MVR 1

Núm. 6Any 2012

BUTLLETÍ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL

ÀLB

UM

PIN

TORE

SCH

-MO

NU

MEN

TAL

DE

CA

TALU

NYA

Ram

on

Ca

sas

velo

cip

edis

ta, S

an

tiag

o R

usi

ño

l. Fu

nd

ac

ió B

an

c S

ab

ad

ell

2 MVR

El testimoni de vint personalitats del nostre país en la seva relació amb el camp i l’entorn rural

Cròniques rurals

un llibre de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras

La vida a pagès segons Carme Ruscalleda, Roger Mas, Joan Margarit, Araceli Segarra, Lluís Foix, Joan Massagué, Ramon Tremosa, Perico Pastor...

www.museuvidarural.cat

MVR 3

Editorial Índex4 La col·lecció5 El visitant convidat Àlex Susanna, poeta6 L’article Alimentació, ciència i cultura Anna Sànchez, farmacèutica

nutricionista 8 D’un altre temps9 El rebost La recepta de Josep Vallespí, del

restaurant Pepo El vi, maridatge de Gatzara10 L’entrevista Vinyet Panyella, directora-gerent

del Consorci del Patrimoni de Sitges12 Sortim Can Visó L’art modern13 Lectures14 Programa cultural

El perxeButlletí del Museu de la Vida RuralNúmero 6, maig de 2012

Equip de redacció: Montse Cabal, Albert Carreras, Jordi Llavina, Carme Martí, Jordi Puig, Ramon Rosich. Fotografies: Albert Carreras, Ramon Ro-sich, Arxiu del Museu de la Vida Rural.Disseny Gràfic: APRODISCAEdició: Museu de la Vida Rural

SUBSCRIPCIÓ: Si desitgeu rebre gratuï-tament el butlletí del MVR en format digi-tal envieu un correu electrònic a l’adreça info@museuvidarural.cat

Fundació Lluís CarullaMuseu de la Vida RuralCarretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíTel. 977 87 05 76www.museuvidarural.cat

HORARIS D’OBERTURA DEL MVRDe dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 hDiumenges i festius de 10.30 a 14.00 h

El Museu obre tots els dies de l’any excep-te els dilluns no festius, l’1 i 6 de gener, el Dilluns de Pasqua, i el 25 i 26 de de-sembre.

EL PERXE

Aquests últims mesos hem vist com el Museu de la Vida Rural conti-nua creixent, afermant el seu projecte museístic nacional de primer ordre, de manera segura i indefallent. D’una banda, l’aparició del llibre Cròniques rurals, sota el paraigua de la Fundació Lluís Carulla i, doncs, del Museu, que ha aplegat vint personalitats del país que ens donen la seva opinió sobre el món rural: sobre els seus valors, la seva vigència, la seva precarietat, la seva màgia, la seva memòria. Els tres autors de l’obra —Albert Carreras, Carme Martí i Jordi Llavina, tots tres treballadors del MVR— han tingut l’oportunitat de conèi-xer persones excepcionals, tant per la seva rellevància professional o artística com pel seu gruix moral. El llibre recull idees intel·ligents, valentes, i també records d’allò més substanciosos. Aquesta és una primera realitat prometedora, que es va consolidant dia a dia gràcies a la col·lecció etnogràfica Museu de la Vida Rural. És la realitat, per dir-ho així, literària.

D’altra banda, aquest juny inaugurarem les noves dependències del museu. Després de la innovadora primera fase de l’ampliació, que va veure la llum l’octubre del 2009 amb el nou edifici i la renovació radical del nostre discurs museogràfic, en aquesta segona fase ens dotarem d’un nou espai, molt valuós, que ens ha de servir per oferir unes instal·lacions en les quals podrem exhibir la nostra col·lecció de carruatgess i brindarem als nostres visitants, en especial als es-colars, unes aules on podran desenvolupar in situ, còmodament i profitosa, la seva activitat.

Són només dues de les moltes expressions notables que arrenquen del MVR, i en totes dues s’hi desplega l’ànima d’aquest projecte tan ambiciós. Entenem que l’ampliació material del museu repercutirà sensiblement en la recepció d’un missatge, d’uns continguts, que continuem defensant amb la mateixa convicció i la mateixa fermesa que el primer dia, en aquell ja llunyà 1989, quan es va veure realit-zat un dels somnis del senyor Lluís Carulla: el dia que el Museu de la Vida Rural va obrir les seves portes.

4 MVR

Santiago Rusiñol a Poblet, 1889

Peces destacades del fons del MVR

LA COL·LECCIÓ

Durant l’any 1889 Santiago Rusiñol i Ramon Casas van passar el mes d’abril en campanya pictòrica al monestir de Santa Maria de Poblet. Els artistes van rondar una temporada pel cenobi, que llavors ja havien abandonat els monjos i estava en ruïnes, i d’aquesta època n’han quedat quadres de les tombes sa-quejades, quadres des de la terrassa del monestir, retrats del guàrdia Sumalla, de Vimbodí, que s’encarregava de la vigilància de les restes, cartes dels dos artistes que testimonien i parlen de la seva estada prop del monestir... Tot ple-gat, un seguit d’obra que es podrà veure al Museu fins el 22 de maig.

A més, el dia 5 de maig es farà una visita guiada, prèvia inscripció, amb Vinyet Panyella, comissària de l’exposició i gran experta en l’obra i vida de Santiago Rusiñol com palesa la seva biografia Santiago Rusiñol. El caminant de la terra.

ClemàstecsDimensions: 175 x 103 cmData: Segle XIX

Banya per a pólvora Dimensions: 30 x 10 cmData: Segle XIX

Dipòsit de pólvora fet amb la banya d’un bou amb tancament metàl·lic de ferro i dues anelles per pas-sar-hi una cinta i penjar-la a l’espatlla.

