El Fons Fotogràfic Carles Molist: una experiència per a la col·lecció local de la

Biblioteca de Manlleu

Núria Silvestre Gusí, directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu Intensiu de Col·leccions Digitals, 10-juny-2015, Barcelona, Facultat de

Biblioteconomia i Documentació (UB). CSUC. Què és el Fons Fotogràfic Carles Molist? És un fons de fotografies i negatius del fotògraf i activista local Carles Molist i Carrera (1949-1997). Per la seva vinculació amb diversos mitjans de comunicació escrits locals i comarcals, Molist va retratar la transició democràtica a Manlleu i Osona. Va ser director del diari local Manlleu-Publicació, i fotoperiodista d’El 9 Nou: la seva dedicació al món de les notícies va fer que no es fes estrany veure’l a totes hores del dia rere un succés, essent el primer a arribar al lloc dels fets. Durant uns anys va regentar també una botiga de fotografia i per aquest motiu un 10% del total del fons correspon a reportatges d’àmbit particular (familiar, fotos d’estudi, etc.). Tot aquest vessant professional, el va combinar amb dues passions més: el teatre i l’excursionisme. Va ser director de diverses obres del Teatre Centre de Manlleu, fent estimar el teatre a nois i noies de la ciutat, nois com els actors Lluís Soler i Xavier Boada, o com el dramaturg i guionista David Plana. També va ser monitor i coordinador del Moviment Júnior de Manlleu, impulsant l’interès per l’excursionisme i l’associacionisme juvenil entre un gran nombre de persones. Carles Molist fou una persona que deixà una empremta inesborrable en la vida de la població de Manlleu per la seva implicació en la vida individual i col·lectiva dels seus habitants. Per aquest motiu el Ple municipal del dia 25 de novembre de 1997, acordà el seu nomenament com a fill predilecte de Manlleu d'acord amb el que disposa el reglament d'honors i distincions de Manlleu. L'abast cronològic de la seva obra fotogràfica va del 1971 al 1997. La temàtica és molt diversa: actes culturals, polítics, reportatges paisatgístics, activitats de grups juvenils i de lleure, urbanisme, etc. L’abast geogràfic se centra sobretot en Manlleu i la comarca d’Osona, tot i que també hi ha alguna crònica d’algun fet polític a Barcelona així com una gran quantitat d’excursions i campaments a diversos llocs de Catalunya.

Després de la seva mort sobtada als 48 anys el fons va ser cedit per la família Molist Carrera a l'Ajuntament de Manlleu l'any 2001 i passà a formar part de l'Arxiu Municipal de Manlleu, dipositant-se a la Biblioteca Municipal de Manlleu, Espai Mossèn Blancafort. Des d'agost de 2013 el fons passa a ser gestionat directament per la Biblioteca Municipal de Manlleu. El fons complet disposa de 180.000 negatius i 20.000 fotografies positivades en paper, i se n'han digitalitzat aproximadament un 30% (53.517) gràcies a diverses subvencions concedides per la Diputació de Barcelona. El fons de negatius té dos formats: el de pas universal, que correspon a un 85% del fons, i de 4,5x6 cm. Els negatius es guarden en sobres que corresponen als rodets fotogràfics.

Com s’incorpora aquest fons en la col·lecció local de la Biblioteca de Manlleu? La Biblioteca Municipal està formada per dos espais separats geogràficament, l’Espai Bisbe Morgades, al centre, i l’Espai Mossèn Blancafort, al barri de Gràcia. Des de 1959 Manlleu té servei bibliotecari i, ja des dels inicis, la col·lecció local ha tingut una importància destacada. En aquests moments aquest fons compta amb uns 4.000 llibres, altres fons fotogràfics de menor volum (2.000 fotografies), cartells, partitures, goigs, dossiers temàtics, i fins i tot, recordatoris de morts. Des de 2002 els documents locals de la Biblioteca han tingut presència digital a Internet a través de bases de dades pròpies que eren visibles al web gràcies a l’impuls de la bibliotecària Ramona Claparols i als programes informàtics fets a mida

per objectors de consciència amb formació en Visual Basic. A més a més, la Biblioteca procura fer difusió dels autors i temes locals a través de diversos blogs especialitzats fets per personal propi:

• L’Escriny: autors i autores de Manlleu • Els goigs de Manlleu • Els noms dels carrers de Manlleu • Ruta literària de Manlleu

