La tarda del passat 20 de setembre,Francisco Javier Román es trobava alnúmero 18 del carrer Campet deCercs, a casa el seu germà. Allí vapatir una crisi d'ansietat i angoixa, ies va cridar al metge de guàrdia dela població. Aquest va intentaradministrar-li un calmant a en

Francisco Javier, però el noi estavamolt exaltat i fora de sí, i va mostrarcerta agressivitat. El metge, desbor-dat, va trucar al cos de mossos d'es-quadra, que va enviar dues patrullesd'agents al lloc dels fets (acompan-yat d'una ambulància, segons algu-na de les fonts consultades, que

d'altra banda són molt divergents iconfuses).Estant present la policia, i vist l'estatd'en Francisco Javier -quan tens unbrot psicòtic no et comportes racio-nal ni pacificament- van decidirreduïr-lo. Segons sembla quatre

agents l'haurien immobilitzatllançant-li un matalàs a sobre iencaixonant-lo amb el matalàsdamunt d'un llit. Al final d'aquellajornada, Francisco Javier moria al'Hospital Comarcal de SantBernabé. PPààg 7

II època Núm 14Novembre-Desembre 20032000 exemplars difusió gratuïtaMor al ser reduït pels mossos

2 Editorial de lapublicació i poe-sies Crònica de la VIMarcha-home-nate al maquisNotícies breus iactualitat localInvitación a salir adar un paseo fuerade la hermosa caver-na revolucionaria 4 i 9109

Expomobi-Berga explota

Ni presons ni reixes acabaran amb els nostres somnis. Llibertat per tots i totes!

El clot del Moro: frau i explotació

>> Article d�investigació entorn elsmossos d�esquadra: procedència, ante-cedents, actuacions etc.>> Graciós article sobre unade les actuacions dels agentscatalans.>> Article sobre la mort deFrancisco Javier en serreduït per la policiaautonòmica.>> Solidaritat amb el presen lluita Roberto B.CatrinoPàgines 5, 6, 7 i 8

Una vegada més ens tro-bem davant un nou casd�explotació laboral.Aquest cop l�empresa ésExpomobi Berga: salarisde miseria, contractacióil·legal, etcètera.Per desgràcia aquest ésel model d�actuació de lamajoria d�empreses. Peraixò us animem adenunciar qualsevolinjustícia laboral que usafecti.Des d�aquesta publica-ció denunciarem les

empreses explotadoresde la comarca animant alboicot i a l�autoorganit-zació obrera.Per l�emancipació delstreballdors i treballado-res! PPààg 4

Un cas molt similar al del JOU(vegeu el Pèsol Negre núm. 12),d�enriquiment personal a costade cursos subvencionats per laGeneralitat de Catalunya. Tanmateix, en aquesta històriahi tenim més varietat de por-queria: mafiosos, projectesturistics de gran envergadura,múltiples interessos econòmics,picabaralles morboses i un llargetcètera que no tenen res aenvejar a la màfia de Marbella.Però desenganyeu-vos, els pro-tagonistes d�aquesta històriasón tan reals com la vida matei-xa encara que la seva falta d�hu-manitat els faria encaixar mésen un film de sèrie B. PPààg 3

1> Josep Puertas2> Josep Bertobillo3> Joan VilellaVíctimes de larepressió franquista.Van ser torturats iassassinats per laguàrdia civil . Desd�aquesta portadavolem recordar-los.Ni oblidem ni perdo-nem!

Pesolets y pesoletes¡ya estamos aquí denuevo!Después de una larga espera, el Pèsol Negre vuel-ve a la calle y lo hace como siempre con orgullo yfuerza; hablando alto y claro; denunciando lainjustícia, inspirando alternativas; defensando ellibrepensamiento; en definitiva, luchando des dela anaquía y por la anarquía.Vivimos momentos extraños, esperpénticos. Apesar de su fracaso des del dia del estreno, esteaño siguen programando �las elecciones�, obraobsesivamente representada a lo largo del mundooccidental pese a la escasa asistencia de público. Las fuerzas de seguridad del Estado generan inse-guridad allí donde van; en Castellar del Vallèsdefienden grupos fascistas y agreden a vecinos, yen nuestra comarca sus intervenciones tienenresultados mortales (a parte de las habitualesprácticas a que nos tienen acostumbrados).Mientras, en las cárceles sigue muriendo gente,se sigue torturando, sigue habiendo masificacionde pres@s; siguen malviviendo enfermos en faseterminal; continua la dispersión de pres@s, queson separados de su entorno afectivo. Esto ymucho más pasa en las cárceles y fuera de susmuros los derechos fundamentales de los indivi-duos son sistematicamente aplastados por lamaquinária represora del estado al servicio delcapital. Nuestro compañero y amigo Roberto B.Catrino es prueva clara de ello -ahora nos lo hanalejado todavia más y se lo han llevado dePicassent (Valencia) a Huelva II-, como el de XoséTarrío, que ha pasado 16 años de su vida en lacarcel -11 de ellos incomunicado- i después decinco meses de libertad vuelve a estar detrás delos muros.Mientrastanto el Papa sigue repartiendo hostias ymensages estupidos anclados en el pasado másoscuro, los políticos siguen haciendo sus happe-nings, los explotadores explotando, los caciquesmanipulando y los dias van pasando y todo va demal en peor.A lo largo y ancho del mundo cada dia hay másalienados, ezquizofrénicos, deprimidos, oprimi-dos... y hasta la misma tierra llora, tan maltrata-da por el hombre -el más irracional de los anima-les- autopistas, autovias, trasvases, pantanos ypresas estan hiriendo su cuerpo antes tan bello.Los animales que antes eran libres ahora ven elmundo entre rejas o -ya muertos- des de la vitri-na de una carniceria.Y todo este mundo tan triste es nuestra fuerza, elmotor que nos lleva a luchar; porqué este no es elmundo que queremos ni para nosotros ni paranuestros hijos, y no estamos dispuestos a renun-ciar a nada, porque todo esta por hacer y todo esposible.Salud y anarquia!

Pesolets i pesoletes, ja sómaquí !!Després d�una llarga espe-ra, el Pèsol Negre torna al carrer i ho fa comsempre, amb orgull i força; parlant alt i clar;denunciant la injustícia; inspirant alternatives;defensant el lliurepensament; en definitiva,lluitant en l�anarquia per l�anarquia.

Vivim moments estranys, esperpèntics.Malgrat el seu fracàs des del dia de l�estrena,aquest any segueixen programant-se �les elec-cions�, obra obsessivament representadaarreu del món occidental tot i l�escassaassistència de públic. Els cossos de seguretat de l�Estat genereninseguretat allà on van; a Castellar del Vallèsdefensen grups feixistes i agradeixen elsveïns, i a la nostra comarca les seves interven-cions tenen conseqüències mortals (a part deles habituals pràctiques a què ens tenen acos-tumats). Mentrestant, a les presons segueixmorint gent; es segueix torturant; segueixhavent-hi massificació de pres@s; hi continuenmalvivint malalts en fase terminal; continua ladispersió de pres@s, que són separats del seuentorn afectiu. Això i molt més passa a les pre-sons i a fora dels seus murs; els drets fona-mentals de l�individu són sistemàticamentaixafats per la maquinària repressora del�Estat al servei del capital. El nostre companyi amic Roberto B. Catrino n�és un cas clar -araens l�han allunyat més encara i l�han dut dePicassent (València) a Huelva II-, com el d�enXosé Tarrío, que ha passat 16 anys de la sevavida a la presó -11 incomunicat- i després decinc mesos de llibertat hi torna a ser des del 8d�octubre.Mentrestant el Papa segueix repartint hòsties imissatges estúpids ancorats en el passat mésobscur, els polítics segueixen fent els seushappenings, els explotadors explotant, elscacics manipulant, i els dies van passant i totva de mal en pitjor. Al llarg i ample del món cada dia hi ha mésalienats, esquizofrènics, deprimits, oprimits�i fins i tot la mateixa terra plora, tan maltrac-tada per l�home -el més irracional dels ani-mals-; autopistes, autovies, transvasaments,pantans i preses estan llagant el seu cos abanstan bell. Els animals que abans eren lliures araveuen el món entre barrots o -ja morts- des dela vitrina d�una carnisseria.I tot aquest món tan àrid i trist és la nostraforça, el motor que ens fa lluitar; perquèaquest no és el món que volem, ni per nosal-tres ni pels nostres fills, i no estem disposatsa renunciar a res, que tot està per fer i tot éspossible.Salut i anarquia!

CatalàCastellano Amiga,com a prova d'amoret diré que sóc anarquista.Saps, aleshores,que encara que et posicerts copsen un pedestal,al marge de totesles circumstàncieset tractaré com a personaamb tot el que això implicai tindràs la certesaque no utilitzaré el gènereper justificar res,que el tracte que et donaréserà semblant al que espero rebre.No defugiréels meus defectesperò sapsque en el meusistema èticno hi cabenles arbitrarietats ni l'autoritarisme,que la recercade la felicitatindividual i col·lectivaés un dels motorsque em guien.Saps queper creure en la llibertatno desitjaré fer-terenegar de la tevai que no concebeixo l'amorsi no és com aquest actede plena llibertatque ha de ser.Només aixíté valor per mi.Saps tambéque per aquest amora la llibertatm'abominarà pensarque et puguis sentir encadenada,que facis resper obligació,i tindràs clarque tampoc resdel que puguifer per tuserà per mi un sacrificii, si bé séque l'amors'ha de treballarsi hi ha resque no desitgi fertampoc ho faré.Trobo importantque sàpiguesamb què pots comptari que entenguisque res hauré d'amagari que apreciola sinceritat.De tot plegatespero tinguis clarque si caminem plegatsdiscutirem,haurem de parlar,molt,però, si ens valem,segur,ens esperala felicitat.Sóc anarquista;tens una garantia.El Sargantanu

I recorda...>>Per posar-te en contacte amb el Pèsol Negreenvia�ns un correu electrònic a:pesolnegre@hotmail.com El Pèsol Negre és la revista del poble i la fem entretots, envia�ns articles, notícies poesies i allò quevulguis!Properament esperem poder tornar a oferir l�edito-rial també en llengua àrab.>>El Pèsol Negre es manifesta a través de l�edito-

rial. La resta d�articles i opinions són responsabili-tat dels seus autors>> Volem demanar disculpes a tots aquelles i aque-lles que ens han enviat articles i que no hem pogutpublicar o bé per falta d�espai (serán publicats ennúmeros següents) o perquè ens hem retrassat enl�edició d�aquest numero i han quedat desfassats(article sobre la patum). Us demanem comprensió ique seguiu enviant-nos les vostres col.laboracions.>> La premsa anaquista erradica la ignorància i lasubmissió al poder.

