EL PAPER DE LA DÓNA A LA PROPAGANDA ANTIFEIXISTA DURANT LA GUERRA CIVIL

CANVIS EN LA SOCIETAT ESPANYOLA DURANT LA REPÚBLICA: LA DÓNA DEIXA L'ESCENA DOMÈSTICA PER DEIXAR-SE VEURE EN LA PÚBLICA. INICIATIVA POLÍTICA DE LA DÓNA

Les dones no participaven en la cultura, l'economia o la societat, tasca sempre reservada als homes. Per contra, el seu lloc era l'esfera privada de la llar. Si treballaven, havien d'enfrontar-se a una divisió sexual i classista del treball, sent el lloc de sirventa el més registrat entre les dones. Gran part de la culpa cal atribuir-la a la falta d'oportunitats perquè les dones rebessin una educació escolar i cultural.

L'ensenyament públic era alguna cosa estranya a principis del segle XX, doncs l'educació estava monopolitzada per l'Església, i aquesta advocava per educar a les dones en un sentit més pràctic que el de ser “la perfecta mestressa de casa i mare dels seus fills”.

Al començament del segle XX un 71% de la població femenina espanyola no sabia ni llegir ni escriure, enfront d'un 55,57% d'homes analfabets. La situació va millorar cap a 1930 (47,5% d'analfabetisme femení i 36,9 % de masculí) però encara seguia havent-hi un clar desavantatge femení. Per si no fos poc, els obstacles ja trobats per la dóna a l'educació primària i secundària es feien molt més grans quan es tractava de l'educació superior. Molt poques arribaven a la universitat i encara que a la fi dels anys 20 les trobem en aquestes institucions, pràcticament cap exercia la seva carrera després de llicenciar-se.

El desenvolupament inicial del moviment obrer va possibilitar una cada vegada major integració femenina en les associacions de classe i la seva creixent incorporació al treball els va fer sentir-se partícips de les reivindicacions laborals. Per tant, les dones van començar a identificar-se com un col·lectiu social que demandava igualtat i drets polítics.

LA 2ª REPÚBLICA ARRIBA EN FORMA DE DÓNA

CLARA CAMPOAMOR “Resoleu el que vulgueu, però

afrontant la responsabilitat de donar entrada a aquesta meitat del gènere humà en la política perquè la política sigui cosa de dues, perquè solament hi ha una cosa que faci un sexe només: il·luminar. Les altres, les fem tots en comú, i no podeu aquí vosaltres venir a legislar, a votar impostos, a dir deures, a legislar sobre la raça humana, sobre la dóna i sobre el fill, aïllats, fora de nosaltres”.

Clara Campoamor, diputada del partit radical, discurs parlamentari, agost de 1931.

Una de les figures més importants de dones amb consciència política és la dirigent anarquista Federica Montseny. Però tampoc podem oblidar el paper movilitzador que sempre va posseir la dirigent comunista Dolores Ibárruri, "La Pasionaria". Simbolitzava a les mares de la classe obrera en la tragèdia de la Guerra Civil. Va arribar a ser comandant honorari del 5º Regiment i, com a diputada i vicepresidenta del Parlament, va ser una de les polítiques més conegudes i cèlebres simbolitzant la lluita popular contra el feixisme i l'opressió.

El seu carisma va captar l'atenció internacional mentre a Espanya era una figura recurrent, no solament com a projecció del paper de la dóna republicana en el conflicte, sinó de la lluita contra el feixisme.

María Zambrano va ser una altra de les figures destacades d'aquest marc polític i social. Ella era assagista i filòsofa, deixebla d'Ortega i Gasset, va tenir un paper actiu durant la Guerra Civil al costat del bàndol republicà en 1936, la qual cosa la va portar a l'exili uns anys després. En els anys 30 va formar part de les Missions Pedagògiques, d'ajuda social. Va col·laborar en la defensa de la República quan la guerra ja es donava per perduda i va ser nomenada Consellera de Propaganda i Consellera Nacional de la Infància Evacuada.