També al web de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, des de 2003, es poden consultar a text complet 5 publicacions periòdiques de Manlleu: El Ter (1897-1901;1934-36), Ideal Manlleuense (1916), Manlleu (1928-1935), Manlleu: boletín de lal Delegación Local de Prensa y Propaganda (1940-1956), Enlace (1953-1954). L’any 2001, quan la família de Carles Molist va decidir cedir el fons a la ciutat se signà el conveni que regula els aspectes legals de propietat del fons i s’acordà que es dipositaria a l’Espai Mossèn Blancafort de la Biblioteca per a facilitar-ne la consulta. El conveni concreta que la gestió tècnica del fons es portés des de l’Arxiu Municipal, gestió que canvia de mans en favor en la Biblioteca l’any 2013. El conveni compromet l’Ajuntament a conservar i divulgar el fons. Què s’ha fet amb aquest fons fotogràfic? Gràcies al treball conjunt entre la Biblioteca i l’Arxiu a partir del 2005 es comencen a fer diverses intervencions de tractament documental:

• 1a fase (2005-2006): Inventari dels negatius. Dues persones del Taller d'ocupació de Noves Tecnologies (procedent del SOC) crearen una base de dades que inventaria tots els negatius del Fons Carles Molist. • 2a fase (2007): Digitalització d’una part del fons. Aquesta fase va rebre el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Es van digitalitzar manualment 15.000 negatius. Es va poder disposar de l’escàner de negatius del Servei d’Arxius de la Diputació. • 3a fase (2008): Construcció del gestor de continguts locals Fedàncius. Aquesta fase va rebre el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Es creà un repositori local que anomenarem Fedàncius fet amb programari lliure (Greenstone). El repositori es va presentar l’any 2009 i no va contenir mai fotografies del Fons Carles Molist, tot i que teníem previst que n’hi hagués en futures fases.

• 4a fase (2009): Continuació de la digitalització de negatius. Digitalització de 17.300 negatius gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona. Els negatius digitalitzats abasten des de 1975 a principis de 1980. • 5a fase (2010): Digitalització dels negatius dels primers anys 80. Digitalització de 21.217 negatius gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona.

• 6a fase (2011-12): Catalogació i etiquetatge amb metadades dels objectes digitals del Fons Carles Molist, per a la seva introducció al repositori Fedàncius. Aquesta fase va comptar amb el suport econòmic del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. • 7a fase (2013): Introducció del fons a la Memòria Digital de Catalunya. L’atorgament de la subvenció del Ministerio comportava una entrega de metadades METS per a poder fer visible el repositori des d’Hispana i Europeana. En aquest punt, la Biblioteca de Manlleu va prendre una decisió important: es va haver d’abandonar el gestor de continguts Greenstone. Aquests programari ens havia donat problemes sobretot a causa de la manca de suport tècnic per a resoldre dubtes i necessitats que se’ns havien anat presentant, i en aquest moment precís, no podia solucionar la generació d’aquestes metadades que ens exigia la justificació de la subvenció. El repositori Trencadís de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona encara no estava preparat per a poder oferir-nos aquest suport tècnic urgent. El pas següent i definitiu va ser entrar en contacte amb el CBUC per demanar si ens podien ajudar d’alguna manera. La resposta va ser altament satisfactòria ja que de forma molt ràpida el CBUC i l’Ajuntament de Manlleu van signar un conveni de col·laboració que va permetre a la Biblioteca de Manlleu introduir el Fons Carles Molist a la Memòria Digital de Catalunya. Es van bolcar a la MDC 18.062 fotografies. • 8a fase (2014): Neteja de fotografies de mala visualització, d’errors de catalogació i posterior presentació del fons digital a la ciutadania de Manlleu. Després d’aquesta neteja han quedat disponibles 17.373 fotografies.

Com s’estructura el Fons digital i com s’ha catalogat?

El Fons Carles Molist s’ha catalogat i organitzat seguint criteris arxivístics. Com que el fons de negatius està conservat en sobres que corresponen a rodets fotogràfics es va decidir oferir la visualització del fons seguint aquesta mateixa disposició. D’aquesta manera és l’usuari final que tria la imatge que troba més representativa dins d’una sèrie. Només s’han seleccionat i separat de l’exposició pública les imatges en mal estat (borroses, fosques, etc.) i les que pertanyen a fons privats (reportatges de casament, etc.).

