El paper dels economistes en els actuals reptes de la societat · societat del coneixement,en la...

SUMARI

3 Editorial

4-14 L’interès més alt:• Avanç de les sessions

de la Jornada dels Economistes 2006

• Situació econòmica (primavera 2006)

16-17 Gent de casa:• Entrevista a la presidenta

de la Comissió d’EconomistesSèniors, Maria Rosa Màndoli

18-28 Al vostre servei:• Noticiaris

30-37 Treballem en grup:• Ressenyes d’actes del Col·legi• Crònica• Aula d’Economia

38 Hemeroteca

39 Agenda

[email protected]

S i t u a c i ó e c o n ò m i c a p r i m a v e r a 2 0 0 6

El paper dels economistes en els actuals reptes de la societat

Informatiu de l’economista núm. 109 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected] Maragall, 44, entl. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected] de Foix, 4, 1r. 2a. 25002 LleidaTel. 973 268 089 Fax 973 267 [email protected] Nova, 58-60, 5è A 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerÀngel Segarra i FerréInterventorJoan B. Casas OntenienteVocal President a GironaEsteve Gibert UtsetVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Joan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJordi Gual SoléXavier Subirats i AlcoverroAnton Gasol i MagriñàPilar Soldevila i GarcíaMiquel Freire PradosConsellersRaimon Casanellas BassolsJoaquim Lladó SenpauEmilio ÁlvarezCarlos Puig de Travy

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat EscanillaSecretaria Econòmica: Àngel HermosillaAssessorament lingüístic: Cristina RenartInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Treballs Gràfics, S.A.Publicitat: Gecap, [email protected]òsit Legal: B-36694-89

Jordi ConejosDegà

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut delsanuncis publicat en tot l’Informatiu.

A quest Informatiu, com ja és habitual per aquestes dates, està destinat, preferentment a presentar-vos laJornada dels Economistes. Com sabeu, la Jornada és l’acte d’especial referència del nostre Col·legi que aglutina idifon la importància de la nostra professió que, any rere any l’hem sabut consolidar com un dels esdeveniments mésimportants de la societat catalana, tant pel nombre d’assistents i el prestigi dels ponents i panelistes que hi participen,com per l’actualitat i la importància dels temes que s’hi analitzen.

En les diverses edicions de la Jornada dels economistes hem anat tractant temes de la màxima transcendència per al’economia del país que, a més, han donat el títol a les Jornades, com per exemple: “Reformes estructurals i dina-mització de l’economia”, “Els reptes de l’economia davant la globalització”, “Incidències de les noves tecno-logies en l’economia”, “Europa: després de l’euro, què?”, “Empreses i empresaris en el Segle XXI”, “Estratègiesde Futur per a l’economia catalana”, entre d’altres temes igualment importants i transcendents.

En l’edició d’enguany hem volgut organitzar una jornada més corporativa, “El paper dels economistes en elsactuals reptes de la societat” per tal d’incidir i reflexionar tant pel que fa a la idoneïtat dels nostres instrumentsi indicadors per explicar i preveure el comportament econòmic, com preguntar-nos quin és el paper que la societatespera dels economistes i què és el que nosaltres creiem que podem aportar, en els diversos àmbits de l’activitat econò-mica, amb la voluntat de posicionar-nos de cara al futur immediat.

El tema de la Jornada d’enguany és a més a més encertat, si tenim en compte que estem en mig d’uns esdevenimentsque ja ens afecten, però ens afectaran més en un futur immediat, i que ben encarrilats ens han de permetre posicio-nar-nos millor. Em refereixo a l’adaptació de les titulacions d’economia i empresa a l’Espai Europeu d’EnsenyamentSuperior, el que és coneix com el procés de Bolònia; a la recentment aprovada Llei de la Generalitat de Catalunya sobrel’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals; i a les societats de professionals.

Com sabeu el procés d’adaptació dels estudis universitaris a l’acord de Bolònia comporta, per un costat, la desapa-rició de les actuals llicenciatures, en Economia, ADE, i ciències financeres i actuarials, per als graus, d’ADE i d’Eco-nomia, més postgraus que han de donar lloc a les especialitats i per altre costat l’establiment d’un sistema de crèditseuropeus, els ECTS, que no sols tenen en compte les hores lectives sinó a més a més l’esforç que ha de fer l’estudianten la preparació de la matèria. Aquesta reforma es fa en vies a aconseguir una major empleabilitat dels nous gra-duats, d’afavorir una major mobilitat en l’espai europeu i d’establir una caducitat en el títol o el que és el mateix, elfoment de la formació continuada. Pel nostre col·lectiu representa el repte d’ integrar els nous graduats, dins del nos-tre col·legi professional, apostar encara més per a l’especialització de la professió i continuar fomentant i controlantla formació continuada, que com sabeu, és una política per la qual han apostat les diverses Juntes de Govern del nos-tre col·legi, per tal d’aconseguir una diferenciació dels economistes, envers la resta de professionals relacionats.

La nova Llei de la Generalitat de Catalunya de professions titulades i dels col·legis professionals, ha d’aportar una majortransparència i coherència a l’actual situació dels col·legis. Va en la línia que sempre ha defensat el nostre col·legi, lanecessitat de separar les associacions professionals, gremis, etc. dels col·legis professionals amb titulació universitàriai estatut professional. Aquesta Llei també aposta per uns col·legis forts, aglutinadors de les diverses activitats professio-nals que, a al mateix temps que ordenin la professió i vigilin el comportament ètic i professional del seus membres,siguin una plataforma per a la millora de la qualificació professional, mitjançant la formació contínua.

Finalment amb l’aprovació definitiva del Projecte de llei de societats de professionals, actualment en tràmit parla-mentari, es reconeixerà oficialment l’exercici de les activitats professionals mitjançant societats mercantils, queacompleixin determinats requisits, dotant així d’una necessària i major transparència l’oferta de serveis que actual-ment presenten un conjunt de societats mercantils, sense que en aquests moments el client pugui saber si darrera d’a-questes societats hi ha professionals qualificats i estant sota la tutela d’un col·legi professional, o no. En aquestaspecte, el nostre col·legi ha estat un dels pioners en reconèixer l’exercici de la nostra professió mitjançant societatsde professionals, la primera reglamentació és de mitjans de l’any 1990, i en aquests moments el col·legi té registra-des més de 225 societats de professionals.

En aquest informatiu també hi trobareu els resultats de l’enquesta Situació econòmica, Primavera 2006 que comsabeu és la segona enquesta d’aquest any, d’un total de tres, i la quinzena des que la Junta de Govern, en el mes desetembre del 2001, va acordar dissenyar i confeccionar els qüestionaris “Situació Econòmica”. Estem satisfets de l’ac-ceptació que està tenint aquesta iniciativa, tant entre els col·legiats, prop d’un miler hi participen responent les diver-ses qüestions que se’ls planteja, com també per part de la societat en general.

Finalment aprofito per desitjar-vos unes bones vacances d’estiu.

El lema general triat enguany per a la Jornada delsEconomistes ha estat “El paper dels economistes enels actuals reptes de la societat”. De fet, és obvi queaquest lema el podríem haver aplicat a qualsevol deles deu Jornades anteriors, si tenim en compte queal darrere de tots els grans temes que hem anattractant successivament, la presència i el paper delseconomistes resulta innegable. La nostra professió,en les seves diferents especialitats, es troba en totsels àmbits de la societat. Però pel 2006 hem volgutposar l’accent precisament en aquesta presènciadels economistes i amb aquest objectiu hem selec-cionat una sèrie de reptes amb els quals es trobaactualment la nostra societat per tal d’analitzar laincidència que té sobre ells l’actuació dels econo-mistes. A nou de les setze sessions, que com és tra-dicional integren la Jornada, els és aplicableperfectament el lema general que la defineixenguany. La resta estan dedicades a tractar granstemes de l’economia. Finalment, dues sessionstoquen les reformes legals en curs, la fiscalitat i lacomptabilitat. En tots els casos hem de destacar quela preparació i coordinació de les sessions s’ha feten col·laboració amb les comissions de treball delCol·legi, segons l’especialitat de cada una d’elles.

Si comencem la breu presentació que podem fer aquíde les sessions de la Jornada per les nou que hem ditque responen al lema general, tenim primer la de títolLa previsió econòmica i el comportamentdels mercats, en la qual es contrasten les previsionsque fa l’anàlisi macroeconòmica, les qual generenexpectatives sobre l’evolució dels mercats financers,amb les expectatives que elaboren els operadors pro-fessionals dels mercats, les quals acaben movent l’o-ferta i la demanda dels mercats. Una altra sessió ésL’economista com a consultor en regulació ocompetència, en la qual, en un context de mercatsregulats, es presenta el paper de l’economista en elsorganismes públics reguladors, com a assessor d’em-preses, ajudant a dissenyar la millor estratègia davantdel marc regulador, i com a directiu d’empresa objec-te de la normativa reguladora. Una tercera sessió, Elseconomistes en els mitjans de comunicació,té per finalitat plantejar la necessitat, constatada lacreixent importància dels temes econòmics en els mit-

jans de comunicació, d’assegurar la qualitat de lainformació econòmica que es dóna, mitjançant unamillor professionalització, i valorant el paper que hipoden jugar els economistes. Una altra sessió toca untema habitual en les Jornades, l’economia de la salut,amb el títol enguany de Quin ha estat, és i potser el paper de l’economista en sanitat?, enla qual es debatrà sobre les principals aportacions del’economia al disseny i gestió de polítiques sanitàries,així com sobre els mecanismes que poden permetrebeneficiar més als ciutadans de les aportacions delseconomistes. Dues altres sessions, les que segons lanumeració que portem corresponen a la cinquena isisena, tracten temes que afecten l’economista, i elsciutadans, però sobre els quals l’economista hi jugaun paper en la seva organització. Ens referim a les ses-sions que porten per títol La política d’incentiusen la gestió de l’empresa, en la qual es tractaràtant dels incentius dins del marc de la política de retri-bució de l’empresa com dels sistemes d’incentivaciódels alts càrrecs, i Els costos i beneficis de laconciliació família-treball, amb l’anàlisi de lespolítiques de conciliació assajades en d’altres païsoseuropeus, per tal de veure si resolen el problema del’organització del temps, el de treball i el de la vidapersonal i familiar. Com a sessió número set d’aquestbloc tenim la de títol Els economistes en lasocietat del coneixement, en la qual, economis-tes amb experiències i visions diverses de l’economia ila societat del coneixement, debatran sobre els mèto-des i fórmules per avaluar els intangibles que fan fun-cionar les empreses, institucions i organismeseconòmics. Una altra sessió tracta el tema El paperdels auditors davant el frau comptable, en laqual es vol posar l’accent en el fet què uns procedi-ments d’auditoria adequats poden treure a la llumirregularitats i, per tant, qualsevol omissió en la sevaaplicació podria propiciar que passin inadvertits errorsimportants. Finalment, la darrera sessió d’aquest blocporta per títol L’exercici de les professions mit-jançant societats de professionals, sessió queté el format de conferència, dedicada a presentar lanova llei de societats de professionals, l’objectiu de laqual és garantir la seva seguretat jurídica, la delsclients dels serveis professionals que presta la societat ila dels no socis.

Cinc sessions més integren un segon bloc, dedicat comhem dit a l’anàlisi de grans temes econòmics delmoment. En una d’elles, L’estratègia de la UnióEuropea per a l’ocupació i el creixement: uninstrument vàlid per a l’economia espanyo-la?, es vol debatre si l’estratègia fixada a la cimera deLisboa de l’any 2000 per fer que l’economia europeasigui el 2010 la més dinàmica i competitiva del món,és el mecanisme més adequat perquè l’economiaeuropea afronti el seus reptes actuals. En una segonasessió, amb el format de conferència, es tractarà sobreL’economia africana; factor de creixement ilimitatius. África segons X-S-M, és a dir, sobrel’única gran zona del món que queda manifestamentcom un problema de subdesenvolupament sense reso-lució pel que sembla en un futur previsible. Un altregran tema d’actualitat el tractarà la tercera sessió d’a-quest bloc, El PIB, una mesura discutida sobreels efectes i la qualitat del creixementeconòmic. Es palesen insuficiències en el valor ques’assigna al PIB pel que fa a reflectir la depreciació del’estoc de capital o les rendes provinents de l’estranger,així com, especialment en els països rics, no dónainformació sobre el nivell de benestar, en qüestionscom l’oci, la distribució de la renda o el medi ambient,i tampoc sobre el nivell de felicitat de la població. Unaaltra sessió és la que el títol Increment de lariquesa immobiliària i la seva mobilitzaciócap al creixement del consum, en la qual esdebatrà sobre la incidència que aquest fenomen, tanvisible en d’altres països, ha tingut sobre la bonamarxa de l’economia al nostre país i, en particular,sobre modalitats concretes d’aquesta mobilització. Perúltim, tenim la sessió Hedge funds: evolució iimplicacions, en general i a Espanya, dedica-da a debatre el paper d’aquestes institucions estrella del’actualitat del sistema financer internacional, recent-ment regulades al nostre país amb el nom de fonsd’inversió lliure, tant pel que fa al finançament de lainversió, com a la col·locació de l’estalvi, i en la sevarelació amb el sistema bancari.

Tal com hem dit, per arribar al nombre de setze ses-sions, n’hi ha dues dedicades a reformes legislativesen curs, les qual són Anàlisi de la reforma pel2007 dels impostos sobre la renda, socie-tats, no residents i patrimoni i La reformacomparable a Espanya: implicacions delnou PGC, el contingut de les quals resulta prouevident com perquè en les dues línies disponiblesque aquí tenim podem afegir-hi res.

La Jornada, però, con en anys anteriors, tindrà sessionsa les seus territorials del Col·legi a Girona, Lleida iTarragona. La de Girona, es dedicarà al mateix temaque la Jornada a Barcelona, és a dir, al Paper delseconomistes en la societat actual. La de Lleidaa Perspectives dels tipus d’interès i del preude l’habitatge i la de Tarragona a L’energia, unsector clau en l’economia actual. Les sessionsde Girona i Tarragona tindran lloc a les respectivesFacultats, mentre que la de Lleida a la nova seu delCol·legi, la qual s’inaugurarà amb aquest acte.

Artur SauríDirector tècnic de la Jornada dels Economistes 2006

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 109

Avanç de les sessions de la Jornada dels Economistes 2006El paper dels economistes en els actuals reptes de la societat

L’interès més alt

MATÍ DE 11.30 A 13.30 HORES

SESSIONS DE TREBALL

“L’estratègia de la Unió Europea per a l’ocupació i el creixement: un instrument vàlid per a l’economiaespanyola?”

Coordinador: Sr. Guillem Rovira, cap de l’ÀreaInstitucional del Patronat Català Pro Europai professor de la Universitat de Barcelona

L’economia dels països de la Unió Europea va estarmarcada, durant la dècada dels anys 90, per dos ele-ments claus: d’una banda l’assoliment d’un mercatintegrat i sense restriccions per al treball, els béns, elcapital i –en menor mesura– els serveis i, en segonlloc, per la creació de la Unió Econòmica i Monetà-ria el 1999, amb l’euro com a màxim exponent.

L’any 2000, els presidents o caps de Govern dels paï-sos membres de la UE reunits a Lisboa van fixar unnou objectiu estratègic per al 2010: que la UE esde-vingués l’economia més competitiva i dinàmica delmón, capaç de créixer de manera sostenible ambuna major i millor ocupació tot i garantint una ele-vada cohesió social. Així naixia l’estratègia de la UEen matèria de creixement i d’ocupació, “l’Estratè-gia de Lisboa”.

D’aquesta estratègia se’n deriven en part iniciativeseuropees molt discutides en l’actualitat: la directiva deserveis (directiva “Bolkenstein”), els Plans nacionalsde reformes o la instauració del sistema universitarieuropeu (Procés de Bolònia), entre moltes d’altres.

En la sessió es proposa de copsar si l’Estratègiaactual, és el mecanisme adequat per què l’economiaeuropea afronti els seus reptes, si caldria més aviatun reforçament de les competències de la UE i la ges-tió comuna d’aquestes per a les institucions europeeso bé, senzillament, no intervenir de forma conjunta.

Per a parlar d’aquest tema hem convidat com aponents el Sr. Guillermo de la Dehesa, presidentdel Center for Economic Policy Research (CEPR;Londres) i l’Excm. Sr. Miguel Sebastián, directorde l’Oficina Econòmica del President del Governespanyol i Coordinador del Pla Nacional deReformes per a l’Estratègia de Lisboa.


“Els economistes en la societat del coneixement”

Coordinador: Sr. Julià Manzanas,gerent de mercat d’Indra Sistemes

Al llarg de l’any 2006 des de la Comissió d’Econo-mia del Coneixement hem impulsat una sèrie detertúlies i conferències de periodicitat mensual alvoltant de l’Economia del Coneixement a Catalun-ya amb personalitats rellevants en aquest camp.

Amb el contingut d’aquestes tertúlies i el del diàlegendegat amb totes aquestes personalitats, inclosaaquesta sessió de la jornada, volem basar-nos perproposar al degà un MANIFEST DE L’ECONOMISTAA LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT.

Els participants en aquest acte són tots economistesamb experiències i visions diverses de l’Economia ila Societat del Coneixement. De les seves visionssobre els mètodes i fórmules per avaluar, valorar igestionar els intangibles que fan funcionar lesempreses, institucions i organismes econòmics al’Economia del Coneixement, extraurem les con-clusions adients per posicionar-nos de cara al futurimmediat i als canvis de paradigma que necessa-riament s’han de produir.

Per a parlar d’aquest tema hem convidat com apresident-ponent el Sr. Joan Trullen, secretarigeneral d’Indústria del Ministeri d’Indústria icom a panelistes el Sr. Kim Faura, director gene-ral de Telefònica a Catalunya, expresident deTerra i responsable de I+D+i de Telefònica aCatalunya; el Sr. Jordi Marín, economista experten temes de la Societat de la Informació, Vice-president de la Comissió d’Economia del Conei-xement i exdirector de Tecnocampus Mataró; i elSr. Narcís Serra, president de Caixa d’Estalvis deCatalunya, exministre i economista implicatamb el desenvolupament de la Societat delConeixement a Catalunya.

“La previsió macroeconòmica i el comportament dels mercats”

Coordinador: Sr. Ferran Sicart,director de Tresoreria de Caixa d’Estalvis deCatalunya

L’objectiu de la sessió és contrastar la visió que,sobre l’evolució dels mercats, es dóna des de la pers-pectiva de l’anàlisi macroeconòmica i, en contra-posició, des de l’activitat dels traders en els mercats.

Les anàlisis dels models macroeconòmics marquenunes tendències que a vegades es compleixen, i avegades no. El sentit dels mercats canvia, sovint, demanera sobtada sense que, aparentment, les condi-cions de l’entorn econòmic hagin variat. Quinaprenentatge incorporen els traders de l’anàlisid’aquest entorn? Quines lliçons surten per a l’anà-lisi de les actituds dels operadors en els mercats?

Les dues visions parteixen d’elements diferents, peròtotes dues tenen incidència en l’evolució dels mer-cats. L’anàlisi macroeconòmica per la seva influèn-cia en les opinions que crea i, en definitiva, en laformació d’expectatives, l’altra –la dels operadorsprofessionals– perquè acaba movent l’oferta i lademanda dels mercats.

Centrarem l’anàlisi en l’evolució dels mercats mésrepresentatius, és a dir els de divises, tipus d’interès,borses o renda fixa, tractant de treure lliçons delsepisodis recents dels mercats quan han representatcanvis, anticipats o no per les anàlisis macroeconò-miques i, sovint, amplificats pel comportament delsoperadors.

Per a parlar d’aquest tema hem convidat com aponent el Sr. Josep Oliver, catedràtic d’EconomiaAplicada de la Universitat Autònoma de Barcelo-na i com a panelistes el Sr. David Cano Martínez,socidirector d’anàlisi d’Analistas FinancierosInternacionales, el Sr. Sergio Mur Bosque, opera-dor de Derivats i Forex del Banco FinancitaSofinloc i el Sr. Miguel Pérez Somalo, directorgeneral d’Intermoney.


“Anàlisi de la reforma per al 2007dels impostos sobre la renda, societats, no residents i patrimoni”

Coordinadora: Sra. Lluïsa Morales,economista assessora fiscal

La sessió analitzarà els problemes, que l’actual Pro-jecte de llei de la reforma dels impostos sobre larenda, societats, no residents i patrimoni pot com-portar a l’hora de la seva aplicació pràctica.

Aquesta reforma presenta modificacions impor-tants, les quals han generat una forta reacció entreels assessors fiscals, entitats financeres i els mitjansde comunicació per la modificació, entre d’altres,de la tributació dels plans de pensions, canvi de latributació de l’estalvi i productes financers, la rebai-xa del tipus impositiu, l’eliminació de les deduc-cions en l’Impost sobre societats i l’eliminació dellímit d’aplicació de l’Impost sobre el patrimoni quefa que augmenti la seva tributació.