PicaportaDimensions: 27 x 13 cm Argolla: Ø 13 cmData: Segle XIX

Planxa de brasesDimensions: 18 x 18 x 8,50 cmData: Segle XIX

Penjats damunt la llar de foc mitjançant l’anella, se subjectaven als ganxos inferiors les anses de les calderes tant per escalfar com per fer el menjar. En aquest cas es tracta d’una peça amb un fort treball ornamental com es pot apreciar en la de-coració interior del trian-gle, en el travesser, en les anelles i fins i tot en els ganxos.

Argolla amb motius ornamentals circulars, sub-jecta a un escut en forma d’estrella, que s’usava per picar a la porta.

Planxa de ferro colat per a la roba en l’interior de la qual s’hi col·locaven brases.

MVR 5

Àlex SusannaNo he nascut a pagès, però hi visc: bé, des de fa un quart de segle visc al camp, perquè a dreta llei ja no puc pas dir que visqui a pagès. Quan amb la meva dona, però, và-rem decidir anar a viure en aquest racó de l’Alt Penedès, els horts i els camps que envolten casa nostra eren conreats, les feixes que s’enfi-laven bosc amunt acollien oliveres, cirerers i ametllers, i a l’estable s’hi aplegava tot sovint un formidable ramat de bens. Cada estiu vèiem la sega del blat a tocar de casa, i cada tardor, en aquest mateix camp, hi pasturaven ramats diversos. De nit, sentíem raucar les granotes de la bassa, i la fressa del torrent del Racó era el primer que ens envestia així que sortíem al jardí. Ara, però, aquest món ha desaparegut, tot i que costi creure-ho i costi encara més dir-ho: amb la mort recent del Miquel, ens ha deixat l’últim pagès del barri dels Tarongers que con-reava amb cura i paciència els seus horts. Llevat d’alguna au nocturna, una mena de silenci feixuc s’ha ensenyorit d’aquesta fondalada on vivim, i res ja no és el que va ser. Tant de silenci arriba a anguniejar.

Per això, la primera vegada que vaig visitar el Museu de la Vida Rural va ser com recuperar de sob-te i de cop unes formes de vida que encara havien embolcallat casa nostra en els primers anys de viure-hi: si més no, li havien donat uns ritmes recurrents, una música reconeixible, i sobretot la visió in-esborrable d’uns homes i unes do-nes portadors d’un munt de sabers que estaven a punt de perdre’s irre-missiblement. Tot i ser-ne ja només uns ignorants espectadors urbans, no sols sabíem que aquesta cultura pagesa ancestral donava vida a la terra i n’assegurava la fecunditat, sinó que ens agradava pensar que encara la teníem a tocar. No en for-màvem part, però mentalment ens hi aixoplugàvem.Ara són molts els paratges aban-donats, aquí i arreu, i això és el que malauradament dóna ple sen-tit a aquest museu de l’Espluga de Francolí: un museu de visita obli-gada per recuperar la memòria del que vam ser –un món rural satu-rat d’oficis, eines i màquines que d’una manera o altra encara ens interpel·len des del seu mutisme

transparent-, del que vam sentir –una memòria visual, olfactiva, auditiva, tàctil i gustativa excitant: llavors la vida era molt més sabo-rosa que ara-, i del que vam dir –també la llengua d’aquells temps s’arrapava a tots i cadascun dels seus oficis i dringava com mai més no ho tornarà a fer: comparat amb llavors, som uns autèntics baldats de l’ànima. Visitar aquest museu, doncs, tant o més que passejar i re-trobar-nos per les cuines, rebostos i corrals del nostre passat més im-mediat, és carregar de raons la nos-tra consciència per tal que aquesta terra no deixi mai de nodrir-nos.

Àlex SusannaPoeta

VISITANT CONVIDAT

ACTUALITAT

A partir de la propera verema els pagesos que garantitzin l’ús de pràctiques ecològiques en tot el procés que segueix el raïm des que es planta fins que es fa vi podran imprimir a les seves ampolles l’etiqueta “vi ecològic”, que la Unió Europea va aprovar el passat febrer. D’aquesta manera, el Comitè Per-manent d’Agricultura Ecològi-ca salda un deute amb el sector vitivinícola, que era l’únic sector agrari que encara no estava pro-tegit totalment per les normes de la Unió Europea en matèria d’agricultura ecològica. A més del lema “vi ecològic” els productors hauran d’incorporar a l’etiqueta de les ampolles el logotip ecològic de la Unió (foto) i el codi de garantia del certificador.

La nova normativa estableix els processos que s’han de seguir i les substàncies que no es poden utilitzar per ob-tenir la certificació, com per exemple l’àcid sòrbic. També

es fixa el nivell de sulfits que pot contenir el vi, sempre entre 20 i 50 mg per litre més baix que el d’un vi convencional. Amb aquesta mesura s’espera que la quantitat d’hectàrees que es dediquen a Europa a la plan-tació de vinya ecològica creixi, doncs ara mateix les 75.000 que hi ha plantades signifiquen no-més el 2% del total. La major part d’aquestes 75.000 hectàrees de ceps ecològics es troba con-

centrada en tres països: Itàlia (30.341 hectàrees), França (21.403 hectàrees) i Espanya (17.665 hectàrees).