ls seguidors del Pesol Negreels serà familiar el titular; ide fet ens trobem en un cassimilar al que havíemdenunciat anteriorment en referènciaa El Jou (veure el Pesol Negre núm. 12agost-setembre-octubre de 2002). Allívéiem com hi havia qui s�aprofitava deles subvencions de l�escola-taller i alClot del Moro passa exactament elmateix.El 1991 es va obrir el Museu delTransport al Clot del Moro (Castellarde N�Hug), i el 26 de gener de 1995s�inaugurava l�Escola de Restauracióde Vehicles Antics de Transport deCatalunya (ERVAT), co-finançada perla Generalitat de Catalunya (DireccióGeneral d�Ocupació) i la UnióEuropea. La Fundació del Museu delTransport, així com l�escola-taller,està presidida pel senyor CarlesSalmerón i Bosch, que des que ha ocu-pat aquest càrrec s�està enriquint deforma vertiginosa i descarada.L�escola-taller, que podria ser de granutilitat i que té grans recursos (unanau immensa plena de cotxes anticsque seria un gran incentiu pels alum-nes, donacions, un finançamentimportant...), perd totes les sevespossibilitats degut a l�ús interessatque en fa el senyor Salmerón, davantla frustració dels alumnes. Aquests, jano fan ni classes teòriques i es passenel dia fent feines que no els aportencap coneixement però que suposenalguna rendibilitat per al Salmerón(lloguer de certs vehicles per a films oactes varis). En canvi, hi ha una nauplena de cotxes antics interessantís-sims esperant ser restaurats.Al senyor Salmerón se�l veu poc pelClot del Moro, i al seu fill tampocgaire �tot i que teòricament està al�escola-taller i cobra igual que elsque sí que compleixen-. Els alumnes,decebuts davant del panorama, moltsovint passen d�anar a les �classes�,és a dir, passen d�anar a treballar coma negres en benefici d�en Salmerón.Però, tot i així, cada setmana firmenconforme han assistit i, és clar, laGeneralitat paga els seus sous ínte-gres mentre que els alumnes cobrennomés el que els pertoca pels dies

treballats. La diferència, és clar, se laqueda el senyor Salmerón.Però a part d�aquests problemesinterns de l�Escola-taller, hi ha altresproblemes relacionats amb el Clot delMoro. Com tothom sap, hi ha un pro-jecte turístic per reconstruïr la partalta del traçat de l�antic ferrocarril devia estreta que unia Guardiola iCastellar de N�Hug, concretament desde l�estació de La Pobla-Apartadorfins al Clot del Moro (3,5 km). Totplegat suposa un pastís molt engres-cador i tothom en vol un bon tall. I ésque si aquest projecte no està encara

en marxa no és perquè no estigui aca-bat sinó perquè els interessats encarano s�han posat d�acord en la manerade repartir el pastís. El Salmerón envol un tall, l�alcalde socialista de LaPobla de Lillet un altre, i el semprepolèmic alcalde de Castellar de N�HugJosep Orriols i Coch el vol tot per ellal·legant que el negoci es troba en elseu terme municipal. Davant d�a-quests problemes entre els diferentsrapinyaires, la instal·lació tot i estarllesta no ha pogut entrar en funciona-ment encara.En quant al trio en discòrdia, de l�al-calde de La Pobla és de qui tenimmenys informació, però sembla optarper una postura menys extremista -repartició dels guanys-. En Salmerónés el típic vividor tan arrelat en la tra-dició hispana, i cal suposar que l�hancol·locat on és des de les altes esfe-res. No hem pogut saber molt de la

seva història, però ha publicat moltsllibres sobre el món dels ferrocarrilseditats per la Generalitat deCatalunya.I pel que fa al senyor Orriols, com tot-hom sap és un Torrente a la bergue-dana, un cacic de la vella escola, alcal-de de Castellar de N�Hug en nom deCiU. Entre d�altres se�l recorda per l�a-gressió a un dels professors de l�es-cola-taller, o per haver-se enfrontatals Mossos d�Esquadra (fet pel qualse�l va multar amb 1.080 euros, cominforma el Regió7 del 08/01/2003).En aquest ultim cas, tal com observael Regió7, elnostre perso-natge �desprésde dir que fariatancar la disco-teca, vacomençar a cri-dar contra elsagents fentservir expres-sions com «noserviu per ares» i «sou unsprincipiants».També va fercomparacionsdel cos de poli-cia autonòmicaamb la GuàrdiaCivil, a la qual va lloar dient que ells síque eren competents, i va acusar elsmossos presents en aquell momentd�haver-li dit borratxo. Finalment, elsagents van aconseguir que marxéscap a Berga, no sense abans recordar-los que tenia un arma i molts diners,segons s�especifica en la sentència.�Nosaltres només estariem d�acordamb el senyor Orriols quan diu queels Mossos són uns incompetents,encara que per altres raons. La con-ducta d�aquest personatge recorda lallarga dictadura en que aquestshomenets tenien tota mena d�impuni-tat per fer qualsevol cosa, la conductaprepotent del �vostè no sap amb quiparla�... . Per desgràcia això no hacanviat molt, però sí que les formessón ara més discretes i això ho hauriade saber el senyor Orriols. Ara tocaser més subtil, que la gent es creguiaquesta farsa democràtica segons laqual els polítics són els representants

del poble, del país, que de maneradesinteressada treballen en beneficidels seus conciutadans. Però el sen-yor Orriols no és capaç ni de guardarles aparençes. I això no fa gaire gràcia

a ningú, ni tan sols als empresarisberguedans que van pressionar pertal que abandonés la Conselleria deTurisme al Consell Comarcal delBerguedà (veure Regió7 del10/09/2003). Tot i així, no se l�haapartat del Consell Comarcal ja queha passat a ocupar la nova Conselleriade Petits Municipis. Cal tenir en comp-te que Turisme és una Conselleriaimportant al Berguedà ara que hem deviure tots del turisme; i sobretot perals grans empresaris de la comarcaque han posat alguna pela a l�HotelPark de Berga (a l�antiga caserna mili-tar). Per això podia ser molest unhome com Orriols. El PSC, grup majo-ritari de l�oposició del ConsellComarcal, també havia anunciat aprincipis d�agost que no prendria parten cap comissió on hi hagués Orriols.Això és el que hi ha i així els hi hemexplicat. Finalment, no volem acabaraquest article sense posar de mani-fest que d�entre els professors del�Escola-taller del Clot del Moro n�hiha que són bellíssimes persones, idedicar aquest article a tots els alum-nes que vivint en un lloc tan difícilcom el Berguedà veuen com l�avaríciade Salmerón i companyia està acabantamb la possibilitat d�adquirir unsconeixements que els serien moltprofitosos per al seu futur laboral. Ésmolt trist que en una comarca on nosaps ni on caure mort, les poquespossibilitats que tenim per desenvolu-par-nos, formar-nos i aconseguir unmodus vivendi acabin en res per culpade quatre cabrons� Sísif

El Clot del Moro: frau i explotacióCacics, mafiosos, alcohol i violència, com si es tractés d�una tercerapart de �Torrente� rodada a l�Alt Berguedà, la realitat torna a superarla ficció. Malversació de diners públics, foscos interesos econòmics ipolítics i personatges d�opereta presenten una realitat esperpèntica.A

�L�escola-taller, que podria ser degran utilitat i que té grans recur-sos perd totes les seves possibili-tats degut a l�ús interessat que enfa el senyor Salmerón, davant lafrustració dels alumnes.�

BAR MUSICALELCAURONDA MORETA 51,

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

DIGNIFIQUEN A BERGA L'1 DE MAIG:La jornada del Primer de Maig d'enguany, vatornar a ser digne a Berga. Ja feia anys queembrutida per la fira, ningú no aixecava la veuper recordar el significat d'aquesta diadaobrera. Degut en part per la manca real desindicats de classe a la ciutat i sobretot permanca de persones amb consciència prou res-ponsables per dur a terme uns actes com cal.Enguany, però, els llibertaris han celebrat ladiada de l'obrer i no la fira i han recordat a laciutat el contingut de l'1 de Maig. L'any passatja es van dur a terme alguns actes de difusió:penjada de pancartes, repartiment de fullsinformatius, etc. Tanmateix, els actes progra-mats aquest 1 de Maig per l'AssociacióColumna Terra i Llibertat i pel Centred'Estudis Josep Ester Borràs han estat real-ment aconseguits. Els actes es van fer a laplaça de les Fonts de la ciutat i es van iniciaramb un dinar popular, seguidament es va feruna xerrada sobre el moviment obrer alBerguedà i finalment els actes van concloureamb un concorregut i exitos concert a càrrecdel company Manolito i tota la colla que l'a-companyen i dels companys Luneros que vansorprendre tothom amb la seva actuació -inclòs les autoritats que passejaven per allà-.Cal felicitar tothom que va participar d'unamanera o altre en aquests actes i encoratjartothom perquè l'any que ve es repeteixi i esmillori si cal. Salut i anarquia!

ATENCIÓ PREGUNTA:La feina que desenvolupa, ha desenvolupat idesenvoluparà qualsevol alcalde de Berga potser valorada econòmicament amb un sou de3.626 euros (603.000 pts) al mes? Doncs és elsou del nostre batlle, que és el mateix quecobrava l'anterior -ara entenc perquè volenser alcaldes amb tantes ganes- (Regió 7:26/7/03). El sou se'l posen ells, ells fan depatronal, de "treballadors" i d'administracióclar, i s'adjudiquen el sou que consideren quees mereixen. Hauríem de fer igual la resta detreballadors. Si honestament creuen quemereixen aquest sou és que tenim il·luminatso pocavergonyes com a governants. Com vadir el poeta: "Si esto es vivir en serio preferi-mos hacer el indio". L'AGENDA LLIBERTÀRIA CANVIA DE CASA

Quinze anys ja d' AGENDA LLIBERTÀRIA i con-tinuem endavant, aquesta vegada amb uncanvi d'equip editorial. Des de l'AteneuLlibertari d'Igualada, prenem el relleu de latasca que ha portat a terme puntualment,durant aquests últims catorze anys, l'AteneuLlibertari del Poble Sec de Barcelona, que vapreparar i dissenyar aquest projecte autoges-tionari. Gràcies a la seva col·laboració, assu-mim des d'aquest moment l'edició i distribu-ció de l'Agenda, i us informem que ja està a lavostra disposició l'AGENDA LLIBERTÀRIA2004, que manté les seves característiquesprincipals: 240 pàgines amb dibuixos, foto-grafies, textos, calendaris, directoris i una llis-ta telefònica addicional. NOVA ADREÇA:Ateneu Llibertàri d'IgualadaAGENDA LLIBERTÀRIAPg. Verdaguer 122 - 08700 IGUALADATel. 93 805 41 91 -ContestadorApartat de Correus 486 - 08700 IGUALADAe-mail: foigualada@ya.com

<<notícies breus>>a degeneració de la raçahumana es fa cada copmés evident. Des depetits ja ens �mengen� elcap a tots/totes dient-nos que enun futur haurem de formar unafamília per seguir o entrar en lesregles del joc establertes per lasocietat (típic en les reunionsfamiliars quan et pregunten sitens novio/a). El problema resi-deix en què moltes persones s�a-junten de forma �obligada�: peraparentar, per estatus social, perno sentir-se sols/es, etc. Solenser persones insegures i ambpoca autoestima, sobretot (i dicsobretot) les persones del sexemasculí.