La sessió presidida pel Sr. Valentí Pich, economis-ta i president del Registre d’Economistes AssessorsFiscals, tindrà una visió pràctica dels problemes del’aplicació, tal i com tenim avui el Projecte de llei.Per a l’exposició de l’estat actual de la reforma idels principis que l’han inspirat, hem convidat elSr. José Manuel de Bunes, director general deTributs del Ministeri d’Economia i Hisenda, queexposarà els trets bàsics del Projecte de llei, i els seusefectes sobre la recaptació de tributs i l’economia.

Per tractar del canvi d’escenari en els productesfinancers i del Règim Transitori que els afectarà,hem convidat el Sr. Juan José Lagares, economis-ta, membre del Consell Directiu del REAF i res-ponsable del Departament Fiscal de CajaMadrid.

Per analitzar els efectes que la reforma suposa i feruna anàlisi crítica des del punt de vista de l’assessorfiscal, hem convidat el Sr. Àngel Segarra, econo-mista i assessor fiscal, que exposarà els possiblesefectes que aquesta reforma tindrà en la tributacióde les persones jurídiques i analitzarà els problemesque es poden produir en la pràctica; i el Sr. JosepMaria Coma, economista i assessor fiscal, que dis-sertarà sobre els efectes i problemes que es podendonar en la tributació de les persones físiques, noresidents i patrimoni.

“Els economistes en els mitjans de comunicació”

Coordinador: Sr. Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

L’economia cada vegada té més importància en elsmitjans de comunicació. La prova és l’aparició denous diaris i espais a ràdios i televisions. De totesmaneres, la quantitat existent no es sinònim de qua-litat. En aquest cas concret, fins i tot l’excés de com-petència comporta perills evidents en la informacióque es publica. Com més alta és la pressió, més altatambé és la probabilitat que moltes informacionssurtin sense ser prou contrastades, amb el risc queaixò pot tenir per a una empresa o institució.

L’antídot a aquest perill passa per a una professio-nalització molt alta i en el cas concret de la infor-mació econòmica també per una formació tècnicaprèvia dels professionals que la treballen dia a dia.Això, malauradament no sempre és així. Durant lasessió s’analitzaran aquestes qüestions així com elpaper que poden jugar els economistes per tal demillorar la informació econòmica que es publica.

Els ponents convidats, acrediten tots una llarga tra-jectòria professional que ens ajudarà a desvetllar elsproblemes i els passos que cal fer per a dur a termeaquesta millora.

El Sr. Ramón Adell és catedràtic d’economia del’empresa i president de l’Associació Espanyola deDirectius i col·labora sovint als mitjans. El Sr. AntoniArgandoña, catedràtic d’economia i professor aIESE i també sovinteja les col·laboracions periodísti-ques. El Sr. Juan M. Hernández Puértolas és econo-mista i periodista de La Vanguardia. El Sr. WalterScherk és enginyer industrial i MBA de Harvard,dirigeix una consultora d’estratègia en inversions. Aixímateix, té la doble vessant de col·laborar a la premsaen temes financers i borsaris. I, per últim, el Sr. JoanTàpia va ser director de La Vanguardia durant moltsanys, on va posar en marxa el suplement d’Economia.Ara és director de TVE a Catalunya.

“L’economista com a consultor en regulació o competència”

Coordinador: Sr. Xavier Martínez Giralt, catedràticde la Universitat Autònoma de Barcelona

Un dels aspectes centrals de l’activitat econòmica ésel paper de l’economista en un context de mercatsregulats. Aquesta activitat reguladora del mercatatorga a l’economista una particular rellevànciatant com a regulador (sector públic) i com a asses-sor d’empreses (sector privat).

Com a regulador, l’economista des d’organismespúblics com la CMT, la CNE, i d’altres, dissenya i apli-ca les mesures reguladores dels corresponents mercats.

Com a assessor de les empreses dissenya la millorestratègia davant del marc regulador.

La sessió de treball que es proposa té com a objectiuposar de relleu el paper de l’economista en aquestàmbit. En particular, volem centrar la sessió en dostemes: (i) què li falta a Barcelona (en comparacióamb per exemple, Madrid o Londres) per tenir unmercat de consultoria?, i (ii) com s’aconsegueix ladesitjada “independència” dels òrgans reguladors ide defensa de la competència del poder polític: refor-mant les institucions o reforçant els mercats de repu-tació?. Tot això en un moment especialment delicatprovocat per l’OPA de Gas Natural sobre Endesa quereplanteja el tema de les fusions empresarials en elsseus aspectes professional, institucional, i acadèmic.

Per assolir aquest objectiu proposem una sessió detreball que il·lustri el vessant de regulador, d’asses-sor de l’economista, i d’empresari que contractaeconomistes per fer l’assessorament internament.

Per a parlar d’aquest tema hem convidat el Sr. JuanJosé Alba, director de Regulació d’ENDESA, queté una gran experiència en temes de regulació tantdes de la seva activitat professional actual, com d’exinvestigador del Instituto de Investigación Tec-nológica (IIT).

El Sr. Pedro Pita Barros, catedràtic d’Econo-mia de la Universidade Nova de Lisboa i vocalde la Comissió Nacional de l’Energia de Por-tugal que combina l’activitat acadèmica amb lareguladora com exvocal de la Entidade Regula-dora dos Serviços Energéticos de Portugal(ERSE).

Aquests ponents es complementen per abastar elsdos aspectes de sector públic i privat esmentats en lamotivació. Poden transmetre les seves experiències ien particular poden centrar les seves intervencionsen les quatre qüestions següents:1. Quins criteris utilitzen per determinar quins

informes s’elaboren de forma interna i quins escontracten a experts externs. En aquest darrercas, com es gestiona el pressupost destinat aaquesta contractació externa per controlar laqualitat dels consultors externs.

2. Relacionat amb el punt anterior, quins crite-ris/perfils utilitzen les agències públiques i lesconsultores privades per contractar els seus eco-nomistes.

3. Des del punt de vista dels reguladors públics, tot ique nominalment es defineixen com indepen-dents del poder polític, com interfereix aquestpoder polític en el desenvolupament de l’activitatde l’organisme regulador, i quins mecanismes téa l’abast l’organisme regulador per preservar laseva independència?

4. Una característica del nostre país, segurament permanca de tradició, és la inexistència d’un mercatd’economistes assessors/consultors. Per què noapareix aquest mercat?, què falta? són factorsd’organització, estructurals, o d’altre tipus?


“El paper de l’auditor davant el fraucomptable”

Coordinador: Sr. Emilio Álvarez, economista auditor

L’examen dels registres comptables que l’auditor faper avaluar la fiabilitat i la raó dels comptes anualsno està, bàsicament o específicament, destinat adescobrir errors, fraus o anomalies.La responsabilitat de salvaguardar el patrimonisocial, portar una comptabilitat adequada, preveurei detectar errors i fraus, correspon als administradors,que no es podran cobrir en l’auditor perquè els pro-tegeixi en cas d’incompliment d’aquestes responsa-bilitats. Malgrat això, uns procediments d’auditoriaadequats poden certament treure a la llum irregula-ritats i, consegüentment, qualsevol omissió en laseva aplicació podria fer que passessin per alt errorsimportants. El professional ha de planificar la sevafeina de manera que tingui possibilitats raonables dedescobrir els errors significatius que presentin elsestats financers, a causa d’irregularitats o fraus. Si tésospites, investigarà totes les circumstàncies fins alfinal. Si té sospites d’irregularitats importantsn’haurà d’informar als administradors o als socis.Però, quina és la responsabilitat legal d’un auditoren un procés judicial?Per a parlar d’aquest tema hem convidat a participarcom a ponents el Sr. Narcís Carrió, soci de GrandThornton, el Sr. José M. Ribelles, magistrat delJutjat del Mercantil núm. 2 i el Sr. Carlos Sahu-quillo, socidirector del Bufete Brosa y Asociados.

CONFERÈNCIA

“L’economia africana; factors de creixement i limitatius. Àfrica segons X-S-M”

Introductor: Sr. Guillem López Casasnovas,catedràtic d’Economia de la Universitat PompeuFabra i conseller del Banc d’Espanya

Conferenciant: Sr. Xavier Sala i Martín,catedràtic de la Universitat de Colúmbia

TARDA DE 16.00 A 18.00 HORES

SESSIONS DE TREBALL

“El PIB: una mesura discutida del creixement i benestar econòmic”

Coordinador: Sr. Pere Puig, catedràtic d’Economia d’ESADE

Les limitacions i els canvis que cal introduir en elsindicadors macroeconòmics en general, i en el PIBen particular, tenen actualment una certa tradicióen els debats professionals –i també en la recercafeta– entre bona part dels economistes, i entre elsexperts en estadística. Aquesta és una línia de recer-ca que en gran part es troba orientada a realitzarmillores en l’anàlisi de fins a quin punt progressenles diverses economies del món contemporani i aaugmentar l’eficàcia de la informació disponible al’hora d’avaluar i predir els efectes de les politiquesi actuacions públiques. Es debaten extensament,entre d’altres temes, fins a quin punt el mateix PIB,i els altres indicadors econòmics, poden ajudar-nosa conèixer quin és el nivell de benestar econòmicdel conjunt dels ciutadans d’un determinat país,quines han estat o podrien arribar a ser les milloresaconseguides al llarg del temps, globalment i en elsdiversos àmbits territorials, així com el grau en quèexperimenten millores en la seva qualitat de vidaels diversos grups socials o àmbits de població.

Podríem estar entrant en aquests moments, però, enuna nova etapa en què una certa part dels econo-mistes més orientats a la investigació empírica, sesentirien interessats a plantejar-se i examinaralguns nous temes. Aquests estarien relacionats ambla qüestió de quins són el grau del benestar o desatisfacció percebuts per les persones o pels ciuta-dans dels diferents països, en les diferents etapes oestadis de l’evolució econòmica. Alguns investiga-dors s’atrevirien fins i tot a endinsar-se en el camp dela medició dels índex de felicitat de què gaudeixenles persones que experimenten millores quantitati-ves de renda o de riquesa en les economies mésavançades o en les que progressen més ràpidament.El que en definitiva realment importaria, segonsaquesta línea de treball, seria el mesurar fins a quinpunt ens sentim més o menys satisfets (més o menysfeliços?) quan en una determinada economia o paísexperimentem el conjunt de canvis i de millores enel subministrament de béns i serveis que associem alcreixement del PIB. ¿Quan una determinada econo-mia com l’espanyola o la catalana estan creixentd’una manera sostinguda, en quina mesura aixòaporta un increment de la satisfacció mesurable perpart del conjunt dels seus ciutadans? ¿Fins a on arri-ben els graus d’insatisfacció dels economistes acadè-mics, i també dels propis estadístics professionals,respecte del PIB com a instrument principal demedició del creixement econòmic? ¿Estem fent ser-

Quin ha estat, és i pot ésser el paper de l’economista en sanitat?

Coordinador: Sr. Jaume Terribas, economista ivicepresident de l’Institut Borja de Bioètica

Hi ha un “abans” i un “després” de la introducciói desenvolupament de l’economia de la salut? Espot reconèixer l’empremta o contribució de l’anàli-si econòmica a la gestació, el disseny, l’establiment,l’aplicació i l’avaluació de les polítiques sanitàries?Aquest és el tema de debat entorn al qual girarà lasessió de la Comissió d’Economia de la Salut de laJornada 2006. Assumint que la resposta a la pre-gunta inicial és afirmativa, es debatrà també sobreles principals aportacions de l’economia al dissenyi gestió de les polítiques sanitàries, així com sobreels mecanismes que poden permetre beneficiar mésel ciutadà contribuent i el pacient de l’aportaciódels economistes a l’Administració. ¿S’hagués fet laLlei general de sanitat tal i com es va fer si no l’ha-gués dissenyat un economista? Hi ha algunadimensió diferencial en la contribució de l’econo-mista a l’anàlisi estratègica, la planificació i la ges-tió de les organitzacions d’assegurament i provisióde serveis sanitaris?

Inicialment diríem que el punt de partida és elsegüent, les principals aportacions dels economistesa la sanitat han estat: a) Introduir l’ètica de l’efi-ciència (gestionar malament no és ètic), b) Animarels professionals sanitaris a tenir en compte el costd’oportunitat del temps i recursos dedicats a un solpacient, c) racionalitzar els criteris d’assignació derecursos.

I no només es pretén analitzar el passat; hi ha unmercat d’economistes de la salut? Que s’espera d’uneconomista a les diferents àrees de planificació, ges-tió i control de la sanitat? Quins coneixements espe-cífics cal que tingui un economista quan entra atreballar a aquesta àrea? És una àrea d’interès perals economistes?

Per parlar d’aquest tema hem convidat a participarcom a ponents el Sr. Julián García Vargas, el Sr.Josep Prat i el Sr. Constantí Serrallonga.

vir eines massa limitades o fins i tot ‘confuses’ al’hora de tractar d’avaluar i millorar l’eficàcia de lespolítiques públiques, particularment les relaciona-des amb el creixement del benestar? ¿Què estem fentper millorar les nostres eines de medició del creixe-ment econòmic? ¿Què ens quedaria per fer a l’horade tractar de millorar o complementar els nostresmètodes més tradicionals de medició dels efectes deles polítiques públiques? ¿Ens calen més esforços decaire interdisciplinar?

Hem convidat a participar com a ponents el Sr.José Antonio García Durán, catedràtic d’ Econo-mia de la Universitat de Barcelona; el Sr. Ale-xandre Costa, sotsdirector d’Estadístiques Econò-miques de l’IDESCAT.

“La reforma comptable a Espanya:implicacions del nou PGC”

Coordinadora: Sra. Ester Oliveras,professora de la Universitat Pompeu Fabra

Les conclusions del Llibre Blanc de Comptabilitat,publicat el 2002, manifestaven les mancances de lanormativa comptable espanyola i definia línies detreball pels anys posteriors. Aquesta reforma s’estàduent a terme a dos nivells clarament diferenciats:– A nivell de la Unió Europea i internacional. S’ha

constatat un pas important cap a l’harmonitza-ció amb la implantació de les Normes Interna-cionals de la Informació Financera (NIIF) en elscomptes consolidats de les empreses cotitzades.Cada vegada més països, dins i fora d’Europa,s’estan acollint a utilitzar aquesta normativa.

– A nivell nacional, s’ha reformat la legislació mer-cantil i s’està treballant en un nou PGC que s’a-costi a les NIIF i que, en principi, serà d’aplicacióobligatòria a partir de l’1 de gener de 2007.

En aquest taller i sense perdre de vista la reforma anivell internacional, es tractarà de les característi-ques del nou PGC i les seves conseqüències.

Entre d’altres, es contestaran les preguntes següents:Quins són els canvis principals d’aquesta reforma?Quins aspectes de les NIIF s’han incorporat en elPGC? Quins no s’han incorporat? Per què? Suposaun canvi en la cultura comptable nacional?

Amb aquest objectiu, s’ha convidat a participar atres ponents que podran oferir visions comple-mentàries: el Sr. Oriol Amat, catedràtic de laUniversitat Pompeu Fabra i membre de l’equipde treball del Nou PGC format per l’ICAC; el Sr.Juan Manuel Pérez Iglesias, sotsdirector adjuntde Normalització i Tècnica Comptable de l’ICACi el Sr. Manel Valls, socidirector de PriceWater-houseCoopers a Barcelona que ens parlarà de lesimplicacions de la reforma comptable des del puntde vista dels auditors.

“Increment de la riquesa immobiliària i la seva mobilitzaciócap al creixement del consum”

Coordinador: Sr. Albert Renté, sotsdirector gene-ral de l’Àrea Financera de CaixaSabadell

La creixent preocupació pel grau d’endeutament deles famílies, l’increment persistent en el temps delpreu d’accés a l’habitatge i l’aparició de noves figu-res de crèdits, amb allargaments impensables fauns anys dels deutes i les facilitats per refondre enuna sola quota crèdits aplicats a diferents finalitats,ens fa mirar com gestionar de forma pràctica eldenominat “efecto riqueza”.

Cal preguntar-se, i valorar, fins a quin punt les famí-lies aprofiten les revaloritzacions de la seva vivendaper a finançar una expansió del consum mitjançantel recurs al crèdit. Augment de l’import de l’hipote-ca per canviar-se el cotxe? Podem esperar que aquestmodel de comportament no sigui anecdòtic?

Amb l’allargament de l’esperança de vida i les difi-cultats per viure amb l’import de les pensions, larecent aparició de la hipoteca inversa permet a lagent gran millorar la pensió amb una renda vitalí-cia amb la garantia del propi habitatge. Cal renun-ciar a la seva propietat? Quines solucions aporta elsistema financer espanyol?

Per a parlar d’aquest temes hem convidat a partici-par com a ponents el Sr. Juan Ayuso Huertas, delServei d’Estudis del Banc d’Espanya, el Sr. JoanM. Grumé, director del Gabinet Financer del BancSabadell i el Sr. Jordi Expósito Sánchez, directord’Inversions Creditícies de Caixa de Terrassa.


“Hedge funds: evolució i implica-cions, en general i a Espanya”

Coordinador: Sr. Xavier Farrero, economista

Després de l’aprovació de la Llei de novembre de2003, s’ampliaven diversos aspectes relacionatsamb nous fons d’inversió, així com la modificaciódels existents, el seus posterior desenvolupament enel Reglament de 2005 i en la Circular de la Comis-sió Nacional del Mercat de Valors del passat 3 demaig, on quedaven regulats els fons d’inversió lliu-re “Hedge Funds”, així com aquells fons queinverteixen en fons d’inversió lliure.

La indústria dels fons d’inversió, demanava a travésde les institucions que representen les societats ges-tores, que en la nova normativa fossin autoritzatsproductes equivalents a aquells que es desenvolu-pen en altres països, per poder-los oferir als seusinversors i evitar així el desplaçament de l’estalvi ipoder actuar amb lliure competència de mercat.

En la sessió destinada als “Hedge Funds” es preténdonar una visió àmplia d’aquests, tant pel que fa ales societats gestores que ja fa temps que fan aques-tes inversions amb aquest tipus de fons, així com lesperspectives de les societats gestores espanyoles.

Altres aspectes d’interès que es tractaran, són els rela-tius als efectes positius i els riscos que representen peral sistema aquests fons d’inversió lliure, si són un pro-ducte per equilibrar carteres; la resposta que se n’espe-ra per part de societats espanyoles ja sigui en inversiódirecta, utilitzant els fons de fons, o la comercialitza-ció de productes estrangers, així com aspectes d’interèsper saber quins són els sectors de la borsa espanyola enquè estan invertint els fons de lliure inversió espanyols,igual que les inversions efectuades per altres societatsgestores en altres mercats borsaris si aquests estanposant a prova el nivell d’assessorament financer.Aquests i altres punts d’interès els desenvoluparan elsponents que configuren la sessió de treball dedicadaals “Hedge Funds” la seva evolució i implicació tanta Espanya com en altres països.

Per a parlar d’aquest tema hem convidat com apresident-ponent el Sr. Carles Tusquets, presidentde FIBANC i com a panelistes la Sra. GemmaFaura, presidenta executiva d’Invercaixa GestiónSGIIC, el Sr. David Massó-Parés, de GOLDMANSACHS i un representant de GLG PARTNERS.

“La política d’incentius en la gestióde l’empresa”

Coordinador: Sr. Eusebi Estebanell,professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

1. Consideracions prèvies

En la Gestió de Recursos Humans es considera queels objectius d’una política retributiva són: a. Atraure els empleats adequats amb el cost més

baix possible.b. Retenir els empleats adequats i facilitar que els

que no ho són deixin l’empresa.c. Motivar els empleats de forma que les seves

actuacions contribueixin a la consecució delsobjectius empresarials.

Quan parlem d’incentius acostumem a focalitzarl’atenció en la “retribució variable” i la seva capa-citat d’influir sobre les actuacions dels empleats(objectiu c) de la política retributiva. En realitat elque motiva/no motiva és el conjunt de l’anomenat“paquet retributiu”.

A la vegada, la “retribució variable” influeix deci-sivament sobre els objectius a) i b).

Per altra banda, per la definició de la política retri-butiva haurem de tenir en compte l’estratègia com-petitiva de l’empresa, la seva organització, cultura,legislació laboral, fiscalitat, etc.

2. Objectius de la sessió

a. Donar una visió de les tendències actuals enmatèria d’incentius dins del marc de les políti-ques de retribució, amb especial èmfasi en laseva utilitat com a instrument de gestió.

b. Fer una reflexió específica sobre els sistemes deretribució i d’incentivació als alts directius de lesempreses: ¿Fins a quin punt s’assoleix l’objectiud’alinear els interessos de l’Alta Direcció amb elsdels accionistes? ¿Quines febleses tenen els siste-mes de fixació d’aquestes retribucions des delpunt de vista del bon govern corporatiu? ¿Esti-mulen una gestió orientada a objectius a curt omig i llarg termini? Les grans diferències deretribució que es creen entre els primers nivells ila resta d’estructura de comandament ¿compoden incidir en la motivació del conjunt de laplantilla?

Per parlar d’aquests temes des de la perspectivaacadèmica, hem convidat a participar com aponents el Sr. Ricard Serlavós, professor de Polí-tiques de Rescursos Humans d’ESADE i el Sr.Vicente Salas, professor de la Universitat deZaragoza. I des de la visió de l’empresari, hemconvidat un empresari, en aquests moments pen-dent de concretar.

