EL JOANE E T - Escola Sant Joan | Web de l'Escola Sant ... comença una nova etapa de la seva vida...
40
EL JOANET ____________________________ 1 ______________________________ EL JOANET ESCOLA SANT JOAN – BERGA – NÚM. 34 – MAIG / 2015
Transcript of EL JOANE E T - Escola Sant Joan | Web de l'Escola Sant ... comença una nova etapa de la seva vida...
EL JOANET
____________________________ 1 ______________________________
EL JOANET
ESCOLA SANT JOAN – BERGA – NÚM. 34 – MAIG / 2015
____________________________
32 ANYS DE DEDICACIÓ A L'ESCOLA SANT JOAN
La nostra companya Maria Dolors Rial es jubila. En la seva tasca de vocació com a mestra i d'una manera
especial en els seus 32 anys de dedicació a
Ara comença una nova etapa de la seva vida plenament acompanyada de tot el bon fer que ha anat
deixant al seu pas. Li desitgem el millor i li volem dedicar les paraules d'un bonic poema mentre l
recordem d'una manera molt especial que aquesta escola és casa seva i sempre hi trobarà les portes
obertes.
Poema per a una mestra que es jubila, d'Isabel Barriel
confiada, amb recursos i gran impuls
i el que vulguis, ..................., copsa
EL JOANET
____________________________ 2 ______________________________
32 ANYS DE DEDICACIÓ A L'ESCOLA SANT JOAN
La nostra companya Maria Dolors Rial es jubila. En la seva tasca de vocació com a mestra i d'una manera
especial en els seus 32 anys de dedicació a l'Escola Sant Joan, ha deixat fonda petjada entre nosaltres.
Ara comença una nova etapa de la seva vida plenament acompanyada de tot el bon fer que ha anat
deixant al seu pas. Li desitgem el millor i li volem dedicar les paraules d'un bonic poema mentre l
recordem d'una manera molt especial que aquesta escola és casa seva i sempre hi trobarà les portes
Els teus companys i companyes de l'Escola Sant Joan
Poema per a una mestra que es jubila, d'Isabel Barriel
Treballadora incansable, què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida i ningú ja te la organitzarà.
Fora horaris, graelles i quadres, fora llistes, programar i avaluar.
Ara et toca viure a dojo pels camins que t’has de dissenyar.
Treballadora incansable,
començares feina ben aviat.
Generosa afable i transmissora de la llengua i el saber, que aculls nenes i nens, els hi ofereixes aixopluc
i els hi atanses als perquès. ...
Dinàmica i emprenedora, confiada, amb recursos i gran impuls
has deixat empremta a l'escola dia a dia, curs a curs.
Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps? ...
Que trobis dies lúcids i meravelles a l’abast,
et mereixes hores d’oci i descans, et mereixes bona vida
i el que vulguis, ..................., copsar.
Tens el món pel davant!
______________________________
32 ANYS DE DEDICACIÓ A L'ESCOLA SANT JOAN
La nostra companya Maria Dolors Rial es jubila. En la seva tasca de vocació com a mestra i d'una manera
l'Escola Sant Joan, ha deixat fonda petjada entre nosaltres.
Ara comença una nova etapa de la seva vida plenament acompanyada de tot el bon fer que ha anat
deixant al seu pas. Li desitgem el millor i li volem dedicar les paraules d'un bonic poema mentre li
recordem d'una manera molt especial que aquesta escola és casa seva i sempre hi trobarà les portes
Els teus companys i companyes de l'Escola Sant Joan
Poema per a una mestra que es jubila, d'Isabel Barriel
EL JOANET
____________________________ 3 ______________________________
La tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confiança en un mateix, l'esforç de superació, la cooperació i el treball en equip constitueixen un gran potencial educatiu en la formació de les persones. L’activitat física i l’esport és un bon mitjà per treballar aquests valors. Així ho va considerar l’escola Sant Joan quan, a finals de la dècada dels anys 80, va encarregar l’Educació Física de l’alumnat a un tècnic esportiu contractat per l’AMPA. Un dels objectius era aconseguir la participació de tothom. Així va néixer la festa de l’esport, els actuals Jocs Olímpics, gràcies a la iniciativa del tècnic esportiu Felip Bernabeu i a la implicació del professorat del centre.
EL JOANET
____________________________ 4 ______________________________
DISCURS DE LA MANTENIDORA
Hola bon dia a tots!
Primer de tot vull felicitar a tots els Jordis i Jordines, que de ben segur en aquesta escola n’hi ha molts!
