EL GALL XAFARDER DE RIPOLL

Vet aquí que una vegada hi havia un gall

molt ben plantat i eixerit. El gall n'era tant

de ben plantat, que la gent de Ripoll van

decidir fer-ne la seva mascota i...així va ser

com el gall va esdevenir símbol de la Vila.

El gall, que era molt

xafarder, va voler

conèixer la història del seu poble i li van

explicar que fa molts i molts anys, on avui es

troba la Vila de Ripoll, era un paratge ple

de pollancres i verns. També hi havia unes

quantes cases e pagès i un petit santuari on

la gent anava a resar.

Un bon dia en Guifré el Pelós, que era un

guerrer molt valent, i li deien així perquè

era molt pelut, es va trobar que no tenia

país perquè uns altres guerrers li havien

arrabassat, i va pensar que aquell paratge

tan bonic seria un bon lloc per a fer-hi un

Monestir, a la vegada també li anava bé per començar a

reconquerir terres i així poder formar un país: Catalunya.

I així va ser com s’ aixecà el Monestir de Santa Maria de

Ripoll.

Al costat dels camins que portaven al Monestir, s'hi van

construir cases, que a poc a poc anaren formant els carrers de

la Vila de Ripoll i perquè els guerrers no l'ataquessin es

ESCOLA SEGIMON COMAS SOM HISTÒRIA

Lectura

NOM: nº llibre socialitzat Programa de Reutilització _______

DATA:

construïren dues muralles; una al voltant del Monestir i l'altra

que encerclava la Vila.

La gent de Ripoll treballaven al

camp, anaven a caçar i treien

llenya del bosc, però també

treballaven el ferro, i teixien la

llana i el cànem. Totes les coses

que produïen les portaven al

mercat i allí les venien o bé les

canviaven. Per fer el mercat

necessitaven un espai gran i

l'anomenaren plaça. I així va ser com Ripoll començà a fer-se

una Vila important.

Però...els habitants de la Vila no estaven del tot contents,

perquè havien de pagar a l'Abat del Monestir per viure a

Ripoll i tot sovint demanaven la seva independència.

Per protestar, el dia de Santa Caterina, tots els vailets del

poble es reunien davant de la porta principal de la muralla del

Monestir i cantaven:

“Gall de Santa Caterina.

Tu que ens passes la farina...

Si ens espatlles el sedàs,

amb un cop de sabre,

et llevarem el nas!”

Després de molts anys de cantar, Ripoll aconseguí el que volia

ser, un municipi lliure del poder de l'Abat.

A Ripoll va ser molt important la fabricació d'armes i també

la de claus. Les armes de Ripoll es van fer famoses per la seva

bona qualitat. Més tard, però, fàbriques més modernes els van

fer la competència i la gent de Ripoll va haver de deixar de

fabricar-ne i dedicar-se sobretot als filats i als teixits.

Però no tot van ser flors i violes pels avantpassats ripollesos, ja

que van sofrir pestes, terratrèmols i lluites. Un copp un

terratrèmol enderrocà bona part de la Vila i del Monestir, i va

haver-se de reconstruir. Més tard una lluita ferotge destruí

gairebé tot Ripoll i la gent va haver de marxar a viure fora de

la Vila. En temps de pau, a poc a poc, la gent va tornar a

Ripoll i es van fer les cases de nou, formant places i carrers i

també van restaurar el Monestir.

Més tard començaren a funcionar fàbriques més modernes.

Com ara , hi havia molta gent que hi treballava, els nens

també hi anaven a treballar.

Les fàbriques s'instal.laren a Ripoll perquè com que encara no

s'havia inventat l'electricitat, les feien funcionar amb la força

que produïa l'aigua dels rius Ter i Freser,per això van

construir més canals, cada fàbrica en tenia un.

A poc a poc, Ripoll s'anà fent gran i

modern, hi arribà el tren i l'electricitat, es

van fer carreteres i vingué gent de fora a

treballar a la Vila.

Però, quan els besavis eren joves, un altre

cop hi va haver una guerra, aleshores ja

existien els avions i van

bombardejar Ripoll i molts edificis

van quedar fets malbé.

Aquesta va ser l'última guerra que

com totes porta fam i misèria.

Després Ripoll continuà creixent,

però no hi havia democràcia, i

moltes coses estaven prohibides, com per exemple el

carnestoltes, alguns llibres i pel·lícules i més coses. Tampoc no

hi havien eleccions i governava sempre el mateix. Però va

arribar un dia la democràcia i la gent va ser més lliure.

I Ripoll ara és un poble bastant gran que continua creixent, és

cap de comarca del Ripollès. I se l'anomena bressol de

Catalunya, perquè a Ripoll el guerrer valent Guifré el Pelós hi

fundà la Nació Catalana.

Però sabeu...? una cosa no ha canviat, és el gall xafarder que

continua sent el símbol de la Vila.

Llibre: El gall xafarder de Ripoll Autores: Montse Llevadot, Teresa Massoni i Anna Monells.

Il·lustradora: Pilarín Bayés.