El marroc resumido
23
El Marroc, fitxa per països. Grau Educació primària. Universitat de les Illes Balears 2012-2013 Fernando Martin Nemiña María Martínez Manchón Tamara Morillas Jiménez
-
Upload
tamara-morillas-jimenez -
Category
Documents
-
view
364 -
download
6
Transcript of El marroc resumido
El Marroc, fitxa per països.
Grau Educació primària.
Universitat de les Illes Balears
2012-2013
Fernando Martin Nemiña
María Martínez Manchón
Tamara Morillas Jiménez
Dada d’entrega 30.11.12
El Marroc, fitxa per Països
ÍndexIntroducció:........................................................................................................4
Etimologia.....................................................................................................................4
Geografia:..........................................................................................................5
Ecologia.........................................................................................................................5
Flora....................................................................................................................................6
La fauna.............................................................................................................................7
Principals ciutats del Marroc:...........................................................................................7
o Marrakech..................................................................................................................7
o Meknès.......................................................................................................................8
o Agadir.........................................................................................................................9
o Tànger........................................................................................................................9
Historia:............................................................................................................10
Demografia:.....................................................................................................12
Ètnies i idiomes:........................................................................................................12
Cultura:.............................................................................................................15
Religió:.........................................................................................................................15
o El ramadà:...................................................................................................................15
o El cristianisme:..........................................................................................................17
o El Judaisme:...............................................................................................................17
o El paganisme:.............................................................................................................17
Situació de la dona:..................................................................................................18
Educatiu:..................................................................................................................18
Laboral:....................................................................................................................19
Familiar:...................................................................................................................20
La vestimenta:............................................................................................................22
o El menjar......................................................................................................................23
o Las espècies...........................................................................................................24
o Durant el ramadà:..................................................................................................24
o La beguda:...............................................................................................................24
o Els postres i dolços..............................................................................................25
Tradicions i costums:...............................................................................26
2
El Marroc, fitxa per Països
Arquitectura................................................................................................................27
Mosaics:.......................................................................................................................27
Catifes..........................................................................................................................27
Societat:...........................................................................................................28
Pobresa........................................................................................................................28
Educació......................................................................................................................28
Sanitat..........................................................................................................................29
Economia:........................................................................................................29
Principals sectors econòmics................................................................................30
Moneda.....................................................................................................................30
Problemàtiques dins l’aula:............................................................................30
Conclusions:....................................................................................................33
3
El Marroc, fitxa per Països
Introducció:
El Marroc, o Magreb, Al-Mamlaka o Al-Magrib, es un estat que es troba al nord
d’Àfrica, limitat per Algèria, el Sàhara occidental, l’Atlàntic i la mar mediterrània.
Se troba separat d’Europa per l’estret de Gibraltar, fet que ha originat molta
controvèrsia al llarg de la història.
El Marroc es una terra de barreja de costums, allà podem trobar diferents
sistemes que han estat presents a diferents èpoques, però totes a un mateix
lloc i moment. Degut a la seva situació geogràfica ha rebut influències del
mediterrani i de l’Àfrica, i la seva emigració a altres països ha fet que el Marroc,
com a poble àrab, s’obri al món.
Durant segles el Marroc ha estat una terra de pas, de persones i d’animals que,
seguint els seus instints migratoris, han utilitzat les seves muntanyes per viure
o sobreviure. Es un país que es distingeix pels seus trets geogràfics, que han
estat conformats pels seus pobladors. Ocupa el cantó nord-est d’Àfrica i
compta amb llargues costes atlàntiques i mediterrànies.
Les muntanyes del Rift i de l’Atles donen al Marroc una fisonomia única, barreja
de la vida urbana de la ciutat islàmica tradicional, l’arcaisme dels grups
muntanyencs i el bullici dels moderns centres urbans en creixement.
Geografia:
El Marroc es un estat d’Àfrica del nord, que limita a l’Est amb Argèlia i al Sud
amb el Sàhara Occidental, al Nord i a l’Oest presenta un prolongat litoral a la
mar Mediterrània i l’Atlàntic.