“Els costos i els beneficis de la conciliació família-treball”

Coordinadora: Sra. Muriel Casals,professora de la Universitat Autònoma de Barcelona

A la sessió sobre els costos i beneficis de la conciliacióde la vida personal i familiar amb el treball, ens pro-posem discutir la bondat de les Polítiques de Conci-liació assajades fins avui a diferents països europeus.Voldrem veure què és el que s’ha fet i què és el que espodria fer a Catalunya, una societat on l’estat delbenestar és feble i la tradició familiar és forta.

Veurem les fortes implicacions extraeconòmiques deltema a debat. El nostre tema és especialment transver-sal i demana que els economistes tinguem en comptel’anàlisi que fan estudiosos d’altres branques de lesciències socials; la transversalitat del tema afectatambé el plantejament des de la perspectiva de gènereja que és evident que la solució no la trobarem si enslimitem a mesures que afectin els horaris, les respon-sabilitats, les ajudes, els estímuls, de i per a les dones.

Plantejarem una anàlisi dels models de Polítiquesde Conciliació per debatre fins a quin punt responena polítiques d’ocupació, que volen facilitar la incor-poració al treball de les mares de criatures petites ique efectivament han servit per incrementar la taxad’ocupació femenina. Discutirem si aquesta Políticaresol o no el problema de fons: l’organització delstemps, el de treball i el de la vida personal i familiar;dit d’una altra manera, la distribució de la càrregade treball, el domèstic i el que es fa al mercat.

Discutirem a partir d’una triple visió: els costos i avan-tatges econòmics, les repercussions i les resistènciesculturals i les limitacions de l’actuació legislativa.

Per parlar d’aquest tema hem convidat com a ponentsel Sr. John Macinnes de la Universitat d’Edinburg,la Sra. Teresa Torns, professora del Departamentde Sociologia de la Universitat Autònoma de Bar-celona i el Sr. Luis Miguel García Rodríguez, direc-tor de Recursos Humans de Nestlé.

CONFERÈNCIA

“L’exercici de les professions mitjançant societats de professionals”

Introductor: Sr. Pedro Pablo Rodés, soci de J&A

Garrigues, S.L.

Conferenciant: Sr. Antonio Hernando Vera, portaveu

de justícia del Grup Socialista

Comentaristes: Sr. Pablo Güell, soci de JGBR Horwath

Sr. Eduardo Espejo, soci de de Fide Asesores Legales

y Tributarios


En els darrers mesos l’estabilitat ha carac-teritzat la marxa de les expectatives delscol·legiats sobre la situació econòmica deCatalunya i d’Espanya, així com sobrel’estat de les seves economies personals.

Un 55,7% dels col·legiats que contestal’enquesta considera que la situació actualde l’economia catalana és igual que fa unany, mentre que un 35,0% assenyala queés pitjor i un 9,0% que és millor. En com-paració amb l’enquesta passada del mesde febrer, es pot concloure que l’estanca-ment és la tònica dominant. Així, el per-centatge d’economistes que opina que lasituació és ara igual que fa un any s’haincrementat en relació al febrer (6,2 puntspercentuals més), alhora que disminuei-xen les proporcions dels que considerenque l’estat actual és pitjor (4,0 punts) omillor (1,8 punts). Malgrat tot, s’ha d’es-mentar que és major la proporció delscol·legiats que considera que el panora-ma de l’economia en general és actual-ment pitjor que el de l’any passat que no

pas la dels que opina que és millor. Ladistància entre ambdós col·lectius, però,s’ha reduït entre l’enquesta passada i lapresent.

Igual que en altres consultes, l’opinió quetenen els col·legiats sobre la seva situacióeconòmica personal és més positiva quela que tenen sobre l’estat de l’economiaen general. Respecte al panorama del mesde febrer, es palesa una millora en lasituació personal dels col·legiats. Un57,2% dels enquestats considera que l’es-tat actual de la seva pròpia economia ésigual que el del febrer del 2005 (percen-tatge que se situava en el 57,7% en el mesde febrer), mentre que un 26,2% apuntaque és millor (un 23,6% al febrer) i un16,4% assenyala que és pitjor (un 18,3% alfebrer).

L’índex de confiança dels economistes–que sintetitza el sentiment delscol·legiats davant de la situació econò-mica general, tenint present una gran

diversitat de factors (evolució del PIB,clima polític, inflació, preu del petro-li,…)- fa, com ve succeint des de fa dosanys, una valoració més elevada de l’es-tat actual de l’economia d’Espanya quede la de Catalunya. Es puntua amb un5,88 sobre un total de 10,00 l’economiaestatal i amb un 5,59 la del Principat. Enels darrers mesos els índexs reflecteixenun empitjorament pel que fa a la situacióespanyola i una lleugera millora pel quefa a la catalana, si tenim en compte queen el passat mes de febrer es puntuàamb un 6,08 la primera i amb un 5,51 lasegona. Cal apuntar, així mateix, que eldiferencial dels índexs d’ambdues eco-nomies s’ha reduït en els darrers mesos.Cal destacar que en el cas de Catalunyal’índex assoleix el valor més elevat desde mitjans del 2004, i que l’índex palesaun creixement ininterromput des de faun any, mentre a Espanya s’observa quela ràtio s’ha situat en els darrers dos anysen una banda de fluctuació d’entre 5,88i 6,08.


Reproduïm les principals conclusions de la segona de lesenquestes de situació econòmica corresponent a l’any 2006,Situació Econòmica, Primavera 2006, que entre el 26 d’a-bril i el 17 de maig tots els col·legiats varen poder contestarmitjançant la pàgina web del Col·legi. (A la web del Col·legihttp://www.coleconomistes.com, hi trobareu el text complet del’informe.)

En aquesta edició un total de 933 col·legiats han contestarl’enquesta (15,1% sobre la població total), distribuïts de lasegüent manera: Atenen a la seva condició laboral: Assalariat:52,5%, Empresari i/o treballador per compte propi: 42,2% iAturats: 5,3%; atenen al sector d’activitats, Serveis: 84,9%.(Serveis a empreses i a particulars: 50,3%), Indústria: 10,4%.Construcció: 4,7%.

A manera de titular podem dir: Els economistes anticipen elmanteniment de l’actual situació econòmica per als propersmesos, mentre que creix la preocupació pel preu del petroli i car-burants, ja que la majoria dels col·legiats estima que l’augmentdel preu del cru pot alentir l’expansió de l’economia mundial.

Un 85,9% dels col·legiats creu que el model de creixement econò-mic d’Espanya i de Catalunya no és sostenible a 2-4 anys vista.

Estat actual de l’economia

Situació econòmica (primavera 2006)


Situació de l’economia catalana“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

Situació de % de col·legiatsl’economia 2006 2005 2004 2003 2002catalana Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Tendència

Millor 9,0 10,8 11,4 5,8 9,4 7,3 7,8 13,3 12,2 6,7 3,7 3,4

Igual 55,7 49,5 49,9 47,3 51,5 47,9 50,0 48,8 55,6 44,0 32,7 32,1

Pitjor 35,0 39,0 38,2 46,1 38,3 44,1 41,5 37,6 30,8 48,4 62,1 63,4

No tenen opinió 0,3 0,7 0,5 0,8 0,8 0,7 0,7 0,3 1,4 0,9 1,5 1,1

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (933) (867) (856) (853) (940) (943) (885) (777) (734) (691) (590) (650)

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

55,7

0,3

35,09,0

Situació econòmica personal“Creus que la teva situació econòmica personal és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

Situació % de col·legiatsl’economia 2006 2005 2004 2003 2002catalana Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Tendència

Millor 26,2 23,6 27,0 23,9 24,0 24,1 25,0 27,6 24,9 21,8 21,0 20,8

Igual 57,2 57,7 54,8 57,7 57,0 58,2 57,3 55,9 58,1 55,4 48,5 54,3

Pitjor 16,4 18,3 18,0 18,0 18,8 17,6 17,6 16,1 16,4 22,4 30,0 23,7

No tenen opinió 0,2 0,4 0,2 0,4 0,2 0,1 0,1 0,4 0,6 0,4 0,5 1,2

TOTAL 100,0100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (933) (867) (856) (853) (940) (943) (885) (777) (734) (691) (590) (650)

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

57,2

0,216,4 26,2

5

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,076,19

6,03

5,74 5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (maig 2006): 1,1Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (maig 2006): 1,1

5,70

5,34

valo

raci

ó 0

-10

Oct. 2001 Febr. 2002 Maig 2002 Oct. 2002 Febr. 2003 Maig 2003

5,60

5,37

Oct. 2003 Febr. 2004

5,72

5,62

5,86

5,66

Maig 2004

6,03

5,56

Oct. 2004 Febr. 2005

5,91

5,43

5,99

5,41

Maig. 2005

5,92

5,29

Oct. 2005

5,95

5,42

6,08

5,51

Febr. 2006 Maig. 2006

5,88

5,59

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

El preu del petroli i carburants i l’estat deles infraestructures i comunicacions en-capçalen el rànquing dels principals pro-blemes actuals de l’economia catalana,seguits de la inflació.

Els problemes més importants que téactualment l’economia catalana són elpreu del petroli i carburants i la situacióde les infraestructures i comunicacions,apuntats per un 63,0% i per un 62,9% delscol·legiats. Seguits per la inflació i, poste-riorment, la manca de reformes estructu-rals, indicats per un 51,7% i per un 37,4%dels economistes, respectivament. La restade dificultats són assenyalades per un 20%o menys dels col·legiats.

En els darrers mesos ha augmentat signifi-cativament la preocupació dels economis-tes per la marxa del preu del petroli icarburants, qüestió que passà d’estarapuntada per un 42,5% dels col·legiats al’enquesta del mes de febrer a ser indica-da per un 63,0% en la present. Tambécreix l’atenció per l’evolució de la cotitza-ció entre el dòlar i l’euro, d’un 3,0% a un5,4%. A la resta de problemes de l’econo-

mia es detecta un manteniment o un des-cens de la preocupació dels col·legiats.Entre aquests destaca la inflació, que en laconsulta anterior era apuntat per un 58,8%dels economistes i en l’actual per un51,7%, així com la manca de reformesestructurals (d’un 41,6% a un 37,4%) i lafeblesa de la demanda interna (d’un 10,2%a un 6,3%).

A les anteriors dificultats, s’ha d’afegir,també, la preocupació notable que mani-festen els col·legiats per tres temàtiques.En primer lloc, per la situació políticaactual de Catalunya (estabilitat i climapolític, manca de polítiques clares, deso-rientació,…). D’altra banda, per les defi-ciències que es palesen a l’economia realen matèria de productivitat, innovació itecnologia, capital humà, i empreses. I,finalment, pel dèficit fiscal que pateixCatalunya i les desiguals relacions quemanté amb la resta de l’Estat. Un altre pro-blema a destacar és el mercat de l’habitat-ge i els preus immobiliaris.


Problemes de l’economia catalana

Problemes de l’economia catalana“Segons la teva opinió, quins són els tres principals problemes que té actualment l’economia catalana?”

Problemes de % de col·legiatsl’economia 2006 2005 2004 2003catalana Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Oct. Maig Febr. Tendència

Preu del petroli i carburants 63,0 42,5 65,2 49,4 31,0 49,0 38,7 3,0 7,5 7,9 15,3

Infraestructures i comunicació 62,9 66,1 62,0 62,1 63,5 62,9 63,0 69,9 66,9 56,8 55,9

Inflació 51,7 58,8 35,5 39,5 38,7 31,0 24,2 28,1 41,1 45,0 75,6

Manca reformes estructurals 37,4 41,6 41,9 39,5 43,8 47,1 48,2 52,5 51,1 43,9 42,2

Costos laborals 19,5 20,7 22,1 23,6 24,9 24,4 30,5 33,2 23,8 22,4 17,8

Feblesa demanda estrangera 18,8 18,0 19,2 18,8 20,0 21,1 19,8 20,0 26,0 26,2 23,1

Atur 7,3 7,0 9,4 10,2 13,9 15,0 17,9 20,7 21,4 19,2 25,9

Feblesa demanda interna 6,3 10,2 10,5 12,7 12,8 14,8 13,7 13,5 19,9 26,7 17,1

Cotització dòlar-euro 5,4 3,0 5,7 15,6 23,0 7,7 13,2 23,0 14,4 23,3 4,2

Perspectives sobre l’economia per als propers mesosEls col·legiats creuen que en els propersmesos la situació econòmica es man-tindrà estable, tot i que amb una ten-dència a empitjorar de cara a mitjansd’any.

Un 63,7% dels col·legiats espera que alllarg del període maig-agost l’econo-mia del Principat continuarà igual queen l’actualitat, alhora que un 24,0%anticipa un empitjorament i un 11,4%preveu una millora. Les perspectivesapunten, doncs, a un estancament dela situació actual per als propersmesos, encara que amb una major inèr-cia al deteriorament.

L’índex de confiança dels economistesassenyala un empitjorament de la situa-ció econòmica de Catalunya i del con-junt de l’Estat de cara a mitjans d’any2006 respecte al present. A diferènciad’enquestes anteriors, aquest retrocésserà força similar en el global d’Espan-


0

10

20

30

40

50

60

Oct. 2001 Febr. 2002 Maig 2002 Oct. 2002

70

Febr. 2003

Infraestr. i comun.

Feb. dem. interna

Manca de reformes

Feb. dem. externa

% d

e co

l·leg

iats

Inflació

Costos laborals

Atur

Preu petroli /carb.

Cotització s/$

80

Maig 2003 Oct. 2003 Febr. 2004 Maig 2004 Oct. 2004 Febr. 2005 Maig 2005 Oct. 2005 Febr. 2006 Maig 2006

Evolució de la problemàtica de l’economia catalana

5

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,076,19

6,03

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (mitjan 2006): 1,3Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (mitjan 2006): 1,3

5,70

5,34

valo

raci

ó 0

-10

Oct. 01(resultats)

Febr. 02(resultats)

Maig 02(resultats)

Oct. 02(resultats)

Febr. 03(resultats)

Maig. 03(resultats)

5,60

5,37

Oct. 03(resultats)

Febr. 04(resultats)

5,72

5,62

5,86

5,66

Maig 04(resultats)

5,56

6,03

Oct 04(resultats)

5,43

5,99

5,74

Febr. 05(resultats)

Febr. 06(resultats)

5,91

5,41

5,92

5,29

Maig 05(resultats)

5,95

5,42

Oct 05(resultats)

6,08

5,51

Maig 06(resultats)

5,88

5,59

Mitjans 06(previsions)

5,46

5,73

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 com estarà a mitjans d’aquest any l’economia catalana i l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

Perspectives de l’economia catalana

“Creus que l’economia catalana millorarà, continuarà igual o empitjorarà en el segonquatrimestre (maig-agost) de l’any?”

Millorarà Continuarà igual

Empitjorarà No tenen opinió

% de col·legiats

63,7

0,924,0 11,4

ya i en el Principat, mantenint-se eldiferencial favorable que palesa la pri-mera sobre la segona. Val a dir que lesprevisions per a l’economia estatal con-tinuen essent millors que les relatives al’economia catalana. De manera especí-fica, es puntua amb un 5,46 sobre untotal de 10,00 l’estat de l’economia delPrincipat de cara al mes de juny (0,13punts menys que en l’actualitat), mentreque, d’altra banda, s’atorga un 5,73 a lasituació econòmica del conjunt d’Es-panya (pèrdua de 0,15 punts en relacióal present).


Model de creixementeconòmicGairebé un 86% dels economistes creuque el model de creixement econòmic noés sostenible en 2-4 anys.

Un 85,9% dels col·legiats opina que elmodel de creixement de les economiesespanyola i catalana, basat en el consumintern i en la construcció, no és sosteni-ble en un horitzó de 2-4 anys, mentreque un 11,6% creu que sí.

“Creus que el model de creixement de leseconomies espanyola i catalana, basat enel consum intern i en la construcció, és sos-tenible en un horitzó de 2-4 anys?

Impacte de l’augment del preu del petroliLa majoria dels economistes creu quel’augment del preu del petroli alentirà elcreixement de l’economia mundial.

Un 90,7% dels col·legiats creu que l’aug-ment del preu del petroli en els mercatsinternacionals provocarà un alentimentde l’actual fase de creixement de l’econo-mia mundial, en front d’un 8,0% queopina el contrari.

“Creus que l’augment del preu del petro-li en els mercats internacionals pot alen-tir la fase de creixement de l’economiamundial?”.

Hi ha força unanimitat entre elscol·legiats pel que fa a l’impacte de lapujada del preu del petroli amb inde-

Sí No No tenen opinió

% de col·legiats

8,0 1,3

90,7

Sí No No tenen opinió

% de col·legiats

85,9

2,5 11,6

pendència de la condició laboral, tot ique els empresaris i autònoms són elsque es mostren més preocupats per laincidència negativa.

Valoració de les polítiqueseconòmiquesLes tres línies de política econòmicamés positivament valorades pels econo-mistes són les relatives a les inversionsen infraestructures i comunicacions, ala tecnologia i innovació, i al mercatlaboral.

A mitjan de la present legislatura estatalla línia d’actuació en matèria econòmi-ca més positivament valorada pels eco-nomistes és la corresponent a lesinversions en infraestructures i comuni-cacions, apuntada per un 35,4% delscol·legiats.

Li segueixen les relatives a la tecnologiai innovació i al mercat laboral, assenya-lades cadascuna per un 29,1% dels eco-nomistes.

Altres polítiques a apuntar són les quefan referència a l’ensenyament i a la fis-calitat en general i a l’empresa.

Val a dir, no obstant, que un 57% delscol·legiats afirma que no valora positi-vament cap política d’actuació en matè-ria econòmica.

Mesures % de col·legiats

Inversions en infraestructures i comunicacions 35,4

Tecnologia i innovació 29,1

Mercat laboral 29,1

Ensenyament 20,5

Fiscalitat en general i a l’empresa 18,5

Indústria 14,6

Desregulació de mercats 13,2

“A mitjans de la legislatura, quines creusque són les tres línies d’actuació enmatèria econòmica que valores méspositivament”

Actualment és la presidenta de laComissió d’Economistes Sènior delCol·legi. Quines tasques desenvolupaaquesta comissió? Quin és el seuobjectiu?

L’altre dia, en una de les reunions de lacomissió vam definir-nos com la represen-tació del economistes sèniors. Entenent peraquests, els que estiguin jubilats o haginsuperat l’edat de jubilació, a partir dels 60anys. Els economistes, en principi, no tenenuna edat laboral, perquè com són profes-

ria jugar al domino. ¿On ho podríem fer?Doncs en el sí del Col·legi. D’aquí va sor-gir. Vam veure que teníem per explorarun camp completament verge, no s’haviacreat fins al moment cap comissió d’aquest tipus. És un Col·legi relativa-ment jove, no tenen encara massa histò-ria, i és clar, encara no s’havia fet res i lainiciativa va ser molt ben acollida perpart del degà del Col·legi i per la Juntadirectiva. Ens van donar suport i totamena de facilitats, per exemple, ens vanposar a la nostra disposició una secretà-ria del Col·legi. No tenim encara pressu-post, però esperem que el proper anyens donin una petita quantia per adesenvolupar totes les activitats quevolem realitzar.

Quina estructura té?

Funcionem formant subcomissions oncada membre que hi participi pugui ser,a la vegada, president del seu propigrup. Algunes d’aquestes subcomissionsque volem crear són la d’oci, volunta-riat, residència i relació amb empresescol·laboradores, entre d’altres.

Quines activitats han dut a terme finsal moment?

Algunes de les visites que hem fet fins arasón la sortida a la fàbrica de cervesesDamm del Prat i una altra al monestir deSant Benet del Bages, a Manresa, on vampassar tot el dia. És un conjunt monàsticmolt interessant que actualment està enperíode de restauració i que és bastantdesconegut.

I han jugat ja al domino?Hem contactat amb el Col·legi de Metgesi amb el d’Enginyers per organitzar activi-tats. Segurament, al setembre, se cele-brarà una competició de domino entreenginyers i economistes que es farà a laseu del Col·legi d’Enginyers, perquè aquí


Entrevista

Entrevista a la presidenta de la Comissió d’EconomistesSèniors, Maria Rosa MàndoliMaria Rosa Màndoli és la presidenta de la Comissió d’Economistes Sènior delCol·legi des de la seva posada en marxa el passat abril de 2005. La seva tra-jectòria professional l’ha portada sempre a treballar per l’administració públi-ca. Essent una de les dones promotores de la llicenciatura d’Econòmiques, desde dues vessants -va formar part de les primeres promocions de la carrera onel percentatge de dones era baixíssim-, va començar a treballar a la Diputa-ció de Barcelona i va fer el salt al Departament de Governació als anys vui-tanta, d’on més tard, passaria a sots-directora general de Gestió Econòmica iRègim Interior del Departament d’Ensenyament.

“Nosaltres vam ser les promotores,érem de les que començàvem a estudiar i a treballar”sionals lliures poden jubilar-se quan vul-guin. La comissió, a més a més de repre-sentar, també intenta assessorar aquestcol·lectiu en casos d’incapacitat personal oeconòmica, per exemple. L’objectiu queens hem marcat com a prioritari és l’orga-nització d’activitats culturals, esportives ilúdiques per a tots els membres que forminpart de la comissió o que vulguin ser-ho.Qualsevol altra activitat que es pugui deci-dir en el si de la pròpia comissió senseinterferir en el contingut de les altres comis-sions del Col·legi també es pot programar.

