EL MARESME FA FESTA

Guia de recursosBiblioteques Municipals del Maresme

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’AlellaBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de MarBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de MuntBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de CabrilsBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’EstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de CalellaBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de MarBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del MasnouBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de MataróBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de MontgatBiblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Can Manent Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar

Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi CuyàsAssessorament lingüístic: CNL Maresme-MataróImpressió: IMGESADL: B-21992-2007© dels autors

El Maresme és una comarca amb una gran varietat de festes populars. Al llarg de l’any escommemoren moltes festes lligades al cicle cristià i a tradicions ancestrals. Altres festesestan lligades als processos de canvi de la forma de vida de la societat actual i de les novesrelacions amb la comunitat. Tot això ho podreu comprovar en aquesta guia.

El Maresme fa festa, és una publicació de les Biblioteques Municipals del Maresme oncada població, amb biblioteca pública, presenta una de les festes populars de la sevalocalitat i la bibliografia documental sobre festes populars, folklore i costums.

La publicació que teniu a les mans, és una guia de recursos documentals que vol ser unpunt de partida a futurs treballs etnogràfics, on s’esmentin les costums i les tradicions deles nostres viles tant les passades com les actuals.

Les biblioteques municipals, poble per poble, fem la difusió d’aquest fons documental quepodeu localitzar a la vostra biblioteca. La nostra intenció és donar a conèixer el que tenimi el que ens manca. Hem de pensar que la cultura tradicional té un valor excepcional perla vàlua de poder entendre els nostres costums, el que fem i el que som. S’ha de publicarsobre les nostres costums per donar-les a conèixer a les noves generacions, als futurslectors de les biblioteques.

Biblioteques Municipals del Maresme, 2007 Biblioteca Cap de Zona

Montgat

Vilassar de Mar

CalellaPineda de Mar

Tordera

Cabrils

Tiana

Sant Andreu de Llavaneres

FESTESDE PRIMAVERA

Ajuntament de TorderaRegidoria de Cultura

Joan Maragall, 608490 TORDERAtel.: 937 642 560a/e: b.tordera@diba.catweb: http://www.tordera.org/ambit.php?id=14

(estiu -juliol i agost-)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca de Tordera

Ajuntament de Tordera

Bibliografia

El Pont de ferro. Ajuntament de Tordera. 2004, II etapa, núm. 2.Tordera: Ajuntament de Tordera. Regidoria de Mitjans de Comunicació,2004- .

SEGARRA I DALMASES, Antoni. Fires i certàmens agraris de Catalunya:present i futur. [Barcelona]: ICEA (Institució Catalana d'EstudisAgraris), DL 1991. 408 p. ISBN 84-7283-166-3.

VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera ahir, recull de vells costums.[s.l.: s.n.]: DL 1990. 181 p. ISBN 84-404-7380-X.

TORDERAFIRA MERCAT DEL RAM

Foto: Pasqual fotògrafs

Coincidint amb el cap de setmana de Rams, Tordera acullcada any la tradicional Fira Mercat del Ram, una mostracentenària que neix al costat de l’impuls econòmic isocial consolidat amb els anys per l’històric mercat delsdiumenges de Tordera.

La varietat de productes que es troben a la Fira, el marcidoni de la seva ubicació i la pròpia tradició torderencahan fet que aquesta mostra es mantingui al llarg delsanys com una de les fires multisectorials de referènciacomarcal amb la representació dels més importantssectors del mercat: des de la tradicional agricultura iramaderia local, passant pel sector de la indústria,l’automoció, el de medi ambient o el de serveis.

Aquest any la Fira Mercat del Ram de Tordera fa trentaanys al Parc Prudenci Bertrana i es presenta més vivaque mai. El pas del temps ha consolidat la Fira com elpunt de trobada per a tots els visitants de la comarca,s’ha convertit en un espai que manté l’esperit comerciali que any rere any ha vist ampliada la seva oferta lúdicagràcies a les entitats locals, que aprofiten la mostra perdonar a conèixer la seva activitat i demostrar que Torderaés una vila activa i que disposa d’una potent xarxaassociativa i comercial.

Joan Carles Garcia CañizaresAlcalde

30, 31, de març i 1 d’abril

Lola Anglada, 1008391 TIANAtel.: 934 657 741fax: 934 658 236a/e: b.tiana.cb@diba.catweb: http://www.viladetiana.org/biblioteca/index_biblioteca.html

(estiu)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Can Baratau

Ajuntament de Tiana

Bibliografia

24 octubre 1948: primera festa de la vellesa a Tiana. Forum Tiana,1999, núm. 25, p. [392].

LXXV Anys de l'Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria: Tiana,abril-maig 1983. Tiana: Patronat Municipal de Cultura: Ajuntamentde Montgat, 1983. 22 p.

Això és Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: Ajuntament de Tiana:Comissió de Cultura, 1995. 127 p.

COOLT HURETA, Joseph. Reflexions sobre els Tres tombs’98 a Tiana.Forum Tiana, 1998, núm. 9, p. 127.

Dilluns de Pasqua 1908: primer Aplec de la Mare de Déu de l’Alegria.Forum Tiana, 1998, núm. 9, p. [132].

La Festa dels Tres tombs. Forum Tiana, 1999, núm. 19, p. [292].

Festa major Sant Cebrià. Tiana: [Ajuntament de Tiana], [1940]- .

Festes i tradicions [en línia]. Tiana: l’Ajuntament [Consulta: 6 febrer2007]. Disponible a: <http://www.viladetiana.org>.

Ha arribat la primavera: la festa de l’arbre. Forum Tiana, 1998, núm.8, p. [116].

Històries de la Festa Major de Tiana. Forum Tiana, 2004, núm. 79, p.[1280].

MAURELL, Eulàlia. La Tiana que jo he conegut: de les festes majors deTiana. Forum Tiana, 1998, núm. 14, p. 208-209.

Tiana, fa 48 anys: la 1a festa de l’arbre. Forum Tiana, 2003, núm. 70,p. [1132].

Tiana: retalls d'un temps: àlbum de cromos col·leccionables.Tiana: Ajuntament de Tiana, 2005. 20 p.

Els Tres tombs 1999, dedicats al món del vi. Forum Tiana, 1999, núm.20, p. 306.

TIANA

Quan el dilluns de Pasqua Florida de l’any 1908 el regentde la parròquia de Tiana, mossèn Jaume, va obrir alpúblic l’antiga parròquia de Sant Cebrià, convertida enermita de la Verge de l’Alegria, s’organitzà una granfesta que va durar tot el dia. Era el primer Aplec de laMare de Déu de l’Alegria.

Durant molts anys, la festa de l’Aplec s’allargava tot eldia, i les colles muntaven les seves costellades pelsboscos de la rodalia a l’hora de dinar. Amb el pas delsanys, però, l’Aplec ha sofert variacions. Tot va començaramb la prohibició de fer foc al bosc arran del paorósincendi de Tiana del 1994. Es varen acabar les costelladesi, en haver de baixar a dinar al poble, es feia molt collamunt tornar a la tarda. El rosari es va passar al matí iles sardanes de la tarda es varen baixar al poble.

Actualment l’Aplec consisteix en una trobada el matídel dilluns de Pasqua Florida a l’ermita, amb el rés delrosari, ofrena floral, missa concelebrada, cant dels goigs,visita a la Mare de Déu, benedicció i venda de les coquesi ballada de sardanes. A la tarda, al poble hi ha méssardanes, però queden un xic desconnectades de lafesta del matí.

L’Aplec continua, malgrat els seus cent anys, essent unatradició cada cop més exitosa i multitudinària. I éstradició, també, pujar-hi a peu des del poble, un passeigde quinze minuts escassos. Us hi esperem.

Lluís Carreras i Fontserè

APLEC A L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L’ALEGRIADilluns de Pàsqua Florida

Foto: Josep M. Toffoli

Ajuntament deSant Andreu de Llavaneres

Closens, 6508392 SANT ANDREU DE LLAVANEREStel.: 937 926 872a/e: b.st.andreulla@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca de Sant Andreude Llavaneres

Ajuntament de Sant Andreude Llavaneres

Bibliografia

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres [en línia]. Sant Andreude Llavaneres: l’Ajuntament, 2005 [Consulta: 15 febrer 2007]. Disponiblea: <http://www.llavaneres.es>.

La cuina del pèsol del Maresme. Mataró: Consorci de PromocióTurística Costa del Maresme, 2004.

ESPADA, Arcadi. Les dues germanes: mig segle del restaurantHispania. Barcelona: Empúries, 2002. 261 p.

Pal de paller. El Casal. Sant Andreu de Llavaneres: Associació FamiliarEl Casal, [1981- ].

Tres viles. Cerdanya Press. Mataró: Cerdanya Press, [1993- ].

SANT ANDREU DE LLAVANERESFESTA DEL PÈSOL

A l’abril de l’any 2000 es va celebrar, per iniciativa del’Ajuntament, la I Festa del Pèsol amb la col·laboracióde diverses entitats, restaurants i pagesos. Desd’aleshores, any rere any, s’ha celebrat aquesta lluïdafesta amb l’objectiu de promocionar aquest preuatproducte: els pèsols de Llavaneres. Diversos actes omplenel cap de setmana de la festa: un concurs gastronòmic,conferències, parades dels pagesos de venda de pèsolsi productes relacionats amb la seva cuina, etc. Els diver-sos restauradors i professionals locals ofereixen, en elrecinte de la festa, una degustació de pèsols ofegats,així com també s’hi pot trobar una degustació de latípica coca de Llavaneres.

Els pèsols, amics de terrenys silicis i sorrencs, trobenen les nostres terres excel·lents condicions de conreu.L’any 1789 el viatger Francisco de Zamora recorre lacomarca i destaca els pèsols primerencs que els poblesdels voltants de Mataró serveixen a Barcelona des dela meitat de l’hivern. A finals del segle xix i començamentsdel xx trobem diverses referències a la producció depèsols a Llavaneres en el setmanari La Costa de Llevant.Concretament el 20 de gener de 1895 diu: «Son en tantnúmero los sembrats en aquest terme, que si van be,com fins avuy sembla será dels anys que’n surtiran mes!Deu faci que’s venguin ben cars per bé de nostrescomparets! Però ¡ay! Que les ventades d’aquests dies jacomencen a malmetre’ls carregantnos a tots d’engúnia.»Pels anys trenta tenim referències a l’Arxiu Municipald’exportacions de pèsols a França i a finals dels cinquantas’exportaven a Suïssa els pèsols indians, també conegutsper tirabecs o caputxins.

Però si el conreu de pèsols ha estat important a la nostrapoblació per la qualitat excel·lent del producte, no gensmenys ho ha estat la forma de cuinar-los. Els pèsols

garrofals ofegats a l’estil de Llavaneres ja eren cuinats,fa unes quantes generacions, per les mestresses de lesnostres masies. Però qui realment els va popularitzarva ser la Petra que, en el restaurant obert al carrer deMunt als anys quaranta, cuinava els famosos pèsolsofegats que li aportaren clientela d’arreu del país i unafama que encara perdura. A partir d’aquí molts restau-rants de la nostra població i de les rodalies els hanseguit cuinant així com també en algun restaurant deBarcelona i Madrid.