La Unió Europea aprova l’etiqueta “vi ecològic”

6 MVR

L’ARTICLE

Alimentació, ciència i culturaANNA SÁNCHEZ i FARRÉ

La inquietud per saber quina alimen-tació és la que ens permetrà tenir una vida més sana i, per tant, més llarga i de més qualitat genera molta infor-mació, de la qual molts cops és difí-cil extreure’n conceptes bàsics i clars. L’alimentació forma part de les ciències de la salut, doncs ens és essencial per mantenir-nos vius i sans i també l’en-tenem com un fet cultural lligat a les nostra vida pròpia i social, ambdós fets vinculats per sempre. Com a ciència que és, evoluciona i, per això, ara po-dem saber que hi ha greixos que són adequats per mantenir les artèries del nostre cos netes i d’altres greixos po-den fer tot el contrari. La tècnica apli-cada als aliments permet, per exem-ple, allargar la vida dels aliments per tal de no haver d’anar a cercar-los cada dia gràcies a les tècniques d’hi-gienització i emmagatzematge. Ens preocupa, doncs, quins són els ali-ments que ens poden aportar els nu-trients més adequats per mantenir un estat de salut de bon nivell i quins pro-cessos tecnològics, tant de preparació com de cocció, poden ser els més ade-quats per mantenir aquests nutrients amb la seva millor qualitat. Algunes idees bàsiques poden ser útils a l’hora

de plantejar-nos quin model alimenta-ri pot ser el millor per a cadascú.Durant el primer any de vida, la llet és l’aliment bàsic de la nostra alimentació i aporta tots els nutrients necessaris amb una absorció adequada al grau de maduració del budell del nadó. A poc a poc, i amb la introducció d’altres ali-ments, junt amb la situació social, cul-tural i geogràfica en la qual ens trobem, aniran conformant el nostre model de

dieta. La cultura pot marcar l’exclusió d’alguns aliments de la dieta, la forma de cuinar i el grau de coneixement de les necessitats nutritives. La situació social també pot ser determinant per a l’adquisició dels aliments i per com, quan i amb qui es menja. Finalment, la situació geogràfica permet tenir a l’abast uns aliments amb més facilitat

que d’altres. En aquest sentit, el model de dieta mediterrània ha estat exaltat pels nutricionistes, perquè es basa en el consum de verdures, llegums, fruita, peix i l’oli d’oliva com a greix essenci-al, també n’és característic el vi, que pres amb moderació se li atribueixen efectes beneficiosos. Les verdures i la fruita són una font molt important de vitamines, minerals i de fibra, que ac-tuen regulant les funcions de l’organis-

me, és a dir, rebutjant residus nocius i incorporant nutrients. Aquest és un paper determinant perquè evita els danys que els residus puguin acumu-lar a l’organisme. L’oli d’oliva, el pilar alimentari de la dieta mediterrània, conté el greix més saludable per les seves característi-ques químiques, que el fa adequat per la salut tant si es pren cru com cuinat. El seu principal avantatge és

que en el metabolisme dels greixos té un efecte protector en front de les ma-lalties cardiovasculars, al contrari que els greixos d’origen animal. En la zona mediterrània hi ha una gran varietat de peixos i se saben cuinar bé, això fa que els trobem presents en la dieta habitual. La proteïna que contenen és d’alta qualitat i la proporció grassa és

L’oli d’oliva, el pilar alimentari de la

dieta mediterrània, conté el greix més

saludable

MVR 7

L’ARTICLE

variable segons l’espècie. S’anomenen genèricament com a peix blanc els més magres i peix blau els més greixosos, justament aquest greix està format per poliinsaturats omega-3 que, tal com escriu el cardiòleg Valentí Fuster en el seu llibre La ciència de la salut, són un “autèntic regal per a la salut”. El consum de fruits secs també és ha-bitual en tot els països del mediterra-ni, i val la pena tenir-los en compte. Les seves principals característiques nutritives es basen en el seu contingut proteic, mi-nerals, i greixos de tipus insaturat. Són molt ener-gètics i per tant adequats per a persones amb ele-vada activitat física, com els esportistes. Finalment, val la pena fer especi-al esment a un altre dels aliments característics de la dieta mediterrània com són els llegums, molt bai-xos en greixos i rics en proteïna, la qualitat dels quals augmenta combi-nats amb cereals, arròs o pasta. És una opció a te-nir molt en compte, com a font proteica per a les per-sones vegetarianes i per a aquelles que volen mante-nir els nivells de greixos a ratlla. A part dels aliments que hem descrit com a propis de la dieta medi-terrània, no hem d’oblidar els làctics, els cereals, la carn i els ous, que en la seva justa mesura ens aca-ben d’aportar els nutrients necessaris per a una dieta correcta i equilibrada. Malgrat que no hi hagi aliments que es puguin considerar dolents, sí que n’hi ha de més con-venients que d’altres, sobretot per la freqüència del seu consum. No po-dem dir que un pastís sigui un aliment dolent si en mengem de tant en tant, ara bé, si tenim el nivell de glucosa en sang alt i en mengem cada dia, a la llar-ga ens serà perjudicial per a la salut.Sabem que per començar el dia és necessari un bon esmorzar que con-tingui almenys un làctic (llet, iogurt), un producte que porti carbohidrats (pa, coca, cereals) i una fruita. Podem

acompanyar-ho amb melmelada o co-donyat, també podem fer les torrades amb oli d’oliva. Ens donarà l’energia suficient per encarar el dia. A l’hora de dinar haurem de combinar un aliment proteic (peix, carn, ous), amb verdu-res i pasta, arròs o patates. La cocció d’aquests productes ha de procurar garantir que no es perdin nutrients. Ho aconseguirem evitant coccions llargues o que recremin el producte. Es poden utilitzar tècniques diverses

per cuinar les verdures, que les facin atractives i sobretot que mantinguin el seu valor nutritiu. Les coccions al va-por o “papillote” són les que mantenen millor les característiques nutritives. També convé fer-les atractives per fa-cilitar-ne el consum i podem inventar plats amb pasta, fer pastissos, cremes, coques. De fet, les possibilitats són tan extenses com la nostra imaginació. Si després de dinar hem de seguir te-nint activitat, haurem de triar aliments que no retardin el buidat gàstric. Els aliments greixosos i proteics tarden