Quan es va crear?

Ens vam constituir el 13 d’abril de 2005.En aquell mateix moment em van propo-sar com a presidenta i en José IgnacioBorés, com a secretari. Després de la reu-nió per a la constitució ja van adherir-sealtres membres com a vocals.

Com va sorgir la idea de crear aques-ta comissió?

Un bon dia em vaig trobar amb un com-pany i vam pensar que ens agradaria feralguna cosa. Estem jubilats i ens encanta-

no tenim espai. Tothom que vulgui apun-tar-s’hi serà ben rebut. També volem ferexposicions de membres de la comissiósobre pintura o fotografia i que despertiinterès als altres, però de moment estemmirant llocs, a veure si algun col·legi enspot prestar els locals.

Quines altres activitats tenen progra-mades?

Entre les diferents excursions previstes pera la propera tardor hi ha una visita a lacasa d’un company a Rupià, una casa pai-ral. També volem anar al Museu Monestirde Montserrat, al Museu d’art i cultura, alMNAC, a la catedral de Barcelona i a la Sagra-da Família, amb visita programada i guiada,i a l’arxiu nacional i Monestir de Sant Cugat.

Quines activitats informatives realitzen?

Un altre objectiu de la comissió es ferconferències, siguin de tipus cultural obé professional, que puguin interessar iser importants per a aquest col·lectiu.Ja n’hem celebrat una sobre la tributa-ció, sobre la renda en el moment i des-prés de la jubilació. Per ara, en tenimtres més de programades: “El testamentvital”, “Hipoteca inversa” i “La nova lleide dependència”. En farem d’altres quevagin sortint. S’accepten tots els sugge-riments.

Quants membres té la comissió?

Quan va sorgir la iniciativa, a l’abril de2005, es va redactar i enviar una carta atots els membres que estaven jubilats otenien possibilitats de fer-ho. Van contes-tar 81 persones en total, els 81 membresque actualment som. El mes de juny del’any passat vam celebrar una reunió

informativa on estaven tots convocats.Van assistir-hi més de la meitat. En aque-lla trobada es va explicar la nostraexistència, que acabàvem de néixer, i elsnostres objectius i el que volíem fer. Pera saber quins eren els seus interessos imotivacions van fer arribar una enquestaa tots. La van contestar 51 persones. Entred’altres punts vam preguntar si es prepa-raven per la jubilació; un 39 sobre 51 vadir que no. Una altra de les qüestions erasi tenien o no temps per a dedicar-se a lacomissió; la majoria contestava que entenia poc. I gairebé tots van estar d’acord,en un 44 sobre 51, en organitzar activitatsde tipus lúdic o cultural tipus cine, tea-tres, museus i viatges. I així ho estemfent.

Deuen ser més homes que dones a lacomissió. Com veu la figura de ladona en el món empresarial?

Des de la meva època fins ara hi ha hagutun canvi realment important. En la mevapromoció, vam acabar la carrera tresnoies. Tres noies sobre uns quarantaalumnes. Avui en dia, això és molt dife-rent. De les tres a les tres-centes jovesque hi ha ara... impacta socialment. En elmeu temps, es tractava d’una carreranova, vaig formar part de la quarta pro-moció. Nosaltres vam ser les promotores,érem de les que començàvem a estudiar ia treballar.

Per què va triar Econòmiques?

Sempre dic que vaig estudiar Econòmiquescom a residual. No m’agradaven les carre-res tècniques ni tampoc les de lletres, pràc-ticament només em quedava econòmiques.

Em va cridar l’atenció la carrera de Pro-fessorat mercantil i Intendència però

quan vaig veure que havia sortit aquestade nova, vaig fer batxillerat i finalmentEconòmiques.

Quin consell donaria a les joves uni-versitàries?

Que es considerin igual que els altres.Elles mateixes no s’han d’autoexcloure.No t’has de considerar ni millor ni pitjor. Tens les mateixes condicions.

Un cop llicenciada va començar a treballarper l’administració pública. Per què mais’ha encaminat cap a l’empresa privada?

Per gènesi. El meu pare treballava a l’ad-ministració pública, les meves germanestambé i jo... també. El meu pare va seruna persona de relleu dins l’administraciói a mi em va aportar molt. Vaig estar pràc-ticament dirigida i abocada a ell. M’haagradat i he estat molt bé.

Quin fou el fet que més la va marcar pro-fessionalment a l’administració pública?

Ha estat una trajectòria bastant pausada. Elcanvi polític, potser. El fet de passar d’unaadministració local a una administració de laGeneralitat. De la Diputació al Departamentde Governació. Va ser francament positiu

Cristina SantónPeriodista


“Funcionem formant subcomissions on cadamembre que hi participi pugui ser, a la vegada,president del seu propi grup”

“Vam definir-nos com la representació del economistes sèniors”

Notic

iari

legi

slat

iuIRPF

RESOLUCIÓN DE 24 DE MARZO DE 2006 (BOE 30-03-2006) [REF. CISS LE225930]Dirección General del Tesoro y Política FinancieraSe hace público el tipo de interés efectivo anual para el segun-do trimestre natural del año 2006, a efectos de calificar tribu-tariamente a determinados activos financieros

SOCIEDADES

LEY 4/2006, DE 29 DE MARZO (BOE 30-03-2006) [REF. CISS LE225909]De adaptación del régimen de las entidades navieras en fun-ción del tonelaje a las nuevas directrices comunitarias sobreayudas de Estado al transporte marítimo y de modificación delrégimen económico y fiscal de Canarias• Otras materias afectadas: IRPF, No residentes, IVA, Trans-misiones, IBI, IAE, Impuesto sobre determinados medios detransporte

LEY 7/2006, DE 24 DE ABRIL (BOE 25-04-2006) [REF. CISS LE226212]Se modifica el texto refundido de la Ley de Sociedades Anóni-mas, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1564/1989, de22 de diciembre

IVA

LEY 3/2006, DE 29 DE MARZO (BOE 30-03-2006) [REF. CISS LE225908]De modificación de la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, delImpuesto sobre el Valor Añadido, para adecuar la aplicaciónde la regla de prorrata a la Sexta Directiva europea• Otras materias afectadas: IGIC

LEY 6/2006, DE 24 ABRIL (BOE 25-04-2006) [REF. CISS LE226211]De modificación de la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, delImpuesto sobre el Valor Añadido (IVA), para la clarificación delconcepto de vehículo destinado al transporte de personas conminusvalía contenido en la misma ley

IMPUESTOS ESPECIALES

ORDEN EHA/1017/2006, DE 30 DE MARZO (BOE 07-04-2006) [REF. CISS LE226031]Se modifica la Orden EHA/3798/2005, de 29 de noviembre,por la que establece la declaración previa en la circulación enel ámbito territorial interno del alcohol etílico y se modifica laOrden HAC/2696/2003, de 27 de agosto, por la que se esta-blece el sistema de alerta previa en la circulación intracomuni-taria de determinados productos objeto de los ImpuestosEspeciales de Fabricación

IBI

REAL DECRETO 417/2006, DE 7 DE ABRIL (BOE 24-04-2006) [REF. CISS LE226202]Se desarrolla el texto refundido de la Ley del Catastro Inmobi-liario, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5de marzo

TRIBUTOS LOCALES

ORDEN EHA/905/2006, DE 17 DE MARZO (BOE 30-03-2006) [REF. CISS LE225929]Sobre delegación de la inspección del Impuesto sobre Activi-dades Económicas a determinada Diputación

GESTIÓN TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN DE 21 DE MARZO DE 2006 (BOE 03-04-2006) [REF. CISS 225958]Presidencia de la Agencia Estatal de Administración TributariaSe establece el ámbito territorial de las Administraciones de laAgencia Estatal de Administración Tributaria

GESTIÓN Y RECAUDACIÓN TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN DE 7 DE MARZO DE 2006 (BOE 13-03-2006) [REF. CISS LE225577]Dirección General de la Agencia Estatal de Administración TributariaSe establecen las condiciones generales y el procedimientopara la validación mediante un código NRC de los avales otor-gados por las entidades de crédito y por las sociedades degarantía recíproca y presentados por los interesados ante laadministración tributaria

RESOLUCIÓN DE 8 DE MARZO DE 2006 (BOE 15-03-2006) [REF. CISS LE225728]Departamento de Recaudación de la Agencia Estatal de Administración TributariaSe desarrolla la disposición adicional segunda de la Resoluciónde 26 de diciembre de 2005, de la Presidencia de la AgenciaEstatal de Administración Tributaria, sobre organización y atri-bución de competencias en el área de recaudación

Noticias al díaPrincipios básicos de la futura reforma del Impuesto sobre SociedadesSegún los redactores del proyecto, la reforma del Impuesto sobre Sociedades serágradual, y responderá a la necesidad de defender la posición competitiva de nues-tras empresas en el ámbito comunitario, alcanzar una mayor coordinación fiscalcon los países de nuestro entorno, simplificar la estructura del mismo y lograr unamayor neutralidad en su aplicación, fomentando la creación de empresas.El principio de coordinación internacional exige que se tomen en considera-ción las tendencias básicas de los sistemas fiscales de nuestro entorno, másaún en el contexto de un Mercado Único europeo. Este principio halla su fun-damento en la internacionalización de nuestra economía. Medidas talescomo la reducción de tipos de gravamen, reducción que se ha ido produ-ciendo paulatinamente en los diferentes Estados, y la simplificación de losincentivos fiscales son consecuencias de dicho principio.Respecto a los argumentos para la eliminación de los incentivos fiscales estoshan de justificarse con base en desequilibrios del mercado ya que el principiode neutralidad exige que la aplicación del tributo no altere el comportamien-to económico de los sujetos pasivos y la localización de las inversiones, excep-to que dicha alteración tienda a superar dichos desequilibrios. En muchoscasos, los estímulos fiscales a la inversión son poco eficaces, presentan un ele-vado coste recaudatorio, complican la liquidación y generan una falta de neu-tralidad en el tratamiento fiscal de distintos proyectos de inversión.Por ello, dicha supresión simplificará enormemente la aplicación del tributo yfacilitará su gestión por parte de la Administración tributaria, satisfaciendo asíel principio de transparencia, que exige que las normas tributarias sean inteli-gibles y precisas y que de su aplicación se derive una deuda tributaria cierta.La reforma del impuesto se completará, en sus aspectos sustanciales, una vezse haya producido el desarrollo de la adecuación de la normativa contable alas Normas Internacionales de Contabilidad, dada su relación con el Impues-to sobre Sociedades.Los técnicos de Hacienda solicitan medidas más duras para elsector inmobiliarioEl colectivo de técnicos de Hacienda ha presentado una batería de propues-tas de lucha contra el fraude fiscal en el sector inmobiliario que ha traslada-do al ministro de Economía y Hacienda.Entre ellas desatacan la creación de un registro de precontratos de com-praventa de viviendas o que la Administración tributaria pueda valorar avalor de mercado las transmisiones de cualquier derecho sobre inmue-bles dentro del periodo de prescripción tributaria.Estas medidas se complementarían con la aplicación de una retenciónfiscal en las ventas de inmuebles para asegurar el ingreso de los impues-tos por la transmisión.

Nuevas disposiciones

Notic

iari

d’ec

onom

ia

Pla de mesures contra la inflacióa CatalunyaLa Generalitat, va presentar un pla de xoc per fer front al dife-rencial d’inflació persistent que pateix Catalunya en comparacióamb el conjunt d’Espanya i de la Unió Europea, el qual provocauna pèrdua de poder adquisitu de la població i un deteriora-ment de la competitivitat de les empreses. Tot i ser generalitzat,aquest diferencial destaca, sobretot, en àmbits com el vestit, ellleure i cultura, el parament de la llar i l’ensenyament. El pro-grama dóna continuïtat a les actuacions desenvolupades l’anypassat per part del Departament d’Economia i Finances, consis-tents en una diagnosi de la Direcció General de ProgramacióEconòmica (febrer 2005) i en un Informe d’una Comissió d’Ex-perts, que identifica i proposa mesures correctores (juliol 2005).El Pla esdevé una eina per posar en marxa les recomanacionsrealitzades per la Comissió d’Experts. Els seus instrumentss’emmarquen en tres camps, com són modificacions normati-ves, millors pràctiques administratives, i actuacions pròpies ipropostes d’accions al govern central. Els principals eixos delPla són tres. En primer lloc, mesures encaminades a la milloradel marc general de funcionament de l’economia (eficiènciadel sector públic i millora de la funció reguladora, impuls de la competència, i defensa del consumidor). Un segon eix sónles mesures transversals, que incideixen en activitats ambespecial impacte en els preus (distribució, transport i energia).I, finalment, mesures microeconòmiques dirigides a millorar elfuncionament de sectors que registren un alt diferencial depreus (alimentació no elaborada, ensenyament, i habitatge).Es recullen 39 mesures a adoptar en 11 àmbits d’actuació.Bona part de les mesures que es proposen tenen un caràcterestructural, per la qual cosa el seu impacte té un abast quesupera el curt termini. Els àmbits d’actuació són els següents:1. Eficiència de l’Administració Pública (auditories d’avaluació

de circuïts, tràmits i procediments en tots els departaments,nova llei de Sindicatura de Comptes, nova llei del sectorpúblic de la Generalitat,…)

2. Impuls de la competència (reforma dels òrgans catalans depromoció i defensa de la competència, revisió sistemàticade la regulació sectorial,…)

3. Reducció de tràmits i costos per a les empreses (limitar larevisió anual de les taxes a un màxim del 2%, finestretaúnica empresarial,…)

4. Defensa del consumidor (intensificar les actuacions de l’Agèn-cia Catalana de Consum, i concertar amb les organitzacionsde consumidors formes de divulgació d’ofertes i preus).

5. Mercats de béns (creació d’una mesa interprofessional dela fruita fresca, grup de treball interprofessional del sector boví, creació d’un segon mercat majorista alimentari a laregió metropolitana de Barcelona,…).

6.Formació (garantir la gratuïtat dels ensenyaments bàsicsconcertats, ampliar l’oferta pública dels ensenyaments noreglats,…).

7.Sanitat (generalitzar la recepta electrònica per facilitar laprescripció de genèrics i evitar dispensacions excessives).

8.Transport i logística (pla d’ajuts per a la renovació de vehi-cles de transport, creació de centrals de compra entretransportistes, descomptes selectius en peatges,…).

9.Habitatge (sistema d’avals governamental per cobrir riscosd’imcompliment per part de llogaters, i programes demediació pública entre propietaris i llogaters).

10.Energia (millora de l’estalvi i l’eficiència energètica i pro-moure energies renovables).

11.Mesures metodològiques (introduir factors de correció perqualitat en serveis a l’IPC, i contemplar la diferent estruc-tura comercial de cada territori en l’elaboració de l’IPC).

La renda familiar a les comarquesi als municipis de CatalunyaRecentment, l’Institut d’Estadística de Catalunya ha presentatla “Renda familiar disponible bruta de les economies comar-cals i locals. 2002”, on s’analitza la situació de la renda de lesllars catalanes segons comarques i municipis, és a dir d’aquellsingressos de què es disposen per consumir o estalviar.Es conclou que la renda familiar disponible bruta per habitantde Catalunya se situava l’any 2002 en 11.700 euros, cosa quesignificava que s’havia produït un creixement anual acumula-tiu d’un 3,5% en comparació amb el 1999. Un 60% d’a-quests ingressos procedien del treball assalariat, mentre queun 24,7% corresponien a rendes d’activitats professionals iempresarials, i el 15,3% restant a prestacions socials.La comarca amb major renda per càpita del 2002 era la Vald’Aran, amb 15.700 euros, és a dir un 33,9% per sobre de lamitjana catalana i un 27,9% per sobre de la mitjana comu-nitària. Li seguien una sèrie de comarques, majoritàriament demuntanya, com la Cerdanya, la Garrotxa, el Ripollès i elGironès. En l’extrem oposat es trobava el Baix Llobregat, ambel menor nivell de renda, seguida per l’Anoia, el Montsià i l’AltPenedès.Segons municipis, es pot apuntar que la localitat amb unarenda per habitant més elevada era Matadepera, amb 21.800euros, mentre que en els llocs següents se situaven Cabrils iTeià, tots dos del Maresme. La població amb una renda mésbaixa era Badia del Vallès, amb 7.400 euros, seguida de SantaColoma de Gramenet i de Sant Adrià del Besòs.

Àngel HermosillaEconomista i responsable de la Secretaria Econòmica del CEC

Val d’Aran 15,7 133,9Garrotxa 13,9 118,8Cerdanya 13,9 118,7Ripollès 13,7 116,9Gironès 13,5 115,7Pla de l’Estany 13,4 114,2Pallars Sobria 13,0 111,2Alta Ribagorça 12,8 109,1Urgell 12,7 108,8Pallars Jussà 12,7 108,5Alt Empordà 12,6 107,5Baix Empordà 12,6 107,4Garrigues 12,5 107,0Segrià 12,5 106,8

Pla d’Urgell 12,3 105,5Noguera 12,1 103,7Conca de Barberà 12,1 103,6Barcelonés 12,1 103,5Segarra 12,1 103,3Selva 12,0 102,9Solsonès 12,0 102,2Terra Alta 12,0 102,2Tarragonès 11,8 100,9Maresme 11,8 100,9Alt Camp 11,7 99,7Baix Camp 11,6 99,5Baix Penedès 11,6 99,5Ribera d’Ebre 11,6 99,1

Priorat 11,5 98,4Osona 11,5 98,0Berguedà 11,4 97,6Baix Ebre 11,3 96,4Vallès Oriental 11,2 96,0Garraf 11,2 95,4Bages 11,2 95,4Alt Urgell 11,2 95,3Vallès Occidental 11,1 95,2Alt Penedès 11,0 93,6Montsià 10,9 93,3Anoia 10,8 92,0Baix Llobregat 10,4 88,9CATALUNYA 11,7 100,0

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA PER COMARQUES 2002

Font : Institut d’Estadística de Catalunya.

Comarques Renda familiar disponible

bruta per habitant Comarques Renda familiar disponible

bruta per habitantComarques Renda familiar disponible

bruta per habitant

Milers d’euros Catalunya 100,0 Milers d’euros Catalunya 100,0 Milers d’euros Catalunya 100,0

Notic

iari

juríd

icInforme sobre el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals) i els efectes sobre els economistes1. EL SEPBLAC I LES SEVES FUNCIONS

El Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig deCapitals i Infraccions Monetàries és un òrgan de recolzamentde la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals. Ambdósòrgans van ser definits per la Llei 19/1993, de 28 de desembre,sobre determinades mesures de prevenció de blanqueig decapitals, establint les funcions del Servei i de la Comissió.Les dues principals funcions del Servei són:Reduir el risc que el sistema financer i els altres sectors econò-mics obligats a col·laborar puguin ser utilitzats pel movimentde fons d’origen delictiu.Recolzar les autoritats en la lluita contra els delictes greus através de la investigació econòmica.Per a la consecució d’aquests objectius té atribuïdes una sèriede competències com són la coordinació entre entitats i/o insti-tucions, auxili, informació, investigació i comunicació als òrgansjudicials i administratius corresponents, entre d’altres.

2. SUBJECTES OBLIGATS I COL·LABORADORS

La Llei 19/1993, considera subjectes obligats a determinadespersones tant físiques com jurídiques per raó de la seva activitatprofessional o empresarial. Aquests subjectes queden sotme-sos a les obligacions que imposa la Llei.Pel que fa al col·lectiu dels economistes, poden quedar obli-gats per la Llei en virtut de desenvolupar alguna de les activi-tats següents:– Entitats de crèdit, asseguradores de vida, societats i

agències de valors, institucions d’inversió col·lectiva i lesseves gestores, així com gestores de carteres i emissoresde targetes de crèdit.

– Les persones físiques o jurídiques que actuïn en l’exer-cici de la seva professió com a auditors, comptablesexterns o assessors fiscals.

En aquest cas, quan les persones físiques exerceixin la seva profes-sió en qualitat d’empleats d’una persona jurídica, les obligacionsimposades per aquesta llei recauran sobre la persona jurídica.

3. RÈGIM DE COL·LABORACIÓ

Alguns col·legiats economistes (persones físiques) poden veu-re’s afectats per aquest règim de col·laboració.Tenint en compte que alguns economistes són funcionaris oautoritats, la llei imposa a les autoritats i funcionaris eldeure d’informar al Servei Executiu quan tinguin coneixementde fets que poden ser indicis o proves de blanqueig de capitals.Per altra banda, el Col·legi d’Economistes de Catalunya téel deure d’informar raonadament al Servei Executiu quanexercint competències inspectores o supervisores apareguinpossibles infraccions de les obligacions que estableix la Llei deblanqueig de capitals.