Lluís Albertí i SerraArxiu Municipal de Sant Andreu de Llavaneres

Foto: Toni Buch

Abril

BIBLIOTECA PÚBLICA

TIRANT LO BLANC

Rda. Països Catalans, s/n08390 MONTGATtel.: 934 690 098a/e: b.montgat.tb@diba.cat

(estiu - juliol-)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Tirant lo Blanc

Ajuntamentde Mongat

Ajuntament de Montgat

Bibliografia

IV edició del Festival de Circ a Montgat. Montgat, 2004, núm.20, p. 5.

Curtcirckit 2003 Festival de circ de Montgat. Montgat, 2003, núm.15,p. 18-19.

Curtcirckit Festival de circ de Montgat. Montgat, 2006, maig, p. 13.

Festes. En Montgat, imatges d’un temps. Montgat: l’Ajuntament,Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona,1993. p. 143-150.

Fires i festes. En Montgat. Montgat: l’Ajuntament, 1992, p. 13.

JUAN I TRESSERRAS, Jordi, et. al. Cultura, fets anuals. En JUAN ITRESSERRAS, Jordi, et. al. Montgat, poble de futur. Barcelona:Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987, p. 25-28.

Lars Gregersen i Camilla Sarrazin, artistes de circ. Montgat, 2003,núm.15, p. 16-17.

PRADAS, Rafael, et. al. Gent i entitats, vida cultural i social. En PRADAS,Rafael, et. al. Montgat, la gran transformació. Montgat: l’Ajuntament,1993, p. 53-57.

MONTGAT

El Curtcirckit és el festival de circ contemporani que secelebra a Montgat des de l’any 2001. Concretament, elprimer cap de setmana del mes de maig és la data enquè tots els vilatans i els veïns de les poblacions méspròximes ens retrobem en aquest festival que ja haesdevingut un referent del circ contemporani a Catalunya.També, i cada any més, ens visiten amants del circ detot arreu que busquen nous aprenentatges i nous artistesque els serveixin de referència.

Durant els dos dies que se celebra el festival es potgaudir d’espectacles amb molta qualitat a diversosindrets de la població, com el polisportiu, la Sala PauCasals o la plaça d’Alcanar, on es realitza el Taller deCirc i on tothom qui vulgui pot aprendre a fer malabars,equilibris, trapezi o monocicle. L’activitat més consoli-dada, però, és sens dubte la Re-gala, on cada any esreuneixen artistes d’arreu del món al polisportiu i ofe-reixen espectacles molt diversos.

Màgia, rialles, bon humor, una variada ofertad’espectacles i una oportunitat de gaudir en família esdespleguen cada any en el Curtcirckit, donantl’oportunitat de conèixer la part més artística de Montgatque any rere any ens ofereix un cap de setmana ple dela màgia del circ.

Regidoria de Cultura

FESTIVAL DE CIRC DE MONTGAT CURTCIRCKIT

Foto: Regidoria de Cultura

Primer cap de setmana de maig

Plaça de les Mèlies, 2108397 PINEDA DE MARtel.: 937 623 796a/e: b.pineda.msm@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Pg. d’Europa, 23-2508397 PINEDA DE MARtel.: 937 662 016a/e: b.pineda.p@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca del Poblenou

Biblioteca M. Serra i Moret

Ajuntament de Pineda de Mar

Bibliografia

Actualitat municipal [en línia]. Pineda de Mar: l’Ajuntament [Consulta:3 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.pinedademar.org>.

CASTELLS, Kim ; SALA, Toni . Pineda de Mar. Pineda de Mar:l’Ajuntament, 2002. 199 p.

Costums i tradicions del Maresme. Mataró: Grup d’Història delCasal, [1994]. [20] p.

Costums i tradicions de la Setmana Santa a Pineda de Mar.Pineda de Mar: Parròquia de Sta. Maria, 1984. 32 p.

FERRER COSTA, Josep ; PUJADAS MÀRQUES, Joan. Pineda en el lleure.En Pineda en el temps. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2000, p. 257-288.

LLORENS DE SERRA, Sara. El Cançoner de Pineda. Pineda de Mar:l’Ajuntament, 1992. 359 p. ISBN 84-7900-026-0.

Mostra cultural. Pineda de Mar: l’Ajuntament, [1982?].

PINEDA DE MARFESTES DE PRIMAVERA

En arribar la primavera, la natura s’expressa amb la sevamàxima esplendor: colors, formes, aromes... com sitingués ganes de mostrar el millor de si mateixa.

Les persones no som alienes a aquesta expressió, enarribar el bon temps també ens disposem a realitzaractivitats de tot tipus a l’aire lliure, a compartir lesnostres inquietuds i afeccions amb els altres.

Les Festes de Primavera de Pineda de Mar són un marcon s’acullen les diferents activitats de les associacionsi entitats del nostre municipi: Mostra de Teatre, Aplecde la Sardanes, Diada de la Música, curses, mostresgastronomia, puntaires, tradició i, sobretot, la Firad’Entitats, que és la màxima expressió d’aquesta voluntatde compartir les nostres inquietuds amb la resta deveïns. Les entitats de tot el municipi mostren, al llargd’un cap de setmana, els objectius i objecte de la sevaraó de ser d’una forma participativa i interactiva. Tothoms’aplega a la plaça de les Mèlies per trobar-se amb amicsi gaudir d’una àmplia i diversa programació d’activitatsper a tothom.

Així doncs, les Festes de Primavera de Pineda de Marsón un espai en el temps que ens arriba, com la natura,puntual i espontània, amb una energia renovadora queens situa en el punt de partida de l’estiu.

Joan Rodés i PignatelliRegidor de Turisme

19 i 20 de maig

Foto: Miquel Castillo

Pau Casals, 16 baixos08340 VILASSAR DE MARtel.: 937 506 834fax: 937 506 238a/e: biblioteca.municipal@vilassardemar.org

(estiu - juliol i agost-)dll. de 16.30 a 20.30 hdm. de 16.30 a 20.30 hdc. de 16.30 a 20.30 hdj. de 10 a 14 h (juny)

i de 16.30 a 20.30 hdv. de 10 a 14 h (juny)

i de 16.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16.30 a 20.30 hdm. de 16.30 a 20.30 hdc. de 10 a 14 h

i de 16.30 a 20.30 hdj. de 16.30 a 21.30 hdv. de 16.30 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

BibliotecaErnest Lluch i Martín

Ajuntament de Vilassar de Mar

Bibliografia

L’informatiu: butlletí municipal. Vilassar de Mar: l’Ajuntament,2002 - .

Mar de flors [en línia]. Vilassar de Mar: l’Ajuntament [Consulta: 24febrer 2007]. Disponible a: <http://www.mardeflors.com>.

Vilassar, un mar de flors [Enregistrament vídeo] : II mostra deflors i planta al carrer, dies 24, 25 i 26 de maig 2002. Vilassarde Mar: l’Ajuntament, [2003?]. 1 videocasset [VHS]: [10?] min.: col.

Vilassar, un mar de flors [Enregistrament vídeo] : III mostra deflors i planta al carrer, dies 16, 17, 18 i 19 de maig 2003.Vilassar de Mar: l’Ajuntament, 2003. 1 DVD: col.

VILASSAR DE MARMAR DE FLORS

Un dels principals motors econòmics de Vilassar de Marés el cultiu i la comercialització de la flor i la planta. Pertal de promoure el nostre municipi, l’Ajuntament creà«Vilassar, un Mar de Flors», la festa de les flors i plantesque enguany celebra la setena edició.

La mostra de flor i planta al carrer és una fira queconsisteix a decorar diversos racons del nucli antic ambjardins i decoracions florals. Paral·lelament, els veïnss’impliquen en la festa —decorant finestres i balcons—i se celebren activitats vinculades amb el món de lesflors. Hi col·laboren les principals escoles d’art floral deCatalunya i la resta de l’Estat, escoles de jardineria, i unequip de professionals del sector de la flor i la planta.

Durant la mostra, els restaurants i les pastisseries delpoble participen confeccionant menús especials —com,per exemple, l’orada amb perfum de pètals de rosa— ielaborant pastes amb formes de flors.

Podeu trobar més informació a: www.mardeflors.com

Carme Ramon MateuRegidora de Cultura i Promoció Econòmica

Ajuntament de Vilassar de Mar

Entre maig i juny

Foto: Ajuntament de Vilassar de Mar

Domènec Carles, 2108348 CABRILStel.: 937 531 186fax: 937 531 653a/e: b.cabrils@diba.catweb: http://www.cabrils.org/biblioteca.html

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg tancat

Regidoria de Cultura

Biblioteca de Cabrils

Ajuntament de Cabrils

Bibliografia

Catifes de flors a Cabrils. El Punt. 2000, juny, p. 6.

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar deMar : Oikos-Tau, 1983. 240 p.

CABRILS

Des del segle XIX a Catalunya se celebra la festivitat delCorpus. A moltes poblacions es feien processons, danses,musiques i d’altres manifestacions.

A Cabrils s’inicien l’any 1953, quan es fan catifes de florspels carrers on passava la processó de Corpus. L’any1965 es deixen de fer pels canvis en la litúrgia. L’any1995 la tradició es recupera. Primerament es va fer unacatifa al davant de l’església. A partir de l’any 1998s’afegeixen altres carrers del centre del poble.

Les catifes són el resultat d’un treball en equip. Els veïnses troben per decidir quin dibuix faran a cada carrer.Sempre són motius relacionats amb un esdevenimentanual o local. La setmana anterior al Corpus un grup depersones van a buscar les flors, cedides per floricultorsde la comarca. Un cop collides, es guarden en cambresfrigorífiques fins dos dies abans, que es quan es tallenper tenir-les a punt. A més a més de flors, s’utilitzenaltres materials: terres de colors, marro de cafè, flocsde fusta, terra vegetal, gespa, entre d’altres.

El diumenge de Corpus a les sis del matí comença laconfecció de les catifes. Tota la feina es fa entre tots,petits i grans, i qualsevol persona hi pot participar.Durant tot el dia es poden veure les catifes pels carrersde Cabrils.

A un quart de nou del vespre surt de l’església la processódel Corpus Christi, que fa el recorregut passant pel

CATIFES DE FLORS A CABRILS

damunt de les diverses catifes; la processó posa punti final a aquesta festa, una tradició molt arrelada quefa que grans i petits visquin de més a prop l’esperit depoble que uneix tots els cabrilencs.

