EL PROJECTE BALENA BLANCA - Castellnou · PDF filetats que permeten a la persona fer un...

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttiicc

aa ÍNDEX

EL PROJECTE BALENA BLANCA

1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3. El Cicle Mitjà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

4. Materials per a l’àrea de Llengua catalana. Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3. Continguts de l’àrea de Llengua catalana per al Cicle Mitjà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

4. Objectius referencials de l’àrea de Llengua catalana per al Cicle Mitjà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

PROGRAMACIÓ D’AULA

Continguts de Llengua catalana de quart d’Educació Primària .............................................................................................38Programacions, suggeriments i propostes de treball, i solucionari.................................................................................40

AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

2. Avaluació contínua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

3. Avaluació sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................................................................................................................................................................................................174

GDLl.Catalana 4-1 10/12/03 01:34 pm Página 4

EL PROJECTE BALENA BLANCA

1. Presentació

2. Principis educatius i didàctics

3. El Cicle Mitjà

4. Materials per a l’àrea de Llengua catalana.Cicle Mitjà

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Llengua catalana i literatura

6. Orientacions per a l’avaluació

7. Orientacions per atendre la diversitat

8. Els eixos transversals

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

6

1. PRESENTACIÓ

Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per

a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’es-

tableix l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1593, de 13-5-1992).

Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004» del

Departament d’Ensenyament.

El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’en-

senyament i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements

i experiències ha estat elaborar un projecte educatiu que té en compte les necessitats for-

matives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat, que haurà

d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.

La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les

àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del me-

di social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida

DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres

dels Cicles Mitjà i Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre

(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat

d’alumnat, i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecno-

logies de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.

El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:

balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; con-

tinent i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.

blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat

assumida; concentració i aprenentatge.


PROJECTE BALENA BLANCA

7

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS

El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer

per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la

presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.

D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns

materials que tenen com a objectiu prioritari que tot l’alumnat escolaritzat en cada un dels

cicles d’aquesta etapa educativa assoleixi les competències bàsiques pròpies de cada àrea

en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells coneixements i habili-

tats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges. Dit d’una altra

manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se saben aplicar en situa-

cions concretes de la vida real i, a més, d’una forma responsable.

La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, proce-

diments i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenen-

tatge, amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més llu-

nyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que

exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització i el gust pels treballs ben

fets, ben presentats i ben acabats.

Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols

apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut

escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds

amb la pràctica i l’experiència de cada dia.

Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres tinguessin les eines que els

permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats de l’alumnat

de cada curs.

La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de

tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la

pràctica docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una

eina més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits

arxius, fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

8

3. EL CICLE MITJÀ

Aquest cicle de l’Educació Primària arrenca de la tasca realitzada en el Cicle Inicial. Els objectius,

els continguts, les activitats i les metodologies de cada àrea són, doncs, una continuació dels que

s’han treballat en el Cicle Inicial, alhora que es projecten envers el que pretenem aconseguir en

el Cicle Superior. És el cicle central de tot el procés, el que dóna continuïtat a una feina ja ini-

ciada i apunta els elements que definiran desenvolupaments futurs.

Cal aprofitar el creixement maduratiu i social de l’alumnat en aquest cicle per potenciar

estratègies d’ensenyament-aprenentatge amb les quals els nens i les nenes puguin progres-

sar en el seu desenvolupament personal i social.

En aquest cicle, educar és sinònim de fer créixer força en coneixements i molt en habilitats,

en capacitats socials i humanes, i en autonomia i criteris personals.

Els temes de Coneixement del medi natural i Coneixement del medi social i cultural ens han

servit per organitzar la distribució dels continguts de Llengua catalana i Matemàtiques. El català

i el castellà es treballen amb el mateix nivell d’exigència, i comença el treball sistemàtic dels

trets diferencials –fonètics, gràfics, lèxics–, que s’acaba en cloure l’Educació Secundària

Obligatòria. Els aspectes lingüístics comuns a les dues llengües –comprensió i expressió oral,

comprensió i expressió escrita– es reforcen mútuament, procurant sempre de no solapar-se.

Aquest projecte lingüístic coordinat s’inicia a 1r de l’Educació Primària i acaba a 4t de

l’Educació Secundària Obligatòria.

Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també Religió, s’organitzen de forma autòno-

ma, amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.

Reprenem de nou les metodologies iniciades en el Cicle Inicial: l’alumnat ha de ser subjecte

actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha d’aprendre de forma amena i alhora sistemàtica

i ha de partir de l’entorn més proper per comprendre entorns més llunyans.

Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i treballar-los

de forma progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenyament-apre-

nentatge, els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa línia molt de temps.

Quines metodologies i didàctiques utilitzem?

Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?



9

En el Cicle Mitjà comencem a treballar les metodologies més específiques de cada àrea, les

quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».

En aquest cicle també es treballen els eixos transversals implícitament, al llarg de tot el curs

i totes les àrees, i explícitament, en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi –natu-

ral, social i cultural. I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les imatges

tracten aquests mateixos valors.

La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem pro-

curat tenir molta cura de tot el que publiquem, perquè finalment els valors que comuniquen

els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una manera cíclica i adequada a l’edat.

L’atenció a la diversitat de l’alumnat es du a terme a través d’unes activitats específiques

i diferents de les del llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats comple-

mentàries (QUAC) o en la mateixa guia didàctica.

L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaços d’expressar-se per

escrit en català i castellà, d’una manera clara i ordenada, tant a mà com amb l’ordinador.

També hauran de saber buscar informació, crear arxius, comunicar-se, enviar-se documents

i, fins i tot, iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de les TIC.

Com hem introduït les TIC?

Com atenem la diversitat?

Com treballem els eixos transversals?


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

10

4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA.CICLE MITJÀ

� Una guia didàctica organitzada en tres apar-

tats: Projecte Balena blanca, Projecte curricular

i Programació d’aula –que inclou la programació

de cada unitat, les propostes d’avaluació i el solu-

cionari de les activitats amb alguns suggeriments

i altres activitats per fotocopiar.

� Un CD amb la guia didàctica.

� Un quadern d’activitats complementàries(QUAC) per atendre la diversitat de l’alumnat

d’una manera més concreta. S’hi ofereixen activi-

tats de consolidació, reforç i ampliació tant per al

gran grup classe com per a aquell alumnat que té

un ritme d’aprenentatge més lent o aquell que

progressa més ràpidament que la majoria. Totes

es poden fotocopiar.

� Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):

• que permet portar el control de tutoria (fitxa

de l’alumnat, horaris, entrevistes…);

• que permet registrar el resultat dels controls

trimestre a trimestre.

Per al professor/a:

Per a l’alumne/a:



11

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE LLENGUACATALANA I LITERATURA

Durant l’etapa d’Educació Primària, la llengua compleix alhora dues funcions: ser vehicle

d’aprenentatge per assolir el domini de coneixements en altres àrees i ser objecte d’apre-

nentatge per si mateixa.

Pel que fa a la primera funció, la llengua permet que cada nen i cada nena progressi en l’ad-

quisició de coneixements generals i específics del seu entorn. Per això, el treball que es fa en

les altres àrees escolars ha de tenir molt en compte tot allò que l’alumnat aprèn en la de

Llengua, ja que determinades estructures, paraules o relacions conceptuals no es poden

entendre si abans no se n’ha fet el treball pertinent des d’aquesta àrea. Igualment, demanar

un nivell en el domini d’algunes habilitats (com ara en comprensió lectora o en l’elaboració

d’un resum) pot estar fora de lloc si abans no s’han treballat des de Llengua i des de les al-

tres àrees. És necessària, per tant, una relació estreta i un progrés alhora entre totes les àrees

d’aprenentatge, la qual cosa es garanteix, a la pràctica, pel fet que generalment és el mateix

mestre o mestra qui imparteix aquestes àrees.

Des de l’òptica dels llibres del projecte Balena blanca, també s’ha tingut molt en compte

aquest aspecte, com s’explicarà més endavant.

Pel que fa a la segona de les funcions presentades –la llengua com a objecte d’aprenentatge

per si mateixa–, en aquesta etapa es tracta fonamentalment d’aconseguir que tot l’alumnat

assoleixi les habilitats lingüístiques bàsiques, és a dir, avançar de manera progressiva i planifica-

da cap a un major domini d’aspectes clau en el futur escolar de l’alumnat: comprensió de to-

ta mena de textos; expressió oral i escrita de les seves idees en contextos diversos; aplicació

cada cop més segura de les convencions gràfiques i ortogràfiques; descoberta dels mecanis-

mes gramaticals, i presentació ordenada i clara en les produccions orals i escrites.

Aquesta segona funció, en el nostre cas, està fortament condicionada per la presència del

que podríem dir dues llengües igualment presents en la societat (català i castellà), totes dues

obligatòries en l’àmbit escolar. Això fa que calgui tenir ben clars els criteris amb què s’ha

d’enfocar l’àrea i cada una de les llengües.

Introducció


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

12

El projecte Balena blanca parteix, com s’ha dit, d’una visió unitària i global del treball de

l’alumnat. Per això totes les àrees estan estretament interrelacionades. En el nostre cas,

aquesta relació és més estreta en el Cicle Inicial, en què el treball de llengua és bàsic i sovint

determina el que es fa en les àrees de Coneixement del medi o de Matemàtiques.Tanmateix,

s’ha partit d’uns nuclis temàtics comuns a totes les àrees i, des de l’àrea de Llengua, es

fa un treball en part autònom (aspectes específics de lectoescriptura), en part vinculat a cada

nucli temàtic o centre d’interès (vocabulari, estructures, textos...).

En el Cicle Mitjà s’ha tingut en compte el treball conjunt de les diverses àrees en els apar-

tats de treball textual (comprensió, expressió oral i expressió escrita) i de lèxic (vocabulari

relacionat amb els diferents centres d’interès). Hi ha també un àmbit de treball específic de

llengua que té més importància que en el cicle anterior.

En el Cicle Superior el treball de llengua adquireix una autonomia més gran, ja que se cen-

tra sobretot en els diferents tipus de textos i en el treball més sistemàtic dels aspectes de

coneixement de la llengua (lèxic, ortografia i gramàtica).

A part dels aspectes que determina la normativa vigent, s’han tingut en compte les necessi-

tats d’expressió i de comprensió que té el nostre alumnat de Primària en el context socio-

lingüístic en què es troba la societat catalana.

Així, es dóna per fet que, majoritàriament, l’alumnat que començarà Primària ha estat escola-

ritzat a parvulari des dels 3 anys, i ha treballat la llengua catalana en els aspectes orals i de

reconeixement bàsic de les grafies. En canvi, no es dóna per fet que s’hagi realitzat un treball

escolar tan profund en llengua castellana, tot i que bona part de l’alumnat en portarà un bon

bagatge en l’aspecte oral atès que n’és la llengua familiar ; i els altres en tindran un cert domi-

ni passiu gràcies als mitjans de comunicació.

Convé no oblidar totes les excepcions possibles, entre les quals hi ha l’alumnat que s’incor-

pora d’una manera tardana al sistema educatiu. Per a aquest grup, hi ha pensades diverses

activitats en aquesta guia didàctica.

Tenint en compte aquestes premisses, s’ha partit del supòsit que els continguts lingüístics es

treballen primer en Llengua catalana i després en Llengua castellana.Aquest principi ha estat

2. La coordinació català-castellà

1. La llengua i les altres àrees



13

especialment seguit en els àmbits de treball sistemàtic de la llengua, com ara la gramàtica

o el coneixement de conceptes necessaris per a l’ortografia o les relacions lèxiques.

Hem partit del fet que el català és la primera llengua de l’escola, llengua vehicular

de la majoria d’activitats, i que l’alumnat ha de poder utilitzar-la en qualsevol situació i con-

text. No obstant això, s’ha tingut molt en compte el context (o contextos) d’avui dia: llen-

gua materna diferent al català, empobriment de l’expressió oral, interferències del castellà,

perill d’un plantejament diglòssic, predomini de l’escrit sobre l’oral, etc.

Pel que fa a la llengua castellana, hem plantejat un treball intens de comprensió i d’expres-

sió oral fins al final del Cicle Mitjà, en un intent que tot l’alumnat adquireixi unes bases sòli-

des de domini oral en aquesta llengua. I, per això mateix, es trobarà un repertori ampli d’ac-

tivitats que pretenen ajudar a augmentar el vocabulari de l’alumnat. Proposem fer aquest

treball específic mitjançant lectures, textos relacionats amb el riquíssim folklore castellà

(refranys, frases fetes, cançons, poesies...) i activitats de lèxic.

Tenint en compte aquest context, hem reforçat diversos aspectes, com tot seguit s’exposa,

per ajudar l’alumnat a adquirir un domini més ampli de totes les habilitats lingüístiques.

L’àrea de Llengua parteix d’un treball sempre integrat i globalitzador. La diferenciació,

a l’efecte de l’anàlisi d’àmbits específics (gramàtica, lèxic, ortografia), té el perill de fer pensar

que en el recinte de l’aula cal treballar d’una manera parcel·lada aquests aspectes o les diver-

ses habilitats (comprensió, expressió...). La llengua és un tot, i quan es demana a qualsevol

infant un treball, en un aspecte o en un altre, se li està demanant que posi en joc la seva

competència lingüística completa, encara que la manifestació pràctica en un moment deter-

minat sigui en un vessant o en un altre.

A més, sembla que hi ha una relació molt més estreta de la que es creu entre les habilitats

orals i les escrites. De fet, sovint hem pogut comprovar que, davant d’una dificultat en una

tasca escrita, la verbalització oral ajuda a resoldre el problema. I a l’inrevés: de vegades és

convenient el suport de l’escriptura per fer una bona intervenció oral, perquè ens ajuda

a aclarir les idees, a no descuidar-nos-en res, etc.

El punt de partida del projecte Balena blanca ha estat, doncs, aquesta visió globalitzado-

ra de la llengua com un tot, que es manifesta en uns productes concrets que anomenem

textos. En el text (entès en un sentit ampli i no solament com a producció escrita), s’hi

3. Didàctica i metodologies


concreta el pensament, la vivència, la història, etc., que es vol transmetre als altres. Els textos

s’han de comprendre (comprensió lectora, comprensió oral) i han de ser la base per millo-

rar les habilitats productives i per aprendre’n de noves (expressió oral i expressió escrita).

Ara bé, aquesta millora de les habilitats expressives i l’aprenentatge de noves habilitats pas-

sen, sens dubte, pel coneixement de l’estructura dels diferents tipus de textos (tipologia tex-

tual), com també pel domini de mecanismes que regulen els aspectes lèxics, gramaticals

i ortogràfics (fonètics, en el cas de l’oral) que formen el canemàs del text. Per tant, partint

de l’aspecte més global, farem un treball d’anàlisi que ens ha de permetre tornar al produc-

te global, però ara amb més capacitat de comprensió i d’expressió.

Voldríem remarcar d’una manera especial la plasticitat de l’alumnat de Primària pel que fa

a la imitació en general i, en el cas de la llengua, per saber imitar estructures (sintàctiques,

textuals...) sense fer cap gran reflexió teòrica, sinó partint d’un mínim d’instrumental con-

ceptual. Si se’ns permet la comparació, de la mateixa manera que no cal saber solfeig per

cantar bé una cançó (en un cor, individualment...), tampoc no cal saber gramàtica (en el sen-

tit escolar) ni regles de fonètica i ortografia per parlar i escriure bé. N’hi ha prou amb bons

models per imitar i molta, moltíssima pràctica des d’angles i contextos diversos. És aquesta

pràctica la que ha de merèixer tota l’atenció i el control del mestre o de la mestra.

És clar que la teoria no fa nosa i que, a partir d’un cert moment (cap al Cicle Superior), pot

ser una crossa que ajudi a caminar, però cal partir més aviat de la pràctica i no pas de la for-

mulació teòrica de regles en els cicles anteriors.

Amb encert, «Ús i comunicació» és el títol d’un gran apartat del currículum, en què s’inclou

tot el treball del text, tant oral com escrit, i tant en el vessant de comprensió com en el d’ex-

pressió.

La llengua oral

Massa temps abandonada, en el projecte Balena blanca ocupa un lloc ben important: figura

amb espai suficient i propi en els diferents llibres de l’àrea de Llengua i, especialment, dins dels

de Llengua catalana. La seva planificació ha estat pensada amb tota la cura possible.

D’una banda, s’ofereixen activitats per crear un clima acollidor i estimulant que afavoreixi

l’expressió oral de l’alumnat, tant l’espontània com la més sistemàtica. D’altra banda, s’ha tin-

gut en compte que les activitats estiguin plantejades de manera que hi hagi interrelació oral

4. Ús i comunicació

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

14



15

tant entre el mestre o la mestra i l’alumnat, com entre el mateix alumnat, ja que no s’ha

d’oblidar que la comunicació entre ells no solament és necessària, sinó també desitjable.

En els diferents cursos es proposa una notable diversitat de situacions comunicatives orals,

graduades, que ajuden a manejar diferents tipus de textos i a desenvolupar diverses funcions

lingüístiques: demanar, descriure, explicar alguna història, donar informació, participar en una

conversa formal, argumentar... El criteri bàsic és partir de la narració com a tipologia més

usual i senzilla per passar a la descripció, l’exposició, etc., fins a atènyer l’argumentació. En

cada curs, però, són presents els diferents tipus bàsics:

• narració

• descripció

• instruccions

• converses

• exposicions

• planificació

• textos poètics

• argumentacions

(Amb tot, els darrers hi són en una mesura més escassa, atès el grau de dificultat que com-

porten en general.)

Al costat de la tipologia textual, hi ha també una diversitat d’activitats important:

• d’audició: lectures, poemes..., que poden ser fetes pel mestre o la mestra, o per un mitjà

tècnic (casset, vídeo...);

• de producció: lectura en veu alta, recitació, representacions, explicacions, memorització

de textos, etc.

Sovint s’han lligat les activitats d’expressió oral al joc individual o col·lectiu, ja que els jocs tra-

dicionals oferien un ventall amplíssim de propostes per exercitar l’expressió oral: cançons de

repartir i comptar, jocs de grup, jocs individuals, etc. Aquest aspecte s’ha tingut molt en

compte sobretot en el Cicle Mitjà.

En diversos punts s’insisteix en els hàbits i les normes que regulen de manera bàsica una

conversa: escoltar, demanar la paraula, parlar quan toca, etc.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

16

La llengua escrita

Vet aquí un dels punts centrals de l’activitat escolar. De fet, per a moltes persones, a l’esco-

la, s’hi va fonamentalment per aprendre a «llegir i a escriure». Les tendències més moder-

nes, però, han descobert que és necessari fer adonar l’alumnat de la funcionalitat d’aquests

aprenentatges. Per tant, és important contextualitzar totes les activitats que s’hi facin i fer

descobrir a l’alumnat la importància de l’escrit en la nostra societat.

Aquest punt de partida ha motivat que es presentessin des del Cicle Inicial textos i mis-

satges de tota mena, tan reals com fos possible, tant per a la comprensió com per a la pro-

ducció. Així, en cada llibre del projecte (com es pot veure en la graella final), s’hi trobaran

textos:

• narratius: contes, notícies, històries reals o en còmic, cartes...

• descriptius: d’objectes, de persones, d’animals, de paisatges...

• instructius: ordres i consignes, instruccions de jocs, maneig d’aparells, receptes...

• conversacionals: diàlegs, sol·licitud d’informació, acudits, entrevistes, fragments teatrals...

• poètics i publicitaris: anuncis publicitaris, rodolins, auques, poemes, embarbussaments,

refranys...

• expositius: informacions objectives, notícies científiques, articles d’enciclopèdia, defini-

cions...

• predictius: textos meteorològics, plans i projectes...

• argumentatius: argumentació d’idees pròpies...

Val a dir, però, que alguns tipus hi són menys presents (però mai absents del tot), tant perquè

es treballen més en altres àrees (textos expositius, instructius) com perquè l’edat de l’alum-

nat no permet fer-ne un treball més aprofundit (textos argumentatius). Igualment, s’ha tingut

cura de diferenciar la comprensió dels diferents tipus de text (i fins i tot la memorització

per a la recitació) i de la seva elaboració en l’expressió, que, en molts casos, no ha de ser ni

tan sols proposada, atesa la dificultat del text.

Pel que fa a la llargada i la complexitat (gramatical o lèxica) dels textos, s’ha seguit una pro-

gressió curosament planificada des del Cicle Inicial (textos i missatges breus, sempre amb

suport d’imatge), passant pel Cicle Mitjà (textos diversos de llargada mitjana, però sovint

amb el suport d’imatges), fins al Cicle Superior (textos amb unitat de sentit, de llargada

i complexitat més grans).

Centrant-nos ara en l’habilitat de comprensió lectora, hem buscat activitats molt diver-

ses que defugin el clàssic i únic mètode del qüestionari de comprensió. Per això, en cada



17

cicle s’observarà que hi ha una notable varietat de propostes: test, preguntes tancades,

ordenació d’imatges, ordenació de resums, etc. Volem remarcar que, en alguns casos, es

proposen activitats de comprensió per fer durant la lectura. De manera sistemàtica, a par-

tir del Cicle Mitjà –atesa la major autonomia de l’alumnat– es proposen activitats de pre-

paració de la lectura, per tal d’activar les idees prèvies i els esquemes textuals de l’alumnat.

Encara en el punt de la lectura, es proposen també activitats que ajudin a fomentar el gust

per la lectura i a crear un hàbit lector des del principi. Tanmateix, aquestes activitats han

d’anar acompanyades d’altres en la biblioteca de l’aula o de l’escola, del treball de lectura

silenciosa, etc. La lectura com a font d’informació es treballa de manera específica en els tex-

tos expositius de cada curs i en l’apartat de tècniques del Cicle Superior.

Pel que fa a l’expressió escrita, a banda de la diversitat textual (atenuada d’acord amb

l’edat, com hem dit), es proposa un treball progressiu que ajudi a consolidar els aprenen-

tatges que es facin. Per això, més que molts elements i activitats nous, s’hi trobarà molta

pràctica, sovint guiada, perquè l’alumnat desenvolupi i afermi les habilitats que va adquirint.

Ens ha semblat important partir de models per imitar, d’una banda, i del suport

d’imatges, de l’altra. En el Cicle Mitjà es fa un treball notable, que tendeix a integrar els ele-

ments de la convenció escrita (puntuació, disposició del text en l’espai, etc.), algun dels quals

ja es comença a treballar en el Cicle Inicial, i que es consoliden tots en el Cicle Superior.

Fonètica i ortografia

Al llarg de Primària convé fer un treball de sistematització en cada un dels àmbits del treball

de llengua: fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica, sense perdre mai de vista, però, la funciona-

litat dels aprenentatges. És a dir, cal aprendre a pronunciar bé per comunicar-se millor ; cal

escriure bé perquè el text i la convenció social així ho requereixen, etc.

En l’aspecte de la fonètica, hi ha dues línies de treball clares: la pronunciació correcta de

tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al

primer aspecte, l’objectiu s’hauria d’assolir al final de l’educació infantil o, en casos excepcio-

nals, al final del Cicle Inicial.Tanmateix, podem trobar alumnat amb dificultats especials que

necessitarà un treball específic amb l’ajut d’alguns professionals (logopedes).

5. El treball sistemàtic de llengua


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

18

En aquest punt, doncs, ens proposarem aconseguir com a objectius per cicles els següents:

• Cicle Inicial: reconeixement de tots els sons i distinció en mots bàsics dels sons més

conflictius per a l’ortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, s sorda/s sonora etc.).

Separació de síl·labes.

• Cicle Mitjà: distinció sistemàtica dels sons més conflictius i pronúncia clara i expressiva

de tots els sons. Reconeixement de síl·laba tònica i àtona.

• Cicle Superior : dicció correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la

llengua. Evitar sons o pronúncies vulgars en paraules bàsiques.

Per ajudar a treballar aquest aspecte, utilitzarem les lectures en veu alta, els embarbussa-

ments, els poemes, els rodolins, etc.

Pel que fa a l’entonació, cal treballar-la des del principi i de manera sistemàtica, fent-los

veure’n el lligam amb l’ortografia (signes de puntuació) i la sintaxi (tipus de frase). Així ens

proposarem que, en cada cicle, hi hagi un avanç progressiu en l’entonació de:

• frases enunciatives

• frases exclamatives

• frases interrogatives

Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemàtic d’entonació de les frases imperatives,

com també el de frases inacabades i expressions iròniques.

El treball d’ortografia necessita una sistematització constant des del Cicle Inicial fins al Cicle

Superior. Ens proposarem, com a objectius de cicle, els següents:

• Cicle Inicial: treball sistemàtic de totes les grafies. Domini dels dígrafs. Majúscules.

• Cicle Mitjà: treball sistemàtic de les regles d’ortografia segures (plurals, guionet en els

numerals, apostrofació, contracció, finals -ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuació, etc.) i fixació de

normes ortogràfiques bàsiques.

• Cicle Superior : treball sistemàtic de les diverses normes i coneixement de les principals

excepcions. Accentuació diacrítica en paraules usuals, etc. Recursos per verificar l’orto-

grafia de manera autònoma i sistemàtica.

Caldrà tenir en compte, a més, la memorització de grafies de paraules i d’estructures bàsi-

ques o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia...).



19

Un recurs molt utilitzat, que també proposem, és el dictat preparat, que sistematitzem sobre-

tot en el Cicle Superior.

De tota manera, podem seguir aquesta progressió:

• Cicle Inicial: paraules específiques, frases curtes, petits fragments prèviament treballats.

• Cicle Mitjà: frases i textos prèviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra.

• Cicle Superior : textos llegits.

És convenient, a més, ajudar l’alumnat a conèixer la seva capacitat (si és més auditiva o més

visual) i a actuar en conseqüència a l’hora de memoritzar la grafia de les paraules. En qualsevol cas,

la tècnica del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que

l’alumnat conegui què se li dictarà i què s’espera que faci, tant amb l’objectiu de memoritzar

determinats mots, com de reproduir-los correctament.

Lèxic

A part de treballar d’una manera recursiva i d’acord amb l’edat l’ampliació del vocabulari bàsic

(tenint en compte, però, que és en les altres àrees curriculars on el cabal lèxic augmen-

tarà significativament), cal deixar l’alumnat en bones condicions per adquirir nous significats

i noves paraules d’una manera autònoma.

Per això, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements:

a) Maneig i ús dels repertoris lèxics.

b) Establiment de relacions entre paraules, tant pel significant (derivació, composició) com

pel significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, usos figurats, etc.).

Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que l’ús del diccionari s’inicia d’una mane-

ra sistemàtica i explícita a 3r curs (Cicle Mitjà), que és quan es presenta i se’n proposen acti-

vitats específiques.

No obstant això, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de l’alfabet) com en el Cicle Superior

(maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris), hi ha feina per fer, de mane-

ra que aquest aspecte del treball de llengua (ús i maneig del diccionari) s’ha de treballar

d’una manera contínua, sobretot a partir del Cicle Mitjà (i en totes les àrees, si pot ser). En

el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels

diversos textos proposats.


Diguem també que l’alumnat hauria d’aprendre que el diccionari és una gran eina que el pot

ajudar a resoldre no solament la recerca d’un significat o un sinònim desconegut, sinó també

els dubtes ortogràfics, de morfologia, etc.

Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivació (relació entre parau-

les per la forma) i progressar fins a atènyer els conceptes que regulen les relacions semàn-

tiques. En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius:

• Cicle Inicial: treball amb afixos bàsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -às/-assa,

-er/-era, -ista, -ia...), ús de compostos habituals, treball pràctic amb els sinònims i els antò-

nims més usuals, expressivitat (nexes de comparació, refranys, frases fetes, locucions),

etc.

• Cicle Mitjà: treball d’afixos usuals (pre-); afixos per indicar augment, disminució, menys-

preu, procedència, etc., i compostos corrents.Treball més sistemàtic amb mots polisè-

mics, sinònims i antònims. Ús de recursos expressius (comparació, refranys, dites, frases

fetes i locucions) en contextos adequats. Diferenciació de sentit real i figurat.

• Cicle Superior : ús i sistematització dels afixos més corrents (in-, re-, gentilicis, -at, etc.,

a més dels vistos en els cicles anteriors).Treball sistemàtic de la polisèmia i de la sino-

nímia i l’antonímia en contextos diversos. Reconeixement explícit i ús de recursos

expressius en contextos variats. Aplicació del sentit real i figurat i reconeixement

d’usos metafòrics.

El treball del lèxic és un dels més importants al llarg de l’etapa d’Educació Primària, tant

a dins com a fora de l’àrea de Llengua. Cal que el mestre o la mestra estigui atent a siste-

matitzar les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot mo-

ment, tant si es treballa el coneixement de l’entorn com les matemàtiques, la llengua, etc.

Gramàtica

El treball sobre les estructures gramaticals és el que cal fer d’una manera més contínua, però

sense explicitar-ne elements teòrics que, fins ben enllà de l’etapa, es troben fora de l’abast

de la comprensió de l’alumnat. És a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes

o complements no vol dir que no hàgim de fer un treball continu amb l’objectiu que l’alum-

nat adquireixi totes les estructures gramaticals de la llengua i que sàpiga utilitzar-les d’acord

amb el context.

En el Cicle Inicial farem un treball sistemàtic amb totes les classes de paraules: vetllarem per-

què l’alumnat utilitzi noms, adjectius, verbs (en els temps principals de l’indicatiu), determi-

nants, nexes... Procurarem que construeixi, per imitació, frases en estructures variades i ambGGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

20


diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuació més bàsics (coma, punt, sig-

nes d’interrogació i d’exclamació) amb l’entonació i el significat.

En el Cicle Mitjà explicitarem les diferents categories morfològiques i els farem distingir

determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup els farem

reconèixer els temps de present, passat (genèricament) i futur, i distingirem formes perso-

nals i no personals.Treballarem d’una manera explícita la concordança. Pel que fa als signes

de puntuació, ampliarem les funcions dels més bàsics (comes en les enumeracions, etc.)

i n’augmentarem el repertori: dos punts, guions (diàlegs), punts suspensius i parèntesis.

Finalment, en el Cicle Superior, a més de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitjà, aca-

barem de veure i classificar els diferents elements morfològics (classes de noms, adjectius

i verbs; conjugació verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...).També treba-

llarem explícitament el concepte i les parts del sintagma (nucli i complement), els diferents

tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bàsics de les funcions gramaticals: sub-

jecte, verb (com a nucli de l’oració), complements verbals, etc. En aquest darrer punt, intro-

duirem el treball de la substitució pronominal. Pel que fa a la puntuació, en farem un repàs

sistemàtic i una explicitació dels usos i de les funcions.

No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests con-

tinguts), cal disposar de textos variats i de contextos diversos. D’aquí ve la importància de

la tipologia textual i de fer treballar l’alumnat en situacions comunicatives diferents (orals

i escrites, amb funcions i intencionalitats diverses).

Veiem, doncs, que el treball de l’àrea de Llengua està estretament interrelacionat, de mane-

ra que s’ha de concebre com un tot global.


21


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

22

6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent

comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els

objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alumnat.

Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essen-

cial que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves fun-

cions, s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.

Per això, Castellnou Edicions ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés

d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.

Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,

anomenada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat amb

relació als objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra pot

utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de cadas-

cun dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.

L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finali-

tat proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de cada moment.

Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per a cada unitat i un qua-

dern (QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels nens i nenes.

L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han asso-

lit o no, i fins a quin punt, els objectius educatius. Oferim tres propostes, diferenciades pel

títol «Què en sabem?», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?

Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?

Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA


7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT

És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals en l’aprenentatge.

Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social

i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts i no

uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les

expectatives i les motivacions davant d’un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha

après d’una àrea a una altra, o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o rete-

nir un aprenentatge.

Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni en aquest sentit fa difícil la tasca d’ensenyar

i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos i a permetre

ritmes i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius generals d’ensenyament.

És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals

a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per aten-

dre la diversitat de l’alumnat dins l’aula.

S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts

de la unitat.

Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les

competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que tre-

ballen amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.

Són les activitats destinades a l’alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions esco-

lars, que acaba abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del

llibre.

3. Activitats d’ampliació

2. Activitats de reforç

1. Activitats de consolidació


23


8. ELS EIXOS TRANSVERSALS

Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat

demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni res-

posta.

Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com

per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la infor-

mació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’al-

tres, formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvolupar-

los en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur pugui integrar-se com a membres

actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.

Aquests eixos són processos actius permanents i preventius que pretenen informar

i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant la

vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’educa-

ció, per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament

explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les dife-

rents àrees.

Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un trac-

tament interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en

cadascuna de les àrees.

GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

24



25

9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)

La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnolo-

gies de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.

Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les

noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps

per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pen-

sen que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del pro-

gramari bàsic com a usuari.

Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada

dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat

unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea

per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar

utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.

Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels

primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,

d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processador de

textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortogra-

fia…; en l’àrea de Matemàtiques, comprovarà exercicis de càlcul i farà taules i gràfics; en

l’àrea de Coneixement del medi, buscarà informació per mitjà d’Internet, incorporarà imat-

ges als seus textos…; en l’àrea de Música, farà servir el programa Músic per compondre

música amb l’ordinador.

Pensem sincerament que les Activitats TIC que trobareu en l’apèndix del llibre de l’alumnat

i al web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar

els coneixements adquirits.

Podeu trobar més informació al nostre web: www.castellnouedicions.com


PROJECTE CURRICULAR

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per ciclede l’Educació Primària

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àreade Llengua catalana

3. Continguts de l’àrea de Llengua catalana per al Cicle Mitjà

4. Objectius referencials de l’àrea de Llengua catalanaper al Cicle Mitjà


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

28

1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Objectius generalsde l’etapa

Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior

1. Conèixer i acceptar la pròpiaidentitat, les seves possibilitatsafectives i de relació, i progressaren l’autonomia i la iniciativapersonals.

1. Descobrir i construir la prò-pia identitat, i reconèixer les similituds i les diferènciesrespecte dels altres.

2. Conèixer les possibilitatsafectives i de relació amb els grups socials méspropers.

3. Desenvolupar-se de maneraautònoma en situacionsproperes i conegudes.

1. Reconèixer la pròpia identi-tat i acceptar normes referi-des a la pròpia persona.

2. Relacionar-se amb grups de convivència més amplis,adaptar-se a noves situa-cions i establir relacions d’amistat i companyonia.

3. Desenvolupar estratègiespersonals que afavoreixin la pròpia iniciativa.

1. Valorar la pròpia persona a partir de la descoberta i la prova de les pròpiespossibilitats, amb el desig de superar les dificultats.

2. Relacionar-se amb els dife-rents grups de convivènciade manera respectuosa i tolerant, acceptant la diver-sitat d’interessos i d’opinions.

3. Prendre decisions.

2. Conèixer el propi cos i les seves possibilitatsmotrius i progressar en l’adopció d’hàbits de salut i higiene personal.

1. Conèixer el propi cos, l’es-quema corporal i les sevespossibilitats sensorials i de moviment.

2. Descobrir la necessitat d’adoptar hàbits per a la cura i la higiene del propi cos.

3. Descobrir el gust per les activitats físiquescol·lectives.

1. Dominar l’esquema corporali esforçar-se per millorar la velocitat, el ritme, la flexi-bilitat i la coordinació.

2. Tenir cura del propi cos i adoptar hàbits d’higiene i d’organització personal.

3. Gaudir de les activitats físi-ques i esportives (individualsi de grup).

1. Entendre el funcionamentglobal del cos humà i superarles dificultats en el moviment.

2. Mantenir unes normes de salut i higiene correctes i també d’organització per-sonal.

3. Realitzar alguna activitat físi-ca o esportiva de formaregular.

3. Mostrar-se participatiu i soli-dari d’una manera responsa-ble, i respectar els valorsmorals, socials i ètics propisd’altri, per exercitar-se en els principis bàsics de la convivència i d’estimaper la pau.

1. Mostrar-se participatiu i soli-dari en l’entorn social mésproper.

2. Descobrir la importànciadels principis bàsics de la convivència i de la pau.

1. Adoptar actituds participati-ves i solidàries amb grupssocials coneguts i amb el suport de l’adult.

2. Adequar la pròpia conductaa les normes de convivèn-cia: educació, respecte i tolerància.

1. Ser participatiu i solidari en els diferents àmbits de relació i participaciósocial.

2. Ser educat i respectuós amb un mateix i amb els altres, i tolerantamb les diferències.

4. Resoldre situacions o neces-sitats de la vida quotidianamitjançant processos d’iden-tificació, planificació, realitza-ció i verificació d’activitats al seu abast.

1. Resoldre situacions quotidia-nes a partir de l’observació,la identificació i l’experimen-tació d’activitats.

1. Resoldre situacions de la vi-da quotidiana a partir de la identificació, la planifica-ció i la realització d’activitats.

2. Reforçar l’aprenentatge de procediments per explo-rar i investigar.

1. Resoldre situacions a partirde la identificació, la planifi-cació i la verificació.

2. Adquirir estratègies per explorar, representar,explicar i preveure algunsproblemes o situacions reals.

5. Conèixer i utilitzar correcta-ment i apropiadament la llengua catalana i, si escau,l’aranesa, tant oralment com per escrit, emprant-lanormalment com a llenguavehicular i d’aprenentatge.

1. Conèixer i utilitzar la llenguacatalana per comunicar mis-satges senzills, orals i escrits,de fets i experiències de la vida quotidiana.

1. Expressar d’una maneracorrecta en llengua catalana,oralment i per escrit, missat-ges de dificultat creixent.

2. Començar a organitzar la informació elaborant tre-balls i informes senzills.

1. Comprendre i expressarmissatges orals i escrits en llengua catalana en con-textos diferents.

2. Ser capaç de planificar, orga-nitzar, elaborar i produirinformes i treballs.

6. Conèixer la llengua castella-na en els àmbits oral i escritde manera que pugui utilit-zar-se apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.

1. Iniciar-se en l’aprenentatgede la llengua castellana per comunicar-se oralment i per escrit en missatgessenzills referits a aspectes de l’entorn més pròxim.

1. Conèixer la llengua castella-na en els àmbits oral i escritper utilitzar-la com a vehicled’expressió i de relació per-sonal i social.

1. Conèixer la llengua castella-na en els àmbits oral i escritcom a vehicle d’expressió i com a font d’informació.

7. Comprendre i expressar en llengua estrangera missat-ges senzills dintre d’un con-text.

1. Iniciar-se en la comprensió i l’expressió en llenguaestrangera de formes i vocabulari referits a entorns propers.

1. Progressar en la comprensió i l’expressió en llenguaestrangera de formes i voca-bulari d’entorns més amplis.

1. Comprendre i expressar en llengua estrangera missatges senzills dins d’un context.


PROJECTE CURRICULAR

29



8. Comprendre el medi físic i natural i els principalsmecanismes que el regeixena partir de l’observació rigo-rosa de fets i fenòmens sen-zills, i la importància que la seva conservació i millora té per a la humani-tat.

1. Iniciar-se en la comprensiódel medi físic i natural mésproper i familiar.

2. Observar, directament i indi-rectament, els fets i els fenò-mens senzills que es manifes-ten en l’entorn més pròxim.

3. Contribuir a la conservaciódel medi natural físic mésproper.

1. Comprendre les relacionsentre el medi físic i naturalde la localitat i la comarca.

2. Aplicar l’observació rigorosai sistemàtica de la realitatamb tècniques i instrumentsmés precisos.

3. Diferenciar actuacions de millora i deterioramentdel medi ambient i prendreposició a favor d’actituds per conservar-lo.

1. Comprendre les relacionsentre el medi físic i natural,globalment.

2. Observar i utilitzar instru-ments de mesura per com-prendre i interpretar fenò-mens físics.

3. Representar gràficament els fets i els fenòmens obser-vats del medi.

4. Participar de manera activaen la conservació del medifísic i natural.

9. Conèixer els trets fonamen-tals de Catalunya en els seusaspectes naturals, socials, cul-turals i històrics, com a medidefinidor de la identitatnacional i personal, i pro-gressar en el sentiment de pertinença al país.

1. Iniciar-se en el coneixementdels trets fonamentals de Catalunya i dels seusaspectes naturals, socials i culturals més propers.

2. Gaudir de les manifestacionssocials del barri i participar-hi,i descobrir el sentiment depertinença a una comunitat.

1. Conèixer els elements del medi natural, social i cul-tural de la comunitat autò-noma de Catalunya.

2. Participar en les manifesta-cions culturals de la Comunitat i valorar la importància de sentir-semembre d’un territori.

1. Conèixer els elements del medi natural, social i cul-tural catalans com a medidefinidor de la identitatnacional i personal.

2. Aprofundir en el sentimentde pertinença i estimació a Catalunya d’una formaactiva i participativa.

10. Mostrar actituds de respec-te, conservació i ús correctedels recursos materials, tèc-nics i naturals.

1. Respectar el material comúde l’escola, de la família i de l’entorn més proper.

1. Valorar i progressar en el respecte i la conserva-ció dels recursos materials,tècnics i naturals de Catalunya.

1. Participar d’una manera acti-va en la conservació dels recursos materials, tèc-nics i naturals de Catalunya i de la humanitat.

12. Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió ver-bal, corporal, visual, plàstic i musical, i desenvolupar la sensibilitat estètica, la crea-tivitat i la capacitat per gau-dir de les manifestacionsartístiques.

1. Fer produccions artístiquessenzilles.

2. Descobrir la importància de desenvolupar la sensibili-tat estètica i creativa,i la capacitat per gaudir de les pròpies manifestacionsartístiques.

1. Desenvolupar la capacitat de fer produccions artísti-ques i ampliar el repertoride recursos d’expressió.

2. Valorar la sensibilitat estèticai creativa i la capacitat degaudir de les pròpies mani-festacions artístiques i d’altri.

1. Comunicar-se mitjançant produccions artístiques, uti-litzant recursos d’expressióverbal, corporal, visual, plàs-tica i musical.

2. Gaudir de les pròpies mani-festacions artístiques i d’altri.

11. Utilitzar els conceptes i les relacions matemàticselementals i dominar les operacions bàsiques per tal de representar i interpretar l’espai, les situa-cions i les experiències, mit-jançant el llenguatgematemàtic.

1. Conèixer i entendre els con-ceptes i les relacionsmatemàtics elementals.

2. Dominar les operacionsbàsiques, sumar i restar,i iniciar-se en la multiplicació.

3 Situar-se en l’espai.

1. Dominar els conceptes i les relacions matemàticselementals.

2. Dominar totes les opera-cions bàsiques.

3 Iniciar-se en la utilització del llenguatge matemàtic per representar i interpretarl’espai, situacions i experièn-cies.

1. Aplicar els conceptes i les relacions matemàticselementals.

2. Dominar i saber explicar les operacions matemàtiqueselementals.

3. Expressar-se amb llenguatgematemàtic per representar i interpretar l’espai, situacionsi experiències.

13. Conèixer el patrimoni cultu-ral i gaudir-ne, participar en la seva conservació i res-pectar la diversitat lingüísticai cultural dels pobles i lespersones.

1. Descobrir i reconèixer el patrimoni cultural del barri, la ciutat i el poble.

2. Conservar el patrimoni cul-tural més proper.

3. Demostrar interès per conèixer cultures d’altrespobles.

1. Identificar i valorar el patri-moni cultural de la localitat i la comarca.

2. Ser conscient de la impor-tància que té conservar el patrimoni cultural de Catalunya.

3. Respectar les persones delgrup social més proper ambuna cultura diferent a la pròpia.

1. Diferenciar el patrimoni cultural de Catalunya del patrimoni cultural de l’Estat espanyol i d’Europa.

2. Conservar el patrimoni cultural català.

3. Respectar les persones amb cultures diferents de la pròpia.

14. Aplicar els coneixements ad-quirits per resoldre d’una ma-nera creativa problemesdiversos amb els recursosapropiats coneguts.

1. Aplicar estratègies bàsiquesper resoldre dificultats de la vida quotidiana i dema-nar ajuda a un adult en cas de necessitat.

1. Aplicar correctamentestratègies sistemàtiques per resoldre problemes, uti-litzant tècniques i procedi-ments coneguts.

1. Crear i aplicar estratègiespersonalitzades per resoldredificultats i problemes que esplantegen diàriament.

15. Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intel·lectual, inclòsl’ús dels recursos de les TIC,que estimulin l’aprenentatgei la creativitat i permetinreduir tasques rutinàries.

1. Aplicar metodologies de tre-ball intel·lectual senzilles,de manera molt pautada i guiada.

2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i descobrir algunes de les seves possibilitats.

1. Aplicar metodologies de tre-ball intel·lectual més comple-xes, seguint pautes i orienta-cions generals.

2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa per cercar, arxivar,tractar i presentar la informa-ció.

1. Aplicar metodologies perso-nals de treball intel·lectual.

2. Utilitzar l’ordinador de manera responsable a casa i a l’aula per cercar,arxivar, tractar, presentar i explicar la informacióobtinguda.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

30



1. Tenir competènciacomunicativa plena en el llenguatge oral com a mitjà de realitzaciópersonal i social, com a basede la fixació del pensament i com a punt de referènciaper a l’adquisició i l’enri-quiment del llenguatgeescrit.

1. Consolidar la competènciacomunicativa en el llenguat-ge oral com a mitjà de rea-lització personal i social amb l’entorn immediat(família, escola, companys),com a base dels coneixements que s’adquireixen i com a punt de referènciaen l’adquisició de l’escrit.

1. Millorar la competènciacomunicativa en el llenguatgeoral com a mitjà de realitza-ció personal i social amb l’entorn (escola, família,companys, barri o poble...),com a base de fixació del pensament i com a puntde referència per a la millorai l’enriquiment del llenguatgeescrit.

1. Adquirir plena competènciacomunicativa en el llenguat-ge oral com a mitjà de realització personali social amb l’entorn,com a base de fixació del pensament i com a puntde referència per a la millora constant i l’enriquiment permanentdel llenguatge escrit.

2. Comprendre i expressar-seamb adequació al mitjà oralo escrit, al tipus de missatgei a les necessitats escolarsi socials de l’edat.

1. Comprendre i expressar-sede manera adequada teninten compte si el mitjà és oralo escrit.

2. Adequar les estratègies de comprensió i d’expressióal tipus i la complexitat del missatge.

3. Utilitzar els recursoslingüístics que es vanaprenent per donarresposta a les necessitatscomunicatives de l’edat(escolars i socials).

1. Comprendre i expressar-sede manera adequada en contextos orals i escritsbàsics i tenint en compte si el missatge és d’un o altretipus i més o menyscomplex.

2. Utilitzar els recursoslingüístics per atendre les necessitats comunicativesescolars i socials de l’edat.

1. Comprendre i expressar-seen diversos contextos oralso escrits, amb adequació al tipus de missatge i grau de complexitat,per donar resposta a les necessitats de com-prensió i d’expressióescolars i socials de l’edat.

3. Adquirir l’habilitat lectorai, a partir de diverses fontsimpreses, avançarprogressivament en la fluïdesa i en la bonacomprensió del text escritcom a font de plaer i de coneixements i com a ampliació del repertori lingüístic.

1. Adquirir l’habilitat lectorasabent descodificar diferentstipus de textos.

2. Avançar en fluïdesa lectora i en comprensió lectora.

3. Sentir el plaer de llegir i de conèixer coses novesmitjançant la lectura.

1. Consolidar l’habilitat lectoracomprenent de manerageneral i específica diversesclasses de textos.

2. Guanyar fluïdesa lectora.3. Reconèixer el plaer

de la lectura per ell mateixi per adquirir nous coneixe-

ments i ampliar el repertorilingüístic.

1. Demostrar d’una manerasuficient l’habilitat de comprensió lectora i de fluïdesa en la lecturaen tota mena de textos

adequats a l’edat.2. Explicitar el plaer

de la lectura tant per ellmateix, com per adquirirnous coneixements i ampliar el repertori lingüístic.

4. Conèixer les convencionsgràfiques de l’escripturai aplicar-les gradualment en tot tipus de produccióescrita.

1. Aplicar gradualment les convencions gràfiquesi ortogràfiques bàsiques que es van aprenent en els textos escrits.

1. Aplicar d’una manera siste-màtica les convencions gràfi-ques (disposició del text en l’espai, puntuació...) en elstextos que s’hagin d’escriure.

2. Conèixer i aplicar les normesortogràfiques apreses en textos escrits.

1. Aplicar sistemàticament les convencions gràfiques i les normes ortogràfiques en els textos escrits.

2. Verificar mitjançant recursosdiversos la correcció dels textos que s’escriguin.

5. Assegurar el lèxicfonamental i ampliar-lo i enriquir-lo en la mesura que es diversifiquen els seus coneixementsi els seus àmbits d’expressió personal.

1. Demostrar bon domini del lèxic fonamental que esva adquirint en les diversesàrees d’estudi.

1. Ampliar el lèxic que es vaadquirint per diversosprocediments: lectures,consulta al diccionari, etc.

1. Ampliar i enriquir el repertori lèxic amb la utilització sistemàticade recursos com la lectura,el diccionari, la relació entre paraules per la forma i pel significat...

2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA


PROJECTE CURRICULAR

31



6. Observar el funcionamentde la llengua tant per orga-nitzar la seva expressió,segons la seqüència lògicade les idees, com per ado-nar-se de totes les possi-bilitats expressives i lúdiquesdel llenguatge.

1. Iniciar-se en l’observació del funcionament de la llen-gua per organitzar l’expres-sió segons una seqüèncialògica d’idees.

2. Observar i percebre algunespossibilitats expressives i lú-diques del llenguatge.

1. Observar el funcionamentde la llengua per millorarl’expressió seguint laseqüència lògica d’idees.

2. Adonar-se de possibilitatsexpressives i lúdiques del llenguatge.

1. Observar d’una manerahabitual el funcionament de la llengua per organitzarcoherentment l’expressiósegons la seqüència lògicad’idees.

2. Ser conscient de les possibi-litats expressives i lúdiquesdel llenguatge.

7. Expressar-se per escritutilitzant tècniques diverses(descripció, diàleg, carta...)amb finalitats tambédiverses (fabulació, simulacióde situacions comunicatives,expressió de vivències...).

1. Iniciar-se en l’expressióescrita fent servir tècniquesapreses: narració, descripció,carta...

2. Expressar-se amb finalitatsdiverses: expressió de vivèn-cies, simulació de situacionscomunicatives, fabulació...

1. Expressar-se per escrit amb tècniques variades:narració, descripció,instrucccions, diàlegs,cartes...

2. Utilitzar l’expressió escritaamb finalitats diverses:narració de fets, expressióde vivències, situacionscomunicatives –reals o simulades–, fabulació...

1. Expressar-se per escrit amb tècniques variades:narració, descripció, instruc-cions, diàlegs, cartes, expo-sicions, argumentacions...

2. Utilitzar l’escrit amb finalitatsdiverses: narrar un fet,expressar una vivència,adequar-se a una situaciócomunicativa –real o si-mulada–, expressar un fetimaginat...

8. Descobrir en el llenguatgei en les seves manifestacionsorals, escrites i audiovisuals,un vehicle d’accés i partici-pació en el patrimonicultural català, i, a travésd’aquest, introduir-se en altres cultures.

1. Descobrir i comprendre enles manifestacions orals i escrites una de les basesdel patrimoni cultural catalài un mitjà per accedir-hi.

1. Descobrir en les manifesta-cions orals, escrites i audio-visuals del llenguatge un mitjà d’accés i participa-ció en el patrimoni culturalcatalà.

2. Utilitzar les manifestacionsanteriors com a base per introduir-se en altrescultures.

1. Descobrir en el llenguatgei en les seves manifestacionsorals, escrites i audiovisualsun mitjà per accedir alpatrimoni cultural catalài participar-hi.

2. Utilitzar les manifestacionsanteriors com un mitjà perintroduir-se en altrescultures.

9. Conèixer i fer serviradequadament el català i el castellà, bo i eliminantprogressivamentinterferències entre aquestssistemes lingüístics.

1. Conèixer i fer serviradequadament el catalàmirant d’eliminar interferèn-cies del castellà en aspectesbàsics: vocabulari i pronúncia.

1. Conèixer i fer serviradequadament el català i el castellà eliminantinterferències entre ambdóssistemes lingüístics en aspectes lèxics,morfològics i fonètics.

1. Conèixer i fer serviradequadament el català i el castellà eliminantprogressivament lesinterferències en aspecteslèxics, morfosintàcticsi fonètics.

10. Mostrar sensibilitat,respecte i interès per les manifestacionslingüístiques i culturals que facilitin el domini d’al-tres llengües, tot ampliant les modalitats de relació i de millora de la capacitatintel·lectual.

1. Mostrar sensibilitat, respectei interès per les manifes-tacions lingüístiquesi culturals.

2. Ampliar, per mitjà del llenguatge, les modalitatsde relació i millorar la capacitat intel·lectual.

1. Mostrar sensibilitat, respectei interès per les manifes-tacions lingüístiquesi culturals que ajudin a aprendre altres llengües.

2. Interessar-se per novesmodalitats de relació i per millorar la capacitatintel·lectual.

1. Mostrar sensibilitat, respectei interès per les manifes-tacions lingüístiquesi culturals que facilitinl’aprenentatge d’altresllengües, tot ampliant les modalitats de relació i de millora de la capacitatintel·lectual.

11. Reflexionar sobre la llenguai el seu ús, i despertar el sentit crític enversexpressions que comportendiscriminació per raó de classe, raça, sexe,creences, etc.

1. Iniciar-se en la reflexió sobre l’ús de la llenguai adonar-se d’algunesexpressions lingüístiques que poden comportardiscriminació.

1. Consolidar la reflexió sobrel’ús de la llengua i despertarsentit crític per expressionsque comportin discriminacióper raó de classe, raça, sexe,creences, etc.

1. Reflexionar sobre l’ús de la llengua i manifestarsentit crític envers expres-sions discriminatòries per raons de classe, raça,sexe, creences, etc.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

32

1. Seguiment de seqüències d’ordresrelacionades amb l’entorn.

2. Comprensió de relats.3. Comprensió d’explicacions.4. Comprensió d’argumentacions senzilles.5. Participació en una conversa multidirec-

cional a partir d’un tema plantejat.6. Explicació de fets i vivències reals

i d’imaginació.7. Exposició ordenada sobre temes

de poca complexitat.8. Narració de contes, d’històries curtes

reals i inventades..., seguint un filargumental.

9. Dramatització de situacions quotidianes.10. Representació d’obres teatrals curtes

i senzilles.11. Execució de jocs lingüístics de memòria,

agilitat i creació.12. Lectura expressiva de textos preparats

de tipologia diversa.13. Memorització de poemes

i d’altres textos relacionats amb la cultu-ra i les tradicions pròpies de Catalunya.

14. Recitació de poemes i d’altres textos breus.15. Elaboració de missatges orals a partir

de missatges escrits poc complexosi viceversa.

1. Elements no lingüístics: gest, mirada,entonació, velocitat...

2. Registres d’ús adequats a situacionscomunicatives diverses.

3. Tipus d’activitat oral: monòleg i diàleg.

1. Constància en l’audició atenta com a mitjà per a la comunicació.

2. Interès per participar i fer-se entendreen missatges orals amb argumentacionssenzilles.

3. Respecte per les variants dialectals de la llengua utilitzades pels parlants.

4. Gust i esforç per la declamació.5. Respecte al torn de paraula i valoració

de les intervencions i de les idees dels altres.

6. Atenció davant els diversos nivells de llenguatge.

3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANAPER AL CICLE MITJÀ

ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA

Procediments Fets, conceptes

i sistemes conceptuals Actituds, valors

i normes

1. Lectura mental i expressiva de textos de tipologia diversa.

2. Lectura de llibres propis de la literaturainfantil.

3. Ús d’estratègies i habilitats per agilitar la rapidesa lectora.

4. Observació i diferenciació de tècniquesexpressives diverses.

5. Reconeixement de la idea fonamentald’un text.

6. Ús de la biblioteca de l’escola.7. Ús de la llengua escrita com a vehicle

de comunicació de missatges.8. Aplicació de tècniques de reescriptura

de textos breus.9. Producció de textos escrits: poemes,

explicacions, narracions..., partint de diversos models.

10. Producció de textos creatius.11. Elaboració de textos seguint pautes

de presentació prèviament establertes:títols, marges, separació entre línies...

12. Execució de jocs lingüístics: memòria,agilitat, reescriptura i creació.

13. Creació i utilització de diferents codiscomunicatius.

14. Combinació de diversos recursoscomunicatius: cartells, murals, còmics,audiovisuals...

1. Tipologia textual: narració, descripció,carta, diàleg, instrucció, exposició, argu-mentació, planificació...

2. Registres d’ús i funcionalitat del textescrit.

3. La significació global d’un text.4. Relació text-imatge-veu: cartell, mural,

auca, còmic...

1. Valoració de la lectura com a font de plaer i coneixement.

2. Comportament adequat en una biblioteca.

3. Actitud favorable a l’ús adequat dels mitjans de comunicació orals i escrits.

4. Respecte per les pautes establertes per a la presentació dels treballs escrits.

ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA


i sistemes conceptualsActituds, valors

i normes


PROJECTE CURRICULAR

33

ProcedimentsFets, conceptes

i sistemes conceptuals Actituds, valors

i normes

1. Utilització correcta del vocabulari propide l’edat i específic d’altres contextos.

2. Ús d’afixos: pre-; sufixos augmentatius,diminutius, despectius, gentilicis i d’altres(-ment).

3. Ús de mots compostos usuals.4. Identificació de mots polisèmics.5. Ús de mots sinònims i antònims.6. Ús de la comparació.7. Identificació, memorització i ús

de locucions, refranys, dites i frases fetes.8. Identificació del sentit real i figurat

dels mots.9. Maneig del diccionari.

1. Contingut semàntic de mots específicsen contextos diversos.

2. Mots sinònims i antònims.

1. Participació en l’elaboració de jocslingüístics.

2. Interès per ampliar el vocabularii conèixer el significat de les paraules.

3. Hàbit d’usar el diccionari.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: LÈXIC



i normes

1. Discriminació i reproducció de sonsvocàlics i consonàntics.

2. Separació i classificació sil·làbica.3. Relació so-grafia dins de la frase.4. Reconeixement de la síl·laba tònica.5. Identificació de diftongs.6. Classificació dels mots en aguts, plans

i esdrúixols.7. Memorització d’alguns mots amb accent

diacrític.8. Memorització de la grafia dels mots

i estructures més usuals.9. Repàs i ampliació de les normes

ortogràfiques bàsiques: plurals (finalsconsonàntics), apostrofació i contracció,parònims, emmudiments a final de mot,b/v, h, dígrafs (ig, ss, ix), consonantsinsegures, guionet en els numerals.

10. Ús de diversos recursos per comprovarla correcta escriptura de les paraules:contrast de les transcripcions i ús del diccionari.

1. Sons vocàlics i sons consonàntics.2. Síl·laba tònica i síl·labes àtones.3. Paraula.4. Normes ortogràfiques bàsiques:

majúscules i accentuació.

1. Interès per assolir una pronúnciacorrecta.

2. Predisposició per recórrer a diversesfonts a fi de resoldre els dubtesortogràfics.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA



i normes

1. Establiment de la concordança:determinant-nom-adjectiu, nom-verb.

2. Identificació i ús de diferents classes de noms, adjectius i verbs.

3. Ús del verb en formes no personals.4. Ús del verb en formes personals

i en mode indicatiu.5. Ús de diferents tipus de frases simples

i la seva puntuació.6. Ús de connectors per precisar una idea.7. Ús de pronoms personals tònics i àtons.

1. Classes de noms.2. Categories gramaticals: determinant,

nom, adjectiu, verb.3. La concordança.4. Diferents tipus de frases simples

i la seva puntuació: enunciativa,interrogativa i exclamativa.

1. Interès per l’observació i l’ex-perimentació en el funcionament del llenguatge.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

34

4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE LLENGUACATALANA PER AL CICLE MITJÀ

1. Interpretar seqüències d’ordres de complexitat diversa.

2. Comprendre relats, explicacions i argumentacions senzilles de models, de característiques i de complexitat diverses,amb presència o absència de l’emissor i amb suport visual o sense.

3. Identificar la funció que tenen en una situació oral els elements no lingüístics: gest, mirada i postura corporal;entonació, volum, ritme, velocitat i pausa.

4. Produir de manera ordenada i coherent missatges orals: conversa, explicació de fets i vivències, exposició de temes,descripció i narració de contes.

5. Aplicar els registres d’ús adequats a les diverses situacions comunicatives.

6. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se i per poder participar posteriorment en la conversa.

7. Respectar el torn de paraula i valorar les idees i les intervencions dels altres.

8. Dramatitzar contes, històries i altres situacions fictícies emprant una dicció, una entonació i una postura corporal adequada.

9. Identificar el monòleg i el diàleg com a tipus d’activitat oral.

10. Apreciar l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral.

11. Memoritzar i recitar poemes, dites, embarbussaments, refranys i altres textos breus, especialment relacionats amb la cultura i les tradicions pròpies de Catalunya.

12. Delectar-se i esforçar-se en la declamació.

13. Comentar les diferències que hi ha entre el text oral i el text escrit.

14. Expressar per escrit, amb paraules donades pel docent, un missatge oral narratiu o una exposició breu.

15. Exercitar la lectura expressiva de textos, amb la preparació necessària, i en situacions comunicatives diverses.

16. Reconèixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat de la comunicació.

17. Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder comunicar-se adequadament amb els altres.