També vull donar les gràcies a la vostra escola per haver-me convidat en aquest dia tan especial i poder celebrar amb vosaltres els esperats Jocs Florals ! Bé, i de ben segur que ara molts de vosaltres esteu pensant “ I què carai hi fa la Mireia de la biblioteca aquí”??? Doncs ara us explico: Si feu memòria, us recordareu que cada any per Sant Jordi en aquesta taula hi veieu el director de l’escola, el senyor alcalde, el president de l’AMPA i algun personatge convidat, oi? Algun any han convidat a algun escriptor /a, un altre any a un il· lustrador i aquest any a mi, a una bibliotecària. I quina relació hi ha entre un escriptor, un il· lustrador i una bibliotecària? Doncs que tots remenem llibres. Mireu, l’escriptor, escriu i s’inventa la història dels contes i llibres . L’il· lustrador ens fa les il· lustracions, els dibuixets, que a vegades ens ajuden a entendre millor la història i altres vegades fan més bonic el conte, i la bibliotecària/i som les persones que treballem dins una casa farcida de contes i llibres que és la BIBLIOTECA i remenem molts llibres i contes cada dia, els recomanem a la gent que vénen a la biblioteca, els endrecem... Totes les feines les faig amb algun llibre al davant...Per tant, tots els vostres convidats estimem molt els llibres i la lectura. I és que avui, a més de ser Sant Jordi, patró de Catalunya, també és el Dia Mundial del Llibre. I és festa grossa pels llibres i per això veiem parades i paradetes de llibres per tots els carrers de Berga i pobles de Catalunya... I per què el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre i no ho és el 23 de juny? Doncs perquè el 23 d’abril es recorda a uns escriptors que es van morir fa molts i molts anys. Un 23 d’abril en una ciutat d’Espanya, que es diu Madrid moria un escriptor molt important que es deia Miquel de Cervantes. El mateix dia en un poblet d’Anglaterra es moria en William Shakespeare i uns anys molt més tard a Catalunya, concretament a Palafrugell, es moria en Josep Pla. Per tant es van morir tres escriptors molt i molt importants i calia fer alguna cosa. Així doncs una senyors que manaven en el món dels llibres ( com el Juli) van decidir que a partir d’aquell dia sempre més el dia 23 d’abril seria el Dia Mundial dels Llibres. I com a bibliotecària us vull donar un petit consell. Més ben dit, per uns moments imagineu-vos que sóc una metgessa i us recepto per estar més sans i forts una medicina que es diu: “ dosis de lectura ”; ja sé que quan sortiu de l’escola tots teniu ganes de jugar, córrer, potser jugar amb les wii, les nintendos, els més grans xatejar per mòbil o bé escarxofar-se al sofà a mirar la tele... I tot això ja està bé, PERÒ cal trobar una estoneta per dedicar-la a la lectura, i aquesta estoneta sabeu quina pot ser? Doncs quan us fiqueu al llit, abans de començar a somiar. Tant és que llegiu poc, només una pàgina, però cal llegir i millor poc i sovint que no molt i només de tant en tant !!!. LLEGINT s’aprèn molt, us fareu rics, RICS amb paraules i coneixements i de ben segur que si llegiu sabreu parlar més bé, escriure millor i les vostres notes també milloraran. !! Així doncs només vull desitjar-vos Bona diada de Sant Jordi i Bona lectura !!!!
Mireia Castillo
EL JOANET
____________________________ 5 ______________________________
ACTA DEL XX CERTAMEN LITERARI I
ARTÍSTIC Reunit el jurat de l’apartat artístic del XX CERTAMEN LITERARI I ARTÍSTIC de
l’Escola Sant Joan, el dia 13 d’abril de 2015 a les 12:30h, format pels membres
següents:
- Sr. Josep Maria Puig
- Sra. Eva García
En aquest certamen només hi ha participat l’alumnat d’Educació Infantil.
S’acorda concedir els premis següents del CERTAMEN ARTÍSTIC:
P-3 A - Autor: Paul Sfirnaciuc P-3 B - Autora: Vinyet Casasayas Massana P-4 A- Autora: Hala El Aisati P-4 B- Autor: Aran Vinyes Castells P-5 A- Autora: Carla Carreño Guixé P-5 B- Autora: Júlia Borrero Corominas Cartell : Anna Borrero Corominas Accèssit: Fatou Dieme Berga a 13 d’abril de 2015 La secretària Segell del centre Membres del jurat Elisa Soler Josep Maria Puig Eva García
EL JOANET
____________________________ 6 ______________________________
Reunit el jurat de l’apartat literari del XX CERTAMEN LITERARI I ARTÍSTIC de l’Escola Sant Joan, el dia 21 d’abril de 2015, a les 20:15h format pels membres següents: Sra. Marita Farrero Sra. Glòria Simon Sra. Núria Madirolas S’acorda per unanimitat concedir els premis del CERTAMEN LITERARI a l’alumnat següent d’Educació Primària: Tots els participants han tingut l’opció d’escriure el seu treball en prosa o poesia. 1rA – PROSA Títol: El sol i la lluna Pseudònim: Elsa Autor/a: Daria Andrade Malai 1rB – PROSA Títol: Els planetes Pseudònim: Flor Autor/a: Ariadna Moreno Rovira 2nA –PROSA Títol: El planeta estrany Pseudònim: Pedra Autor/a: Bernat Carrera Hurtado POESIA Títol: La terra de colorins Pseudònim: Planisferi físic Autor/a: Ona Sánchez Márquez 2nB – PROSA Títol: L’Univers Pseudònim: Clàudia Autor/a: Abril Prados Espel POESIA Títol: El planeta Pseudònim: Mini
Autor/a: Rodaina Saidi