Les estadístiques en elnostre país (exceptuantel País Basc, Girona yLleida) del �Instituto dela mujer� (del ministeride l�interior) conten persi soles. Aquest any(dades de gener fins amaig) hi ha hagut untotal de 35 víctimesmortals a causa delsmalanomenats �mal-tractaments domès-tics�: 23 dones i 12homes. En el 2001 (elsanys anteriors al 2002les dades són de totl�any) van ser 45: 42dones i 3 homes i 50van ser les víctimes del2001: 43 dones i 7homes.Pel que fa al maltracta-ment psicològic i físic,les víctimes no són lesúniques que pateixen (sí les quemés pateixen), també repercu-teix sobre tot el nucli familiar iles persones més properes, enespecial els fills de la parella(per regla general la parella téfills). És a dir, el nombre de vícti-mes és més gran que no pas elnombre absolut de víctimes pres-ents a les estadístiques. És unveritable problema social.Doncs, per què quan hi ha unmort per ETA el govern forma uncarnestoltes al voltant de l�acon-teixement? No són víctimes lesdones que moren per maltracte-

ments?Una vegada més, els nostres�estimats� polítics donen crèditde que quan els interessa donenla cara. No us penseu que elsinteressen els morts d�ETA.En l�aspecte econòmic ja es veuper on van els trets. Per fer solu-cionar el problema tractat enaquest article, el govern destinauna quantitat mínima, mentre laque destina a guardaespatlles,policies, etc. per evitar les bom-bes y la por de viure angoixats,és enorme.

Us imagineu que totes les donesque pateixen maltractes tingues-sin un �guardaespatlles�? O queels militants del PP tinguin el seuassassí dins de casa? Mésempatía y menys parlar. Poseu-vos en el seu lloc (hem dirigeixoa les persones que omplen elsnostres informatius) quan hi haun mort per ETA, aquesta gentfan presència per poder alegarposteriorment actuacions anti-constitucionals i antidemocràti-ques com il.legalitzacions de par-tits polítics, aïllaments de presosdins les presons i fins i tot, tortu-res. Quants minuts ocupa la notí-

cia als telenotícies (si es quesurt)? no tant com la noticia deMiguel Àngel Blanco ni la caigudade les torres bessones, segur! Enla última notícia de una donamorta pel seu cònjuge, la víctimahavia denunciat a l�agressor 11vegades a la Guàrdia Civil permaltractaments. Un aplaudimentpels nostres salvadors, l�autoritatpolicial. Segur que estaven dis-trets buscant Bin Laden i per aixòno en van fer cas.La passivitat del govern davantuns problemes i la importànciaexagerada que li dóna a altres ésun indici (entre molts altres) queels �nostres� representantspolítics no s�enteren. Idoncs, per què tenimgoverns? Quan el pobleaprengui a pensar i actuar,ja no necessitarem aquestscircs anomenats Moncloa,Casa Reial, Casa Blanca,etc. La nostra revoluciósocial haurà arribat ambl�anarkia. Els problemes elssolucionarem nosaltres, jaque som els afectats. A lapolicia poc l�importa i algovern menys (són institu-cions massa corruptes iabstractes). Podem viuresense aquestes institu-cions si ens ho proposem.

Què esperàvem en 27 anysde transició democràtica?Mentrestant seguiremaguantant aquesta farsaanomenada democràcia,que en un grec molt anticsignifica �el govern delpoble� (segons Plató). Si ets donano aguantis ni la primera vegadaque et falti. No està amb tu peramor? Doncs primer que et res-pecti i després que t�estimi.Nota: M�he referit a les donesperquè estadísticament són lesmés afectades, però també hi hahomes maltractats. També va pervosaltres.¡Amor Lliure! Sense dependènciaemocional ni social. ¡Visca l�anar-quia! El poble és el que mana, jaho sabreu! Miqueló

Violència domèstica? repressió?L

a raó d�aquest article ésdonar a conèixer leslamentables condicionsde treball que ofereix lafranquícia de mobles expomobisituada a la avinguda del canalindustrial de Berga. Tenim el casd�un treballador que després deser explotat durant un mes peraquesta marca va decidir expli-car-nos la situació: Treballavadurant 9 hores al dia. De nou delmatí a una del migdia i de tres del

migdia a les vuit del vespre. Vahaver d�anar a treballar dos capsde setmana i quina va ser la sor-presa quan a finals de mes elgerent li dona un bitllet de 500euros i a correr. Cal dir que el noino tenia contracte ni estava ase-gurat. Però tots coneixem la reali-tat de les empreses berguedanesi les condicions que ofereixen.Des d�aqui vull fer una crida a totsaquells treballadors o extreballa-dors que se sentin o s�hagin sen-

tit explotats en algún momentperquè escriguin denunciantl�empresa i perquè lluitin per laseva dignitat. Vull aprofitaraquest espai perquè davant elstractes que dona aquesta empre-sa als seus treballaors no ensquedem quiets. Deixem de com-prar els productes d�aquestafirma. Boicot a expomobil Berga!Prou explotació laboral! Visca l�a-narquia! Un Punki

Expomobi explotaL

5prou repressio! prou repressio! prou repressio!

uatre dies de tre-ball y pràctica-ment un soudoblat respecte ala resta de ciuta-dans �normals�, és a dir laclasse que anomenem preca-riat. Aquest és l�es-queix que fa que una perso-na es vengui l�ànima, espengi una placa al pit i unaarma a la cintura.Queda lluny ara el debat quetenien amb la guàrdia civil,per saber com es ferien lestransferències de competèn-cies, quants guàrdies civilspodrien entrar i amb quinescondicions. Només enels sis darrers mesos,Convergència a augmentatels dispositius en 291 i haobert dos comisaries. Ara totés una qüestió de formes.De fet, aquella farsa quemostrava una distanciainsalvable entre la guàrdiacivil i el mossos d�escuadrano ha sigut més que un gro-tesc episodi de promoció enclau militarista, veient que eldirector d�aquest cos, tansuposadament democràtic icatalà, ja era policia nacionala principis del setanta � i quecadascú tregui les seves prò-pies conclusions.Primeres actuacions enl�àmbit socialLa seva primera intervencióen l�àmbit de la dissidènciapolítica va ser durant la vagageneral del 20-J, en la qualvaren detenir un seguit dejoves que estan encara en lacorda fluixa amb un fort riscd�entrar a la presó. Aquellava ser una de les primeresintervencions del mossoscom a brigada político-social.Els mossos d�escuadratenen, rera la desmesuradapublicitat que se�ls hi fa desdel mitjan de comunicació,un passat curt, però ja bennegre. En l�àmbit repressiu,ja han assolit la repressió dela dissidència política en unnivell que no té res a envejara l�assolit per la policíanacional. Ja van cometre elseu gran error a Torà. Primerefectuant un autèntic assaltmilitar a un poble tranquilque encara no s�ha refet d�a-questa experiència: varenentrar al poble fortament

armats, encaputxats, ambuna actitud prepotent i hos-til, tractant a tot el poblecom si fossin sospitosos deno se sap encara ben bé què.Els registres es van fer deforma il·legal. Després, apli-cant la tortura psicològica(sempre queda millor en un

cos tan democràtic, no dei-xar marques) tan desmesu-radament que varen acabarenviant a un adolescent a laUCI al Pavelló PsiquiàtricPenitenciari (el noi ésingressat per una crisi d�an-sietat amb taquicàrdia), enun tètric concert orquestratpel jutge totpoderós BaltasarGarzón. Davant d�aquestfets, tan greus per a la imat-ge pública d�uncos tan democràtici tan català, esvaren posicionar afavor de la llibertatdel presos de Toràquinze ajunta-ments (entre ellsels de Lleida iSallent) i un con-sell comarcal. Aquesta tortu-ra blanca, tal i com ho varenvenir a explicar els joves deTorà a Berga, es va dur aterme de la següent manera:primer detenen l�individumés tímid del grup quetenen al punt de mira.Després el claven en una

sala buida, l�intimiden dientque no en sortirà mai; no hiha rellotges i no el deixendormir ni anar a pixar durantdotze, catorze i setze hores,amb la intenció de degradarla persona i desmoralitzar-lacompletament. Entretant, livan administrar �suposada-

ment a través del menjar-una dosi molt considerabled�anfetamínics, i un cop enaquest estat, fan un salt qua-litatiu en les amenaces:tothom hi pot passar, �lamare viu aquí i va allà�, �lacompanya estava molt macaoi aquest matí -potser lifarem un favor�, i els amicssobretot. Però aquest copse�ls hi va anar la �mà�, com

dirien en altres temps.Durant els registresil·legals, un familiar vapoder veure el Jordi; estavadesnutrit, exhaust i amb elrostre ple de morats.Mentre tot això succeïa a lesclavegueres de la generali-

tat, els familiar eren tractatsde la pitjor manera. Se�ls diuque el nens són a Barcelonai a Madrid, fent-los viatjarper res a aquestes dues ciu-tats. S�ha de dir que de lesacusacions que varen pre-sentar per a detenir i tortu-rar aquest joves, entre les

que figura la de l�infal·lible�terrorisme�, només hanquedat en peu dues,menors; i la única prova quetenen és la declaració sotatortura del noi ingressat. Nohan trobat material, niexplosius, ni cap documentque permeti fer cap relacióamb cap suposada �bandaarmada� o �grup terrorista�.Però els mitjans calents coma rates, i l�ajuntamentde Berga té la barra -enmig de tot aquestclima social- de convi-dar el Pomés (antic res-ponsable polític delsMossos) al balcó dedijous per als salts dePatum. Vergonya per anosaltres.També haurem de recordarl�episodi de Manresa. A unjove manresà, molt relacio-nat amb els movimentssocials dissidents, l�acusende la col·locació de dos arte-factes explosius. El varendetenir en un control rutina-

