el Peix republicà

UN ANY MÉS, LA GENERALITAT ENS DEIXA SENSE HOSPITAL

B U T L L E T Í P O L Í T I C A M E N T I N C O R R E C T E D E L A S E C C I Ó L O C A L D ’E R C D E M O L L E T D E L VA L L È S

Número: 4Febrer del 2003

editorial . . . .

Un any més, la Generalitat ens deixa sense Hospital

Amb el debat sobre els pressupostos de laGeneralitat encara en calent, hem pogut comprovar,de nou, com el Govern de la Generalitat feia casomès a la històrica reivindicació de tenir un nouHospital per a la nostra ciutat, un Hospitalper a la subcomarca del Baix Vallès. Endefinitiva, un equipament prou neces-sari per a la nostra ciutat i per alconjunt de la zona del Baix Vallès,a la qual hi habiten més de70.000 habitants i forma un poleconòmic prou important de l’ÀreaMetropolitana.

Els pressupostos, aprovats per CiU iPP el desembre d’aquest any passat,tornaven a obviar una necessitat socialprou significativa, però, al marge de tot això,ERC creu que hi ha diversos motius perquè el Governde la Generalitat deixés de banda aquest servei.

La Generalitat, governada per CiU, i com tradicional-ment ha anat fent, no ha apostat mai per invertir enmunicipis de l’Àrea Metropolitana, com és Mollet,degut, entre d’altres coses, al color polític que tenenaquests municipis, que en molts casos no són elseu. I els fets parlen per si sols. Mollet és una de les

13 ciutats on menys diners s’hi ha invertit enaquests últims cinc anys, i no només això sinó quedesvien la importància amb la suposada inversió per

a l’Escola de Policies dels Mossos d’Esquadra.Ridícul!!!

També per la falta de relació i diàlegque hi ha entre ambdues administra-cions. Creiem que les relacionsentre el Govern local i l’Admi-nistració autonòmica s’han anatdeteriorant fins arribar a tenir unesrelacions podrides i encotillades

des de fa molts anys, i que afectendirectament al bé de la ciutat.

Des d’ERC, trobem imperdonable que laGeneralitat deixi al marge inversions tan

importants com la del futur Hospital de la ciutat, iespereu, que ara s’han oblidat el pàrquing del cos-tat!!! ERC creu que aquesta administració hauria dedeixar de banda rancors partidistes o personals perpoder desenvolupar les ciutats metropolitanes comMollet, que tantes necessitats tenen i tant les obvienaquests. Un Govern d’un país hauria d’estar al ser-vei dels seus ciutadans i tenir una relació fluïda i pro-fitosa amb les administracions locals.

el Peix republicàha estat realitzat per la Secretaria de Comunicaciód’ERC de Mollet i pels militants i col·laboradors.Avinguda Llibertat, 39, 2n, 08100 Mollet del Vallès

Tiratge: 6.000 exemplarsImprès en paper reciclat

Edita: Fundació Josep Irla

3

torna’t a il·lusionar . . . .

A Mollet, ja arriba l’EsquerraL’11 d’octubre de 2002, la nostra secció local presentava,en un acte a La Marineta, la candidatura per a les eleccionsmunicipals del mes de maig. ERC afronta aquests comicisamb un equip humà renovat, amb molta il·lusió i amb ganesde poder dur a la pràctica el nostre projecte de ciutat. I, amés, de poder-lo dur a la pràctica amb un tarannà concret. Iés que la gent d’ERC, i això es pot comprovar des delParlament a molts ajuntaments, aportem una nova manerade fer política... una política més propera al ciutadà, una polí-tica útil i accessible.La nostra és una ciutat (ja de 50.000 habitants) que té ungran potencial, que ha millorat molt en molts àmbits, peròque arrossega des de fa anys una sèrie de problemes greus(falta de serveis, contaminació...) als quals cal donar unasolució. La present legislatura es pot resumir amb una frase:“Molt sortir a la foto, poc debat sobre el model de ciutat, ipoca eficàcia en la resolució de tots aquells aspectes quepoden ajudar a millorar la qualitat de vida dels ciutadans/esde Mollet”. Aquesta consideració val tant per a l’equip degovern com per a l’oposició. I creiem que aquesta valoraciócoincideix amb la que fa la gent que segueix de prop la polí-tica municipal.ERC presenta una candidatura encapçalada per la CarmeSolà, en Xavier Fenosa i en Gerard Piñero, i a la qual s’hiincorporarà el “nucli militant històric” d’ERC a Mollet, tambégent nova que s’ha afegit al nostre projecte aquests últimsmesos i també persones independents que són una partmolt activa de la vida social i associativa de la ciutat.Pel que fa al programa, hem de destacar que “repeteix” leslínies bàsiques del que vam presentar aviat farà 4 anys. I hofem per necessitat, perquè els grans temes que llavorscrèiem que s’havien de solucionar encara continuen pen-dents.La nostra ciutat ha crescut molt, i fins aquí cap problema,però ho ha fet d’una manera desorganitzada i sense previ-sió. En aquest aspecte, Generalitat i Ajuntament tenen laresponsabilitat compartida de no haver previst que si lapoblació arribava a 50.000 habitants calia garantir-los els