LA PREMSA COMENÇA A UTILITZAR LA IMATGE DE LA DÓNA

Comença a utilitzar-se la imatge de la dóna com a símbol de progrés.

La imatge que s’associa es la imatge d’un nou món que s’obre a les dones, comencen a aparèixer referents femenins que seran idolatrats pels diferents corrents de pensament d’esquerra

ESCLATA LA GUERRA CIVIL Un altre moviment d'importància

femení durant la guerra civil va ser l'organització d'ideologia anarquista Dones Lliures. Fundada a l'abril de 1936. L'esclat del conflicte va estendre el nombre d'afiliades per tota l'Espanya republicana (unes 20.000). El seu nucli inicial estava format per Lucía Sánchez Saornil, Emparo Poch i Gascón i Mercedes Comaposada.

El seu programa era essencialment cultural i educatiu ajudant a proporcionar a les dones una educació bàsica i certa formació política que els permetés formar part en les activitats anarquistes.

Aquella República femenina, ara agafava les armes i la defensava

La dóna agafa un paper molt important en un primer moment a la propaganda de la guerra civil, com un lluitador mes.

La dóna comença a emancipar-se, fet que des de un primer moment ja comença a rebre les primeres travetes per part dels “revolucionaris”

FIGURA DE LA MILICIANA Durant les primeres setmanes de la guerra, tant homes

com a dones antifeixistes es van implicar en la lluita per uns ideals. Davant aquesta prioritat, els rols de gènere associats a la dóna van experimentar el que semblava un debilitament considerable, doncs els seus companys no les veien tant com a mares, esposes o mestresses de casa, sinó com a companyes amb les quals se solidaritzaven i amb les quals compartien opinions i objectius.

En esclatar la revolució, moltes dones deixen de costat les labors domèstiques per convertir-se en milicianes. Això genera un nou tipus de propaganda, en la qual s'empra a la dóna com a heroïna de guerra, símbol de lluita i revolució.

En un primer moment a les dones que van voler participar en el front no se li va impedir, ja que tota força humana era benvinguda. L'estiu de 1936 va ser l'estiu de la “heroïna miliciana”. Algunes d'aquestes dones expliquen que en arribar allí les tractaven com a tots els altres, de forma igualitària, però la veritat és que trobem testimoniatges de dones que expliquen que sí que eren víctimes de la discriminació sexual.

La situació era més aviat soferta per joves que, solteres i lliures de les tasques domèstiques i maternals, s'allistaven amb motiu del seu rebuig al feixisme. Moltes es van anar també acompanyant a amics o a les seves parelles. Fins i tot se sap d'alguna mare que es va marxar al capdavant amb el seu fill. La seva decisió de participar en el combat armat venia motivada pel desig de defensar els drets polítics i socials que havien adquirit durant la Segona República i demostrar la seva repulsa al feixisme.

LA DÓNA TORNA A LA REREGUARDA Malgrat les crides a la població femenina, no van

comptar amb moltes facilitats per allistar-se en el front, i menys encara segons avançava el conflicte. Per mitjà dels mètodes oficials van existir, contradictòriament, molts rebutjos pel fet de ser dones. Finalment es va acabar cridant a la seva retirada cap a la rereguarda. Entre els arguments emprats per a aquest moviment va estar la seva falta de preparació militar i força física per realitzar adequadament els atacs.

Aquest fet va atendre també a la idea que les dones no posseïen, donat a la seva condició biològica, habilitats per a l'estratègia i les activitats bèl·liques.

Aquesta visió va arribar a ser molt acceptada fins i tot per les pròpies milicianes, que es

van retirar per elaborar tasques auxiliars, com a bugaderes, infermeres o cuineres, assegurant el

manteniment de les tropes. “Homes al capdavant, dones a la rereguarda” va ser un lema emprat que va aconseguir la retirada de moltes milicianes dels fronts, convençuts que

resultaven més útils en labors de manteniment.

No obstant això, no totes van tornar. A partir d'ara, les dones van ser les “heroïnes” de la rereguarda, model a imitar per totes elles. Aquesta imatge va arribar a ser un factor important en les estratègies per mobilitzar a les dones cap a les causes antifeixista i revolucionària.