ri i com que duia al maleterdos bombones de càmpinggas (el noi és excursionista,les bombones eren buides idestinades a l�abocador) ipetards (forma part delmaterial pirotècnic delsDiables, agrupació de la queel jove forma part), decidei-xen acusar-lo de la col·loca-ció d�artefactes explosius. Elfet realment sorprenent enaquest cas, és que la prime-ra vegada que se sent a par-lar d�artefactes explosius aManresa és molts mesosdesprés quan a la radio i a lapremsa local es parla de copi volta d�uns artefactes quees varen col·locar tempsençà, que no varen explosio-nar i de sobte s�anuncia queels mossos estan buscantalgú per aquests fets.L�ordre de successió delsfets fa pudor, però és clar, lapremsa calla i així doncsaquí ningú diu res. Aquestahistòria de Manresa encaraportarà cua, perquè aquestanova pàgina fosca dels mos-sos d�esquadra tot justacaba de començar.Però aquestes només són lesmisèries del mossos en l�àm-bit de l�actuació política isocial. En l�àmbit de la for-mació del cos, tenen tambéun historial deplorable i moltsospitós. Treure a la llum lesseves misèries és el millordels arguments.Obscura genealogia delsmossos d�esquadraL�orígen dels mossos ja ésben fosc. El primer embriódels mossos van ser �elsSetze�, el grup de vigilànciay seguretat personal d�enJordi Pujol. Aquests guar-daespatlles es varen integrarposteriorment als Mossos obé en el alts càrrecs del�Administració Catalana.Aquests angelets són:- Joaquim González, delsSetze, excap de seguretatciutadana, actualment �capde seguretat� del Port deBarcelona - Ramon Perona, també delsSetze, actualment cap deseguretat de Jocs i Apostesde la Generalitat (recordemel �cas casino� que implicavaa CIU i que mai va sortir a lallum...) Actualment, la brigada d�in-

Que venen els mossos!Les darreres actuacions a Torà i a Manresa han tornat a posar de relleuque el tòpic �la policia tortura i assassina� no està gens lluny de la rea-litat. I com no, vagin vestits de marró, verd o blau estan fets de lamateixa pasta, defensen els mateixos interessos i actuen de la matei-xa manera. Ens ocupem en aquest article dels mossos d�esquadra,doncs són els cossos repressius que ens ha tocat patir a nosaltres i

per desgràcia ja portem moltíssimes pàgines omplertes sobre injustí-cies i abusos. Describim algunes de les seves últimes brillants actua-cions, fem un anàlisi de la seva geneologia, posem de manifest algunsprecedents rellevants etc.. en definitiva: un article d�investigació queens descobreix la realitat que s�amaga darrera aquests guardians del�ordre.Q

�En l�àmbit repressiu, ja han assolit larepressió de la dissidència política en unnivell al qual la policia nacional no té res aenvejar.�

6prou repressio! prou repressio! prou repressio!formació dels Mossos la diri-geix Joan Carles Molinero,inspector en cap de laBrigada. Els seus superiorssón Emili Quevedo, cap de laDivisió de PlanificacióEstratègica i Joan Unió,màxim responsable delsMossos. Amb pràctiques ale-gals en l�àmbit jurídic (perfalta de competència) i pràc-tiques repressives il·legals,la Brigada d�Informació i laBrigada Mòbil són les enca-rregades del control de ladissidència, especialmentdel moviment independen-tista i dels moviments alter-natius. També treballen eltema de les sectes, narcotrà-fic, proxenetes, grups mafio-sos i extrema dreta. (Undetall important: el subgrupde la brigada consta de 12agents dedicats a la infiltra-ció i pagament a confidents).Per altra banda, el grup d�in-tel·ligència (5 capullos) esdediquen a l�anàlisi, recopi-lació i elaboració d�arxius (Ésa dir, que es dediquen a lle-gir articles com aquest).El seu cap és un molt bonjan: responsable de mossos iamb la posició més elevadadintre del seu escalafó ésJoan Unió, que va ingressaren el �Cuerpo Nacional dePolicia� al 1972 (doncs, l�a-mic es va fer dels grisos enplena arribada de la demo-cràcia!). Unió va se proces-sat, jutjat i absolt (5 vots afavor, 4 en contra en el juratpopular) al maig del 2002per delicte d�ocultació dedocuments públics� en rela-ció amb la desaparició,retràs i dilació en la entregad�un atestat d�una denúnciacontra el regidor de Blanesdel PSC Joan Conarsé per

desobediència, amenaça icoaccions.Per altra banda, tenen�Convenios educativos� ambla DEA i el FBI, amb elMossad (serveis secretsisraelians) i MB el SpecialEnside Komano alemany.Altres cursos de especialit-zació ELS realitzen a les aca-dèmies de la Guardia Civil yla Policia Nacional. Mossad ialemanys són els preferitsper la instrucció, és a dir, per�modernitzar� el materialrepressiu, etc.La formació policial internala supervisa el director gene-ral de l�Escola de Policia deMollet, Amadeu Recasens,que fou assessor del �GALós�i ministre de l�Interior, RafaelVERA. Recasens dirigeix amés la tesi doctoral d�Unió ala Universitat de Barcelona.Alguns precedents interes-sants a conèi-xerAlguns prece-dents foscosdels mossos enla seva curtacarrera versl�indignitat jasón ben inte-ressants:1.-Amnistia Internacional vadenunciar als Mossos peltracte dispensat als immi-grants s Aitona (LLeida, reco-llida de fruita) al informe de1999.2.-L�Ex-responsable del�Escola de Mollet assumeixamb naturalitat que treba-llen amb 5 o 6 infiltrats en el�moviment okupa�

3.-Durant la mani antigloba-lització del 24-J a Barcelona,un mosso d�esquadra (derigorós paisà) és ferit al�ull�els mossos encara notenen competències aBarna� 4.- Micro il·legal descobert ala casa okupada de Girona(qüestió que es dirimeix alsjutjats!)5.- Robert Antoine Guitart,turista francés, es mort acausa de �trets accidentals �(fin un total de deu!!) delsMossos amb el que es con-verteix en la primera víctimamortal dels MossosGirona, el petit laboratorirepressiuS�ha de remarcar que Gironaes actualment el laboratoride la repressió que vindrà.Les comarques gironines

son la prova pilot del desple-gament dels Mossos aCatalunya: allà es on per pri-mer cop varen assumir ple-nes competències, inclosa la�seguretat ciutadana�. Elcontrol social i atac a la dis-sidència es varen intensificarnotablement: micros acases, muntatges, segui-ments personalitzats i ensa-ñamient contra activistessocials, amb amenaces per-sonals, asetjament personal

(saludant per el carrer ambel seus noms....) Diversesdenuncies per tortures estramiten als jutjats.Els mossos al món del nar-cotràficFinalment, la relació de mos-sos amb el món del narco-tràfic es ben interessant. Perexemple, el principal èxit�antidroga� dels mossos ésun muntatge policial ambtres confidents: el jutjatnúmero 2 de Figueres vanotificar l�agost del any pas-sat l�auto de processamentde 15 agents dels Mossosper la comissió, entre d�al-tres, de delictes contra lasalut pública, manipulacióde documents oficials, tortu-res i detenció il·legal. En elmateix auto s�imputa alspolicies l�organització d�unmínim de quatre operacionsde tràfic de droga entre l�oc-tubre de 2000 i el generde 2001, entre els qualsestà l��alijo� més gran dedrogues de disseny deco-missat pels Mossos. ElDepartament d�Interior jaha abonat els 90.000euros de fiança sol·lici-tats pel jutge als Mossos ila Generalitat s�encarregade la defensa. El confidentManuel Venteo va ser �pre-miat� amb 1.000 de les20.000 pastilles d�èxtasisdecomissades a Lloret.La por com a eina de con-trolTot plegat, la gent ja intueixallò que està succeint quanafirma que preferia la guàr-dia civil als mossos d�esqua-dra, comentari ja freqüent

en els carrers de Berga. Elsmossos són agressius, pre-potents i duen francamentmalament la seva relacióamb la cocaïna, tal i com vaconfessar, off the record,una sanitària de la creu rojadurant les festes de Patum.Els mossos són joves i inex-perts, són, per plagiar elpresident del parlament deCatalunya Joan Rigol: unamena d�animals, especial-ment cruels �podríem afegir-hi-.Tot això ja els hi va bé, en elfons. A ells els hi interessadonar una imatge mítica dela seva bestiesa i brutalitat.Són nous, incompetents iinexperimentats, i totaaquesta mala fama serà,d�alguna manera, l�únicamanera de fer-se respectarmínimament. Ells viuen en elfons del nostre mite. Són elsnostres fantasmes que elsfan forts. Aquest fet, denun-ciat per alguns colectiusantirepressius, apunta queles seves actaucions en l�am-bit social volen cultivaraquesta por. Les detencionssón calculades amb moltaprecisió per cultivar la por:no surten a la llum, als mit-jans, però cauen sobre totsels col·lectius en lluita comun gerro d�aigua freda. Totapolicia quan comença voldemostrar-se d�allò que sóncapaços de fer a nivellrepressiu. Aquesta policia,tan democràtica i tan catala-na, tampoc es una excepció:viuen, com totes les altresbasant-se en la lògica de lapor.I és a qui viu del terror quecal anomenar terrorista. G.

�Amnistia Internacional va denunciar alsMossos por el tracte dispensat als immi-grants s Aitona (LLeida, recollida de fruita)al informe de 1999.�

Què �listos� són els mossos!partir d�aquest númerodel Pèsol Negre iniciemuna nova secció, unasecció amb una micade cachondeiu, queaquests anarquistes són moltserius. Aquest nou espai aniràexplicant en els següents núme-ros històries surrealistes peròverídiques dels nostres estimatsagents, els mossos d�esquadra.

Tot i que tenim històries a puntapala, per fer més amè aquestespai us demanaríem la vostracol·laboració, enviant-nos lesvostres històries sobre els mos-sos a l�adreça electrònica d�a-questa revista pesolnegre@hot-mail.com en la qual podreu par-ticipar tots els lectors, potser alfinal sortejarem alguna cosa itot.

Perquè us feu una idea de comva, aquí ve la primera història:Bar de carretera qualsevol, uncamioner està sopant a la barra iper veure demana vi, al costatseu hi ha els geiperman o mos-sos d�esquadra, que se�l miren.El camioner acaba de sopar ise�n va cap al seu camió, abansd�entrar a la cabina el mossosl�aturen i li diuen que bufi, que livan a fer un control d�alcoholè-mia. El camioner es nega a fer-loi eximeix que en aquell instantse�n va a la llitera del seu camióa dormir, per tant és absurd ferel control.Els mossos parlen entre ells idiuen: a aquest tio l�hem d�em-paperar com sigui.