Núria Llongueras CalvetCol·laboradora de les catifes de flors

Foto: Miquel Domingo

Primer diumenge de juny

Pl. de la Constitució, 3108370 CALELLAtel.: 937 690 386a/e: b.calella.csp@diba.cat

horaris:dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

BibliotecaCan Salvador de la Plaça

Ajuntament de Calella

Bibliografia

Agrupació Sardanista Calella. Calella: Patronat Municipal de Turisme,Ajuntament de Calella, 2006 [Consulta: 12 febrer 2007]. Disponible a:<http://www.turismedecalella.com/sadanes>.

Els Aplecs. En ANDREU I GAY, Josep; BARTRINA I VILARÓ, Josep-Esteve;MARXUACH I FLAQUER, Jaume. Calella típica II. Pàgines viscudescalellenques. Calella: l’Ajuntament, 1985, p.43-45.

BADALLÓ CABUTÍ,Àngel. El Nadal a casa nostra. Calella: Grup, pa, vii moltó, 2006. 64 p.

Calella. Costums i tradicions del Maresme, 1996, núm.8, p.160.

CASTAÑÉ I MORA, Gemma ; AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. 75 anys de l’Aplecde la Sardana 1925-2002: Calella Aplec Pairal de Catalunya.Calella: Agrupació Sardanista de Calella, 2003. 171 p.

La Festa del Primer de Maig. En ANDREU Y GAY, Josep. Calella típica.Calella: Estela, 1978, p.134-135.

Dues festes patronímiques de fort arrelament. En ANDREU I GAY, Josep.Calella típica. Calella: Estela, 1978, p.110-113.

Les Enramades. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica. Calella: Estela,1978, p.163-165.

Festa de la cervesa. En TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella 50 anys pionersen turisme vacacional 1953-2003. Calella: l’Ajuntament, 2004, p.250.

La Festa de Sant Pere, Patró dels pescadors. En ANDREU I GAY; Josep.Calella típica. Calella: Estela, 1978, p. 38-41.

La Festa Major petita de Calella. Costums i tradicions del Maresme,1995, núm. 5, p. 93-95.

La Fira de Calella i l’Alt Maresme. En TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella50 anys pioners en turisme vacacional 1953-2003. Calella:l’Ajuntament, 2004, p. 219-220.

La Fira de Sant Miquel. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica. Calella:Estela, 1978, p.31-34.

GENT DE BARRI DE PEQUÍN. Gent de barri de pequín: 17 è aniversari.Calella: l'Associació, [2006]. 55 p.

MALDÀ, Rafael d’Amat i de Cortada. La Festa Major de Calella al’any 1783. Calella: l’Ajuntament, DL1983. 65 p.

MARTÍNEZ, Rut. Agulla d’imant: Un periple per la història de laSardana a Calella. Calella: Agrupació Sardanista de Calella, DL 2000.116 p., 1 CD.

La Minerva i Calella. En COLOMER, Ignasi M. Cronologia de Calella.Calella: l’Ajuntament, 1988, p. 52-53.

Els Nadals del meu record. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica.Calella: Estela 1978, p. 21-25.

Neixen Las Fiestas de Primavera. En TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella50 anys pioners en turisme vacacional 1953-2003. Calella:l’Ajuntament, 2004, p. 149-152.

Records d’estiueig i de Festa Major. En ANDREU I GAY, Josep; BARTRINAI VILARÓ, Josep-Esteve; MARXUACH I FLAQUER, Jaume. Calella típica II.Pàgines viscudes calellenques. Calella: l’Ajuntament, 1985, p. 69-75.

Tradicions Populars Catalanes. En BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Una Breuhistòria de quinze anys. Calella: Grup Pa, Vi i Moltó 1984, p. 101-117.

Tradicions Populars Catalanes. En BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Els primersvint-i-cinc anys. Calella: l’autor, 1994, p.111-130.

Tradicions Populars Catalanes. En BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Conversesamb l'amic Jaume. Calella: Grup Pa, Vi i Moltó 1999, p.117-122.

CALELLAAPLEC DE CALELLA

L’Aplec de Calella, l’Aplec Pairal de Catalunya com sel’anomena, és el degà dels aplecs de la sardana i l’elementmés emblemàtic del sardanisme calellenc.

L’origen de l’Aplec es remunta a l’any 1926 i va néixeramb la voluntat de commemorar el segon aniversari dela fundació de la Joventut Sardanística de Calella (ante-cessora de l’Agrupació Sardanista de Calella), en unasortida dominical a la font de Sant Jaume, al terme veíde Pineda de Mar. Així es va acordar en la reunió dejunta del 31 de gener de 1926 i al mes de maig es recap-tava una quota extraordinària per afrontar la despesaque suposaria fer venir les cobles Barcelona i La Principalde la Bisbal, les dues millors del moment. Davant l’èxitassolit, es va repetir cada any i se l’anomenà l’AplecLlevantí de la Sardana.

A partir del 1929 se’l traslladà al Parc Dalmau de Calella,que acabava d’esdevenir de propietat municipal i es fixàuna data definitiva: el primer diumenge de juny.D’aleshores ençà s’ha celebrat cada any, llevat de dosanys en el període de la Guerra Civil espanyola.

Es poden apreciar quatre etapes ben diferenciades enla seva organització: la primera, des dels inicis fins a laGuerra Civil espanyola, amb la Joventut Sardanística; lasegona, després de la Guerra Civil fins al 1972, a càrrecde Educación y Descanso; la tercera, del 1973 al 1976,etapa de transició, a càrrec del Patronat Municipal deTurisme, i la quarta etapa, des del 1977 fins a l’actualitat,a càrrec de l’Agrupació Sardanista.

Josep RieraPresident de l’Agrupació Sardanista de Calella

Foto: Lluís Miracle

Primer diumenge de juny

El MasnouPremià de Mar

Santa Susanna

Mataró

Caldes d’EstracArenys de Mar

Canet de Mar

Arenys de Munt

Premià de Dalt

Alella

Cabrera de Mar

Palafolls

FESTESD’ESTIU

Rial Bellsolell, 508358 ARENYS DE MUNTtel.: 937 938 448a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv., de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Sant Martí

Ajuntament d’Arenys de Munt

Bibliografia

ALSINA I BILBENY, Pere, et al. Això és Tiana: guia de la vila deTiana. Arenys de Munt: Els 2 Pins, 2002. 51 p. ISBN 84-923967-9-2.

Arennios. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d’Arenys de Munt. Arenys deMunt: l’entitat, 1986-1996.

Arenys de Munt: Barcelona: Viena, (etc.), DL 1996. 60 p. ISBN 84-8955-24-6.

ARMISÉN, Toni. La Veu del passat. Arenys de Munt: l’Ajuntament,1998. 75 p.

FORN I SALVÀ, Francesc. Petita història d’Arenys de Munt. Arenysde Mar: El Set-ciències, 1999. 274 p. ISBN 84-923750-5-1.

MERCADER, Assumpta. En Tonet i les festes d’hivern d’Arenys deMunt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, DL 2004. 24 p.

ARENYS DE MUNTFIRA DE LA CIRERA D’EN ROCA

La Fira de la Cirera d’en Roca arriba enguany a la vuitenaedició. Aquest esdeveniment proporciona any rere anyl’ocasió de gaudir tant del sabor d’aquesta fruitaautòctona com de l’ambient únic de la riera del nostrepoble la tarda de Sant Joan.

La riera, eix principal de la vila, s’omple de gom a gomde gent autòctona i visitants que esperen amb il·lusióaquesta diada, en què poden adquirir aquesta varietatde cirera d’Arenys de Munt directament dels pagesosque la conreen.

La venda de productes artesans i diverses actuacionsde carrer per a tots el públics complementen l’activitatd’aquesta fira que se celebra conjuntament amb latrobada anual de Puntaires.

També des de l’any 2005 se celebren al llarg de quatresetmanes les Jornades Gastronòmiques de la Cirerad’en Roca. Restauradors, pastisseries i establiments demenjars cuinats mostren deliciosos plats preparats ambcireres d’aquesta varietat.

Per últim, cal dir que es convoca un concurs de cartellsper promocionar i fer publicitat de la Fira. El cartellescollit com a guanyador lluirà pels carrers del nostremunicipi i d’altres, així com en pàgines web.

Maribel Mozas BanzoRegidora de Comerç Turisme i Festes

24 de juny

Foto: Dustin Robbins

Riera de Sant Domènec, 108360 CANET DE MARtel.: 937 956 037fax: 937 934 154a/e: b.canet.pgp@diba.catweb: http://www.canetdemar.org/biblioteca.php

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Pere Gual i Pujades

Ajuntament de Canet de Mar

Bibliografia

AJUNTAMENT DE CANET DE MAR. La Nit Màgica [en línia]. Canet deMar: l’Ajuntament [Consulta: 15 febrer 2007]. Disponible a:<http://www.canetdemar.org/entitats/lanitmagica>.

Àmbit. 2005, núm. 107. Canet de Mar: Els 2 pins, 1995- .

Àmbit. 2006, núm. 120. Canet de Mar: Els 2 pins, 1995- .

Canet enceta un nou espectacle amb la Nit màgica. Àmbit. 2005,núm. 107, p. 17.

El Cançoner: festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Canet de Mar:l’Ajuntament, 2003- .

Cap de setmana de ritmes amb el Re-percussió. Àmbit. 2006,núm. 119, p. 15.

[Festa Major 2005]. Viure Canet. 2005, núm. 9, p. 17.

Festa Major ’06. Viure Canet. 2006, núm. 14, p. 10-17.

Festa Major de Canet de Mar. Canet de Mar: l’Ajuntament, [1906?]- .

Festa’l grogui 2005 [Enregistrament vídeo]. [Canet de Mar]: SoundCrash: ADAK, 2006. 1disc òptic (DVD): 60 min.

MEMBRIVES, M. Les entitats, protagonistes. Punt de Festa. 2006, 23-29 juny, p. 27.

La Nit Màgica. El Punt. 2005, 23 juny, p. 34.

Nit Màgica, foc i festa un altre cop. Viure Canet. 2006, núm. 14, p. 15.

RE-PERCUSSIÓ. Re-percussió per l'Odeón... [Enregistrament vídeo]:Canet de Mar... [Canet de Mar]: RDK, [2003?]- . 1 disc òptic (DVD).

Re-percussió per l’Odeon desperta els carrers de Canet. Àmbit. 2005,núm. 106, p. 20.

La Segona Nit Màgica torna amb més espectacles. Àmbit. 2006,núm. 120, p. 15.SKAKOKAL. Festa Skalokal... [Enregistrament vídeo]: Canet de Mar...[Canet de Mar]: ADAK, [2003?]- . 1 disc òptic (DVD).

Tot a punt per iniciar la nit màgica. Viure Canet. 2005,núm. 9, p. 6-7.

CANET DE MARLA NIT MÀGICA

La Nit Màgica és un programa d’espectacles a l’aire lliureque pretén oferir activitats de lleure per a la població,basades en continguts culturals, musicals, lúdics...d’actualitat; fomentar la participació i la implicació dela ciutadania en la festa; promocionar activitats desd’una perspectiva participativa i lúdica, i donar suporti difondre la producció d’espectacles inèdits de creació.