En aquests moments només estan disponibles a la MDC fotografies dels anys més antics (1973-1980), i que corresponen a negatius de pas universal.

Davant la gran quantitat d’imatges que tenia la col·lecció es va optar per organitzar-les en grups per tal de facilitar la consulta, pensant sobretot en els usuaris que no busquen una foto en concret, sinó que volen fer una mirada “tafanera”. Els grups són aquests:

� Actes diversos (Catalunya)

� Actes diversos (Osona)

� Actes diversos (Manlleu)

� Associacions (Osona)

� Carrers i barris de Manlleu

� Empreses (Osona)

� Esports (Manlleu)

� Esports (Osona)

� Excursionisme

� Festa dels Tonis (Manlleu)

� Festa Major de Manlleu

� Festes (Manlleu)

� Festes (Osona)

� Festes de Gràcia (Manlleu)

� Festivals, concerts, recitals (Manlleu)

� Fira de Reis (Manlleu)

� Mainada (Manlleu)

� Mitjans de comunicació (Osona)

� Món laboral (Osona)

� Moviment junior (Manlleu)

� Moviment veïnal (Osona)

� Natura

� Paisatges d’Osona

� Paisatges de Manlleu

� Pastorets (Osona)

� Política (Manlleu)

� Política (Osona)

� Successos (Osona)

� Teatre (Manlleu)

� Teatre (Osona)

Per aquest motiu, la descripció de cada imatge s’ha fet a dos nivells:

• Descripció: correspon a la informació de l’objecte digital compost, o sigui, la carpeta on s’ha guardat.

• Descripció de la pàgina: correspon a la informació de cada imatge. Pel què fa a les descripcions de les pàgines (imatges) cal advertir que s’han catalogat els aspectes comuns a cada rodet fotogràfic perquè era gairebé impossible amb els recursos humans de què disposem de fer una catalogació més detallada. Per aquest motiu, tal i com s’avisa a la pàgina d’informació de la col·lecció, pot donar-se el cas que hi hagi “imprecisions”: si en un mateix rodet hi havia imatges d’un accident de cotxe a Roda de Ter i un altre succés a Manlleu, tota la sèrie d’imatges porta les mateixes etiquetes, “Roda de Ter”, “Manlleu”, “Circulació-Accidents”, i pot ser que una imatge de Roda de Ter estigui etiquetada com si fos de Manlleu. En l’etiquetatge de cada objecte digital s’han fet servir els següents camps de Dublin Core:

Títol DC. Title

Autor DC. Creator

Matèries DC. Subject

Editor DC. Publisher

Data de digitalització DC. Date^Issued

Data del document original DC. Date^Created

Tipus de recurs DC. Type resource

Format DC. Format

Format original DC. Relation^Is^Format

Font DC. Relation

Àrea geogràfica DC. Coverage

Descripció DC. Description

Gestió dels drets DC. Rights

Repositori DC. Source

Procedència del fons DC. Provinence

Identificador del recurs DC. Ressource identifier

Checksum Checksum (Camo propi de Contentdm)

Filesize Filesize (Camp propi de Contentdm)

Item Object (Camp propi de Contentdm)

En la tria d’encapçalaments d’autors i matèries s’han seguit les llistes d’autoritats de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI, LEMAC, CANTIC) i algunes concrecions de la Unitat de Catalogació de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Els títols de cada grup d’imatges s’han extret del nom que el fotògraf va posar a cada sobre de negatius. A la barra lliscadora de la dreta hi ha dues opcions de consulta: per miniatures i per anys. La forma de treball per etiquetar aquest gran nombre de documents ha estat fer servir un full d’Excel per a cada objecte compost (grup d’imatges) amb tots els camps DC, full que després s’ha hagut de convertir a format .txt. Contentdm ja preveu l’exportació de documents en aquest format per a grans quantitats de documents. Aquests documents s’han acompanyat de les carpetes amb les fotografies i s’ha procedit a la seva introducció conjunta al programa. Tot i que el procés ha estat complex, l’eficiència del procediment és molt bona i molt més ràpida. El més important en tot aquest treball de bolc massiu ha estat la preparació de l’estratègia de treball i la definició de tots els aspectes de sortida de la informació abans de començar la introducció de documents. En aquest punt ha estat vital el suport tècnic dels serveis informàtics del CSUC, concretament de Josep Sanmartí, que ha trobat solucions a les nostres necessitats i ha atès amb paciència immensa els nostres problemes i particularitats. La divulgació i la utilització del fons El Fons Fotogràfic Carles Molist no es va presentar en societat fins al maig de 2014: es va aprofitar l’avinentesa per convidar tota una colla de persones molt vinculades al fotògraf per fer una taula rodona