Tot seguit, comencen a revisar elcamió com esperitats, fins quede sobte tatxán! per fi ho tenen,han trobat una infracció.S�acosten al camioner i li diuen:-L�hem de multar perquè la rodade canvi no està en condicions,ja que no té gravat i es ben llisa.El camioner s�acosta a la rodatreu la funda que portava laroda, toca amb la punta dels ditsel gravat del pneumàtic, i sensedir�ls-hi res més, puja a la cabinai se�n va a dormir. Un sempre pensa que l�estupide-sa dels mossos no té límits, peròes que tant. Tenim moltes méshistòries per explicar, tot i aixíesperem la vostra col·laboració El iluso

A part de garrotades els mossos també poden repartir rialles i és que algunes de les seves peripècies són d�allò més gracioses, vegem-ho:A

7Mor en ser reduït pels mossosEl passat 20 de setembre Francisco javier R. R. veí de Badia del Vallèsmorí a Cercs a causa d�una parada cardiovascular després de l�actua- ció dels mossos d�esquadra que el van reduïr amb un matalàs.

ovint fem coses deles que després ensarrepentim. Bé,alguns potser no sen 'a r repente ixen ,però tots la caguem devegades; deien els grisosque a vegades se'ls hi anavauna mica la mà. Alsmossos, que sónels nous grisos,

t a m b éels hi passade tant entant (i moltsovint, tot s'hade dir).La tarda del passat 20 desetembre, Francisco JavierRomán es trobava al núme-ro 18 del carrer Campet deCercs, a casa el seu germà.Allí va patir una crisi d'an-sietat i angoixa, i es va cri-dar al metge de guàrdia dela població. Aquest va inten-tar administrar-li un calmanta en Francisco Javier, però elnoi estava molt exaltat i forade sí, i va mostrar certaagressivitat. El metge, des-bordat, va trucar al cos demossos d'esquadra, que vaenviar dues patrulles d'a-gents al lloc dels fets (acom-panyat d'una ambulància,segons alguna de les fontsconsultades, que d'altrabanda són molt divergents iconfuses).Estant present la policia, ivist l'estat d'en FranciscoJavier -quan tens un brotpsicòtic no et comportesracional ni pacificament-van decidir reduïr-lo. Segonssembla quatre agents l'hau-rien immobilitzat llançant-liun matalàs a sobre i encai-xonant-lo amb el matalàsdamunt d'un llit. Al final d'a-quella jornada, FranciscoJavier moria a l'HospitalComarcal de Sant Bernabé.Francisco Javier RománRomán, de 44 anys d'edat,va morir -segons la doctoraforense del jutjat de Berga,

que investiga el cas- per unvessament cerebral provo-cat per un estat de tensiómolt elevat i no per asfixiacom en algun moment es vaapuntar. Sigui com sigui, laqüestió segueix sentsaber la causa del'asfixia -aradescartada- odel ves-s a m e n tcelebral.I enaquesta

q ü e s t i óels mos-sos d'esqua-dra molt pro-bablement hijuguen unpaper moltimportant. Elsmossos vanreduïr violen-tament aFrancisco Javier ies vulgui o no,això està estreta-ment relacionat amb lamort d'aquesta persona. Arales responsabilitats legalsles determinarà el jutge,però això no té perquècorrespondre's amb la rea-litat. En tot cas i comapuntava Regió 7"el que quedaclar és queFrancisco Javierva tenir una atu-rada cardiores-piratòria pocdesprés que elsMossos l'im-mobilitzessinamb el mata-làs."F r a n c i s c oJavier vapatir unaparada respira-tòria; sem-bla que esva aconseguir reani-mar-lo al cap de 15minuts d'intents ique posteriormentva ser traslladat ambambulància a l'hos-

pital Sant Bernabé de Berga.Però al arribar ja no teniaritme cardíac, allà es vaintentar amb èxit recuperar-lo però finalment va morirde mort cerebral. Comdéiem, hi ha diferentsversions que enspermeten esbos-sar mínima-

ment lah i s tò r i a ,tot i quehi ha pas-s a t g e s

que no quedin clars. Peròsigui com sigui, el momentde la intervenció dels mos-sos és el moment crucial pera l'adveniment de la sortfatal d'en Francisco Javier.Partint del e s

dades aportades per lapremsa burgesa i de la sin-tesis dels fets feta en aquestarticle que cadascú en tre-gui le seves pròpies conclu-sions. Nosaltres ho tenimben clar i més coneixentcom actuen personesamb oficis moltconcretsSísif

Sprou repressio! prou repressio! prou repressio!

68Prou disperssió! Roberto B. Catrino et volem a Catalunya!Els que ja coneixeu aquesta revista ja sabreu qui és en Roberto. Aquestpres natural de Berga porta 14 anys a la presó i actualment se li negael dret a complir condemna prop dels seus. Ha passat per totes lespresons de l�estat i els seus trasllats són més que freqüents.Actualment es troba al Centre d�Extermini de Huelva (Carretera de laRibera 21610). I és que en Roberto és un pres rebel, que no es sotmetdavant de tanta injusticia: Reivindica els seus drets i una de les raons

dels seus constants trasllats són les accions que protagonitza exigintdignitat. Aquí presentem un seguit d�escrits seus, així com un poemaque ens ha escrit per nosaltres i que no volem deixar de publicar.Roberto estem amb tu! Ni FIES ni dispersió ni malalts a la presó! A terraels murs de les presons!

SRES DE LA DIRECCIÓN GENE-RAL DE INSTITUCIONES PENI-TENCIARIAS DE CATALUNYAYo, Roberto B. Catrino López,interno en el C.P. de Mallorca, anteustedes presento este escrito ycomo mejor proceda:DIGONo voy a referirles todo mi expe-diente, dado que ustedes ya loconocen, ya que tanto mis aboga-dos como mi familia, como miscompañeros, se lo han expuesto100 veces con la intención depedir mi traslado a mi tierra.Es claro que al expulsarme uste-des de ella, el 7 - 2 - 2001, no sólovulneraron un derecho, sinovarios, al ignorar entre ellos minacionalidad catalana. ¿Díganme,se acuerdan ustedes de mi familiaen Berga a la hora de recaudarimpuestos?, apuesto a que sí. Miexpulsión no fue debida más que

al miedo, por su parte, de queunos cuantos presos y colectivosen la calle estaban sacando a laluz los trapos sucios, entre ellos,tráfico de drogas (Ponent), muer-tes, palizas, etc... Está claro que es esta la únicarazón de que no quieran ustedesmi vuelta, la cual es un derechoamparado en la Constitución. Masdesde aquí les vengo a decir queno me han vencido sino, no hanhecho más que reafirmar mi pos-tura ante sus abusos de poder.Puede que no sea trasladado a mitierra, pero no duden ustedes quedentro y fuera de prisión estaré enla lucha, la cual es justa, por losderechos de los presos y el fin delas torturas y abusos.Y no dudo que más bien cerca quetarde venceremos y ustedes y sumodelo de represión, digno delsiglo XVI, verán desmoronado sucastillo hecho a base de engaños,muertes y torturas.Ya saben ustedes que soy de

Catalunya, y sin embargo siguennegando los hechos.Sería más honrado que expresa-ran ustedes el miedo a mi regreso,así como al de mis compañerosAnarquistas, a los cuales desde laGeneralitat y las fuerzas policialesse persigue, acusa y encarcela,sólo, por haberse atrevido a levan-tar las voces contra la mentira y latortura. Disfruten ustedes de sussillas, las cuales no van a durartoda una vida, y de las cuales elmismo pueblo que les votó lesexpulsará.Mientras yo esté donde esté, siem-pre podré considerarme un hom-bre y un ser humano, por el fin delas injusticias, la abolición del FIESy el cese de torturas, excarcela-ción presos enfermos YA.Desde mi celda y con el puño de laresistencia en ALTO.

Roberto B. Catrino López en Mallorca a 20 de abril del 2003

Poema des del FIESA pesar de la negra noche, que envuelve mi celda de soledad.A pesar de cualquier clase de tortura,a pesar de no ver más que odio y falsedad.No tengo odio ni asco, hacia nada.Podéis preguntar ¿qué me sucede entonces?¿Cómo me libro de mi asco?Fue mi fuerza la que me dio alas,alas para encontrar manantiales,dentro de la soledad.Sí, hube de remontarme,hasta lo más alto, para encontrar,la fuente del ánimo y la constancia.Y hay una vida de la que beber,sin tener que temer nada de la chusma,que desea imponer sus sucias leyes.Tantas veces vacía uno la copa para volverla a llenar,como tantas veces resiste unoa la triste soledad.¿Por qué?Porqué sé que ahí afuera,espera un verano breve, cálido y felizy ese fuego arde en mi interior.Las cicatrices que lleva mi cuerpo,las marcas de la esposasy tantas y tantas horas solo,en una soledad espantosa.No han hecho más que enlurecer,mi voluntad,y mientras haya quien sufra,para que otro tenga más,mientras uno sólo carezca,

de pan y de libertad, seguiré buscando la manera de actuar,porqué encerraron mi cuerpo,pero mi alma jamás.Roberto B. Catrino López

Manifest

Fa aproximadament un mes queel ROBERTO B. CATRINO LÓPEZva ser traslladat (per enèssimavegada), de la presó de Picassenta la presó de Huelva II; i ja són39 les vegades que l'han disper-sat desde que es troba a lapresó, ara fa 14 anys! Arrel d'una resolució de laDirección General deInstituciones Penitenciarias(DGIIPP) del 9 de Maig del 2003en la que recomanava el seu pasa 1a fase del 1r Grau (Art. 91.2RP equivalent a un règim de noaïllament en 1r Grau), el ROBER-TO havia sol·licitat el trasllat a lapresó de Jaen per tal de recupe-rar el 2n Grau penitenciàri i, així,poder tornar a Catalunya -la sevaterra natal-, a complir la resta decondemna que li queda. Recordem que degut a la sevainclusió en el règim AL·LEGALF.I.E.S. 1 (Control Directo), laInstitució Penitenciària Catalanarebutja la seva tornada a unapresó d'aquesta comunitat autò-noma vulnerant així allò legal-ment establert en quant al llocde compliment de la pena: Les

persones preses han de complirla condemna en una presó lomés propera al seu llòc d'orígen,de residència i al seu entornsocial i afectiu (Arts. 25 CE,1/12.1 i 63 LOGP i 9 i 116.3 RP). Doncs bé, al·legant una resolu-ció de data 27 de maig del 2003(menys de vint dies després de laprimera la qual no ens ha estatnotificada), en la que argumentaque la presó de Jaen ha tancat elseu departament de règim tan-cat, aquesta institució va enviaral ROBERTO a la presó deValència la qual el va seguir man-tenint en aïllament. Ara, per últim, l'han tornat a can-viar de presó allunyant-lo encaramés de Catalunya o, com diu ellmateix, "han llençat la clau". Valla pena destacar, però, que aHuelva es troba amb el CLAUDIOLAVAZZA i el GILBERT GHISLAIN(dos coneguts companys empre-sonats i represaliats pel sistemapenitenciari de l'estat espanyol). Volen allunyuar el ROBERTO dela seva terra i de la seva gentperò no ho aconseguiran! Desde

el grup de suport al ROBERTOfem una crida a la solidaritat i usanimem a enviar les vostresmostres de solidaritat a: -ROBERTO B. CATRINO LÓPEZ C.P. HUELVA II C/ La Ribera s/n (M-16) Codi Postal 21610 - HUELVA També us animem a enviar car-tes/Fax... de protesta per lainjustícia que aquest sistemapenitenciari està portant a termeamb el ROBERTO a: -DGIIPP C/ Alcalá nº 40 C.P. 28080 - Madrid -DGSPiR C/Aragó 322 C.P. 08080 Karcelona NI F.I.E.S. NI DISPERSIÓ NIMALALTS A LA PRESÓ!! LLIBER-TAT PRESES/OS MÉS DE VINTANYS!!