18. Esforçar-se per adoptar la dicció i l’entonació adequades.

19. Respectar l’ús de les diferents variants dialectals de la llengua dels parlants.

ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA

1. Llegir mentalment i expressivament textos de tipologia diversa.

2. Llegir llibres propis de la literatura infantil.

3. Aplicar les estratègies i les habilitats necessàries per a una bona comprensió i rapidesa lectora.

4. Explicitar la significació global d’un text i els registres d’ús.

5. Utilitzar la lectura com a font d’informació.

6. Practicar la lectura i la recerca d’informació amb l’ús de la biblioteca de l’escola.

7. Recrear-se en la lectura com a font de plaer i coneixements.

8. Respectar i apreciar els llibres.

9. Comportar-se adequadament en una biblioteca.

10. Distingir diferents tècniques d’expressió escrita.

11. Emprar la llengua escrita com a vehicle de comunicació.

12. Valorar el text escrit com a instrument de comunicació i font d’informació.

13. Elaborar textos de tipologia diversa a partir de diferents models.

ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA


PROJECTE CURRICULAR

35

1. Contrastar i relacionar els diferents sons vocàlics en la tira fònica.

2. Reproduir els diferents sons vocàlics en la tira fònica.

3. Distingir els sons vocàlics dels consonàntics.

4. Relacionar grafia-so dins la frase.

5. Interessar-se per una pronúncia correcta.

6. Experimentar i relacionar els diversos sons consonàntics segons la seva distribució dins la síl·laba.

7. Distingir les síl·labes d’una paraula i reconèixer-ne la tònica.

8. Diferenciar i memoritzar la síl·laba tònica de les paraules fent-la més ostensible.

9. Classificar els mots en aguts, plans i esdrúixols.

10. Observar i memoritzar les paraules més usuals que duen accent diacrític.

11. Identificar diftongs.

12. Memoritzar la grafia de mots i estructures usuals.

13. Utilitzar normes ortogràfiques bàsiques: plurals (finals consonàntics), apostrofació i contracció, parònims, emmudimentsa final de mot, b/v, h, dígrafs (ig, ss, ix), consonants insegures, guionet en els numerals.

14. Emprar recursos diversos per comprovar la correcta escriptura de les paraules: contrast de les transcripcions i ús del diccionari.

15. Estar predisposat a recórrer a les diferents fonts de consulta per solucionar els problemes d’escriptura.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA

14. Identificar els diferents tipus de textos segons la seva funcionalitat i presentació.

15. Elaborar textos espontanis o dirigits, imaginatius.

16. Aplicar tècniques de reescriptura en textos breus.

17. Organitzar els escrits de manera ordenada, seguint pautes de presentació adients: títols, marges, separació entre línies...

18. Manipular diferents llenguatges i codis amb finalitats comunicativa i lúdica: creació de jeroglífics, missatges secrets...

19. Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació.

20. Compondre textos combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural.

21. Relacionar text-imatge-veu en cartells, murals, auques...

22. Valorar l’estètica i la pulcritud dels escrits (bona distribució, marges, títols, lletra...).

23. Interessar-se per l’ús adequat dels mitjans de comunicació orals i escrits.

1. Identificar els mots d’una frase.

2. Distingir les categories gramaticals: nom, adjectiu, verb.

3. Identificar la concordança entre determinant, nom i adjectiu, i entre nom i verb.

4. Experimentar les diferents possibilitats de concordança.

5. Experimentar els canvis que es produeixen en una frase segons l’ús de diferents classes de noms, verbs i adjectius.

6. Utilitzar les formes no personals del verb i el mode indicatiu.

7. Identificar, classificar i puntuar diferents tipus de frases simples: enunciativa, interrogativa i exclamativa.

8. Experimentar els canvis significatius produïts per alteracions de l’entonació de la frase i aplicar-hi la puntuació adequada.

9. Utilitzar els pronoms personals tònics i àtons.

10. Precisar una idea amb l’ús de connectors i altres recursos lingüístics (adjectivació, complementació).

11. Valorar positivament l’observació i l’experimentació en el funcionament del llenguatge.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

36

1. Conèixer i utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari i la terminologia propis de contextos diversos.

2. Experimentar els recursos lingüístics que generen vocabulari nou: prefixació, sufixació, composició.

3. Utilitzar la comparació per ampliar el valor semàntic dels mots.

4. Identificar i utilitzar la sinonímia i l’antonímia per ampliar el vocabulari.

5. Identificar i memoritzar elements lexicalitzats de la llengua: locucions, frases fetes, fórmules; i utilitzar-los com a recursexpressiu.

6. Distingir els diferents significats d’un mot polisèmic.

7. Diferenciar el sentit real i el sentit figurat d’expressions usuals o frases fetes.

8. Memoritzar l’ordre alfabètic per a l’ús correcte del diccionari.

9. Experimentar el maneig de diccionaris.

10. Habituar-se a utilitzar el diccionari.

11. Mostrar interès per ampliar el vocabulari i valorar l’ús dels elements lingüístics apresos.

12. Recrear-se amb els jocs de paraules com a font d’enriquiment i de gaudi.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: LÈXIC



1. Continguts de Llengua catalana de quart d’EducacióPrimària

2. Programacions, suggeriments i propostes de treball,i solucionari


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

38

1. CONTINGUTS DE LLENGUA CATALANA DE QUARTD’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Dos mons en un món

Ús i comunicació

Llengua parlada i escrita

Llegim

El llenguatge

Escoltem i parlem

Unitat 1

La colla d’en Tanet Descripció de persones

Cartes. Raquel i Txell Narració de vivències

Juguem tot fent teatre Fem teatre

El cérvol que va anar a buscar la primavera

Lectura d’imatges

Història de Josepa de Dalmases

Les instruccions d’un joc

La Mariona no creia en les bruixes

Explicació d’un conte

Els camins de la ciència Exposició oral d’un tema

Els restauradors de llibres El diàleg

El reportatge Un debat radiofònic

El medi ambient no té fronteres

L’entrevista

L’estiu Recitació de poemes

Unitat 2

Unitat 3

Unitat 4

Unitat 5

Unitat 6

Unitat 7

Unitat 8

Unitat 9

Unitat 10

Unitat 11

Unitat 12

6

20

34

48

62

76

90

104

118

132

146

160

10

24

38

52

66

80

94

108

122

136

150

164



39

L’alfabet:ordenació alfabètica

Lèxic

Treball sistemàtic de llengua

Aprenem vocabulari

Els signes de puntuació:el punt, la coma, els signes d’interrogació i admiració

Fonètica i ortografia

Practiquem l’ortografia

Tipus d’oracions

Subjecte i predicat

Gramàtica

Estudiem la llengua

El diari personal

Els sinònimsFrases fetes: sentit real i sentit figurat

La síl·laba tònica i la síl·laba àtonaParaules agudes, planes i esdrúixoles

Nom comú i nom propi

Nom individual i col·lectiu

Descripció d’un animal

El turisme

Els antònims

La grafia e: e oberta,e tancada i vocal neutraL’accentuació de la ePlurals c/qu; g/gu

L’adjectiuL’articleConcordança article-nom-adjectiu

La carta

Els aliments

La polisèmia

La grafia o: o oberta,o tancada i o àtonaL’accentuació de la oEls diftongs

Els demostratius i els possessius

El text teatral

El relleu

Les famílies lèxiques

L’accentuació

L’accent diacrític

Els numerals ordinals i cardinals

Descripció de paisatges

L’època dels castells

Els prefixos

L’apostrofació

La contracció

Els pronoms personals Les instruccions:redacció d’una recepta de cuina

Les festes

Diminutius: -et, -eta

Els dígrafsEl so de r forta: r, rrEl so de r suau: r

Persona i nombre verbalsConcordança subjecte-verb

Invenció d’un conte

Oficis i professionsAugmentatius:-às, -assa; -ot, -ota

Les grafies b i v Temps verbalpresent, passat i futur

Redacció d’una biografia

La població

Paraules compostes

La essa sorda (s, ss, c, ç)

La essa sonora (s, z)

Formes verbalsFormes no personals del verb:l’infinitiu

El diàleg en les narracionsÚs del guionet

Els mitjans de comunicació

Els gentilicis

Les grafies j i gLa grafia hParaules conflictives

L’adverbi i les locucions adverbials

Els articles d’opinió

L’ecologisme

La comparació

Les grafies x i ix

Les grafies tx i ig

Els nexes:les preposicions (1)

L’enquesta

Dites i refranys:el temps atmosfèric

Les grafies m, mm,mp i n

Els nexes:les preposicions (2)

Els rodolins

Llengua escrita

Ús i comunicació

Escrivim

12

26

40

54

68

82

96

110

124

138

152

166

14

28

42

56

70

84

98

112

126

140

154

168

16

30

44

58

72

86

100

114

128

142

156

170

18

32

46

60

74

88

102

116

130

144

158

172


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

40

2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL, I SOLUCIONARI

UNITAT 1. DOS MONS EN UN MÓN

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Llegir de manera expressiva un textnarratiu.

2. Demostrar que s’entén el text llegint-lo i assenyalant-hi afirmacions certes i falses,expressions sinònimes d’elements del text i elements propis del món del text. (CB)

3. Reconèixer elements comunicatius d’altrescodis: gestos, senyals sorolls, flors, etc. (CB)

4. Memoritzar i repassar l’ordre alfabèticordenant paraules.

5. Aplicar les normes bàsiques dels signes de puntuació següents: punt i seguit, punt i a part, coma, punt final, interrogació i admiració. (CB)

6. Diferenciar oracions enunciatives,interrogatives, exclamatives i imperatives.

7. Reconèixer el subjecte i el predicat en oracions enunciatives senzilles.

8. Identificar un text com a diari personal.

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Comprensió lectora.

• Elaboració de missatgesorals a partir d’imatges i icones.

• Execució de jocs lingüísticsde creació.

• Relació entre pronunciaciói puntuació.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Elements no lingüístics:

icones, codis visuals.

Actituds, valors i normes:• Constància en l’audició

atenta com a mitjà per a la comunicació.

• Interès per participar i fer-se entendre en missatgesorals.

• Atenció davant els diversosnivells de llenguatge.

2. Llengua escrita

Procediments:• Lectura expressiva i mental

d’un text narratiu.

• Estratègies i habilitats per a la comprensió d’un text.

• Creació i utilització de diferents codiscomunicatius: relació entre la imatge i el text.

• Combinació de recursoscomunicatius: icones i senyals.

• Ús de la llengua escritacom a vehicle per a la comunicaciód’experiències personals:elaboració d’un diaripersonal.

• Producció de textosescrits: un diari personal,partint de models.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• La significació d’un text.

• Tipologies de text:narració, diari personal.

• Relació entre la imatge i el text.

Actituds, valors i normes:• Valoració de la lectura

com a font de plaer i coneixement.

• Interès per l’expressió de vivències personals per escrit.

3. Lèxic

Procediments:• Maneig del diccionari.

• Ordre alfabètic.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Ordenació alfabètica

de mots.

Actituds, valors i normes:• Participació en l’elaboració

de jocs lingüístics.

• Interès per ampliar el vocabulari.

• Hàbit d’usar el diccionari.

4. Fonètica i ortografia

Procediments:• Ús de diversos recursos

per comprovar l’escripturacorrecta de paraules.

• Memorització de l’alfabet i ordenació de paraulesper ordre alfabètic.

(CB) Objectius de competències bàsiques.


41

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Fixació de normes

bàsiques: majúsculesrelacionades ambpuntuació.

• L’alfabet.

Actituds, valors i normes:• Predisposició al recurs

de diverses fonts per resoldre dubtesortogràfics.

• Interès per assolir una pronúncia i una entonació correctes.

5. Gramàtica

Procediments:• Ús de diferents tipus

de frases simples i la pun-tuació corresponent.

• Distinció entre elementsconstituents de la frasesimple.

• Establiment de la concordança entre S i P (nom-verb).

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Els diferents tipus de frases

simples i la seva puntuació:enunciativa, interrogativa,exclamativa i imperativa.

• Subjecte i predicat.Concordança.

Actituds, valors i normes:• Interès per l’observació

i l’experimentació en el funcionament del llenguatge.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

A. Llibre de l’alumnat

Abans de llegir

Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

Llegim

Lectura mental i expressiva del text Dos mons en un món . . . . . . . . . . . . . . . . .6-8

Comprensió del vocabulari de la lectura . .6-8

Després de llegir

1 Resposta a un qüestionari tancat sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

2 Reconeixement d’expressions sinònimes . . .9

3 Identificació de coses que es podrientrobar en un món diferent del nostre . . . . .9

Escoltem i parlem

1 Transmissió d’un missatge sense paraules, només amb gestos o sorolls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

2 Reconeixement de codis utilitzats arreu (visual o tàctil) . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

3 Relació entre imatges i el codi corresponent . . . . . . . . . . . . . . . .11

4 Invenció d’un senyal: dibuix . . . . . . . . . . . .11

5 Relació entre flors i símbols . . . . . . . . . . . .11

6 Recerca d’informació sobre una rosa del desert . . . . . . . . . . . . .11

Aprenem vocabulari

1 Ordenació de paraules en una llista per ordre alfabètic . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

2 Ordenació d’una llista alfabètica amb el nom de deu companys i companyes de classe . . . . . . . . . . . . . . . .12

3 Pràctica de l’ordre alfabètic dient dos mots que comencen amb una lletra determinada . . . . . . . . . . . .12

4 Ordenació alfabètica de paraules que comencen per la mateixa lletra . . . . .13

5 Recerca del significat de paraules en el diccionari . . . . . . . . . . . .13

6 Joc per memoritzar l’ordre alfabètic,per parelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13


1 Compleció d’un text amb signes de puntuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

2 Compleció d’un text amb els signesd’interrogació i d’admiració . . . . . . . . . . . .15

3 Ordenació dels signes de puntuació en un text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

Estudiem la llengua

1 Relació de frases amb el que expressen . .16

2 Lectura en veu alta de frases i identificació de la modalitat . . . . . . . . . . .16


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

42

3 Compleció de frases amb el subjecte . . . .17

4 Identificació del subjecte i del predicat d’algunes frases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

5 Identificació del nucli del subjecte i del predicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

Escrivim

1 Observació d’un text i diferenciació respecte d’una carta . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

2 Establiment del destinatari d’un diari personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

3 Identificació del tema del text llegit . . . . . .18

Juguem amb les paraules

1 Elaboració de missatges amb codis diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

2 Resolució d’endevinalles a partir d’imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

B. QUAC

Llenguaparlada i escrita Lèxic

FonèticaOrtografia Gramàtica

Consolidació 1,5 2 3 4

Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació de la diversitat intercultural: coneixement de persones d’altres cultures i de costums diferents.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ

Avaluació contínua i formativa. Què hem après? Unitat 1

Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats 1, 2, 3, 4

Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.


43

LLEGIM

ABANS DE LLEGIR, PÀG. 6

Realització de l’activitatEntre tot l’alumnat, anirà bé de conversar breument per veure què saben sobre les curses de cotxes i quin interès hi tenen. De totes maneres, el tema central és el de les persones que viuen en altrescontrades i que tenen costums diferents dels nostres. És bo desvetllar la imaginació de tot l’alumnat, jaque de segur que, entre els coneixements de la realitat i els que aporten els mitjans de comunicació,sobretot la televisió, poden saber força coses sobre aquest tema.

SuggerimentsS’ha de tenir en compte la situació de cada classe: si hi ha alumnes immigrats, cal fer-los participar perveure què saben de la situació de la família, quins records tenen de l’època passada al seu país, etc.Una altra possibilitat, abans de la lectura, és portar un mapa o fotografies que ajudin a contextualitzarel tema i a donar-ne més informació. L’objectiu és fer que l’alumnat s’adoni que hi ha nens i nenes queviuen en contextos o països molt diferents dels nostres, on els mitjans són més precaris.

LECTURA, PÀG. 6, 7 I 8

Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i ve-gin com es pronuncia cada paraula. Si cal, es repeteix una segona vegada per aclarir-ne el vocabulari i treballar aquells mots més difícils. Després feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna;així us assegureu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És boconvidar l’alumnat a mirar els termes difícils, en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi es creu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del voca-bulari més difícil. A més del que se suggereix al marge (que creiem que és el que l’alumnat d’aquestaedat pot trobar més difícil), potser cal explicar altres paraules: això dependrà del grup classe.Igualment, pel que fa a la lectura individual, se’ls pot demanar que en facin una lectura silenciosa, abansde llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé de portar un registre de lectura per a cada nen o nena, a fi de comprovar-ne els avenços.

DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 9

Realització de les activitatsDoneu una estona a l’alumnat perquè faci l’activitat 1 individualment.Això us servirà per comprovar laseva capacitat de comprensió. Pel que fa a les altres dues activitats, us suggerim que les resolguin oral-ment, entre tots, perquè tot l’alumnat tingui l’oportunitat d’aprendre alguna cosa. L’objectiu de la sego-na activitat és, sobretot, començar a treballar els mots sinònims, que es veuran més endavant, i el de latercera, constatar les diferències que hi ha entre dues cultures o dos mons ben diferents.

SuggerimentsA propòsit de la darrera activitat, es pot encetar una conversa col·lectiva sobre les diferències entre elmón de l’Immaïl i el nostre, i es pot acabar escrivint a la pissarra (i fer-lo copiar a la llibreta) un quadre

Pàgines 6-9

SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

44

de doble entrada en què es vegin clarament aquestes diferències. Un altre aspecte que es pot comen-tar és la valoració de les diferències, amb preguntes com les següents:

• Què és el més positiu en el nostre món? • I en el d’Immaïl? • Creieu que l’Immaïl voldria viure al nostre món, tot i els inconvenients? • Per què?

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsL’objectiu d’aquestes activitats és fer adonar l’alumnat que hi ha diferents llenguatges o diversos codisper comunicar-nos i que tots expressen algun missatge. Per aquesta raó es proposen il·lustracions i ac-tivitats que estan relacionades amb els codis visual i tàctil, amb sorolls, gestos, colors… L’activitat 5potser necessitarà una mica més d’explicació, ja que no sol ser gaire habitual considerar el llenguatgede les flors. De totes maneres, és prou suggestiu per treballar-lo de manera específica.Aquestes activi-tats s’han de fer oralment.

SuggerimentsProcureu treballar, sobretot, els codis que els siguin més propers: els semàfors, els senyals de circulació,les icones més corrents… Anirà bé fer esment de senyals que poden tenir a l’abast: aquells que hi haa l’escola, al carrer del centre, els que els nens i nenes poden trobar en el camí des de casa seva fins a l’escola, els semàfors, els senyals de circulació, etc. Si s’ha vist alguna imatge recent al cinema o en algun altre lloc, seria convenient fer-hi referència.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsL’objectiu de les activitats d’aquest apartat és aprendre i practicar l’ordre alfabètic. Si l’alumnat ja el co-neix d’altres cursos, feu-l’hi repassar, abans de començar. Però l’important és que durant aquest cursquedi ben consolidat aquest aprenentatge tan important, que és clau per aprendre vocabulari i, sobre-tot, per poder consultar el diccionari amb rapidesa i seguretat. Les activitats van encaminades a treba-llar l’ordre alfabètic tant de manera individual com en grup.

SuggerimentsA banda de les activitats que es proposen, se’n poden fer moltes altres.Té una importància especial,però, el fet de dur diccionaris a classe i poder-los consultar, buscar-hi paraules, fer-hi consultes, etc. Ésimportant que l’alumnat aprengui i s’adoni que un diccionari serveix per a més coses, a part de bus-car-hi el significat de mots desconeguts, com ara, per resoldre dubtes ortogràfics, gramaticals, etc.Aconsellem tenir sempre el diccionari a mà (a la biblioteca de l’aula), sobretot en el moment de fer lesactivitats d’aquest apartat.

Pàgines 12-13

Pàgines 10-11


45

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA

Realització de les activitatsEn aquest apartat s’estudia l’ús d’alguns signes de puntuació.Val a dir que el punt i la coma s’estudia-ran, es repassaran i es practicaran en molts altres moments a partir d’ara, però no per això els hem detreure importància.Tanmateix, insistim sobretot en un bon aprenentatge del signes d’interrogació i d’admiració, ja que tenen un ús molt més segur i clar. Les activitats són pràctiques, però comportenuna explicació clara i els exemples necessaris que vosaltres pugueu oferir. Es poden relacionar aques-tes activitats amb les de l’apartat següent.

SuggerimentsFeu les activitats de manera que cada alumne i alumna treballi individualment durant una estona, i des-prés poseu-les en comú perquè també aprenguin a partir del que fa la resta. En cas que sigui necessa-ri, aniria bé ampliar-les amb diferents activitats en les quals s’hagi de buscar l’ús de signes de puntuacióen els textos de lectura (en la lectura inicial, per exemple), fer-ne dictats, o també reescriure els frag-ments llegits. Per recordar les normes, feu-los elaborar uns murals per penjar després a l’aula.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsCom ja hem dit, podeu relacionar aquest apartat amb l’anterior. Ara l’alumnat ha d’entendre que hi hadiferents modalitats d’oracions (no cal aprendre’n el concepte, però sí el tipus de modalitats). En tre-ballar les activitats, heu de relacionar també aquest punt amb l’entonació, sobretot amb les oracionsque no són enunciatives, i fer veure que una bona pronunciació ja ens marca el tipus d’oració i ens diu com cal puntuar-la. Per tant, cal corregir les activitats en veu alta.

SuggerimentsA banda de les activitats proposades, podeu suggerir a l’alumnat que en faci d’altres de semblants,per exemple, que busqui uns determinats tipus d’oracions en la lectura inicial o en altres fragmentsde lectura del llibre. Quant a la relació subjecte-predicat, seria bo practicar-la aquí, però s’ha de tenirpresent que també es practicarà més endavant. És especialment rellevant que l’alumnat s’adoni quel’aspecte bàsic d’aquesta relació és la concordança que s’estableix, pel que fa al nombre, entre el sub-jecte i el verb; així doncs, cal fer-li veure que aquesta és la manera més segura per identificar el subjecte d’una oració.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsA partir de l’observació del fragment inicial i dels suggeriments que donem, provarem de fer redactara cada alumne i alumna un diari personal sobre uns quants dies de la seva vida. Dependrà de l’interèsde cadascú si s’estimen més continuar-lo o no. És important que l’alumnat s’adoni del valor personalque pot tenir el diari com a eina d’expressió i per repassar la seva vida al cap d’uns anys.

Pàgina 18

Pàgines 16-17

Pàgines 14-15


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

46

SuggerimentsPodeu portar altres fragments de diaris personals per llegir-los a classe. Una activitat complementàriaben interessant és la de fer un diari de classe, en què cada dia un nen o nena diferent (podeu seguirl’ordre alfabètic) escrigui una mena de resum del que s’ha fet i en doni la seva opinió. Una altra possi-bilitat és simplement tenir una llibreta en què cada nen o nena, quan li vingui de gust, apunti algun co-mentari sobre coses que passen a l’escola, fora, a casa, etc., i que vulgui que els altres sàpiguen.

JUGUEM AMB LES PARAULES

Realització de les activitatsL’objectiu d’aquestes activitats és practicar de manera lúdica alguns dels punts bàsics de la unitat: l’or-dre alfabètic i l’ordre dels elements de la frase.Tot i això, és fonamental que l’alumnat s’ho passi bépracticant els dos jocs que proposem.

SuggerimentsQuant a les endevinalles, se’n poden buscar més consultant els llibres habituals d’aquest tipus o el vo-lum d’enigmística escrit per Joan Amades.També podeu fer que l’alumnat se n’inventi i les proposi a laresta de companys i companyes de la classe.

Pàgina 19


47

Pàg. 9

1 • Per trobar les marques, l’Immaïl havia de caminar tota la tarda. V• Els estrangers anaven dalt d’unes màquines de ferro. V• L’Amed i l’Onair li havien dit que els estrangers no vindrien. F• L’Immaïl va esperar agenollat durant molta estona, sense fer soroll. V• L’estranger parlava a poc a poc assenyalant coses. V• Les màquines rodones s’acostaven. F• Va omplir la màquina amb un líquid lila i clar. F• L’Immaïl no havia tingut res seu; ara ja tenia una cosa. V

2 cotxe: màquina de ferro, màquina quadrada, màquina dels estrangers, màquina groga, màqui-na que fa soroll.llauna de benzina: caixa de ferro, caixa metàl·lica, caixa que brilla, llauna.

3 En el món de l’Immaïl trobaríem la rosa del desert, tendes per viure-hi, tranquil·litat i pousd’aigua. En el nostre, contaminació, l’antena parabòlica, gratacels, soroll i supermercats.

Pàg. 10

1 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

2 El llenguatge de signes, utilitzat pels sordmuts i l’alfabet del sistema Braille. Resposta oberta.Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 11

3 Codis visuals:

Codis auditius:

la sirena de l’ambulància la sirena de la policia

4-6 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 12

1 alguna, bastó, cabra, didal, estrany, ferro, groga, horitzó, joguina, líquid, marques, oca, parlar,rosa, somriure, tarda, vela, vestit, xoc.


SOLUCIONARI

precaució:lloc per on passennens i nenes

vermell: no passeugroc: semàfor a punt de canviarverd: passeu

pareuhospitalno fumeu

aparcament

lavabo d’homes


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

48

Pàg. 13

4 darrere, dàtil, davant, demà, desert, dia, dijous, dona, dreta, dringar, duna, durant.

5 estómac: òrgan del cos on els aliments es barregen amb els sucs gàstrics per fer la digestió.És com una bossa on van a parar els aliments abans de passar als budells.

camell: quadrúpede rumiant, més alt que el cavall, proveït d’un coll llarg i dos geps a l’es-quena. És capaç de passar molts dies sense beure i té unes cavitats closes per fer un esfínter,on pot emmagatzemar una gran quantitat d’aigua.

digestió: procés que fa que el cos absorbeixi els aliments que mengem.

nutrició: acció de nodrir o de nodrir-se (donar a un organisme vivent les substàncies queassimila i que són necessàries per al seu creixement).

palmera: arbre exòtic de la família de les palmàcies que té les fulles coriàcies pinnatiparti-des i les baies oblongues i comestibles.


Pàg. 14

1 D’aleshores endavant, cada tarda, així que sa mare se n’anava, Matilda se n’anava cap a la bi-blioteca. Quan es va haver llegit tots i cadascun dels llibres per a nens i nenes que hi havia,va començar a rondar alguna altra cosa.La senyora Phelps, que aquelles poques setmanes l’havia estat observant fascinada, es vaalçar de la taula i s’hi va acostar.

Pàg. 15

2 —Ja us han portat l’ordinador?—Sí, ahir el tècnic ens el va instal·lar.—Caram, sí que han anat ràpids! I quins programes porta?—Molts i, a més, és tan bonic!Tu fa temps que tens ordinador, oi?—Sí, per fer els treballs de classe va molt bé!—A partir d’ara no tindrem excusa per fer uns treballs ben nets i polits!

3 —Què fa amb aquesta bitlla, Winnie?—Doncs… i tu, com ho sabies que era aquí?—Perquè he reconegut els seus passos.—Aquesta sí que és bona! I on dormies?—Exactament aquí a sota, en un sac de blat.—Com?—Sí, a les golfes. Hi feia tanta calor, aquesta nit, que m’he vestit amb una roba més fresca,per anar a dormir dos pisos més avall. Però, què és el que el sorprèn d’aquesta manera?

Pàg. 16

1 • L’Immaïl busca les màquines grogues. � Fa una explicació.• Recordes el meu nom? � Fa una pregunta.• Dóna’m la llauna de benzina! � Dóna una ordre.• Hem guanyat la carrera, visca! � Demostra un sentiment.

2 • Va estar molta estona agenollat. Enunciativa• Què volia saber l’estranger? Interrogativa• L’Immaïl mai no havia tingut res. Enunciativa• Estic contentíssim! Exclamativa• On es trobaven les roses del desert més boniques? Interrogativa


49

Pàg. 17


4 • La Carla toca la guitarra.

• El professor dibuixa molt bé.

• La teva tortuga neda a poc a poc.

• Els meus amics vindran a la festa.

5 • La nena petita mira pel balcó.

• El meu germà fa vaixells de paper.

• El gos marró juga amb el ninot.

• La mare del Jaume collia bolets.

Pàg. 18

1 • La data• No; no

2 Només escriu per llegir-ho ella.

3 sentiments; pensaments; il·lusions; fets personals.

Pàg. 19


2 cotxe; estrelles; espelma.

S P

S P

S P

S P

S P

S P

S P

S P


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

50

UNITAT 2. LA COLLA D’EN TANET


1. Llegir de manera expressiva descripcions de personatges.

2. Descriure oralment una persona mitjançantl’ús de recursos donats (adjectius i com-paracions). (CB)

3. Entendre què són mots sinònims i saber-los utilitzar correctament. (CB)

4. Identificar i usar frases fetes i distingir entre sentit real i figurat. (CB)

5. Diferenciar la síl·laba tònica de les àtones i classificar les paraules segons la posició de la síl·laba tònica.

6. Accentuar correctament les lletres a, i, u.

7. Distingir diferents classes de noms: comú,propi, individual i col·lectiu.

8. Descriure per escrit un animal d’acord amb les pautes donades. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Comprensió lectora.

• Descripció oral de persones seguint una pauta donada.

• Seqüències d’ordres per realitzar jocs lingüístics.


gest, mirada, aspecte físic.

• Registres d’ús adequats a cada situació comunicativa.




• Atenció davant de diversosnivells de llenguatge.

2. Llengua escrita


de textos descriptius.

• Observació i diferenciacióde descripcions de perso-natges i d’animals.

• Reconeixement de la ideaprincipal d’un text.

• Ús de la llengua escrita per fer descripcions.

• Aplicació de tècniques de reescriptura per elaborar textosdescriptius.

• Producció d’un text des-criptiu a partir de models i d’una pauta donada.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Tipologia de textos:

descripció de persones i d’animals.

• Registres d’ús i funcionalitatdel text escrit.


com a font de plaer i de coneixement.

• Respecte per les pautesestablertes per a l’elabora-ció de textos.

3. Lèxic

Procediments:• Ús de mots sinònims.

• Identificació i memoritzacióde frases fetes.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Mots sinònims.

• Frases fetes i sentit figurat.

Actituds, valors i normes:• Participació en jocs

lingüístics.

• Interès per ampliar el vocabulari i conèixer el significat de les paraules.


Procediments:• Separació i classificació

sil·làbica.

• Reconeixement de la síl·laba tònica:classificació de mots aguts,plans i esdrúixols.

• Memorització de les reglesde l’accentuació de les lletres a, i, u.



51

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• La síl·laba tònica.

• Mots aguts, plans i esdrúixols.

• Normes d’accentuació de les lletres a, i, u.

Actituds, valors i normes:• Interès per assolir

una pronúncia correcta.

• Predisposició a consultardiverses fonts per resoldreels dubtes ortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Identificació i ús

de diferents classes de noms: comú, propi,individual i col·lectiu.

• Establiment de la concordança entre nom i article.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Classes de noms: comú,

propi, individual i col·lectiu.

• Concordança entre nom i article.


i l’experimentacióen el funcionament del llenguatge.