serveis bàsics. No pot ser, per exemple, que actualmentnomés hi hagi un Centre d’Atenció Primària en ple funciona-ment o que l’hospital sigui un equipament amb tantes man-cances en infraestructures i recursos. ERC va demanardurant el debat dels pressupostos al Parlament una assig-nació econòmica per a un 3r CAP i per al futur hospital, i niuna ni l’altra van ser acceptades. En l’àmbit de l’ensenya-ment ens trobem amb una situació semblant. Cal accelerarel procés de construcció d’una escola bressol i de l’escolade Can Basora.D’altra banda, considerem que és molt urgent una revisió delPla General que tingui l’objectiu de reequilibrar la ciutat iabaixar la densitat de població. I també apostem perquèl’Ajuntament cedeixi sòl per a la construcció d’habitatgesocial, tan necessari en una ciutat on, com en moltes altrespoblacions, el preu de l’habitatge (tant de lloguer com depropietat) és prohibitiu.En el camp de la participació ciutadana queda molt per fer. Hiha d’haver un desenvolupament del ROM que faciliti la impli-cació dels ciutadans en la política municipal. Des d’ERC,veiem del tot necessari que canviï la política pel que fa a l’as-sociacionisme. Mollet és molt viva en aquest aspecte i lesassociacions fan una gran tasca en la dinamització social dela ciutat, però s’ha d’acabar amb la política de convenis total-ment clientelista i dirigista que fa l’equip de govern.ERC, un cop a l’Ajuntament, donarà prioritat als temesmediambientals. D’una banda, a la creació d’espais verds,tan necessaris en una ciutat tan densament poblada; i del’altra, al control de la contaminació atmosfèrica, que és undels temes que més ens preocupen. Mollet és una de les 10ciutats més contaminades de Catalunya i cal adoptar mesu-res eficaces perquè desapareguem d’aquest trist rànquing.Estem convençuts i convençudes que l’any 2003 serà ungran any per a ERC. Que a tot Catalunya els resultats de lesmunicipals seran molt bons i que aquí, a Mollet, el dia 25 demaig serà un dia històric per nosaltres. Retornarem al’Ajuntament!

Carme Solà i Mundó

4

les coses clares . . . .

LA PROPOSTA D’ERC PER AL POUM: UNA PROPOSTA PER UN NOU MODEL DE CIUTAT

El passat dia 4 de novembre, presentàvem les nostres pro-postes de cara al debat sobre els eixos generals de la nos-tra ciutat. Presentàvem una proposta, un model, que llunyd’idees etèries i poc realistes, volíem que fos una propos-ta pròpia i constructiva. La nostra, per tant, és una apostaimportantíssima de cara al futur de Mollet i que, per tant,hi han de participar totes les forces polítiques. Demoment, cap s’hi ha pronunciat i si ho han fet demostra-ven tenir molts pocs coneixements i objectius de cara alPOUM, i també les entitats les quals han de fer-se seu eldebat sobre el planejament de la ciutat, de moment aquestdebat no existeix…

Però, endinsant-nos en les propostes d’ERC alPOUM, hem enfocat la proposta en sis àmbits:

• L’impuls per a l’activitat econòmica de laciutat. Això vol dir apostar perquè la nostraciutat augmenti en proporció el seu poderindustrial, el qual ha de consolidar un espaiindustrial fort i solvent per a la ciutat. S’hade crear una empresa municipal per a fomen-tar l’ús del sòl industrial dels polígons. En l’actualitat enca-ra hi ha sòl industrial sense utilitzar i empreses molt pocprofitoses per al medi i l’economia del municipi. Cal can-viar el disseny de les indústries que té Mollet i això vol dirportar empreses que no danyin el mediambient i que creïnocupació, que ja ens cal: un 10% d’atur!