3rA – PROSA Títol: Viaespagheti Pseudònim: Master Chef Autor/a: Clara Sánchez Colomé POESIA Títol: Espai Pseudònim: Fada Autor/a: Sheila García Hualpa 3rB – PROSA Títol: Marcianitus Pseudònim: Els Aliens Autor/a: Robin López de las Huertas POESIA Títol: Els planetes Pseudònim: Patum Autor/a: Daniela Nuñez Del Castillo
EL JOANET
____________________________ 7 ______________________________
4tA –PROSA Títol: El planeta verd Pseudònim: Esquirol Autor/a: David Guerrero Casòliva POESIA Títol: El petit Univers Pseudònim : Colibrí
Autor: Brayan Jiménez Norwak
4tB – PROSA Títol: Viatge a l’espai Pseudònim: United Autor/a: Sergi Bessa Grifell POESIA Títol: La nit m’agrada Pseudònim: Papallona
Autor/a: Lluna Bueno Patiño
5èA – PROSA Títol: A la meva estrella Pseudònim: Flòstic Autor/a: Marina Fernández Martínez POESIA Títol: Univers Pseudònim: Iakari Autor/a: Núria Serralta García 5èB – PROSA Títol: Les aventures de Saturn Pseudònim: Pissarra Autor/a: Itziar Raja Vizueta POESIA Títol: Futbol a l’espai Pseudònim: Neymar
Autor/a: Dembo Sane Dieme 6èA – PROSA Títol: Atrapats en el joc Pseudònim: Ximixurri Autor/a: Enric Baños Tor POESIA Títol: L’espai Pseudònim: Murga Autor/a: Mauri Roset Verdaguer 6èB – PROSA Títol: Viatge al regne del sol Pseudònim: Catalunya Autor/a: Irati García Córdoba POESIA Títol: L’espai Pseudònim: Undertaker
Autor/a: Pau Hinojo Sánchez Els membres del jurat: Núria Madirolas Marita Farrero Glòria Simon Berga, 21 d’abril de 2015 La secretària : Segell del centre
Elisa Soler Pons
EL JOANET
____________________________ 8 ______________________________
ANNA BORRERO COROMINAS
CARTELL
EL JOANET
____________________________ 9 ______________________________
FATOU DIEME
ACCÈSSIT
EL JOANET
____________________________ 10 ______________________________
P3 A
PAUL SFIRNACIUC
EL JOANET
____________________________ 11 ______________________________
P3 B
VINYET CASASAYAS MASSANA
EL JOANET
____________________________ 12 ______________________________
HALA EL AISATI
P4 A
EL JOANET
____________________________ 13 ______________________________
P4 B
ARAN VINYES CASTELLS
EL JOANET
____________________________ 14 ______________________________
P5 A
CARLA CARREÑO GUIXÉ
EL JOANET
____________________________ 15 ______________________________
P5 B
JÚLIA BORRERO COROMINAS
EL JOANET
____________________________ 16 ______________________________
1r A
Títol: El Sol i la Lluna Autora: Daria Andrade Malai
EL JOANET
____________________________ 17 ______________________________
1r B
Títol: Els planetes Autora: Ariadna Moreno Rovira
EL JOANET
____________________________ 18 ______________________________
EL PLANETA ESTRANYEL PLANETA ESTRANYEL PLANETA ESTRANYEL PLANETA ESTRANY
Hi havia una vegada un nen que li agradava el planeta
blau. De sobte, es va transformar en un planeta de color
marró i negre. Resulta que l'havien contaminat. Després va
anar a l'escola. Hi havia una senyoreta nova que els va dir:
demà anirem d'excursió al planeta estrany. Ens
emportarem una bossa per treure la brutícia i també una
bombona amb oxigen. Finalment, van arribar al planeta
estrany i van agafar les bosses i apa, a netejar! Des de la
Terra, el planeta tornava a brillar. Vet aquí un gat, vet aquí
un gos, i aquest conte ja s'ha fos.
Pseudònim: Pedra
Autor: Bernat Carrera Hurtado
2n A
EL JOANET
____________________________ 19 ______________________________
LA TERRA DE COLORINSLA TERRA DE COLORINSLA TERRA DE COLORINSLA TERRA DE COLORINS
A la Terra visc,
hi ha tants colors
que sembla que sigui de París.
De dia el sol és groc,
de nit la lluna és blanca
i les flors del dematí
són com l'arc de Sant Martí.
La Terra des de dalt es veu blava
perquè hi ha el mar que no s'acaba.
Si t'estires a l'herba d'un prat
de color verd estaràs decorat.
Ara ja ho has vist,
en un món de colorins visc.
Pseudònim: Planisferi físic
Autora: Ona Sánchez Márquez
2n A
EL JOANET
____________________________ 20 ______________________________
L’UNIVERSL’UNIVERSL’UNIVERSL’UNIVERS
Hi havia una vegada un astronauta anomenat Lluc que volia anar a l’espai. Un dia, va agafar i coet i va sortir disparat cap a l’univers. Estava ben emocionat, tot era molt bonic i li agradava molt. Ell no havia anat mai a l’univers. Va veure una estrella molt bonica i li va demanar si volia ser la seva amiga. Es van fer amics, i després van anar a veure la Lluna per fer-se amics. Així va ser com, de mica en mica, es van fer amics, es van fer amics de tot el món i l’univers, i van poder viure feliços per sempre més.
Pseudònim: Clàudia Autora: Abril Prados
2n B
EL JOANET
____________________________ 21 ______________________________
EL PLANETAEL PLANETAEL PLANETAEL PLANETA
La lluna sona com pruna el sol sona com gira-sol
el planeta sona com galeta l’estrella sona com ella.
El sol és una esfera
que a l’espai sempre espera.
Pseudònim: Mini
Autora: Rodaina Saidi
2n B
EL JOANET
____________________________ 22 ______________________________
VIAESPAGUETI!
A l’altra punta de l’espai hi havia una galàxia que es deia Viaespagueti, però no era una
galàxia qualsevol, sinó on els planetes eren molt i molt petits, de moltes formes
geomètriques i de colors diferents.