Marroc reivindica el territori del Sàhara Occidental, que ocupà en 1976. El
relleu marroquí està dominat per els cordons muntanyosos del Rif, que
bordegen la costa mediterrània des del riu Muluya fins l’estret del Gibraltar, i el
sistema de l’Atles.
La depressió de Sebu, el separa l’Atles Mig (3354m). s’allarga fins l’Oest a
l’altiplà marroquí. Al sud de l’Atles mig, es troba el cordó del Gran Atles, d’uns
750 Km. de llarg, que al seu sector occidental presenta el pic Toubqal de
4
El Marroc, fitxa per Països
4167m d’alçada, (el més elevat d’Àfrica del nord). En el mateix sentit orogràfic i
al Sud-Est del Gran Atles, s’alça el Antiatlas.
A l’Oest de l’Atles Mig s’estén l’altiplà marroquí, bloc ondulat creuat per
corrents fluvials permanents. Al nord, de l’altiplà està limitat per la depressió del
Sebu, corredor que permet la comunicació entre el sector oriental del país i la
costa atlàntica. El clima es mediterrani al Nord, i es va transformant en càlid i
sec al Sud.
Historia:
Resum cronològic:
1200 a.c La població berber entra en contacte amb fenicis i cartaginesos.S. l a.c- S.lV d.c
Parcial conquesta romana (Província de Mauritània)
S. V-Vll Pas de vàndals y bizantins.S. Vlll S’inicia la conquesta àrab, consumada la islamització, es independitzaran
els prínceps idrises.S. Xl La fragmentació del país obviada pel imperi almoràvit.S. Xll Imperi Almohade S. Xlll-XV Les marinies principalment recullen l’herència almohade en el Magreb i
sud d’Espanya. Esclaus portuguesos i espanyols. S.XVl (1578-1603)
Ascens de los banu Sad con Ahmed al-Mansur, apogeu sadí. Expansió fins el Sudan occidental (ruta de l’or).
S. XVll Dinastia alauita. Perd el Sudan, però reconstrueix certa unitat nacional.19856-1892
Les potencies europees obliguen a una ruïnosa dependència comercial. S’uneix la pressió espanyola (guerra de 1860).
1906 La conferència d’Algeciras acaba la preeminència colonial francesa. El protectorat del Rif entrega a Espanya.
1912-1934 Resistència marroquí y pacificació. El conflicte més important es produeix en el Rif espanyol.
1953-1955 Davant l’extensió del nacionalisme avivat pel partit “Istiqial”, França substitueix a Mohamed V per un més dòcil Huhammad ibn Arafa. Retorn del destronat degut a la reacció terrorista i popular.
1957 Acaba el protectorat.1961-1974 Hassan ll completa la eliminació de restes colonials.1975-1982 S’ocupa el Sàhara Occidental.1984 Tractat d’unió amb Libia.1988 Acceptació d’un pla de Pau amb el Polisari, sota la ONU.2011 Constitució del Marroc
5
El Marroc, fitxa per Països
Demografia:
Ètnies i idiomes:
Dada l’ ubicació del Marroc i la seva diversitat de població, Àrab, Africana i
berber, és un país multicultural. Aquest mosaic de grups ètnics en el Marroc li
dona un lloc important dins l’àmbit cultural.
La llengua oficial del Marroc és l'àrab escrit. El dialecte àrab del Marroc es diu
el Darija i és la llengua materna de gairebé dos terços de la població
marroquina. El Darija s'utilitza en la televisió recentment. Marginalment, hi ha
altres dues variants de l'àrab: Judeo- i de Hassania.
Cultura:
Religió:
Al país conviuen diferents tipus de religions com el paganisme, el Judaisme, el
Cristianisme i el Islamisme.
La major part de la població és musulmana, es a dir, de religió islamista. El
islam es una religió monoteista abrahàmiques que el seu dogma es basa en el
llibre l'alcorà, el qual estableix com a premissa fonamental per als seus
creients que «No hi ha més Déu que Alà i que Mahoma és l'últim missatger
d'Alà. Els erudits islàmics defineixen a l’ islam com:
o La submissió a Déu l'Altíssim a través del monoteisme, l'obediència i
l'abandó de la idolatria.
El llibre sagrat de l’ islam és l'Alcorà, dictat per Alà a Mahoma a través de Yibril.