Els temps estan canviant..., una vella frase que més quemai explica una nova situació... Tot el que ens envoltacanvia: la llum, el poble, la gent, els colors, les ètnies,les parles, les olors... la tecnologia ja no ens sorprèn,ens al·lucina!

Tot? I la Festa Major?...

Un grup de somiatruites volem transformar una de lestípiques i tòpiques nits de festa major i convertir-la enuna Nit Màgica on podrem trobar de tot. Una nit diferentper gaudir entre tots, portar la festa al carrer. Cal ocuparel carrer festivament amb un reguitzell d’espectaclesde tota mena i deixar-nos contaminar, encomanar, perla màgia... Mirar-ho tot amb ulls plens d’il·lusió... Nomésaixí podrem creure en ella.

Posa’t un repte passant-ho d’allò més bé.

Fem possible que qualsevol nit pugui sortir el sol!

La Nit MàgicaFoto: La Nit Màgica

29 de juny

Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres)08338 PREMIÀ DE DALTtel.: 937 514 771fax: 937 517 684a/e: b.premiad@diba.cat

(estiu)dll. de 15 a 21 hdm. de 15 a 21 hdc. de 15 a 21 hdj. de 15 a 21 hdv. de 15 a 21 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9’30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Jaume Perich i Escala

Ajuntament de Premià de Dalt

Bibliografia

ASSOCIACIÓ CULTURAL I RECREATIVA CARNESTOLTES. 25 anys fentfesta. Premià de Dalt: l’Ajuntament, DL 2000.

COLL i MONTEAGUDO, Ramon, et al. Històries i tradicions de la Cisa.Premià de Dalt: L’Opinió, DL 1995.

COLL I MONTEAGUDO, Ramon. Religiositat popular entorn de l’ermitade la Cisa. En TORRES, E., et al. La Cisa, mil anys d’història. [s.l.]:Comissió Pro Mil.lenari de la Cisa, 1999, p. 75-144.

OLIVER I BRUY, Jaume. Balls i festes. En OLIVER I BRUY, Jaume.Introducció a la història de Premià de Dalt. Premià de Dalt:Ajuntament de Premià de Dalt, DL 2003, p. 141-145.

VILÀ, Mercè. L’Espolsada, un ball de Carnestoltes. En VILÀ, Mercè.L’Espolsada de Premià de Dalt. Premià de Dalt: Ajuntament dePremià de Dalt, DL 2003, p. 19-21.

PREMIÀ DE DALTJAZZ EN LA NIT

El festival Jazz en la Nit ens transporta tots els divendresde juliol a una experiència única, gairebé màgica, perla sinergia que es produeix entre els músics —semprede primera línia— i l’espai incomparable dels jardins deCan Figueres.

El lloc és magnífic, està presidit per un xiprer centenari,majestuós, símbol de l’hospitalitat i la puresa, que ensabraça.

La veritat és que no sabem ben bé per què es produeixaquesta màgia, però els músics són els primers a per-cebre-la i l’expressen amb els seus instruments i elsseus solos. El públic s’encomana ben aviat d’aquestaenergia i hi participa activament engrescant els músicsperquè donin el millor. I finalment es produeix el miracled’una comunió perfecta entre tots.

L’organització pren cura de tots els detalls perquè resdestorbi aquest moment: el servei de bar, les taulesprop de l’escenari, la llum d’espelmes, la decoració del’espai. Saben que tot ha d’estar a punt pel que passarài t’acullen amb delit.

El festival ha anat creixent i madurant, ja fa més de deuanys que funciona. La programació és sempre bona,diversa, sorprenent i molt oberta: el jazz pur, el blues,i també la fusió amb ritmes llatins o el flamenc, passantper les experiències més innovadores en músicaelectrònica.

Al juliol, a Premià de Dalt, hi ha nits de trobada, nitsd'emoció, nits de complicitat, nits que volem compartir.

Esteve Torramilans i LluísFoto: Jaume Vila i Alaman

Divendres de juliol

Camí Ral, 5408330 PREMIÀ DE MARtel.: 937 510 145fax: 937 510 145a/e: aj172.biblioteca@premiademar.org

(estiu)dll. de 9.30 a 14.30 hdm. de 9.30 a 14.30 hdc. de 9.30 a 14.30 hdj. de 9.30 a 14.30 hdv. de 9.30 a 14.30 hds. de 9.30 a 14.30 hdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 9.30 a 13.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 9.30 a 13.30 hdg. tancat

Biblioteca Can Manent

Ajuntament de Premià de Mar

Bibliografia

CALLS I XART, Albert. L’assalt dels pirates. Premià de Mar: Edicionsde la Vorera, 1999. 133 p. ISBN 84-930257-7-1.

La festa dels pirates. Direcció, redacció i coordinació: Joan Sol; XitoJiménez; Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims; reportatgefotogràfic Sònia Balcells, Lucia Faraig, Siqui Sánchez. Premià de Mar:Ajuntament de Premià de Mar, 2006. ISBN 84-609-9994-2.

PREMIÀ DE MARFESTA DELS PIRATES

La Festa dels Pirates i Premianencs de Premià de Marva néixer l’any 1996. S’inspira en els assalts de piratesbarbarescos que hi va haver antigament a la costa delMaresme, durant prop d’un mil·leni. El Desembarcamentpirata és la representació d’un d’aquests assalts. Es faa la platja de Bellamar i és l’espectacle que obre la FestaMajor; un gran muntatge de llum, so i pirotècnia, ambla participació de grups de música i de teatre, i tambéd’embarcacions de vela llatina. El Desembarcamentcongrega uns quants milers d’espectadors, molts delsquals hi participen activament, allistant-se en el bàndoldels pirates o dels premianencs.

Cada estiu el pirata Omar desembarca a Premià de Maramb la intenció d’emportar-se l’Ester, la premianencaque li va robar el cor. Els pirates rapten la noia, ocupenla ciutat i, després de vèncer la resistència premianenca,planten la bandera de la mitja lluna al balcó del’Ajuntament. Mentre dura la Festa Major, les escaramus-ses entre pirates i premianencs se succeeixen pelscarrers del casc antic. Finalment, els premianencs,liderats pel Martí, el promès de l’Ester, rescaten la noiai expulsen els pirates de la ciutat. En aquests deu anys,la Festa dels Pirates i Premianencs ha anat creixent is’ha convertit en un referent a tota la comarca.

Comissió de Pirates i PremianencsFoto: Associació Fotogràfica Argent

Pels vols del 10 de juliol

Pujades Truch,108320 EL MASNOUtel.: 935 409 056fax: 935 409 175a/e: b.masnou.jc@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hdv. de 10.30 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. de 10.30 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Joan Coromines

Ajuntament del Masnou

Bibliografia

AJUNTAMENT DEL MASNOU. Ajuntament del Masnou [en línia]. Masnou:l’Ajuntament, 24 juliol 2006 [Consulta: 27 febrer 2007]. Deu anys dePle de Riure. Disponible a:<http://www.elmasnou.cat/document.php?id=2529>.

CASTILLO DE LUCAS, Antonio. Folklore oftalmológico: recopilaciónde refranes, costumbres y remedios populares referentes a lafunción de los ojos. Masnou: Laboratorios del Norte de España, 1944.37 p.

Gent del Masnou. 2a època. El Masnou: Gent del Masnou, 1992.

MURAY, Joan. Històries de la Vila...del Masnou: 100 articles delbutlletí del Gent del Masnou des de l’agost de 1987 al juliol de1998. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1999. 400p. ISBN 84-281-0970-2.

EL MASNOUPLE DE RIURE

L’any 1996 els Chapertons van proposar a l’Ajuntamentdel Masnou la possibilitat d’engegar un projecte conjunt:un festival d’humor.

Aprofitant l’experiència i el coneixement de la companyia—després d’haver estat present en molts festivalsd’humor—, la nostra proposta era fer arribar aquí espec-tacles que havíem descobert pel món.

D’aquesta manera, va néixer Ple de Riure, amb la il·lusiói l’esperit de donar a conèixer, a través de la qualitat ila diversitat, els diferents estils, formes i maneresd’entendre l’humor, tant d’aquí com d’altres indrets.

A partir del 2001 el Festival es va traslladar a un espainatural i de lleure per excel·lència, la platja d’Ocata, ambuna nova imatge per al Ple de Riure: l’envelat de circ,per on han passat figures nacionals i internacionals del’humor. El Festival també s’obria a tota la població, ambactuacions gratuïtes a les places i carrers de la vila i, ales nits, a la mateixa sorra de la platja, amb sessionsgolfes.

Ple de Riure és un esdeveniment únic de l’humor, unamena de somni en què tothom, actors, tècnics, organit-zadors, patrocinadors, amics i, sobretot, el gran públic,han fet realitat.

Chapertons

Del 18 al 21 de juliol

Foto: Ramon Boadella

Plaça Occitània, s/n08302 MATARÓtel.: 937 412 920fax: 937 412 922a/e: b.mataro.pf@diba.catweb: http://cultura.mataro.org/bibliotecapf

(estiu)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 i de 16 a 19 hdg. tancat

Biblioteca Pompeu Fabra

Bibliografia:

150 anys de la Missa de Mn. Blanch: una partitura viva. Mataró: Administració deles Santes, D.L. 1998. [28] p.

25 anys de fira. Mataró report, 2003, núm. 70, p. 33-39.

XXV Fira de l’arbre. Mataró: Cap Gròs, 2003.

L’Abella d’Or a Mataró. Barcelona: Altés, 1927- .

Armats de Mataró. Mataró: Armats, [1999?]- .

Armats de Mataró: soldats de Pau [en línia]. Mataró: L’Associació Armats de Mataró,2006. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a:<http://www.armatsdemataro.voluntariat.org>.

La Banyeta: el fanzine de la colla de la Momerota. Mataró: La Colla, 2000. Tambédisponible en versió electrònica<http://ultra.eupmt.es/~salserjo/momerota/banyeta.htm>

BLANCH, Manuel. Missa de Glòria [Enregistrament sonor]. [Mataró]: Obra Cultural de laCaja de Ahorros de Mataró, D.L. 1966. 3 discos (vinil).

BLANCH, Manuel. Missa de Glòria [Enregistrament sonor]: de Manuel Blanch amb motiude la celebració dels 150 anys de la seva composició. [Mataró]: La Col, D.L. 1999. 2discos (CD).

Bloc mataroní: una manera de fer història. Mataró: Patronat Municipal de Cultura ;Barcelona: Alta Fulla, 1990. 762 p. ISBN 84-7900-003-1.

BOTER DE PALAU GALLIFA, Ramon. Mataró: Recull gràfic 1865-1965. El Papiol: Efadós,2003. 666p. ISBN 84-95550-33-4

CANALS LLINÉS, Roc. Pas a pas, pis a pis Capgrossos de Mataró 1996-2005. Valls:Cossetània, DL 2006. 261 p. ISBN 84-9791-190-3

Les Cançons de Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura : Els Garrofers ACP, 2004.214 p. ISBN 84-609-3233-8.