més a ser digerits que els carbohidrats. La fruita és una bona opció per a les postres que podem alternar amb làc-tics o fruits secs de tant en tant. Les vitamines de la fruita es perden ràpi-dament per l’efecte de la llum i l’es-calfor, caldrà tenir-ho en compte per tal de consumir-les habitualment fres-ques. Per acabar el dia podem fer un sopar lleuger amb aliments que siguin de fàcil digestió, com verdures, sopes, ous, peix, fruites i làctics. És conveni-

ent triar aliments di-ferents dels que ha-guem menjat a l’hora de dinar. A mig matí i a berenar, podem complementar la die-ta amb làctics, fruita, petits entrepans, en funció de l’edat i ac-tivitat.La varietat dels ali-ments que triem i la planificació, per exemple setmanal, permeten elaborar una dieta equilibra-da. Es pot visualitzar la composició de la dieta òptima en for-ma de piràmide, on cada pis correspon a un grup d’aliments, com més ample és el pis més freqüent hauria de ser el con-sum del grup d’ali-ments que represen-ta, i com més estret és el pis vol dir que el consum d’aquest tipus de producte hauria de ser espo-ràdic. Hi ha moltes dietes

ideals possibles, només cal una mica d’imaginació i sentit comú, i donar-li la importància que té a nivell familiar, per tal que formi part de l’educació, de la qual tots els membres de la família en són protagonistes. La incorporació dels aliments que caracteritzen la dieta mediterrània permet elaborar menús molt variats i adequats a cada econo-mia i preferències.

ANNA SÁNCHEZ I FARRÉFarmacèutica nutricionista

8 MVR

D’UN ALTRE TEMPS

Aquest és el millor moment de l’any per a fer càntirs i vaixella de terrissa en general, puix que, no essent les serps verinoses, no hi ha perill que la terra pugui ésser contaminada per elles i, per tant, no pot estar emmetzi-nada. Antigament, la terrissa feta pel maig la feien pagar molt més cara que l’altra. L’ano-menaven vaixella de rei perquè era l’única de què se servien els reis i els grans magnats, car així estaven segurs de no morir emmetzinats.Hom creu que pel mes de maig la terra i el foc es casen i que fan més bona lliga que en tota la resta de l’any; en conseqüència, s’admet que és el més bo per a coure la terra.

Els rajolers i els terrissers durant tot aquest mes treballen a la desesperada per tal de po-der produir com més obra millor, creguts que assolia una qualitat i una resistència molt superiors a les d’ordinari. Aprenents, mitjos fadrins i gent malfeinera i esguerrada d’ofici, pel maig treballaven tant com podien com ho diu el proverbi:

El rajoler que no treballa pel maigno té feina mai.

El terrisser que no treballa pel maigno treballa en tot l’any.

JoAN AMADES

Costumari català

El curs de l’any, maig

El terrisser que no treballa pel maig...

Nens amb escopetaLa meva àvia Margarida -que era de la Selva del Camp i ara és al cel- sempre deia això: “¿Què fan, els infants? El que veuen fer als grans”.

Tal dit, tal fet. Aquests tres vailets que no aixequen un pam de terra apareixen rigorosament uniformats com a milicians, i cada un d’ells sosté una escopeta. Ben poca feina faran, però! La mirada del que hi ha a l’esquerra està prodigiosament divorciada de l’objectiu. La mirada del noiet del mig, encara més, massa preocupat per esbrinar què s’amaga rere el retratista. I l’atenció del nen de la dreta, el més professional, deu concentrar-se, segurament, en un moixó que acaba d’enlairar-se d’un pal de la llum. Vet aquí, doncs, els tres soldadets de la innocència, immortalitzats per a gaudi de totes les innòcues guerres del món, fetes amb pistoles d’aigua i fusells de tap de suro! JoRDI LLAVINA

MVR 9

La receptaSaltat de l’horta de la vora del riu amb mandarina picant

PREPARACIÓTallem el gall dindi a tires finetes i el posem a ma-rinar durant tres hores amb la pell tallada en juliana de les cle-mentines (ataronjada pels dos costats), el seu suc i una mica de gingebre ratllat.Per una banda separem les cabeces de les cebes senceres i per una altra la part verda, que piquem fineta fins arribar a les fulles.En una paella amb una mica d’oli, sofregim el greix de pernil pi-cat. Quan estigui daurat, hi afegim l’all i la ceba picats i ho deixem sofregir tot junt a foc suau.Escalfem un wok i posem un fil d’oli a les mongetes tendres i a la part blanca i verda de les cebetes. Cuinem les mongetes i la part blanca de la ceba fins que estiguin cruixents i ho retirem. Al mateix wok hi posem el gall dindi amb les pells de mandarina, ho salem i afegim la part verda de les cebes. Seguidament posem el coralet i quan estigui a punt hi incorporem el suc de les clementi-nes marinat. Quan el suc hagi reduït, ho afegim tot, ho remenem i apaguem el foc. Per acabar, hi tirem un rajolí d’oli de sèsam.

EL REBOST

Cuiner: Josep Vallespí BorràsRestaurant PepoCarrer Piscines, 143512 Benifallet977 462 200www.restaurantpepo.com

INGREDIENTSPER A 4 PERSONES • 250 g de pit de gall dindi• 4 mandarines clementina• 1 arrel de gingebre• 250 g de mongeta tendra• 4 cebetes tendres• 1 coralet

• oli d’oliva• sal• oli de sèsam

Per al sofregit

• 200 g de greix de pernil ibèric• 1 ceba mitjana• 2 alls

El vi

GATZARA 2010TrepatGatzaraVinsViver de Celleristes de la Conca de Barberà

El maridatge descansa sobre un joc d’afi-nitats, entre les textures suaus, sedoses, del gall dindi i del vi jove i sobre una complexíssima amalgama d’aromes i sa-bors que van dels terrosos i cítrics del plat, punyents, als balsàmics, mi-nerals i afruitats d’aquest Gatzara, de gerd i de gro-sella, molt més delicats, però re-alçats pel mateix plat.