Els seguidors de l’ islam es denominen musulmans.
L’ islam adora exclusivament a Alà sense copartícips. S'estima que hi ha en
l'actualitat entre 1.000 i 1.200 milions de musulmans al món. Segons el Vaticà,
l’ islam (conjuntament amb totes les seves ramificacions) és la religió més
estesa del món, ja que recentment ha superat el nombre de catòlics.
L’ islam es va iniciar amb la predicació de Mahoma l'any 622 en La Meca (en
l'actual Aràbia Saudita). Sota el lideratge de Mahoma i els seus successors, l’
6
El Marroc, fitxa per Països
islam es va estendre ràpidament. Existeix discrepància entre els musulmans i
no musulmans de si es va estendre per imposició religiosa o militar, o per
conversió dels pobles a l’ islam.
o El ramadà:
És el novè mes del calendari musulmà, aquest és el mes en el qual els
musulmans practiquen el dejuni diari, degut a la seva fe i per les seves
creences, des de l'alba fins que es posa el sol.
Deures durant el ramadà:
o As-suhur: consisteix a prendre algun aliment per la
matinada, sempre abans del "Fayr".
o Trencar el dejuni immediatament després de la posta del
sol i al començament del temps de l'oració de magribí.
o L'orar i suplicar en el moment de trencar el dejuni
o L'abstenir-se de tot el que contradiu el dejuni en la moral
o L'ús del siuák durant el dejuni: és un tros de branca d'un
arbre especial que es troba en la península aràbiga i que
és de molts beneficis per a la boca en general.
o Ser generós
o Incrementar la lectura del Sagrat Alcorà
o Incrementar les pràctiques
o El cristianisme:
Són aquells individus de confessió cristiana i de parla i/o cultura àrab. Els
cristians àrabs són cultural, lingüística i ètnicament àrabs, i seguidors de la fe
cristiana. Els cristians àrabs ja tenien presència al món àrab abans del
sorgiment de l’ islam.
El Judaisme:
La paraula judaisme es refereix a la religió o creences, la tradició i la cultura del
poble jueu. És la més antiga de les tres religions monoteistes més difoses
(juntament amb el cristianisme i l'islam), conegudes també com a «religions del
7
El Marroc, fitxa per Països
llibre» o «abrahámiques», i la menor d'elles en nombre de fidels. Del judaisme
es van desglossar, històricament, les altres dues religions. La seva pràctica es
basa en els ensenyaments de la Torà, també cridada Pentateuc, compost, com
el seu nom ho indica, per cinc llibres.
El tret principal de la fe jueva és la creença en un Déu omniscient, omnipotent i
provident, que hauria creat l'univers i triat al poble jueu per revelar-li la llei
continguda en els Deu Manaments i les prescripcions rituals dels llibres tercer i
quart del Torà. Es diferencia de les altres religions monoteistes, en què es
considera no només com una religió, sinó també com una tradició i una cultura.
El paganisme:
És el conjunt de les religions o creences que adoren a diversos déus. Es
diferenciaven dels jueus, cristians i musulmans en què no consideraven als
textos sagrats de les religions abrahámiques com autèntics ni rebutjaven les
pràctiques tradicionals de veneració als déus, que aquestes qualificaven
d'idolatria.
Situació de la dona:
No podem parlar d’una sola realitat de les dones, sinó de diverses realitats
relacionades amb la classe social, el nivell d'instrucció i d'adquisició del saber,
d'una autonomia econòmica, de l'espai geogràfic (ciutat-camp) de la seva
capacitat de prendre una decisió pel que fa a eleccions personals o col·lectives,
i la consciència dels seus drets. Als països del Maghreb conviuen, en major o
menor mesura, tradició i modernitat, i això es fa extensiu a la situació de les
dones, i, en concret, als aspectes laborals i culturals. La dona marroquina
actual a nivell:
o Educatiu:
L'analfabetisme de les dones adultes, sobretot al món rural, afecta a set
milions de dones. A zones urbanes trobem que cada 10 dones 5 són
analfabetes. Al món rural només una de cada deu sap llegir i escriure, degut a
la ignorància dels pares. Les nines entre 8 i 16 anys, gairebé no estan
escolaritzades, degut per que, per continuar l’educació després de la primària
8
El Marroc, fitxa per Països
s’han de desplaçar a altres medis urbans, i els pares per por de la deshonra, no
les deixen.
