Aparell reproductor: Emilio, Anthony, Diego i Ritika Classe: 2n C Aparell respiratori: Dayana, Alba, Ivn, Miriam i Dani Leiva Aparell digestiu: Violetta, Dani Torres, Sara, Amanpreet i Kelvin Aparell circulatori: Manjeet, Alejandro, Maria Crespo, Eric, Baljinder Aparell reproductor: Jos Corts, Maria Esteban, Valentina, Al, Serezade i David

41

Annex 1.5.: Deures que els alumnes faran a casa per preparar les presentacions de la quarta sessi Lanatomia interna de la formiga Laparell respiratori

Mitjanant aquests esquemes intenta explicar el funcionament de la respiraci traqueal.

Digues qu s lestigma o espiracle. Com creus que circula laire? (per a fer aquesta explicaci utilitza les paraules: estigma, trquea i sac aeri)

Exterior de la formiga

Interior de la formiga

42

Laparell digestiu i lexcretor

Lestomodeu s la part davantera de laparell digestiu de la formiga, i el mesodeu en canvi, s la part posterior. La digesti de les formigues, t dues fases. La primera fase sanomena digesti mecnica i es tracta de triturar els aliments. La segona fase s la digesti qumica i en aquesta fase els nutrients dels aliments sn absorbits per les cllules, s a dir, t lloc labsorci de nutrients. Amb lajuda de la imatge i de les anteriors frases, explica com creus que circula laliment des que s ingerit fins que es dna labsorci de nutrients. Haurs dindicar des don entra laliment a linterior de la formiga, i quin recorregut fa dins de laparell digestiu explicant els processos que es donen a cada part de laparell digestiu.

En lesquema tamb apareix laparell excretor, constitut pels __________________ , __________ i el recte. Laparell excretor t la funci dextreure del cos les substncies de rebuig que aquest no pot assimilar i a ms a ms, reabsorbeix laigua als conductes anteriors al recte. Explica, que passa amb les substncies de rebuig, des que sn excretades als conductes de laparell excretor fins que sn excretats pel recte. Haurs dexplicar quin s el procs tan important que es dna a laparell excretor.

1: estomodeu 2: vlvula 3: mesodeu 6: mesodeu 7: tubs de Malpighi 8: mesodeu 9: proctodeu 10: recte

43

Laparell circulatori Laparell circulatori de les formigues, s un sistema obert, s a dir, el cor bombeja lhemolimfa (la sang de les formigues) i aquesta surt per laorta dorsal i banya les cllules dels espais oberts (sinus pericrdic). Lhemolimfa retorna al cor pels ostols. Com podeu observar a la imatge, el cor de les formigues est segmentat. Per bombejar lhemolimfa tots els segments del cor es contreuen i es relaxen alhora. La principal funci de lhemolimfa s transportar els nutrients i loxigen per tot el cos. Amb lajuda de totes aquestes indicacions i de les segents imatges, explica quin recorregut far lhemolimfa quan la formiga es posi a caminar. Per fer-ho, utilitza les paraules: cor, contracci, aorta dorsal, sinus pericrdic, mscul de les potes, relaxaci i ostol.

Laparell reproductor

Explica les diferncies entre la gnada masculina i la gnada femenina. A continuaci, explica com es deu donar la transferncia de gmetes durant la fecundaci i la posterior posta d'ous (per a fer aquesta explicaci utilitza les paraules: ovari, testicle, vagina i conducte ejaculador).

44

Annex 1.6.: Deures que els alumnes amb dificultats daprenentatge i/o que no segueixen el ritme faran a casa per preparar les presentacions de la quarta sessi. Lanatomia interna de la formiga Per a explicar el funcionament de laparell respiratori omple els buits amb les paraules: trquees estigmes espiracles L'aire penetra per uns orificis anomenats ________ o _______, que es troben a la part ventral, i circula per un conjunt de conductes, les -__________, que es van ramificant per arribar a les cllules.

Per a explicar el funcionament de laparell digestiu omple els buits amb les paraules: nutrients mesodeu estomodeu Laliment entra per la boca i en la part davantera, _________, tritura l'aliment mitjanant estructures especialitzades. El ________s lestmac on se secreten enzims per a la digesti i shi realitza l'absorci de ___________. * Cada compartiment est separat de laltre per vlvules.