d’homenatge. No vam voler fer una presentació només de la col·lecció digital, sinó que vam utilitzar aquest recurs electrònic per parlar d’un personatge de gran interès local. Des dels seus inicis, ja abans de digitalitzar part d’aquest fons, la consulta i ús d’aquestes fotografies ha estat recurrent: s’han utilitzat fotografies de Molist en exposicions, llibres, articles de premsa, i fins i tot, han servit per solucionar apostes entre amics. Ara però, la difusió i exposició pública del fons ha crescut exponencialment. En el període maig 2014-maig 2015 les estadístiques de consulta constaten:

• 9.428 pàgines vistes, 2.196 usuaris dins de la col·lecció F.F. Carles Molist

o D’aquestes 9.428 pàgines, si hi restem les pàgines d’inici de la col·lecció queden unes 5.279 consultes reals a imatges concretes.

o Els 5 temes més buscats: Moviment veïnal, Successos (Osona), Paisatges d’Osona, Festivals i concerts (Manlleu), Política (Osona i Catalunya)

• 58.331 cerques a través del cercador de la MDC que han inclòs resultats de la col·lecció F.F. Carles Molist.

o Els 5 temes més buscats: Reus, Reus (una altra vegada), Sant Feliu de Llobregat, cerques genèriques (de visionat) a totes les col·leccions d’imatges i Viladecans.

Tot i que a les descripcions de les imatges hi ha una nota que diu que cal esmentar la seva procedència en cas d’utilitzar-les en treballs, etc., la veritat és que se’ns escapen més els usos finals d’aquest fons. Tot aquest impacte hagués estat inimaginable si l’haguéssim mantingut en un servidor propi. A més, el fet d’estar vinculats també a Hispana i Europeana amplia aquest ressò. I el futur... El futur passa per anar incorporant més imatges digitalitzades al Fons Fotogràfic Carles Molist i obtenir més recursos per continuar les digitalitzacions de més negatius (encara en queden un 70% per escanejar!!). El treball lent que s’ha portat a terme des de 2005 a 2014 ha permès iniciar un procés que creiem que és imparable, i que alhora, ens encoratja a pensar en altres projectes de difusió del fons local: més fotografies, cartells, recordatoris de morts, premsa local, llibres exhaurits... Estem treballant en la preparació d’un recull d’adreces webs locals (que anomenarem Resclosa) a través de Delicious, i també, ja hem iniciat una nova Ruta literària virtual d’autors contemporanis de Manlleu. No

renunciem al projecte de Biblioteca Digital Fedàncius: potser arribarà el dia que puguem unificar tots els nostres recursos digitals en un únic espai. Les biblioteques públiques tenen uns fons irrepetibles i sovint de consulta restringida. Per a superar aquest escull, la tècnica ens ha ajudat enormement a poder accedir a documents de l’altra punta de món. Cal fer els possibles per posar els fons locals a l’abast del públic de forma fàcil i professional, però per fer tot això calen recursos, humans, tècnics i econòmics. Els serveis centrals de suport bibliotecari de Catalunya han de poder oferir recursos a les biblioteques que vulguin emprendre aquest camí: manquen subvencions, més assessoraments tecnificats. Els i les professionals de les biblioteques públiques hem d’atendre una gran diversitat de públics i necessitats, i per entomar aquestes tasques tècniques cal temps, una certa especialització i molt suport. No és fàcil. Però el més important és buscar el camí i tenir els objectius clars: el temps i les aliances t’ajuden a emprendre la marxa. Com dirien els nostres autors locals, potser sí que ens hem quedat Sense alè (Josefa Contijoch), i que en algun moment ha semblat que hem estat amb les Maletes perdudes (Jordi Puntí), però hem aconseguit reunir un petit Cofret de versos (Joan Puntí i Collell) (qui diu versos, pot entendre documents digitals...) i hem d’esperar que no arribi la Vella tardor (Jacint Sala) per a acabar-lo d’omplir.