El pastor de s'allapassa

3
CEIP Badies curs 2014- Literatura oral: Etnopoètica. Llegenda de migjorn- Mallorca, illa de llegendes. El pastor de S’Allapassa Eren els primers dies d’estiu, quan amb les clarors de l’alba el sol ja lluïa damunt les ones. La barca venia de lluny, de terra de moros en deien els mallorquins, i frissava per tocar terra. Els homes, amb el cap cobert amb un turbant, venien a l’illa no per caçar conills ni cabres, cercaven homes i dones que poguessin fer presoners i vendre després en els mercats d’esclaus. Amagaven la barcassa en un caló, i baixaven a terra amb els peus nus. Pujaven els rosts olorosos de fonoll marí i s’amagaven dels vigies darrera les mates de càrritx. S’acostaven a les tanques on hi havia bestiar, s’acostaven als horts i entraven a les cases per capturar cristians que després vendrien com a esclaus. Aquell dia, el pastor de S’Allapassa s’havia aixecat a trenc d’alba i havia munyit les ovelles. Era temps de formatge i ell dormia a una barraca lluny de les cases per no deixar sol el bestiar. Allà tenia una foganya, el calderó per fer bullir la llet i la premsa de formatge, uns quants prestatges per desar les peces que havien de madurar i una taula. Anava per afegir llenya al foc quan sentí remor de passes i un grinyol llastimós del seu ca, com si l’haguessin ferit amb una pedrada. Anà per sortir però quatre homes malcarats li barraren el pas. Ja l’anaven a fermar quan el pastor – que era gat vell- els digué: - Uep! I ara, quines presses! Ja ho veis, m’heu agafat i no tenc escapatòria. Però no em lligueu, tanmateix sou quatre contra u i no fugiré. Tenc la llet acabada de munyir al foc i sopes llescades. Una bona escudella de sopes de llet ens anirà de primera abans de prendre cap a mar, que el dia és llarg i un sac buit no s’aguanta.

description

 

Transcript of El pastor de s'allapassa

Page 1: El pastor de s'allapassa

CEIP Badies curs 2014- Literatura oral: Etnopoètica. Llegenda de migjorn- Mallorca, illa de llegendes.

El pastor de S’AllapassaEren els primers dies d’estiu, quan amb les clarors de l’alba el sol ja lluïa damunt les ones. La barca venia de lluny, de terra de moros en deien els mallorquins, i frissava per tocar terra. Els homes, amb el cap cobert amb un turbant, venien a l’illa no per caçar conills ni cabres, cercaven homes i dones que poguessin fer presoners i vendre després en els mercats d’esclaus.

Amagaven la barcassa en un caló, i baixaven a terra amb els peus nus. Pujaven els rosts olorosos de fonoll marí i s’amagaven dels vigies darrera les mates de càrritx. S’acostaven a les tanques on hi havia bestiar, s’acostaven als horts i entraven a les cases per capturar cristians que després vendrien com a esclaus.

Aquell dia, el pastor de S’Allapassa s’havia aixecat a trenc d’alba i havia munyit les ovelles. Era temps de formatge i ell dormia a una barraca lluny de les cases per no deixar sol el bestiar. Allà tenia una foganya, el calderó per fer bullir la llet i la premsa de formatge, uns quants prestatges per desar les peces que havien de madurar i una taula.

Anava per afegir llenya al foc quan sentí remor de passes i un grinyol llastimós del seu ca, com si l’haguessin ferit amb una pedrada. Anà per sortir però quatre homes malcarats li barraren el pas. Ja l’anaven a fermar quan el pastor – que era gat vell- els digué:

- Uep! I ara, quines presses! Ja ho veis, m’heu agafat i no tenc escapatòria. Però no em lligueu, tanmateix sou quatre contra u i no fugiré. Tenc la llet acabada de munyir al foc i sopes llescades. Una bona escudella de sopes de llet ens anirà de primera abans de prendre cap a mar, que el dia és llarg i un sac buit no s’aguanta.

Els moros es miraren entre ells sense saber què fer. Allò no els havia passat mai, aquell cristià no volia fugir i els convidava a berenar. Ells estaven afamats i dins la taleca no duien ni un rosegó de pa, ni una grapada de dàtils. I aquella llet feia una oloreta, era a punt d’alçar el bull.

- Preneu una escudella per hom i envoltau la caldera, les sopes són més bones si s’escalfen amb el primer bull- digué el pastor.

I tots l’obeïren esperant que el pastor aboqués. I abocà,ja ho crec que abocà la llet bullent damunt la cara i les mans d’aquells homes, els

Page 2: El pastor de s'allapassa

CEIP Badies curs 2014- Literatura oral: Etnopoètica. Llegenda de migjorn- Mallorca, illa de llegendes.

esquitxà tant com va poder i els escaldà els ulls,les galtes, el coll,els braços i les mans. Els crits de dolor i d’esglai se sentien fins a les cases. El pastor aprofità el moment de desori per afuar-los el ca, que ja s¡havia refet de la pedrada al cap.

Així com pogueren,entre empentes i travalades,bofegats fins a l’arrel dels cabells i renegant de l’astúcia del pastor i de la pròpia ingenuïtat, sortiran de la barraca i partiren cap a la mar. La gent de S’Allapassa,que havia acudit en sentir els crits, els encalçaren a pedrades fins que pogueren pujar a la barcassa i començar a remar per fugir. Ni l’aigua fresca de la mar no els donava conhort, perquè la sal feia més viu el dolor.

No hi tornaren, a S’Allapassa,la feta del pastor es contà de pares a fills entre els pirates que buscaven captius per les nostres costes.

Els més vells de la contrada diuen que a les matinades d’estiu encara ressonen els crits d’esglai d’aquells homes.

(Adaptació de la llegenda “El pastor de d’Allapassa”

Font: “Balears i Pitiüses: Terra de llegendes” de Caterina Valriu)