Desde Karcelona: Grup de suport alRoberto B. Catrino Lopez i a les perso-nes preses en lluïta.

Comunicat sobre en Roberto B. Catrino

prou repressio! prou repressio! prou repressio!

Enguany la marxava començar el 5de juliol amb elFacerias Rock a LaLlagosta que va contar ambl'actuació de tres grups -destacant els berguedansKolumna Metralla-, moltsoroll i unes cent personesassistents. L'endemà aCaldes de Montbui més devint persones participavenal dinar, el videofòrum i en

l'animada tertúlia posteriorque va comptar ambl'Eduard Pons i Prades i quees va allargar més de quatrehores. L'11 de juliol aBadalona foren també mésde vint persones les que vanparticipar a la xerradaentorn el grup anarquistaLos Maños a càrrec de lacompanya Dolors Marín. Eldia 16 a Barcelona, van sercinquanta les persones queassistiren a la xerrada de

Pons i Prades en la quetambé va participar enFloreal Barberà -guia de laxarxa Ponzan-. A la xerradaque el company Pons iPrades va donar a Granollersforen vint les persones queassistiren, tot participant demanera molt animada. ASallent després de la projec-ció de Guerrilleros vampoder veure el gran treballque els companys d'aquesta

població van fer tot cons-truint i col·locant un plafóen record dels germansGuitó assassinats per laGuàrdia Civil. A Vilada unasetmana més tard tornàvema homenatjar a en Puertas,Vilella i Bertobillo tot pintantun mural a prop d'on forenvilment assassinats per laGuàrdia Civil. A la capitalberguedana es va fer unmural, pels mateixos gene-rosos artistes que pintaren

el de Vilada, aquesta vegadaen record de l'heroi anar-quista berguedà Ramon VilaCapdevila. La nit bergueda-na fou una gran festa grà-cies a l'actuació dels amicsde l'Orquesta de Guerrilla,d'en Moi Rojo, KolumnaMetralla i el companyManolito. El concert va sortirrodó, amb molta participa-ció i diversió. L'endemà totsuperant la ressaca vamacompanyar, a prop de cin-quanta persones, al com-pany Quevedo pels Canal deSant Miquel i la base guerri-llera de Santa Eugínia. Lasetmana a següent aManresa es feia un passi devídeo i a Barcelona es va tor-nar a recordar l'assassinatd'en Facerias amb la presen-cia de dos "secretes" pocconvincents en la sevasecreta tasca. La valoraciódels actes és molt bona iesperem que l'any que vesiguem més les persones icol·lectius que ens ajuntemper recordar, reflexionar,homenatjar i continuar elsqui van lluitar tant valenta-ment per la llibertat.Anunciem ja, que per la pro-pera marxa-homenatge, lafarem molt més grossa. Demoment però, cal recordarque la propera cita és alcementiri de Sant Celoni eldia 5 de gener a les 11 delmatí. Fins aleshores: Salut ianarquia! ´ Joni & Pep i tu

N9

LA NIT BERGUEDANA: ESTAT POLICÍACDurant el passat mes de setembre, les nits de dissabte elscarrers de la nostra ciutat han estat ocupats literalment pelsmossos d'esquadra. Varies desenes de mossos d'esquadra,havent instal·lat una mena de "furgones" en diferents puntsdels nostres carrers, s'han estat passejant i en alguns casosintimidant els ciutadans que feien us de l'espai públic. No estem segurs quina és la raó d'aquest atemptat a la lliber-tat ni de qui és la responsabilitat. Sembla ser que l'excusa és ladificultat de fer concordar el dret al descans dels veïns amb eldret al lleure. Però si d'una cosa sí que estem segurs és que lapresència policíaca, lluny de solucionar res, dificulta l'entesadels diferents interessos en conflicte. Pel dret al descans delsveïns i pel dret a divertir-se i circular lliurement pels carrers:prou intimidacions, prou abusos d'autoritat, fora policies delsnostres carrers.Última hora: alguns veïns denuncien a la policia bars i entitatsculturals -fins i tot les que no disposen de servei de bar niobren a les nits-. Afegim: Encara no han estat denunciats elsveïns aficionats al cinema amateur que graven il.legalment alsvianants que passejen pels carrers de la nostra ciutat.

MÉS MUNTATGES POLICÍACSDarrerament han estat detingudes unes persones a Barcelonaque no havien comès cap delicte. La detenció ha estat motiva-da per la ideologia d'aquestes persones. Eren anarquistes. S'hadit que si volien fer això i allò, però no havien comès cap delic-te. En teoria en una democràcia es persegueixen els delictes ino les idees, però clar tot això és en teoria. A la pràctica lahistòrica "brigada politicosocial" no descansa. Es diu que dos d'ells es cartejaven amb presos d'aquest quetenen tancats i aïllats vint-i-quatre hores (penso que això tam-poc està d'acord amb la idea de dignitat humana i reinsercióque hipòcritament manifesten els autoanomenats demòcra-tes), que si volien matar a Deu i sa Mare (no se si fins i tot aFranco), etcètera. Se'ls va trobar eines diverses -afeccionats albricolatge llenceu-ho tot al water-, mòbils -dolents...-, deter-gents diversos -eren nets que hi farem-, dues armes sensepapers que difícilment poden fer-se servir (potser els hi vaposar la policia) i, finalment, allò que és més perillós: tenien lli-bres. Dels llibres destaca un de fotocopiat -fet del tot il.legal-d'Antonio Téllez sobre en Facerías -gran llibre avui impossiblede trobar-. En definitiva, sis persones van ser detingudes bru-talment, se'ls van suspendre tota garantia constitucional res-pecte els seus drets com a ciutadans i persones sense quehaguessin comès cap delicte. Cinc encara estan empresona-des. El motiu és clar eren anarquistes que havien fotocopiat un granllibre, que donaven suport a la lluita dels presos per la seva dig-nitat i que tenien sabó i eines i potser tenien armes -inservi-bles- sense papers. A les manifestacions de suport érem unsdos cents llibertaris i si existís la democràcia no hauria d'haverestat així, haurien d'haver hagut dos cents mil demòcrates. Noa les presons!

LA MÀ DEL LLADREL'any passat l'economia del Berguedà va créixer sorprenent-ment i espectacular. Ho diu l'Anuari Comarcal de Caixa deCatalunya. És la segona comarca en creixement. Però els queestaven fotuts estan fotuts com sempre....; aquí hi ha algunacosa que no quadra. A més, resulta el nombre de treballadorssegons les dades d'afiliació a la Seguretat Social baixa, és a dirque puja la ma d'obra esclava sense declarar (especialitat delsempresaris de la comarca des de temps immemorials). El crei-xement no és igual per tothom, de fet el creixement de "lacomarca del Berguedà" en realitat és solament el creixement deles butxaques dels quatre fills de puta de sempre. El creixe-ment de l'economia no és res bo en si mateix sinó va acom-panyat d'un repartiment just, d'altra banda impossible en l'e-conomia liberal i de vegades quasi feudal que regeix el món ila nostra bonica comarca. Contra els explotadors i els paràsits:acció directa! Pep i tu

<<notícies breus>>Crònica de la VI Marxa-homenatge al maquisUn any més recordem els resistentsantifranquistes a Catalunya, unsresistents que van ser llibertaris. Ambla d'aquest estiu ja són sis les marxes

en homenatge als maquis i cada anycompta amb més actes i més partici-pació.

Valoració de les eleccionsem tornat a guan-yar (com sempre) icom sempre noens fan cas, elsque no votem hem tornat aser majoria i majoria absolu-ta a les eleccions municipalsde Berga, dels 12.496 cen-sats, 5.095 no vem votar aningú, per tant ni ens inte-ressa el sistema, ni ens inte-ressen els candidats que espresenten, ni volem formarpart d'aquesta farsa. M' ima-gino que veien l'espectacletan lamentable que hanofert els polítics aquestesúltimes setmanes se li hau-ran passat les ganes a moltagent de tornar a votar, perfer el ridícul no fa falta per-dre unes hores al diumenge.

Sempre ens fan el "puchera-zo" i sempre acabem tenintun alcalde (sigui quin sigui)que la majoria no ha votat,dels possibles electorsnomés un 20.16% ha triat aRamon Camps com a alcal-de, ho sigui un de cada 5,això vol dir que 4 de cada 5no l'han votat i encara sortque l'alcalde no ha estat enXoy, ja que només haviaestat votat per un 10.94%, ésa dir, per 1 de cada 10 apro-ximadament i és clar no haestat votat per 9 de cada 10.Tinguem l'alcalde que tin-guem o un 80% o un 90 %dels censats no l'hem triat,visca la democràcia.Per a més INRI, tot i que ésimpossible de saber, seria

interessant poder saberquanta de la gent que havotat, ho ha fet més per quesi, que no perquè realmenttriessin algun candidat.Si descomptem els votsrebuts de familiars, amics,companys de feina, veïns,gent que pugui tenir interes-sos econòmics, els membresdel partit, els que voten aalgú perquè no surti el rival,els que van a votar per feralguna cosa el diumenge a latarda, els iaios que voten acanvi de la botifarra del diaanterior a les eleccions, en ficom diu un amic meu el quem'estranya és que no surticom a alcalde la Beth, elBeckham o el Bin Laden.El iluso

H

Invitación a salir a dar un paseo fuera de la hermosacaverna revolucionaria10 <<debat>>e gustaríacomenzar dicien-do que me alegraque el debatesobre los nacionalismo nohaya acabado todavía.Pienso que un debate tanimportante como es éste, nopuede ser bandeado sinhaber alcanzado un mínimode profundidad, y haberperseverado un poco, supe-rando nuestras propiasposiciones. Dialogar signifi-ca avanzar poco a poco através de un ejercicio mutuode concesiones y enriqueci-mientos. Enrocarse en suspropios dogmas se le llamadiscutir, y generalmente nolleva a ningún lado más quea la reafirmación de los pro-pios dogmas. Si la finalidadde un debate es crecer, per-severar en la comprensión,profundizar los plantea-mientos para mejorar nues-tra acción política, resultaobvio que todavía no se haalcanzado el punto desea-do. Pero �las únicas batallasque se pierden son las quese abandonan�.