A la primavera la natura desperta de la letargia de l’hivern… mica en mica creixen els nous i tendres brots, les flors obren les seves fra-gàncies al món i els ocells tornen del seu exili fred amb els seus cants. La primavera és molt poètica i és comprensible el perquè, pe-rò el pagès ha de deixar la poe-sia per a més endavant: se li gi-ra feina. És una de les estacions més actives a l’hort doncs s’ha de preparar la terra i els cultius perquè s’apropa l’època de major producció de l’any. És ben certa

la dita que diu “qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu”. Serà el moment de planificar els nous cultius. Què, quan i on plantarem tenint en compte les condicions meteorològiques d’en-guany i la rotació de cultius, tèc-nica indispensable en l’agricultu-ra ecològica per mantenir lluny plagues, insectes i paràsits. Abans però haurem de preparar la ter-ra: llaurar, remoure-la, treure les males herbes, adobar-la... La pri-mavera, a més, com que és una estació molt canviant, ens obli-

ga a estar molt alerta i prendre mesures els dies molt calorosos o les nits molt fredes protegint convenientment les sembres. Durant els mesos primaverals anirem introduint a l’hort, en-tre d’altres verdures, carbassons, bledes, enciams, cols, espinacs, patates, raves, remolatxa, pasta-nagues, tomàquets i cogombres. I començarem a gaudir de frui-tes tan sucoses i saboroses com maduixes, albercocs, préssecs i cireres. Si és que la primavera és vida!

HORTUS APRODISCAELA PRIMAVERA A L’HORT

10 MVR

L’ENTREVISTA

Historiadora, biògrafa, escriptora, poeta, política... No. Política no. Sóc un a dona com-promesa, amb opinió, que arrel de la transició passa de la vida civil a la po-lítica per una qüestió de compromís amb el país i la cultura, però no em considero política. L’any 1999, quan deixo l’escó al Parlament, em reinte-gro a la societat civil i segueixo treba-llant des d’aquest àmbit.Pel que fa a la professió, em defineixo com a poeta i això està per damunt de qualsevol altra cosa. A més, escripto-ra i experta en gestió cultural, que és el camí per on m’ha portat la meva professió.

Ara mateix ets Directora del Con-sorci de Patrimoni de Sitges. Direc-tora dels museus de Sitges per en-tendre’ns. Suposo que és el càrrec somiat, no?És un càrrec que, la veritat, no m’ha-via plantejat mai de tenir. En l’àmbit

de Sitges sempre hi he col·laborat molt però mai de manera institu-cional, cosa que no vol dir que no m’agradi fer-ho. Al contrari, estic encantada amb el càrrec. M’hi sento molt compromesa.

Suposo que l’entrada no ha estat bona. El moment és crític, tant per la crisi econòmica, com per l’atura-da del projecte de reforma dels mu-seus i la façana marítima de Sitges. Com ha estat l’entrada i com està aquest assumpte?Hem entrat enmig d’un projecte d’obres molt complicat i molt com-plex que s’ha entorpit i rectificat i que ara estem refent. Esperem poder re-obrir aviat, ben condicionats, el Cau Ferrat i el Palau de Maricel.

Anem a l’art. Has escrit biografies i estudis d’artistes i personatges nascuts o relacionats amb Sitges. Carbonell, Sunyer, el Dr. Robert i,

sobretot, Rusiñol amb El caminant a la terra, la biografia definitiva de l’artista. Potser aquest últim és l’artista que més ha marcat la teva vida?Rusiñol és un pou sense fons. No ens l’acabarem mai. Té una infinitat de matisos artístics tant com a escriptor com com a pintor. Va tenir una vida molt llarga i molt prolífica. Tenia un mètode de treball molt intens. Va pu-blicar i pintar moltíssim. Va dedicar tota la seva vida a l’art i, a més, era una persona extremadament socia-ble, interessadíssima en la gent. No va passar mai desapercebut en cap aspecte.

Has portat al Museu La campanya de Poblet de 1889. De quin Rusiñol ens parla?Ens parla d’un Rusiñol jove, que té molt clar que ha de tirar endavant per la via de l’art però que està en-cara molt lligat a una estructura fa-

“Rusiñol és un pou sense fons, no ens l’acabarem”

Vinyet Panyella, poeta i directora del Consorci del Patrimoni de Sitges

Tombes de Poblet

MVR 11

L’ENTREVISTA

miliar molt determinada. Té muller, filla i sogra. El seu avi acaba de morir i Rusiñol, amb la complicitat del seu germà, que es fa càrrec de l’empre-sa, s’exilia voluntàriament i emprèn la senda artística. És un Rusiñol que pren decisions. Durant aquest perío-de, al costat de Ramon Casas, reflexi-ona i, un cop acabada la campanya, decideix no tornar a casa i anar a Pa-rís a completar la seva formació. De Poblet sorgeixen també la conjunció entre l’interès pels grans monuments artístics, les ruïnes nobles, i els jar-dins tancats. No com a pura descrip-ció, realista, sinó com a visió subjecti-va, lírica. El claustre és en Rusiñol un espai de reflexió, un espai d’harmo-nia entre la natura i la mà humana.