Hi havia milers de planetes! Cada planeta tenia uns 18 animals aproximadament. En el
planeta rombe hi vivia una família de 18 llops i la mare lloba esperava 7 cadells. El pare
llop va pensar:
- Si d’aquí poc neixen 7 llobatons, en aquest planeta ja no hi cabrem!!
Pensant, pensant, al pare llop se li va acudir una idea genial. La idea era que el planeta
esfera els ajudés rodolant fins a una altra galàxia on poguessin fer una nova vida.
I dit i fet. Tots els llops del planeta rombe es van carregar a sobre el planeta esfera.
El planeta esfera va dir:
- Som-hi!!!
Per equivocació el planeta esfera es va perdre per la via làctia. Els va agradar el
planeta Terra i allà es van quedar, en aquell preciós planeta blau. Van aterrar als
Pirineus, i des d’aquell temps són els llops d’aquestes muntanyes.
I conte contat, ja s’ha acabat I si no és mentida, serà veritat!
Pseudònim: MASTER CHEF
Autora: Clara Sánchez Colomé
3r A
EL JOANET
____________________________ 23 ______________________________
ESPAI
A l’espai m’agradaria anar
I les estrelles veure brillar.
La Lluna és la meva amiga
I m’acompanya quan estic adormida.
La Terra és de color,
Verd, blau i marró.
El Sol em dóna escalfor
I a vegades molta calor.
Pseudònim: FADA
Autora: Sheila García Hualpa
3r A
EL JOANET
____________________________ 24 ______________________________
MARCIANITUS A l’espai hi havia dos marcianitus. Un es deia “ Jam” i l’altre “Conixame”, eren germans i vivien a Saturn. A Saturn hi havia un poble que es deia Torixama. També hi havia un exèrcit de marcianets i un altre d’ aliens, perquè cada poble tenia un exèrcit d’aliens i un de marcianitus. En Jam va dir-li a Conixame: - Per què no anem a veure el nou cap? - Sí. Quan van anar a veure el cap era molt estrany. I aquest els va dir: - Digueu-li a tota la població de Torixama que us acompanyin a Júpiter al poble de Torinata a atacar els àliens d’allà. En Jam va comentar: - Doncs, digueu al ferrer que ens faci unes armadures de ferro. - Però el ferrer no pot fer tantes armadures! - va dir el cap – Però sí que pot fer armadures per els més forts del poble. En Jam, va tenir una idea i va dir: - Per què no anem a Júpiter i els demanem la pau? - Ho podem intentar – va dir el cap-. I així ho van fer, van anar a Júpiter i van anar a parlar amb el cap dels aliens. I en Jam va dir-li: - Volem demanar la pau! - Sí – va dir el cap- , però amb una condició: m’ heu de donar ” la joia de la rata”. En Jam, va anar a buscar “la joia de la rata” i li va donar. I així va ser com va començar la pau. I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat!
Pseudònim: “ Els aliens” Autor: Robin López de las Huertas López
3 B
____________________________
perquè té un preciós color.
La Terra és la meva preferidaperquè ens dóna la vida.
i el preferit del meu cosí.
que fins i tot hi cap un gegant.
Saturn té moltes anelles
El planeta Neptú és lluny d’aquíi és el que m’agrada a mi.
EL JOANET
____________________________ 25 ______________________________
ELS PLANETES
El Mercuri és bonic
petit i divertit.
Venus és el millor perquè té un preciós color.
La Terra és la meva preferida
perquè ens dóna la vida.
Mart és el nostre veí i el preferit del meu cosí.
Júpiter és tan gran
que fins i tot hi cap un gegant.
Saturn té moltes anelles però són molt velles.
Al planeta Urà
no s’hi pot anar.
El planeta Neptú és lluny d’aquí i és el que m’agrada a mi.
Pseudònim: “ Patum” Autora: Daniela Núñez del Castillo
______________________________
Autora: Daniela Núñez del Castillo
3r B
____________________________
EL PLANETA VERD Una vegada hi havia que estaven buscant un planeta on poguessin viure. Van anar buscant fins que van trobar un planeta de color verd i s’hi acostar. En aterrar van veure que era verd perquè estava ple de plantes. El príncep es va acostar a una i de cop la planta va parlar i va dir:
- Hola, qui sou vosaltres?
- Hola, jo em dic Príncep i ell és el Pau. Aquí tots sou plantes?
- Sí- va dir la Flora
- És clar que sí –
- Gràcies. Heu d’ajudar
assecant i necessito una terra d’estrelles
troba al forat del temps, a l’espai. Però com que no tinc nau
no puc anar a buscar
- Tranquil·la nosaltres hi anirem!
La Flora els va donar el mapa i van anar a buscar la terra d’estrelles. Primer havien d’anar a la cascada universal, després al bosc dels cent roures i per últim a la casa de la terra on trobarid’estrelles. El Príncep i el Pau no van trigar gaire i la cascada se’ls va emportar fins al bosc dels cent roures i al centre del bosc hi havia la casa de terra. Van entrar i van agafar la terra d’estrelles.Van tornar. La Flora va portar la teles plantes mortes van tornar a la vida. El Príncep i en Pau van decidir quedar-se en aquell planeta verd.
4t A EL JOANET
____________________________ 26 ______________________________
EL PLANETA VERD
hi havia un príncep i el seu amic, que es deia Pau, que estaven buscant un planeta on poguessin viure. Van anar buscant fins que van trobar un planeta de color verd i s’hi
En aterrar van veure que era verd perquè estava ple de plantes. El príncep es va acostar a una i de cop la planta va parlar i va dir:
Hola, qui sou vosaltres?- Jo em dic Flora.