Les Cançons de Mataró [Enregistrament sonor]: 1932-2005. Mataró: Patronat Municipalde Cultura, D.L. 2005. 1 disc (CD).

Capgrossos de Mataró [en línia]. [Mataró]: Capgrossos, 2007.[Consulta: 28 febrer 2007].Disponible a < http://www.capgrossos.com >

CASAS, Joaquim. Notes sobre la tradició de les Santes. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana,1979. p. 64.

CASTANYER, F. El triomf dels pastorets. Mataró Report. 1996, núm. 2, p. 24-26

Cronologia i testimonis de les Santes Juliana i Semproniana. Fulls del Museu Arxiu deSanta Maria. 1978, núm. 2, p. [3-7].CUSACHS I CORREDOR, Manuel. L’origen de les serenates a Mataró: s’inicien a principis delsegle XIX amb la caiguda de l’Antic Règim. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.2004, núm. 79, p. 27-33.

La Dormida [Enregistrament sonor] : Gegants i nans de la ciutat de Mataró. Mataró:Patronat Municipal de Cultura, D.L. 1999. 1 disc (CD).

DRESSAIRE I GAUDÍ, Albert. El Pessebre a Mataró: història d’una tradició viva. Mataró:Associació de Pessebristes, 2004. 727 p.ENRICH I REGÀS, Francesc. La vida a Mataró al primer quart de segle: uns records. Barcelona:Patronat Municipal de Cultura de Mataró: Alta Fulla, 1987. 225p. ISBN 84-86556-48-1.

ENRICH I REGÀS, Francesc. La Nostàlgia de les serenates. Mataróescrit. 1988, núm. 27,p. 45-47.

Entrega del Llibre Gegant [Enregistrament vídeo]: 24 hores, 28/04/06. Entrevista:la Fàbrica, 04/05/06. Mataró: Televisió de Mataró, [2006]. 1 disc òptic (DVD).

Esbart Dansaire d’Iluro: l’entitat folklòrica catalana de Mataró. [en línia]. [Mataró]: l’Entitat,2007. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.ilurotradicions.org>.

Les Santes Festa Major de Mataró.... Mataró: l’Ajuntament, 1979- . Programes de laFesta Major

Serra la vella: vint anys de Vella Quaresma a Mataró. Mataró: Patronat Municipalde Cultura, 1999. 73 p. ISBN 84-95127-34-2.Serra la Vella [enregistrament vídeo]: vint anys de Vella Quaresma a Mataró. Mataró:Patronat Municipal de Cultura, [1999]. 1 videocasset [VHS]: 19 min.SOLER I ALOMÀ, Encarnació. Fiestas de las Santas en el año de la victoria: una mostra delpatrimoni cinematogràfic recuperat a Mataró. Fulls del Arxiu de Santa Maria. 1994,núm. 48, p. 42-49.SOLER I FONRODONA, Rafael. El Patronatge de Juliana i Semproniana. Mataróescrit. 1986,núm. 4, p. 30-31.SOLER I FONRODONA, Rafael. Les Relíquies de les Santes a Sant Cugat del Vallès. Fulls delMuseu Arxiu de Santa Maria. 1978, núm. 2, p. [15-19].SOLER I FONRODONA, Rafael. Un ritual del segle XVIII de la processó dels Dolors. Fulls delMuseu Arxiu de Santa Maria, 2004, núm. 79, p. 4-10.Tocs i músiques de la Festa Major de Mataró [Enregistrament sonor]: 1932-2005.Premià de Mar: Tram, D.L. 1990. 1 disc (Vinil)Web de la colla de la Momerota i Momeroteta de Mataró [en línia]. Mataró: Collade la Momerota i Momeroteta, 2003. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a<http://www.momeroteta.org>.

Especial Les Santes. Mataróescrit. 1986, núm. 4.

Especial Santes 2005. Mataró report. 2005, núm. 99.

FERRER I CLARIANA, Lluís. Testimonis del culte a les santes Juliana i Sempronianaen el monestir de Sant Cugat del Vallès i a Mataró. Mataró: [s.n.],1961. 73 p.

GONZÁLEZ-AGÀPITO, Jaume. El 150è. aniversari de “La glòria de iluro”. Fulls del MuseuArxiu de Santa Maria. 1984, núm. 20, p. 27-40.

GRALLERS DE MATARÓ. Vint anys cantant la canya [Enregistrament sonor]. [Mataró]:La Col, D.L. 1999. 1 disc (CD).

IBERN, Pere M. El Ball d’en Serrallonga a Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.1981, núm. 11, p. 53-64.

MITJANS I BERGA, Rafael. Sobre el costumari local de Mataró. Mataróescrit.1991, núm. 61, p. 60-62

MALDÀ, Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de. 26 de juliol de 1792: relació del romiatge aMataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 1981, núm. 11, p. 45-52.

MAS, Coral ; BRAZA, Toni. La Web dels gegants de Mataró. Mataró: els autors, 2002.[Consulta 28 febrer 2007]. Disponible a:<http://personal.telefonica.terra.es/web/gegantsmataro>

Llibre gegant de contes [Enregistrament vídeo]. Una producció de Marc Duran i Òrbita.[Mataró]: COPP, [199?]. 1 videocasset [VHS]: 11 min.

Llibre gegant de contes de la ciutat de Mataró... Mataró: Ajuntament de Mataró.Patronat de Cultura, 1976- . També disponible en versió electrònica:<http://www.relatsencatala.com/rec/llibregegant>.

LLOVET, Joaquim. El Pare Roig i Jalpí, les Santes Juliana i Semproniana i l’arqueologiamataronina. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 2004, núm. 79, p. 11-15.

MALÉ VERDAGUER, Sàgar. Les Santes de Mataró: documents martirològics. Mataróescrit.1988, núm. 29, p. 62-65.

PALOMER I FERRER, Artur [dibuixos]; Toni Cabré [textos] . Les Santes: quan els cap-grossos fem Festa Major... Mataró: Robafaves, 1982. [48] p.

La passada de les Santes: Festa Major de Mataró. [Mataró]: Associació Cultural...i 15,[200?].

Els Pastorets de Mataró: la pàgina web de l’estel de Natzaret de la Sala Cabañes.[en línia]. [Mataró]: Els Pastorets, 2006. [Consulta 28 febrer 2007]. Disponible a<http://www.pastorets.org>

PELLICER i PAGÈS, Josep Maria. Synthesis historial d’aquesta ciutat en relació ambsa major gloria las Santas patronas y patricias Juliana y Symphroniana vergesy martirs. Mataró: Estampa de H. Abadal, 1902.

PUIG I PLA, Josep. El llarg camí de la fira comercial. Mataró report, 2000, núm. 41, p. 21-24.

¿Qui sou vós, que no us conec?: Mataró 1923, El Ball d’en Serrallonga de Baixa Mar. Mataró: Associació de Cultura Popular els Garrofers, D.L. 1991. 95 p.

Recull de cançons tradicionals. Mataró: [Associació Cultural “Els Planells”], 1996. [35] p.

RIBAS I BERTRAN,Marià. Tradicions populars i costums mataronins: superticions ibruixeria. [Argentona]: L’Aixernador, 1991. 151 p. ISBN: 84-86332-72-9.

RODRÍGUEZ, Oriol. 25 anys de foc. Cap gros. 2004, núm. 87, p. 60-65.

ROVIRA, Jordi. Les Santes del 150 aniversari. Mataró report. 1998, núm. 20, p 27-43.

Les Santes. Mataró: Hermes Comunicacions, 2006. 72 p.

Les Santes del 150 aniversari. Mataró report. 1998, núm. 20, p. 27-43

Les santes.net: les Santes, Festa Major de Mataró. [en línia]. [Mataró]: [s.n.], 2006.[Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.lessantes.net>

Patronat Municipal de Cultura.Ajuntament de Mataró

MATARÓLES SANTES. FESTA MAJOR DE MATARÓDel 24 al 29 de juliol

NO N’HI HA PROU!

A les dormides de gegants, una gernació s’agomboladavant l’Ajuntament per veure’ls ballar. La protesta dela mainada per obligar les figures a un altre ball abansno les ajeguin, es tradueix en un clam insistent i coral:no n’hi ha prou! És un crit relativament nou comparatamb els històrics i inefables “eeeh...!” al momentd’introduir els gegants a la Casa Gran i del “oooh...!”quan esclaten les carcasses al castell de focs. Un crit,però, que sembla ressonar a molts altres actes durantLes Santes.

La Festa Major mataronina ofereix cada any noves pro-postes per satisfer l’extraordinària, massiva i entusiastaparticipació ciutadana. Vénen les millors colles a fercastells, es disparen els focs d’artifici més colossals,ens visiten els gegants de més prestigi, ens empaitenles figures de foc més trepidants, ballem al so de lesmillors orquestres... i no n’hi ha prou! Es programenactes nous, es busquen indrets més amplis, es combinendiverses opcions a la mateixa hora... i la gent és a totarreu, omplint-ho tot, delerosa de festa. No n’hi ha prou!

I això és senyal de Festa Major amb bona salut. Si a laMissa de les Santes és ple com un ou i al Desvetllamentbellugós no hi ha qui es bellugui, si les tauletes delsRequisits van a estiracabells i l’Anem a tancar és unaautèntica riuada és, sens dubte, per l’innegable atractiud’uns actes que la gent s’ha fet seus, els espera, se’lsestima i en gaudeix. En aquest sentit, doncs, tant de boque no n’hi hagi mai prou!

Josep M. Clariana i CollFoto: Josep M. Clariana i Coll

Av. Pare Jaume Català, 30-36 local 308349 CABRERA DE MARtel.: 937 590 696a/e: biblioteca@cabrerademar.cat

(estiu)dll. de 17 a 20 hdm. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdc. de 17 a 20 hdj. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdv. de 17 a 20 hds. de 10 a 13 hdg. tancat(agost tancat)

horaris:(hivern)dll. de 17 a 20 hdm. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdc. de 17 a 20 hdj. de 10 a 13 h

i de de 17 a 20 hdv. de 17 a 20 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Municipalde Cabrera de Mar

Ajuntament deCabrera de Mar

Ajuntament de Cabrera de Mar

Bibliografia

Festa Major Sant Feliu 2006. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006.    Festa Major Sant Vicenç 2007. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007.

Festa Major Santa Elena d’Agell 2006. Santa Elena: l’Ajuntament,2006.

Fira ibero-romana 2005. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2005.

Els Tres Tombs 2007. Cabrera de Mar: Amics dels Tres Tombs iTradicions, 2007.

