El llenguatge visual per Jorge Guisado
-
Upload
larrybird -
Category
Art & Photos
-
view
57 -
download
3
Transcript of El llenguatge visual per Jorge Guisado
EL LLENGUATGE VISUAL
Realitzat per: Jorge Guisado Fradera
Característiques de la imatge
La iconicitat es
refereix a la semblança de la imatge amb la realitat exterior.
Com més semblants sigui l’efecte més icònica serà la representació.
Iconicitat
Suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries.
Abstracció
El grau d’iconicitat o abstracció dependrà del
valor d’identitat d’allò representat respecte a la realitat. Una imatge serà purament icònica quan mostri un fragment de la realitat tal com pugui aparèixer davant la nostra visió normal. Iconicitat vindria a ser sinònim de realitat. Pel contrari, una imatge serà més abstracta com més allunyada sigui aquesta de qualsevol referent de la realitat.
Iconicitat-Abstracció
La senzillesa o complexitat d’una imatge depèn de
l’estructura de l’objecte, la quantitat
d’elements que conté. Des del punt de vista
de la percepció visual, la inclusió de més de 4
elements que difereixen en color.
Senzillesa o Complexitat
Comporta l’associació
de la imatge amb determinants sentiments. S’han elaborat escales tancades per a la valoració valoració de les connotacions seguint la tècnica del diferencial semàntic d’Osgood.
La connotació
És el significat objectiu
d’un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen per convenció i que es recull en obres normatives com els diccionaris; no està tan subjecte al canvi com la connotació o sentit subjectiu.
La denotació
Les imatges
polisèmiques són les que fan possibles diferents interpretacions.
La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge.
Polisèmia
La massificació de la
comunicació per imatges produeix la repetició d’esquemes, la propagació de l’estereotip.
Algunes imatges que ens sorprenen perquè són originals, tenen un toc diferent en allò que representen o en la forma gràfica de representar-ho.
Estereotip-Originalitat
La
imatge gràfica es pot definir com una informació elaborada per un emissor amb un material.
Estructura de la imatge
Consisteix en l’organització dels seus
elements en un espai determinat.- Composició horitzontal: equilibri, calma, quietud...- Composició vertical: acció, força, tensió...- Composició diagonal: desequilibri,
originalitat...- Composició cíclica: Complicació,
dinamisme, moviment.
Composició
Composició Horitzontal
Composició Vertical
Composició Diagonal
Composició Cíclica
El pla es l’espai que
presenta una imatge en relació amb els seus components. El pla que s’utilitza en cada imatge està en funció de les necessitats expressives de l’emissor o de les particularitats del tema.
Els Plans
Mostren més espai que objectes:
Gran Pla General
Pla General
Pla De Conjunt
Plans Llargs
Mostren un equilibri entre espai i objectes.
Pla Mig
Pla Americà
Plans Mitjos
Mostren més objectes que espais:
Primer Pla
Pla de Detall
Plans Curts
Es poden adoptar els
recursos expressius de la llengua en la composició de la imatge. Fet que provocarà un impacte més gran i cridarà més l’atenció en els receptors.
Recursos Expressius de la Imatge
Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.
Comparació
Donar als objectes qualitats humanes, trets
propis de les persones.
Personificació
Substituir allò que es vol mostrar per una altra
cosa amb la que guarda alguna relació.
Metàfora
Consisteix
en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.
Hipèrbole
Es tracta de
mostra un objecte presentant-ne només una part, de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.
Sinècdoque
La funció informativa (mostra una realitat: es
capta un tros de vida per a poder evocar-lo o mostar-lo), l’expressiva, la poètica i la suggestiva. Aquestes són les funcions bàsiques, però no pas les úniques.
Funcions de la imatge
És la funció del
llenguatge orientada al context. Al ser el context tot allò extra comunicatiu, la funció informativa o referencial tracta només successos reals i comprovables, ja que no són opinions ni coses subjectives.