4. OBLIGACIONS CONCRETES DELS SUBJECTES OBLIGATS

4.1 Identificació del clientEl subjectes obligats tenen obligació legal d’exigir la presen-tació de documents acreditatius de la identitat dels seus clientshabituals o no, en el moment d’entaular relacions de negoci od’efectuar qualsevulla operació (DNI, permís de residència, pas-saport o document d’identitat del país d’origen, les personesfísiques, i l’escriptura de constitució i els poders del represen-tant, les persones jurídiques).

Els obligats obtindran dels seus clients informació sobre laseva activitat professional o empresarial, adoptant mesuresper comprovar la veracitat de la informació obtinguda, esta-blint-se obligacions addicionals de comprovació pels sectorsmés sensibles a l’activitat de blanqueig de capitals (banca pri-vada, banca a distància, canvi de moneda, etc...).A l’article 4 del Reglament de la Llei aprovat pel Reial decret925/1995, de 9 de juny. es preveuen algunes excepcions con-cretes a l’obligació d’identificar el client

4.2 Deure de confidencialitatEls subjectes obligats també tenen l’obligació de no revelaral client ni a tercers el fet que s’hagin transmès informacionsal Servei Executiu, o el fet que s’estigui examinant alguna ope-ració per si pogués estar vinculada al blanqueig de capitals.

4.3 Deure de conservar documentsEls subjectes obligats hauran de conservar durant sis anys:– Els documents o registres corresponents que, amb força pro-

batòria, acrediten la realització de les operacions i les rela-cions de negoci dels clients amb l’entitat.

– Les còpies dels documents exigits per a la identificació delsclients, sempre que sigui preceptiva la comunicació al serveiExecutiu.

4.4 Òrgans i procediments de control internEls subjectes obligats, sota la supervisió del Servei Executiu,establiran òrgans de control intern i de comunicació, amb polí-tica expressa d’admissió de clients. Un expert extern examinaràanualment la idoneïtat dels procediments i òrgans establerts.Al capdavant d’aquest òrgan hi haurà un representant delsubjecte obligat davant del Servei Executiu, que servirà d’en-llaç entre el Servei i el subjecte obligat, i quedarà obligat, encas d’existència de procediments judicials o administratius, acomparèixer-hi com a representant del subjecte passiu.En cas de subjectes obligats individuals o bé de reduïdesdimensions (menys de 25 empleats), el titular de l’activitat seràel representant davant el Servei Executiu.

4.5 Deure de formacióEls subjectes obligats tenen el deure de formar al personal alseu Servei sobre les exigències normatives per prevenir el blan-queig de capitals, amb cursos i plans de formació al respecte,dirigint especialment aquesta formació al personal que ocupillocs de treball idonis per detectar operacions de blanqueig decapitals.

4.6 Deure de col·laboració amb el Servei ExecutiuAquest deure de col·laboració amb el Servei Executiu es mani-festa de la forma següent:– Comunicant qualsevol fet o operació que mostri indicis

d’estar relacionada amb el blanqueig de capitals.– Comunicant les operacions que mostrin una falta de corres-

pondència ostensible amb la naturalesa, volum d’activitat oantecedents operatius dels clients.

– Facilitant al Servei Executiu la informació que requereixi enl’exercici de les seves competències.

– Comunicant les operacions amb moviment físic de monedametàl·lica, bitllets de banc, xecs de viatge, xecs o altresdocuments al portador emesos per entitats de crèdit, aexcepció de les que siguin objecte d’abonament o càrrec enel compte del client, per import superior a 30.000 euros o elseu contravalor en moneda estrangera.

– Comunicant les operacions amb o de persones físiques ojurídiques que siguin residents, o actuïn per compte d’a-questes, en territoris o països designats a aquests efectesmitjançant ordre del Ministeri d’Economia, així com les ope-racions que impliquin transferències de fons a o dels referitsterritoris o països, sempre que l’import de les operacionssigui superior a 30.000 euros.Quan els clients fraccionin una operació en diverses ope-racions per eludir aquest apartat, es sumaran els importsd’aquestes a efectes del compliment de les obligacionslegals.

El deure de col·laboració minva en el cas d’auditors, comp-tables externs, assessors fiscals respecte a la informació querebin dels seus clients o obtinguin d’ell en determinar la posiciójurídica en favor del seu client, o complir la seva missió dedefensar o representar el client en procediments administratiuso judicials, o en relació amb ells, incloent l’assessorament sobrela incoació o la forma d’evitar un procés.

5. EXEMPCIÓ DE RESPONSABILITAT

La comunicació de bona fe del subjecte obligat al Servei Exe-cutiu de les informacions previstes a la Llei no constituirà violació de les restriccions sobre revelació d’informació impo-sada per via contractual o per qualsevol disposició legal oreglamentària, i no implicarà cap tipus de responsabilitat pelssubjectes obligats, els seus directius o empleats.

6. REPRESENTANT DAVANT EL SEPBLAC

Com hem expressat anteriorment, el subjecte obligat nome-narà un representant davant el Servei Executiu. Aquesta per-sona serà l’encarregada de transmetre la informació al Serveii atendre les peticions i requeriments i compareixerà en proce-diments administratius i judicials en relació amb les dadescomunicades al Servei o altres informacions, quan es conside-ri necessària aquesta actuació.El representant ha de ser escollit per òrgan de direcció del sub-jecte obligat persona jurídica, establiments o persona físicaempresari individual amb un número superior a 25 empleats,amb coneixements i experiència pel càrrec.Fora d’aquests casos, el representant és el titular de l’activitat.El subjecte obligat té el deure de comunicar al Servei Executiuel nomenament i posteriors canvis en relació al representant.

7. RÈGIM SANCIONADOR

La Llei 19/1993 regula una sèrie d’infraccions administrativesper l’ incompliment de les obligacions imposades al subjectepassiu. Les infraccions es classifiquen en greus i molt greus.A més de la responsabilitat que correspongui a l’entitat obli-gada, els directius i administradors seran responsables de lasinfraccions molt greus o greus quan siguin imputables a laseva conducta dolosa o negligent.Les sancions tant per l’obligat com pel directiu o administrador,en el seu cas, van des de l’amonestació fins a sancions econò-miques fins, en determinats casos, a 1.502.530,26 euros.La incoació del procediment sancionador correspon a la Secre-taria de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals iinfraccions monetàries, i els òrgans competents per imposarles sancions, segons la seva gravetat són el Consell de Minis-tres i el Ministre d’Economia.

El termini per dictar i notificar la resolució serà de sis mesos,excepcionalment prorrogable a 12 mesos.

8. CONCLUSIÓ

Segons hem exposat en els punts anteriors, la Llei 13/1993, de28 de desembre, sobre determinades mesures de prevenció deblanqueig de capitals, i les seves darreres modificacions, regu-len l’activitat del Servei Executiu de la Comissió de Prevencióde Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries i imposenuna sèrie d’obligacions a les persones que anomena subjectesobligats.D’entre les persones obligades per la Llei podem trobar elcol·lectiu dels economistes (tant considerats individualment,com persones jurídiques i fins i tot el mateix Col·legi d’Econo-mistes mateix com a institució).Les obligacions imposades per la Llei tenen per tant unadimensió que afecta els economistes i en aquesta mesura hanestat tractades en els punts anteriors.La importància i rellevància de la regulació legal i el seu com-pliment vindrà donada per la voluntat que tinguin els poderspúblics de fer-la complir. Però si, com sembla, anem a un esta-di de compliment efectiu de la Llei, el col·lectiu economistahaurà de prendre nota i adaptar les seves normes d’actuació ala nova regulació legal, en el sentit exposat.

9 ANNEX LEGISLATIU

Les normes de referència en matèria de blanqueig de capitalssón, en ordre cronològic:– Directiva 2005/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell

de 26 d’octubre de 2005, relativa a la prevenció de la utilit-zació del sistema financer pel blanqueig de capitals i pelfinançament del terrorisme.

– Ordre EHA/2963/2005, de 20 de setembre, reguladora del’Òrgan Centralitzat de Prevenció en matèria de blanqueigde capitals en el Consell General del Notariat.

– Reial Decreto 54/2005, de 21 de gener, pel qual es modificael Reglament aprovat pel Reial decret 925/1995, de 9 dejuny.

– Llei 19/2003, de 4 de juliol, sobre règim jurídic dels movi-ments de capitals i de les transaccions econòmiques ambl’exterior i sobre determinades mesures de prevenció delblanqueig de capitals.

– Ordre ECO/2652/2002, de 24 d’octubre, per la qual esdesenvolupen les obligacions de comunicació d’operacionsen relació amb determinats països al Servei Executiu.

– Instrucció 10/12/99 de la Direcció de Registres i del Notariatsobre obligacions dels notaris i registradors de la propietat imercantils en matèria de prevenció de blanqueig de capitals.

– Directiva 2001/97/CE, del Parlament Europeu i del Consell,de 4 de desembre de 2001, per la qual es modifica la Direc-tiva 91/308/CEE del Consell relativa a la prevenció de la uti-lització del sistema financer pel blanqueig de capitals.

– Reial decret 925/1995, de 9 de juny, pel qual s’aprova elReglament de la Llei 19/1993.

– Llei 19/1993, de 28 de desembre, sobre determinades mesu-res de prevenció del blanqueig de capitals.

– Directiva del Consell de 10 de juny de 1991, relativa a la pre-venció de la utilització del sistema financer pel blanqueig decapitals.

Guillén Becares, S.L.

Notic

iari

juríd

ic

Notic

iari

fisca

lQuan rebeu aquest número 109 de l’Informatiu estarem apunt de finalitzar la campanya de la declaració de l’Impostsobre la Renda de les Persones Físiques i a cavall de la sevareforma.

Encara que aquesta no començarà a aplicar-se fins el2007, ens ha semblat oportú anar avançant qüestions atenir en compte aquest any 2006 pensant que a partir de2007 tributarem de manera diferent que l’any 2005 i el2006.

En el supòsit que el Projecte de Llei de Reforma de l’IRPF pel2007, no es modifiqui substancialment en el seu tràmit parla-mentari, podem orientar, en el 2006, les nostres decisions, amés dels consells habituals de cada any (plans de pensions,amortitzacions anticipades del préstec habitatge, aprofitar lespèrdues patrimonials o els possibles rendiments negatius),tenint en compte el canvi de normativa que ha d’entrar envigor el 2007.

LLOGUER D’IMMOBLES

Si aquest any creiem que tindrem més despeses que ingressos,serà millor ajornar les despeses que puguem pel 2007, ja queamb la “nova” normativa s’admetrà rendiment negatiu enimmobles llogats i, en el cas d’excés, aquest es podrà deduiren els 4 exercicis següents.

RENDIMENTS DEL CAPITAL MOBILIARI

Tot l’estalvi, a curt i llarg termini, excepte la previsió, tributaràal 18%.

En cas de dipòsits, renda fixa o productes financers, basats enoperacions d’assegurança, està previst que la Llei de Pressu-postos de l’Estat estableixi unes compensacions en el cas queel canvi de normativa ocasioni un perjudici als titulars d’a-quests productes.

En el cas dels dividends, si podem influir en la decisió de lasocietat de la qual som socis, ens trobarem, bàsicament, endues situacions:1) Que el nostre tipus marginal sigui el màxim: ens convé dei-

xar el repartiment de dividends pel 2007. Estaran exemptsels primers 1.000 euros i s’elimina el coeficient d’integracióaixí com la deducció per doble imposició.

2) Que estiguem per sota del marginal màxim o del 37 per100: en aquest cas ens convé més repartir el màxim el2006.

SOCIETATS PATRIMONIALS

Si a l’actiu tenim béns amb plusvàlues latents que en cas detransmissió tributaríen al tipus especial del 15 per 100, pen-sem que a partir de 2007 aquestes societats passaran a tribu-tar pel règim general.

EMPRESARIS EN ESTIMACIÓ OBJECTIVA (MÒDULS)

S’establirà una retenció del 3 per 100 sobre els ingressos i, pera determinar els límits d’ingressos i compres, 450.000.- i300.000.- euros, respectivament, es tindran en compte lesactivitats de parents pròxims i entitats en règim d’atribució(Societats Civils, Comunitats de Béns, etc.) de les quals formipart l’empresari.

PRÉSTEC SOCI-SOCIETAT

A partir de 2007 serà obligatori valorar a preu de mercat ditesoperacions i, a més, integrar els interessos de mercat en l’IRPFdel soci que tributaran a tarifa general i no com els productesd’estalvi que tributaran al 18 per 100.

PLUSVÀLUES

Independentment del seu període de generació es gravarantotes al 18 per 100.

Pels béns patrimonials adquirits abans del 31-12-1994 i trans-mesos després del dia 20-01-2006, hi haurà un règim transi-tori. La plusvàlua generada fins el 20-01-2006 es reduiràaplicant els coeficients reductors, ja coneguts i, la generadaamb posterioritat, tributarà al 18 per 100, si la transmissió esprodueixi el 2007 i següents. Tributarà al 15 per 100 la gene-rada el 2006.

Per tant, serà més convenient, sobretot si el preu del bé o dretno augmenta de valor el 2006, vendre abans que s’acabi l’any.Així la part de la plusvàlua que hagi de tributar ho farà al 15per 100 en lloc del 18 per 100, el 2007, i cal recordar quecada dia que passi del 20-01-2006, pagarem una mica més.

PLANS DE PENSIONS

Inicialment, amb la reforma prevista, canvia el funcionamentdels plans de pensions i assimilats. Es volia modificar a la baixal’aportació màxima i eliminar la reducció del 40 per 100 en elcas de rescat en forma de capital. Però, sembla que en el trà-mit parlamentari hi hauran modificacions més favorables queencara s’han de concretar.

De totes maneres, segons el règim transitori previst les presta-cions que generin les aportacions fetes durant el 2006 i lesanteriors, gaudiran encara de la reducció del 40 per 100en el cas de prestació en forma de capital.

HABITATGE HABITUAL

Se suprimeixen les desgravacions a tipus incrementats, però,segons el projecte de reforma, les Lleis de Pressupostos Gene-rals de l’Estat establiran unes compensacions per als adqui-rents de l’habitatge habitual abans del 20-01-2006 per a lasupressió dels coeficients incrementats.

FINALMENT

Si tributem al tipus marginal màxim i tenim la possibilitatd’escollir, podem obtenir algun estalvi si diferim la percepcióde rendiments l’any 2007 en aprofitar la rebaixa del 45 al 43per 100.

També caldrà aprofitar el que queda del 2006 per valorar lesprestacions de treball o de serveis professionals soci-societatde professionals sense haver d’ajustar-se, com passarà el2007, a preus de mercat.

I, sobretot, atents a les modificacions i novetats que es puguinproduir en el projecte de reforma fiscal abans que finalitziaquest any 2006.

Ricard Viña ArasaAssessor Fiscal del CEC

La declaració de la renda de 2005 pensant amb la de 2007

Notic

iari

de c

ompt

abilit

atNoves tendències en la gestió de costos: el cas de les low-costDes de fa alguns anys, el sector de les línies aèries viu l’apari-ció de noves empreses que competeixen amb preus molt bai-xos. És el cas, per exemple, d’Easyjet, Vueling i Ryanair, aEuropa i de SouthWest Airlines als Estats Units.

La clau principal és un model de negoci totalment diferentcentrat en la reducció dels costos. Aquesta gestió els permet:– Eliminar els processos que no generen valor des de la pers-

pectiva dels clients. Es tracta d'activitats per les quals elsclients no estan disposats a pagar gens i que si s'eliminen elclient no percep una menor qualitat del servei.

– Millorar els processos que generen poc valor, perquè el seucost estigui en línia amb el que els clients estan disposats apagar. Per exemple, per reduir costos, venen els bitllets perinternet.

Les eliminacions i les millores en els processos, possibiliten quela companyia es concentri en aquelles activitats que sí sónvalorades pels clients, com són les que estan relacionades ambla seguretat i la puntualitat dels avions.

CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DEL SERVEI OFERT

Entre les particularitats de les companyies de preus baixos caldestacar que, normalment:– No treballen amb agències de viatges, ja que el client com-

pra el bitllet per Internet. – No emeten bitllets d'avió, perquè el client només rep uns

codis de referència que, conjuntament amb el passaport o eldocument nacional d'identitat, ja li permeten rebre una tar-geta d'embarcament.

– No tenen seients de business class, ja que tots els seientssón de classe turista. Això permet simplificar l'operativa,alliberar més espai per a la classe turista i operar ambmenys hostesses.

– No serveixen menjars ni begudes gratuïtes durant els vols. Siels clients desitgen menjars o begudes poden comprar ape-ritius i begudes durant el vol al personal de cabina. Els clientstambé tenen la possibilitat d’endur-se els seus propis men-jars o begudes. L'única cosa que és gratuïta és la revista dela companyia.

– Aquestes companyies han començat a operar en aeroportsmenys congestionats (Girona, per exemple, enlloc de Barce-lona en el cas de Ryanair), que no solament són més barats,sinó que a més, possibiliten una més alta utilització delsavions. Com exemple, podem indicar que els avions d'a-questes companyies volen una mitjana de 10 hores al dia,mentre que els de les companyies tradicionals volen una mit-jana de 7 hores al dia. A més, la utilització d'aeroports con-gestionats eleva el consum de combustible, perquè elsavions s'han d'esperar a l'aire mentre no reben l'autoritzaciód'aterratge, la qual cosa fa que la durada dels vols sigui mésllarga.

A més de gestionar molt bé els costos, hi ha un altre elementa considerar.

FIXACIÓ DE PREUS DE VENDA

Es tracta d’empreses molt innovadores en la política de fixa-ció de preus. En el sector de les línies aèries és habitual queper a aconseguir tarifes més reduïdes sigui imprescindiblepassar la nit del dissabte a l'aeroport de destinació. En canvi,

les línies de preus baixos tenen una gran flexibilitat, ja quebasen les seves tarifes en l'evolució de l'oferta i la demanda.Així, en la mesura que disposen d'estadístiques de les vendesde cada vol, pugen o baixen els preus a mesura que s’apro-pa el dia del vol. Per exemple, si per a un determinat vol,s'estan venent més passatges dels previstos, pujaran elspreus. Per tant, els clients que adquireixin el seu passatgemés tard pagaran més. En canvi, si per a un altre vol, lavenda de passatges va pitjor del que s'havia previst, baixaranels preus, cosa que farà que els clients que els adquireixin alfinal paguin menys. Per altra banda, si el client vol fer alguncanvi en el seu vol haurà de pagar un cost important. Elresultat d’aquesta gestió permet que tot i vendre a preus ini-cialment molt més baixos, puguin guanyar diners (vegeuquadre).

FEBLESES DE LES COMPANYIES DE BAIX PREU

No tot són flors i violes en aquestes companyies. Entre lesfebleses que tenen podríem destacar les següents:– Hi ha persones que prefereixen volar amb companyies que

els serveixin menjar. – També hi ha clients que prefereixen disposar de bitllets flexi-

bles. En el cas de les línies de preus baixos, si el client no volaen el viatge previst, perd l'import pagat.

– Hi ha persones que es queixen que alguns dels aeroportsque utilitzen les línies de preus baixos estan mal comunicats,i que l'equipatge de mà cal deixar-lo en el celler de l'avió acausa de la falta d'espai a la cabina.

– També hi ha qui és queixa que si s'intenta comprar el bitlleten els últims dies abans del vol, o no hi ha bitllets o surtenmés cars que els de la competència.

– Una altra amenaça és que no és fàcil mantenir a llarg termi-ni la motivació de la plantilla amb una política laboral comla que tenen aquestes companyies. Per exemple, SouthwestAirlines que ja és la companyia més gran dels Estats Units,ha viscut recentment un període de conflictivitat laboral acausa de les demandes d’increment de la retribució fixa delsempleats.

Resultats per vol d’una línia de preus baixos en comparació amb una companyia tradicional (dades en % sobre les vendes de la línia de preus baixos)

En resum, una eficient gestió dels costos i una innovadorapolítica de fixació de preus fa que les companyies de preusbaixos segueixin creixent sense parar.

Oriol AmatCatedràtic de la Universitat Pompeu Fabra

Línia de preus baixos Línia tradicional

Vendes reals 100 154,47

Cost de vendes –79,9 –111,35

Costos de distribució i màrqueting –10 –31

Costos d’administració i generals –8,12 –17,12

Resultat abans d’interessos i impostos 1,98 –5

Notic

iari

de s

alut

Al Cèsar el que és del Cèsar i a ....... Aquesta és la frase queprobablement alguns utilitzarien per a argumentar en contrad’aquesta situació, prejutjant la possibilitat que el sectorpúblic intervingui en activitats privades: millor intentar separarradicalment ambdós àmbits. D’altres, potser dirien que des delpunt de vista de l’eficiència social que ho faci qui millor hosàpiga fer i a un menor cost, és a dir, qui sigui més eficient.Res de tot això és rellevant si del que es tracta no és d’establirles bases del nostre sistema sanitari, sinó d’abordar la realitatde tots aquests metges catalans i de la major part dels siste-mes públics, que compatibilitzen pràctica pública i privada.