D’entre els quadres que Rusiñol pinta a Poblet sobresurt Tombes de Poblet. Què representa en el global de l’obra de Rusiñol?Es tracta d’un quadre molt important en la seva trajectòria i molt poc co-negut. Molt important pel que expli-ca: la cohabitació de l’element humà, que és l’arquitectura, amb la natura. Aconsegueix una imatge de la inte-gració dels dos elements. La destruc-ció per efecte del pas del temps i la pervivència de l’obra humana. Una visió molt lírica d’aquesta cohabita-ció. No és cap part monumental del monestir. Ni l’interior de l’església, ni el retaule, ni el claustre. És un ex-terior on la natura ja ha començat a fer arrels. A més, en aquest cas no és una ruïna qualsevol, és el monument que representa el passat més gloriós de la història de Catalunya. Poblet, abandonat després de la desamortit-zació, reviu en aquesta època gràcies a l’excursionisme lligat a la Renaixen-ça, amb les visites de Víctor Balaguer i Eduard Toda i, sobretot, als llibres que se’n deriven. Esdevé símbol d’aquest passat gloriós de Catalunya que la Renaixença exalta. És un fet que també determina la decisió de Rusiñol d’anar-hi.

Rusiñol i Casas emprenen junts la campanya. Quina importància tin-drà aquesta experiència en la seva posterior relació? Poblet és el moment de consolida-ció de l’amistat. Coincideixen en els ideals artístics, hi ha una complicitat

en el fons, tot i que tots dos tenen llenguatges artístics i interessos molt diferents. Rusiñol troba en Casas una persona molt diferent del que fins llavors és el seu gran amic, l’escultor Clarasó, més vinculat a la seva vida familiar. Casas significa tot el con-trari. Un home lliure, sense lligams, que només s’interessa per córrer món desenvolupant el seu art. Hi troba l’amic que busca. És l’amic que no li recordarà mai que té responsabilitats familiars. Des de Poblet l’amistat és inestroncable. Emprenen campanyes artístiques arreu, com la de la Cata-lunya vella en carro, el gran viatge iniciàtic de tots dos.

Parlem del Rusiñol personatge, del que ha quedat en l’imaginari popu-lar del país. El Rusiñol de les anèc-dotes. Què n’hi ha del cert? D’una banda hi ha una base anecdò-tica molt coneguda, molt genèrica. L’escena de la terrissa, per exemple, és totalment vertadera. Ens arriba per boca de Prudenci Bertrana que la viu en persona l’any 1892 a Hostalric. Estaríem parlant d’aspectes que for-men part de l’elevació del personatge a la categoria de mite. Aspectes que ell mateix propicia en la seva vellesa, als anys 20. La veritat, però, és que és un anecdotari molt inflat i molt im-precís que, malauradament, ha ocul-tat l’autèntica dimensió de l’artista. Se l’ha menjat en molt aspectes.

Tornem a tu. Ets una poeta reco-neguda. Quins nous projectes tens entre mans? La veritat és que tinc diverses coses damunt de la taula, però m’ha sorgit un gran condicionant que és la feina actual, que em treu tot el temps del món. Dit això, la literatura no s’aban-dona mai. Estic ficada en el projecte de la revista Poetari, del que n’estic molt contenta pel que té d’immer-sió en el context de la poesia actual. Més enllà, la meva escriptura poètica va fent el seu curs. Sóc una escrip-tora lenta. Ja s’anirà veient en què es materialitzarà. Tinc un projecte de novel·la entre mans que fa temps vaig començar. També treballo fa temps en una obra sobre el noucentisme. M’interessa el moviment en general, no una figura en particular.

Vinyet Panyella (Sitges, 1954), poeta i escriptora, ha dedicat tota la seva vida a la recerca cultural, amb particular interès pels artistes i els moviments artístics relacio-nats, d’una o altra manera, amb la seva vila natal. Ocupa actualment un càrrec que sembla fet a mida, la direcció i gerència del Consorci del Patrimoni de Sitges, és a dir, la direcció dels cinc museus sitge-tans. La seva entrada al càrrec, fa tot just un any, ha significat la reo-rientació i modificació del projec-te que havia de canviar la façana marítima i la gestió dels museus.Experta en la figura de Rusiñol, a qui ha dedicat diversos estudis i de qui ha comissariat diverses ex-posicions com la que actualment hi ha al Museu, és autora de la bi-ografia definitiva d’aquest artista: Santiago Rusiñol. El caminant de la terra (Premi Gaziel 2001).A més dels assajos i els treballs de recerca cultural ha publicat diver-sos poemaris, amb els quals ha guanyat premis com el Rosa Leve-roni de Cadaqués. Ha estat vinculada a la política en diverses etapes de la seva vida, sent parlamentària per Conver-gència i Unió en la cinquena legis-latura de 1995 a 1999. Entre 1989 i 2004 va ocupar dife-rents càrrecs dins la Biblioteca de Catalunya fins a ser-ne directora, convertint-se així en la primera di-plomada en Biblioteconomia que ocupava el càrrec. És propietària de la petita editorial Llibres de Terramar que fa edici-ons, d’estètica acuradíssima, de poesia i assaig eminentment ar-tístic.

12 MVR12 MVR

SORTIM

Cal Visó

Cal Visó és una masia situada en la confluència de tres comarques: el Bages, Osona i el Berguedà. Es troba en un espai obert, envoltada de camps de conreus i boscos de pi, roure i alzina, i, per tant, lluny de la pol·lució lumínica i acústica. És una masia del s. XVIII que van adquirir els pares de l’actual propietària. La masia estava formada per dues cases, cal Visó i cal Cisteller, on vivien dues famílies que pel que es conta no tenien gaire bona relació. Com-partien, això sí, la premsa i el pou. Vivien de la vinya i el vi que elaboraven era molt conegut a la contrada.Quan l’actual propietària va heretar la masia, aquesta es trobava en mal estat. L’esfondrament d’una teulada va propiciar l’inici de les obres de restauració.La decisió de dedicar la casa al turisme rural va molt lligada a la recuperació de la masia. Sense un pas no hi hauria hagut l’altre. Des de cal Visó, el Guillem, l’actual responsable, explica que és una sort que gràcies al tu-risme rural s’hagin pogut restaurar masies com aquesta, ja que formen part del patrimoni cultural del país. Cal Visó té habitacions per a vint persones, però pot arribar a encabir-ne fins a trenta. Algunes de les habi-tacions tenen banys independents. Hi ha sales d’estar equipades amb llar de foc, cuina, menjador, celler i re-bost. En destaquen l’eixida amb barbacoa i un cobert amb magnífiques vistes. Tot i que la casa disposa de cuina equipada, els propi-etaris també ofereixen un servei de cuina propi amb productes típics de la zona. En el que antigament era cal Cisteller, han fet una gran sala preparada per acollir celebracions i reunions d’em-presa i adequada, també, per realitzar tallers. Les activitats que es poden fer a la vora de la masia són diverses, anar en canoa pel pantà de La Baells, visitar una granja escola, practicar d’esports d’aventura... Per disfrutar del paisatge només cal sortir a caminar, tot i que també es poden llogar bicicletes i segways.

