El matrimoni a Roma

HELEN PALAZÓN CASTRO

A Roma no hi havia cap document que donés fe de la unió, únicament els convidats a la celebració eren presos com a testimonis, en el cas que en el futur hi hagués una petició de divorci.

Després de la petició de mà, la núvia es vestia d'acord amb la tradició. Era acompanyada per la família al lloc de celebració, l’augur que podia ser algú de la mateixa família, era qui sacrificava un porc, un vedell o un bou, segons les possibilitats.

Després que es fes lectura dels auspicis, els nuvis deien unes paraules i després es feien entrega dels anells. A continuació feien una festa i a les 12 de la nit els nuvis marxaven cap a la seva nova casa acompanyats d’amics.

•Tots dos contraents tenien la ciutadania romana.•Havien de tenir la maduresa sexual suficient. •Vincle: la vigència d'un matrimoni anterior impedeix un de posterior. Impedeix el matrimoni, però no les relacions extra matrimonials.• El parentiu: es permetia el matrimoni entre cosins germans.• Es va prohibir el matrimoni de adúlter amb el còmplice de tal.• Es va prohibir que la vídua contragués matrimoni abans de passats deu mesos des de la mort del seu marit.

Característiques per poder contraure matrimoni:

Formes de contraure matrimoni:

• Confarreatio: Els contraents coïen junts un pa. El seu caràcter sacre ho feia de difícil dissolució, però no impossible (el divorci seria mitjançant la difarreatio).

• Coemptio: forma més usual i pràctica. Es realitzava una compravenda fictícia de la núvia, per la qual el marit adquiria el poder sobre ella. És la versió matrimonial de la cerimònia d'alliberament d'esclaus, la manumissió.

• Usus: si el marit exercia sobre la dona el poder durant un any, s'entenia que l’adquiria per sempre. Excepte si la dona s'absentava de la casa durant tres nits seguides.

FI!