Aquesta qüestió té moltes arestes: la productivitat dels pro-fessionals lligada a les pobres retribucions públiques rebudes(trobant-nos aquí en la situació: què és primer, l’ou o la galli-na?), i sobretot, el que a tots ens preocupa més, els seusefectes sobre l’equitat, ja sigui per la convivència d’activitatgratuïta (pública) i de pagament (privada) en un mateixentorn (centre hospitalari), o bé ja sigui per la convivènciaalternativa d’una privada que pot aprofitar-se de les retribu-cions i la formació del professionals del sistema públic, iparal·lelament un marc on els professionals poden desviarmalalts cap a l’activitat privada sense criteris preestablerts nimecanismes de control.

Els professors Victòria Camps, Guillem López i Ángel Puyol ensofereixen en un recent llibre, editat per la Fundació Grifols ipresentat el proppassat 16 de maig al Col·legi, una reflexió alrespecte a partir d’arguments d’ètica política i ètica social,d’equitat o econòmics que haurien de portar a prohibir o areconèixer explícitament el que ja és una realitat, tot i quecomplexa del nostre sistema sanitari.

Tot i que és difícil de copsar tot el contingut del document, enel limitat espai d’aquest text, intentarem analitzar el problemautilitzant les idees dels autors.

Els arguments a favor de reconèixer el problema, regular-lo iabordar-lo des de les mateixes organitzacions públiques sónels següents: (a) els professionals: la dualitat de l’activitat(pública i privada) dels professionals públics és un fet moltestès i actualment es realitza en diferents centres; per tant, siels mateixos professionals concentren la seva activitat en unsol centre això genera: menys costos personals per al profes-sional, possibilitats de controlar i planificar l’evolució profes-sional i retributiva dels metges, millor coordinació de lesnecessitats, major control sobre la demanda induïda, i majorspossibilitats de seguiment de l’episodi clínic; (b) el capital: elnivell d’utilització dels recursos de capital se situa avui per sotade l’òptim, i per tant, una major utilització d’aquests equipa-ments permetria augmentar-ne el rendiment mitjà (la llistad’espera observada no és un problema de capacitat d’ofertasinó de limitacions financeres a la demanda d’activitat que elsector públic decideix comprar), (c) el retorn de la inversió encapital humà (no només parlem de l’educació superior enmedicina, sinó de les habilitats adquirides en la pràctica pro-fessional pública): les habilitats mèdiques en tècniques com-

plexes són finançades en molts casos per part de la instituciópública; sembla així lògic que tingui dret a recuperar-ne el ren-diment, (d) el mercat privat: la nova competència generaincentius a la modernització i a la competitivitat del sector pri-vat (ara sí, cal avaluar l’eficiència de cada proveïdor, tantpúblic com privat, cadascú utilitzant els seus propis recursos,proves diagnòstiques, cotitzacions socials, formació...), i (e), lamesura resulta equivalent a la introducció d’un copagamentevitable (políticament i equitativament més acceptable que uncopagament universal) i posa més pressió per a un ordena-ment de la llista d’espera pública amb criteris més transpa-rents i en atenció a la gravetat dels casos.

Si el disseny és l’adequat, aquesta activitat no té quasi béarguments en contra. Tot i així, les prevencions no són poques:(a) Cal establir mecanismes per a evitar la discriminació entrepacients públics i privats en una mateixa institució (sistemesd’informació separats, control dels pacients per part de la ins-titució, garantir que la decisió del pacient és informada, ges-tió financera per part de la mateixa institució, remuneraciódels professionals sense incentius perversos per la selecció demalalts, no excloent amb la remuneració segons productivitaten termes de salut i satisfacció de l’usuari), (b) cal evitar lacompetència deslleial amb el sector privat (l’activitat ha de serfacturada a cost mitjà –incloent el cost d’utilització del capitalpúblic encara que aquest no sigui suportat per la pròpia insti-tució– i no a cost marginal de curt termini), (c) cal controlar laqualitat de les dues activitats per tal de garantir que els estàn-dards són els mateixos, i per tant, no generen iniquitats detractament entre usuaris (la iniquitat d’accés sens dubte millo-ra si es buida la llista d’espera, encara que sigui amb criterisaliens a la gravetat del cas, els que resten a la llista, ara sí orde-nats segons gravetat- avancen llocs i temps sense cost), i final-ment, (d) els criteris de priorització de les llistes d’espera hande ser transparents, i si pot ser amb cartes de drets de pacientsreconegudes (i per tant, l’usuari ha de saber quin serà el seutemps d’espera abans de decidir optar per l’alternativafinançada privadament).

Aquesta proposta, segons els autors, no és “LA” solució de lasanitat pública, però propostes com aquestes eviten la políticad’amagar el cap sota l’ala, poden servir per a dinamitzar lagestió del sistema sanitari, des d’un major nivell d’autonomiadels centres, una més gran maduresa de la nostra societat,poden alleugerir la pressió financera sobre el sistema sanitaripúblic i posar ordre a l’actual convivència sense regulació ade-quada entre el sector privat i el públic.

Fora d’aquesta opció, i més enllà dels perills i cauteles comen-tats, és hora de conèixer l’agenda alternativa dels qui ignorenaquesta realitat, no en els seus objectius i filosofia, sinó en laseva posada en pràctica, en una societat democràtica en elqual quan el sector públic no regula no equival a prohibir.

Ivan Planas MiretSolidàriament la Comissió d’Economia de la Salut

del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Reflexions sobre.... les prestacions privades subministrades des de les organitzacions sanitàries públiques: Victòria Camps,Guillem López i Àngel Puyol a la Comissió del Col·legi

Notic

iari

d’in

form

àtic

aQuadern de navegacióEL 25% DE LES EMPRESES NO CONTESTA EL CORREU-E

Una de cada quatre empreses espanyolesque tenen servei de venda per internet nocontesta els correus-e que envien els usua-ris del servei des de la seva pròpia web.Aquest és el resultat d’un estudi fet per laconsultora Netydea (www.netydea.com)entre 135 empreses de serveis i botigues

online espanyoles.

L’estudi destaca també que han augmentat el nombre de boti-gues online que informen correctament de les condicions de compra (92%) i també dels que accepten altres mitjans depagament (65%) diferent a la tarja de crèdit.

El fet més destacat de l’estudi és que el 33% de les empresesque realitzen venda online tenen una utilitat de seguiment deles comandes.

A Espanya, un estudi fet per Symantec revela que els treballa-dors espanyols dediquen prop de 3 hores a gestionar el seucorreu-e.

A tot Europa, segons aquest estudi, durant el 2005, l’ús delcorreu-e va experimentar un creixement exponencial i cadapersona usuària va rebre una mitjana de 38 correus al dia i enva enviar 26, també de mitjana.

INTERNET TÉ 694 MILIONS D’USUARIS

Segons un estudi de ComScore Networks (www.comscore.com),694 milions de persones de més de 15 anys d’edat, fan servirinternet a tot el món. La xifra suposa el 14% de la poblaciómundial d’aquesta edat. EUA és el país amb més usuaris (152milions), seguit de la Xina (72), el Japó (52) i Alemanya (32).Espanya es troba en el 12è lloc amb 12,5 milions d’usuaris.

GENNIO, UN BUSCADOR FET AQUÍ (WWW.GENNIO.ES)

Gennio és el primerbuscador social fet aEspanya. Un buscadorsocial és aquell on elspropis usuaris classifi-quen la informaciórecomanen enllaços,tot amb la finalitat decrear i fomentar comu-

nitats d’usuaris a la xarxa. Aquesta eina permet cercar tantwebs com imatges (estil Google) i incorpora diferents utilitatscom una barra d’eines personalitzada o la possibilitat de con-vertir-se en un col·laborador directe i ajudar a classificar lainformació que indexa.

RACO, EL DIPÒSIT EN LÍNIA DE REVISTES CATALANES

Passat el període de prova, ja està disponible a la xarxa la web“Revistes Catalanes amb Accés Obert” (www.raco.cat), undipòsit que permet consultar revistes científiques, culturals ierudites. Actualment, hi ha noranta-sis publicacions disponi-bles, tot i que s’han convocat ajuts per a la digitalització demés revistes. En el projecte, patrocinat pel DURSI, hi ha treba-llat el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

(CBUC), el Centre deSupercomputació deCatalunya (CESCA) i laBiblioteca de Catalun-ya (BC).

La principal finalitat deRACO és augmentar la

visibilitat i la consulta de les revistes i difondre la producciócientífica i acadèmica de les universitats catalanes, tot i quetambé hi ha revistes de centres de recerca, biblioteques i ins-titucions culturals. L’aplicació permet fer cerques per autor,títol d’article, títol, matèria o editorial de la revista. També ofe-reix la possibilitat de subscriure’s al servei d’alerta de qualsevolde les revistes per rebre per correu electrònic l’avís de nousnúmeros publicats.

GOOGLE I FLICKR, ELS GRANS GUANYADORS DELSWEBBY AWARDS D’ENGUANY

Ja s’han publicat elsguanyadors dels pre-mis Webby Awards,(els Òscars d’Internet)que distingeixen lesmillors pàgines enanglès de l’any. Elgran guanyador haestat Google, pels ser-

veis Google Maps (http://maps.google.com) i Google Earth(http://earth.google.com), que li han valgut quatre premisde l’Acadèmia i tres del públic. El servei d’imatges Flickr(http://www.flickr.com/), que havia merescut un seguit denominacions, ha guanyat premis en dues categories. Final-ment, i com altres anys, BBC News (http://news.bbc.co.uk)s’ha endut el premi a la millor web de notícies.

Entre els guanyadors de les altres categories hi ha JDate(http://www.jdate.com), un servei de cites per a jueus; Post-Secret (http://postsecret.blogspot.com), un bloc en què tot-hom pot airejar els secrets més íntims d’una manera artística;el Festival de Cinema de Sundance (http://festival.sundan-ce.org); el bloc We-make-money-not-art (http://festival.sun-dance.org); o Open Secrets (http://www.opensecrets.org),una pàgina que fa un seguiment de les donacions econòmi-ques als partits polítics dels EUA.

Teniu la llista de totes les webs premiades a: www.webbyawards.com/webbys/current.php?season=10

SOFTCATALÀ I SUN MICROSYSTEMS PRESENTEN OPENOFFICE 2.0 EN CATALÀ

Des de la web de Softcatalà (www.softcatala.org) ja es potdescarregar, gratuïtament, la versió 2.0 de l’Open Office traduï-da al català. L’Open Office és la versió en codi obert de l’StarOffice, un paquet ofimàtic desenvolupat per Sun i que permetsubstituir amb certes garanties de qualitat el Microsoft Office.La versió 2.0 inclou un processador de textos, un gestor de fullsde càlcul, un programa de gràfics vectorials, un gestor de basesde dades i una aplicació per a edició d’HTML i presentacions.

Departament d’Informàtica del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Notic

iari

d’au

dito

ria

Repàs a les últimes novetats d’auditoria publicadesL’ICAC no ha emès més escrits des del darrer escrit sobrenovetats d’auditoria publicades en els BOICAC, ni pel que fa anormes tècniques ni a consultes. Especialment, durant el2005, hi ha hagut una important absència de publicacionssobre auditoria. Aquesta nota pot servir de recordatori tant de les normes iconsultes publicades en els últims dos anys, com també d’al-guns dels conceptes principals:

Consulta 4 del BOICAC 63- Sobre els criteris d’actuació del’auditor en la realització del treball i emissió de l’informed’auditoria dels comptes anuals corresponents al primer exer-cici social que resulten de l’aplicació de les Normes Interna-cionals de Comptabilitat (NIC).Extracte de la conclusió:Es dóna una situació excepcional, atès que es produeix uncanvi obligat…de la totalitat del propi sistema comptable, calelaborar un balanç d’obertura de transició a les NIC a 1-1-04alhora que en els comptes anuals de l’esmentat exercici (2005)ha de figurar la informació corresponent a l’exercici precedent(2004) reelaborada en la seva totalitat d’acord amb les NIC, …,la qual cosa, s’haurà de tenir en compte a efectes de les verifi-cacions a realitzar per l’auditor de comptes… Caldria inclourea l’informe d’auditoria un paràgraf d’èmfasi advertint d’aques-ta circumstància i fent referència a la Nota de la Memòria en laqual s’expliquin els canvis produïts en el sistema comptable i laseva transcendència i, en el paràgraf d’opinió, esmentarexpressament que la uniformitat va referida a la informació quefigura en els comptes anuals presentats d’acord amb les NIC.Cal, en tot cas, una adaptació terminològica dels componentsdels comptes anuals que figuren en els models d’informesvigents, atesa la diferent denominació i composició d’aquestsque es fa en les NIC, per la qual cosa, fins que no s’aprovi unanorma tècnica sobre això, s’ha d’entendre que el que es diu entotes les normes tècniques actuals sobre els components delscomptes anuals (balanç, compte de pèrdues i guanys i memò-ria) s’ha d’entendre referit als components dels comptes anualssegons les NIC (balanç, compte de resultats, estat de variaciópatrimonial, estat de fluxos d’efectiu i memòria explicativa), perla qual cosa a l’informe d’auditoria s’ha de substituir la mencióals estats que formen els comptes anuals per la menció alsestats que determinen les NIC.

Consulta 3 del BOICAC 63 (corregida per la primera con-sulta del BOICAC 64)- Sobre si els treballs de revisió limitadaa què es refereixen les Normes Internacionals d’Auditoria(NIAS) de la Internacional Federation of Accountants (IFAC, enel seu número 910 (ara 2400), tenen la consideració de tre-balls d’auditoria de comptes d’acord amb allò previst a la Llei19/1988 d’Auditoria de Comptes, i per tant si estan subjectesallò que disposa la Llei amb caràcter general. I si aquestamateixa consideració s’estén als altres treballs de serveis rela-cionats que es contemplen en les NIAS 920 i 930 (ara 4400 i4410), de “procediments acordats” i “compilació o elaboraciód’informació financera”.Resposta resumida:La resposta a l’esmentada consulta deixa clar que els citats tre-balls de “revisió limitada” no s’han d’emmarcar en l’activitatd’auditoria de comptes.En aquests treballs de revisió limitada els procediments i pro-ves a realitzar són restringits i no van dirigits a obtenir l’evidèn-cia necessària que permeti a l’auditor emetre una opiniód’auditoria, sinó només a col·locar l’auditor en condicions depronunciar-se sobre si s’han trobat indicis que els estats financersrevisats són o no incorrectes. Aquest tipus de treball no ha de ser

realitzat necessàriament per un auditor de comptes, a diferènciadel que passa amb un treball d’auditoria de comptes. En conse-qüència, aquest Institut entén que els esmentats treballs, ambcaràcter general, no es troben subjectes a allò que disposala LAC, ni meriten la taxa establerta a l’article 23 de la LACni tampoc s’han d’incloure en la informació a remetre a l’I-CAC com a treballs d’auditoria de comptes. D’altra banda, enl’emissió dels informes corresponents als esmentats treballsde revisió limitada els auditors de comptes no s’han d’i-dentificar, ja que existeix una prohibició en aquest sentit en laLAC. Així mateix, l’esmentat treball no podrà ser realitzatpel soci que signa l’informe d’auditoria conforme a la prohi-bició prevista sobre això a l’article 8 de la Llei d’Auditoria, si bécaldrà diferenciar aquells serveis que es presten per l’esmentatsoci que se’n deriven o estiguin relacionats amb l’auditoria, oque es realitzen a petició expressa dels òrgans o institucionspúbliques amb competències supervisores i de control de l’enti-tat auditada, o fins i tot són exigits per una determinada nor-mativa legal o reglamentària, en aquests supòsits caldràconsiderar que l’esmentat soci no incorre en incompatibilitat…No obstant això, els esmentats treballs de “revisió limitada” hande ser diferenciats d’aquells altres treballs que es troben atri-buïts de manera expressa als auditors de comptes per diferentsdisposicions legals, els quals, encara que en alguns casospuguin no tenir la naturalesa estricta d’auditoria de comptes, esrealitzen conforme a normes tècniques d’auditoria específiques(d’acord amb la disposició addicional tercera del Reglament dela LAC) i estan compresos en l’àmbit dels treballs realitzats pelsauditors de comptes en l’exercici de les seves funcions com aauditors, per la qual cosa aquest tipus especial de treballs delsauditors de comptes sí que estan subjectes en tots els seusaspectes a allò previst en la LAC, tret dels casos que els esmen-tats treballs no els facin com a auditors de comptes, sinó enqualitat d’experts independents, conforme allò que indica lapròpia norma tècnica que ho regula, com són en els supòsits,per exemple, dels treballs de valoració d’accions o dels previstosen l’exclusió del dret de subscripció preferent d’accions”. Tot això, és aplicable de la mateixa manera i en els matei-xos termes als treballs contemplats a les ISAS 920 i 930, jaque l’objecte i naturalesa d’aquests treballs no correspo-nen amb els de l’activitat d’auditoria de comptes.

Últimes normes tècniques publicadesCom s’ha esmentat anteriorment, durant el 2005 no se n’ha publi-cat cap, i de les publicades el 2004 en destaquem les següents:– NTA sobre “els saldos d’obertura en una primera audi-

toria”. Per resolució del 25 de març de 2004 es va aprovarl’esmentada norma una vegada superat el tràmit d’informa-ció pública.(BOICAC 57).Aprofitem aquest punt per lamentar que segurament aquestanorma tindrà poca aplicació pràctica a curt termini a causade l’increment dels paràmetres que determinen l’obligaciód’una societat a sotmetre els seus comptes a auditoria, quesegons el Projecte de Llei de Reforma i Adaptació de la legis-lació mercantil en matèria comptable per a la seva harmo-nització internacional amb base a la Normativa de la UE esproposen els següents: Total actiu >3.080.000, import netxifra de negoci> 6.160.000, i treballadors >50.

– NTA sobre “consideracions relatives a l’auditoria d’en-titats que exterioritzen processos d’administració”.(BOICAC 57)

– NTA sobre “utilització de tècniques de mostreig i d’altresprocediments de comprovació selectiva”. (BOICAC 60)

Agustí Saubi RocaSecretari del REA Catalunya

Notic

iari

med

iam

bien

tal

La Torre Agbar de Barcelona va acollir els dies 4 i 5 de maig un con-grés organitzat per la Fundació Fòrum Ambiental, que reunia perprimera vegada a Espanya tots els actors implicats en la creació delmercat d’emissions de CO2 europeu, que es va posar en marxal’any passat. Neix per tant a Barcelona el primer Fòrum de l’Estatespanyol per a l’anàlisi de mercats, finançament i fons de carboni.

L’objectiu d’aquesta trobada va ser convertir-se en cita anualper donar resposta a les necessitats que s’aniran generant acausa de la introducció d’aquesta nova variable econòmica -ambiental en les empreses.

Aquesta primera edició, va coincidir amb l’època de tancament del’exercici del 2005, dins del primer període del comerç d’emissions.L’accés de les empreses a Borses i Mercats de CO2 o les experièn-cies en la contractació privada entre les parts, són alguns delsaspectes d’actualitat dels mercats d’emissions europeus. El funcio-nament d’aquest mercat activa altres mecanismes molt atractiusque faciliten adquirir a millor preu permisos d’emissions, així comels Fons de Carboni permeten la participació pública i privada enàmplies carteres de projectes, cosa que representa un potencial enla generació de recursos per part del mercat, per a la innovació imillora de la competitivitat de les empreses.

El mercat de CO2 té la finalitat de complir amb els objectius delProtocol de Kioto, reduint les emissions d’aquest gas. Per això,la legislació estableix unes quotes màximes d’emissions i permetque les companyies puguin vendre els seus drets d’emissiósobrants a aquelles empreses que superen la seva quota. Tambées premia les empreses que inverteixen en processos que resul-ten menys contaminants i pel contrari s’encareix el preu de totsaquells processos que resulten altament contaminants.

A Europa, aquesta nova normativa afecta 12.000 plantesindustrials, gestionades per 5.000 empreses. En el primer anyde funcionament, s’estima que s’han intercanviat 250 milionsde drets, amb un valor de 500 milions d’euros. Es preveu que,aproximadament en tres anys, el mercat de CO2 es convertiràen el mercat de matèries primes més gran del món, malgrat lanovetat de la seva naturalesa, la rapidesa de la seva implanta-ció i la poca experiència de la majoria dels participants.

Espanya 10 tones de CO2 per habitant i any

Per accedir al mercat de CO2 hi ha tres riscos. El de liquidesa–el risc que el participant no trobi contrapartida amb quènegociar. El del preu –una vegada trobada la contrapart, no estrobi el preu o la quantitat desitjada. I el risc de crèdit –unavegada tancada la negociació amb la contrapart, els partici-pants no compleixin els seus compromisos acordats de com-pra - venda i de cobrament - pagament. De com es gestioninaquest riscos dependrà l’èxit de qualsevol mercat.

Barcelona, des del moment en què va arrancar el mercat deCO2 ha volgut ser-hi com a punt de referència, i per tant acullla seu d’un dels principals actors d’aquest nou negoci, la pla-taforma SENDECO2, punt de referència en el mercat espanyol.La Comissió d’Economia i Sostenibilitat hi va ser molt repre-sentada, i des d’aquesta pàgina agraïm a la Fundació FòrumAmbiental, iniciatives com aquestes que permeten enriquir-seen coneixements que són molt interessants pel món empresa-rial i professional i per l’encert de portar ponents tan preparatscom els que varem tenir el goig d’escoltar.