Hola, jo em dic Príncep i ell és el Pau. Aquí tots sou plantes?
va dir la Flora – Em podeu ajudar?
– va dir el príncep.
Gràcies. Heu d’ajudar el meu planeta, és que s’està
necessito una terra d’estrelles que només es
troba al forat del temps, a l’espai. Però com que no tinc nau
buscar-ho.
Tranquil·la nosaltres hi anirem! – va dir el Pau.
va donar el mapa i van anar a buscar la terra
Primer havien d’anar a la cascada universal, després al bosc dels cent roures i per últim a la casa de la terra on trobari
El Príncep i el Pau no van trigar gaire i la cascada se’ls va emportar fins al bosc dels cent roures i al centre del bosc hi havia la casa de terra. Van entrar i van agafar la terra d’estrelles.Van tornar. La Flora va portar la terra al centre del planeta i totes les plantes mortes van tornar a la vida. El Príncep i en Pau van
se en aquell planeta verd.
Pseudònim : EsquirolAutor: David Guerrero Casòliva
______________________________
un príncep i el seu amic, que es deia Pau, que estaven buscant un planeta on poguessin viure. Van anar buscant fins que van trobar un planeta de color verd i s’hi van
En aterrar van veure que era verd perquè estava ple de plantes. El príncep es va acostar a una i de cop la planta va parlar i va dir:
Hola, jo em dic Príncep i ell és el Pau. Aquí tots sou plantes?
s que s’està
que només es
troba al forat del temps, a l’espai. Però com que no tinc nau
va donar el mapa i van anar a buscar la terra
Primer havien d’anar a la cascada universal, després al bosc dels cent roures i per últim a la casa de la terra on trobarien la terra
El Príncep i el Pau no van trigar gaire i la cascada se’ls va emportar fins al bosc dels cent roures i al centre del bosc hi havia la casa de terra. Van entrar i van agafar la terra d’estrelles.
rra al centre del planeta i totes les plantes mortes van tornar a la vida. El Príncep i en Pau van
squirol David Guerrero Casòliva
EL JOANET
____________________________ 27 ______________________________
L’ESPAI
La Terra gira,
gira al voltant del Sol.
El Sol és molt calent,
calent com les estrelles.
Les estrelles són brillants,
brillants com l’or.
L’or fa llum, llum d’estels.
La lluna és a prop,
a prop de la Terra.
la Terra és bonica,
bonica i lluent.
Pseudònim : Colibrí Autor: Bryan Jiménez Norwak
4t A
EL JOANET
____________________________ 28 ______________________________
VIATGE A L’ESPAI
Hi havia una vegada a la Terra una companyia d’astronautes anomenada astronautes XL. En aquesta companyia hi havia dos nois molt llestos que volien anar a l’espai. Els xicots es deien Oriol i Arnau. Unes setmanes després van emprendre el viatge a l’espai i van enlairar-se a milers i milers quilòmetres per hora. Estaven enmig de l’espai tranquils i menjant, però de cop i volta el coet va començar a donar voltes i van haver d’aterrar en un planeta que es deia planeta Gelatina. Un cop allà, van veure un poble i un castell fet de gelatina de color taronja. Van endinsar-se en el poble i els van segrestar uns extraterrestres que portaven unes llances a les mans. Els van portar fins el castell.
- Si us plau, deixeu-nos anar!- va dir l’Oriol.
- Això mateix!! Va repetir l’Arnau.
- Ni us ho penseu estrangers!- va dir l’extraterrestre.
Un cop van arribar al castell van veure el rei que regnava en el planeta Gelatina, i el rei en veure’ls va dir:
- Poseu-los a la presó, i sobretot que no s’escapin, d’acord?
A la presó els van tancar dins d’una habitació feta de gelatina. - Ho tindrem difícil.- Va dir l’Oriol.
- Tan sí com no ens escaparem d’aquest planeta- Va contestar l’Arnau
tot convençut.
Van estar dies i dies pensant com escapar-se d’aquella presó, però un dia finalment a l’Oriol se li va acudir una idea.
- Sí que som rucs Arnau! Si el planeta és de gelatina ens l’haurem de
menjar!
- És veritat!!! Com no hi hem pensat abans.- Va dir l’Arnau.
I dit i fet, van començar a rosegar la gelatina i van poder sortir sans i estalvis d’aquell castell, van pujar al coet i van tornar a la Terra. Un cop van arribar a terra, ho van explicar tot a tothom i és així com la companyia d’astronautes XL van resoldre un altre cas.
Pseudònim: United Autor: Sergi Bessa Grifell
4t B
____________________________
LA NIT M’AGRADA
És de nit, surten les estrellesm’estiro a terramirant la lluna vermella.
Una estrella m’il·luminades del cel em somriujo les veig totes juntes,com si fossin un riu.
La nit és molt curta,el dia és llarg,em tapo amb la mantaque el Sol surti ja!
Ja és de dia,el Sol ha sortit,ja no hi ha estrelles,i a jugar s’ha dit!
EL JOANET
____________________________ 29 ______________________________
NIT M’AGRADA
surten les estrelles, m’estiro a terra mirant la lluna vermella.
Una estrella m’il·lumina, des del cel em somriu, jo les veig totes juntes, com si fossin un riu.
La nit és molt curta, el dia és llarg,
tapo amb la manta e el Sol surti ja!