Funció Informativa/Referenci
al
És la funció
orientada a l’autor de la imatge, expressió directa del subjecte anunciador davant d’allò sobre el que està informant.
Funció Emotiva o Expressiva
És la funció orientada
al missatge. Apareix sempre que la expressió atrau l’atenció sobre la seva forma.
Aquesta funció es basa en el missatge i es relaciona amb la imatge en general.
Funció Poètica o Estètica
Aquesta funció va dirigida a convèncer
l’espectador i la que domina en les imatges publicitàries.
No és la història del producte sinó una història en què el producte apareix en relació als protagonistes.
Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no sent aparentment captades per l’individu, arriben fins al seu cervell i s’hi registren de forma inconscient, impossibilitat un filtratge crític.
Funció Suggestiva o Connotativa
Les imatges sempre són signes de quelcom aliè
que incorporen diversos codis comunicatius: uns de generals, altres específics, com el codi gràfic o el de la relació compositiva. Per llegir de forma comprensiva les imatges es necessari conèixer aquests codis.
Les característiques de la imatge (iconicitat, senzillesa, monosèmia, connotació, originalitat) poden utilitzar-se per a reforçar intencionadament el sentit d’un missatge icònic en el moment de crear-lo.
Codificació Visual
És el que anomenem
enquadrament i dóna una idea de la nostra posició física. La posició de l’observador és fonamental en la creació de sentit d’algunes imatges que provoquen la complicitat entre l’observador i el personatge.
Codi Espacial
Al analitzar una
imatge és important aturar-nos en la sensació que ens produeix l’actitud i la gestualitat de les figures que apareixen. Els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana.
Codi Gestual
L’escenografia és un
instrument per a la creació de matisos significatius. També pot col·laborar en la presentació deformada de la realitat.
Codi escenogràfic
Llum frontal: Aixafa les figures contra el fons i
els dona un aspecte irreal. Llum posterior: Permet separar les figures del
fons i afegeix tridimensional. Llum lateral i zenital: Accentuen els volums i
el relleu, però si la llum no és equilibrada accentua els contrastos deformats.
Llum de baix a dalt: Pot produir deformacions inquietants. Els efectes d’inquietud o de terror sempre van acompanyats d’una il.luminació especial per a subratllar l’angoixa.
Codi Lumínic
Llum Frontal
Llum Posterior
Llum lateral i zenital
Llum de baix a dalt
Tota comunicació
simbòlica implica un procés d’abstracció, ja que treballarem amb conceptes, amb realitats immaterials. Es poden establir relacions entre els símbols. Els símbols són instruments per al disseny d’un missatge concret.
Codi simbòlic
La codificació gràfica està vinculada als
instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.
Els objectius amb un gran angle de visió augmenten la sensació de profunditat.
Els teleobjectius apropen l’objecte i provoquen sensació d’aixafament.
L’Enfocament/Desenfocament, que sovint s’utilitza com a element expressiu. La part enfocada de la imatge tendeix sempre a destacar.
Codis gràfics
Les relacions poden
ser reals entre els objectes representats o poden ser potenciades per la composició de la imatge, amb ajuda de la codificació espacial i lumínico-cromàtica.
Codi de relació
Lectura tipográfica: és la que segueix un
mètode similar a l’utilitzat en la lectura d’un text.
La lectura gelstàtica, per la seva banda, implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció.
Segons Abraham Moles, seguint la teoria de la informació, quan la quantitat d’informació d’una imatge no és massa gran, la imatge es percep com una totalitat.
Lectura d’Imatges
ELEMENTS Dades observades: gràfiques i
verbals. ESTRUCTURES Relació entre els elements
gràfics, entre aquests i els elements verbals, tipus de composició, enquadrament, tipus de pla, recursos, funcions: narrativa, descriptiva.
SIGNIFICATS Coses que suggereixen la imatge, sentiments i emocions que produeix, experiències que ens fa recordar.
Factors d'Anàlisis
La imatge serveixi com a simple il·lustració. La imatge expressi una idea bàsica. Que existeixi
Interacció Verboicònica