Abans de llegir

Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .20

Llegim

1 Lectura mental i expressiva del text La colla d’en Tanet . . . . . . . . . . . . . . . . .20-22

2 Comprensió del vocabulari de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20-22

Després de llegir

1 Diferenciació entre sobrenom i nom de persona i relació entre diferents noms . .23

2 Respostes a un qüestionari de veritat o fals referit a preguntes sobre la lectura . .23

3 Pregunta oberta sobre diferències en l’alimentació entre dos personatges . . .23

4 Identificació de personatges a partir de trets identificadors . . . . . . . . . .23

Escoltem i parlem

1 Seguint una pauta, descripció d’un company o companya de classe . . . .24

2 Classificació de paraules referides a l’aspecte físic o al caràcter d’una persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

3 Amb l’ajuda d’adjectius,descripció de la cara d’una persona . . . . .25

4 Utilització de comparacions per descriure qualitats de persones . . . . . .25

5 Joc d’endevinar una persona a partir de descripcions de trets concrets . . . . . . .25

Aprenem vocabulari

1 Utilització de sinònims de diners en frases en diferents nivells de llenguatge . . . . . . . .26

2 Relació de paraules sinònimes . . . . . . . . . .26

3 Reconeixement d’oracions en sentit figurat i explicació del significat . . .27

4 Relació entre dibuixos i frases fetes . . . . . .27

5 Recerca de significat sobre frases fetes i utilització en una oració . . . . . . . . . . . . . . .27


1 Identificació de paraules monosíl·labes . . .28

2 Separació de síl·labes i encerclament de la tònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28

3 Classificació de paraules segons la síl·laba tònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

4 Escriptura de paraules agudes,planes i esdrúixoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

5 Accentuació de paraules amb accent gràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

Estudiem la llengua

1 Identificació dels substantius amagats entre paraules i classificació en comuns i propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30

2 Escriptura d’un nom propi en diverses frases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

52

3 Classificació de noms en individuals o col·lectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

4 Compleció de frases a partir del dibuix del significat de noms col·lectius . . . . . . . .31

Escrivim

1 Identificació de paraules referides a parts del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

2 Compleció d’una graella a partir de la qual es descriuen les parts del cos de l’animal descrit en un text . . . .32

3 Resum d’un text a partir de la graella anterior i elaboració d’una descripció . . . .32

4 Descripció d’un animal . . . . . . . . . . . . . . . .32


1 Compleció d’un rusc sil·làbic a partir de definicions . . . . . . . . . . . . . . . . .33

2 Dòmino de paraules sinònimes . . . . . . . . .33

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació per a la salut: menjar de tot i seguir una dieta equilibrada.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





53

LLEGIM


Realització de les activitatsEs tracta d’iniciar una conversa sobre la idea de colla: què és, quines hi ha a la classe, quines aventuresviuen, etc. Heu de procurar que parlin tots els nens i nenes i cal que observeu que no en quedi capdespenjat. Així mateix, podeu fixar-vos en les colles que es veuen a l’escola i en aquelles que tenencontinuïtat després, a fora, i practiquen juntes altres activitats o es troben a casa d’algú per jugar, etc.Aquesta activitat, doncs, us pot servir per conèixer millor l’alumnat en l’aspecte de grup.

SuggerimentsFeu-los escriure els noms dels diferents membres de cada colla i elaborar-ne, si cal, un mural a la clas-se. Una decisió important pot ser la de col·locar els nens i nenes de la mateixa colla junts a la classe,en un mateix espai, com ara un racó o unes taules juntes. En tot cas, sembla interessant tenir aquestconeixement.

LECTURA, PÀG. 20-22

Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per assegurar-vos que tots i totes ente-nen i veuen com es pronuncia cada paraula. Si cal, la torneu a llegir per aclarir-ne el vocabulari, sobre-tot les paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna per as-segurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És boconvidar l’alumnat a mirar els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi ho considereu necessari, abans de la lectura es pot treballar una activitat de comentari i coneixe-ment del vocabulari més difícil.A banda dels mots que es defineixen al marge (creiem que són els quel’alumnat d’aquesta edat pot trobar més difícils), n’hi pot haver d’altres; això dependrà del grup classe.Igualment, quant a la lectura individual, se’ls pot demanar primer que en facin una lectura silenciosa,abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé portar un registre de lectura per a cadaalumne i alumna, a fi de comprovar-ne els avenços.


Realització de les activitatsLes activitats 1, 2 i 4 tenen com a objectiu comprovar la comprensió lectora de l’alumne o l’alumnasobre el text llegit. Cal tractar de fer-les individualment (es pot demanar que les copiïn en la llibreta i que després les repassin) i, si cal, posar-les en comú entre tots. Pel que fa a l’activitat 3, és una activi-tat més oberta, que es pot fer mitjançant una conversa conjunta entre tota la classe. Cal procurar quetot l’alumnat hi intervingui d’una manera o altra.

SuggerimentsEn les activitats de comprensió (1, 2 i 4), feu-los buscar el fragment de la lectura on queda justificada laresposta. Podeu preguntar, per exemple: «On diu que el sobrenom de X correspon a Y?» D’aquestamanera, us assegurareu que cada alumne i alumna sap buscar en la lectura on és cada cosa i alhora enfeu un repàs. Quant a l’activitat 3, sobre l’alimentació, podeu parlar dels hàbits d’alimentació de l’alum-nat i fer-ne un comentari global entre tots.

Pàgines 20-23



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

54

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsPer fer una bona descripció, cal tenir recursos i, en especial, conèixer diversos adjectius que ajudin a caracteritzar les diferències entre les persones, els paisatges, els ambients, etc., (segons la descripcióque es vulgui fer, en cada cas). En aquestes activitats volem proporcionar aquests recursos (d’aquí ve lallista d’adjectius) i fer practicar la descripció de persones, però oralment. És important que, d’una ma-nera o altra, intervingui tot l’alumnat, o que us assegureu que tots saben manejar les estructures ne-cessàries i posseeixen prou riquesa lèxica per descriure oralment una persona.

SuggerimentsÉs fonamental disposar d’una varietat de fotografies sobre les quals es puguin fer diferents descrip-cions. Us poden anar bé fotografies extretes de revistes, diaris, murals, pòsters… També podeu dema-nar a cada nen o nena que porti una fotografia de quan ells eren més petits, o d’algun parent o amicdesconegut. Podeu enregistrar les activitats orals en un magnetòfon i en acabat, escoltar-les per fer lesobservacions o les correccions necessàries.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsSeguint, en certa manera, la mateixa línia de l’activitat de l’apartat anterior, ara treballem els sinònims.L’objectiu és remarcar i explicitar un concepte que, de manera intuïtiva, segur que ja tenen molts nens i nenes: que diverses paraules tenen un mateix referent i, per tant, un significat semblant.Aquest fet, en-cara que lingüísticament no sigui exacte, els pot ajudar tant en el moment d’expressar-se (per evitar re-peticions de la mateixa paraula i guanyar expressivitat), com més endavant, per copsar matisos en les di-ferents paraules que empren. Si ho creieu convenient, podeu introduir aquestes dues reflexions aquí.

SuggerimentsA part dels sinònims també es treballen les frases fetes aprofitant que, en la lectura, n’hi apareix una.Cal fer entendre el concepte de manera intuïtiva. Aquest punt és important de cara a enriquir l’ex-pressió de l’alumnat tant en l’àmbit oral com escrit. Una activitat que poden fer a partir d’ara cada ve-gada que es faci una consulta al diccionari és mirar quines frases fetes es formen amb una paraula de-terminada.


Realització de les activitatsRepasseu, primerament, els conceptes de síl·laba tònica i de síl·laba àtona. L’objectiu és que l’alumnatles sàpiga reconèixer i identificar amb seguretat.Aquest és, justament, el propòsit de les dues primeresactivitats. A continuació, feu-los classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles, i feu-los adonarde la manera com s’accentua la a, la i i la u. Com que l’accent d’aquestes grafies no depèn de la pro-núncia, cal fer-ne la pràctica necessària per assegurar el domini de la regla.

SuggerimentsPer explicar tant la distinció entre síl·laba tònica i àtona com la classificació dels mots segons la posicióde la síl·laba tònica, feu-los reconèixer aquests conceptes en altres paraules, en un fragment del textde lectura o en els noms dels nens i nenes de la classe.

Pàgines 28-29

Pàgines 26-27

Pàgines 24-25


55

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsLes activitats d’aquest apartat pretenen ajudar l’alumnat a distingir diferents classes de noms: comú i propi, individual i col·lectiu. De manera indirecta, apareixen també els conceptes de masculí i femení.És important associar el concepte de nom propi a l’ús de la majúscula i el de nom comú, al de la minús-cula, excepte després de punt.

SuggerimentsFeu-los buscar altres noms propis en la lectura, o identificar els nens i nenes de la classe. Pel que fa alsnoms col·lectius, se’n poden buscar més, però convindria treballar sobretot els que teniu en el llibre.A fi de completar aquest punt, es poden fer referències a les activitats de matemàtiques o de ciències,o explicar la idea de conjunt; així consolidareu els conceptes bàsics.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsHa arribat el moment de practicar la descripció per escrit. Per canviar respecte del que s’ha treballatoralment, ara proposem fer la descripció d’un animal. Abans, però, donem un guió força complet perrecollir un pas previ important en tota descripció: l’observació de la realitat que es pretén descriure. Sibé aquest aspecte pot semblar poc interessant, té una transcendència enorme perquè, abans d’escriu-re qualsevol text, cal planificar-ne la redacció. En aquest cas, cal plasmar la planificació en un guió que,després, els serà força útil.

SuggerimentsDesprés de fer individualment les activitats 1 i 2, proposeu-los de resoldre col·lectivament el qüestio-nari de l’activitat 3, a partir del qual hauran de fer la descripció del flamenc. Demaneu-los que les po-sin en comú, amb la qual cosa cada alumne i alumna escoltarà les observacions dels altres companys i companyes i les descripcions escrites seran més riques. Si ho creieu necessari, feu-los portar a classefotografies o llibres d’animals perquè l’alumnat en pugui escollir un o observar clarament com és l’ani-mal que vol descriure, en l’activitat 4.Aprofiteu qualsevol sortida al parc o a una granja perquè obser-vin detalls sobre animals diversos.


Realització de les activitatsLes dues activitats tenen com a objectiu practicar diferents aspectes tractats durant la unitat: la divisió ensíl·labes i els sinònims. En el primer cas, es proposa un rusc, que es pot allargar tant com es vulgui. Mireude resoldre l’activitat de manera oral, abans de passar a fer-la per escrit individualment. Pel que fa a la se-gona activitat, també es podria allargar tant com es desitgés. Si ho creieu adequat, permeteu que es con-sulti el diccionari general i acostumeu l’alumnat a saber-ne treure partit per trobar mots sinònims.

SuggerimentsLa segona activitat pot servir per treballar el concepte de síl·laba, fent un dòmino de mots que co-mencin amb la mateixa síl·laba que el mot anterior. De fet, hi ha un joc infantil que consisteix precisa-ment en això. No dubteu a practicar-lo, perquè als nens i nenes els encantarà.

Pàgina 33

Pàgina 32

Pàgines 30-31


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

56

Pàg. 23

1

2 • La Mariona i en Pitus són germans. F• El més valent de la colla és en Manelitus. V• En Baldufa és el cap de la colla. F• En Flèming i en Cigró són els inventors. V• El que va sempre més net i polit és en Tanet. V• En Manelitus no és gaire alt i porta ulleres. F• En Pitus és tan petit que no arriba enlloc. V


4 • De petit li deien Baldufa: en Juli• Sap manar: en Tanet• És grassonet i una mica poruc: en Cigró• Dibuixa molt bé: la Mariona• És molt amable amb tothom: en Pitus

Pàg. 24


Pàg. 25

2 Aspecte físic: petitó, grassonet, alt, baixet, miop.Caràcter: poruc, estudiós, valent, deixat, espavilat, polit, assenyat, amable.


4 Resposta oberta. A tall d’exemple: és llest com un llop; és petit com un cigró; és ros comel sol; és alt com una girafa; és simpàtic com el meu germà; és valent com un lleó; ésprim com un fideu.


SOLUCIONARI

Flèming: Quim Baldufa: Juli Cigró: Josep

Tanet: Jordi Pitus: Josep Manelitus: Manel


57

Pàg. 26

1 • Mare, necessito cèntims per comprar el llibre.• Ei, tio, em deixes calés per comprar una carpeta?• Iaia, em dónes monedes per comprar un gelat?• Porteu diners per comprar l’entrada al zoo.• Nano, quanta pasta tens per gastar?

2 capdavanter � cap de collamogut � nerviósalegre � contentfamós � conegutvestit � robagermans � parents

Pàg. 27

3 • En Joan sempre està a la lluna: ‘està distret’.• La guineu corre com un llamp: ‘va molt ràpid’.• La mestra és un fideu: ‘està molt prima’.

4 • Pujar-li la mosca al nas. � Perdre la paciència.• Trencar el gel. � Iniciar la conversa.• Fort com un roure. � Tenir molta força.

5 • Agafar amb pinces: es tracta d’una situació molt delicada i cal anar amb compte.• Anar al gra: ser molt directe en allò que es diu.• Enganyar la gana: menjar una mica per acabar amb la sensació de gana.• Trencar-se les banyes: estar-se molta estona pensant per encertar la solució.

Pàg. 28

1 mel, ull, tren, sol, foc, mà, coll, pas, pal, guix, Quim, ós, nas, dent.

2 pa - ret fi - nes - tra o - li ti - so - resco - lla ro - ca ca - le - fac - ci - ó but - xa - cama - le - ta Ta - net gra - pa - do - ra gerdca - sa bal - du - fa to - mà - quet es - tu - fa

Pàg. 29

3 Agudes: hotel, aeroport, color, avió, mercat, clavell, cafè, camí, camell.Planes: càmping, muntanya, caravana, festa, càlcul, vacances.Esdrúixoles: síl·laba, càmera, tònica.


5 capità, llumí, túnel, simpàtic, germà, príncep, públic, difícil, violí, cosí, matalàs, únic, ningú,matí, pastís.

Pàg. 30

1 Noms propis: Arnau, Marta, Raimon, Neus, Llobregat, Imma, Barcelona, Pedraforca.Noms comuns: llapis, botiga, taula, llet, fulla, disc, lletra, peix.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

58

Pàg. 31

3 Noms individuals: nens, mandarines, rellotge, gossos, llops, banyes, queixals.Noms col·lectius: colla, exèrcit, esbart, estol.

4 • Un eixam és un conjunt d’abelles.• Un vol és un conjunt d’ocells.• Un banc és un conjunt de peixos.

Pàg. 32

1 plomes, coll, caparronet, bec, potes.

2 plomes roses, coll llarg, caparronet insignificant, bec considerable, potes molt llargues i primes.


Pàg. 33

1 Rusc sil·làbic: 1. embotit; 2. bolígraf; 3. carta; 4. mànega; 5. ratolí; 6. taca; 7. embolicar ; 8.Tamara.

2 casa-observar, mirar-cotxe, automòbil-endevinar, encertar-menut, petit-dormir, clapar-llar.


59

UNITAT 3. CARTES. RAQUEL I TXELL


1. Llegir de manera expressiva cartes personals.

2. Explicar oralment vivències personals,contes o rondalles, anècdotes, etc. (CB)

3. Conèixer i utilitzar vocabulari sobre el turisme.

4. Entendre què són mots antònims i saberutilitzar-los. (CB)

5. Distingir els sons de la e i accentuarcorrectament aquesta grafia. (CB)

6. Aplicar correctament la regla dels plurals en -es amb les grafies c/qu i g/gu. (CB)

7. Reconèixer l’adjectiu i l’article i fer correctament la concordança article-nom-adjectiu. (CB)

8. Saber escriure una carta personal, després de veure’n l’estructura i els elements.

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Explicació de fets

i vivències, reals o sugge-rides per imatges.

• Exposició ordenada sobrefets de poca complexitat.

• Elaboració de missatgesorals a partir de textosescrits o d’imatges.


entonació, velocitat…,en una explicació oral.

• Registres d’ús adequats a la situació comunicativa.

• Tipus d’activitat oral:monòleg.




• Respecte pel torn de paraula i valoració de les intervencions i de les idees dels altres.

2. Llengua escrita


de cartes personals.

• Observació de l’estructurad’una carta.

• Ús de la llengua escritacom a vehicle de comunicació de vivèn-cies personals.

• Producció de textos escritsseguint unes pautes de presentació prèviamentestablertes: disposició en l’espai, marges,capçalera…

• Combinació de recursoscomunicatius: còmics.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Tipologia de textos: carta.

• Significació global d’un text.

• Relació entre imatge i text.

• Elements i parts d’una carta.



• Actitud favorable a l’úsadequat dels textos escritsper a la comunicaciópersonal.

• Respecte per les pautesestablertes en la presentació d’una carta.

3. Lèxic

Procediments:• Ús correcte del vocabulari

propi de l’edat pertanyental camp semàntic del turisme.

• Utilització de motsantònims.

• Maneig del diccionari.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Vocabulari específic

relacionat amb el turisme.

• Mots antònims.

Actituds, valors i normes:• Interès per ampliar

el vocabulari i conèixer el significat de les paraules.


• Participació en jocslingüístics.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

60


Procediments:• Discriminació i reproducció

de sons vocàlics.

• Memorització de la grafiade mots habituals.

• Aplicació de la normad’accentuació de la lletra e.

• Aplicació de la norma de plurals en -es.

• Ús de diversos recursosper comprovar l’escripturacorrecta d’un mot.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Sons vocàlics:

e oberta / e tancada.

• Normes ortogràfiques:accentuació de la grafia e i plurals en -es.



• Predisposició al recurs de diverses fonts per resoldre dubtesortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Identificació i ús d’adjectius

i articles.

• Establiment de concordança entre nom, adjectiu i article.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• L’adjectiu: diferents formes.

• L’article: diferents formes.





Abans de llegir


Llegim

Lectura mental i expressiva de la correspondència entre dues persones . . . . . . . . . . . . . . .34-36

Comprensió del vocabulari de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34-36

Després de llegir

1 Resposta a un qüestionari tancat sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37

2 Resposta a una qüestió oberta sobre la lectura de les cartes . . . . . . . . . . .37

3 Relació entre el text llegit i l’indret on viu cada alumne/a . . . . . . . . . . . . . . . . .37

4 Identificació d’aliments derivats de la llet . .37

Escoltem i parlem

1 Ordenació de les vinyetes d’una història . .38

2 Invenció del nus d’una història en vinyetes a partir del principi i el final . . .39

3 Explicació per parelles del nus de la història de l’activitat anterior . . . . . . .39

4 Invenció col·lectiva d’una història a partir de paraules donades . . . . . . . . . . .39

5 Audició d’una rondalla o conte i explicació davant de tota la classe . . . . . .39

6 Explicació d’una anècdota o vivència canviant-ne alguna cosa . . . . . . .39

Aprenem vocabulari

1 Relació entre mitjà de transport i destinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40

2 Reconeixement de paraules relacionades amb viatges i recerca del significat . . . . . . .40

3 Identificació d’antònims . . . . . . . . . . . . . . .41

4 Identificació d’antònims en una llista donada . . . . . . . . . . . . . . . . . .41

5 Escriptura de paraules antònimes a d’altres de donades . . . . . . . . . . . . . . . . .41


1 Identificació en un dibuix de paraules amb e oberta i e tancada . . . . . . . . . . . . .42

2 Relació entre paraules i sons de la e oberta i e tancada . . . . . . . .42

3 Compleció de paraules amb è o é,prèvia pronunciació . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

4 Recerca de paraules de la lectura amb e accentuada i classificació posterior . .43


61

5 Escriptura de paraules en singular o plural acabades en -ca, -qua, -ga . . . . . . .43

6 Reescriptura de frases en plural . . . . . . . . .43

Estudiem la llengua

1 Diferenciació de noms i adjectius en frases donades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

2 Escriptura d’un adjectiu per a cada nom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

3 Escriptura d’un nom per a cada adjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45

4 Escriptura de l’article davant de noms . . . . .45

5 Reescriptura de frases en plural . . . . . . . . .45

Escrivim

1 Identificació de les parts d’una carta . . . . .46

2 Escriptura d’una carta a un company o companya explicant una excursió . . . . . .46


1 Pràctica del joc dels vaixells a partir de definicions donades . . . . . . . . .47

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació mediambiental: gaudir de la natura i, alhora, aprendre a respectar-la.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

62

LLEGIM


Realització de les activitatsInicieu una conversa sobre les cartes: si n’han rebut algun cop, qui els n’ha enviat, etc. Es tracta que totsels nens i nenes adquireixin uns coneixements mínims sobre aquest vehicle de comunicació: les cartes.Com que l’objectiu és que l’alumnat ens expliqui què en sap, cal que el deixeu parlar i que l’escolteuatentament.Així mateix, cal observar qui fa més ús de les cartes, qui utilitza altres mitjans per comuni-car-se amb els amics, amb els familiars, etc.

SuggerimentsEs pot demanar als alumnes que portin cartes o postals que hagin rebut recentment a casa (o porteu-nealgunes vosaltres mateixos). Feu-los observar les característiques que tenen aquests textos: la forma,la disposició en l’espai, el contingut, etc. Un cop n’hàgiu examinat unes quantes, escriviu a la pissarra lescaracterístiques bàsiques d’aquests textos i demaneu-los que les copiïn en la llibreta. Així, comenceu a avançar feina per a l’apartat «Escrivim», atès que ja en coneixeran els aspectes essencials.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i ve-gin com es pronuncia cada paraula. Si cal, repetiu-la una segona vegada per aclarir-ne el vocabula-ri i treballar les paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumnaper tal d’assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules.És bo convidar l’alumnat a mirar els termes més difícils, marcats en color i que s’expliquen al marge.

SuggerimentsSi ho considereu necessari, abans de la lectura es pot treballar una activitat de comentari i coneixe-ment del vocabulari més difícil. A part dels mots que se suggereixen al marge (que, segons el nostreparer, són els que els nens i nenes d’aquesta edat poden trobar més difícils), pot ser que se n’hagind’explicar d’altres; això dependrà del grup classe.Així mateix, quant a la lectura individual, se’ls pot de-manar primer que en facin una lectura silenciosa, abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment,anirà bé portar un registre de lectura per a cada alumne o alumna per comprovar-ne els avenços.


Realització de les activitatsEl propòsit d’aquestes activitats és comprovar que l’alumnat ha entès els textos llegits. En el primer cases tracta d’un qüestionari tancat, que poden resoldre primer de manera individual per després corre-gir-lo conjuntament. Les activitats 2 i 3 són qüestions obertes sobre el text llegit i es poden resoldreentre tota la classe de forma oral. Finalment, l’activitat 4 té a veure amb els aliments i també pot anarbé de resoldre-la entre tots i totes, de forma oral.

SuggerimentsAprofitant les qüestions 2, 3 i 4, formuleu-los altres preguntes obertes que us poden ajudar tant a practicar l’expressió oral, com a conèixer més les aficions de l’alumnat. Pel que fa a l’activitat 2, pre-

Pàgines 34-37



63

gunteu-los on els agradaria anar d’excursió, i en la 3 se’ls pot plantejar qüestions com ara si els agradamés la costa o la muntanya, on pensen estiuejar… Finalment, quant als aliments derivats de la llet, elspodeu demanar si en coneixen d’altres a més dels que surten a l’activitat.També els podeu preguntarsobre la procedència dels que no deriven de la llet.

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsEl propòsit d’aquest apartat és que l’alumnat aprengui a explicar una vivència de manera ordenada i que conegui els elements bàsics que han de constar en la narració: personatges, objectes, espai,temps, etc. Les dues primeres activitats parteixen de vinyetes o dibuixos perquè els nens i nenes veginclarament què cal explicar. Les altres s’han de fer per parelles o en grup per tal que s’acostumin tam-bé a escoltar les intervencions dels altres.Volem que treballin sobretot la memòria auditiva.

SuggerimentsLes activitats són prou variades perquè es puguin treballar en diverses combinacions: per parelles, indi-vidualment o en grups reduïts.Tanmateix, convindria que si s’observen dificultats en alguna modalitat o altra, se’n proposessin més. Podeu partir de fets que s’han esdevingut a l’escola: una excursió o sor-tida, una festa, una representació teatral, la vinguda d’algú important, un fet transcendent o rellevant,etc. Convé que els alumnes i les alumnes s’acostumin a narrar de manera ordenada i a escoltar-se elsuns als altres.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsEn el primer bloc hauran de buscar paraules relacionades amb el camp semàntic del turisme. Atès elcaràcter turístic de moltes localitats de Catalunya, aquesta activitat pot resultar ben útil i interessant. Enel segon bloc, feu-los treballar els antònims, sense donar-los gaires explicacions, ja que és un concepteforça entenedor, de manera intuïtiva. Mireu que tots els nens i nenes entenguin bé què se’ls demana.

SuggerimentsPer completar el treball del primer bloc, feu-los portar fullets, prospectes o altres textos usuals perdonar a conèixer una localitat, un esdeveniment (una festa) o qualsevol producte, i feu-los fer un tre-ball de vocabulari o de lèxic per mitjà de la identificació de mots específics. Pel que fa al segon punt,proposeu-los altres mots que tinguin antònims per treballar-los de manera específica. Pot anar bé aca-bar amb un text breu en què feu canviar alguns mots pels antònims corresponents. (Això ho podeutrobar en el QUAC corresponent).


Realització de les activitatsLa finalitat d’aquestes activitats és que l’alumnat practiqui i s’adoni de la diferència entre la e oberta i la e tancada (i també de la vocal neutra) des del punt de vista auditiu.Tan bon punt ho hàgin aconse-guit, cal que us centreu en l’accentuació dels mots.Acabeu amb un repàs de la regla dels plurals de lesparaules acabades en vocal neutra (-es).

Pàgines 42-43

Pàgines 40-41

Pàgines 38-39


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

64

SuggerimentsSi fa falta fer més pràctica, feu-los pronunciar a poc a poc mots del vocabulari bàsic i que els comparinamb alguns mots de referència (cabell i camell, per exemple) perquè s’adonin de la similitud o diferèn-cia de timbre de la e.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEn aquest apartat es treballen els adjectius i els articles com a elements que concorden amb un nomi que, juntament amb aquest, formen part dels sintagmes nominals (SN). Les activitats van dirigides so-bretot a identificar els diversos components del SN i a veure la concordança que hi ha entre aquests.Després de donar-los una breu explicació, anirà bé resoldre entre tots el primer cas de cada activitat i deixar que cadascú faci la resta de manera individual per controlar qui domina ja aquests aspec-tes i qui necessita practicar-los més.

SuggerimentsFeu-los buscar més grups nominals en la lectura inicial, en títols de novel·les o de pel·lícules, en titularsde diaris, etc.A partir d’aquests exemples, feu-los reconèixer adjectius, identificar els articles o veure laconcordança. Finalment, podeu utilitzar-los perquè facin transformacions del tipus «Transforma els ar-ticles de tal grup» o bé «Afegeix un adjectiu a aquests noms»… Així veureu quins nens i nenes tenenja ben assolits aquests conceptes.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsLa finalitat bàsica és redactar una carta. Si n’heu treballat l’estructura en l’apartat «Abans de llegir»,tal com us hem proposat, no els costarà gaire. Malgrat això, abans de tot caldrà que els recordeu lesparts de la carta (per mitjà de l’esquema que teniu al llibre) per assegurar-vos que tot l’alumnat hoha entès. Per reforçar la vostra explicació, teniu l’activitat 1, en què hauran de relacionar diversosfragments de carta amb la part corresponent. Aleshores, ja podran redactar-ne una, tal com proposal’activitat 2.

SuggerimentsSi observeu deficiències pel que fa a la redacció d’alguns nens o nenes, feu la correcció conjunta entretota la classe (tècnica del text lliure), de manera que els uns ajudin els altres.Aquesta tasca pot anar béper a qualsevol text lliure. Per tal que tot l’alumnat rebi una carta, podeu adjudicar un destinatari a ca-dascú (a partir de la llista de classe), o fer-ho a sorts (cadascú escriu el seu nom en un paper, es posenen una bossa i cadascú agafa un paper: el de la persona a qui ha d’enviar la seva carta). Finalment, ushaureu d’assegurar que la carta enviada arriba i és llegida, i, si pot ser, contestada pel receptor. No hi hares que motivi tant com rebre cartes i contestar-les.

Pàgina 46

Pàgines 44-45


65


Realització de les activitatsAquest joc de vaixells està pensat perquè el resolgui cada alumne o alumna individualment. Per això, elnen o nena haurà d’esbrinar on hi ha amagats els vaixells a partir de la resolució de les pistes donades.

SuggerimentsSi ho creieu convenient, podeu proposar-los que hi juguin en parelles i que siguin ells mateixos elsque, a partir de les pistes proposades, se n’inventin de noves per indicar on han amagat la seva flota.

Pàgina 47


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

66

Pàg. 37

1 • On estiueja la Raquel? A la vall de Boí.• On estiueja la Txell? A Vic.• Com es comuniquen? Per carta.• De qui és el Miola? De la Raquel.• A la masia hi ha: vaques i gallines.• Per què fan una revetlla? Per la festa major.

2 Al llac de Sant Maurici i a les esglésies romàniques del voltant.

3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. // Txell: de plana; Raquel: demuntanya.

4 Formatge, iogurt, mantega, nata.

Pàg. 38

1 b, d, a, c. // Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 39


Pàg. 40

1 autocar � terra: carretera; avió � aire; tren � terra: vies; vaixell � mar.2 vaixell, cotxe, excursió, autocar, maletes, estació, tren, andana, taxi, port, moll, bitllets. //

Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 41

3 horrible, desagradable, esgarrifós. // Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de lamestra.

4 gran: petit; graciós: seriós; perfecte: incorrecte.

5 • tapar : destapar, descobrir • dintre: fora• prim: gras, gruixut, rodanxó, gros, rabassut, etc. • fort: fluix, dèbil

Pàg. 42

1 e oberta: rètols, nen, nena, telèfon, cafè, museu, fleca, bicicleta, barret, creu.e tancada: carrer, paperera, vorera, cartells, finestres, església.

2 e oberta: pera, quadern, orella, cabell.e tancada: accent, portera, carrer, temps.

Pàg. 43

3 acadèmia, anglès, cérvol, església, cafè, conèixer, gairebé, revés, tècnic, telèfon, satèl·lit.


5 vaca � vaques pasqua � pasqües llarga � llarguesroca � roques música � músiques groc � groguesfleca � fleques formiga � formigues alga � algues

SOLUCIONARI


67

6 • Als càmpings hi ha unes roques cobertes amb herbes grogues.• Els nens escampen confitures de figues sobre les llesques.• Les soques dels arbres tenen unes taques.

Pàg. 45

1 Els gats grisos La camisa moderna La pel·lícula trista

El noi simpàtic El cotxe rovellat L’ordinador espatllat


4 El nas, el carrer, els espinacs, les dents, la cama, la xocolata.

5 • Les nenes grans han anat d’excursió.• Els gossos blancs de les botigues estan lligats.• Els nois rossos fa tres hores que llegeixen.• Les flors oloroses són vermelles.

Pàg. 46

1


Pàg. 47

1 A7,A8, D3, G7, F7, E7, I4

N Adj

N Adj N Adj N Adj

N Adj N Adj

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

Estic tan contenta

Un petó ben fort

Badalona, 16 d’abril de 2004

Hola, Maria

cos de la carta

lloc i data

salutació

comiat


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

68

UNITAT 4. JUGUEM TOT FENT TEATRE


1. Llegir de manera expressiva un text teatral.

2. Identificar diferents elements del text i de la representació teatral: acotacions, il·lumi-nació, decorats, maquillatge, vestuari… (CB)

3. Representar de manera col·lectiva un textteatral.

4. Conèixer i utilitzar mots referits als aliments.

5. Consultar en el diccionari mots polisèmics,saber-los reconèixer i utilitzar-los en el sentitapropiat. (CB)

6. Distingir els sons de la lletra o i accentuarcorrectament aquesta grafia. (CB)

7. Reconèixer diftongs decreixents en paraulesdonades. (CB)

8. Identificar i emprar determinantsdemostratius i possessius. (CB)

9. Escriure un text dialogat per ser representat.(CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Dramatització d’obres

teatrals curtes i senzilles.

• Memorització de diàlegssenzills per representar.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Tipus d’activitat oral:

diàleg teatral.

