EL MÈTODE DALCROZE

Alumnes: Marina López MasPaula Vicens Fernández

Marina Gisbert RieraSara Hurtado Portillo

Biografia

• Émile-Jacques Dalcroze. (Viena, 1865 - Ginebra, 1950)

• Compositor i teòric suís. • Va estudiar música sota la tutela d'Anton

Bruckner i Robert Fuchs a Viena, i amb Léo Delibes a París.

• Va ingressar en 1892 al Conservatori de Ginebra, on va debutar i va estrenar la seva òpera còmica La Soubrette.

• Va desenvolupar un sistema de moviments corporals adaptat a la durada dels sons, per ajudar a l’estudi del ritme.

• Amb les seves experiències elaborà el seu mètode d’educació pel ritme i per al ritme, conegut amb el nom de rítmica.

• Aquest sistema va servir per a altres formes d'expressió artística com la dansa.

• En 1910 va abandonar el Conservatori de Ginebra i va establir la seva pròpia escola a Hellerau.

Obra pedagògica

- 174 rítmiques per una veu amb companyia de piano ( 2 volums).

-Mètode Dalcroze:• Tom I: gimnàstica rítmica.• Tom II: estudi del ritme musical.• Tom III: l’escala i la tonalitat.• Tom IV: el interval i els acords.• Tom V: la improvisació i l’acompanyament al

piano- forte.

- El ritme, la música i l’educació.• El seu sistema es va expandir per Europa i

Estats Units a partir de l’any 1950. • En l’actualitat existeixen diverses escoles i

organismes que treballen la Rítmica Dalcroziana per a nens i adults i formació de professors de rítmica.

• Va influenciar als mètodes de Orff, Willems i Llongueras.

• A Espanya, Juan Llongueras a Barcelona va ser el primer en aplicar-lo. Va crear al 1912 “l’ Institut de rítmica i plàstica” que actualment s’anomena “ Institut Llongueras de Barcelona”. Aquest centre és el principal referent del mètode Dalcroze al nostre país.

La base del seu mètode

• És un mètode actiu d'educació musical mitjançant el qual el sentit i el coneixement de la música es desenvolupen a partir de la participació corporal en el ritme musical.

• La seva finalitat consisteix en harmonitzar les facultats de percepció, de consciència i d'acció per part de l'alumne.

• Les matèries bàsiques del mètode són: la rítmica, el solfeig, la improvisació i la tècnica corporal i plàstica que corresponen a tres principis fonamentals:

1.- Experiència sensorial i motriu: el cos es posa en acció conduït per la música.

2.- Coneixement intel·lectual: el llenguatge musical Dalcroze es basa en el cant i en el moviment corporal per desenvolupar les qualitats musicals bàsiques: desenvolupament auditiu, sentit rítmic, sensibilitat nerviosa, facultat d'expressió.

3.- Educació rítmica i musical: educació global de la persona que abasta les facultats corporals i mentals, proporcionant una major coordinació i improvisació.

• Aquest mètode:- desenvolupa aptituds auditives i

motores,la memòria i la concentració.- educa la sensibilitat, l‘espontaneïtat i la

capacitat de representació ràpida.

- estimula la creativitat i afavoreix una integració harmònica de les facultats sensorials, afectives i mentals de la persona.

• L’educació musical a través del ritme es pot desenvolupar en:

Objectius

• Solucionar els problemes que l’aprenentatge del solfeig pot ocasionar, en vista de la dificultat que tenen per sentir el ritme.

• Tractar de conjugar activitats del nostre ésser, treballant sobre l’atenció, la intel·ligència, la rapidesa mental, la sensibilitat i el moviment.

Continguts• El cos com eix fonamental.• Jocs: amb cartrons, anelles, pilotes, cordes, cintes de

colors…• Desenvolupament de la musicalitat per l’educació

rítmica, mitjançant el musicalitat per l’educació rítmica, mitjançant el moviment corporal a través de la percepció auditiva i de l’audició anterior.

• L’educació musical a través del ritme: percepció corporal, espacial, temporal i coordinació motriu.

• Estudi dels diferents elements, qualitats i la seva representació gràfica mitjançant la percepció melòdica, auditiva i l’expressió corporal.

• Desenvolupament del ritme: pols, accent, compàs, forma rítmica, sons i silencis.

Exemples d’exercici

• Mira com camina el meu company: – Objectiu: Adaptar el tempo.

Adaptació de la velocitat en referència a un company. Es demana en primer terme que l’alumne camini lliurement per l’espai, però que es fixi en la velocitat en la que camina algun company. En el moment que el mestre diu alguna consigna predeterminada, com per exemple “hop”, l’alumne camina en la velocitat que ho feia prèviament el seu company.

 Adaptació:  caminant al tempo de la música:

Demanem als alumnes que caminin escoltant una música amb la intenció de que adaptin la seva velocitat.

Exemple visual.

• http://www.youtube.com/watch?v=bahlt58HYUE&feature=related

• www.youtube.com/watch?v=1-4uu0cPGuI&feature=related