CABRERA DE MARFESTA MAJOR D’ESTIU

La població de Cabrera de Mar sempre ha comptat ambdues festes majors, la d’hivern, el 22 de gener, i la d’estiu,el dia 1 d’agost. Per la d’hivern, per sant Vicenç, se celebravala missa dalt del castell de Burriac, on hi havia una capellaamb el mateix nom del sant; la gent pujava al cim en devotaperegrinació, tradició avui ja oblidada.

La festa major de Sant Feliu, el dia 1 d’agost, sempre hatingut un altre caire, sigui pel bon temps o bé sigui perquèla gent sempre s’ha bolcat a organitzar un programa selectei atractiu. Els meus avis ja em parlaven de les festes d’abans,que eren més atractives en moltes facetes. Es feia l’envelata la plaça del poble, al terra de la plaça s’hi posava unacatifa en comptes d’un parquet de fusta i un sostre cobertper una vela, i recordo que al voltant de l’envelat hi haviallotges amb sis seients cada una

Com a anècdota explicaré que a la dècada dels anys qua-ranta es féu l’envelat pel gener i la gent portava brasersde casa seva per escalfar-se. Hi havien passat totes lesmillors orquestres de Catalunya amb els seus cantants demoda. També s'usaven els carnets de ball, de manera queet comprometies els balls per tota la nit, que eren de vuitcada part.

Puc donar fe, ja que vaig néixer l’any 1920, que els primersballs de la nit, per Sant Feliu, es ballaven amb la noia quemés t’agradava. Les noies estrenaven el vestit llarg fins alspeus, de manera que havíem de tenir compte a no trepitjar-li els baixos del vestit. També era moda portar un mocadoreta la mà, que posaves a l’esquena, per tal de no embrutarla roba bonica que havia estrenat.

A la plaça sempre hi havia l’envelat del partit que manavaa l’ajuntament. Hi havia dues societats, la de «dalt» i la de«baix»: la Lliga i l’Esquerra. L’any 1935 es feren dos envelats,un a la plaça del Poble i l’altra davant la Societat Aurora(d’Esquerra) i a tots dos hi havia gent, però és que hiacudien balladors d’arreu del Maresme.

Sóc el cronista oficial del poble, i als meus vuitanta-setanys encara escric l’article del programa de festa major.Fa trenta-dos anys que hi col·laboro explicant anècdotesi la vida del poble. Avui dia ja és diferent, ha perdut elnèctar casolà d’abans, quan la gent esperàvem matarel pollastre de festa major. Les romeries d’anys enreres’han apagat.El tipisme dels envelats tenen una altra espurna deciutadania, molt diferent de les festes que he ressenyat.De fet, les discoteques ho han ofegat un xic. El joventes distreu tot l’any!

Joan Vilalta i ReixachCronista Oficial del Poble

1 d’agost

Foto: Arxiu Municipal de Cabrera de Mar

Bonaire, 208350 ARENYS DE MARtel.: 937 923 253fax: 937 922 856a/e: b.arenysma.pff@diba.catweb: http://www.arenysdemar.org/biblioteca.php

(estiu)dll. de 15.30 a 21 hdm. de 15.30 a 21 hdc. de 15.30 a 21 hdj. de 15.30 a 21 hdv. de 15.30 a 21 hds. de 10 a 14 h (setembre)dg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca Pare Fidel Fita

Ajuntament d’Arenys de Mar

Bibliografia

ARENYS.ORG. Entitats [en línia] . Arenys de Mar: Arenys.org [Consulta:26 gener 2007]. Els gegants d’Arenys. Disponible a:<http://www.arenysdemar.org/gegants/>.

Ball de plaça: dança d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [s.n.], 1989.

BERTRAN, Francesc. La Pesta i la celebració de Sant Roc. Arenysde Mar: [s.n.], 1990.

BIBLIOTECA P. FIDEL FITA. Per conèixer Arenys de Mar [en línia].Arenys de Mar: Biblioteca P. Fidel Fita, 10 agost 2004 [Consulta: 26gener 2007]. Disponible a:<http://www.diba.cat/biblioteques/guia/guiesnov/guiestemaf.asp?guia=14&bib=183>

Com era celebrada la Festa de Sant Roc al segle XIX. Arenys deMar: Patronat de Sant Roc, 1984.

Estiu 2002 [cd-rom]. [Arenys de Mar: Agrupació Fotogràfica d’Arenysde Mar, 2002].

L’estiu és viu [cd-rom]. [Arenys de Mar: Agrupació Fotogràfica d’Arenysde Mar, 2001?].

ESBART MARAGALL. 50è aniversari Dansa d’Arenys de Mar[Enregistrament vídeo]. Arenys de Mar: Esbart Maragall, 1999.1videocasset [VHS]: [60] min.

La festa de Sant Roc a Arenys de Mar = la fiesta de San Roqueen Arenys de Mar = Saint Roc’s feast in Arenys de Mar = Fêtede Saint Roc à Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1988.1 fullet

Festes i tradicions: cicle festiu anual a Arenys de Mar [en línia].Arenys de Mar: l’Ajuntament, 15 setembre 2005 [Consulta: 26 gener2007]. Disponible a:<http://www.arenysdemar.org/document.php?id=15071>.

MONTMANY I VIDAL, Lluís. La Festa de Sant Roc a Arenys de Mar.Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1983.

PONS I GURI, Josep M. La Dansa i la festa de Sant Roc a Arenysde Mar . Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1982.

PONS I GURI, Josep M. La Festa de Sant Roc a Arenys de Mar.Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1981.

Sant Roc: vot de vila. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1981- .

SURIÑACH BAELL, Ramon. La Festa de Sant Roc: poesia de RamonSurinyach premiada en el II Concurso Literario del AteneoArenyense celebrado en 10 de julio de 1886. Arenys de Mar:Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, 1965.

ARENYS DE MARSANT ROC

Quan la canícula arriba a la fi, Arenys de Mar celebrauna de les festes amb més tradició i arrelament a lavila, Sant Roc. Just l’endemà de Santa Maria Assumpta,titular de la parròquia, els sons d’instruments tradicionalsacompanyen el dringar dels cascavells dels macips que,al crit de «Sant Roc!», escampen arreu la flaire del’alfàbrega i l’aigua olorosa de les almorratxes.

A darreries del segle xvi, quan la pesta castigava lesllars catalanes, la universitat dels caps de casa de laparròquia de Santa Maria d’Arenys, reunits en consellobert, decidiren invocar la intercessió del sant montpe-llerí, advocat dels malalts empestats, per alliberar-losdel contagi. El vot de vila amb el qual s’obligaven elspresents per a ells i els seus descendents, oferia al sant,a canvi del guariment, celebrar la seva solemnitat comsi fos el dia de Nadal i dedicar-li un retaule.

El llarg camí que ha viscut la festa hi ha anat afegintelements de celebració i participació popular, com la jaimprescindible Dansa d’Arenys, alhora que li ha manllevattrets del seu origen religiós, com la processó. Generaciórere generació els arenyencs alimenten la tradició,mentre l’aigua purificadora i regeneradora de sant Rocmanté el seu caràcter com a notícia del passat.

Hug Palou i MiquelArxiu Municipal P. Fidel Fita

Foto: Miquel Casals, Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar (AFA)

16 d’agost

Plaça de Catalunya, s/n08398 SANTA SUSANNAtel.: 937 678 441fax: 937 678 750a/e: biblioteca@stasusanna.org

(estiu)dll. de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20 hdm. de 16.30 a 20.30 hdc. de 16.30 a 20.30 hdj. de 16.30 a 20.30 hdv. de 16.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 9.30 a 14 i de 16 a 20 hdm. de 16 a 20 hdc. de 16 a 20 hdj. de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. tancatdg. tancat

Biblioteca de Santa Susanna

Ajuntament de Santa Susanna

Bibliografia

Ajuntament de Santa Susanna [en línia]. Santa Susanna: l’Ajuntament[Consulta: 9 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.stasusanna.org>.

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. Passejant per Santa Susanna.Santa Susanna: l’Ajuntament; Pla de Dinamització, 2005.

SANTA SUSANNACURSA DE CINTES

Des de fa molts anys la cursa de cintes a Santa Susannaés un dels actes que entra al programa de Festa Major. Ésuna cursa divertida i tranquil·la, sense presses, no és perveure qui arriba primer. Consisteix a despenjar les cintestot pedalant des de dalt la bicicleta.

Fa molts anys, quan jo hi participava, es penjaven les cintesenrotllades en un filferro: un cap del filferro en un arbrede la plaça Catalunya i l’altre a la casa del Cantó, que endèiem, avui convertida en Casal dels Avis, o bé al carrerSant Ramon. Perquè tothom s’hi pogués divertir hi haviados grups: petits i grans. No m’explico prou bé quan dictothom; com és de pensar, les dones no hi participaven.Cadascú amb la seva bicicleta sortíem ordenadament dela plaça Catalunya i fèiem la volta per les eixides, i avallpel carrer Sant Ramon. I així anàvem fent voltes fins queno quedava cap cinta. Tampoc és que en féssim gaires, devoltes, ho deixàvem aviat enllestit.

Pedro Fernández, guàrdia rural, que, en un poble petit comel nostre, era tota mena de vigilància que hi havia, tambées cuidava de posar ordre a les curses de cintes, per allòque ningú fes el viu posant els peus a terra per enxampar-les còmodament i que tothom passés quan li pertocava.Qui més cintes despenjava s’emportava el premi, que llavorsera una copa. I, en fi, ha estat i segueix sent una diversióque encara fa més amena la nostra Festa Major.

Isidre Mollfulleda

11 d’agost

Foto: Ajuntament de Santa Susanna

Carrer de l’Esglèsia, 608393 CALDES D’ESTRACtel.: 937 913 025fax: 937 922 856a/e: b.caldese.cm@diba.catweb: http://www.caldes.diba.es/ajuntament/info/equipaments/biblioteca.htlm

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Can Milans

Ajuntament de Caldes d’Estrac

Bibliografia

Caldes d’Estrac: coneix caldes [en línia]. Caldes d’Estrac : l’Ajuntament,2005. [Consulta: 16 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.caldetes.org>.

GRAU i MOLIST, Lluís. L’Estiueig a Caldes d’Estrac: una aproximació.Caldes d’Estrac : l’Ajuntament, 2004.

MORESO i MORA, Marta ; AZUAGA i GARCIA, Joan Manel. A pas degegant: Història dels gegants a Caldes d’Estrac. Premià de Mar :El Clavell, DL 1999. 142 p. ISBN 84-89841-26-8.

CALDES D’ESTRACFESTA MAJOR

La festa major de Caldes d’Estrac se celebra el dia 8 desetembre en honor de la Mare de Déu del Remei i téunes qualitats indefectibles de la localitat que la fanmolt atraient. És popular, gratuïta, amb molt protago-nisme al carrer i amb una gran participació de la gent.

Per una banda sobresurten les activitats a càrrec de lesentitats de caire folklòric i tradicional per la vistositatdels actes que organitzen i l’impressionant capacitatde convocatòria: geganters, diables i puntaires són elrovell de l’ou de la festa.