Cal Visó - Gaià - 649 922 152www.calviso.com

L’exposició L’art modern, a l’Edifici Miramar de Sit-ges, aplega prop de 150 obres del Museu Cau Fer-rat, actualment en procés de reforma. Es trac-ta d’una oportunitat excepcional per veure una acurada selecció d’obres modernistes de la pintura ca-talana, entre les quals hi ha vint-i-vuit olis del pintor Santiago Rusiñol i vint-i-dues obres de Ramon Casas. La mostra, produïda i organitzada pel Consorci del Patri-moni de Sitges amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), del qual el Museu Cau Fer-rat n’és secció, és comissariada per l’especialista i llicen-ciat en Història de l’Art, Ignasi Domènech.Amb l’organització d’aquesta mostra, el Consorci del Patrimoni de Sitges pretén que el procés de refor-ma i condicionament dels museus de la vila no sigui un impediment perquè els ciutadans i els visitants de la vila puguin visitar les col·leccions del Cau Ferrat. L’exposició està estructurada en tres àmbits: ‘Santiago Ru-siñol, senyor del Cau Ferrat’, ‘El col·leccionisme com una de les belles arts’ i ‘L’art modern’. L’itinerari de la mostra recorre els fons que han fet del Cau Ferrat un dels espais més significatius i rellevants del Modernisme i de l’Edat d’Or de la pintura catalana.A més d’una representativa mostra d’olis de Santiago Ru-siñol i Ramon Casas, L’art modern. Obres mestres del Cau Ferrat exhibeix pintures d’un jove Pablo Picasso, d’Isidre Nonell, de Ramon Pichot, d’Ignacio Zuloaga, de Miquel Utrillo i d’Anglada-Camarasa, entre d’altres, així com les dues pintures d’El Greco que va adquirir Rusiñol i que van arribar al Cau Ferrat l’any 1894. La mostra també exposa escultures de Manolo Hugué, Enric Clarasó i Pa-blo Gargallo, així com fotografies (algunes de les quals inèdites) i objectes de vidre i ferro.

www.museusdesitges.cat

L’art modern Obres mestres del Cau FerratFins el 25 de novembre

MVR 13

PUBLICACIONS

PAGÈSIQUESPerejaumeEdicions 62Mida: 21 x 13 cmPàgines: 560Preu: 24,90 euros

Després del celebrat Obreda, ens arriba aquest nou títol del poeta i artista Perejau-me, summa de diversos lli-bres i resultat d’uns quants anys d’escriptura lírica. Els seus versos remunten a la llavor de l’agrarietat, i són la concreció d’una mirada que és capaç de detectar, i de re-crear en la pàgina, les analogies entre el cosmos i el micro-cosmos. En la poesia del de Sant Pol, naturalesa i cultura no mantenen pas una relació dialèctica. Ben al contrari, la segona s’identifica amb la primera. “Prou de parlar a la terra. / Ah qui aconseguís parlar la terra”, escriu l’autor, convençut que assolir aquest propòsit du implícit “escol-tar-s’hi ell mateix”. Perejaume torna les coses al seu lloc primigeni. I crea mots nous a partir dels existents, sovint gràcies a la reunió de dos conceptes, altres vegades usant la derivació. Les sug-gestions, en llegir aquests versos, són múltiples, i vénen tant de l’originalitat teòrica de la proposta perejaumiana com de l’excel·lència de tants versos com es recullen aquí. Per llegir ben a poc a poc.

L’any 2009 l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Ru-ral van emprendre el projecte de la creació d’un banc d’imatges sobre el món agrari a les terres de parla catalana. Amb el pro-pòsit de facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i garantir-ne la conservació, han creat un arxiu d’imatges digitals de gairebé 4.000 fotografies recollides arreu del territori a més de 150 fons fotogràfics, entre els quals hi ha el del Museu de la Vida Rural.Fruit d’aquest treball n’ha sorgit una exposició itinerant, articu-lada en dotze grans plafons i ordenada en camps temàtics. La pàgina web Memòria Digital de Catalunya recull el fons en la seva totalitat.El catàleg conté tota la informació dels plafons de l’exposició i n’amplia els continguts. Els camps temàtics són el paisatge, els conreus, la ramaderia; l’home, la dona i la terra; el treball; les formes de vida; present i futur. A més, complementa l’exposició amb una introducció a càrrec del geògraf Joan Vilà-Valentí i l’aportació d’articles d’experts so-

bre temes diversos: Pagesia i paisatges del s. XXI, de Martí Boada; Els conreus a Catalunya, de Jordi Peix; Del ramader a la nevera... i tot això per un litre de llet?, de Meritxell Serret Alleu; L’escàs planter entre tanta herbota, de Joan Rendé Masdéu; La roda dels anys, les feines del camp i la llibertat i supervivència del pagès, d’Ignasi Aldomà Buixadé; L’agricul-tura, entre l’evolució i l’abandonament, de Pep Riera i Porta; Present i fu-tur: explotacions agràries preparades per canviar, de Francesc Reguant. Signa l’epíleg Jordi Llavina amb Literatura i camp.