Ja és de dia, el Sol ha sortit, ja no hi ha estrelles, i a jugar s’ha dit!
Pseudònim: Papallona Autora: Lluna Bueno Patiño
______________________________
4t B
EL JOANET
____________________________ 30 ______________________________
A LA MEVA ESTRELLA
Estació Espacial , 10 de maig de 1992
Estimat pare,
T’estranyaràs en veure que t’escric, ja que fa anys que no ens parlem. Sé que vas
fer malament d’anar-te’n, de marxar i de no tornar mai més, i oblidar-te de la
mare i de mi. Però ara, des d’aquí dalt només puc pensar amb tu:
-” Per què vas marxar quan et necessitava? Per què no vas ser el pare que volia
tenir? Per què no vas tornar?...”.
No t’escric per culpar-te per no haver-me contestat totes aquestes preguntes ni
per no haver-me vingut a veure, tan sols volia algú que m’hagués pogut guiar en
aquest camí.
I aquí en la immensitat de les estrelles i en la solitud de l’espai, m’he adonat de
que malgrat vas cometre un gran error, jo sóc part de tu, igual que el meu fill té
una part de tots dos. I encara que jo hagi estat tantes nits darrera la porta esperant
que tornessis, et perdono i vull que siguis el meu pare altra vegada. Quan torni,
m’agradaria que coneguessis al meu fill, el teu nét, perquè vull que tingui l’avi
que es mereix. M’agradaria que estiguessis aquí dalt, al meu costat, ara que la
mare ja no hi és.
Des d’aquí veig milions d’estrelles que em guien, però jo no les necessito,
només et necessito a tu, la meva estrella.
He fet molts viatges, i en cap d’ells l’he pogut trobar aquella estrella brillant que
sempre t’ajuda i que mai et falla. Voldria que aquesta estrella fossis tu, el meu
pare, que seria millor que totes les estrelles d’aquest univers que m’envolta.
Agrairia que tornessis al meu costat. T’estimo molt.
Amb molt d’amor,
El teu fill, Tom.
Pseudònim: Flòstic 5è A
Autora: Marina Fernández Martínez
5è A
EL JOANET
____________________________ 31 ______________________________
UNIVERS
Quan miro les estrelles,
mai trobo un estel “fugaç”.
No sé si la Lluna el tapa
o és que no sé imaginar.
Molts planetes ens envolten
però no els veus amb ulls de nen
si no és que tens un telescopi
que sigui molt potent.
Vull ser astronauta
per veure l’univers i més enllà
per poder sortir del planeta
però no sé on viatjar.
L’univers m’intriga,
el cel em fa somiar.
Espero quan sigui gran,
poder-hi arribar.
Pseudònim: Yakari
Autora: Núria Serralta García
5è A
EL JOANET
____________________________ 32 ______________________________
Les aventures de Saturn
Em dic Saturn i visc a l’espai. Sóc un planeta que viu moltes aventures. Hi ha
planetes que es burlen de mi, diuen que és impossible que visqui aventures com les que explico, però tant se val. La millor aventura que he viscut tracta sobre un viatge i comença així:
- Un dia, que la llum del sol m’il·luminava només una mica, estava parlant amb
Júpiter sobre una aventura i em vaig començar a enlairar. Júpiter no es podia creure el que veia, ara es començava a creure les meves històries. Em vaig trobar que no tenia ningú al davant només una immensa foscor que hi havia a l’espai. Vaig volar pel damunt del Sol i dels altres planetes, tota l’estona donant voltes. A la quarta o cinquena volta, quan ja estava una mica marejat, vaig entrar a l’atmosfera de la Terra. Era molt difícil entrar perquè cada vegada que ho intentava m’expulsava de la seva atmosfera. Al final, després de molta estona, ho va aconseguir. Vaig observar al meu voltant i vaig veure els meus anells que giravoltaven sense mi. De sobte va aparèixer una mena de nau que sortia de la Terra, uns aparells molt estranys que voltaven per sobre d’ella i que mai no havia vist i la Lluna, a la que ja coneixia perquè és amiga de les meves llunes, quin embolic... Per sobre la superfície de la Lluna hi havia una persona amb un vestit espacial que el cobria, com si no poguessin respirar dins de l’espai, plantant una mena de bandera. Finalment, vaig passar un altre cop per sobre del Sol i, quina calor! Després ja tornava a ser al meu estimat lloc. Però la història no acaba aquí, Júpiter, Mart, Neptú i la Terra que no em creien fins aleshores, es van enlairar amb mi i van voltar per tot l’espai i altres galàxies. Va ser impressionant volar amb els meus nous amics, ningú s’hagués esperat que les meves històries fossin reals. Vam tornar al nostre apreciat lloc, perquè estàvem cansats del viatge inesperat.
La història és vella, però tot i així no la podeu explicar a ningú perquè Saturn m’ho va confiar a mi. Pseudònim: Pissarra
Autora: Itziar Raja Vizueta
5è B
EL JOANET
____________________________ 33 ______________________________
FUTBOL A L’ESPAI
A l’espai jugo a futbol
però la pilota va on vol.
Primer al planeta Terra
on hi vaig trobar una serra.
A la Lluna vaig tocar un peix
que em sembla que es deia Aleix.
A Saturn es va amagar
però jo volia jugar.
Vaig xutar-la cap a Urà
on va caure en terreny pla.
Després va saltar a Neptú
que tenia un gran tutú.
Va votar cap a Plutó
i vaig fer-li un petó.