Per altra banda, hi ha els actes tradicionals a l’estil deCaldes: els balls populars a la fresca, les activitatsinfantils, la solemnitat dels actes religiosos, les havane-res, el concert, el brindis i les activitats esportives.

També acompanyen aquestes propostes, activitatsd’interès històric i cultural on, a més de la presentaciód’un nou volum de la col·lecció de monografies locals«Caldae Aquae», cada any hi ha alguna nova proposta.A més, coincideix que el final de la festa s’escau amb lacelebració de la Diada, un fet que ens els darrers anysha anat adquirint una major projecció.

És una festa que il·lusiona i s’escau ben posada alcalendari. D’una banda perquè ve a ser una mena decolofó a les activitats d’estiu, per l’altra perquè ve asignificar un canvi en l’estil de vida: la represa de lafeina, el retorn a l’escola i sovint el final del climaestiuenc.

Així és com els caldencs i els benvinguts festegem lafesta major. Carrers, places, parcs i fins i tot la platja iel mar esdevenen el principal escenari d’una festa ondestaca la participació dels veïns i veïnes i el pes de lesentitats.

8 de setembre

Foto: Joan Cunill Rifà

MORESO i MORA, Marta i AZUAGA i GARCIA, Joan Manel. A pas de gegant:història dels gegants a Caldes d’Estrac. Premià de Mar : El Clavell, DL 1999. 142 p.

ISBN 84-89841-26-8.Portada : informatiu de Caldes d’Estrac. Caldes d’Estrac:

Ajuntament de Caldes d’Estrac, 1992 - .

Hort de la Rectoria, s/n08328 ALELLAtel.: 935 559 055a/e: b.alella.fg@diba.cat

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg. tancat

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Ajuntament d’Alella

Bibliografia

Alella especial verema... Alella : Associació Cultural Revista Alella,2003- .

Festes de la verema. Alella : l’Ajuntament, 1975- .

Festes de la verema [Enregistrament vídeo]: Alella 1993, 10, 11i 12 de setembre. Alella: l’Ajuntament, 1993.1 videocasset [VHS].

Programa de degustacion: ...Festes de la Verema...Mostra deRestauració i Degustació. Alella : l’Ajuntament, [1992?]- .

Programació de les festes del mil·lenari del nom d'Alella: 975-1975. [Alella]: Ministeri d'Informació i Turisme, [1975]. 111 p.

PUIG I VAYREDA, Eduard. Els Vins d’Alella avui. En Ahir i avui del vid'Alella. Alella : l’Ajuntament, Consell Regulador D.O. Alella, 1996.p.82-83.

VILLENA DÍAZ, Paqui. Els Vins d’Alella avui. En El Vi al Maresme D.O.Alella. Calella : l’Ajuntament, DL 1993. p. 24.

Els vins de la zona eren coneguts i apreciats durant ladominació romana, època a partir de la qual se n’iniciàl’exportació. La fil·loxera, plaga propagada del 1886 al1891, arruïnà la pagesia, que es veié obligada a arrencarles vinyes mortes i replantar-les de cep americà.

L’any 1906 un grup de gent valenta, cinquanta-trespersones entre viticultors, propietaris o parcers,s’associaren per crear el Celler Cooperativa Alella Vinícolaamb l’objectiu de comercialitzar el producte de les vinyesnovelles. Les relacions productives, la certificaciód’origen i la qualitat del vi són regulades pel ConsellRegulador de la DO Alella, creat l’any 1953. La DO Alellaengloba onze poblacions del Maresme i set del Vallès.

Alella inicia el festeig del vi el 1975 amb la Festa de laVerema —a partir del 1986 s’anomena «Festes» ja queabraça més dies— que inclou un pregó d’exaltació delvi, la proclamació de la pubilla, la benedicció del primermost i, actualment, tot un seguit d’activitats: concursosde tastavins i d’altres, exposicions, publicacions, cerca-viles... El primer pregoner fou Néstor Luján i, fins al2006, ho han estat personalitats de diferents àmbits,entre d’altres, Esteve Riambau, Ignasi Riera, SalvadorArtés, Joaquim Ferrer, Adelina Castillejos, Avel·lí Artís-Gener, Antoni Bassas...

Ja el 1975 s’inicia la col·lecció de porrons; la de plats deterra cuita ho fa el 1992. Els estands de degustació dels

ALELLAFESTES DE LA VEREMA

cellers amb DO s’enceten el 1984, i dotze anys més tards’amplien amb els de restauració.

Les Festes de la Verema a l’Hort de la Rectoria creixen,el poble s’hi sent identificat i els visitants, a gust.

Mercè Giralt

Foto: Conxi Duro

al voltant de l’11 de setembre

Biblioteca Enric Miralles

Parc de les Esplanades, s/n08389 PALAFOLLStel.: 937 652 834FAX 937 657 907a/e: b.palafolls.em@diba.cat

horaris:

dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

PALAFOLLS Festa Major de Palafolls (les marededéus trobades)7, 8, 9 i 10 de setembre

ELS SOPARS A LA FRESCA

Riure, passar-s’ho bé, gastar, omplir-se la boca i els ullsamb les coses més necessàriament innecessàries. ÉsFesta Major! La torre de guaita il·luminada recorda Parísamb la seva aurèola bohèmia. És la festa de tots, degrans i petits, de joves radicals, revolucionaris o con-formistes. És la festa que aparca preocupacions i querecorda responsabilitats explicades i compartides a lestaules dels sopars a la fresca. Cada vespre, a la plaçad’Ax, els estands de les associacions de cooperació delspobles agermanats amb Palafolls preparen i serveixen,a preu mòdic, les menges típiques de cada indret geo-gràfic: pasta italiana, formatges i patés francesos,embotits d’Algar, botifarres amb seques de Palafolls,cuscús i arròs de Senegal i els dolços de Polònia. Elsbeneficis d’aquests àpats serviran per finançar elsprojectes de cooperació endegats des de la societatcivil de Palafolls. I així, entre el vas de vi compartit ambel veí ocasional de taula, la pasta i la grapa generosamentservida, alguna cosa càlida creix i s’escampa. Quelcomque no és només fruit de l’alegria, no és tan sols la festa,sinó la delicada escalfor d’un somriure llunyà. Un somriu-re que mai ens arribarà i que sempre estarà present.

M. Dolores Agüera MartínRegidora de Festes i Cooperació

Ajuntament de PalafollsFoto: Jordi Lloberas

Malgrat de Mar

FESTESDE TARDOR

Desclapers, 14-1808380 MALGRAT DE MARtel.: 937 619 032fax: 937 613 054a/e: b.malgrat.lc@diba.catweb: http://www.ajmalgrat.es/entitats/biblioteca.htlm

(estiu -juny i setembre-)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 15.30 a 20.30 hdj., de 10 a 13

i de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. 10 a 13dg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hdv. de 10 a 13

i de 16 a 20.30 hds. de 10 a 13 hdg tancat

Biblioteca La Cooperativa

Ajuntament de Malgrat de Mar

Bibliografia

CLARÀ, Pere. Els goigs de Sant Nicolau. Voz de Malgrat, 1959, núm.75, p. 4.

Festa Major de Sant Nicolau. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 1944- .

Malgrat de Mar : crònica d’un segle. [Malgrat de Mar]: Centred’Estudis i Documentació Z. Camprubí, DL 2001. 354 p.

PARADEDA I ROBERT, Fèlix. La vila de Malgrat i sos contorns. Blanes:Roig, 1915. 168 p.

RABASSA I MARTÍ, Fèlix. Una llambregada al passat de la festa majord’hivern de Sant Nicolau. Celobert, 2006, núm.1, p. 12.

MALGRAT DE MAR

El motiu de la nostra festa major, el 6 de desembre, ésd’origen religiós, i festeja i honora el patró de la nostraparròquia, Sant Nicolau de Bari o de Mira, noms ambquè és conegut un sant molt miracler que visqué entreels segles III i IV. El nom de Mira és el de la ciutat on vaexercir de bisbe, a Turquia, i, el de Bari, on reposen lesseves relíquies, en una basílica bella i monumentald’aquesta ciutat d’Itàlia, banyada pel mar Adriàtic.

Amb el temps, s’afegiren a la festa actes artístics i lúdics,com balls, concerts, competicions esportives, exposicionsi, modernament, els nostres pagesos iniciaren una firade fruits del camp amb la intenció d’aportar-hi unal·licient més i promocionar els seus productes. Aquestafira cada any és més coneguda per artesans i venedorsde productes ecològics.

També la festa major sempre ha estat una festagastronòmica casolana. Era tradicional que els veïnscriessin xais i pollastres per celebrar una festa generosa,convidant familiars i amics a compartir-la.

Actualment, a la fornícula de la façana de l’EsglésiaParroquial de Malgrat de Mar es troba una imatge deSant Nicolau que és obra de l’escultor blanenc JaumeColl Puig, d’una alçada de 2,20 m i 700 kg de pes. Aquestaimatge fou beneïda pel rector, Mn. Josep Rodó, el 6 dedesembre de 1961.

Joaquim Colomé Alsina

FESTA MAJOR DE SANT NICOLAU DE BARI DE MALGRAT DE MAR6 de desembre

Foto: Vicens Tomàs / Arxiu Municipal de Malgrat de Mar

Sant Vicenç de Montalt

Vilassar de Dalt

FESTESD’HIVERN

AJUNTAMENT DEVILASSAR DE DALT

Marquès de Barberà, s/n08339 VILASSAR DE DALTtel.: 937 530 952a/e: biblioteca@vilassardedalt.org

(estiu)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 10 a 12

i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 15.30 a 20.30 hdm. de 15.30 a 20.30 hdc. de 10 a 12

i de 15.30 a 20.30 hdj. de 15.30 a 20.30 hdv. de 15.30 a 20.30 hds. de 10 a 13dg. tancat

Biblioteca Pau Piferrer

Ajuntament de Vilassar de Dalt

Bibliografia

Goigs en llaor del gloriós Sant Antoni Abat. Badalona: Estampade J. Casas, 1925. [2] p.

Programes Festa de Sant Antoni Abat a Vilassar de Dalt. Vilassarde Dalt: [Comissió de la Festa de Sant Antoni Abat], 1984,1985, 1988,1991- .

Sant Antoni abat a Vilassar de Dalt: història, tradició i actualitat.Vilassar de Dalt: El Vaixell, 2000. 115 p.

Vilassar [Enregistrament vídeo]: calendari de festes i celebracions.Vilassar de Dalt : Òrbita, 1997. 1 videocasset [VHS]: 30 min.: col.

VIVES ARAGÓ, Joaquim. Goigs de lloança de Sant Antoni abat. 3aed. Vilassar de Dalt: Parròquia de Sant Genis, 1995. [2] p.