• Elements no lingüístics:caracterització delspersonatges en una obrateatral.

• Registres d’ús adequats a situacions comunicativesdiverses.



• Gust i esforç per la declamació.

• Respecte per les variantsdialectals d’altres companysi companyes.

• Comportament adequaten una obra de teatre.

2. Llengua escrita

Procediments:• Lectura mental i expressiva

de textos teatrals.

• Observació de la tècnicad’elaboració d’un textteatral.

• Aplicació de tècniques de reescriptura a textos breus.

• Elaboració de diàlegs per ser representats,a partir de models.

• Producció d’un text teatralbreu.


text teatral.

• Elements propis d’un textteatral: diàlegs,acotacions…




• Respecte per les pautesestablertes en l’elaboraciód’un text teatral.

3. Lèxic

Procediments:• Utilització correcta

del vocabulari propi de l’edat pertanyent al camp semàntic dels aliments.

• Identificació i ús de motspolisèmics.



relacionat amb els aliments.

• Mots polisèmics.







69



de sons vocàlics.

• Memorització de la grafiade sons habituals.

• Aplicació de la normad’accentuació de la lletra o.

• Identificació de diftongs.

• Ús de diversos recursosper comprovar l’escripturacorrecta de les paraules.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Sons vocàlics: o oberta /

o tancada / u àtona.

• Normes ortogràfiques:accentuació de la lletra o.

• Diftong decreixents.



• Predisposició al recurs de diverses fonts per re-soldre dubtes ortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Identificació i classificació

de determinantsdemostratius i possessius.

• Concordança entredeterminants i noms.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Classes de determinants:

demostratius i possessius.

• Concordança entre determinants i noms.


i l’experimentació en el fun-cionament del llenguatge.



Abans de llegir


Llegim

Lectura mental i expressiva del text Juguem tot fent teatre . . . . . . . .48-50


Després de llegir

1 Compleció de frases per demostrar la comprensió de la lectura . . . . . . . . . . . .51

2 Elaboració d’una llista d’accions relacionades amb la lectura . . . . . . . . . . . .51

3 Explicació d’una frase del text . . . . . . . . . .51

4 Diferenciació entre accions bones i dolentes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

5 Resposta a una pregunta oberta sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

6 Explicitació del missatge de la lectura . . . .51

Escoltem i parlem

1 Identificació dels elements necessaris per representar una escena teatral . . . . . .53

2 Lectura i memorització d’un fragment teatral . . . . . . . . . . . . . . . . .53

3 Reconeixement de les acotacions en un fragment teatral . . . . . . . . . . . . . . . .53

4 Escenificació d’un fragment teatral . . . . . . .53

Aprenem vocabulari

1 Recerca de paraules en el diccionari i còpia de les definicions en la llibreta . . . .54

2 Classificació de paraules segonsel camp semàntic a què pertanyen . . . . . .54

3 Relació entre aliments i la botiga on es venen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54

4 Recerca en el diccionari de mots polisèmicsi còpia en la llibreta de les definicions . . .55

5 Prèvia consulta al diccionari, explicació dels diversos significats d’un mot polisèmica partir del seu ús en una frase . . . . . . . . .55


1, 2 Classificació de mots segons el so de o . .56

3 Reconeixement de mots amb o tònica i o àtona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57

4 Compleció de paraules amb ò i ó . . . . . . .57

5 Recerca de paraules de la lectura ambo accentuada i classificació en o oberta i o tancada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57

6 Separació de paraules en síl·labes iidentificació de les que tenen diftong . . . .57


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

70

Estudiem la llengua

1 Identificació i classificació de determinants demostratius . . . . . . . . . .58

2 Compleció de frases amb determinants demostratius . . . . . . . .58

3 Compleció de frases amb determinants possessius . . . . . . . . . . .59

4 Identificació i definició de determinants possessius . . . . . . . . . . . .59

Escrivim

1 Continuació d’un diàleg teatral per parelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60


1 Identificació de mots amb e i o oberta i tancada en una sopa de lletres . . . . . . . .61

2 Ampliació del lèxic d’aliments resseguint uns fils de colors . . . . . . . . . . . .61

B. QUAC



Consolidació 1 2 3 4

Reforç 5 6 7

Ampliació 8 9 10

Transversal: Educació per a la salut: saber aprofitar cada moment i tenir cura de la salut.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





71

LLEGIM


Realització de les activitatsComenceu amb una conversa sobre el futur dels nens i nenes, sobre què s’imaginen que seran quansiguin grans. Aquestes converses us poden ajudar a conèixer millor l’alumnat. Continueu parlant delteatre per esbrinar què saben d’aquest tipus d’activitat d’expressió oral. Es tracta de saber quin con-cepte en tenen, què en coneixen i si els agrada.

SuggerimentsSi com a classe heu anat a veure una obra teatral recentment, podeu passar directament a plantejarles preguntes sobre l’obra de teatre. Si no és així, potser podeu passar un vídeo d’alguna obra teatralinfantil. És interessant que l’alumnat vegi teatre i s’acostumi a assistir-hi en silenci, i que en sàpiga valo-rar les dificultats (la memorització del paper, la representació, etc.).


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i ve-gin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballar aque-lles paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna per tald’assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És boconvidar l’alumnat a mirar les paraules difícils, marcades en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi ho creieu necessari, abans de fer la lectura podeu fer-los una activitat de comentari i coneixementdel vocabulari més difícil. A més dels mots que se suggereixen al marge (pensem que són els que l’a-lumnat d’aquesta edat pot trobar més difícils), pot ser que tinguin dificultat a entendre’n d’altres: aixòdependrà del grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, demaneu-los primer de fer-neuna lectura silenciosa, abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un regis-tre de lectura per a cada alumne i alumna, a fi de comprovar els avenços que fan.


Realització de les activitatsLa majoria d’activitats pretenen assegurar la comprensió del text llegit. Per això anirà bé de fer-les demanera conjunta. Potser la primera es pot treballar primer individualment i, després, resoldre-la entretots. En canvi, les que són més aviat obertes es poden plantejar com una conversa, de manera que totl’alumnat hi pugui intervenir i dir-hi la seva. Finalment, si ho creieu oportú, es pot demanar a l’alumnatque apunti les respostes en la llibreta.

SuggerimentsL’activitat 4 pot merèixer un tractament especial, atès que es tracta clarament d’una activitat per tre-ballar determinats valors que cal que l’alumnat assumeixi. Potser podeu fer, en primer lloc, una reflexiósobre cada una de les accions; a continuació, els nens i nenes hauran de respondre i, a partir dels seus

Pàgines 48-51



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

72

comentaris, podeu fer un debat. Cal aprofitar aquesta activitat i, en general, les que siguin d’expressiócol·lectiva per treballar determinats aspectes relacionats amb el comportament de l’alumnat (respec-te al torn de paraula, escoltar les intervencions dels altres, etc.).

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsL’objectiu de les activitats d’aquest apartat és iniciar els nens i les nenes al món del teatre i fer-losconèixer els diversos aspectes que s’integren en una representació teatral: des dels elements esce-nogràfics fins als que es relacionen amb el text teatral, per tal que, al final, siguin capaços de fer una pe-tita representació.

SuggerimentsMireu d’enregistrar les representacions en un magnetòfon o, encara millor, en vídeo. Si ho creieu con-venient, busqueu una altra obra i repartiu-los els papers de manera que tot l’alumnat pugui actuar.L’important és que els nens i les nenes, almenys un cop cada curs, puguin fer una representació davantdels altres.Aquesta és la millor manera d’aprendre a superar la vergonya i de practicar l’expressió oralde manera col·lectiva i amb naturalitat.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsEn la primera part d’aquest apartat treballem la classificació de paraules pertanyents al camp semànticdels aliments, i en la segona, els mots polisèmics. Algun alumne o alumna pot tenir dificultats a l’horade resoldre les activitats, tot i que no són difícils. Per això, és recomanable que primer mirin de resol-dre-les individualment (per poder veure qui té dificultats i qui no) i, després, de manera conjunta.Aprofiteu el segon bloc per treballar el maneig del diccionari.

SuggerimentsCal que a l’aula disposeu de prou diccionaris per poder-los consultar individualment o per parelles.Així poden seguir millor les vostres explicacions. Seguint l’exemple de copa, podeu proposar-los altresactivitats semblants amb paraules polisèmiques per tal que s’acostumin a consultar el diccionari.


Realització de les activitatsCal assegurar-se ara que l’alumnat sap distingir els diferents sons de la o i els sap relacionar amb l’ac-cent corresponent. Les activitats van orientades, de manera gradual, a aquesta finalitat; per tant, caldràresoldre-les primer individualment, per veure qui té dificultats i qui no en té, i després, fer-ne una po-sada en comú per ajudar l’alumnat més endarrerit o que tingui més dificultats. Finalment, introduïu lanoció de diftong de manera bàsica (sense parlar dels diversos tipus) i assegureu-vos que tot l’alumnatels sap reconèixer.

Pàgines 56-57

Pàgines 54-55

Pàgines 52-53


73

SuggerimentsSi cal, podeu fer una explicació més completa perquè l’alumnat s’adoni de la posició dels llavis en elmoment de pronunciar els diversos sons, i també de la manera com s’associa cada posició dels llavisamb un determinat so. En el cas dels diftongs, caldrà tenir en compte que les dues vocals que hi inter-venen sempre s’han de pronunciar (per tant, no hi ha diftong en amigues ni, en el català oriental,en conèixer.).

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsL’objectiu és que l’alumnat sàpiga reconèixer els demostratius i els possessius. Per això, pot ser conve-nient, en primer lloc, fer una explicació sobre aquest tipus de paraules i, després, identificar-les entretots en algun text. Finalment, deixeu que cada alumne i alumna, pel seu compte, resolgui les activitatsproposades i, en acabat, corregiu-les entre tots, assegurant-vos que tot l’alumnat sap identificar aquesttipus de mots.

SuggerimentsEs pot fer que busquin més determinants demostratius i possessius en altres textos de lectura del ma-teix llibre o d’altres llibres. Aquesta activitat pot ser especialment indicada per a l’alumnat que tinguimés dificultat. En aquests casos, proposeu-los de fer activitats de reforç a casa com ara identificar elsdemostratius i possessius d’unes frases determinades.També és important que formin oracions ambels mots indicats per assegurar-vos que tot l’alumnat els sap fer servir.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsA partir de l’explicació que tenen en aquesta pàgina i del que ja han treballat en altres apartats d’a-questa unitat, ara els nens i nenes hauran de continuar el diàleg d’uns dels textos proposats.

SuggerimentsÉs important, des de bon principi, consolidar els aspectes relacionats amb la puntuació; per això, potanar bé repassar els usos dels diversos signes de puntuació que han d’utilitzar. Finalment, feu-los votarels diàlegs més interessants, perquè els representin davant de tota la classe.


Realització de les activitatsLa primera activitat serveix per repassar la distinció de timbre entre la e i la o oberta i tancada. Estracta d’identificar el que representen els dibuixos i buscar aquestes paraules en la sopa de lletres. Enla segona, hauran de resseguir els fils per trobar noms de plats tradicionals catalans de manera que pu-guin ampliar el lèxic que han treballat en l’apartat corresponent.

Pàgina 61

Pàgina 60

Pàgines 58-59


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

74

SuggerimentsEn el cas de l’activitat 1, podeu proposar-los de classificar les paraules que han trobat (e oberta / etancada) (o oberta / o tancada). En el cas de la segona activitat, proposeu-los que preguntin a casa i que portin la recepta d’algun dels plats per comentar-les entre tots.També podeu portar fotografiesperquè les relacionin amb els plats de l’activitat.


75

Pàg. 51

1 • El príncep era fill de l’emperador i vivia a la Xina.• El príncep tenia poca salut.• Al príncep no li agradava estudiar i volia ser gran.• Va aparèixer una bobina de fil d’or.• El príncep va descargolar el fil de la bobina per fer passar els anys de la seva vida.• El príncep es va convertir en un emperador.• Al final, l’emperador es va morir sense fer res de profit.


3 El príncep ha malgastat la seva vida sense fer res del que hauria pogut fer i sense viure-la.

4 Ajudar els altres, regar les plantes, llegir molts llibres.

5 Per poder fer el que volgués sense que ningú li donés ordres i perquè no volia estudiar.

6 Cal que aprofitem cada moment de la nostra vida.

Pàg. 53


Pàg. 54


2

3 pit de pollastre, costelles de porc, carn picada: carnisseriafilet de lluç, escamarlans, musclos: peixateriafuet, pernil dolç: cansaladeriaespàrrecs, endívies: fruiteria

Pàg. 55

4 Resposta oberta.A tall d’exemple:

• pom: peça de metall, fusta, vidre, etc., de forma arrodonida, que es posa en una barana,moble; flascó petit.

• banc: seient estret i llarg, generalment de fusta, amb respatller o sense, on caben algunes per-sones; establiment públic de crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors.

• fulla: cadascun dels òrgans laminars, ordinàriament verds, que surten de la coberta exter-na del tronc; làmina prima de metall d’una eina tallant.

• ull: òrgan de la visió; nom d’algunes formes que recorden un ull; brot per on la planta creix.

• cargol: nom d’un animal; una de les cavitats de l’oïda.

• pota: cadascuna de les extremitats d’un animal que li serveixen per desplaçar-se i aguantarel cos; part inferior d’un moble que serveix per aguantar-se.

SOLUCIONARI

fruita verdura lactis

pruna, mandarina, maduixa,mango, raïm, figa, dàtil, cirera,préssec, nou, kiwi, ametlla,alvocat

ceba, pastanaga, col,enciam, bleda, espinac,escarola, pebrot, albergínia

iogurt, mantega, formatge,flam, mató, nata


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

76

5 • Objecte amb forma de vas amb peu, que es regala com a trofeu en algunes competicions.• Conjunt de branques i fulles d’un arbre; capçada.• Vas de beure amb peu de cristall.• Un dels quatre colls de la baralla.• Part superior d’un barret.

Pàg. 56

1 o oberta: hipopòtam, esquirol, granota, oca, mussol.o tancada: lleó, ós, colom, foca, llop, rinoceront.o que sona u (àtona): cérvol.

2 o oberta: història, escola, moble, porta, estrofa, roc, estol, hort, coll, sort, moda.o tancada: lliçó, calor, excursió, divisió, cotxe, sopa, escurçó, ascensor, ploma, broma, tomba,llom, goma.o que sona u (àtona): reformar, porcellana, tomàquet, moment, romaní.

Pàg. 57

3 Síl·laba àtona: esmorzar, ovella.Síl·laba tònica: ampolla, poble, got, penjador.

4 còpia, cinturó, cigró, dipòsit, cançó, cantó, avió, sòlid, colònia, racó, filòleg, automòbil, opinió,afònic.


6 es - tu - di can - tai - re E - loi fei - ne - jarnin - gú bui - da con - reu al - moi - namo - tiu a - mi - ga rou - re seu - revi - da cau - sar al - zi - nar pau - sa

Pàg. 58

1 • Emporteu-vos aquesta capsa a casa, i aquelles també.• Llença aquests sobres i posa aquelles cartes al calaix.• Aquesta masia és molt vella. Aquelles cases són més recents.• Agafa aquelles joguines, aquests jocs d’aquí els guardaré jo.

2 • Aquest noi del meu costat es diu Lluc, i aquell noi és l’Àlex.• Aquella nena que seu allà es diu Roser.• Aquests llibres d’aquí són els meus, aquells llibres d’allà són els teus.

Pàg. 59

3 • Les meves amigues han marxat i s’han emportat el meu/seu joc.• La teva/meva germana m’ha dit que tu tens el meu boli.• Demà sabrem qui serà la nostra professora nova.• Els seus pares li han dit que arribaran demà.• Eva, pots portar la teva pilota per jugar?

4 • He vist els vostres companys quan anaven a la festa. � Molts posseïdors, masculí, plural.• La bruixa anava cada nit a casa seva. � Un posseïdor, femení, singular.• La nostra habitació és plena de llibres. � Molts posseïdors, femení, singular.• Les disfresses dels meus veïns són millors que les de l’any passat. � Un posseïdor, masculí,

plural.


77

Pàg. 60


Pàg. 61

1

2 amanida de pasta, crema de porros, esqueixada de bacallà, faves a la catalana, truita amb gír-goles, llobarro al forn, mandonguilles amb pèsols.

RVGALETAMT

EIRCLAVELL

LSAMLILCRM

LKNIOSOQUE

OEYCGRMLKJ

TVPRESSECO

GFOONMICGH

ELMFOABEDL

SAAOLISFFV

TZRNLLEBAC


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

78

UNITAT 5. EL CÉRVOL QUE VA ANAR A BUSCAR LA PRIMAVERA


1. Llegir de manera expressiva un text narratiuliterari.

2. Descriure oralment imatges usant el lèxicpropi de la lectura d’imatges: colors, plans,angles visuals… (CB)

3. Conèixer i utilitzar vocabulari relacionat amb diferents tipus d’arbres i amb el relleu.

4. Classificar paraules segons la família lèxica.(CB)

5. Memoritzar i aplicar les regles d’accentuació.(CB)

6. Memoritzar els principals mots amb accentdiacrític.

7. Reconèixer i escriure correctament els determinants numerals. (CB)

8. Descriure per escrit un paisatge, seguint una pauta donada. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Elaboració de missatges

orals a partir d’imatges.

• Descripció a partird’imatges.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Elements no lingüístics

propis de la lecturad’imatges.



• Interès per participar i fer-se entendre en missatges orals.

• Respecte pel torn de paraula i valoració de les intervencions dels altres.

2. Llengua escrita


d’un text narratiu fantàstic.

• Comprensió lectora d’un text narratiu fantàstic.

• Ús d’habilitats per millorarla velocitat lectora mental.

• Reconeixement de la ideafonamental d’un text.

• Lectura d’imatges.

• Producció d’una descripciód’un paisatge a partird’imatges i d’acord amb una pautadeterminada.

• Combinació de recursoscomunicatius: text i imatge.


narració fantàstica i descripció de paisatge.


• Relació entre el text i la imatge.

• Elements de la lecturad’imatges: colors, plans,angles.


com a font de plaer i de coneixements.

• Actitud favorable a l’úsadequat dels mitjans de comunicació.

3. Lèxic


del vocabulari propi de l’edat pertanyent al camp del relleu.

• Agrupament de paraulesen una família lèxica.



relacionat amb el relleu.

• Família lèxica.






Procediments:• Aplicació de normes

bàsiques de l’accentuació.

• Memorització d’algunsmots amb accent diacrític.



79

• Escriptura correcta dels numerals.

• Ús de diversos recursosper comprovar la correcta escriptura de les paraules.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Regles d’accentuació.

• Accent diacrític.

Actituds, valors i normes:• Predisposició al recurs

de diverses fonts per resoldre els dubtesortogràfics.

5. Gramàtica


dels numerals: ordinals i cardinals.

• Ús del guionet en els numerals cardinals.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Determinants numerals:

cardinals i ordinals.





Abans de llegir

Conversa sobre la muntanya, l’esquí,la neu, els animals de muntanya, etc. . . . . .62

Llegim

Lectura mental i expressiva del text El cérvol que va anar a buscar la primavera. . . . . . . . . . . . . . .62-64


Després de llegir

1 Compleció de frases per demostrar la comprensió lectora del text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . .65

2 Resposta a un qüestionari tancat (V/F) sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . .65

3 Relació entre arbres i l’altitud de la muntanya en què es troben . . . . . . .65

Escoltem i parlem

1 Observació i descripció d’una fotografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66

2 Identificació de colors i sensacions a partir d’una fotografia . . . . . . . . . . . . . . .66

3 Reconeixement del pla i l’angle visual en diverses fotografies . . . . . . . . . . . . . . . .67

Aprenem vocabulari

1 Relació de mots i definicions sobre el relleu a partir d’una imatge . . . . .68

2 Classificació de mots en famílies . . . . . . . .69

3 Formació de mots derivats i classificació en famílies . . . . . . . . . . . . . . .69


1 Accentuació de mots i classificació en aguts, plans i esdrúixols . . . . . . . . . . . . .70

2 Identificació de mots amb accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . .71

3 Compleció de frases amb mots amb accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . .71

4 Elaboració de frases amb mots amb accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . .71

Estudiem la llengua

1 Pas a xifres dels numerals cardinals donats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

2 Suma de quantitats i escriptura de numerals cardinals . . . . . . . . . . . . . . . . .73

3 Pas a lletres dels numerals cardinals donats en xifres . . . . . . . . . . . . . .73

4 Escriptura de numerals cardinalscorresponents a objectes propers . . . . . . .73

5 Ordenació alfabètica de mots i relació amb numerals ordinals . . . . . . . . .73

6 Escriptura de frases sobre els mesos de l’any utilitzant numerals ordinals . . . . . .73

Escrivim

1 Elaboració d’una descripció d’un paisatge a partir de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . .74


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

80


1 Relació entre un text i una il·lustració determinada . . . . . . . . . . .75

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació mediambiental: conèixer i estimar la natura.Valorar cada estació.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





81

LLEGIM


Realització de les activitatsComenceu aquesta unitat amb una conversa sobre l’hivern, la neu, els animals i la muntanya. Cal plan-tejar l’activitat com una conversa entre tots i, atès el moment del curs, cal convidar l’alumnat que nosol intervenir, a dir-hi la seva, si cal fent que el grup més impacient que sempre intervé es continguiuna mica.

SuggerimentsCom que la conversa tracta sobre l’esquí i les excursions a la muntanya, convindria que l’alumnat par-lés d’aquest tema extensament perquè expressi les seves sensacions. Si algun alumne o alumna ha tin-gut alguna vivència, pot explicar-la a classe i que la resta li facin preguntes, per conèixer més bé la mun-tanya a l’hivern. En el cas dels nens i nenes que ja viuen a la muntanya, anirà bé que expliquin mésdetalladament les sensacions que tenen.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i ve-gin com es pronuncia cada paraula. Si cal, llegiu-la un altre cop per aclarir-ne el vocabulari i treballar lesparaules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna, per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo que convideul’alumnat a mirar els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi ho considereu necessari, abans de la lectura podeu fer una activitat de comentari i coneixement delvocabulari més difícil. A més dels mots que es defineixen al marge (creiem que són els que els podencostar més d’entendre), pot ser que s’hagi d’explicar més vocabulari, segons el grup classe. Igualment,pel que fa a la lectura individual, proposeu-los de fer primer una lectura silenciosa, abans de llegir-la enveu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna,a fi de comprovar els avenços que fan.


Realització de les activitatsLes dues primeres activitats tenen a veure, sobretot, amb la comprensió del text llegit. Mireu que esfacin de forma individual per comprovar la capacitat de comprensió de cada alumne i alumna; despréscal que les posin en comú. La primera, a més, hauran de copiar-la en la llibreta, mentre que la segona,si us sembla bé, es pot fer oralment i comentar-la conjuntament. Per últim, la tercera activitat és clara-ment de vocabulari. Si cal, feu un comentari previ per explicar de manera entenedora el que es preténi, a continuació, entre tots i totes busqueu el passatge de la lectura que permet saber el lloc on es tro-ba cada tipus d’arbre.

Pàgines 62-65



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

82

SuggerimentsEn les activitats de comprensió, pot anar bé fer buscar, a tall de justificació, el passatge del text on estroba la resposta.Així, a part de repassar la lectura, l’alumnat s’acostuma a no respondre a la babalà, si-nó de manera justificada. Com a activitat complementària, podeu fer-los buscar en el diccionari el sig-nificat dels diversos tipus d’arbre i, després, copiar la definició en la llibreta.

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsCal que l’alumnat aprengui a fer descripcions oralment, en aquest cas, d’un paisatge. Per això, cal utilit-zar fotografies i altres il·lustracions. De totes maneres, com que hi ha un component tècnic (plans, an-gles), primer cal que comenteu i mostreu com es fa aquesta descripció.

SuggerimentsA més de les fotografies que hi ha en el llibre, se’n poden buscar d’altres que també ajudin a fer la des-cripció d’un paisatge o d’un animal. Es poden treure de revistes, postals o simplement de fotografiesque tingui l’alumnat o vosaltres a casa. Mireu de recordar els aspectes més tècnics, de manera que tot l’alumnat parli de colors, plans, angles i usi de manera adequada el vocabulari que se li ha donat. Aixòli aportarà recursos per a més endavant, però també és convenient perquè sàpiga expressar-se millori pugui enriquir les seves descripcions.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsLa primera part d’aquest apartat serveix per treballar el vocabulari relacionat amb el relleu. Es tractade relacionar les definicions de paraules amb el dibuix corresponent. Aquesta és una bona manerad’aconseguir que els nens i les nenes associïn significat amb significant. En la segona part es treballa elconcepte de família lèxica; per això, l’alumnat haurà d’esbrinar la relació que hi ha entre diversos motsa partir de l’observació de la part que es repeteix en cada grup: l’arrel.

SuggerimentsProcureu que quedi ben clar el concepte de família lèxica, i, si cal, proposeu-los altres activitats comara la formació de famílies de paraules a partir d’una arrel determinada.


Realització de les activitatsAra que ja saben quin accent (agut o greu) porta cada vocal, en aquesta unitat es treballen les re-gles d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.També s’introdueix la noció d’accentdiacrític.

SuggerimentsA més de les activitats que proposem, podeu demanar a l’alumnat que busqui les paraules amb accentgràfic de la lectura, les analitzi, expliqui per què porten accent i digui com sonarien si no en portessin

Pàgines 70-71

Pàgines 68-69

Pàgines 66-67


83

(noció de síl·laba tònica). Recomanem, sobretot, que treballin els mots que duen accent diacrític atèsque caldrà memoritzar algunes d’aquestes paraules.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsSi bé els numerals ja són ben coneguts i fàcils d’identificar, segurament tindran algunes dificultats perdistingir els cardinals dels ordinals. Aquest és un dels propòsits d’aquesta unitat, com també saber es-criure, amb els guionets corresponents, les paraules que representen els nombres. Repasseu la regla i feu-los resoldre les activitats per detectar qui té dificultats i qui domina amb més seguretat aquestsconceptes.

SuggerimentsCal insistir que l’escriptura dels numerals és una tasca que s’ha de fer des de l’àrea de llengua i de ma-temàtiques, conjuntament.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsEs proposa fer la descripció d’un paisatge a partir d’una pauta donada. Si s’ha treballat força la descrip-ció de paisatges en l’aspecte oral, ara els pot resultar prou fàcil fer aquesta descripció per escrit.També pot ser molt útil que, en primer lloc, es treballi l’activitat oralment, o almenys se’n faci un esbós,perquè després no costi tant d’escriure.

SuggerimentsProposeu-los que facin la descripció per parelles, de manera que s’ajudin mútuament si tenen dificul-tats. Podeu proposar-los de portar altres fotografies a classe per descriure-les. Primer caldrà parlar-neconjuntament perquè la descripció surti més fluïda i més enginyosa.


Realització de les activitatsPer tal de treballar la capacitat d’observació de l’alumnat es proposa un text amb dos dibuixos, de ma-nera que només un n’il·lustra el contingut. Cal parlar entre tota la classe de quins són els indicis quepermeten saber que ens referim al segon dibuix. Sobretot, però, han de ser ells mateixos els que hoexplicitin.

SuggerimentsAquesta mateixa activitat es pot fer a partir d’una foto: proposeu-los dues descripcions: una d’ajustadai una altra en què canvieu alguns detalls, de manera que els nens i nenes hagin d’esbrinar quina és labona i per què. Pot ser una bona manera de treballar l’atenció i la comprensió lectora.

Pàgina 75

Pàgina 74

Pàgines 72-73


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

84

Pàg. 65

1 Els animals del bosc van triar el cérvol perquè anés a trobar la primavera perquè l’hi-vern durava masssa.

2 • Els habitants del bosc tenien molta calor i volien que arribés la tardor. F• El cérvol va anar a buscar la primavera. V• La primavera va dir que no hi volia anar. F• La primavera no havia arribat encara perquè tenia molta feina desfent la neu de l’hivern. V• Cada any, durant la primavera, als cérvols els surten banyes com si fossin branques d’arbres. V

3

Pàg. 66


2 1. llac: colors freds; 2. camp: colors càlids

Pàg. 67

3 1 contrapicat, pla mitjà 2 contrapicat, pla mitjà 3 picat, pla sencer

4 contrapicat, pla mitjà 5 contrapicat, pla mitjà 6 picat, pla sencer

SOLUCIONARI

1 2

3 4 5

6 7

8 9

10

11 avet

boix

bedoll

castanyer

faig

roure

pollancrevernom

pi alzina


85

Pàg. 68

1

Pàg. 69

2 llibre, llibreter, llibreriafuster, fusteria, fustatauleta, taula, entaularcafè, cafetera, cafeteria

3 artista, subart; submarí, mariner ; despenjar, penjador; perruqueria, perruquer; sabateria, saba-ter ; preveure, reveure.

Pàg. 70

1 jardí, àlbum, àguila, àngel, bolígraf, cafè, autobús, algú, càntir, carícia, butà, caràcter, camí, càr-rec, clínica, capítol, cinquè, acadèmia, cèntim, acordió, arròs, préssec, afecció, curiós, néixer,colònia, quilòmetre, cotó, ressò, satèl·lit.

paraules agudes: jardí, cafè, autobús, algú, butà, camí, cinquè, acordió, arròs, afecció, curiós,cotó, ressò.paraules planes: àlbum, àngel, bolígraf, càntir, caràcter, càrrec, capítol, cèntim, préssec, néi-xer, satèl·lit.paraules esdrúixoles: àguila, carícia, clínica, acadèmia, colònia, quilòmetre.

Pàg. 71

2 déu/deu; ós/os; dóna/dona; venen/vénen; son/són.

3 Neptú era el déu del mar per als romans. // Ningú no ha tret un deu de matemàtiques.Al parc vam veure un ós panda. // He comprat un os per fer brou.La dona que m’ha saludat viu al meu edifici. // Ell li dóna un caramel.Els meus cosins vénen sempre per vacances. // En aquesta pastisseria venen bombons.Si surts de nit després tindràs son. // Els avis són grans.

9

5

21

8

4

10

76

3gelera

carena

cim

cingleprat

de muntanya

obagasolell vall

llac estany


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

86

4 be (animal), bé (cosa ben feta)bota (calçat), bóta (recipient per posar líquid)mora (dona àrab), móra (fruita)net (persona polida), nét (fill del fill o filla)sol (astre de l’univers), sòl (terreny, terra)us (pronom), ús (fer servir una cosa)

Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 72

1 • 28• 26• 4.077

Pàg. 73

2 95 noranta-cinc; 28 vint-i-vuit; 675 sis-cents setanta-cinc; 327 tres-cents vint-i-set.

3 • Cent quaranta-sis• Cinc-cents seixanta-vuit• Tres-centes vint-i-set• Sis-cents setanta-dos


5 1a: armari 3a: entrepà 5a: piga2a: cabell 4a: joguina 6a: teula


Pàg. 74


Pàg. 75

1 El dibuix de la dreta.


87

UNITAT 6. HISTÒRIA DE JOSEPA DE DALMASES


1. Llegir de manera expressiva un text narratiude caràcter històric.

2. Explicar oralment textos instructius. (CB)

3. Conèixer i utilitzar vocabulari referit a l’edatmitjana.

4. Reconèixer prefixos i utilitzar-los en la formació de paraules derivades. (CB)

5. Aplicar correctament les regles de l’apostrofació i de la contracció. (CB)

6. Reconèixer els pronoms personals tònics i àtons i utilitzar-los correctament. (CB)

7. Escriure un text instructiu (recepta),seguint una pauta determinada. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Seqüències d’ordres

relacionades amb l’entorn.