Va caure en unes roques,
per sort n’hi havia poques.
L’últim bot va rebotar
i un gran gol va marcar!
S’ha acabat la poesia
aconseguint el que volia.
Pseudònim: Neymar Autor: Dembo Sane Dieme
5è B
EL JOANET
____________________________ 34 ______________________________
ATRAPATS EN EL JOC
En una tarda d’estiu, en la ciutat de ‘’Brikend’’, un grup de joves van anar a jugar a casa d’en Jordi, que tenia l’últim joc de consola que havia sortit al mercat: ‘’Allyens 13’’ i es van passar tota la tarda jugant. L’endemà es van tornar a trobar al mateix lloc però aquest dia sí que va passar una cosa ben estranya, el joc al que jugaven se’ls va empassar! Tot d’una en Martí, el més fort de la colla, va dir: - On som ? - Al nivell 1 –va respondre en Marc – - Com que el nivell 1? – va insistir en Martí – - Sí home,... el del joc. Mira, si ens passem tot el joc crec que podrem tornar a casa, però si no ens el passem quedarem atrapats en el joc! I així ho van fer. En Jordi, com que era el que tenia el joc, es sabia molt bé els cinc nivells, i ell seria qui els guiaria. El primer era en un planeta desert. L’únic que hi havia era sorra i palmeres. La màquina del joc els va transportar en el primer nivell on havien d’aguantar tres dies calorosos en el desert. El primer que van fer, quan van arribar allà, va ser buscar aigua i refugi a més de superar tots els obstacles dispersos en el recorregut, i el Pau, que era el que treia més males notes, sense pensar va dir: - Anem a jugar ? - No! –va respondre en Martí tot enfurismat, que li hagués clavat els cinc dits a la cara... Ara el que has de fer és venir amb nosaltres a buscar aigua i refugi. Al cap d’uns instants... - He trobat aigua! –va dir en Jordi que era el més alt de la colla, però jo no hi passo! - Si vols ja ho faig jo! – va dir en Lluís que era el més baix – I així van passar els tres dies fins que van aconseguir superar la prova. Ara ja havien passat el primer nivell, així que la màquina els va transportar cap al segon nivell: el planeta dels núvols. En aquest planeta hi feia aire gèlid, així que la màquina els va portar uns abrics perquè es poguessin abrigar. Els núvols anaven de sud a nord i d’ est a oest. En el videojoc hi havia com unes canyes per xuclar l’aigua que s’havia condensat en el núvol i seguidament beure-se-la. També es van poder alimentar a base de núvols de sucre. Per refugiar-se van usar núvols que en aquest cas eren com cotó fluix. Aquest món havia requerit un gran esforç per a tot al grup, així que quan van haver superat tots els obstacles , la màquina els va transportar cap al nivell tres. El nivell tres era el planeta del gel. Era un planeta originari del pol nord. No hi havia ni un pam de sorra, herba... tot era glaç. El màxim obstacle en aquest nivell eren els pingüins i el glaç. -Podríem fer un iglú- va proposar en Marc- I tots van fer que sí amb el cap. Fer un iglú requeria un gran esforç físic, així que s’ho van repartir: En Lluís i en Pau tallaven els trossos de gel, en Martí els passava al Jordi per col·locar-los i en Marc deia on havien d’anar. El joc, abans d’iniciar aquest món, els va donar uns abrics, un encenedor, unes manyoples, uns gots, una serra, una corda i un ganivet. El refugi ja el tenien (l’ iglú), però els faltava l’aliment necessari per no morir-se, així que a base d’una corda i un ganivet va poder atrapar a uns pingüins que van trobar per allà, i l’aigua la van extreure del glaç fos. Tot i que van passar molt fred i estaven cansats ho van aconseguir amb la col· laboració de tots. El nivell quatre hi va haver un canvi molt radical, de la neu i el gel van passar a la platja, en una illa molt càlida. L’aigua d’aquell lloc era cristal·lina, es veien les piranyes nedant en el mar. En Lluís, que era un poruc va exclamar: - Què són això ?
6è A
EL JOANET
____________________________ 35 ______________________________
- Són piranyes –va contestar-li en Marc- El joc ara els proposava sobreviure tres dies en aquella illa que l’únic que hi havia eren piranyes, cocos i altres fruits tropicals. Quan van arribar a l’illa en Pau es va enfilar en un arbre i des d’allà va veure una cova on s’hi veia un riu al seu costat. Així que van decidir fer-li cas i anar-hi, i allò que deia era ben cert. Van decidir passar la nit en aquella cova i quan tinguessin set podien anar al riu, i per menjar podrien caçar una piranya. En Marc va pensar de fer una llança per caçar-la i la usaria en Martí perquè era el més valent, tot va sortir bé i ja que hi eren, en van caçar per els tres dies. Ara els quedava l’últim nivell: el Planeta Volcànic. Sobreviure allà era molt difícil i per això la màquina els va donar material necessari: un vestit espacial i una bombona d’oxigen. Tot anant cap allà estaven molt espantats per no cremar-se i ... tot de cop es van retrobar a la sala d’estar de casa d’en Jordi. Tots van exclatar d’alegria i en Jordi va dir: No em compraré cap més videojoc. Mai mes...
Pseudònim: Ximixurri Autor: Enric Baños Tor
L'ESPAI
Si a l'espai pogués anar
els planetes visitaria, a les estrelles dormiria
i podria mil llocs explorar.
Si a l'espai pogués anar
per la Lluna caminaria
i pel cosmos passejaria
tanta estona com pogués estar.