1: estomodeu 2: vlvula 3: mesodeu 4: Cmara de filtraci 6: mesodeu 7: tubs de Malpighi 8: mesodeu 9: proctodeu 10: recte

45

Per a explicar el funcionament de laparell excretor omple els buits amb les paraules: cid ric - proctodeu - tubs de Malpighi Els____________, funcionen de forma equivalent als ronyons de vertebrats. El ____________ s la bossa rectal en la qual es produeix una intensa reabsorci d'aigua i ions, permetent lequilibri hdric i osmtic. * Els insectes sn uricotlics, s a dir, que excreten principalment __________. Per a explicar el funcionament de laparell circulatori omple els buits amb les paraules: vlvula distole - dorsal - ostols - hemolimfa

L_________ s el lquid lagunar que omple la cavitat general del cos. El cor es troba a la part _______ de lorganisme. T una _______ a cada metmer que delimita diversos compartiments connectats per _______ per on passa lhemolimfa quan el cor es dilata (_______). En canvi, quan es prolonga endavant, lhemolimfa surt per lartria aorta amb la fora de la contracci del cor (sstole).

Per a explicar el funcionament de laparell reproductor omple els buits amb les paraules: posta dels ous - orifici genital - gnades - transferncia d'esperma

Les_________ sn parells i es continuen amb un parell de conductes que s'ajunten amb un de sol per desembocar a l'exterior en un _________situat en la part posterior de l'abdomen. En els mascles aquest conducte acaba en uns apndixs especials els quals asseguren la __________durant la cpula. En les femelles existeixen tamb apndixs modificats que faciliten la _____________.

46

Annex 1.7.: Activitat sobre la metamorfosi que faran en la cinquena sessi La metamorfosi

La metamorfosi s el procs mitjanant el qual un insecte (invertebrat) o un amfibi (vertebrat) passa per diferents estadis del seu desenvolupament. Aquest s un procs en qu es desencadenen una srie de processos hormonals que provoquen un canvi radical en l'estructura general de l'insecte o l'amfibi: no noms hi ha canvis de grandria i un augment del nombre de cllules sin que hi ha canvis de diferenciaci cellular i formaci dels rgans.

* Et pot ajudar saber que una hormona s una substncia que en els ssers vius pluricellulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cllules.

Mitjanant el que has aprs sobre el cicle vital de la formiga i les seves fases de desenvolupament, explica com es dna la metamorfosi en el cicle vital de la granota.

Utilitza el dibuix que tens a continuaci i les segents paraules per a elaborar lexplicaci:

Reproducci sexual larves granota femella creixement capgros pondre ous granota mascle ovpara fecundaci interna granota adulta desenvolupament

47

Annex 1.8.: Activitat sobre la funci de relaci que faran en la sisena sessi La funci de relaci

A partir dels segents passos, explica qu passa en l'interior de la formiga quan aquesta troba laliment, s a dir, haurs dexplicar com la formiga rep la informaci que ha trobat laliment, com es processa aquesta informaci al sistema nervis i com respon lorganisme. Has de respondre les preguntes: Com el detecta? Com el recull? Com deixa la pista per a que la resta de formigues en trobin? Estmul: Troba aliment Receptor: Antenes Centre coordinador: Cervell Efector 1: Glndula endocrina Efector 2: Msculs de les potes Resposta 1: Segregar hormona del rastre Resposta 2: Recollir laliment per a portar-lo al formiguer * Pots respondre aquesta pregunta amb una redacci o amb un esquema Annex 1.9.: La metamorfosi a les formigues Objectius: Identificar cadascuna de les fases de la metamorfosi y comparar amb la metamorfosi daltres animals. Materials:

Lupes binoculares Colnia en desenvolupament de Messor barbarus Ordinador

Procediments: Separarem la classe en dos grups, un amb cada professora i observarem un formiguer en el qual veurem una colnia en desenvolupament de formigues Messor barbarus.

48

1.- Observa el formiguer amb la lupa binocular 2.- Dibuixa a la llibreta tots els components que vegis de la colnia 3.- Omple aquesta taula: Nom Nombre

dindividus Es mou?

A

B

C

D

E

F

4.- Hi ha algun individu de la taula que no estigui al formiguer? Com s que no hi s? 5.- Ordena els diferents individus de la taula per tal de formar el cicle vital de Messor barbarus i explican cada pas. 6.- Compara la larva daquestes formigues amb la larva de la granota. En qu sassemblen i en qu es diferencien? Fes referncia al global dels dos cicles vitals. Indicacions ds: El formiguer ha de romandre a les fosques, per tant, cobreix-lo quan no estiguis realitzant observacions. Evita moure bruscament el formiguer per a evitar estressar les formigues.