ERC proposa que al polígon de Can Prat s’hi construeixi unparc tecnològic, el qual representa tenir una activitat indus-trial molt dinàmica i creadora de nous llocs de treball.

Pel que fa al comerç urbà, proposem que la ciutat tinguidos eixos nous de confluència comercial. Serien, doncs, elcarrer Gaietà Víncia i l’avinguda Pompeu Fabra, a la RieraSeca, les quals descentralitzarien les zones comercials ipermetrien augmentar la cohesió entre els ciutadans resi-dents a la zona.

• Zones verdes. Impulsarem que la ciutat vagi transfor-mant les seves places dures en places amb espai verd icreant-ne de noves a les zones del Calderí i la Vinyota.

• L’espai natural i agrícola de Gallecs, ERC proposarà unampli consens entre totes les forces polítiques, el qualhauria de protegir la major part de Gallecs.

• Pla d’habitatge de la ciutat, amb els últims plans par-cials (Sedunión, Calderí i Vinyota), s’ha d’augmentar elparc d’habitatges de protecció oficial en un 20% tal i commarca la Llei d’Urbanisme.

• Pla de rehabilitació d’edificis antics i queels seus residents puguin rebre subven-cions en funció de la seva renda familiar obé préstecs amb condicions avantatjoses.

• Equipaments. Entre d’altres equipa-ments, s’ha d’accelerar la construcció delnou hospital, i la creació d’un nou CAP alCalderí. Pel que fa a les escoles bressols’ha d’arribar al 2007 a tenir una escola

bressol per a cada zona. Una nou CEIP a Can Basora iCalderí i una residència d’avis al Calderí.

Pel què fa als equipaments culturals, cal començar a cons-truir l’Auditori al Pla de les Pruneres i l’Escola de Músicade Mollet. Cal crear nous centres cívics a Can Borrell i aCan Pantiquet, el qual ERC aposta perquè sigui un espaigestionat completament per les entitats joves de la ciutatcom a model prototip de gestió i de participació.

Confiem doncs, que tots incidim i participem, des de lesnostres organitzacions i entitats, a elaborar un PlaGeneral de la nostra ciutat que marqui els propers anysuna ciutat millor, més alegre, dinàmica i amb més possi-bilitats.

Gerard Piñero i Viñas

5

això no toca . . . .

GALLECS. I LA HISTÒRIA CONTINUADiuen els historiadors que ja a principis del segle X ens tro-bem amb referències de Gallecs. Mil cent anys d’històriaque probablement es perdran si no aconseguim detenir elsabusos i les barbaritats que estan destruint ràpidament unespai que hauria de gaudir de la màxima protecció i que,per contra, sembla ser el blanc mes fàcil per a l’especula-ció i per als projectes abstractes de Governs i Ajuntaments.

Al 1968, amb l’expropiació de 1.500 hectàrees que vanafectar set ajuntaments amb la finalitat de crear una macro-ciutat, Gallecs va sofrir una amputació al seu espai naturalde greus conseqüències. Només la gran pressió popular vafer que al 1981 i, després d’interminables negociacions,s’aconseguís preservar la part central de Gallecs com azona agrícola.

No obstant això, tot el sud de Gallecs va ser urbanitzat. Vannéixer, d’aquesta urbanització, els actuals barris de CanBorrell, i part dels de Santa Rosa i de Plana Lladó.

Però tampoc va ser aquesta treva en la batalla de Gallecs laque va donar la pau definitiva al territori. La Generalitat deCatalunya, com a propietària del terreny, ha estat incapaçde donar un tractament a aquest paratge que permeti pen-sar en la seva definitiva salvació. El territori segueix essent,amb caràcter general, un sòl urbanitzable, i, per tant,segueix estant a l’abast de qualsevol intent especulador.