Comissió Economia i Sostenibilitat

Apunts de legislació– Llei estatal d’avaluació ambiental estratègica per fer obres

públiques més sostenibles.– Decret català d’ecoeficiència, promoure els productes ecoe-

tiquetats en la construcció i rehabilitació d’edificis.

Notícies d’interès– Els Governs coincideixen en el seu discurs sobre Responsabili-

tat Social Corporativa, però no en la pràctica, segons uninforme d’ESADE. (Europa Press 4/4).

– Espanya exporta energies netes. Es comença a consolidarcom un dels líders mundials en les anomenades energiesnetes, amb capacitat de desenvolupar un creixement econò-mic sostenible.

– El BBVA inverteix el 2005, més de 34 milions en formació,amb quasi 300 hores dedicades a Responsabilitat Social Cor-porativa i Medi Ambient. (Europa Press 19/4)

– El secretari general per a la Prevenció de la Contaminació iel Canvi Climàtic, Arturo Gonzalo Azpiri, ha presentat aMadrid l’informe d’emissions verificades de 2005. (Funda-ción Entorno 27/4)

– Complir Kioto comprant drets d’emissió. L’objectiu mundialpassa per reduir per 2012 un 5,2%, la UE es va comprome-tre a un 8% entre 2008-12.

– El Govern aprova l’assignació definitiva de drets d’emissió anoves instal·lacions. (Fundación Entorno 3/4)

– La UE es planteja sortejar els permisos de CO2 com a meca-nismes per controlar el mercat.

Esdeveniments– El CIEMAT llença un portal sobre energies renovables, amb

8 canals temàtics i 1167 recursos d’informació.

Comissió d’Economia i SostenibilitatLa Comissió s’ha posat a treballar en un projecte que es presentaràen la seva fase inicial al grup de treball21 del CONAMA, coordinatpel Col·legi, i que posteriorment ampliarà el seu contingut.Després de diverses reunions i propostes dels membres que laformen, s’ha arribat als acords següents:1.- Consideració de l’apartat econòmic de l’esborrany GRI G3.

Indicadors amb referència, si escau, a altres apartats mésgenerals.

2.- Ampliació en base a l’esquema de tres columnes i l’IPVA,del llibre “Disseny mínim dels indicadors econòmics de lesmemòries de sostenibilitat.

3.- Aportar nous elements d’acord amb les propostes i meto-dologies recents en l’anàlisi de sostenibilitat de les empre-ses aplicada a la inversió socialment responsable, índexs desostenibilitat de mercats financers. S’ha nomenat coordi-nador del grup de treball del Col·legi a Xavier Saludes. Totsels interessats a treballar-hi encara sou a temps.

Marta Roca i Lamolla, economistaComissió d’Economia i Sostenibilitat

Expo CO2, mercats, finançament i fons de carboni

C/ Sardenya, 15308013 Barcelona

Tel. 93 530 80 80 / 22

www.matchingplace.com

Para las personas

• Éxito profesional y empleabilidad

• Te ayudamos aencontrar trabajo

• Te ayudamos acambiar de empleo

• Te ayudamos a mejorartu situación profesional

• Y lo hacemos de formafácil, cómoda yeconómica para ti

• Pon ahora las basesde un futuro mejor

Para las empresas

• Soluciones rentables y eficaces en RR.HH.

• Selección de personal

• Outplacement

• Formación

• Costes fijos y transparentes,publicados en nuestraweb

• Satisfacción garantizada

El passat 3 d’abril el Dr. Joan Tugores,catedràtic d’Economia de la Universitat deBarcelona i exrector d’aquesta, va impartiruna conferència per tal d’analitzar un grandesequilibri de l’economia mundial: el dèfi-cit exterior per compte corrent dels EstatsUnits (EUA). L’acte, organitzat per la Comis-sió d’Economia Financera, fou presentat pelseu president, el Sr.Anton Gasol, i moderatpel vicepresident, el Sr.Xavier Segura.

El dèficit de l’economia americana és unfet ben palès, que el Fons Monetari Inter-nacional (FMI) quantifica en els darrersanys en un 1,5% del PIB mundial. En eldarrer any i mig ha abundat la literaturaque ha abordat el tema, tot i que ambpunts de vista i diagnòstics sovint oposats.

Les mateixes estadístiques del FMI, en unestudi de Rajan (2006) diuen que el dèfi-cit exterior dels EUA dels darrers anystroba la seva contrapartida, més o menysa parts iguals, al Japó, als països exporta-dors de petroli i als països emergents asià-tics (bàsicament, la Xina). La zona europresenta un balanç per compte correntexterior proper a zero.

Hi ha diferents valoracions de la situació.Per a alguns autors com Edwards hi ha unproblema de fons que durà, en el millordels casos, a ensorrar la confiança en eldòlar, amb tots els consegüents problemesper a l’economia mundial. Altres models

expliquen que aquesta situació s’ha decorregir amb una depreciació del dòlar,que va del 15-30% (Blanchard) al 50%.

Alguns sectors més oficialistes de l’econo-mia, per la seva banda, parlen de sobrea-bundància de l’estalvi. Bernanke, presidentde la Reserva Federal americana, argumen-ta que la recerca per part dels països asià-tics de reserves per cobrir-se de crisismonetàries, des de 1997, fan que sobriestalvi en el món. Altres oficialistes (comRato i Rajan pel FMI), parlen de la necessi-tat d’augmentar la inversió a nivell mundial,i reorientar la demanda cap als països envies de desenvolupament, essent necessarique els països rics augmentin l’estalvi.

Hi ha, també, un tercer grups d’explica-cions més benignes. En primer lloc, ienllaçant amb Bernanke, alguns autorsparlen d’un Bretton Woods II: així com ala dècada dels 50 i 60 dels segle passat elspaïsos europeus acumulaven dòlars perassegurar la seva economia, ara els païsosasiàtics estan fent el mateix, i aquestasituació és merament transitòria. Altresposen de manifest les peculiaritats de l’e-conomia americana en els darrers anys: ladepreciació del dòlar ha fet que les sevesinversions a l’exterior s’apreciessin,sobretot enfront els seus deutes, denomi-nats en dòlars. Aquest efecte sobre lariquesa explica el consegüent comporta-ment en el consum. Finalment, hi ha unaaltra explicació (dins les benignes), forçaheterodoxa, que crida l’atenció del Dr.Tugores, i a la qual dedica bona part dela seva explicació: la dark matter. For-mulada pels prestigiosos Hausmann iSturzenegger (Harvard, 2005), aquestateoria explica que hi ha d’haver uns fac-tors que la comptabilitat nacional no potrecollir, i que expliquen que el desequili-bri aparent sigui sostenible fins i totdurant unes quantes dècades més.

Aquesta dark matter ha d’explicar un fetaparentment paradoxal: les estadístiquesdels darrers 25 anys afirmen que els EUAhan passat (en dèficit per compte corrent)d’una posició acreedora neta positiva a


Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

Desequilibris financers globals:quins problemes i quines solucions

una de notablement deutora, i a pesard’això les rendes de capital romanen lleu-gerament a favor seu.

Això sembla tenir una sola explicació: perdiferents motius, els rendiments dels actiusdels EUA a l’exterior són clarament supe-riors als dels de dins (especialment els detitularitat estrangera). El major know-howdels americans, i el seu paper central enel sistema financer internacional ho expli-quen. Per un costat, una major capacitatde gestionar les inversions exteriors -perla seva major productivitat, en part-, deseleccionar-les, que siguin capaços detreure’n més rendiment. I per un altrecostat, la inversió estrangera als EUA estàsubjecta a menys riscos, i per tant es pagauna prima de risc molt baixa. Per tant, elsEUA es beneficien de la seva posició debanquer: saben on invertir, i aconseguei-xen recursos barats per finançar-ho.

El Dr. Tugores té la seva pròpia explicaciócomplementària per fonamentar la darkmatter, i ho anomena digressió syiriana(en honor a la pel·lícula recentment osca-ritzada): la preeminència político-militardels EUA li atorga una sèrie de privilegis,que li permeten assumir les inversionsmés grans i atractives, de poder manteniruna capacitat d’influència sobre molts paï-sos per tal d’assegurar-s’hi uns vents favo-rables als seus interessos.

Un cop exposats aquests punts de vista,ens trobem que no hi ha unanimitat en eldiagnòstic de la situació. En tot cas, fentuna síntesi de tots, el Dr. Tugores fa unasèrie de recomanacions. En primer lloc,tots els països tenen prou feina per posarordre a casa: caldria aconseguir, sobretoten els països desenvolupats, més estalviper finançar més inversions; i que elspaïsos emergents desenvolupessin elsrespectius sistemes financers (i la pro-ductivitat). En segon lloc, ser conscientsde la necessitat de la responsabilitatcompartida en executar accions conjun-tes (tal com diu el FMI). En tercer lloc,els països emergents haurien de pren-dre’s seriosament els problemes quecomporta l’explosió demogràfica. I, final-ment, cal evitar tendir cap al proteccio-nisme com a mecanisme de defensa, queés un recurs fàcil i populista que nosoluciona el problema de fons.

Ramon Vallés i FortEconomista, col·laborador

de la Comissió d’Economia Financera

Una versió més detallada de la res-senya està disponible a l’apartat de la Comissió d’Economia Financerade la pàgina web del Col·legi

De fet es tractava d’analitzar les realitats iles possibilitats que pot tenir i les que téla Unió Europea, respecte a les diferentsàrees d’influència econòmica i política.Així, Muns exposà tota la realitat de la macroampliació del maig de 2004 i laprevisible de 2007 amb l’entrada deRomania i Bulgària, explicant les dificul-tats que hi ha per anar consolidant espaisd’integració. També va fer referència a lacapacitat de Rússia i la seva influènciarespecte a la UE, dient que caldrà plan-tejar-se si Rússia ha d’esdevenir un com-petidor o un aliat. Aquest és el gran reptede la UE, ja que Rússia, a més de potèn-cia nuclear, també disposa de nombrososrecursos energètics.

Florensa, en la seva condició de DirectorGeneral de l’Institut Europeu de la Medi-terrània, va centrar la intervenció en lesrelacions difícils que hi ha entre els estatsde la riba mediterrània i també en la des-viació de l’atenció de la UE cap a l’est,tant per assolir la reunificació alemanya,com per facilitar la integració dels estatsde l’antic bloc soviètic. Actualment, hi hael compromís que la UE esmerçaràesforços per facilitar una àrea mediterrà-nia en pau, objectiu molt complicat pelsconflictes enquistats de l’Orient Pròxim,especialment l’israelià-palestí o el d’Iraq.

I, finalment, Segura va donar les pistesdels equilibris estratègics a nivell mun-dial, on d’una part hi ha els EUA, verita-ble potència econòmica i sobretot militar,els estats emergents de la Xina i l’Índiaque cada cop tenen més influència entots els àmbits, Rússia que és una potèn-cia en recursos energètics i amb moltacapacitat militar i la Unió Europea, que ésuna àrea econòmica de primer ordre,però que en l’àmbit polític i de capacitatd’influir té molt a desitjar.

Interessant debat de la geoestratègiamundial que, pel que fa a la unió Euro-pea, s’hi dibuixa un escenari prou clar delque s’ha de fer, si volem ser influents enel món i capaços de generar seguretatpels ciutadans europeus.

Xavier FerrerSecretari Comissió UE del Col·legi

Les relacions geoestratègiques de la Unió Europea

La Unió Europea ha de jugar bé les sevescartes en el concert mundial, si vol tenirbenestar pels seus ciutadans i tambécapacitat d’influir. En síntesi aquesta és laconclusió a què es va arribar en el Col·legid’Economistes de Catalunya, en el decursd’un debat sobre la geoestratègia de laUnió Europea, on varen participar com a ponents els senyors Àlex Muns, respon-sable del Programa Europa de la Funda-ció CIDOB, Antoni Segura, catedràticd’Història Contemporània i Senén Florensa,director general de l’Institut Europeu dela Mediterrània.

Banc Sabadell disposa d’un pla de pensions exclusiu per a tots els col·legiats del Col·legid’Economistes de Catalunya: l’Economista Pla de Pensions.

El model de gestió d’Economista Prudent és el mateix que BS Pentapensió, que ha estat pre-miat per quart any consecutiu amb els Premis 2006 Expansión – Standard & Poor’s, lliuratsel 9 de març passat, la qual cosa el converteix en el Millor Pla de Renda Fixa Mixta a 3 i 5anys per la seva excel·lent gestió, valorant els resultats de millor rendibilitat i menor risc.

Aquests prestigiosos premis situen BS Pentapensió, denou, com a líder dins de la categoria de Renda FixaMixta, la categoria escollida per la majoria d’espanyols al’hora de planificar la seva jubilació.

La rendibilitat d’aquest pla supera històricament la mitjana del mercat de la seva categoria.

Durant els darrers mesos s’ha publicat molta informació relacionada amb el nou Projecte dellei de reforma de l’IRPF. Per això, li volem fer saber que no hi ha canvis que afectin elsplans de pensions l’any 2006.

De fet, els assessors fiscals aconsellen aportar el m àxim fiscal per edat per aprofitar l’ac-tual Llei de l’IRPF que permet deduir, com sempre, les aportacions en la declaració de larenda i percebre, amb la màxima flexibilitat, el saldo total acumulat el 31 de desembre de2006, en el moment de la jubilació, i gaudir dels mateixos beneficis fiscals actuals.

La nova Llei de l’IRPF, encara en projecte i pendent de ser aprovada, pot millorar més elsactuals beneficis fiscals dels plans de pensions.

1) Rendibilitats acumulades el 31.03.06. Rendibilitats passades no pressuposen rendibilitats futures.

Rendibilitats acumulades1o

Economista Prudent

Mitjana del mercat de la seva categoria

8,53%

5,33%

26,23%

15,59%

A 1 Any A 3 Anys

Informació:Informació: Economistes Plans de Pensions

Amb aquest títol el passat 22 de febrer elDr. Guillem López Casasnovas, catedràticd’Economia de la Universitat PompeuFabra i conseller del Banc d’Espanya, vaimpartir una conferència que va tractardos grans blocs. En primer lloc, les fun-cions actuals del Banc d’Espanya i delsseus consellers; i en segon lloc, la sevavisió sobre diferents temes d’actualitateconòmica. L’acte, organitzat per la Co-missió d’Economia Financera, fou presen-tat pel seu president, el Sr.Anton Gasol, imoderat pel vicepresident, el Sr. XavierSegura.

Encara que hom pot pensar que amb l’e-xistència d’un Banc Central Europeu(BCE) controlant la política monetària, elBanc d’Espanya (BdE)1 no té atribucionsrellevants, per al Dr. Guillem Lópezaquest segueix essent un puntal importan-tíssim per al bon funcionament de l’econo-mia espanyola, en tant que regulador delsistema financer i observatori privilegiatde l’estat de l’economia. En opinió delponent, el Banc Central Europeu (BCE)manté volgudament una discrecionalitatmés aviat petita sobre els tipus d’interès, ila situació no és comparable amb el quefeien els bancs centrals en el passat perassegurar el bon funcionament i solvènciade les respectives economies.

El BdE té unes funcions com a part del Sis-tema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), iunes altres com a banc central. Del primerpunt, se’n dedueix que ajuda a fixar (ambels altres bancs centrals) i executa la polí-tica monetària de l’euro, realitza les ope-racions de canvi de divises, promou el

bon funcionament del sistema de paga-ments a nivell europeu i emet els bitlletsde curs legal. I com a banc central, és res-ponsable de gestionar les divises i metallspreciosos que fan de reserva de l’Estat,garanteix l’estabilitat i solvència del siste-ma financer (la principal funció), posa encirculació les monedes, presta els serveisde tresoreria i d’agent financer del deutepúblic, assessora el Govern, i elabora ipublica estudis i estadístiques.

Com a òrgan regulador, el BdE fixa en lescirculars les normes de funcionament deles entitats financeres espanyoles, i dispo-sa d’òrgans d’inspecció i sanció, que vet-llen per la correcta aplicació d’aquestes iper la solvència de totes les entitats regu-lades. Això el fa l’autèntic garant d’un sis-tema financer plenament solvent.

Pel que fa al servei d’estudis, l’entitat dis-posa de l’equip més nombrós de tot elpaís. I tant per la qualitat d’aquest equipcom per la disponibilitat de dades estadís-tiques, poden donar com a resultat unsestudis de temàtica molt àmplia i de pre-visions molt acurades dels diferents con-dicionants de l’economia. El seus estudisperiòdics més importants són l’informeanual de l’economia espanyola, els comp-tes financers (parla sobretot de les famíliesper estrats), la memòria de supervisióbancària i els resultats anuals d’empresesno financeres.

L’òrgan rector del BdE està format pelGovernador, el Sotsgovernador i sis Conse-llers independents (que no ocupen capaltre càrrec dins l’entitat). Els Consellersindependents són nomenats pel GovernCentral a proposta del Ministeri d’Econo-mia, i vénen a recollir àmpliament lesdiferents sensibilitats polítiques que hi haa Espanya. Els consellers tenen una reu-nió mensual, a més d’una sèrie de tasquesregulars. Entre aquestes tasques, han d’a-provar les circulars, sancions, i diferentsnormes que surten com a proposta delsòrgans dels quals depenen, alhora que fanuna valoració i donen llum verda als infor-mes de conjuntura i de supervisió (el prin-


Què fa un conseller del Banc d’Espanya?: funcions, limitacions i anàlisi de les perspectivesfinanceres de l’economia espanyola

cipal) abans que aquests surtin a la llumpública. A la pràctica, dins el Consell deGovern, la presa de decisions diàries estàmés dins la Comissió Executiva (Governa-dor i dos Consellers), mentre que tot elConsell de Govern s’encarrega, a posterio-ri, del seguiment de les mesures preses ide consensuar les línies generals i elstemes més importants.

A l’escenari anterior, causà un cert ter-ratrèmol algunes de les previsions que enel seu moment va fer la proposta de nouEstatut de Catalunya, en el seu redactataprovat el 30 de setembre de 2005 pelParlament de Catalunya. Aquest atorgavaal Govern de la Generalitat àmplies com-petències en matèria reguladora de lesentitats financeres, bàsicament en regla-mentació d’organització de caixes d’estal-vi, quotes participatives, inspecció isanció, amb una certa ambigüitat de con-tinguts, que va preocupar tant al Gover-nador Caruana com al Conseller Castellsper les interpretacions que se’n feien. ElDr. Guillem López va posar l’accent en lapolèmica que pot tenir la interpretació delterme competència compartida per partde la Generalitat una volta aquesta s’had’atenir a les lleis bàsiques espanyoles i ala normativa del BdE. La divisió no ésclara ara com no ho era abans, de mane-ra que la cooperació s’haurà d’imposar.

El Dr. Guillem López creu que la conjun-tura econòmica és bona, que de moment aEspanya estan garantits dos anys de crei-xement. Els signes que fan pensar aixòsón el bon comportament de la inversióproductiva, la revifada del consum privat,i el previsible augment del consum públic.

Pel que fa a la sostenibilitat de l’actualmodel econòmic espanyol, fortamentbasat en la demanda d’habitatge, malgratreconéixer els perills, no sembla del totirracional que la gent usi la inversió im-mobiliària com a forma d’estalvi, tot i quehauria d’estar més arrelada la facilitat perliquidar la inversió quan es considerioportú per raons de canvi de cicle.

Ramon Vallés i FortEconomista, col·laborador

de la Comissió d’Economia Financera

Una versió més detallada de la res-senya està disponible a l’apartat de la Comissió d’Economia Financera dela pàgina web del Col·legi

1 Més informació sobre funcions i composiciódel Banc d’Espanya a la seva Web: www.bde.es.

La responsabilitat dels auditors és unaqüestió que ha estat controvertida durantanys, però ha estat recentment, quan s’hapres consciència del problema arran delsgrans escàndols amb repercussions medià-tiques fora dels cercles estrictament pro-fessionals. Moltes vegades, davant unescàndol financer, la pregunta generalitza-da és: on són els auditors?

La discussió tradicional ha estat si la feinad’auditor és, específicament o no, la dedetectar irregularitats de tot tipus. Per això,els “Statements of Auditing Standards” hantingut una clara evolució en els darrers tren-ta anys en relació amb la responsabilitat del’auditor en la detecció del frau: el SAS 1 el1973 no contemplava cap responsabilitat; elSAS 16 el 1977 no exigia cap garantia; encanvi el SAS 53 (1989), el SAS 82 (1997) i,actualment, el SAS 99 (2002) exigeixen unagarantia raonable de detecció del frau.

A Espanya podem parlar de quatre tipusde responsabilitats, fonamentalment inde-pendents entre si: administrativa, profes-sional o corporativa, civil i penal.

1. Responsabilitat administrativa

Hom defensa un interès públic que justi-fica l’existència d’una responsabilitatadministrativa, plasmada en un rigorósrègim disciplinari que no persegueixreparar danys i perjudicis, sinó sancionaradministrativament, els efectes del qual estipifiquen amb una sèrie d’infraccions isancions. La potestat en matèria sancio-nadora que li correspon a l’Institut deComptabilitat i Auditories de Comptes(ICAC) està subjecta als principis generalsdel dret administratiu sancionador i estàcontemplada específicament a la Lleid’Auditoria de Comptes, la qual, des de laseva modificació, no té un desenvolupa-ment reglamentari correcte, ja que encarano s’ha actualitzat el Reglament correspo-nent. Hi ha diverses opinions doctrinalsrespecte a la legalitat del sistema sancio-nador arbitrat al voltant de l’ICAC, peròno hi ha jurisprudència al respecte queclarifiqui aquestes opinions.