VILASSAR DE DALTSANT ANTONI ABAT

A Vilassar de Dalt, la festa de sant Antoni Abat se celebracada 17 de gener amb tots els elements d’una jornadafestiva tradicional: salutació musical de l’orquestra enarribar al poble de bon matí, passada per recollir labandera i anar a l’ofici solemne a l’església, nova passadaper acudir al lloc de concentració de les cavalleries,tornada a l’església —en formació encapçalada pel capitàde bandera, el banderer i els penoners— per a la bene-dicció dels animals i dels panets de Sant Antoni quetothom adquireix, els Tres Tombs pel centre del poble,un cafè-concert en havent dinat i unes sessions de ballper cloure la diada. L’orquestra La Principal de la Bisbalfa més de quaranta anys que acompanya la festa i tambéha esdevingut part de la tradició.

S’ignora des de quan la celebrem, però el 1715 la devociója era arrelada i es formalitzava una Confraria de SantAntoni. Antigament la diada era la festa dels traginersi dels carreters; fa vuit o nou dècades esdevingué lafesta dels pagesos que mantenien les cavalleries coma animals de tir; i, actualment, és una festa amb moltacàrrega tradicional, preparada per una Comissió que enté cura; però sempre ha estat molt estimada i viscudapels vilassarencs.

Josep Samon ForgasFoto: Josep Samon Forgas

17 de gener

AJUNTAMENT DESANT VICENÇ DE MONTALT

Riera del Gorg. s/núm08394 SANT VICENÇ DE MONTALTtel.: 937 912 372fax: 937 913 460a/e: b.st.vicensm@diba.catweb: http://www.svmontalt.net/entitats_biblioteca.htm

(estiu- agost-)dll. de 16 a 20.30 hdm. de 10 a 14

i de 16 a 20.30 hdc. de 16 a 20.30 hdj. de 10 a 14

i de 16 a 20.30 hdv. de 16 a 20.30 hds. tancatdg. tancat

horaris:(hivern)dll. de 16 a 20 hdm. de 10 a 14

i de 16 a 20 hdc. de 16 a 20 hdj. de 10 a 14

i de 16 a 20 hdv. de 16 a 20 hds. de 10 a 14 hdg. tancat

Biblioteca La Muntala

Ajuntament deSant Vicenç de Montalt

Bibliografia

AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. La B.T.T. Montaltbike2007, un èxit rotund d´organització i participació [en línia]. SantVicenç de Montalt: l’Ajuntament, 2 febrer 2007. [Consulta: 15 febrer2007]. Disponible a: <http//www.svmontalt.net/document.php?id=1251>.

BUCH i ESTEVAN, Antoni. Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica.Barcelona: Curial, 1984. 282 p. ISBN 84-7256-220-4.

BRUNET i EZQUERRO, Jordi, et al. Sant Vicenç de Montalt. Imatgesd’ahir. 1900-1970. Sant Vicenç de Montalt: l’Ajuntament, 2000. 237p. ISBN 84-606-2950-3.

Festa major de Sant Vicenç de Montalt. Sant Vicenç de Montalt:l’Ajuntament, 1940 - .

RENIU I CALVET, Josep. Esteve Albert i Corp: esbós biogràfic. Dosrius:Ajuntament de Dosrius, 1998. 228 p. ISBN 84-922227-2-7.

XURRIBIKERS. Benvinguts al món dels Xurribikers Sant Vicenç deMontalt [en línia]. [s.l.]: Xurribikers, 2005. [Consulta: 15 febrer 2007].Disponible a: <http://www.xurribikers.com>.

SANT VICENÇ DE MONTALTPEDELAJADA POPULAR

Foto: Toni Buch

De festes, n’hi ha de tota la vida, n’hi ha d’irre-missiblement perdudes, n’hi ha de feliçment recuperadesi n’hi ha de noves de trinca. Al capdavall, la tradicióhistòrica té una importància relativa: el que compta dedebò, per una festa, és la celebració que concita,l’entusiasme amb què la gent hi participa. Els gegantsi les gralles fan alegria i ganes de ballar: són una festaviva. Les bicicletes, també.

Pot semblar curiós que Sant Vicenç, tenint com té unterme de relleu esforçat i fins i tot difícil, d’uns anysençà sigui un poble amb una forta vocació ciclista. Hoés, naturalment, gràcies a l’auge d’això que en diuenbicicleta de muntanya; però ho és, sobretot, per l’empentad’uns quants santvicentins que es fan dir Xurribikers ique no estimen només el seu esport sinó també el seupoble. Ells han volgut que la seva passió s’escampés ihan sabut encomanar-la.

Cada any, pels volts de Sant Vicenç, un diumenge definals de gener, molts centenars de ciclistes vingutsd’arreu prenen part en una cursa de muntanya meticu-losament preparada: la Montaltbike. Però la Montaltbikeés molt més que una cursa: és una autèntica festa. I hoés pel gran encert de l’organització, que des del primerdia sap ser alhora eficaç i participativa, perquè sap quesense ser participativa no seria eficaç. Si l’esclat multi-tudinari de colors llampants (bicicletes, cascos, mallots)és el que fa tant de goig el dia de la cursa, l’ànima dela jornada són els molts santvicentins que col·laborenamb els Xurribikers en l’organització i converteixen laMontaltbike en una festa de tots.

Una setmana més tard, molts d’aquests col·laboradorsi moltes famílies de santvicentins surten a fer unapedalada sota la guia dels Xurribikers. Grans i petits, amés d’avesar-se a la bicicleta, descobreixen racons delterme que altrament no coneixerien, aprenen caminsque haurien desaparegut si no els reivindiquessin elsciclistes i fan del tot completa la nostra doble festasobre rodes.

Jordi Cornudella

Un diumenge de gener o febrer

Festes Populars a Catalunya

AMADES, Joan. Costumari català. Barcelona: Edicions 62, 2003 . 5vol.1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

ARTÍS-GENER, Avel·lí. Festes populars a Catalunya. Barcelona:HMB,1980. 155p. ISBN 84-85123-83-2.1, 2, 5, 7, 10, 14, 15, 21, 22

BERTRAN, Jordi. Festes de Catalunya: una mostra de la diversitatdel patrimoni popular. Barcelona: Lunwerg, cop. 2001. 255 p. ISBN84-7782-812-1.11

Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Barcelona:Fundació Serveis de Cultura Popular ; Alta Fulla, 1989. 627 p. ISBN 84-865556-71-6.2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 18, 22, 23, 24

Calendari dels pagesos per l’any.... Barcelona: [s.n.], [1862]- .2, 8, 11, 14, 15, 19, 22, 23

Calendario religioso, astronómico y literario: arreglado alMeridiano de Barcelona según el horario de España, con elSantoral del Martirologio Romano Español, para el año....Barcelona: Sociedad General Española de Librería, [1876?]- .8, 11, 14, 15, 19, 22

Cançons i danses per celebrar les festes [Enregistrament sonor].Barcelona: Graó, 2003. 5 discos (CD).2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 16, 19, 21, 22

CAPMANY, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festestradicionals Catalanes. Barcelona: Laia, 1978-1982. 3 vol. ISBN 84-7222-774-X.1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 14, 17, 18, 22

COLOMER VALLICROSA, Jaume. Festes populars de Catalunya.[Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1986. 134 p. La Xarxa; 16. ISBN 84-7202-306-0.2, 3, 5, 10, 11, 15, 23

COPOVÍ, Maite ; TARDÀ, Pere. Fires i festes.com: la web de les firesi festes d’arrel tradicional de Catalunya [en línia]. [Consulta: 2febrer 2007]. Disponible a: <http://firesifestes.com>.DALMAU I RIBALTA, Antoni. Les Festes tradicionals que no hem deperdre. Barcelona: Columna, 2005. 232 p. ISBN 84-664-0679-4.11, 23, 24

DELGADO, Manuel. La Festa a Catalunya, avui. Barcelona: Barcanova,1992. 169 p. ISBN 84-7533-747-3.1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 17, 21, 23

ESPINÀS, Josep Ma. Festa Major. Barcelona: Destino, 1976. 332 p.ISBN 84- 233-0550-3.8, 10, 11

Les Festes a Catalunya. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidència ; editorial 92, 1999. 394 p. Som i serem;1. ISBN 84-393-4946-7.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 14, 15, 18, 21, 22, 24

Fires de Catalunya... : Ferias de Cataluña... : Fairs in Catalonia.[Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament d’Indústria, Comerçi Turisme, DL. 1982- . També disponible en versió electrònica:<http://www.gencat.es/fir>.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22

Gran geografia comarcal de Catalunya. 2a ed. Barcelona:Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. v. 2. ISBN: 84-412-2559-1.1, 2, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 21, 22, 23, 24

PRAT I CARÓS, Joan. Les festes populars. Barcelona: Els llibres dela Frontera ; [etc.], DL. 1984. 167 p. , [8] p. de làm. Coneguem Catalunya;2. ISBN 84-85709-14-4.2, 3, 6, 8, 10, 11, 14, 15,17, 21

Propostes didàctiques al voltant de les festes: el Carnaval, SantJordi, Sant Joan, La Castanyada i Nadal i Reis. Barcelona: Graó,DL.1989. 82 p. ISBN 84-7827-001-9.11, 15

SERRA i BOLDÚ, Valeri. Festes i tradicions populars. [Barcelona]:Abadia de Montserrat, 1986. 170 p. Biblioteca Serra d’Or; 62. ISBN 84-7202-827-5.11, 21

Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya.Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Generalitat de Catalunya, 2005-. 10 vol. ISBN 84-412-1390-9.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Festes populars al Maresme

3 viles....Mataró: Cerdanya press, [1993?]- .6, 18, 19

L’aplec del Maresme. Barcelona: Alba edicions, 2004- .11

COLL I MONTEAGUDO, Ramon. Llegendes, tradicions i fets de laSerralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme.Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 318 p. ISBN 84-281-0980-X.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

FUENTE, Toni de la. Un volt per les altres festes. Mataró report. 2004,núm. 87, p. 10-21.5, 11

Gegants, nans i bestiari del Maresme: [guia de recursos]. [Mataró]:Biblioteques Municipals del Maresme, DL 2005. [50] p.1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

Llegendes, festes i tradicions del Maresme: guia de lectura.[Arenys de Mar]: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Servei deBiblioteques. Biblioteques del Maresme, [1998]. 29 p.2, 3, 7, 11, 12, 15, 19,17, 21, 22, 23, 24

REBOMBORI DIGITAL. Festes [en línia]. [Consulta: 2 febrer 2007].Disponible a:<http://www.festes.org>.

1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt4 Biblioteca de Cabrera de Mar5 Biblioteca de Cabrils6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar9 Biblioteca Joan Coromines del Masnou

10 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt17 Biblioteca Can Manent de Premià de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca Can Baratau de Tiana22 Biblioteca de Tordera23 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt24 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

BibliografiaBiblioteques del Maresmeon trobareu els llibres dela bibliografia

Sant Jordi 2007

Generalitat de CatalunyaServei de Biblioteques

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Àrea de CulturaServei de Biblioteques