49

La resposta de les formigues als canvis de llum Objectius: Identificar com reaccionen les formigues als canvis de llum i relacionar-ho amb la funci de relaci amb el medi. Materials:

Lupes binoculares Colnia en desenvolupament de Messor barbarus Ordinador

Procediments: Separarem la classe en dos grups, un amb cada professora i observarem un formiguer en el qual veurem una colnia en desenvolupament de formigues Messor barbarus. 1.- Observa el formiguer amb la lupa binocular 2.- Fixa't en el que passa quan illuminem el formiguer, s a dir, quan traiem la cartolina negra o vermella del formiguer. Com reaccionen les formigues? 3.-Perqu creus que reaccionen daquesta manera? Explica com es dna el procs de recepci de lestmul lumnic, el processament daquest i com sarriba a lelaboraci de la resposta que has observat. Indicacions ds: El formiguer ha de romandre a les fosques, per tant, cobreix-lo quan no estiguis realitzant observacions. Evita moure bruscament el formiguer per a evitar estressar les formigues.

50

Annex 1.10.: Explicaci de la redacci i de la presentaci del bloc El diari del bloc Felicitats! Ja hem arribat a la part final del projecte. Aquesta part final constar de dues parts. La primera ser la redacci del diari que penjarem al bloc i a la pgina web de l'Institut i la segona ser la presentaci del diari. La redacci del diari En aquesta unitat didctica hem estudiat el Regne Animal a partir del formiguer que ens va prestar l'Associaci de Mirmecologia. A canvi d'aquest prstec, vam acordar redactar un diari que penjarem en un bloc de Mirmecologia. Desprs de treballar diferents caracterstiques de les formigues, ha arribat el moment d'ajuntar tot el que heu anat treballant en el decurs de la unitat i de redactar el diari que penjareu al bloc.

On penjareu el diari? El diari el penjareu en la segent pgina web: http://www.lamarabunta.org/viewforum.php?f=11

Com redactareu el diari? Teniu penjat a l'gora un document anomenat Guia del diari. En aquest document est explicat quins apartats han de sortir al diari i que heu de fer per poder redactar cada apartat. No us espanteu, sembla que s molta feina, per no ser aix, ja que gaire b tot el que ha de sortir al diari, l'heu anat fent al llarg de les sessions. Ara, l'nica cosa que heu de fer, s redactar de manera adequada aix que heu anat treballant.

Com us organitzareu per redactar el diari? El cap de setmana del 8 i 9 de mar comenareu a redactar el diari. Per aix, cada membre del grup es responsabilitzar d'uns dels apartats del diari. D'aquesta manera, cada alumne portar a l'ltima sessi (el dia 17 de mar) la seva part feta i a classe haureu d'ajuntar totes les parts, acabar les parts que no li corresponia a ning treballar-les i desa el diari amb una bona presentaci.

51

Si no dna temps d'acabar a classe us haureu d'organitzar per acabar la feina a casa i haureu d'enviar-nos el diari abans del dia 24 de mar, haureu d'enviar un diari per grup. 8 i 9 de mar: Comenar a redactar la part del diari que li toca. 17 de mar: Portar a classe la vostra part feta per ajuntar-la amb les parts de la resta de grup. 24 de mar: Enviar el diari acabat.

Com avaluarem les professores el bloc? El bloc comptar 3 punts de la nota final de la unitat (2 punts la redacci i 1 la presentaci) i aix s el que tindrem en compte alhora de posar la nota: 1. Si s'ha lliurat en el termini (abans del 24 de mar) 2. Si el bloc consta de totes les parts indicades en el document Guia del diari. 3. Si les parts estan ben explicades, s a dir, si sentenen b i si els conceptes estan explicat correctament. 4. Si el diari est ben redactar i no cont faltes d'ortografia. 5. Si el diari t una bona presentaci. La nota del diari no sempre ser la mateixa per tot el grup. Estem segures de que tots fareu la vostra feina, per en el cas de que no siguis aix i algun membre del grup no fes la seva part corresponent, el tindrem en compte, ja que la resta de companys/es faran aquesta part. La presentaci del diari El vostre projecte ha interessat a molts dels alumnes de l'institut, per tant hem pensat que seria una bona idea explicar-les el que heu estat treballant en aquesta unitat. D'aquesta manera, la segona part del diari del bloc consisteix en una presentaci oral del vostre diari als alumnes de primer d'ESO.

Quan haureu de presentar? Desprs de lliurar el diari el dia 24 de mar, nosaltres ho revisarem i us ho tornarem amb propostes de millora la setmana del 24 al 28 de mar. Aix tindreu el cap de setmana per poder fer modificacions i millorar el diari, i la setmana del 31 de mar al 4 d'abril presentareu el diari definitiu als alumnes de primer d'ESO i ens podreu lliurar el diari definitiu amb les modificacions fetes. s aquesta ltima versi la que tindrem en compte alhora d'avaluar el diari.

52

24 de mar: Lliurar el diari.

Del 24 al 28 de mar: Retorn amb propostes de millora. Del 31 de mar al 4 dabril: Presentacions orals als alumnes de 1er dESO.

6 dabril: Lliurament definitiu del diari.