Por otro lado, me gustaríahacer constar que el artículoque se ha publicado en elPèsol bajo mi nombre era en

realidad el borrador. Con loque no era el texto que yohubiera avalado: ni poseíaun tono que me resultasatisfactorio, ni guardabalas formas necesarias de laprudencia en ciertas afirma-ciones. Podría explicar quea algún simpático comenta-rista le pareciera inspiradopor un �capellán�. Aunquequizás tampoco fuera poreso. Quién sabe. De todasformas ningún reproche pormi parte al Pèsol: nada esperfecto en este nuestromundo, por fortuna, y estedespiste no tiene importan-cia ya que en líneas básicassigo aceptándolo como pro-pio. Los errores son huma-nos, y las publicaciones queno los cometieran son másque sospechosas.El texto ha tenido dos res-puestas. La primera, la dePep, es la que voy a contes-tar aquí, ya que a pesar dedisentir fuertemente de misideas, sigue conservando untono en el que me motivacontestar. No quiero faltar aÀngel al no responder a suasalto, sólo que la maneraque tiene de dirigirse a mí(con el apelativo Sr, porejemplo, o sus comentariossobra mi religiosi-dad, dudosa apesar de todo)senc i l la -mente nome incita aello. Esperoque lo entien-da.

La res-puesta dePep seresume entres puntos,si no he com-prendido mal.Primero postulaun antiautorita-rismo del anar-quismo vs elantiestatalismo alque yo me referí;segundo, rebatemi crítica sobrelos pensamien-tos identitariosenlazados alanarquismo; ter-cero, rebatemis con-

cepcionessobre la cercaníade las luchas

nacionalista y anarquistasen virtud de su praxis ycuarto, acaba con una granadulación del anarquismo.Le agradezco el tono, laintención y el texto en gene-ral, al que debo alguna acla-ración en éste mi turbiocamino de predicador tras-nochado. No obstante, megustaría rebatir algunospuntos.Ante todo quisiera asegurar-te que el anarquismo dederechas está más desarro-llado de lo que piensas. Másallá de las severas críticasque lanzas sobre Pessoa,quiero asegurarte que elanarquismo de derechas esuna corriente socioeconómi-ca de peso en CIU. y queciertos profesores de no séque empresa de empresaria-les reivindican esa posición;en Francia es un términopolítico relativamentecomún y al uso. No piensoque anule tu reflexión sobreel anarquismo. Tienes razóncuando apuntas que el anar-quismo no puede reducirseal antiestatalismo. Pero noera es mi intención (es posi-ble que en mi exposiciónhaya confundido estascosas). Ni siquiera decía queno se puede luchar contra elestado en la actual relaciónde fuerzas. Lo que sí man-tengo es que tanto la tácticacomo la estrategia antiesta-listas deben ser revisadas. Sibien es cierto que el sueñoneoliberal es el de reducir elestado a su función policial,este leviatán debe ser com-batido; también lo es quetodos los recortes socialesque está llevando el sistemaneoliberal en su actual ofen-siva se basa sobre privatiza-ciones salvajes del sectorpúblico: como el drama detelefónica pocas veces anali-zado. Tampoco debemosobviar que hay creacionesde estado que pareceríatraen un poco de justicia aeste mundo (pienso en lacreación de un estadoPalestino, por ejemplo). Mispreguntas serían pues ¿Quédiscursos y qué estrategiadebe adoptar ahora el anta-gonismo frente al actualpanorama político en lacuestión del estado? ¿Esinteresante oponerse, porejemplo a la creación deun estado palestino opodríamos resultar ser lasvíctimas de nuestra pro-pia ideología (en sentidonegativo y marxiano) de lalibertad? Si analizáramos

esto en clave del país vasco,creo que armaríamos la deDios en esta publicación.Por ejemplo, y para decirlode modo provocador: ¿Es unpaso adelante la ilegaliza-ción de cualquier partidopolítico -como AuB-, o laproscripción internacionalde Batasuna? Dejo a vuestraelección entrar en ese terre-no.Estoy absolutamente deacuerdo con el peligro quedetectas en las identidadesnacionalistas. Muy sospe-chosa es la actitud contra-ria, además de antihistórica.Pero negar que el conceptode patria o nación tambiénha sido, históricamente,liberador, es hacer pruebade un obtuso eurocentris-mo, tan antihistórico comoen el primer caso. Toda latradición latinoamericana,por ejemplo se ha levantadobajo esta concepción. Setrata de un �nacionalismosubalterno�, si se quiere,que yo prefiero llamarnacionalismo de resistencia.De resistencia a la opresióncolonialista e imperialista,que por cierto explica la pri-mera fase del desarrollocapitalista sobre la sangre yel sudor de estas patrias,sometiendo su soberanía ycon ella sus poblaciones.Para coger el ejemploaArgentino, no se trataríatanto en los ambiguosPeronistas, que sí jugaroncon el nacionalismo paramanipular a las multitudes,sino a gente como el E.R.P.o E. Guevara que -más alláde la mitomanía- tenían per-fectamente asimiladas estasideas con actitudes fuertesde liberación.Por lo demás parece que porun lado estás de acuerdocon el peligro de las identi-dades anarquistas, peroluego te desdices. Puesbien, el problema no es elorgullo (a veces tan negati-vo) que esa identificaciónproduzca, sino el rechazoque levanta hacia la alteri-dad, es decir hacia aquelque no es como tú. Las iden-tificaciones potencialmenteliberadoras pueden acabarcon facilidad generando suspropias expulsiones y repre-siones al interior de su códi-go de identidad. A mí meresulta enormemente sospe-choso que bajo la banderade �la libertad� se piense unmundo donde sólo quepan�los nuestros�. Ese mundo

es el que construimos coti-dianamente con nuestrasacciones y del que ya sehabrían expulsado la granmayoría de Bergadans, quesimpatizan más o menoscon ideas independentistas,es decir, nacionalismos deresistencia. Evidentementeque el peligro está presenteen las identidades naciona-listas, pero eso no solventanuestro problema ¿Por quéno aceptar el peligro, en elque ya hemos caído, deguettización (generar unguetto político)? No puedehacernos más que bien. Yentre otras cosas, si tene-mos suerte, abrir las venta-nas al nacionalismo deresistencia, hallar un espa-cio de alianzas con nuestr*scompañer*s perdidos en fal-sas dicotomías. Toda miesperanza está en quelogremos salvar esas dife-rencias en un socialismolibertario generoso, en unapostura que recuerda lareconciliación entre anar-quismo y liberación nacio-nal.Más allá de esto, quealguien se proclame anar-quista me produce las mis-mas emociones que si unose proclama independentis-ta (que por cierto, parecesreducir el independentismoal nacionalismo e incluso alcatalanismo, tres cosas quepueden llegar a ser opues-tas!). El problema, hoy, noson las palabras que hay enla boca, sino la lucha quehay en su camino y la inten-sidad o franqueza de sudeseo libertario. Importa laintegridad ética de las per-sonas (también su forma derelacionarse con los demás),o como tú bien dices sucompañerismo en la luchacotidiana, de enfrentarsedía a día a los poderes. Y nolas palabras con las que senos podemos llenar la boca.He de pedir perdón por misprecipitadas afirmacionessobre el Panxo y el Centred�Estudis. No soy quien parajuzgar vuestro caso en lapraxis. Es perfectamenteposible que no os entendáiscon ellos en el terreno de lapraxis. Por otro lado, no sonMaulets, desde mi punto devista, el paradigma de loemancipatorio y el corajepolítico. Tampoco el enemi-go, claro está. A pesar detodo, no es una organiza-ción como maulets -afortu-nadamente hay una enorme

M

11 <<debat>>

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

o farà gaire vaig llegir un arti-cle del Pèsol Negre que feiareferència als ideals que hihavia actualment eren ja anti-quats. I si ens hi parem a pensar freda-ment els ideals sempre afavoreixen unsector de la societat com als obrers, alsburgesos...Els ideals no han de beneficiar alsobrers, ni als burgesos... ja que si bene-ficien a algú, sempre en surt mal paratalgú altre. Això és visible en el fet deque perquè hi hagi gent rica, hi hauràgent pobre, la mateixa relació hi haentre guanyadors i vençuts, llestos i notan llestos, ANARKISTES I NO TAN ANAR-KISTES, etc., etc.Si nosaltres, els éssers humans, fóssimcapaços de perdre una de les coses queens caracteritzen com a animals; que ésel fet de competir entre nosaltres perdemostrar que un és millor que l'altre enel que sigui. Això es molt visible en eltipus de televisió americà en general,que es basa en el sistema capitalista quefa que les empreses busquin la màximaqualitat, en el mínim temps possible,amb el màxim benefici i en la mínimadespesa dels productes.Avui en dia la rivalitat de les empresesha fet que fins i tot els treballadors deles empreses realitzin competicionsentre ells per aconseguir estar per sobrea nivell jeràrquic, és a dir, econòmica-ment superior. I el toc d'humor esta enl'excepció que confirma la regla ja que:qui competeix per ser millor persona!?!Si la gent ho fes mai ningú tornaria apatir gana, a ésser utilitzat, ni a serhumor d'uns altres, etc. Aprenent de persona

Animals ipersonesNPolítics: una classe paràsita de lasocietatal que tinguemmolt clar queels polítics sónuna classe. És adir, abans que ser d�es-querres o dretes, moltrucs o menys rucs, cata-lanistes o espanyolistes,de Barcelona o Vilada;abans que qualsevolaltre cosa, són: polítics.Els polítics tenen moltesmés semblances entreells �al marge del partitque siguin- que no pasamb els que assegurenrepresentar. Això és evi-dent.