2. Responsabilitat professional o corporativa

Els auditors adscrits a corporacions pro-fessionals estan sotmesos també, a mésde a la disciplina de l’ICAC, a la respon-sabilitat professional de la corporaciócorresponent (Economistes, Censors oTitulars Mercantils) en virtut dels estatutso reglaments que regulen aquestes cor-poracions pel que fa a normes de disci-plina col·legial i deontologia. Aquestescorporacions, que, com l’ICAC, podenexercir també funcions de control dequalitat, tenen la potestat disciplinàriaque consisteix en la imposició de san-cions administratives, que mai són detipus econòmic.

Així doncs, pot aparèixer una duplicitatde sancions: la professional o corporati-va i l’administrativa de l’ICAC. Òbvia-ment, els auditors no adscrits a capcorporació no estaran sotmesos a aques-ta responsabilitat addicional, l’objectiude la qual hauria de ser el d’elevar el llis-tó de qualitat de la professió, projectantuna imatge de qualitat superior a travésdel seu propi règim de control tècnic iresponsabilitat dels seus membres.

3. Responsabilitat civil

Segons el Codi Civil, qui per acció o omis-sió causa dany a un altre, amb culpa onegligència, està obligat a reparar el danycausat. Per desvirtuar l’existència de laculpa o negligència és cabdal el grau decompliment de les Normes Tècniquesd’Auditoria (NTA). A diferència de lesdues responsabilitats enumerades ante-riorment, la finalitat de la responsabilitatcivil no és la de sancionar el causant, sinóla de compensar la persona perjudicada:és una finalitat resarcitòria o compen-satòria. Per apreciar l’existència de res-ponsabilitat civil s’han de donar tots icadascun dels elements que la configuren:objectius (acció o omissió, il·licitud o anti-juricitat, producció d’un dany), subjectiu oculpa (encara que actualment cada vega-da guanya més terreny la responsabilitat

objectiva enfront de la subjectiva) i causalo relació de causalitat.

És indiferent que la falta es faci mitjançantun fet actiu (per exemple, l’aplicació inco-rrecta de les NTA) o d’una simple absten-ció (per exemple, la no aplicació de lesNTA). I el dany ha de ser real o cert iquantificable.

La doctrina més consolidada és la queconfigura la relació entre auditor i empre-sa auditada com d’arrendament de serveis,essent l’obligació de l’auditor una obliga-ció de mitjans i no de resultats. Però, laresponsabilitat civil de l’auditor pot ser tantcontractual com extracontractual.

Alguns dels problemes típics en aquestamatèria són la possibilitat de limitar la res-ponsabilitat de l’auditor, l’extensió d’a-questa enfront a tercers, la concurrènciade culpes amb els administradors de l’en-titat auditada, la distinció entre negligènciai culpa greu o dol, etc.

Actualment, la Unió Europea està realit-zant un estudi que hauria d’estar acabat ala tardor de 2006 per determinar fins aquin punt és possible harmonitzar la nor-mativa sobre responsabilitat civil delsauditors a Europa.

4. Responsabilitat penal

En l’àmbit penal, l’actuació de l’auditor potincórrer, entre altres, en el delicte de false-dat documental. I l’auditor pot convertir-se,en determinats supòsits, en l’encobridor,cooperador necessari o còmplice delsdelictes comesos pels seus clients.

Carlos Sahuquillo TudelaEconomista, auditor i advocat

Soci Director General de Brosa, Advocats i Economistes


La responsabilitat dels auditors Secció REA Catalunya

3 d’abril

Conferència “Desequilibris financers glo-bals: quins problemes i quines solucions”,organitzada per la Comissió d’EconomiaFinancera, a càrrec del Sr. Joan Tugores,catedràtic d’Economia de la UB.

4 d’abril

Sessió temàtica sobre “Les societats de pro-fessionals”, organitzada per la Comissiód’Assessors Fiscals i la Secció del REA Cata-lunya, a càrrec de la Sra. Jana Crous Agui-lera, advocada d’Àngel Segarra i Associats.

4 d’abril

Seminari sobre “Impost de societats”, orga-nitzat per la Seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec delSr. Juan Robleda, cap de Serveis d’Infor-mació Tributària de l’AEAT de Girona.

5 d’abril

Dinar col·loqui “El mercat europeu deCO2” organitzat pel Fòrum Economistesen Mercats Financers, a càrrec del Sr.Javier Tordable, director general de SEN-DECO2.

5 d’abril

“Campanya de renda 2005”, organitzat perla seu de Tarragona del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, a càrrec del Sr. JordiSolé Estalella, delegat adjunt de l’AgènciaTributària de Tarragona.

18 d’abril

Taula Europea.Temes a debat:“Conjuntu-ra i evolució macroeconòmiques; Estratè-gies comunitàries en el sector energètic,creixement i ocupació; Posició en lesnegociacions comercials multilaterals;

Directiva de lliberació en els sectors deserveis”, organitzada per la ComissióUnió Europea, a càrrec del Sr. Àlex Ruiz,economista, Servei d’Estudis de “laCaixa”, del Sr. Joan Clavera, catedràticd’Economia Aplicada de la UniversitatAutònoma de Barcelona, del Sr. EduardArruga, membre del Team Europa- Cata-lunya i Balears i del Sr. Carles AlfredGasòliba, president de la Comissió d’E-conomia i Hisenda del Senat. Va mode-rar l’acte el Sr. Xavier Ferrer, economistai politòleg, secretari de la Comissió.

19 d’abril

Conferència “Catalunya, sector TIC?”,organitzada per la Comissió d’Economiadel Coneixement amb la col·laboracióde Tertúlia Digital, a càrrec del Sr. Car-les Fradera, director d’Innovació delCIDEM, del Sr. Josep M. Piqué, presi-dent de l’XPCAT i de la Sra. Marta Ayme-rich, directora de la CIRIT. Va moderarl’acte el Sr. Jordi Marín, economista,vicepresident de la Comissió d’Econo-mia del Coneixement.

19 d’abril

Reunió del panel d’experts de l’IEBE (Índexd’Expectativa Borsària) per examinar elresultat de l’enquesta sobre l’IBEX 35.

25 d’abril

Sessió temàtica sobre “Campanya derenda 2005”, organitzada per la Comissiód’Assessors Fiscals, a càrrec de la Sra.Maria Cinta López, delegada de l’AEAT deBarcelona.


Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades

2 de maig

Sessió temàtica sobre “Últimes novetats fis-cals”, organitzada per la Comissió d’Asses-sors Fiscals conjuntamente amb el REAF iamb la col·laboració del Centre d’EstudisFinancers, a càrrec de la Sra. Rocío PeralCuadrado, inspectora de l’AEAT. Cap d’U-nitat. Professora titular del CEF i del Sr.Ginés Sánchez Iniesta, inspector de l’AE-AT. Cap d’Equip. Professor titular del CEF.

4 de maig

Conferència sobre “Catalunya innovado-ra”,organitzada per la Comissió d’Econo-mia del Coneixement amb col·laboracióde Tertúlia Digital, a càrrec del Sr.Alfons Cornella, president i fundadord’Infonomia. Va moderar l’acte el Sr.Jordi Marín, economista, vicepresidentde la Comissió.

4 de maig

Conferència sobre “Situació de la refor-ma comptable a Espanya: apunts sobre elNou Pla de Comptabilitat”, organitzadaper la Seu de Lleida del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec de laSra. Soledad Moya, economista i profes-sora del departament d’Economia del’Empresa de la Universitat PompeuFabra.

4 de maig

Seminari sobre “Renda 2005”, organitzatper la Seu de Girona del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, a càrrec de la Sra.Francisca Cardador, cap de dependènciatributària de l’AEAT de Girona.

10 de maig

Sessió informal: “Auditoria i empresa enconcurs”, organitzada per la Secció delREA a Catalunya.

10 de maig

Dinar col·loqui: “Estratègies financeres igestió d’una empresa tecnològica cotitza-da: el cas d’INDRA”, organitzat pel FòrumEconomistes en Mercats Financers i laComissió d’Economia del Coneixement, acàrrec del Sr. Josep Maria Vilà, directorgeneral d’INDRA. Va moderar l’acte laDra. Montserrat Casanovas, secretària dela Junta de Govern del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya.

16 de maig

Assemblea Extraordinària de Col·legiatsper la compra d’un local com a nova SeuSocial del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya a Lleida.

16 de maig

Presentació de l’Informe: “Les presentacionsprivades en les organitzacions sanitàriespúbliques”,organitzat per la Comissió d’E-conomia de la Salut i la Fundació VíctorGrífols i Lucas, a càrrec de la Sra. VictòriaCamps, presidenta de la Fundació VíctorGrífols i Lucas i catedràtica de FilosofiaMoral de la UAB, del Sr. Guillem LópezCasasnovas, catedràtic d’Economia de laUPF i del Sr. Àngel Puyol, professor titular deFilosofia Moral de la UAB. Va moderar l’ac-te el Sr. Joan B. Casas, economista i presi-dent de la Comissió d’Economia de la Salut.

25 de maig

Conferència sobre “Nou Pla General deComptabilitat i NIC: Impacte a les empre-ses”, organitzada per la Seu de Tarragonadel Col.legi d’Economistes de Catalunya, acàrrec del Sr. Oriol Amat, economista,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.

30 de maig

Conferència sobre “Les relacions geoes-tratègiques de la Unió Europea”, organitza-da per la Comissió Unió Europea, a càrrecdel Sr. Àlex Muns, responsable de progra-ma Europa de la Fundació CIDOB, del Sr.Antonio Segura, catedràtic d’Història Con-temporània de la UB i del Sr. Senén Flo-rensa, director general de l’Institut Europeude la Mediterrània. Va moderar l’acte el Sr.Xavier Ferrer, economista i politòleg. Secre-tari de la Comissió UE del Col·legi.

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a dispo-sició dels membres del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, la següentdocumentació que podeu trobar a lapàgina web del Col·legi, a l’apartatcorresponent:

– Documentació aportada pel Sr. JoanTugores, catedràtic d’Economia dela UB, amb motiu de la conferència“Desequilibris financers globals:quins problemes i quines solu-cions”, del passat 3 d’abril organit-zada per la Comissió d’EconomiaFinancera.

– Documentació aportada per la Sra.Jana Crous Aguilera, advocadad’Àngel Segarra i Associats, ambmotiu de la Sessió temàtica sobre“Les societats de professionals” delpassat 4 d’abril organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals.

– Documentació aportada pel REAFen motiu de la sessió temàtica“Campanya de renda 2005”, delpassat 25 d’abril organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals.

– Documentació aportada per la Sra.Rocío Peral Cuadrado, inspectorade l’AEAT. Cap d’Unitat. Professoratitular del CEF i pel Sr. Ginés Sán-chez Iniesta, inspector de l’AEAT.Cap d’Equip. Professor titular delCEF, amb motiu de la Sessió temàti-ca sobre “Últimes novetats fiscals”del passat 2 de maig organitzadaper la Comissió d’Assessors Fiscalsconjuntament amb el REAF i amb lacol·laboració del CEF.

– Projecte de Llei Reforma de Legisla-ció mercantil en matèria compable.www.coleconomistes.com. SeccióREA Catalunya.


Treballem en grup / Aula d’Economia

Cursos destacats setembre/octubre 2006Màster d’especialitzaciótributàriaDurada: 300 horesL’objectiu del màster és donar als assis-tents una experiència pràctica adequadaper poder exercir en un futur com aassessor fiscal.Es basa en aplicacions conceptuals delsdiferents impostos i en la legislació queels és aplicable, i fonamentada especial-ment en la resolució de casos pràcticsque permetin entendre i saber aplicar lesexplicacions donades. Adreçat a economistes que vulguin conèi-xer a fons els impostos vigents actualmenti, en particular, va adreçat als llicenciatsde nou o a aquells que realitzen elsdarrers anys de carrera i vulguin especia-litzar-se en aquesta matèria.

Curs de comptabilitatsuperiorDurada: 56 horesAquest curs es planteja assolir els objec-tius següents: 1. Analitzar de manera teoricopràctica els

principals problemes de la comptabilitatfinancera en base a la normativa comp-table vigent actualment, incidint en aquellsaspectes que des d’un punt de vista pro-fessional resultin més rellevants.

2. S’analitzaran els aspectes més relle-vants de les normes internacionals decomptabilitat (NIC/NIIF) relacionadesamb els temes tractats.

3. Analitzar específicament el quadre de fi-nançament i l’estat de fluxos de tresoreria.

4. Estudi específic de les situacions mésimportants que afecten les societatsanònimes i limitades (com a formessocietàries més característiques) i queestan recollides en el PGC.

Dret per a economistesDurada: 27 horesL’objectiu d’aquest curs és donar als eco-nomistes el complement d’instrumentsjurídics que necessiten en el seu exerciciprofessional diari.Els temes que inclou són:– Introducció i dret civil

Determinació, aplicació i argumentaciójurídiques/Contractes en general/Con-tractes especials/Drets reals.

– Dret mercantilPropietat industrial i propietat intel·lec-tual/Normes sobre competència/Normessobre consumidors/Productes defectuo-sos/Persones jurídiques i societats/Dretcanviari i bancari

– Dret laboral, administratiu i penal– Dret processal

Novetats en la normati-va comptable espanyolaDurada: 24 hores1. Conèixer l’estat actual de la reforma

comptable, en quin moment es troba iquines són les perspectives.

2. Conèixer el model de les Normes Inter-nacionals de Comptabilitat com a inspi-rador de la futura regulació comptablenacional i internacional.

3. Entendre les implicacions per a l’em-presa del canvi de model comptable ianalitzar les diferències amb la regula-ció comptable actual.

Principis i normescomptables espanyolesenfront de normesinternacionals decomptabilitat(IAS/IFRS)Durada: 16 horesAprofundir en els coneixements delsprincipis i normes comptables internacio-nals i les diferències amb les espanyoles.

Anàlisi i gestió d’inversions a l’empresaDurada: 16 horesDates: setembre de 2006Horari: de 18.00 a 22.00 horesL’anàlisi d’inversions serà sempre necessa-ri i imprescindible en el món empresarial,només tindrà sentit si es coneix, per quiparticipa en la decisió, les limitacions i elcontext en el qual ha d’aplicar-se. L’objec-tiu d’aquest curs és dotar els alumnes delconeixement adequat per poder analitzar,gestionar i avaluar les inversions que rea-litzen les empreses i altres organitzacionsen l’exercici de les seves activitats.

Els beneficis que aporta aquest curs perme-ten conèixer i acostar els assistents a la rea-litat de les situacions davant les qualss’enfronten les empreses a l’hora de prendreuna decisió d’inversió. Sense ser un expertfinancer, els alumnes podran entendre lespolítiques i accions a considerar prèvies iposteriors a un procés d’avaluació d’inver-sions, així com l’ús de tècniques i elementsnecessaris per al procés d’avaluació d’inver-sions, assegurant que es prenguin les millorsdecisions en aquesta matèria.

Nòmines i seguretat socialDurada: 16 hores

Altres cursosSeminari de l’Impost sobre successions i donacionsDurada: 12 hores

Programa de formació per a economistes en actuacions judicialsDurada: 13,5 hores

Seminari sobre la tributació de les societats patrimonialsDurada: 6 hores

Les fonts d’informació fiscal i comptable per a assessories i despatxos professionalsDurada: 4 hores

Comptabilitat d’empreses constructores, immobiliàries i UTESDurada: 18 hores

Seminari sobre transmissions patri-monials i actes jurídics documentatsDurada: 9 hores

Curs pràctic de consolidació compta-ble: anàlisi comparada de la norma-tiva nacional enfront de les NIC/NIIFDurada: 52 hores

L’execució pràctica del procés d’auditoria: Repàs globalDurada: 12 hores

Curs de fiscalitat internacionalDurada: 24 hores

Curs de fiscalitat immobiliàriaDurada: 18 hores

Direcció i gestió de fundacions i altres entitats no lucrativesDurada: 58 hores

Gestió documental i d’arxius en els despatxos professionalsDurada: 6 hores

Seminari pràctic per a la confecciód’informes d’auditoriaDurada: 4 hores


Hemeroteca

Todo Fiscal 2006Editorial: CISS. Grupo Wolters Kluwer

Todos los impuestos,procedimientos tri-butarios, infraccionesy sanciones en unasola obra. Cuadros-resumen de doctrinaadministrativa y juris-prudencia para cadatema tratado. Más de500 ejemplos y útil

sistema de atenciones para de forma rápiday cómoda pueda localizar los aspectos másimportantes. Cuadros esquemáticos parafacilitar la comprensión del tema tratados.Incluye las novedades fiscales más recientes:– Desarrollos reglamentarios de la nueva

Ley General tributaria.– Medidas tributarias para el impulso de la

productividad y la armonización fiscalcon la UE.

– Leyes de Presupuestos Generales del Esta-do y de Medidas Fiscales de las Comuni-dades Autónomas.

– Un importante número de normas lega-les de diferentes rangos y especialida-des impositivas. Incorporación de loscriterios de la doctrina administrativa.

– Perfecta integración de la informaciónsobre los aspectos estatales y autonómicosde los tributos con cesión de competencias,normativas a las CCAA (IRPF, ITP y AJD,Sucesiones y Donaciones, Patrimonio...)

Los aspectos económicos del deporteAutor: José M. Domínguez Martínez

Edita: el Colegio de Economistas de Málaga

Más allá de la impor-tancia cuantitativa deldeporte dentro de laactividad económicareal, son numerososlos argumentos quejustifican su estudiodesde un punto devista económico, yque hacen que la

Economía del deporte sea hoy día unaespecialidad en alza. La creciente ofertade programas formativos, el auge de lasinvestigaciones económicas y la deman-da de profesionales cualificados para darrespuesta a los retos de gestión empre-sarial y pública no hacen sino corrobo-rar el status alcanzado por dichadisciplina.

Consciente de esa relevancia, el Colegiode Economistas de Málaga ha queridofomentar el estudio económico del depor-te mediante la celebración, en octubre de2005, de la “Jornada sobre la Economíadel deporte”, fruto de la cual es el trabajodel profesor José M. Domínguez Martínezque ahora se publica.

El estudio se estructura en tres partesesenciales: en primer lugar se aborda ladelimitación del deporte como activi-dad; a continuación se exponen lascuestiones básicas que se plantean en elanálisis económico del deporte y, entercer lugar, se hace alusión al peso deéste en la realidad económica. El traba-jo finaliza con una serie de considera-ciones y reflexiones.

EL CLIP número 35.Les balances fiscals:concepte, mètode iaplicacions

Edita: Generalitat de Catalunya. Institut d’EstudisAutonòmics.

Publicacions CIDEM

Avda. Diagonal, 512, pral. 08006 Barcelona Tel. 934 161 604 Fax 934 160 061 www.coleconomistes.com

Per a més informació:

El Col·legi d’Economistes al teu servei

Participació en Comissions, Grups de Treball, Conferències, Fòrums, Jornades / Formació d’opinió sobre temes d’actualitat Serveis assessorament personalitzat gratuït / Publicacions / Formació / Accés gratuït a Internet amb e-mail propi

Borsa de treball / TAP Torn d’Actuació Professional / Productes financers i assegurances /Altres serveis: · Avantatges del Carnet Col·legial · Conveni amb l’AEAT · Visat d’autentificació col·legial · Servei Posa’t en línia

Servei Fax Registre · Retransmissió de conferències per internet · Recull legislatiu Registre de Societats del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Agenda


Agenda juliol 2006ORGANITZA DIA HORA LLOC

• 4 de juliol 9.00 h Aula 1Model EFQM d’excel·lència.

Formació d’avaluadors

• 11 de juliol 10.00 h Aula 1Costos dels serveis públics obligatoris,

les taxes i els preus públics

• 4 de juliol 19.30 h Sala Novetats en la declaració de l’impost d’Actessobre societats

Cal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 5 de juliol 19.00 h Sala “L’economia catalana a mitjans de 2006” d’Actes

• 5 de juliol 14.15 h SalaDinar col·loqui: d’Actes

“Les societats de capital risc en el moment actual”

• 4 de juliol 12.00 h SalaReunió interna de Juntes

xarxa de municipis

Entitats col·laboradores

HORARI D’ESTIU

Us informem que durant els mesos d’estiu el Col·legi d’Economistes modificarà el seu horari habitual d’atenció al públic:

del 26 de juny al 8 de setembre de 8 a 15 hores;del 7 al 18 d’agost el Col·legi romandrà tancat per vacances.

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓD’ASSESSORSFISCALS

CLUB DE CONJUNTURA

FÒRUM ECONOMISTES EN MERCATSFINANCERS

COMISSIÓSÈNIORS

El paper dels economistes en els actuals reptes de la societat · societat del coneixement,en la...

Documents

Transcript of El paper dels economistes en els actuals reptes de la societat · societat del coneixement,en la...