• Execució d’instruccionsseguint una pauta donada.

• Elaboració de missatgesorals partint de missatgesescrits i d’imatges.

• Explicació d’instruccions.


ordre de les instruccions.

• Tipus d’activitat oral:textos instructius.


atenta com a mitjà de comunicació.


• Respecte pel torn de paraula i valoració de les intervencions i les idees dels altres.

2. Llengua escrita


d’un text narratiu amb instruccions.

• Comprensió lectora de textos instructius.

• Observació i diferenciacióde textos instructius.


• Elaboració d’una receptade cuina a partir de les instruccions que es donen.

• Ús de la llengua escritacom a vehicle per a la co-municació de missatges.

• Producció de textosinstructius seguint una pauta donada.


textos instructius.

• Significació global del text.



• Respecte per les pautesestablertes per a la presen-tació de treballs escrits.

3. Lèxic

Procediments:• Utilització del vocabulari

propi de l’edat pertanyenta l’àmbit de l’època dels castells.

• Ús dels prefixos in-/im-i des-.


sobre l’edat mitjana.

• Prefixos i mots derivats.






Procediments:• Aplicació de normes

bàsiques en l’apostrofació i la contracció.

• Memorització de la grafiade mots i estructuresusuals.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

88


Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Apostrofació i contracció.

Actituds, valors i normes• Predisposició al recurs

de diverses fonts per resol-dre els dubtes ortogràfics.

5. Gramàtica


de pronoms personalstònics i àtons.

• Establiment de concordança entre pronoms personalsforts i el verb (personagramatical).

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Pronoms personals tònics

i àtons.





Abans de llegir

Conversa preliminar sobre temes relacionats amb la lectura:l’època dels castells, un testament,un monestir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76

Llegim

Lectura mental i expressiva del text Història de Josepa de Dalmases . . . . . . .76-78


Després de llegir

1 Ordenació de fragments per donar sentital resum de la història . . . . . . . . . . . . . . . .79

2 Resposta a una pregunta sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79

3 Resposta a una pregunta oberta sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79

4 Relació entre unes il·lustracionsi un fragment del text llegit . . . . . . . . . . . .79

Escoltem i parlem

1 Elaboració d’unes instruccions per a un joc de pati i explicació als companys i companyes . . . . . . . . . . . . .80

2 Lectura d’unes instruccions d’un joc abans de jugar-hi . . . . . . . . . . . . . .81

3 Explicació oral de les instruccions per fer un joc de pati . . . . . . . . . . . . . . . . .81

Aprenem vocabulari

1 Relació entre paraules i definicions . . . . . .82

2 Lectura d’un text i recerca de definicions de paraules en el diccionari . . . . . . . . . . . .82

3 Anàlisi de paraules derivades amb el prefix des- i formació de derivats amb aquest prefix . . . . . . . . . .83

4 Compleció de frases amb paraules derivades amb el prefix in-/im- . . . . . . . . .83

Explicació del significat dels prefixos treballats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83


1 Escriptura de l’article corresponentdavant de diverses paraules . . . . . . . . . . . .84

2 Compleció de frases amb paraules amb l’article, a partir de les fotografiesproposades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84

3 Reescriptura de determinades frases amb formes contractes de preposició i article . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85

4 Identificació de formes contractes i anàlisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85

Estudiem la llengua

1 Identificació dels pronoms personals forts d’un text donat . . . . . . . . . . . . . . . . . .86

2 Substitució de subjectes per un pronom personal . . . . . . . . . . . . . .86

3 Redacció de frases amb els pronomspersonals de l’activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . .87

4 Identificació dels pronoms personals de frases i substitució per uns altres . . . . . . . . . . . . .87

5 Relació entre pronom personal i persona gramatical . . . . . . . . . . . . . . . . . .87


89

6 Classificació de pronoms en forts i febles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87

Escrivim

1 Ordenació dels fragments del text instructiu d’una recepta . . . . . . . .88

2 Redacció d’una recepta després de consultar els pares . . . . . . . . . . . . . . . . .88


1 Pràctica del joc d’afegir una síl·laba a paraules per dificultar-ne la lectura . . . . .89

2 Compleció d’un poema amb la formaadequada de l’article . . . . . . . . . . . . . . . . . .89

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació de la diversitat intercultural: conèixer alguns episodis de la història de Catalunya.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

90

LLEGIM


Realització de les activitatsComenceu amb una conversa sobre qüestions del passat: els castells, els testaments, etc. Feu al·lusió a algun monument antic que hi pugui haver a la vostra població o comarca o que hàgiu visitat recent-ment, perquè els serveixi de referent. És important que, abans de llegir el text, s’hagi contextualitzat mí-nimament.

SuggerimentsA part de la referència a un lloc real, hi ha altres possibilitats de recordar a l’alumnat què són un cas-tell i un monestir : el cinema, les il·lustracions, les fotografies, etc.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu vosaltres el text per mirar que tots i totes entenguini vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-lo a llegir per aclarir el vocabulari i treballar aque-lles paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És boconvidar l’alumnat a llegir els mots en color que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi ho creieu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vo-cabulari més difícil. A més del que tenen al marge (creiem que són els mots que l’alumnat d’aquestaedat pot trobar més difícil), es poden explicar altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment,pel que fa a la lectura individual, podeu demanar-los que en facin una lectura silenciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna per avaluar els avenços que fan.


Realització de les activitatsLa primera activitat consisteix a ordenar una sèrie de fragments per obtenir una història resumida demanera ordenada. Les altres activitats pretenen comprovar la capacitat de comprensió que té l’alum-nat i fer que es fixi en detalls sobre el text llegit: la família Castellarnau, els animals i el lloc on van anarla senyora Josepa i les seves filles. Cal que primer les resolguin individualment i després conjuntament,per comprovar que tot l’alumnat és capaç de seguir-les.

SuggerimentsPodeu fer-los ordenar els fragments d’una lectura per elaborar-ne un resum i, alhora, comprovar quel’han entès.Anirà bé discutir, però, per què han escollit un ordre determinat, si és el preferit o és l’úniccorrecte.

Pàgines 76-79



91

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsTreballem els textos instructius, que són els que trobem en receptes de cuina, en instruccions de jocs,etc. Cal seguir els passos que s’indiquen perquè més endavant l’alumnat sigui capaç d’elaborar aqueststextos sense cap entrebanc.

SuggerimentsVa bé que, a més dels textos proposats, se’n llegeixin d’altres extrets de la realitat. En podeu trobar enmolts llocs: des d’instruccions d’aparells, fins a receptes o altres textos sobre com construir algun arte-facte o instrument útil. És important que, quan els treballeu oralment, poseu èmfasi en els mots d’or-dre primer, segon, etc. i en que cal mantenir sempre el mateix ordre en les instruccions.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsVeurem algunes paraules relacionades amb l’època medieval i, específicament, amb els castells. És bàsicque l’alumnat les associï amb el concepte corresponent i n’assegurem la comprensió correcta. En lasegona part, veurem els prefixos i com es formen els derivats per mitjà d’aquestes partícules. És im-portant que vinculin els prefixos amb un determinat significat (tot i que hi ha mots que comencenigual i no tenen res a veure amb el prefix corresponent) per tal de poder adquirir autonomia enaquest camp.

SuggerimentsSi ho creieu oportú, podeu ampliar el vocabulari per mitjà de la lectura de textos relacionats amb l’e-dat mitjana (contes o textos ambientats a l’època). Pel que fa als prefixos, cal treballar-los en més pa-raules. Un recurs fàcil és consultar en el diccionari les paraules que comencen amb un dels prefixosestudiats.


Realització de les activitatsCal consolidar l’ús de l’apòstrof en l’article i en la preposició de. Mireu, sempre que es pugui, de fer ac-tivitats amb frases, i no solament amb paraules soltes, ja que normalment se sol dominar aquest segonaspecte, però es fan faltes en el primer. Hem d’insistir en les contraccions, per això es proposen unesactivitats específiques per aprofundir aquest segon aspecte. Amb tot, cal incidir sobretot en la reglaperquè quedi ben clar com s’han d’aplicar.

SuggerimentsPodeu fer-los un dictat de paraules de la lectura i que les escriguin en una frase amb l’article davant.

Pàgines 84-85

Pàgines 82-83

Pàgines 80-81


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

92

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEl concepte de pronom personal pot ser difícil, però l’objectiu, en aquesta primera unitat, és simple-ment saber reconèixer els pronoms i associar-los al concepte de persona gramatical. Heu de fer-losveure que els tònics sempre es refereixen a persones, i que la distinció entre tònic i àton té a veureamb si tenen o no accent.

SuggerimentsA més de les activitats proposades, podeu demanar-los de fer frases amb les diverses persones gra-maticals. Per això, feu-los portar fotos en què apareguin ells amb altres persones.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsEn l’activitat 1 es proposa que ordenin els passos capgirats d’una recepta. En la 2 hauran de redactaruna recepta –com a exemple de text instructiu– després de consultar a casa com es fa.

SuggerimentsSi hi ha alguna dificultat, podeu proposar-los altres textos instructius: de jocs, de funcionament d’apa-rells, etc. Anirà bé, però, que en primer lloc en llegiu uns exemples i models; així després els serà mésfàcil redactar el text.


Realització de les activitatsEn el primer joc, els nens i nenes hauran de buscar el procediment per desxifrar els missatges amagatsper formar paraules misterioses (només es tracta de repetir, després de cada síl·laba, la vocal anterioramb la p al davant). Aquesta mena de jocs van molt bé per jugar amb les paraules, fer prendre cons-ciència de les síl·labes o de l’estructura dels mots i millorar el domini general de la llengua. La finalitatde la segona activitat és consolidar l’ús de l’apòstrof.

SuggerimentsDel primer tipus d’exercici, se’n poden trobar més exemples en llibres com el de M. Serra (Verbàlia) o d’altres autors. Solen ser molt útils per consolidar determinats aspectes de la llengua. Pel que fa alsegon tipus, us serà fàcil buscar altres textos o poemes, eliminar-ne els articles i demanar a l’alumnatque n’empleni els buits.

Pàgina 89

Pàgina 88

Pàgines 86-87


93

Pàg. 79

1 c-b-e-a-d

2 Pare, mare i filles.


4 Un monestir. (foto 2)

Pàg. 80


Pàg. 81


3 El joc del mocador

Material: un mocador

Lloc on es juga: el pati

Explicació del joc: es fan dos equips amb el mateix nombre de jugadors i es col·loquen en fi-lera a banda i banda del camp. Cadascú té un nombre adjudicat (els mateixos en els dos bàn-dols).

Al mig del camp hi ha una ratlla i un nen o nena que aguanta el mocador. Quan aquest cantaun número, els jugadors de banda i banda que tenen aquest número corren per agafar elmocador. No poden trepitjar la línia ni el camp contrari (si és així, queden eliminats i han d’a-nar a la presó).

Si el jugador que ha fugit amb el mocador aconsegueix creuar la línia del seu camp, el perse-guidor ha perdut i es col·loca al costat del nen o la nena que sosté el mocador perquè el sal-vin: és a la presó, i perquè el salvin, li han de donar un cop a la mà quan algú del seu equipporti el mocador.

Pàg. 82

1 cavaller: home que estava al servei del rei o d’un senyor, amb el seu cavall i les seves armesi participava en torneigs.

monestir: casa on viuen els monjos o monges.

fossat: excavació ampla i profunda que envolta un castell. Sovint estaven plens d’aigua perimpedir el pas als enemics.

torneig: seguit de combats, a peu o a cavall, que feien els cavallers medievals com a espec-tacle i diversió.

claustre: passadís cobert que té una banda de paret i, a l’altra, un conjunt de columnes. Almig hi ha un pati o jardí.

vassall: persona noble que depenia d’un senyor, al qual servia a canvi de protecció i altresbeneficis.


SOLUCIONARI


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

94

Pàg. 83

3 fer � desfer calçar � descalçardir � desdir doblar � desdoblaragraït � desagraït cosir � descosir

4 • El sofà de casa és molt incòmode.• Aquell home és un infeliç, res no el satisfà.• És impossible que tinguem sis mesos de vacances.• El resultat de l’exercici era incorrecte.• Els pobles immigrants van rebre un tracte inhumà i injust.

El prefix im- o in- té un significat negatiu; i des- significa ‘el contrari de’. En els casos tractats,podem dir que tenen el mateix significat.

Pàg. 84

1 la lluna, l’ovella, el porc, el camí, l’avellaner, la primavera, l’estanyol, l’albergínia.

2 • Ploro perquè m’ha entrat una brossa a l’ull.• M’agrada banyar-me al riu quan l’aigua és freda i neta.• El meu plat preferit és l’ensalada russa.• El jardiner va plantar l’arbre al pati.• Cada matí el cant de l’ocell desperta l’hàmster del meu veí.

Pàg. 85

3 • La gent travessa els rius pels ponts. • Anàvem pel camí.• Vivia al circ. • Tinc les claus del cotxe.• El carter del poble reparteix les cartes. • Els gats corren pels terrats.• Vaig als camps de blat.

4 • Demà aniré al (a + el) cine per veure la pel·lícula dels (de + els) nostres herois.• Pel (per + el) camí de casa he comprat una revista de música.• He anat a visitar els avis de la residència del (de + el) barri.• Sempre sóc bo als (a + els) ulls de la mare.• He enganxat els cromos als (a + els) àlbums de futbol i de bàsquet.• El gall del (de + el) galliner passeja pel (per + el) pati de la masia.

Pàg. 86

1 Tots els nens del castell estudien força. Ells volen ser cavallers, igual que jo . Nosaltres, però,estudiem molt a la biblioteca. Vosaltres ho sabeu bé, especialment tu , amic meu!

2 • Ell es diu Castellarnau de cognom.• Vosaltres porteu el mateix pentinat.• Tu, no vagis a classe, que ja s’ha acabat.• Nosaltres anirem a la cabana.• Elles han anat a buscar guix.

Pàg. 87



95

5 et vesteixes � tues disfressa � ell/ellaens escapem � nosaltresus dutxeu � vosaltreses diverteixen � ells/elles

6 Pronoms forts: ell, ella, nosaltres, miPronoms febles: -les, en, -li, ens, la, ho, m’

Pàg. 88

1 Un pastís de galetes (8 persones)

Ingredients: Un paquet de galetes rectangulars, 200 g de mantega, 25 g de cacau en pols,llet, un polsim de canyella, un esprai de nata, sucre en pols.

Material: Safata rectangular, plat, culleres, bol, colador, balança, batedor.

Elaboració: 1 Amb el batedor, mescla en el bol la mantega amb el cacau fins a obtenir unacrema.

2 Posa llet en un plat i remulla-hi les galetes.Vigila que no es posin massa molles.

3 Posa una capa de galetes a la safata, i a sobre, escampa-hi la crema.

4 Sobre la crema, posa-hi una capa de nata i, a sobre, una altra de galeta, fins a acabar el ma-terial. L’última capa ha de ser de galeta.

5 Amb l’ajut d’un colador, adorna el pastís amb sucre en pols.


Pàg. 89

1 Nombre de jugadors: dues parelles.Material: paper higiènic resistent.Regles del joc:1 Feu parelles. Un component de la parella fa de mòmia: haurà d’estar-se immòbil,

mentre l’altre l’embolica tot amb el paper higiènic.2 Comenceu totes les parelles alhora.3 Guanya la primera parella que aconsegueix acabar d’embolicar la mòmia.

2

Diré del vell foc i de l’aigua.Si crema molt la neu,glaçava més la flama.

Diré de l’espasa i de l’aigua.Si m’ha ferit la font,em guarirà l’espasa.

Diré de la rosa i de l’aigua:la mort de la mar fala flor més perdurable.

Diré dels meus ulls i de l’aigua.Si tot ho mira el llac,jo tinc les nines blanques.

Dic la pluja, la pluja, la pluja clarai el plor de l’endinsatsense retorn per l’aigua.Dic el nom del no-resenllà del fons de l’aigua.

SALVADOR ESPRIU

Diré del vell foc i de l’aigua


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

96

UNITAT 7. LA MARIONA NO CREIA EN LES BRUIXES


1. Llegir de manera expressiva un text narratiuliterari (conte).

2. Explicar oralment un conte seguintl’estructura donada: plantejament, nus i desenllaç. (CB)

3. Conèixer i utilitzar vocabulari referit a festes populars.

4. Identificar diminutius i usar-los correctament. (CB)

5. Reconèixer i separar dígrafs correctament.(CB)

6. Aplicar correctament les regles per escriurela grafia r (forta i suau). (CB)

7. Identificar la persona verbal i la concordançaentre subjecte i verb. (CB)

8. Escriure un conte seguint les pautes donades. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Narració de contes seguint

un fil argumental.

• Execució de jocs lingüísticsd’agilitat.

• Resum oral d’un conte a partir d’imatges.


entonació i velocitat de lectura.

• Tipus d’activitat oral:narració d’un conte.



• Gust per la narració de contes.

• Respecte a les interven-cions dels altres.

2. Llengua escrita


d’un conte fantàstic.

• Ús d’estratègies i habilitatsper agilitar la rapidesalectora.

• Observació de tècniquesper elaborar un conte.

• Producció de textoscreatius: invenció d’un conte seguint una estructura donada.

• Execució de jocs lingüístics:memòria i agilitat.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Tipologia de textos: conte.

• Relació entre la imatge i el text.

• Elements de l’estructurad’un conte: plantejament,nus i desenllaç.



• Respecte de les pautesestablertes per a l’elabora-ció i la presentació de treballs escrits.

3. Lèxic


del vocabulari propi de l’edat pertanyent al camp semàntic de les festes.

• Identificació i ús dels diminutius -et/-eta.



relacionat amb les festes.

• Sufixos diminutius.






Procediments:• Ús de les normes

ortogràfiques sobreels dígrafs.



97

• Discriminació i reproducciódels sons de r i rr.

• Aplicació de normesbàsiques en les grafies r i rr.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Dígrafs.

• Sons consonàntics: r/rr.


una pronunciació correcta.

• Predisposició per recórrera diverses fonts per resoldre els dubtesortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Reconeixement

de la persona gramaticald’una forma verbal.

• Establiment de concordança entre el subjecte i el verb.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Persones gramaticals.

• Concordança entre subjecte i verb.





Abans de llegir

Conversa sobre els contes i la lectura . . . .90

Llegim

Lectura mental i expressiva del text La Mariona no creia en les bruixes . . . . .90-92


Després de llegir

1 Explicació del conte a partir de vinyetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93

2 Classificació de vinyetes relacionades amb diferents parts del conte . . . . . . . . . .93

3 Resposta a una pregunta oberta sobre el conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93

4 Resposta a una demanda personalrelacionada amb el conte . . . . . . . . . . . . . .93

Escoltem i parlem

1 En grup, elaboració del plantejament d’un conte: personatges, lloc i temps . . . . .95

2 Desenvolupament del conte a partir de situacions insòlites . . . . . . . . . .95

3 Continuació del conte anterior i desenllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95

4 Compleció d’un conte a partir del nus: elaboració de la presentació i el desenllaç . . . . . . . . .95

Aprenem vocabulari

1 Classificació de paraules referidesa festes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .96

2 Relació entre participants en una cercavilapopular i la seva definició . . . . . . . . . . . . . .96

3 Formació de diminutius amb -et /-etaa partir de paraules donades . . . . . . . . . . .97

4 Anàlisi de diminutius . . . . . . . . . . . . . . . . . .97

5 Distinció entre paraules acabades amb -et /-eta i els diminutius . . .97

6 Classificació de paraules acabades amb -et /-eta (diminutiu o no) . . . . . . . . . .97


1 Identificació de dígrafs en diverses paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98

2 Separació de síl·labes i identificació de dígrafs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .98

3 Compleció de paraules amb els dígrafs corresponents . . . . . . . . . .98

4 Classificació de paraules segons el so de r . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .99

5 Compleció de paraules amb r o rr . . . . . .99

6 Recerca de paraules amb r o rri classificació segons el so . . . . . . . . . . . . . .99

Estudiem la llengua

1 Reconeixement i classificació de subjecte i predicat. Identificació del nucli . . . . . . . .101


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

98

2 Identificació dels verbs i classificació en singular i plural . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

3 Identificació dels verbs i classificació segons la persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

4 Identificació dels verbs i classificació segons la persona i el nombre . . . . . . . . .101

5 Reescriptura d’oracions fent concordar verb i subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

Escrivim

1 Reescriptura d’un conte relacionant diferents columnes que n’expliquen una part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .102

2 Escriptura d’un conte seguint unes pautes donades . . . . . . . . . . . . . . . .102


1 Recerca de paraules amb dígrafs en una sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . .103

2 Solució d’endevinalles amb mots que contenen un dígraf . . . . . . . . . . . . . .103

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 10 9

Transversal: Educació per al consum: prendre consciència de les coses bones de cada edat i saber llegir la lectura adequada a cada etapa vital.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





99

LLEGIM


Realització de les activitatsEnceteu aquesta unitat amb una conversa sobre els contes, que us ha de servir per conèixer quinscontes llegeix l’alumnat, amb quina assiduïtat i com viu aquesta lectura. Es tracta de donar valor a lalectura de contes i de fer veure que és una activitat ben interessant i que té un valor per si mateixa,independentment del que es faci o es digui a la classe de llengua.

SuggerimentsPodeu portar a classe diferents tipus de contes per comentar-los davant de tots els nens i nenes. Si n’hi ha a la biblioteca d’aula, convindria posar-los damunt la taula i deixar que l’alumnat els fullegi, etc.Si pot ser, aneu a la biblioteca i comenteu-ne alguns. Seria bo explicar alguns contes per estimular-los a llegir-ne.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: en primer lloc, llegiu el text vosaltres perquè tots i totes enten-guin i vegin com es pronuncia cada mot. Si cal, repetiu una vegada més la lectura per aclarir-ne el vo-cabulari i treballar aquelles paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cadaalumne i alumna per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement delsmots. És bo convidar l’alumnat a llegir els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi ho creieu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del vo-cabulari més difícil. A més del que se suggereix al marge (que creiem que és el que l’alumnat d’aques-ta edat pot trobar més difícil), pot ser convenient explicar el significat d’altres paraules.Això dependràdel grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, proposeu-los que en facin una lectura si-lenciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lecturaper a cada alumne i alumna, a fi de comprovar els avenços que fan.


Realització de les activitatsL’alumnat ha de triar les vinyetes que li serveixen per resumir el conte llegit. L’activitat 2 ens serveixper ordenar cronològicament els fets i per saber distingir les parts del conte. Les activitats 3 i 4 són deresposta oberta i tenen a veure amb la comprensió del text llegit. Podeu aprofitar l’activitat per orga-nitzar un debat sobre aquest text i comprovar, així, la capacitat de l’alumnat per entendre el conte.

SuggerimentsRecomanem que primer es treballin les activitats oralment i, més tard, que les passin a la llibreta.També es poden fer altres activitats de comprensió associades amb el vocabulari del text o amb l’es-tructura de la narració.

Pàgines 90-93



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

100

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsPresentem primer de tot l’estructura d’un conte perquè l’alumnat, a l’hora d’explicar-ne un, tingui unaidea més clara de les diferents parts que el formen i del que cal posar a cada una.A més de l’exempledel llibre, podeu posar altres exemples de contes que poden llegir de manera col·lectiva entre tota laclasse. Després demaneu als nens i nenes que resolguin les activitats.

SuggerimentsUna bona manera de fer funcionar un grup en el cas d’explicar un conte és fer que tothom hi tingui unatasca assignada.Així, mentre els uns expliquen o representen un personatge, els altres poden fer un di-buix que ajudi a il·lustrar l’argument o algun dels personatges… Val a dir que és important la participa-ció de tota la classe.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsD’acord amb el que s’ha treballat a la lectura, ara es proposa un treball més a fons del que són les fes-tes populars. Així, intenteu que l’alumnat aprengui el vocabulari que es proposa i procureu que l’inte-rioritzi i el relacioni amb activitats que hagi viscut a l’escola o a casa.Tot seguit cal treballar els diminu-tius per mitjà dels sufixos corresponents. Insistiu en la noció de terminació dels diminutius per noconfondre les paraules acabades amb -et /-eta (com cacauet) amb els diminutius.

SuggerimentsFeu-los esbrinar quines tradicions es conserven al barri, al poble o a la ciutat on estigui situada l’esco-la i procureu que l’alumnat en conegui el vocabulari relacionat.Treballeu els diminutius de maneracol·lectiva. Si cal, busqueu noves activitats o més diminutius per poder-los treballar i així assegurar-vosque l’alumnat els sap reconèixer.


Realització de les activitatsEn la primera part d’aquest apartat es treballen els dígrafs: saber reconèixer-los i saber-los separar a fi-nal de ratlla. Heu de procurar que l’alumnat entengui bé que un dígraf és un cas especial: un grup degrafies que representen un sol so.Això té rellevància sobretot a l’hora de llegir correctament. En la se-gona part, s’expliquen les regles per escriure correctament les grafies r i rr (i la grafia r muda).

SuggerimentsFeu-los observar com estan separades les síl·labes a final de ratlla (per exemple, en la lectura del lli-bre), perquè s’adonin que hi ha dígrafs que es poden separar (r-r, s-s, i-x, l·l ), i altres casos en què no éspossible (qu, gu, ll, ny).

Pàgines 98-99

Pàgines 96-97

Pàgina 94-95


101

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsCal saber identificar la persona i el nombre verbals amb la forma corresponent del verb.Això no pre-senta, aparentment, cap dificultat, però en la pràctica no sempre és fàcil recordar quines són les formesde cada una de les persones. Al final, els nens i nenes hauran de tenir clar que, entre altres coses, calque hi hagi concordança entre subjecte i verb per tal de construir una frase correctament.

SuggerimentsLes activitats van orientades sobretot a identificar el subjecte i el verb de la frase.També podeu buscartitulars de diari, títols de llibres (atenció, que alguns no són oracions perquè no tenen verb!), poemes i feu-los identificar el subjecte i el verb. Aquesta pràctica permetrà no tan sols resoldre els aspectesd’aprenentatge de gramàtica sinó també millorar i ordenar l’expressió de l’alumnat, sobretot l’escrita.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsProposem l’elaboració d’un conte per escrit seguint les pautes que s’han vist a l’apartat «Escoltem i parlem». Per tant, cal que l’alumnat s’adoni que els contes són textos que serveixen per explicarhistòries, vivències i altres coses. Mireu de repassar les pautes, treballar l’activitat 1 i, tot seguit, en grupo individualment, feu-los escriure un conte, que després hauran de llegir davant de tots.

SuggerimentsPer escriure un conte, primer cal saber-lo explicar. Per això, proposeu-los que, abans d’escriure’l, l’ex-pliquin oralment a un company o companya. En tot cas, cal que els recordeu les pautes proposades enl’apartat anterior.


Realització de les activitatsEls nens i nenes hauran de trobar les paraules amb el dígraf ny que hi ha amagades en una sopa de lle-tres. És una manera d’aprendre i memoritzar paraules del vocabulari bàsic que en porten. En la sego-na activitat hauran de resoldre unes endevinalles, la solució de les quals conté un dígraf. Feu-los ado-nar que la resposta és una de les dues fotografies que es proposen en cada cas.Tan bon punt haginresolt les endevinalles, hauran d’assenyalar el dígraf i relacionar-lo amb els que han estudiat.

SuggerimentsEs poden fer més sopes de lletres amb altres paraules que continguin un dígraf. Igualment, en el segoncas, si l’activitat es troba interessant, es poden buscar més endevinalles que també tinguin un dígraf enla solució.

Pàgina 103

Pàgina 102

Pàgines 100-101


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

102

Pàg. 93

1 b-d-f-g-i-j-k-m-n-o

2 • El que passa abans de la festa � b• El que fa la Mariona a la festa � f, g• Què li passa després de la festa � i, j, k• Com se soluciona el problema i s’acaba el conte � m, o, n

3 En un llibre de contes.


Pàg. 95


Pàg. 96

1 Carnestoltes: rua, disfressa, botifarra d’ou, llardons, carrossa.Revetlla de Sant Joan: foguera, envelat, orquestra, xató, castell de focs.Tots Sants: castanyada, moniatos, castanyera, panellets.

2

SOLUCIONARI

1 gegants

2 casteller

5graller

3drac

4capgròs

6

bastoner

7

trabucaire 8 diable


103

Pàg. 97

3 porc � porquet raspall � raspallet berruga � berruguetafesta � festeta perruca � perruqueta llit � llitetungles � ungletes vaca � vaqueta llibre � llibret

4 peixet peix planteta planta aneguet ànecformatget formatge musiqueta música ampolleta ampollacadireta cadira amiguet amic algueta algapeuet peu ovelleta ovella llitet llitullet ull angelet àngel mocadoret mocadorrajoleta rajola caseta casa

5 • En -et /-eta• No són diminutius, perquè si se separa la terminació, no tenim cap altra paraula.

6 cotxet, persianeta, cameta, sabateta, paperet, llumet

Pàg. 98

1 tranquil·la, bruixa, paquet, perruca, préssec, banya, cullera, til·la, esgarrifar, esqueixada,canyella, esquena, col·lecció, rebaixes, arraconar, vellut, arxiu, guix

2 car-re-te-ra, se-guir, ca-ra-mel, pa-pa-llo-na, il-lu-si-ó, llu-na, ba-que-ta, im-pres-si-ó, ga-nyo-ta, pas-sa-dís, bai-xar, pa-quet, guàr-di-a, se-guir, ga-lle-da, cai-xer

3 esquena, barret, ullals, canyes, orella, alls/anys, groguenc, perruca, pastissos

Pàg. 99

4 r suau: ploure, cuiro, brillant, graór forta: arrel, raïm, roca, carretó

5 • Per esmorzar m’agrada fer servir la torradora.• La mare és a cal serraller a dur-li el pany trencat.• He de desar el llibre a la prestatgeria de darrere.

6 Respostat oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 101

1 El cosí de la Mariona té dos anys.S P

El meu germà gran dibuixa uns paisatges molts macos.S P

Els veïns del barri organitzaran una cursa de relleus.S P

2 • En Marc, l’Olga i en Miquel cullen bolets. (plural)• En Benet llegeix contes de pirates. (singular)• La Laura navega per Internet. (singular)

3 • Cantes molt bé. (segona persona)• Marxarem aviat. (primera persona)• Té la calculadora. (tercera persona)

4 • Ella és la bruixa malvada. (tercera persona, singular)• Jo estudio una mica cada dia. (primera persona, singular)• Vosaltres assageu l’obra de teatre. (segona persona, plural)• Ells toquen instruments musicals. (tercera persona, plural)• Nosaltres pugem la costa de pressa. (primera persona, plural)

��

��

��

��

��

��


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

104

5 • Totes les ciutats d’una comarca són importants.• Si jo camino ràpid, arribaré al bosc en una hora.• Els dofins neden molt a prop dels vaixells.