Sembla que totes les carreteres, autopistes, trens i, engeneral, vies de comunicació, hagin d’atravessar forçosa-ment aquest territori. No hi ha pietat, i no importa queGallecs sigui l’últim vestigi verd de la plana vallesana. Totesles agressions són possibles, i estan emparades perimpossibilitats de traçar d’altres possibles itineraris.

Per si tot això fos poc, el nostre Ajuntament ha decidit queGallecs albergarà també un nou cementiri, ja que el quetenim no disposarà de prou capacitat en poc temps. Lanostra distingida alcaldessa diu que no hi ha altresopcions, i que, per tant, encara que aquesta opció siguiimpopular, la mantindrà.

Evidentment que aquest servei, per altra banda totalmentnecessari, serà molt impopular, i d’això haurem d’enca-rregar-nos-en tots els qui creiem que la falta de previsiód’un Ajuntament, que ha permès un creixement de pobla-ció tan gran sense preveure els serveis que aquestapoblació demandarà, no poden solucionar-se més queamb una nova agressió de Gallecs. Estem segurs queexisteixen d’altres opcions, com per exemple l’antic abo-cador que tenim darrere del propi cementiri. Segons lanostra alcaldessa, aquesta opció no és vàlida pel cost deneteja d’aquest abocador. Naturalment, això és una apre-ciació poc encertada, ja que amb independència del costd’aquesta neteja, la situació d’aquest abocador haurà desolucionar-se el més aviat possible, i aquest podria ser elmoment més oportú. L’opció de netejar un espai que hade ser recuperat i de crear un servei necessari per almunicipi, ha de ser, sens dubte, una opció que ningú potmenysprear.

La realitat passa, probablement, per una necessitat, perpart de l’Ajuntament, de crear espais per a futurs serveismunicipals, i aquesta és la solució mes fàcil i oportunistade tenir, en un futur proper, la possibilitat de crear novesurbanitzacions i serveis. Dit d’altra manera, matar Gallecsper obtenir noves possibilitats de creixement.

Ja existeix un important grup de pressió que treballa per atractar d’impedir la instal·lació del cementiri a Gallecs.Més de quaranta grups distints, entre entitats de tot tipusi partits polítics, s’han constituït com a plataforma per opo-sar-se a aquest projecte, i és important que la resta d’en-titats de Mollet s’adhereixin a aquesta iniciativa.

Sembla una utopia pensar en un Gallecs verd, agrícola illiure d’amenaces en els pròxims anys, però hem de seguirlluitant per a salvar aquest paratge. No serà fàcil, ja quesignifica oposar-se als interessos de la Generalitat i delnostre Ajuntament, però per intentar-ho que no quedi!

Xavier Fenosa i Vilarroya

6

torna’t a il·lusionar . . . .

La participació: un element indispensableEn els comicis electorals de l’any 1999 es va confir-mar la tendència abstencionista que arrossegaMollet d’ençà que l’actual equip de govern està ins-taurat en el poder. Un 53,89% de molletans no vanfer ús del seu dret a vot. Aquesta minsa participacióen l’elecció dels responsables polítics, que han degestionar els diners de tots al llarg de quatre anys,és tan alarmant com perillosa. La indiferència políti-ca dels ciutadans es deu, al nostre entendre, a diver-sos factors que propicien lapoca salut democràtica dequè disposa Mollet.

En primer lloc, l’excessiucontrol institucional detotes les iniciatives popu-lars, siguin de l’àmbit quesiguin, ha provocat una frus-tració a totes aquelles per-sones que les han volgutdur a terme. Els actualsresponsables polítics de laciutat no han facilitat maicap espai perquè els ciuta-dans que vulguin involucrar-se activament en tot allò que implica la ciutat puguinfer-ho amb independència, sense els condicionantspartidistes que imposa el govern.

En segon lloc, al llarg de quatre anys hem vist comla inversió econòmica que ha practicat l’Ajuntamentha estat clarament marcada per la construcció degrans infraestuctures i d’equipaments del tot des-proporcionats per la seva magnitud en relació a lesnecessitats de la nostra ciutat. Mollet, ara més que

mai, s’ha de beneficiar de la “política del detall”. Enshem de gastar els diners perquè els molletans gau-deixin del màxim benestar. És prioritari donar opor-tunitats als joves, garantir el suport a la nostra gentgran, i integrar i estimar els nouvinguts. Es tracta defer política per a les persones, per fer créixer la sevaformació, per estimular la innata creativitat de quètots i totes disposem per fer de Mollet un indret ambun grau d’humanitat inesgotable.