MVR 13

UNA TRIAAusiàs MarchVersió de Josep PieraTast de clàssicsEditorial BarcinoMida: 18 x 12,5 cmPàgines: 101Preu: 14 euros

En el segon número de la nova col·lecció de l’Editori-al Barcino, Tast de Clàssics, Josep Piera presenta una antologia de l’obra poètica d’Ausiàs March, nascut a Gandia o València l’any 1400 i considerat el més gran po-eta d’aquell temps.Josep Piera agafa en aquest volum el relleu de Carles Duarte, que es va encarregar en l’anteri-or número d’adaptar la veu de Jordi de Sant Jordi. Poeta i narrador, Piera, que també és fill de Gandia, de-fineix March com un dels grans creadors de la literatura catalana i presenta la seva tria amb la voluntat de fer ar-ribar la veu de March al lector del s. XXI “propiciar una aproximació poètica a l’obra marquiana, actualitzant-ne el dir antic tot respectant el to i el ritme sentenciós dels seus contundents decasíl·labs.” “Lliri entre cards, sent que s’acosta l’hora/ en què la meua vida s’acaba;/i, com del tot m’ha fugit l’esperança, /en aquest món roman damnada l’ànima.”

EL MÓN AGRARI A LES TERRES DE PARLA CATALANACatàleg de l’exposició

Institut Ramon Muntaner, CCEPC, Fundació del Món Rural

Mida: 23 x 23,30 cm Pàgines: 155

Preu: 15 euros

14 MVR

PROGRAMA CULTURAL

Agenda Recull d’actesActesDels actes duts a terme en els darrers mesos, cal destacar que el MVR va col·laborar per tal que La cerimònia de la llum, de la cantant Lídia Pujol, es pogués representar en el monestir de Poblet.

En motiu de la XLI Festa de la Vere-ma de la Conca de Barberà, es va org-naitzar amb la DO Conca de Barberà la primera edició de vins&twitts, una experiència de tast de vins 2.0. La se-gona edició es va celebrar durant la Fira de Sant Martí, de Montblanc.

El ventall temàtic de les sales d’expo-sicions del Museu ha abastat diversos camps. L’editorial, amb la comme-moració dels cinquantè aniversari de Rafael Dalmau editor, i amb l’expo-sició Caritat, un llibre almoina, de Ja-cint Verdaguer. L’artístic, amb obra del pintor Miquel Ferrà i l’escultor Jaume Vallverdú a Terra i vida. El fotogràfic, amb el IV concurs del PNIN. I el di-vulgatiu, amb l’exposició El Carxe, territori de frontera que va contribuir a donar a conèixer aquesta regió de Múrcia on es parla el català.

L’ exposició i el catàleg El món agrari a les terres de parla catalana de l’Insti-tut Ramon Muntaner, la Coordinado-ra de Centres d’Estudis de Parla Ca-talana i la Fundació del Món Rural, mostra, gràcies a la important tasca de digitalització de fons fotogràfics, el sector agrari des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

La presentació del llibre-disc Una magrana d’astres, amb poemes de Carles Duarte musicats per Pere Vi-

lanova i amb il·lustracions de Sergi Solans, va comptar amb el recital del músic barceloní, que va captivar el públic assistent.

D’entre els llibres presentats cal des-tacar les memòries novel·lades de Rafel Nadal Quan érem feliços, la nova obra de Robert Saladrigas, L’estiu de la pluja, i la narració de la vida de Neus Català a Un cel de plom, de l’escriptora Carme Martí.

Per a la presentació del documental L’obra d’un gegant, sobre l’arquitectura de pedra seca a Mallorca, van venir des de les illes Balears el director, An-toni Mir, i el margener protagonista, Lluc Mir. En acabar la projecció es va celebrar un interessant debat.

Produccions pròpiesS’ha presentat també el segon lli-bre de la col·lecció MVR, Cròniques rurals, i dos audiovisuals: La força de la mà de l’home i Absències, de la fotògrafa Ivana Larrosa i la cineasta Ruth Somalo, amb poemes recitats per Joan Margarit i música de Ferran Martínez.

DIVENDRES 11 DE MAIG Projecció del documental Stefan Cools: l’artista a càrrec de Daniel Ferrer, director.

DIVENDRES 18 DE MAIGPresentació d’Un país que fa camí de David Pagès i Cassú.

DIjOUS 24 DE MAIGPresentació del poemari Vetlla de Jordi Llavina.

DIVENDRES 25 DE MAIGPresentació de les experiències del taller escolar Una musa molt poèti-ca. Un museu per llegir, que va fer Montse Bosch.

DIVENDRES 1 DE jUNYInauguració de l’exposició fotogràfi-ca Catalunya Visió amb obra de Ton Sirera i textos de Josep Vallverdú.

DIUMENGE 3 DE jUNYEntrega dels XXXIV Premis Baldiri Reixac a l’escola catalana.

DIVENDRES 8 DE jUNYPresentació de Memòries III: de la bonança a un repte nou (1993-2011) de Jordi Pujol.

DIjOUS 14 DE jUNYPresentació del poemari Neu/Or Negre de Jordi Carulla-Ruiz.

EXPOSICIONS TEMPORALS

Fins el 22 de maigSANTIAGO RUSIÑOL

LA CAMPANYA DE POBLET DE 1889

De l’1 de juny al 22 de juliolCATALUNYA VISIÓ

de Josep Vallverdú i Ton Sirera

MVR 15

Santiago RusiñolLa campanya de Poblet de 1889

27.1.2012 - 22.5.2012

Museu de la Vida RuralCarretera de Montblanc, 35

L’Espluga de Francolí977 87 05 76

www.museuvidarural.cat

Museu de la Vida Rural

Carretera de Montblanc, 3543440 l’Espluga de FrancolíConca de Barberà

www.museuvidarural.cat