Pàg. 102

1 1 Un noi ben afortunat una llàntia ha trobat; a la cova ha baixat, tot obeint el malvat.La frega sense parar. –En un moment tu veuràs que a l’acte ja tindràs tot el que demanaràs!Així el pobre Aladí el seu desig aconseguirà: amb la filla del visir aviat es casarà.

2 Geppeto, el bon fuster, un ninot ha fabricat. Eixerit i espavilat, Pinotxo l’ha anomenat.Les seves dolenteries fan que li creixi el nas. –Vés amb compte, Pinotxo, que te’n pene-diràs.A la fi, ben penedit, a cal Geppeto ha tornat. El fuster l’ha perdonat. En un nen s’ha convertit!

3 Hansel i Gretel, els fills del llenyataire que no poden menjar gaire, han estat abandonats en-mig d’un bosc pelat.Els nens es refugien a la casa de caramel que és on la bruixa malvada empresona els nensrebels abans de fer la menjada.Els nens arriben a casa del pare carregats amb el tresor de la bruixa poderosa. Ara sí queestan de sort.

4 La madrastra envejosa voldria ser la més bella. Però la nena que viu amb els nans és moltmés bonica que ella.Amb una disfressa de vella, una poma enverinada aconsegueix que es mengi la molt inno-cent donzella.Blancaneus ha tingut sort. El príncep l’ha despertat del seu somni enverinat amb un sol pe-tó molt fort.


Pàg. 103

1

2 carbassa, gall, guant

RONYONYAMO

ZCIPUNYSNE

DABITDRERN

ENZNLAYNES

FYIGNNIYNE

GARANYAOYN

ASENYENCAY

RJFSENYORA

ETRLSVOMPM

YPANYITPME

NUNBANYAAN

EAYTOYUNQT

ZCMVMANYAQ


105

UNITAT 8. ELS CAMINS DE LA CIÈNCIA


1. Llegir de manera expressiva un textexpositiu referit a la vida d’un personatge.

2. Fer una exposició oral d’un tema seguint una pauta sobre les parts de l’exposició. (CB)

3. Conèixer i usar vocabulari sobre oficis i professions.

4. Reconèixer sufixos augmentatius i fer-losservir correctament en la formació de mots.(CB)

5. Aplicar correctament les regles de b/v. (CB)

6. Reconèixer els verbs i classificar-los en present, passat i futur. (CB)

7. Escriure la biografia d’una persona coneguda utilitzant una pauta donada. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Exposició ordenada

sobre temes de pocacomplexitat.

• Elaboració de missatgesorals a partir d’esquemesescrits.


gest, mirada, expressiócorporal en una exposiciódavant dels altres.

• Registres d’ús adequats a les situacionscomunicatives.

• Tipus d’activitat: exposiciómonologada.





2. Llengua escrita


d’una biografia.


• Observació de tècniquesexpressives per elaboraruna biografia escrita.


• Producció d’una biografia,a partir d’una pauta donada.

• Reescriptura de textosaplicant-hi tècniquesdiverses (canvi de tempsverbals).


biografia.




• Actitud favorable a l’ús dels mitjans de comunicació.

• Respecte per les pautesestablertes per a l’elabo-ració i la presentació de treballs escrits.

3. Lèxic


del vocabulari propi de l’edat pertanyent al camp semàntic d’oficis i de professions.

• Identificació i ús dels sufixos augmentatius -às/-assa i -ot /-ota.



relacionat amb els oficis i les professions.

• Sufixos augmentatius.







GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

106


Procediments:• Relació entre grafia i so

en el cas de b i v.

• Aplicació de les normesbàsiques en les grafies b i v.

• Memorització de la grafiade mots usuals.

• Ús de diversos recursosper comprovar l’escripturacorrecta de les paraules:utilització del diccionari.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Sons consonàntics.

• Normes ortogràfiques de b i v.

Actituds, valors i normes:• Predisposició per recórrer

a diverses fonts per resoldre els dubtesortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Ús de formes verbals

en temps diferents: formespersonals en indicatiu.

• Reconeixement i classificació de formesverbals i el seu temps.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Formes verbals: temps

de present, passat i futur.


i experimentació en el funcionament del llenguatge.



Abans de llegir

Conversa sobre els científics i els descobriments en medicina . . . . . . .104

Llegim

Lectura mental i expressiva del text Els camins de la ciència . . . . . . . . . . .104-106

Comprensió del vocabulari de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .104-106

Després de llegir

1 Resposta a un qüestionari obert sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . .107

2 Ordenació de lletres per trobar la resposta al que es pregunta . . . . . . . . . .107

3 Ordenació d’oracions per resumir el text . . . . . . . . . . . . . . . . . .107

Escoltem i parlem

1 Relació d’una il·lustració amb cadascuna de les parts d’una exposició oral . . . . . . .109

2 Identificació de dibuixos que representen conductes correctes en una exposició oral . . . . . . . . . . . . . . . .109

3 Preparació i exposició sobre un invent important . . . . . . . . . . . .109

Aprenem vocabulari

1 Classificació d’oficis relacionats amb l’escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110

2 Elaboració d’una llista dels noms dels oficis i professions dels treballadorsque es troba anant a l’escola . . . . . . . . . .110

3 Compleció de frases amb un nom d’ofici o professió . . . . . . . .110

4 Relació entre un augmentatiu i la frase en què es podria utilitzar . . . . . .111


1 Escriptura de noms amb b i va partir de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . .112

2 Identificació de paraules amb b i v i escriptura en la llibreta . . . . .112

3 Compleció de paraules amb b o v relacionades amb m i n . . . . .113

4 Identificació i còpia de formes verbals amb -ava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113

5 Compleció d’un text amb paraules que contenen b o v . . . . . . . . . . . . . . . . .113

6 Compleció de paraules amb b o v . . . . .113

Estudiem la llengua

1 Identificació de verbs i còpia a la llibreta . .114


107

2 Compleció de frases amb verbs en passat . . . . . . . . . . . . . . . . .114

3 Escriptura de frases sobre accions futures . . . . . . . . . . . . . . . .114

4 Reescriptura de frases canviant-ne el temps del verb . . . . . . . . .115

5 Compleció de frases amb un adverbi de temps . . . . . . . . . . . .115

6 Classificació de verbs segons el temps . .115

Escrivim

1 Biografia de M. Curie a partir de la compleció d’una graella . . . . . . . . . .116

2 Elaboració d’una biografia seguint la pauta donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .116


1 Compleció de refranys amb paraules amb b o v . . . . . . . . . . . . .117

2 Identificació de verbs i reescriptura d’un text canviant-ne el temps . . . . . . . . .117

B. QUAC



Consolidació 4 1 2 3

Reforç 5 6 7

Ampliació 8 9 10

Transversal: Tecnologia de la informació: conèixer la biografia d’una personalitat científica i conèixer els mitjans per investigar què ens ofereixen les TIC.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

108

LLEGIM


Realització de les activitatsAbans de fer la lectura, converseu sobre la ciència, els descobriments i els científics. Pot ser un temaben estimulant, sobretot si partiu dels medicaments, de malalties que curen i quins van ser els seusdescobridors. Mitjançant aquesta conversa prèvia, observeu què saben els nens i nenes sobre aquestsaspectes i intenteu desvetllar-los la curiositat per la biografia d’aquests científics.

SuggerimentsPot anar bé de portar a classe alguns llibres sobre grans descobriments i sobre la ciència.També potser interessant visitar algun laboratori o entrevistar persones que es dediquen professionalment a larecerca.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tots els nens i nenes en-tenguin i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i tre-ballar aquells mots més difícils. Després, heu de fer llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna per assegurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement dels mots. Ésbo convidar l’alumnat a mirar els termes difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi es creu necessari, abans de la lectura es pot treballar el vocabulari més difícil. A més del que sesuggereix al marge (que creiem que és el que l’alumnat d’aquesta edat pot trobar més difícil), pot sernecessari explicar altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment, pel que fa a la lectura in-dividual, feu-los fer primer una lectura silenciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment,anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna, a fi de comprovar els avençosque fan.


Realització de les activitatsLes qüestions de l’activitat 1 van encaminades a la comprovació de la capacitat global de comprensiódel text per part de l’alumnat. Mireu de fer-la entre tots, a fi que els nens i nenes puguin aprendre elsuns dels altres. En l’activitat 2, hauran d’ordenar les lletres per trobar els idiomes que parlava M. Curiei, a la 3, hauran d’ordenar una sèrie d’afirmacions que resumeixen el text.

SuggerimentsProposeu-los de buscar en quin punt de la lectura es troba la resposta a cada una de les preguntesplantejades, tant per justificar la resposta com per repassar la lectura, i així veureu si l’alumnat ha es-tat capaç de situar en el seu context cada una de les respostes. Aquest punt val sobretot per a l’alumnat més avantatjat, que trobarà la justificació més fàcilment.

Pàgines 104-107



109

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsEn aquest apartat es treballa la planificació i les estratègies que cal seguir per fer una exposició oral.Les activitats plantejades serveixen, d’una banda, per establir les parts que ha de tenir una exposicióoral i, de l’altra, per treballar les actituds que cal tenir tant per part de la persona que parla com de quiescolta.

SuggerimentsSi es fa una conferència a l’escola, pot ser interessant anar-la a escoltar i després parlar entre tots deles característiques de l’exposició per aprendre com es fa una exposició oral.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsEn primer lloc, es treballa el lèxic relacionat amb el món dels oficis i les professions, perquè els nens i nenes s’hi familiaritzin. A continuació es treballen els augmentatius i despectius, amb l’objectiu de sa-ber distingir els augmentatius d’altres paraules que acaben igual però que no ho són.

SuggerimentsFeu una roda perquè cada alumne i alumna expliqui els oficis i professions dels seus familiars. Desprésd’apuntar-los a la pissarra podeu aprofitar per treballar-los: es poden classificar i s’hi poden construirfrases, observar les terminacions, veure quins oficis predominen més, etc.


Realització de les activitatsTreballem les grafies de b i v i les regles ortogràfiques corresponents.Tanmateix, atès que aquestesgrafies sovint plantegen dubtes i vacil·lacions, convé acostumar l’alumnat a consultar el diccionari percomprovar l’ortografia dels mots dubtosos.

SuggerimentsPodeu demanar a l’alumnat que busqui paraules amb b o v en el text de la lectura o en altres textosdel llibre. Un cop tinguin la llista, feu-los classificar i memoritzar les paraules més bàsiques.També po-deu fer-los un dictat. Finalment, amb les paraules més difícils, feu-los fer frases perquè les utilitzin i es fi-xin com s’escriuen.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEn aquest apartat es presenten els temps verbals.Tanmateix, en aquesta unitat només arribarem a laclassificació entre present, passat i futur. Es tracta que l’alumnat s’adoni que el verb, a més d’altres sig-nificats, expressa el moment en què té lloc l’acció: ara, abans o després. Com que generalment

Pàgines 114-115

Pàgines 112-113

Pàgines 110-111

Pàgines 108-109


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

110

a aquesta edat ja no hi ha d’haver gaire problema en aquest punt, mireu de fixar-vos també en les gra-fies especials (formes amb vaig…, acabades en -ava…, etc.), per tal de lligar ortografia i morfologia.

SuggerimentsUna de les activitats més interessants és la reescriptura d’un text canviant el temps de les formes ver-bals (de present a passat, per exemple). En aquest cas, cal estar atent perquè, a banda de les formesverbals, generalment també cal canviar altres paraules (adverbis, demostratius, etc.).També podeu pro-posar-los de redactar un text en un temps determinat.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsA partir del qüestionari proposat, els nens i nenes hauran d’extreure de la lectura les dades biogràfi-ques de M. Curie. Aquesta activitat és un exercici preparatiu que es pot extrapolar i utilitzar per pre-parar qualsevol biografia.Així, en la segona activitat hauran de posar en pràctica aquests coneixementsi escriure la biografia d’algú proper a ells.

SuggerimentsPodeu proposar-los que, un cop hagin emplenat la graella amb les dades del familiar escollit, per pare-lles s’expliquin algunes de les dades que han escrit. Aquesta activitat ajudarà els nens i nenes a posarordre a les seves idees i a redactar la biografia de manera més ordenada.


Realització de les activitatsEs proposen dues activitats lúdiques, que tenen a veure amb el que s’ha treballat al llarg de la unitat.En la primera, hauran de relacionar les dues parts de cada refrany, després de completar-los amb les grafies b o v. Feu observar a l’alumnat que les dues parts del refrany solen rimar i que això els potservir de pista per relacionar-les. En la segona activitat, l’alumnat haurà de buscar els verbs d’un text i reescriure’ls en temps de present.

SuggerimentsFeu-los buscar més refranys amb paraules que continguin b/v.També podeu fer-los reescriure més textos en present o en futur… Per tant, en tots dos casos presentem activitats model a partir de les quals podeu preparar-ne moltesmés.

Pàgina 117

Pàgina 116


111

Pàg. 107

1 • Per haver guanyat dos premis Nobel.• A Varsòvia (Polònia).• Institutriu.• A París.• El radi, un mineral desconegut.• Perquè aquest mineral servia per curar algunes malalties greus.• El 1903 va rebre el premi Nobel amb el seu marit.• El 1911 va rebre el segon premi Nobel.

2 francès, anglès, rus, alemany i polonès

3 1. Quan Marie va fer vint-i-cinc anys, anà a París a continuar estudiant.2. Marie estudiava i es preparava per ser professora.3. Al cap de dos anys, ja ajudava alguns professors.4. En una reunió a casa d’un professor va conèixer Pierre Curie i es van casar.5. Ella i el seu marit van descobrir el radi.6. L’any 1903 van rebre el premi Nobel tots dos.7. Després de la mort del seu marit, va continuar investigant i va rebre el segon premi Nobel.

Pàg. 109

1 a: conclusió; b: introducció; c: cos del treball

2 El nen que està dret i mou les mans mentre explica alguna cosa i la nena que està assegudadavant una taula amb papers mentre parla en veu alta. (Són els dos dibuixos centrals).


Pàg. 110

1 En cada escola hi pot haver variacions, però en principi hi ha: mestra, porter, cuiner, bidell, di-rectora, infermer (amb el canvis de gènere que siguin convenients…)


3 • El meu pare, que és ebenista, ha fet una calaixera.• El guàrdia urbà ha desviat el trànsit perquè hi havia un embús.• He d’anar a l’oculista perquè no m’hi veig bé.• L’informàtic m’ha arreglat l’ordinador en un moment.• Envia el paquet urgent per mitjà d’un missatger.• La periodista ha escrit un article sobre els beneficis de la fruita.

Pàg. 111

4 • Des que els ha tocat la loteria fan vida de rei. (vidassa)• Els meus amics viuen en un habitatge molt gran. (casassa)• El meu avi té l’extrem inferior de la cama molt gran. (peuàs)• El gos em mira amb una part de la cara que té molt gran. (ullassos)

Pàg. 112

1 bicicleta, cavall, vedella, abella

SOLUCIONARI


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

112

2

Pàg. 113

3 bomba bombó inventora vamba envelatinvent ambició enveja invasió cabrarombe enviar embenar conveni convitombra tomba envestida conversa embolic


5 Ahir vaig anar a passejar per la rambla amb el meu marit.Vam trobar un amic seu que tam-bé és investigador. El meu marit em va dir de convidar-lo a menjar gambes, per recor-dar com s’havien conegut: va rebre una invitació per assistir a la convenció que organitza-ven els científics el desembre, i el va sorprendre fent tombarelles pel passadís de l’hotel.

Marie

6 bruixa, cabra, blaves, copiaven, canviar, ambient, pintaves, escombra, cobla, poble, convent,combat, arbre, estava, amable, emblancar, enviudar

Pàg. 114

1 regar, llegir, escoltar, dibuixar, moure, caminar, riure, estendre

2 • El vaixell de pesca arrossegava la xarxa.• El cambrer acompanyava els clients a les taules.• Els pallassos saltaven entre el públic.• Vosaltres cantàveu cançons sobre la pau.


Pàg. 115

4 Ara veiem una pel·lícula.Els meus avis arriben avui.Avui infleu el matalàs.

5 Ahir vas fer els deures. Demà escriuran amb l’ordinador.Avui passejo vora el mar. Ahir parlava per telèfon.Demà sopareu tard. Ahir jugàvem a cavall fort.

6 present: correm, balleu, canta, dorms, miro, serveixenpassat: dormia, cantava, corrien, escoltaves, mirava, ballavafutur: ballaré, dormirem, correré, cantaran, miraré

1

arbre

2

llibre3

escombreta 4

líquid blau

5

sobre

6braç

7 vidre8

bata bruta

9

moble


113

Pàg. 116


Pàg. 117

1 • Home de molts oficis, // pocs beneficis.• El sabater és // el més mal calçat.• La veritat i l’oli // sempre suren.• Com canta l’abat // respon el sagristà.• Agost i veremar // cada dia no es fa.• Boirina a la vall, boirina a la muntanya // pagès al treball, pagès a la cabanya.• Si el pare és músic, // el fill és ballador.

2 El veterinari em va fer (fa) pujar en una taula de metall que hi havia (hi ha) al mig de la sa-la. Jo tornava (torno) a tenir por, però una dona posà (posa) les mans damunt la meva po-ta trencada amb gran delicadesa, i llavors em vaig adonar (m’adono) del que passaria(passa): totes aquelles persones parlaven (parlen) de com arreglar-me-la. Em volien (vo-len) curar! Vaig mirar (miro) el veterinari, i ell, sense deixar de parlar-me, em va estirar(m’estira) l’extremitat i em va posar (em posa) una injecció. El seu rostre se’m va fer (fa)borrós i ja no recordo res més.


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

114

UNITAT 9. ELS RESTAURADORS DE LLIBRES


1. Llegir de manera expressiva un text narratiuamb fragments dialogats.

2. Dialogar sobre situacions donades d’acordamb unes pautes determinades. (CB)

3. Conèixer i utilitzar vocabulari sobre lapoblació i el mobiliari urbà.

4. Reconèixer i usar paraules compostes. (CB)

5. Aplicar correctament les regles de la essa sorda i sonora. (CB)

6. Reconèixer i classificar formes verbals, tantpersonals com no personals (infinitius). (CB)

7. Escriure un diàleg utilitzant correctament els signes de puntuació. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Argumentacions senzilles.

• Conversa multidireccionala partir d’un tema plantejat.

• Dramatització dialogada de situacions quotidianes.

• Elaboració de missatgesorals a partir d’imatges.


gestos, mirades, expressióen una conversa.


• Tipus d’activitat oral:el diàleg.



• Interès per participar i fer-se entendre en missat-ges orals amb argumenta-cions senzilles.

• Respecte per les diversesvarietats dialectalsutilitzades pels companys i companyes.

• Respecte pel torn de paraules i valora-ció de les intervencions i les idees dels altres.

2. Llengua escrita:


d’un text narratiu amb diàleg.

• Comprensió lectora:ús d’estratègies i habilitatsper agilitar la rapidesalectora.

• Observació i diferenciacióde tècniques expressives:el text dialogat.


• Ús de la llengua escritacom a vehicle de comunicació de missatges.

• Producció d’un diàleg a partir d’imatges.

• Elaboració de diàlegsseguint pautes donades.


el diàleg.

• Registre d’ús i funcionalitatdel text escrit.

• Relació entre el text,la imatge i la veu.



• Actitud favorable a l’úsadequat dels mitjans de comunicació orals i escrits.

• Respecte per les pautesestablertes per a la presen-tació de treballs escrits.

3. Lèxic


del vocabulari propi de l’edat pertanyent al camp semàntic de la població i del mobiliari urbà.

• Reconeixement i ús de mots compostos usuals.



relacionat amb la poblaciói el mobiliari urbà.



115







de sons consonàntics: s/z.

• Relació entre so i grafia.

• Aplicació de normesbàsiques per a les grafies s, ss, z, c i ç.

• Memorització de les grafiesde mots usuals.


Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Sons consonàntics: s/z.

• Normes ortogràfiquesbàsiques per a les grafies s, ss, z, c i ç.



• Predisposició per recórrera diverses fonts per resoldre els dubtesortogràfics.

5. Gramàtica


de diferents formesverbals; formes no perso-nals: infinitiu.

• Ús del verb: formes no personals.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Formes personals

i no personals del verb.L’infinitiu.





Abans de llegir

Conversa sobre la biblioteca i els llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118

Llegim

Lectura mental i expressiva del text Els restauradors de llibres . . . . . . . . . .118-120


Després de llegir

1, 2 Respostes a preguntes obertes sobre el text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121

3 Resposta a un qüestionari tancat (V/F) sobre la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121

4 Identificació del títol d’un llibre que surt a la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . .121

5 Comparació de dos textos amb el mateix contingut però tipologia textual diferent per trobar-hi semblances i diferències . . . . . . . . . . . . . .121

Escoltem i parlem

1 Conversa entre dos companys sobre la idea d’escriure un llibre i explicació a un tercer . . . . . . . . . . . . . . .122

2 Invenció d’un diàleg per a unes vinyetes . .123

3 Invenció d’un diàleg per a una situaciódonada, per parelles . . . . . . . . . . . . . . . . .123

Aprenem vocabulari

1 Identificació d’edificis . . . . . . . . . . . . . . . . .124

2 Relació de noms sobre mobiliari urbàamb les il·lustracions que els representen . . . . . . . . . . . . . . . . .124

3 Formació de paraules compostes a partir dels dos elements . . . . . . . . . . . .125

4 Elaboració de frases amb paraules compostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125

5 Escriptura de paraules compostes a partir del seu dibuix. . . . . . . . . . . . . . . .125


1 Relació de mots amb s, ss, c o çamb la regla corresponent . . . . . . . . . . . .126

2 Escriptura dels dies de la setmana que tenen s final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126

3 Classificació de paraules amb s o z . . . . .127

4 Escriptura de diferents numerals amb s, ss o z . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127

5 Compleció de paraules amb s, ss, ç, c i z . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

116

Estudiem la llengua

1 Classificació de formes verbals segons el temps (present, passat o futur) . . . . . .128

2 Identificació de les formes verbals d’un text i classificació segons el temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128

3 Reconeixement de les formes verbals en infinitiu i classificació segons la conjugació . . . . . . . . . . . . . . . . .129

4 Formació de l’infinitiu de verbs i classificació segons la conjugació . . . . . .129

5 Identificació dels infinitius de la lecturai classificació segons la conjugació . . . . . .129

Escrivim

1 Elaboració d’un diàleg sobre una situació donada . . . . . . . . . . . .130


1 Formació de paraules compostes a partir de lletres desordenades . . . . . . .131

2 Resolució d’endevinalles amb noms amb lletres s, ss, ç, c i z . . . . . . . . . . . . . .131

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació per al consum: saber diversificar el temps d’oci i valorar la lectura com a font de coneixement i entreteniment.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





117

LLEGIM


Realització de les activitatsA partir de les preguntes, que introdueixen el tema tractat en la lectura, els nens i nenes hauran deparlar i explicar la seva experiència tant pel que fa als debats com a l’ús de la biblioteca. És importantdeixar que els nens i nenes s’expressin espontàniament, es facin preguntes entre ells, opinin lliure-ment… Preneu nota de tot això i mireu de fer una reflexió posterior sobre el nivell de diàleg que te-nen, les actituds que cal potenciar i les que s’han d’evitar, etc.

SuggerimentsEls aspectes relacionats amb la conversa i el diàleg s’han de treballar bé des de bon començament. Peraixò, encara que no es digui, caldrà acostumar l’alumnat a demanar la paraula, a parlar per torns i notots alhora, a escoltar-se i a respectar les opinions dels companys i companyes. Aquests hàbits noméss’adquireixen per mitjà de la pràctica i de la reflexió posterior, per la qual cosa recomanem que s’insis-teixi en aquest punt i que l’alumnat entengui com cal comportar-se en un debat o conversa.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer llegiu-la vosaltres per mirar que tots i totes entenguin i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i treballaraquelles paraules més difícils. Després feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna i aixíus assegurareu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És boconvidar l’alumnat a mirar els requadres del marge en què es defineixen alguns termes difícils.

SuggerimentsSi es creu necessari, abans de la lectura es pot treballar el vocabulari més difícil. A més del que es de-fineix al marge (marcat al text en color), pot ser necessari explicar altres paraules: això dependrà delgrup classe. Igualment, pel que fa a la lectura individual, es pot demanar que se’n faci una lectura silen-ciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura pera cada alumne i alumna, a fi d’avaluar els avenços que fan.


Realització de les activitatsDeixeu que cada alumne i alumna resolgui les activitats individualment i, després, poseu-les en comú.Val la pena insistir en l’activitat 5, ja que demana més atenció per part dels nens i nenes, i us ajudaràa conèixer qui té un nivell d’atenció suficient per detectar errors o observar determinats aspectesdels textos que llegeixen.

Pàgines 118-121



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

118

SuggerimentsDes del punt de vista metodològic, caldrà que de cada vegada siguin més autònoms i facin les activi-tats individualement, sense l’ajuda del mestre o de la mestra. Per això, podeu buscar altres fragments,com el de l’activitat 5, canviar algunes coses i fer-los-en buscar les diferències.

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsSi bé, en la conversa inicial, ja hem insistit en alguns aspectes sobre el diàleg, aquí repassem i sistema-titzem tant els procediments com, sobretot, les actituds que cal adoptar quan es participa en una con-versa. En la primera activitat, els nens i nenes hauran de mantenir una conversa, per parelles, sobre untema determinat i, després, hauran d’explicar l’opinió del company o companya a un tercer.Així, a mésd’explicar el que han entès, l’activitat serveix per aprendre a resumir el que se’ls explica i, alhora, que-da clar qui escolta i qui no. El punt de partida de la segona activitat són una sèrie de vinyetes del cò-mic de Tintín en què cal inventar-se el diàleg a partir del dibuix. En l’última activitat, hauran d’escolliruna situació i preparar la conversa corresponent.

SuggerimentsSol ser útil enregistrar la conversa per tal que l’alumnat pugui tornar a sentir el que ha dit, mirar en quèha fallat i pensar com ho pot corregir.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsFeu-los repassar el vocabulari relatiu a les poblacions: carrers, places, mobiliari urbà, etc. perquè enri-queixin el seu lèxic. En aquest apartat també es treballen les paraules compostes. Els nens i nenes hand’arribar a entendre com funciona el mecanisme de la composició i treballar les paraules que es pro-posen amb l’objectiu que les vagin incorporant al seu lèxic habitual.

SuggerimentsFeu-los fer una llista de les paraules relacionades amb la seva població i el mobiliari urbà que troba decamí de casa a l’escola. Després també podeu fer classificar les paraules segons la família lèxica, etc.Una bona manera de consolidar aquest vocabulari és fer-ne un mural amb totes les paraules treballa-des. Pel que fa a les paraules compostes, se’n poden trobar més i fer-ne diverses classificacions.


Realització de les activitatsEn aquesta unitat treballem els sons de essa sorda i essa sonora tant pel que fa a la discriminació au-ditiva com a l’ortografia de cada so.

SuggerimentsFeu-los buscar paraules amb essa sorda o sonora a la lectura i, a partir d’aquí, que les ponunciïn i clas-sifiquin.També els podeu dictar paraules perquè les classifiquin i aprenguin a escriure-les correctament.Finalment, feu-los relacionar cada paraula amb la regla que segueix.

Pàgines 126-127

Pàgines 124-125

Pàgines 122-123


119

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEn aquesta unitat treballem diferents formes verbals per a cada temps i, també, l’infinitiu. Així, en lesdues primeres activitats, hauran de diferenciar les formes verbals en els diversos temps i, en la resta,hauran d’identificar els infinitius i conèixer les diferents terminacions en funció de la conjugació.

SuggerimentsFeu-los reescriure alguns textos canviant els verbs en un temps determinat, escriure frases amb elverb en un temps concret, etc. Per assegurar-vos que l’alumnat sap distingir clarament els verbs segonsla conjugació, proposeu-los que recullin formes verbals de textos o frases anteriors, i que en classifi-quin els infinitius segons la conjugació.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsA partir de les pautes donades, els nens i nenes hauran d’escriure un diàleg sobre una de les situacionsproposades i tenir en compte, sobretot, l’ús de signes de puntuació, canvi de línies, etc. És important,abans de tot, analitzar tots els elements que intervenen en una situació comunicativa: l’emissor, el re-ceptor, el context, el missatge… Això ens ha de permetre adequar tant la nostra intervenció com elregistre i altres elements propis del diàleg, en aquest cas, escrit.

SuggerimentsAbans d’escriure el diàleg, cal observar-ne uns quants: el mateix de la lectura, altres del mateix llibre,etc. Heu de procurar que l’alumnat es fixi en els elements de puntuació que poden ser més interes-sants: l’admiració, la interrogació, el guió llarg, etc. Després els heu de fer treballar per parelles forma-des per alumnes diversos, de manera que l’un ajudi l’altre. Per últim, proposeu-los altres activitats semblants a les que es presenten en el text.


Realització de les activitatsLa primera activitat és una proposta lúdica sobre el món dels llibres i de les paraules compostes. Lasegona presenta una sèrie d’endevinalles que s’han de resoldre. (Per obtenir-ne la solució, només calpassar la pàgina i mirar a contrallum). Són paraules amb essa sorda o essa sonora.

SuggerimentsAprofiteu aquesta activitat per repassar el concepte de paraula composta. Aprofiteu la segona activitatper repassar les regles sobre l’ús d’essa sorda i essa sonora i consolidar les grafies dels mots que enporten. Cal que deixeu que cada alumne i alumna resolgui les activitats individualent, i, al final, ja lescorregireu entre tots. Si estan inspirats, mireu que s’inventin més endevinalles pel seu compte.

Pàgina 131

Pàgina 130

Pàgines 128-129


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

120

Pàg. 121

1 Margarida.

2 Als llibres els han caigut les lletres perquè ningú no els llegia.

3 • La Margarida està escrivint un llibre.• La Mònica és la més escèptica.• La Margarida va entrar a la biblioteca de nit.• La Margarida creu que, per recuperar els llibres, cal escriure-hi històries, no col·locar lletres

sense solta ni volta.• Tota la colla decideix anar a la biblioteca a escriure llibres.

4 La sorprenent història de la nena invisible.

5 No té la mateixa forma; és una narració mentre que el text de la lectura és un diàleg.

Pàg. 122


Pàg. 123


Pàg. 124


2

SOLUCIONARI

1 semàfor 2 farola3 placa

4 bústia

12 jardí

11 paperera

5

vorera

6

carrer

7pas

de vianants

8 tobogan9 font

10banc

13

cabina telefònica

14

gronxador

15 parc16 estàtua


121

Pàg. 125

3 celobert, figaflor, rentaplats, tapaforats, trencanous, malson, gira-sol, busca-raons


5

Pàg. 126

1 Escrivim s: sol, dansaEscrivim ç: llaç, estruç, eriçóEscrivim c: cirera, ocell, cistell, cebaEscrivim ss: carabassa, cassola, tassa

2 dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres

Pàg. 127

3 s entre vocals: riquesa, poesia, brusa, basarz a principi de mot: ziga-zaga, zona, zero, zelz després de consonant: benzina, donzella, bronze, senzill, dotzena, alzina, botzina

4 dotze, zero, quinze, onze.Tenen el so de la essa sonora.