o Laboral:
Avui en dia segons el medi del que parlem, podem trobar la taxa laboral
femenina alta, sobretot a les zones urbanes, on la dona ocupa un percentatge
bastant alt. Treballs com taxistes, cambreres, conductores de autobusos, i
demés, són llocs de treball els quals podem veure ser desenvolupats per
dones. A les zones rurals, on la marginalitat i la ignorància dels progenitors
encara pot predominar, pot esser un obstacle per al ple desenvolupament de la
dona actual i occidental.
o Familiar:
El treball fora de casa continua desvalorat, fins i tot per un ampli sector de les
pròpies dones. Per a aquestes, l'àmbit natural és la casa, la llar. En tot cas, les
que treballen fora han de combinar treball i família, en un món en el qual el
repartiment de les tasques domèstiques entre homes i dones encara no és
habitual. A la dona abans se li prohibia la llibertat d'expressió i pensament;
estava sotmesa constantment al control de l'home; ja fos el pare, el germà o el
seu marit, i vivia totalment condicionada i infravalorada, ara ja té la seva pròpia
wilaba, que és el dret de exercir la seva pròpia tutela al complir la majoria
d’edat, amb la qual es responsable dels seus propis actes i pot decidir amb qui
es casarà.
La responsabilitat familiar ara és de tot dos, i com a membre de la família pot
decidir sobre ella mateixa i sobre els seus fills, ja que abans era legalment
incapaç i estava baix la tutela del seu marit.
o La vestimenta:
La roba tradicional dels homes es denomina gel·laba; es tracta d'una túnica
folgada amb caputxa. Per a les ocasions especials, els homes també vesteixen
un barret vermell anomenat tarbush més conegut com Fes. Gairebé tots els
homes usen babuchas, sabates toves sense soles, en general grogues.
9
El Marroc, fitxa per Països
Les dones àrabs a demés de aquestes peces també poden dur degut a la seva
religió o al desig del seu home aquestes peces, freqüent al Marroc: el hiyab,
que és un vel característic de les dones àrabs, deixa lliure la cara i la shayla
mocador que es col·loca al cap.
A més de la vestimenta típica del Marroc avui en dia podem trobar-los vestits
de forma occidental.
Tradicions i costums:
El Marroc és un país ple de tradicions i costums a causa de la influència
cultural que té, africana, àrab i mediterrània. Una dels costums més arrelats és
la del consum de te. Es pren aquesta infusió a tota hora i és comú compartir la
beguda amb convidats, hostes i fins i tot amb els visitants de tendes. És un
senyal d'hospitalitat.
El menjar són plats de gran abundància, per la qual cosa és de mala educació
deixar el menjar en el plat. I abans de menjar una família marroquina haurà de
rentar-se les mans i no haurà de provar res sense abans sentir l'oració que farà
l'home de la casa.
Un altre punt important en els costums és que cal llevar-se les sabates en
entrar en la llar.
L'ingrés a les mesquites al Marroc i al món àrab en general no està permès als
“infidels”. És a dir, solament els musulmans poden ingressar a les
instal·lacions.
10
El Marroc, fitxa per Països
És comú veure als carrers a homes presos de la mà, això és senyal d'amistat ja
que al no estar permès les demostracions públiques d'afecte entre un home i
una dona musulmans.
És molt comú el regateig dels preus, en la cultura àrab és un acte social molt
comú, de fet si s'accepta tot d'una el preu que planteja el venedor, aquest pot
arribar a enfadar-se.
El consum d'alcohol no està permès.
Un altre costum que ha passat de generació en generació és referida a les
dones, les qui han d'arribar verges al matrimoni i per això estan prohibides les
relacions pre matrimonials. Els tatuatges de henna són molt populars a les
festes i bodes. El matrimoni és una unió obligatòria per a les relacions
amoroses i evitar les crítiques de la societat, així també la família és massa
important per a les marroquines.