En aquest àmbit no bel·ligerant, milers de dones es van llançar a esforços bèl·lics que anaven des de treballar en fàbriques de municions al voluntariat en serveis socials, campanyes educatives, projectes culturals i activitats de suport als combatents.

Un altre argument emprat per aconseguir aquesta separació per sexes en les posicions enfront de l'enemic, va ser la propagació de les malalties venèries en el front, de la qual es culpava a les dones, i les hi va arribar a acusar d'anar als fronts sol per exercir la prostitució.

És cert que va haver-hi prostitutes implicades en la batalla, però resultaven una minoria i no totes van continuar treballant una vegada allistades. La majoria es van implicar en la guerra per motius polítics. La desacreditació de les prostitutes en el front va ser comparada amb els criminals que van sortir de les presons per ser soldats, i als quals sí se'ls va permetre continuar en el front.

“NOU” PAPER DE LA DÓNA El fet de que no es guanyés la guerra

civil en els primers mesos, va a portar a les sospites de que la guerra s’estava perdent per culpa de les dones al front.

El servei d’ordre i de higiene fa fomentar els camps femenins de higiene i entrenament per tenir-les controlades i retirar-les del front

“LA DÓNA TORNA ALS TREBALLS DE DÓNA”

En relegar-les del front, la dóna se li va donar la opció d’agafar el “rol” del home que treballava a la fàbrica, sens dubte no cobraven el que cobrava un home a la fàbrica però la publicitat va afavorir la visió de la dóna com un element mes en la contribució a la victòria, però sense un paper destacat, mes be, com una ajuda.

AL CAMP Les que no vivien a ciutat, van ser les

camperoles, que van continuar fent els treballs més durs del camp, però ara com a campanya en ajut a la revolució i la guerra

TASQUES DE CURA El paper de la dóna

a la propaganda de la guerra civil després de la retirada de les dones al front va ser també el de cura, principalment el de infermera, mai doctora.

LA DÓNA A LA PROPAGANDA DEL 1937/1938

Cada vegada, les dones estan sent mes rellagades a les feines de la llar.

La guerra s'està perdent i sembla que també es perd el paper dominant de la dóna en la revolució.

La dóna torna a ser relegada a cosir i anar al mercat.

EL FRED El fred va sortir reflectit a les campanyes

d’hivern, la dóna tenia el paper predominant en les campanyes d’hivern ja que era la que havia de cosir roba per als soldats del front.

Aquest es el paper final de la dóna a la propaganda de la guerra civil espanyola, una dóna cosint, rellegada a les feines de cura i de manteniment de l’home, la guerra i la revolució s’havien perdut finalment.

LA DÓNA PASSA DE SER L’IDEAL DE LLIBERTAT, “AL PAPER DE SEMPRE” EN TRES ANYS

¿PER QUÈ? La dóna s’agafa com a concepte de llibertat, la

seva representació es un símbol, un exemple es la al·legoria de la República.

Quan la dóna te un paper determinant en la guerra i comença a emancipar-se, l’home la relega a les tasques de la llar amb pretextos purament patriarcals.

El missatge arriba i el paper de la dóna tant a la premsa com a la realitat es un paper secundari i de cura, preceptes que s'atribuïen a la dóna de forma biològica.

La dóna va perdent protagonisme a la vegada que es va perdent la guerra i la revolució

Com a epíleg, m’agradaría terminar aquest treball, amb una cita de Clara Campoamor:

“La victoria total, completa, aplastante de un bando sobre el otro, cargará al vencedor con la responsabilidad de todos los errores cometidos y proporcionará al vencido la base de la futura propaganda, tanto dentro como fuera de nuestras fronteras.”

“La revolución española vista por una republicana” Clara Campoamor

BIBLIOGRAFIA VVAA , “Las mujeres y la guerra civil

española”, ed Ministerio de Trabajo e inmigración, Instituto de la Mujer. 1991

WEBGRAFÍA Pinterest Google imatges http://

www.guerracivil1936.galeon.com/mujeres.htm