La classe política llunyd�aportar res a la socie-tat, només s�aprofitend�aquesta. És a dir pre-nen bens i no aporten res�res de bo en tot cas-.D�aquesta manera actual�esmentada classe para-sitària.Per tant, lluny de repre-sentar ningú de maneralegítima, els polítics sónels usurpadors de lavoluntat del poble. Nosón fruit d�una delegaciónecessària per podergestionar quelcom, sinóque existeixen abans

que qualsevol necessitat.Els aparells dels partits,l�estat i totes les estruc-tures parasitàries estanmuntades per a fer laseva tasca d�usurpació iespoli de la societat,totalment al marge de lavoluntat popular. Leseleccions són doncs, unafarsa on qualsevol resul-tat és bo per al sistema ion la legitimitat poc té aveure amb la representa-ció que d�altra banda ésel de menys.Els números de les urnescanten: els polítics repre-

senten una part moltpetita de la societat, queés la que s�ha deixatenredar. Ja que a quirepresenten realment ésa una part encara méspetita de la societat: ésrepresenten a ells matei-xos i a les seves classessocials, polítiques ieconòmiques: els queremenen, han remenat iremenaran les cireres sino fem quelcom perrecuperar el nostrepoder de decisió; fora dela farsa electoral. Pep i tu

C

diversidad- el todo del inde-pendentismo en Catalunya.El independentismo está porejemplo, lleno de autóno-mos, una forma muy lindade entender el independen-tismo. Además hay, enCatalunya, una tradiciónmuy interesante anarcoinde-pendentista, sobre la que enel Centre d�Estudis algunacosa habrá o debería haber.Y ya acabo: si hemos deconstruir una sociedad para-lela, una alternativa almodus vivendi del capital,aceptemos que el proyectono es exclusivo de los anar-quistas. Mucha gente está

dispuesta ha participar deeste proyecto revoluciona-rio, mucha gente ya lo estállevando para adelante, sinsentirse identificada por elloa identidades del mileniopasado. No me pareceintrínsecamente negativoque se haga del anarquismouna bandera, pero esperocon toda mi alma que nosea un anarquismo exclu-yente, la única bandera bajola que podamos abanderar-nos en la construcción deun contrasistema.En mi barrio, se va lograndoesta comprensión mutua,afortunadamente. Y con

excelentes resultados. En elque podría considerarse elbarrio más combativo deBCN (alguna sensibilidadestaré hiriendo, lo sé), estaalianza hace tiempo que seha realizado. Alguna rela-ción habrá. Significa dejarde lago presupuestos, queluego resultan ser falsos,asumir contradicciones,dejar de lado los prejuiciosteóricos y escuchar las per-sonas. Tender la mano adesconocidos y a ideas des-conocidas (dejar de ladoaquel viejo consejo paterna-lista del �no hables conextraños�). Pero con unafinalidad clara, con una acti-

tud franca de combate yresistencia frente al capital.Caminando juntos en lalucha social. He escrito este texto porquecreo sinceramente que nose ha hecho una buena lec-tura de la realidad política ysocial, si se piensa en térmi-nos de antagonismo a nues-tras luchas sociales losmovimientos de liberaciónnacional o nacionalismos deresistencia (independentis-mos). Esta es el profundomotivos de mi participaciónen este debate.Siempre, detrás de las gran-

des barricadas enCatalunya, desde 1998hasta 2002, y repito siem-pre, ha habido tras ellasanarquistas e independen-tistas peleando juntos,callejenado juntos, defen-diendo juntos los espaciosliberados (no sé como hasucedido eso en Berga, escierto de nuevo). Fruto decomplicidades que nacíanen nuestros espacios deocio y encuentros... Así que,¡Unidos siempre, en la luchasí, y en la fiesta también!Salud y alegría. G.

Centre d�estudis Josep EsterBorràsAss Columna terra i llibertatCarrer del Balç nº 4 Berga

Distri de material alternatiu,llibreria i arxiu històric

12

El perillós declivi tèrmic degut al sobre-reescalfament del planeta i també deguta l�explosió dels diferents volcans, a Italiai a Sud Amèrica comença a donar fruïtssorprenents. De rebot de tots aquestsfets climàtics, se�n deriven terratrèmols iallaus de fang. Catalunya no s�en quedaal marge. Vegi�n sinò aquest curiós feno-men climatològic desastrós i deplorableque passa una vegada a l�any a la pobla-

ció vallésorientalenca de Mollet : Plouengorres de policia!Encara que als tontaines de la foto sem-bla que els fagi molta gràcia , a nosaltresno ens en fa gens i comencem a estarpreocupats pels desajustos tan terribles ifatídics del nostre estimat i vell planeta.Roger

Apunt final

Títol: Luz y Vida. Periódico obrerodefensor de los oprimidos. Una publica-ció obrera de Gironella. Edició facsímil4/11/1932-24/11/1933. Edita: Centre d�Estudis Josep EsterBorràs i Ajuntament de Gironella, 2003.Punts de venda: Centre d�Estudis JosepEster Borràs, Mafalda i Llibreria QuatreCantons (Berga), Llibreria Rial(Puigreig), totes les llibreries deGironella, a El Gallaret (Sant Corneli),Documenta, El Lokal i La Rosa de Foc(Barcelona).Preu: 15 euros.

Ho anunciàvem al número anterior, elpassat mes de maig va sortir editadaaquesta reproducció en facsímil delperiòdic obrer gironellenc Luz y Vida.La reproducció en facsímil del portaveudel grup anarquista trentista deGironella anomenat �Espartaco� va pre-cedida d�un pròleg de l�especialista enmoviment obrer Pere Gabriel i d�unestudi introductori dels historiadors ieditors Josep Cara, Jordi Jané i JosepQuevedo.Es tracta d�una edició de gran valorhistòric i cultural per diferents motius:d�una banda perquè es tracta d�una edi-ció en facsímil de casi tots els númerosd�un periòdic obrer de Gironella, fetque suposa una gran aportació a l�estu-di del moviment obrer a l�Alt Llobregati, d�altra banda, perquè el periòdic ésportaveu d�un grup anarquista detendència trentista, fet que com l�estudiintroductori apunta, suposa una nove-dosa i important aportació per a l�estu-di de l�anarcosindicalisme i l�anarquis-me. Finalment, cal destaca la qualitat del�edició. Aquesta edició és el número 1 de la�Col·lecció Documents� que el Centred�Estudis Josep Ester Borràs pensa con-tinuar amb el número 2 que serà lareproducció facsímil del Butlletí deBerguedans a l�Exili, acompanyada d�unampli estudi introductori i que es pre-veu que aparegui durant la propera pri-mavera. Pep i tu

l legitimista de Don Ramon Felipó, nos dice con énfasis wag-neriana (de la época rancia) en su medio preferido Regió7 delsábado 21 de julio del 2003, que el ilustrísimo conseller dela Generalitat Republicana don Ventura Gasol: �va ser un bonconseller de cultura amb Macià i Companys..�Don Ventura Gasol de oficio rentista, no se le conocía trabajo alguno.Empezó su carrera política en los círculos regionalistas de la época,de allí pasó a la Lliga Regionalista dirigida por el pedante de Cambó,para abandonarla cuando el hidalgo de Macià emprendió con unoscuantos niños de bien la reconquista de Catalunya. Durante la repú-blica obtuvo cargos bien renumerados en la administración catalanaa las órdenes de Macià y luego de Companys. Sabía poco latín y teníauna mentalidad de burócrata de la época de Larra. Durante loshechos de octubre del 1934, se aficionó a la velocidad y las carreras,al grito de ¡maricón el último!Tenía estudios superiores sobre el arte de saber desaparecer cuandolas cosas se complicaban. Se asustó mucho cuando los muchachosde Giron de Velasco se cargaron a los hermanos Badia. Estat Català yFalange Española, rivalizaban para obtener la exclusiva del fascismo,en el estado español. Montserrat se inventó la leyenda de que a losBadia se los había cargado la FAI. Cuando los militares se sublevaronen Barcelona el 19 de julio de 1936, Ventura se refugió con algunosmás en una comisaría próxima a una iglesia donde poder rezar elrosario y pedir perdón por sus pecados. Una vez vencidos los africa-nistas, los de la CNT le dijeron si quería unirse a ellos y marchar a laconquista de Zaragoza, él les respondió que no podía porque teníaque ir a cagar. Por aquellas fechas con Casanovas y otros intentóconstituir un gobierno a espaldas de la CNT, la iniciativa fracasó y elpropio Estat Català de donde había partido la idea, liquidó a los quesabían demasiado, como el periodista Josep Maria Planes, que luegoMontserrat volvió a predicar que habían sido los de la FAI.A raíz del golpe de mano de Reverter por orden de Companys yCasanovas, tuvo que escaparse con Casanovas a París, desde allí con-tinuó en nómina de los presupuestos generales, su contribución a lacausa de Catalunya se centró en llegar a un acuerdo con la Italia deMussolini. El Duce les había prometido, que si se ponían bajo su pro-tección, él les conseguiría una paz con Franco separada del resto deEspaña, se lo creyeron, y sus esfuerzos se dirigieron en este sentido.Los vascos también confiaron en Mussolini y se rindieron en Santoyey Laredo a las huestes italianas. Una vez vencidos los abertzales, laspalabras se las llevó el viento y Franco hizo y deshizo a su antojo.Luego se volvieron a creer el cuento de la lechera y participaron enlos hechos de Mayo, trajeron a los uniformados y a Negrín, y estos sequedaron para no irse, pero mandando.Con la caída de Catalunya, el hecho más vergonzoso de la historia deCatalunya, volvieron a ser engañados esta vez por los comunistas queles prometieron que cuando Franco invadiera Catalunya, 14 divisio-nes del ejército rojo desembarcarían en Barcelona y derrotarían a lashordas franquistas, instaurando una democracia popular bajo la tute-la de Stalin; donde Ventura y los suyos serían los elegidos para diri-gir la nueva república bananera.Ventura Gasol un experto en la velocidad pura, iba a ser superado concreces por sus colegas de oficio y beneficio. La rápida retirada propi-ciada por el gobierno de Madrid y de la Generalitat sin poner ningu-no de estos la más mínima resistencia, demostró que el pueblocatalán había perdido la confianza en sus separatistas a sueldo des-pués de la traición en los hechos de Mayo de 1937, en Barcelona.Estos una vez alcanzada la frontera con Francia, no tardaron en irsea la Américas, a vivir un exilio dorado a costa de los países castella-nos que los acogieron con los brazos abiertos.Ventura Gasol y los demás peregrinos, se dedicaron desde los casa-les del nuevo mundo, a llorar y a ir al water dónde expulsar sus frus-taciones patrióticas. Mientras los obreros catalanes desde el exiliofrancés y desde el interior de Hispania-ae continuaban la lucha con-tra Franco y sus legitimistas durante los años duros (1939-52). Eneste período, Franco y sus legitimistas con el consentimiento del cieloy de las cancillerías occidentales, practicaban el tiro al blanco en elCampo de la Bota y en tantos otros sitios.Ventura Gasol y su entorno pasaran a la historia de Catalunya comouno de tantos cobardes laureados por sus colegas de oficio y mane-ras. Un republicano FEDERAL

El velocistaELa ressenya