Sent un país majoritàriament jove, els ancians estan ben considerats a causa
de la seva escassa presència en les llars i moltes vegades són els caps de les
famílies, en aquest aspecte el valor de la dona també cobra un realç en les
famílies.
Art i arquitectura:
Arquitectura.
L'arquitectura del sud del Marroc és d'origen berber. Els nòmades, quan es van
fer sedentaris, van construir els ksours que són ciutats fortificades, i les
kasbahs, comparables a ciutadelles i castells. Però les construccions de tova
es deterioren amb el temps i la pluja, encara que sigui escassa. Les que
resisteixen no tenen més d'un segle.
Mosaics:
Els mosaics demostren que els artesans musulmans dominaven i dominen la
regla i el compàs, eines indispensables per poder crear els complicats patrons
anomenats “girihs”. Aquests girihs estan composts per cinc polígons continus:
un decàgon, un pentàgon, un hexàgon, un diamant i una figura “corbata”.
11
El Marroc, fitxa per Països
Malgrat la seva complexitat, era relativament fàcil reproduir els dissenys a
menor escala, l'intrigant és el procés d'escala que utilitzaven els artesans
musulmans per projectar-los a gran escala sense distorsionar-los
exageradament. Els mosaics àrabs són una perfecta fusió entre l'art i la
matemàtica.
Catifes.
La confecció de catifes és una de les tradicions més antigues del Marroc i els
seus dissenys i motius tribals han canviat poc en els últims segles. Encara
mantenen el seu caràcter tribal i malgrat el pas del temps i influències externes
han sabut salvaguardar tota la seva essència.
Economia:
En el 2011 el govern es va veure obligat a augmentar la despesa social. Al
gener de 2012, el primer ministre, Abdellilah Benkiran, va presentar un
programa amb els objectius següents:
Reforçar la identitat marroquina.
Reforçar l'Estat de dret, emprendre un creixement econòmic fort.
Reduir la taxa de desocupació al 8% abans de 2016.
Mantenir la taxa d'inflació en el 2%, promoure la igualtat social millorant
l'accés a l'educació, la sanitat i l'habitatge i reforçant l'Estat del benestar.
Desenvolupar bones relacions amb l'estranger i reforçar els vincles
afectius amb els marroquins emigrats.
Així mateix, entre les prioritats figura rellançar el turisme després dels
atemptats de Marrakech d'abril de 2011 i desenvolupar l'energia solar (projecte
Desertec).
La desocupació, afecta especialment a la franja d'edat entre 15-24 anys i als
joves titulats. La taxa de pobresa segueix sent una de les més importants del
Mediterrani.
Principals sectors econòmics.
12
El Marroc, fitxa per Països
Donada la riquesa del sòl marroquí, el sector agrícola és el predominant al
país; gairebé la meitat de la població activa treballa en aquest sector (20%
PIB). Cereals, fruites i verdures són els principals cultius. El creixement
econòmic depèn excessivament d'aquest sector.
El Marroc disposa de pocs recursos minerals, sent els fosfats la seva principal
riquesa. La indústria contribueix amb gairebé un terç del PIB, gràcies
especialment a sectors com el tèxtil, els productes de cuir, el processament
d'aliments, el refinat de petroli i els muntatges electrònics. Així mateix, hi ha
nous sectors en plena expansió que tracten de reduir la dependència del regne
respecte al sector agrícola: indústria química, automoció, informàtica,
electrònica, indústria aeronàutica.
El sector terciari contribueix amb gairebé el 50% del PIB, aquest sector depèn
exclusivament del turisme. A més d'atorgar les concessions de molts serveis
públics a les principals ciutats, el país ha liberalitzat recentment les normatives
per a l'explotació de petroli i gas. Els procediments de licitacions són cada
vegada més transparents.
Moneda.
La moneda oficial del Marroc és el dirham (DH) i està dividit en 100 cèntims. Al
mercat estan circulant els bitllets de 200 DH, 100 DH, 50 DH i 20 DH, i les
monedes de 10 DH, 5 DH, 1 DH, 0,50 DH i 0,05 DH. D'altra banda, un dirham
és equivalent a 0.09 Euro, i un euro és equivalent a 11.2 dirhams.