Finalment, un altre factor que desmoralitza els ciuta-dans el trobem en la perllongació en el poder de l’ac-tual alcaldessa. L’estancament democràtic quesuposa aquest aferrament al poder impossibilita quela política local sigui àgil i dinàmica. L’entrada denoves cares, noves idees i nous objectius no sónpossibles enfront la ximpleria que es desprèn de l’e-terna permanència d’un individu en el poder.

Sergi Emiliano i Griell

7

una mica d’història . . . .

Feliu Tura i Josep Fortuny: dos alcaldes de l’Esquerra

Quan es repassa la història d’Esquerra Republicanade Catalunya s’ha d’anar a raure, indefugiblement,als anys 30 (la Segona República). EsquerraRepublicana va ser creada el 1931 pocs mesosabans de l’advenimentde la República. Sota elsparàmetres de democrà-cia, catalanisme, dretsdels treballadors i repú-blica, l’Esquerra va ser-ne el partit majoritari idonà a Catalunya els pre-sidents Macià iCompanys. Mollet delVallès no va ser-ne excep-ció i Esquerra va ser-ne elpar tit que governà elmunicipi des de 1931 ifins al 1939 (exceptuant-ne l’intèrval del BienniNegre). Primer Feliu Tura i després Josep Fortunyvaren ser-ne els alcaldes.

Feliu Tura i Valldeorila, pagès i vaquer, era membredel sindicat Unió de Rabassaires, que representavaels petits pagesos i propietaris rurals i que va serfundat el 1922 per Lluís Companys. El 1931, com aintegrant del Centre Catalanista Republicà de Mollet,va ser escollit alcalde. Va ser ell qui el 14 d’abril de1931 va proclamar la República Catalana des delbalcó del nostre Ajuntament. Acabada la guerra vahaver de marxar a l’exili, tornant més tard. Va morirdurant el silenci franquista.

Josep Fortuny i Torrents va néixer el 1902 i era pas-tisser. Estigué a l’Ajuntament durant tota l’etaparepublicana i va esdevenir alcalde entre 1937 i1938, any en què va marxar al front a lluitar contra

el feixisme. Home d’ideesfermes i molt proper a lasocietat civil, va haver d’a-nar a l’exili però retornàpocs mesos després. Vaser afusellat el juliol del1939 per defensar la lli-bertat.

La democràcia, els valorsrepublicans, el nacionalis-me català, els drets delsobrers i dels pagesos i lallibertat dels homes i lesdones en tots els seusàmbits foren l’eix fonamen-tal per entendre la perso-

nalitat individual i col·lectiva de la gent de l’Esquerradels 30 i de molts altres que militaren en d’altrespartits. Avui, Esquerra Republicana de Mollet se senthereva directa de la seva tradició ideològica peròtambé per la més pura tradició política, ja que ellsvaren fundar ERC a Mollet i van ser-ne els màximsrepresentants a l’Ajuntament molletà. Ells van lluitarper unes idees i per un futur millor; nosaltres ensproclamem dignes hereus de Feliu Tura i de JosepFortuny!

Oriol López i Mayolas

Feliu Tura Josep Fortuny

properament . . . .

Dimarts 25 de febrer a les 20:30h al Casal Cultural

Un nou impuls per Mollet.Un nou impuls per Catalunya

Amb

Josep-Lluís Carod-RoviraSecretari General d’ERC

i presentació de la candidaturad’ERC a Mollet del Vallès

Vull rebre informació d’ERC

Esquerra Republicana de CatalunyaMollet del VallèsAvinguda Llibertat, 39, 2n08100 Mollet del Vallès

Vull col·laborar amb ERC Vull adherir-me a ERC

Nom i cognoms

Adreça Telèfon

Correu electrònic

Butlleta de contacteSi vols col·laborar, de la manera que sigui, en el nostre projecte, fes-nos arribar aquesta butlleta