Si a l'espai pogués anar
els marcians descobriria
i aventures viuria
nit i dia sense parar.
Si a l'espai pogués anar
tindria temps per somiar
en una nova Terra
sense brutícia ni guerra.
Pseudònim: Murga Autor: Mauri Roset Verdaguer
6è A
EL JOANET
____________________________ 36 ______________________________
VIATGE AL REGNE DEL SOL
Un dia, jo estava molt tranquil·la a la classe quan la professora ens va dir que baixessin al pati un moment, que havien de veure una cosa estranya anomenada eclipsi solar. N’havien parlat a la classe, amb les amigues ... però la veritat és que em resultava una mica nou tot allò. Tampoc era que em fes por, però com que m’havien dit que si el miraves, podia fer-te mal als ulls i et podies quedar cega, no gosava contemplar-lo bé. Quan era allà, el meu cervell es va començar a imaginar que els meus peus s’enlairaven de terra i anaven en direcció al Sol, l’escola era cada vegada més petita; després Berga, la meva ciutat, semblava un cau de formigues. Finalment es podia veure tot el país, Catalunya. Es veien els edificis més grans i importants, aquells que hem estudiat a escola, això sí, cada vegada feia més i més calor. Cada vegada em donava més la sensació d’haver de xocar contra aquell cel immens. Veia que cada vegada era més a prop i pensava: - Com serà xocar contra això? Dur com una pedra? Tou com el cotó fluix? Cada vegada estava més a punt de saber-ho. Fins que... tanco els ulls i espero... Espero i els torno a obrir i veig que una bola brillant amb bigoti em deia que era obligatori visitar el gran Regne del Sol (o com ho diem nosaltres “Via Làctia”) amb ulleres de protecció. Me’n poso unes i continuo pujant, ara sí, a punt de xocar-hi, però al final no va resultar res més que unes pessigolletes. Tot i portar ulleres, havia d’apartar la vista per aquell Sol enlluernador. Cada vegada tenia més por, m'assegurava que les ulleres no em caiguessin, mirava el Sol per assegurar-me que funcionessin... Finalment arribo al gran Sol, era un castell lluent i cada soldat era una estrella. Em van rebre molt bé, vaig pensar que era la meva oportunitat de preguntar-li per què passa això de l'eclipsi. Ens vam asseure en una gran taula ben parada i, gairebé a l'altra punta, veia una bola que brillava més que res, era el rei Sol. Vam passar tot l’àpat xerrant de coses d'allò més interessants: que si un pobre noi es va socarrimar per intentar atacar el castell, que si l'un, que si l'altre... El que em va cridar més l'atenció va ser que en aquell estrany castell del Regne del Sol només hi entrava la gent amb bones intencions, per això la gent que havia intentat arribar-hi de males maneres havia acabat morta. Tot va anar bé fins que vaig dir la paraula Lluna, es va enfadar moltíssim, va començar a cridar i va ordenar als seus guàrdies que em tanquéssim a la presó. Allà, m'hi vaig trobar la Lluna, plorant i suplicant pietat. No comprenia res, la Lluna m'anava explicant tota la història, entre plors, i el que vaig entendre va ser d'allò més graciós. Resulta que fa molt i molt temps els avantpassats de la Lluna i el Sol eren tractats com déus pels humans, a la prehistòria el Sol era el més important de tots. Passats els anys la Lluna va passar a ser el centre. El Sol es va enfadar molt i va pensar que si empresonava la Lluna i no deixava que
6è B
EL JOANET
____________________________ 37 ______________________________
sortís per les nits, ell tornaria a ser ell el millor. Passats encara més anys allò que abans era un enfrontament va anar passant a ser una taca en la seva història. El Sol va reflexionar i va pensar que no era pas culpa de la Lluna que la tractessin així, per això de tant en tant representen aquell moment de la història en que la Lluna no sortia per les nits i cada dia es veien eclipsis. De cop sento que algú em crida: -Irati, Irati, Irati! Era la Judit, la meva millor amiga. - T'has tornat a encantar! Ens toca veure l'eclipsi! -Es veritat, l'eclipsi!!!
Pseudònim: Catalunya
Autora: Irati García Córdoba
L’ESPAI
El meu somni és viatjar. i amb les mans el cel tocar.
També voldria volar, i l’espai infinit observar.
Observar els planetes
tal com pilotes gegants. Estirar-me amb les estrelles I explicar els meus relats.
L’espai seria la meva casa on pogués sempre anar.
Però amb la Lluna i el Sol mai podria quedar.
Quantes coses jo faria
si estigués amb els marcians! Però aquí, sol, a la Terra només em queda somiar.
Pseudònim : Undertaker
Autor: Pau Hinojo Sánchez
6è B
EL JOANET
____________________________ 38 ______________________________
PASSATEMPS
EL JOANET
____________________________ 39 ______________________________
Dibuix portada: Cristian Plata Dibuix contraportada: Alba Comellas
____________________________
EL JOANET
____________________________ 40 ____________________________________________________________
![Sant Antoni - Stella Maris - Orosol Hotel · [ ]7 1 2 Sant Antoni - Stella Maris Sant Antoni - Port des Torrent Sant Antoni - Sant Rafel - Eivissa [ ]13 4 5 6 Sant Antoni - Cala de](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/5f3d90e6d6626a2ec83570af/sant-antoni-stella-maris-orosol-7-1-2-sant-antoni-stella-maris-sant-antoni.jpg)