Qu haureu de presentar? En la presentaci oral haureu d'explicar el que heu treballat amb les formigues (qu sn les formigues, qu s un formiguer, com s'organitzen les formigues, com sn les formigues per fora (l'anatomia externa), com sn els seus aparells i com funcionen, quin s el seu cicle vital, com segueixen el rastre... ). Per aix, els ensenyareu el diari i els explicareu els apartats que cada grup consideri ms importants. No donar temps d'explicar tots els apartats, per tant, cada grup escollir quin apartat vol presentar. (o nosaltres dir cada grup quin?). Tamb comptareu amb els formiguers per poder ensenyar-les als alumnes de primer.

Qui presentar? Cada grup far la presentaci del seu diari i tots els membres del grup hauran de participar i parlar en aquesta presentaci.

Com avaluarem les professores les vostres presentacions? El bloc comptar 3 punts de la nota final de la unitat (2 punts la redacci i 1 la presentaci) i aix s el que tindrem en compte alhora de posar la nota: Si heu participat tots els membres del grup Si heu presentat el diari d'una manera clara i que sentengui. Si la presentaci segueix un ordre lgic. Si els continguts que shan exposat estan explicats correctament.

53

Annex 1.11.: Guia del diari Ttol del diari: Membres del grup: 1. Introducci Primer de tot heu d'explicar perqu heu estudiat el formiguer. (4-6 lnies) Desprs haureu de fer una breu explicaci de com us heu organitzat durant aquestes sessions en les quals hem estudiat el formiguer, s a dir, explicar que heu treballat en grups de cinc persones i que cada dia heu anat estudiant una caracterstica diferent de les formigues i per finalment poder elaborar el diari. 2. Les formigues (Us heu d'ajudar de la fitxa que vau fer a la segona sessi) Redacteu una petita introducci de la formiga com a sser viu contestant a aquestes preguntes:

Qu s una formiga? Quin tipus d'organisme s? Quina s lespcie de formiga que heu analitzat? Quines sn les seves caracterstiques ms rellevants?

3. Desenvolupament de la colnia (Us heu d'ajudar de la fitxa que vau fer a la segona sessi) A la segona sessi van ordenar els diferents moments del desenvolupament de la colnia i van fer un esquema amb els esdeveniments ms importants d'aquest desenvolupament. En aquest apartat haureu de redactar aquest esquema i afegir alguna foto de les colnies de les formigues. 4. Anatomia externa de les formigues (Us heu d'ajudar de la fitxa que vau fer a la tercera sessi) Per fer aquest apartat heu de trobar en internet una imatge de l'anatomia externa de les formigues i explicar quins tres segments formen la formiga, quins sn els apndix i rgans ms importants de cada segment i quina s la seva funci.

54

5. Anatomia interna de la formiga (Us heu d'ajudar de les presentacions que van fer i de la fitxa que vau omplir a la quarta sessi) L'aparell respiratori Primer de tot haureu d'afegir les imatges que van fer servir per la presentaci oral de l'aparell respiratori i desprs explicar el recorregut que fa l'aire des de l'exterior de la formiga fins que arriba a les cllules, passant pels diferents orificis i conductes de l'aparell respiratori. L'aparell digestiu i excretor Primer de tot haureu d'afegir les imatges que van fer servir per la presentaci oral de l'aparell digestiu i excretor i desprs explicar el recorregut que fan els aliments des que sn ingerits per la formiga fins que sn absorbits per les cllules, explicant la digesti mecnica i qumica. Tamb haureu d'explicar que passa amb les substncies rebutjades pel cos de les formigues. L'aparell circulatori Primer de tot haureu d'afegir les imatges que van fer servir per la presentaci oral de l'aparell circulatori i desprs explicar el recorregut que fa l'hemolimfa quan es contrau el cor, com arriba a les cllules i per on torna l'hemolimfa al cor. L'aparell reproductor Primer de tot haureu d'afegir les imatges que van fer servir per la presentaci oral de l'aparell reproductor i desprs explicar el recorregut que fan els espermatozoides quan entren a l'aparell reproductor femen i com es dna la posterior posta d'ous. 6. La relaci amb el medi i el sistema nervis (Us heu d'ajudar de l'informe de prctiques que vau fer a la cinquena sessi i de l'activitat que vau fer a la sisena sessi) A la prctica que vau fer al laboratori sobre el que passava quan obstaculitzaven el cam de les formigues, vau fer fotos de les diferents proves que vau fer. En aquest apartat haureu de posar aquestes fotos i explicar l'observaci que vau fer i les conclusions que vau treure. Desprs haureu d'afegir la imatge del processament d'informaci i explicar breument quins sn els tres passos d'aquest processament. 7. El cicle vital de les formigues (Us heu d'ajudar de les presentacions que van fer i de la f