El dirham no es pot exportar ni importar. Els llocs autoritzadores pel govern per
al canvi de diners són els llocs que compten amb un cartell daurat.
Problemàtiques dins l’aula:
Amb l’alumnat nouvingut es poden donar situacions conflictives degut a les
diferències culturals que cada dia son més presents als nostres centres.
Aquests conflictes poden ser deguts a:
13
El Marroc, fitxa per Països
o L’alimentació: Degut a les tradicions culturals i a la religió del
Marroc (islam), el menjar derivat del porc no està permès als plats
dels alumnes marroquins. Aquesta situació es fa més difícil a un
lloc com Mallorca, on el porc té una posició important a les cuines
mallorquines. Aquesta diferència pot provocar que l’alumnat
nouvingut no pugui participar de tota la tradició mallorquina i que
no sigui comprès per la resta.
o L’ idioma: El mallorquí no es una llengua coneguda fora de les
illes, per la qual se fa molt difícil per altres cultures l’aprendre’l.
L’alumnat nouvingut tindrà problemes per assolir l’idioma, l’accent
i la parla, això pot provocar que aquest alumnat se senti exclòs
per no poder comunicar-se en totalitat amb la resta de companys i
professors.
o El tracte amb els altres (situació dona): Al Marroc la figura de
la dona no està gaire ben vista, i aquest enfocament se’ls inculca
als nins ja des de petits. A l’introduir-se dins la nostra cultura, es
pot produir un xoc en quant al tracte dels nins cap a les nines. En
aquest punt ens hem de centrar en fomentar la igualtat de sexes i
que tots dos tenen les mateixes facultats i possibilitats d’èxit a
qualsevol tasca.
o La vestimenta: La problemàtica principal que podem trobar dins
les aules es la del vel, fet que ha originat molt de debat. Moltes
vegades son els alumnes “residents” qui discriminen (per
ignorància) a les alumnes. Com a docents, la nostra funció es la
d’informar sobre el significat d’aquests símbols i de que no tenen
per què discriminar a ningú; ja que es tracta d’una simple peça de
roba i no tenim que donar-li més importància de la que té, hem
d’intentar com futurs docents donar-li total naturalitat. Doncs
l’alumna té dret a tenir una llibertat religiosa, dret a l’educació i
llibertat d’imatge.
14
El Marroc, fitxa per Països
o El respecte cap a altres cultures: Per tal de reduir les
problemàtiques que puguin sorgir per desconeixement de
diferents cultures; hem pensat que seria molt positiu implantar
una setmana cultural a classe. En aquesta setmana cultural els
alumnes treballaran sobre diferents cultures i tradicions, on cada
nin tindrà l’oportunitat de participar en diferents religions i poder
conèixer de prop les diferències i similituds que tenim tots.
15
El Marroc, fitxa per Països
Bibliografia:
El hombre y la naturaleza. Planeta de Agostini, S.A Ed. San Marcos S.L.
Bolletí oficial del Regne del Marroc; text íntegre de la constitució de
2011.
Planes web:
http://maes.blogfree.net/?t=2774074
http://www.101viajes.com/Marruecos/Comidas-Tipicas-Marruecos
http://es.wikipedia.org/wiki/Gastronom%C3%ADa_de_Marruecos
http://www.nodo50.org/mujeresred/marruecos-leila.htm
http://www.laotrapagina.com/articulo-65.html
http://www.indexmundi.com/es/marruecos/
poblacion_bajo_el_nivel_de_pobreza.html
http://www.maroc.ma/PortailInst/Es/
http://country-facts.com/es/country/africa/68-morocco/395-morocco-
etymology.html
http://www.amassakol.com/es/la-cultura-marroqui.html
http://www.escuderos4x4.com/fauna_de_marruecos.htm
http://www.visitmorocco.com/index.php/esl/Me-gusta/Parques-y-
naturaleza/Al-descubrimiento-de-la-fauna
http://www.medelu.org/Los-homosexuales-salen-del-armario
http://www.nodo50.org/mujeresred/marruecos-leila.htm
http://campusvirtual.unex.es/cala/epistemowikia/index.php?
title=Historia_de_las_instituciones_de_Marruecos
16