5 Amb essa sorda: plaça, concert, març, nassos, cicle, sal, bassa, rossa

Amb essa sonora: alzina, cosa, poesia, zona, horitzó, museu, atzavara, diapasó, nosa, zebra,cosina, paisatge, ase, rosa, camisa, desembre, resina

Pàg. 128

1 • havíem canviat: passat • van riure: passat• dormen: present • treus: present• has omplert: passat • dormireu: futur• haureu fet: futur • hauré obert: futur• temen: present • prenien: passat

2 present: tinc, és, explica, passa, dóna, vapassat: vaig tossir, ha trucat, tenia, ha ditfutur: anirem, faltaré, anar-hi, hauré, vindrà, berenarem, provaré, comprarem

1guardaagulles

6

para-sol5 rodamón

4pèl-roja

3altaveu

2 ferrocarril

7

pellroja8 trespeus


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

122

Pàg. 129

3 1a conjugació: comprar, mirar, passejar2a conjugació: fer, haver, rebre, escriure, moure3a conjugació: dormir, decidir, fingir

4 creixes: créixer, 2a conjugaciómiro: mirar, 1a conjugacióobrim: obrir, 3a conjugaciópinto: pintar, 1a conjugaciócreia: creure, 2a conjugacióanirem: anar, 1a conjugaciójugaran: jugar, 1a conjugacióllegeixes: llegir, 3a conjugacióparlo: parlar, 1a conjugacióescoltarem: escoltar, 1a conjugacióvestim: vestir, 3a conjugació


Pàg. 130


Pàg. 131

1 capgròs, ratapinyada, centpeus, escuradents, coliflor, allioli

2 a: sabates, b: serp, c: préssec, d: camisa


123

UNITAT 10. EL REPORTATGE


1. Llegir de manera expressiva un reportatgeperiodístic.

2. Resumir oralment una notícia sentida en un noticiari radiofònic. (CB)

3. Elaborar oralment notícies per ser dites a la ràdio. (CB)

4. Conèixer i emprar vocabulari referit als mitjans de comunicació. (CB)

5. Reconèixer gentilicis i saber formar-neutilitzant els sufixos adequats. (CB)

6. Aplicar correctament les normesortogràfiques de les grafies g/j i h. (CB)

7. Reconèixer i classificar adverbis i locucionsadverbials i utilitzar-los adequadament. (CB)

8. Escriure un article d’opinió seguint una pauta determinada. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Argumentacions senzilles.

• Conversa multidireccionala partir d’un temaplantejat.

• Elaboració de missatgesorals a partir d’imatges.


expressió corporal en un debat oral.


• Elements bàsics dels mitjans de comunica-ció orals: ràdio i televisió.



• Interès per participar i fer-se entendre en missatgesorals amb argumentacionssenzilles.

• Respecte per les variants dialectals utilitzades pels companys i companyes.

• Respecte pel torn de parau-les i valoració de les inter-vencions i les ideesdels altres.


2. Llengua escrita


d’un text periodístic:reportatge.


• Observació i diferenciacióde tècniques expressives:el reportatge.


• Ús de la llengua escritacom a vehicle d’expressióde missatges: article d’opinió.

• Producció d’articles d’opi-nió seguint models donats.

• Execució de jocs lingüístics.


reportatge, debat, articled’opinió.



• Relació entre text i veu.


com a font de coneixe-ment.

• Actitud favorable a l’úsadequat dels mitjans de comunicació orals i escrits.

• Respecte per les pautesestablertes per a la pre-sentació de treballs escrits.

3. Lèxic

Procediments:• Utilització correcta del vo-

cabulari propi de l’edatpertanyent al campsemàntic dels mitjans de comunicació.

• Identificació i ús dels sufi-xos per formar gentilicis.



relacionat amb els mitjans de comunicació.



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

124

• Sufixos per formargentilicis.







de sons consonàntics.

• Relació entre grafia i sodins la frase.

• Aplicació de les normesortogràfiques bàsiques en les grafies g/j i h.

• Memorització de la grafiade mots i estructuresusuals.



• Normes ortogràfiques de g/j i h.



• Predisposició al recurs de diverses fonts per resoldre els dubtesortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Identificació, classificació

i ús d’adverbis.

• Ús de connectors per precisar una idea.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Classes d’adverbis.





Abans de llegir

Conversa sobre els castells humans . . . . .132

Llegim

Lectura mental i expressiva del textAprenents de castellers . . . . . . . . . . . .132-134


Després de llegir

1 Resposta a un qüestionari tancat sobre el text de la lectura . . . . . . . . . . . .135

2 Relació entre vinyetes i el text de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .135

Escoltem i parlem

1 Audició d’un noticiari i resum d’una notícia a partir d’un guió . . . . . . . . .136

2 Elaboració en grup d’una notícia per ser dita a la televisió . . . . . . . . . . . . .137

3 Debat col·lectiu sobre notícies en diverses emissores . . . . . . . . . . . . . . . .137

4 Elaboració en grup d’un noticiari sobre el barri o el poble . . . . . . . . . . . . .137

Aprenem vocabulari

1 Classificació de paraules segons el mitjà de comunicació . . . . . . . . . . . . . .138

2 Relació entre professions i definicionsreferides als mitjans de comunicació . . . .138

3 Relació entre gentilicis i la població corresponent . . . . . . . . . . . .139

4 Relació entre poblacions i gentilicis . . . . .139

5 Formació del gentilici corresponent al propi poble, ciutat i comarca . . . . . . . .139


1 Compleció de paraules amb j o g . . . . . .140

2 Escriptura de paraules amb j o gcorresponents a fotografies . . . . . . . . . . .140

3 Compleció de paraules d’un text amb j o g . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .140

4 Identificació i escriptura de paraules amb h en una il·lustració . . . . . . . . . . . . .141

5 Compleció de frases amb mots amb h que s’escriuen de manera semblant . . . . . . . . . . . . . . . . .141


125

Estudiem la llengua

1 Identificació d’adverbis i locucions adverbials de lloc i substitució pels seus contraris . . . . . . . . . . . . . . . . . .143

2 Compleció de frases amb adverbis de temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .143

3 Reescriptura de frases canviant un adverbi o locució adverbial per un altre que signifiqui el mateix . . . . .143

4 Reconeixement d’adverbis i locucionsadverbials de manera en frases . . . . . . . .143

Escrivim

1 Identificació de les parts d’una carta del lector . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .144

2 Elaboració d’un article d’opinió sobre una notícia donada . . . . . . . . . . . . .144


1 Elaboració de definicions per denominar alguns participants en les festes populars catalanes . . . . . . . .145

2 Recerca d’errors en un dibuix . . . . . . . . .145

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: No discriminació per raons de sexe: valorar la feina en equip, en què tothom té una funció igual d’important.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

126

LLEGIM


Realització de les activitatsComenceu amb una conversa sobre els castells humans: les colles castelleres, les expressions pròpiesdels castellers i tot el que envolta aquest món. Si l’alumnat n’ha vist algun cop (o si viu en alguna po-blació on es practica aquesta afició), feu referència a les seves vivències per veure què en sap i què enrecorda. Pot ser interessant que entauleu una conversa entre tots i observeu quins nens i nenes hi en-tenen més i quins, en canvi, no en saben res. De totes maneres, el tema ens ha de servir sobretot perparlar d’aquesta afició i per conversar.

SuggerimentsPer donar peu a la conversa podeu portar a classe fotografies, retalls de diaris, etc., sobre el món cas-teller, fins i tot un pòster, que es pot deixar penjat a classe.També hi ha llibres que en parlen. Amb totaquest material disponible, podeu entaular una conversa amb la participació de tots plegats i fer unareflexió expressant l’opinió sobre els castells humans i la seva particularitat com a element caracterís-tic de la cultura catalana.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer llegiu-la vosaltres per mirar que tots els nens i nenes en-tenguin i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu-la a llegir per aclarir-ne el vocabulari i tre-ballar els mots més difícils. Després feu llegir en veu alta un fragment a cada alumne i alumna, per as-segurar-vos que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És boconvidar l’alumnat a mirar els termes més difícils, marcats en color, que es defineixen al marge.

SuggerimentsSi ho creieu necessari, abans de la lectura es pot comentar el vocabulari més difícil. A més del que esdefineix al marge (pensem que és el que pot costar més d’entendre a l’alumnat d’aquesta edat), éspossible que s’hagin d’explicar altres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment, pel que fa a lalectura individual, es pot demanar a l’alumnat que en faci una lectura silenciosa abans de llegir-la enveu alta entre tots. Finalment, anirà bé que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna a fi d’avaluar-ne els progressos.


Realització de les activitatsLa primera activitat és un qüestionari tancat sobre el text llegit. Comproveu la comprensió del textper part de l’alumnat. Com que pot ser fàcil, procureu que cadascú el faci pel seu compte i despréscomenteu-ne la solució entre tots i totes. Pel que fa a la segona activitat, els nens i nenes hauran d’es-collir l’opció correcta –representada en dibuixos– sobre el que se’ls demana.Tant en el primer cascom en el segon, mireu de justificar les respostes fent buscar en el text el passatge corresponent queindiqui la resposta correcta a cada pregunta.Valdrà la pena, doncs, repassar el text a fons i llegir-lotants cops com calgui.

Pàgines 132-135



127

SuggerimentsInsistim en el fet que les respostes es justifiquin i se sàpiga on trobar exactament el que es demana. Peraquesta raó, comproveu que tots els nens i nenes saben localitzar cada resposta en els passatges de lalectura corresponents. Hi podeu afegir altres preguntes tancades per completar la comprensió.

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsEn aquesta unitat es treballen diferents activitats associades amb els mitjans de comunicació orals (rà-dio i televisió). Es tracta que l’alumnat practiqui l’expressió oral però en un registre més formal. Comque es tracta d’un noticiari, els textos han de tenir els elements propis de les notícies.

SuggerimentsVa bé fer aquestes activitats en grup perquè l’alumnat s’ajuda i surten més reeixides; a més a més, elsnens i nenes aprenen els uns dels altres i tenen en compte diferents punts de vista.Aquesta és la nos-tra proposta. Podeu portar a classe noticiaris de ràdio enregistrats per escoltar-los i observar-ne les diferències.També es pot preparar una graella per fer el seguiment que es demana en l’activitat 2.Finalment, suggerim que si l’activitat dóna resultat, es repeteixi en ocasió d’alguna festa de l’escola:l’alumnat de 4t haurà de muntar una emissora de ràdio i donar les notícies de tot el que passi…

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsEl primer bloc d’activitats tracta sobre les paraules relacionades amb els mitjans de comunicació. Comque aquest és el món en què viu i viurà l’alumnat, anirà bé que us assegureu que coneix i domina béel vocabulari d’aquest camp semàntic. I, pel que fa al segon bloc, es proposen diverses activitats rela-cionades amb els gentilicis: com es formen i com es diuen els habitants dels diferents indrets que té aprop. Cal procurar que aquest segon punt quedi ben consolidat.

SuggerimentsLa millor manera de conèixer un mitjà de comunicació és visitar les instal·lacions on es desenvolupa i escoltar les explicacions d’un professional per tal de veure com s’hi utilitza la llengua.Aniria bé podervisitar una emissora de ràdio o televisió o una redacció de diari. Quant als gentilicis, podeu fer un jocproposant-los més gentilicis relacionats amb els pobles del voltant, de manera que l’alumnat practiquiles diferents terminacions i s’adoni de com es diuen els habitants de tal lloc o tal altre.


Realització de les activitatsTreballem les grafies j i g, dues de les més segures quant al seu ús, atès que les excepcions són benpoques i no les veurem encara aquest curs. Es tracta, doncs, d’assegurar-se que apliquen correctamentcada una de les regles de j i g. En una segona part, veurem la grafia h i estudiarem les principals pa-raules que poden interferir en aquesta grafia (ha, a, ho, o…). Es tracta de paraules usuals i convé asse-gurar-nos que saben escriure-les bé.

Pàgines 140-141

Pàgines 138-139

Pàgines 136-137


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

128

SuggerimentsPel que fa a les grafies j i g, feu-los buscar paraules en la lectura o en altres lectures, escriviu-les a lapissarra i demaneu a l’alumnat que redacti una frase amb cadascuna. Es tracta de fer-les servir i deconsolidar la regla. Quant al segon aspecte, cal memoritzar determinades paraules usuals.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEn aquest apartat es treballen els adverbis i locucions adverbials de lloc, temps i mode. Es tracta, enprimer lloc, de reconèixer els adverbis i locucions adverbials i de saber-los classificar en diferents cate-gories. Després de conèixer-ne el significat, hauran de fer-los servir en els textos i frases que escriguin.

SuggerimentsCal que treballeu els principals grups d’adverbis sense cap pretensió de ser exhaustius en aquest punt.L’alumnat ha de saber reconèixer i entendre cada forma (adverbi i locució adverbial). Si cal, podeubuscar-ne més en els textos que s’han treballat en sessions anteriors. Un altre recurs és agafar els titu-lars de diari i veure quin ús se’n fa de cara a matisar notícies o a expressar determinades idees.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsL’article d’opinió és un dels tipus de text més difícil per a l’alumnat d’aquesta edat. Per això, més aviates tracta de llegir-ne i comentar-ne alguns i veure’n aspectes interessants. Al final se’ls demana que re-dactin una carta al director amb la intenció que practiquin aquest tipus de text.

SuggerimentsÉs fàcil trobar cartes al director adequades a l’edat: a la revista Cavall Fort n’apareixen tot sovint. Mireu-les i treballeu-les. Si cal (això és el més motivador) feu-los-en redactar alguna i envieu-la. Si aconseguiuque la publiquin, teniu la motivació assegurada perquè l’alumnat n’escrigui més.


Realització de les activitatsEs proposen dues activitats lúdiques relacionades amb les festes i les tradicions de Catalunya. En la pri-mera, els nens i nenes han de trobar la definició dels personatges que surten als mots encreuats, i, enla segona, han d’identificar els elements que no tenen a veure amb el món casteller que surten al di-buix.Aquestes activitats haurien de servir per poder entaular una conversa sobre aquest tema i veuresi l’alumnat en sap prou per poder-ne parlar amb una certa seguretat.

SuggerimentsQuant a la primera activitat, tan bon punt l’hagin resolta col·lectivament, pregunteu-los quines tradi-cions coneixen i què en pensen, si hi han participat algun cop i com els ha anat, si els agradaria conèi-xer-les, etc. Es tracta de tenir un coneixement aproximat del que saben i intentar fer-los veure la ri-quesa dels elements tradicionals i culturals.

Pàgina 145

Pàgina 144

Pàgines 142-143


129

Pàg. 135

1 a3: Assagen pilars al costat d’una paret.b1: Assajar tots els castells que després faran.c2: Pujar fins a l’últim pis del castell i ajupir-se.

2 a) segona; b) tercera; c) primera

Pàg. 136


Pàg. 137


Pàg. 138

1 ràdio: capçalera, emissora, micròfon, casset, auriculars, dial, locutor, magnetòfon.premsa: titular, columna, fotògraf.televisió: capçalera, micròfon, presentador, càmera, monitor.

2 corresponsal: periodista que envia informació al seu mitjà de comunicació des d’un altrelloc o país.

crític: persona que expressa la seva opinió raonada sobre una obra (literària, artística, cine-matogràfica, etc.) jutjant-ne el valor, la qualitat, etc.

redactor: periodista que redacta les notícies.

editor: persona encarregada de preparar els materials visuals i sonors d’un programa de te-levisió.

reporter: persona encarregada de fer arribar notícies als mitjans de comunicació.

operador: persona encarregada de manipular un projector, una càmera o un equip de so.

Pàg. 139

1 alellencs: Alella; vallesans:Vallès; santcugatencs: Sant Cugat; malgratenques: Malgrat; mataroni-nes: Mataró; premianenques: Premià; gironins: Girona

2 Oliana: olianès -esa;Vic: vigatà -ana;Vilafranca: vilafranquí -ina; Mollerussa: mollerussenc -enca;Barcelona: barceloní -ina


Pàg. 140

1 jota, pujar, protegir, gimnàs, gesticular, germà, jornada, majúscula, assajar, gespa, mongeta,original, politja, justícia, gener, àngel, angines

2 penjador, joguina, segell, gimnasta, judokes

3 La Júlia, la Judit, la Gisela, en Joan i en Gerard van anar a l’assaig dels castellers. Quan vanarribar en Josep i en Gil, van anar a berenar. Aleshores van arribar en Jordi, l’Eugènia i enJoaquim. S’ho van passar molt bé fins que la Gemma, la Georgina, el Jacint i el Genís els vanvenir a buscar.

SOLUCIONARI


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

130

Pàg. 141

4

5 • En veure els coets, la gent exclamava: oh!• A la platja hi ha una exhibició d’estels i a la plaça, de castells.• Envia-li un missatge de mòbil o truca’l per telèfon.• El concursant ha quedat mut quan el presentador ha donat el punt a l’altre concursant.

No s’ho podia creure.• A l’hora de sopar han entrat al restaurant vint clients alhora.

Pàg. 143

1 • Ho trobaràs a baix de tot. • Si vas enrere ho veuràs.• L’heu buscat fora de la casa? • L’arbre de la dreta és més alt.• El van veure a prop del poble. • El conill s’ha amagat damunt el coixí.

2 Demà ens veurem a les 11.Ahir no et vaig veure a l’esplai.Fes-ho ara mateix, no ho deixis per després.Mentre esperaven l’autocar, hem contat acudits.

3 • En aquesta vall plou ininterrompudament.• Fes-ho ara!• L’endemà un llamp va partir l’arbre.

4 • La tortuga avançava molt a poc a poc.• Des del carrer se sentia molt bé la música.• Difícilment se’n sortirà sense la vostra ajuda.• La capsa tancava malament.

Pàg. 144

1 Qui és? Marta Ladan.Què pensa? Que es dóna massa importància als fets negatius de la nostra societat.Què faria? Publicaria esdeveniments positius, dignes de ser explicats.


1hotel

5vehicles

2hamburguesa

3

prohibició

4

homes

6herba

7

hipopòtam

8hospital

9 helicòpter

10 herbolari


131

Pàg. 145

1 1 trabucaires: persones que porten un trabuc (arma que es fa servir per fer soroll en lesfestes).

2 traginers: persones que tenen l’ofici de traginar mercaderies.

3 esbarts: grups de persones que es troben per practicar danses catalanes.

4 geganters: persones que porten els gegants a les festes populars.

5 bastoners: persones que ballen el ball de bastons.

6 castellers: persones que fan torres humanes.

7 grallers: persones que toquen la gralla (instrument musical que es fa servir en les cerca-viles de les festes dels pobles).

8 sardanistes: persones que ballen sardanes (dansa catalana).

9 armats: persones que van vestits de soldats.

10 havaneres: cançons originàries de Cuba que s’han fet molt populars a la Costa Brava i es canten, vora el mar, per les festes.

2 1 En un balcó hi ha un cérvol i un tigre, com a espectadors.

2 El Harry Potter és entre el públic.

3 Un dels grallers toca la guitarra.

4 L’enxaneta és un avi.

5 Un dels castellers porta botes de muntanya.

6 Un altre membre de la colla porta abric.

7 Del balcó de l’ajuntament penja una tela on es llegeix «rebaixes».

8 Hi ha un casteller disfressat d’home aranya.

9 La camisa d’un dels castellers és de color groc,en lloc de ser verda, com la de la resta de la colla.

10 La pinya està formada per pinyes de debò (fruita), no per altres castellers o públic que faci de reforç.

4

8

7

1

32

10

6

9

5


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

132

UNITAT 11. EL MEDI AMBIENT NO TÉ FRONTERES


1. Llegir de manera expressiva una entrevistaperiodística.

2. Realitzar una entrevista oral seguint una pauta donada. (CB)

3. Conèixer i emprar vocabulari referit a l’ecologisme.

4. Reconèixer l’estructura d’una comparació,saber-ne crear i utilitzar-les dins un context.(CB)

5. Aplicar correctament les normesortogràfiques de les grafies x/ix i tx/ig. (CB)

6. Reconèixer i fer servir correctament les preposicions àtones. (CB)

7. Contestar i elaborar una enquesta. (CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Conversa formal entre dues

persones: entrevista.

• Elaboració de missatgesorals a partir de missatgesescrits.

• Elaboració d’una entrevistaa partir d’un model donat.


actitud i gestos en una entrevista.


• Tipus d’activitat oral:entrevista.



• Interès per participar i fer-se entendre en missatgesorals amb argumentacionssenzilles.

• Respecte pel torn de paraula i valoració de les intervencions i de les idees dels altres.

2. Llengua escrita


d’una entrevista periodística.


• Observació i diferenciacióde tècniques expressives:l’entrevista i l’enquesta.


• Ús de la llengua escritacom a vehicle de comunicació de missatges.

• Producció de textosescrits: entrevista i enques-ta, partint de modelsdonats.

• Elaboració de textos seguint pautes de presen-tació prèviament establertes.


entrevista i enquesta.



Actituds, valors i normes:• Valoració de la lectura com

a font de coneixement.

• Actitud favorable a l’úsadequat dels mitjans de co-municació orals i escrits.

• Respecte per les pautesestablertes per a la pre-sentació de treballs escrits.

3. Lèxic

Procediments:• Utilització correcta del vo-

cabulari propi de l’edatpertanyent al campsemàntic de l’ecologisme.

• Ús de la comparació.

• Identificació del sentit real i figurat dels mots.



de paraules relacionadesamb l’ecologisme.

• La comparació.





133






• Relació entre el so i la grafia.

• Aplicació de normesortogràfiques bàsiques en les grafies x/ix i tx/ig.

• Memorització de la grafiade mots usuals.


• Normes ortogràfiques en les grafies x/ix i tx/ig.



• Predisposició al recurs de diverses fonts per resol-dre els dubtes ortogràfics.

5. Gramàtica

Procediments:• Identificació i ús de prepo-

sicions per precisar una idea.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Preposicions àtones.





Abans de llegir

Conversa sobre animals marins en perill d’extinció . . . . . . . . . . . . . . . . . .146

Llegim

Lectura mental i expressiva del text El medi ambient no té fronteres . . . . .146-148


Després de llegir

1 Resposta a un qüestionari obert sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149

2 A partir de fotografies, reconeixementd’activitats nocives i beneficioses per al medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . .149

3 Resposta a una pregunta oberta sobre el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149

4 Explicació del lema o el subtítol de l’entrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149

Escoltem i parlem

1 Identificació de l’entrevistador en diverses situacions . . . . . . . . . . . . . . . .150

2 Classificació de preguntes en obertes i tancades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151

3 Resposta a preguntes d’una enquesta i classificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151

4 Escenificació per parelles d’una entrevista a una persona determinada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151

5 Després d’omplir una fitxa,preparació i realització d’una entrevista a un familiar . . . . . . . . . .151

Aprenem vocabulari

1 Relació entre definicions i paraules sobre el reciclatge . . . . . . . . . .152

2 Recerca d’informació en una enciclopèdia i explicació del significat de mots i expressions . . . . .152

3 Relació entre residus i contenidors . . . . .152

4 Compleció de comparacions unint els dos termes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153

5 Compleció de frases amb comparacions . .153

6 Elaboració de frases comparatives per descriure un objecte . . . . . . . . . . . . .153


1 Compleció de frases amb paraules amb x o ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .154

2 Compleció de paraules amb x o ix . . . .154

3 Escriptura de paraules amb tx i ig . . . . .155

4 Escriptura de paraules definides amb tx o ig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .155

5 Escriptura de verbs derivats de paraules amb tx o ig . . . . . . . . . . . . .155


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

134

Estudiem la llengua

1 Compleció d’un text amb preposicions febles . . . . . . . . . . . . . .156

2 Formació d’expressions unint mots mitjançant preposicions . . . . . . . . . . . . . .157

3 Elaboració de frases utilitzant preposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

4 Formació d’adjectius equivalents a sintagmes preposicionals complements del nom . . . . . . . . . . . . . . .157

Escrivim

1 Resposta a una enquesta sobre animalsdomèstics i posada en comú dels resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .158

2 Elaboració d’una enquesta sobre un tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .158


1 Elaboració d’un dòmino sobre animals marins i utilització com a joc . . . . . . . . . .159

2 Elaboració de definicions poètiques sobre animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .159

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació mediambiental: aprendre a estimar els animals i conèixer la possibilitat deser voluntari en una entitat sense ànim de lucre.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





135

LLEGIM


Realització de les activitatsEn aquesta unitat, la conversa inicial tracta dels animals aquàtics, particularment dels animals ame-naçats. És un tema que pot interessar a l’alumnat perquè es presenta com una manera de sensibilitzar-se amb la fauna amenaçada.

SuggerimentsAbans de fer la lectura, és convenient parlar entre tots i mirar de sensibilitzar l’alumnat sobre la im-portància de preservar el medi ambient. Cal aprofitar les experiències que hagi tingut l’alumnat ambanimals domèstics i parlar una mica de les amenaces que hi ha sobre determinats animals a causa dela urbanització de l’entorn: es pot parlar també dels animals atropellats a la carretera, i altres accidentsen què hagin mort animals.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primerament, llegiu-la vosaltres per mirar que tots els nens i ne-nes entenguin i vegin com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu a llegir el text per aclarir-ne el vo-cabulari i treballar aquells mots més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna, i així us assegureu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les pa-raules. És bo convidar l’alumnat a mirar els requadres del marge, on es defineixen els termes més difí-cils i que a la lectura apareixen en color.

SuggerimentsSi es creu necessari, abans de la lectura es pot treballar el vocabulari més difícil.A més del que es defineixal marge (que creiem que és el que pot costar més a l’alumnat d’aquesta edat), pot ser necessari aclariraltres paraules: això dependrà del grup classe. Igualment, quant a la lectura individual, es pot demanar queprimer en facin una lectura silenciosa i que després la llegeixin en veu alta entre tots. Finalment, anirà béque porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna per avaluar-ne l’evolució.


Realització de les activitatsLa primera activitat és un qüestionari obert sobre la lectura. Es tracta de comprovar si l’alumnat n’haentès el sentit global i també alguns aspectes més concrets. Mireu de contestar-lo com si fos una con-versa entre tots i, si cal, feu-los més preguntes i intenteu que hi intervingui tot l’alumnat. Les activitats2, 3 i 4 també són de resposta oberta i ens poden ajudar a sensibilitzar l’alumnat en els temes de me-di ambient.

SuggerimentsPot anar bé relacionar la lectura amb altres aspectes del medi ambient que es visquin a la seva pobla-ció i, si no, amb aspectes com ara la contaminació, el fum dels cotxes, etc., que poden ser presentssempre i a tot arreu.També podeu aprofitar per parlar de les actituds que poden tenir ells per cuidarel medi ambient: reciclatge, tirar la brossa a les paperes, no trepitjar la gespa, cuidar els arbres i els ani-

Pàgines 146-149



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

136

mals, etc. Interessa que l’alumnat, mitjançant la lectura de textos, el comentari de notícies, l’observacióde fotografies, etc., prengui consciència de la importància de les actituds i dels fets individuals de caraa preservar el medi ambient. Per això, es tracta més aviat d’un tema transversal, que es pot estudiartant en aquesta àrea com en altres.

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsSeguint amb la tipologia textual de la lectura, proposem que l’alumnat prepari una entrevista d’acordamb una pauta. En primer lloc, caldrà tenir en compte la situació comunicativa i donar nom a cada unade les persones que intervenen en l’entrevista. En segon lloc, hauran de distingir entre preguntesobertes i tancades i, a continuació, hauran de dramatitzar una entrevista. Finalment, hauran d’emplenaruna graella per preparar l’entrevista que hauran de fer a algun familiar.

SuggerimentsSeria bo enregistrar aquesta activitat oral, com moltes altres, perquè d’aquesta manera ajudem l’alumnata sistematitzar les coses i a prendre consciència del que fa bé i del que fa malament. Mireu que desprésde l’enregistrament s’escolti i es fixi bé en allò en què s’ha equivocat. Serà una bona manera de controlarels errors i anar perfeccionant l’expressió oral. Caldrà tenir en compte, però, l’edat de l’alumnat i el quees pot exigir a 4t d’Educació Primària. No vulgueu tenir locutors de primera a aquesta edat.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsD’acord amb el tema de la lectura, proposem treballar, en un primer bloc, el vocabulari relacionat ambl’ecologisme. Es tracta de mots i expressions que no sempre són fàcils d’entendre perquè costa associar-hi un significat clar al darrere. Per aquesta raó, pot ser que n’hàgiu de donar una explicació complementà-ria. En el segon bloc treballarem la comparació, una estructura que de vegades costa d’assimilar i d’enten-dre. El que importa és que coneguin el mecanisme i que sàpiguen fer comparacions en tots els casos.

SuggerimentsPel que fa al vocabulari sobre l’ecologisme, podeu trobar textos per poder extreure informació i am-pliar el cabal lèxic d’aquest camp en un gran nombre de publicacions. Pot ser interessant parlar d’a-quest tema també a l’hora de Coneixement del medi natural i, així, es contextualitza millor. Quant a lacomparació, és possible fer-ne amb qualsevol adjectiu o amb qualsevol verb. Caldrà distingir les com-paracions lexicalitzades de les comparacions lliures, i destacar que tant les unes com les altres podendonar molta expressivitat als textos que l’alumnat hagi de redactar.


Realització de les activitatsEn aquest apartat treballem les grafies x i ix. Per començar, veurem les regles que regeixen aquestesgrafies. Després d’explicar-les feu-los fer les activitats proposades al llibre perquè les posin en pràctica.D’aquesta manera podreu veure qui les assimila més fàcilment i qui hi té més dificultat. En aquesta uni-tat també treballem les grafies que representen l’africada palatal sorda [t∫]: els dígrafs tx i ig. Les acti-vitats ajudaran a entendre i a memoritzar les regles ortogràfiques corresponents.

Pàgines 154-155

Pàgines 152-153

Pàgines 150-151


137

SuggerimentsEn tots els casos, a més de les activitats proposades, es poden suggerir més activitats: construir fraseso textos breus amb les paraules estudiades, buscar paraules en el diccionari o en altres textos, etc.Caldrà tenir en compte la distinció auditiva entre la fricativa palatal sorda [∫], representada per la xeix(x) i el dígraf ix, i l’africada [t∫], atès que aquest darrer so substitueix el primer en castellà i, per a al-guns alumnes, aquesta distinció pot ser difícil. Per treballar-la feu-los dictats de paraules en què hi apa-reguin aquests dos sons i que després hagin de classificar-les.

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEn aquest apartat treballem les preposicions, és a dir, les partícules que enllacen els nuclis dels sintagmesamb els seus complements.Així que se n’ha introduït el concepte, cal treballar-lo amb vista a dos objectius:saber reconèixer les preposicions en un sintagma, una frase o un text i saber emprar-les correctament.

SuggerimentsBusqueu altres textos o frases per poder treballar l’ús de les preposicions. S’ha de tenir en compteque en la propera unitat tornem a treballar-les. Ara veiem només les preposicions febles, que són les més usuals.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsDesprés de veure les característiques de l’enquesta i de comparar-la amb l’entrevista –que han treba-llat en l’expressió oral–, els nens i nenes hauran de posar en pràctica el que han après.Així, a la prime-ra activitat hauran de respondre una enquesta (feu-los adonar que aquí, a diferència de l’entrevista, lespreguntes són tancades, per facilitar el còmput dels resultats). Després n’hauran d’elaborar una. Cal ferl’activitat per parelles perquè s’ajudin mútuament.

SuggerimentsEs poden dur a classe diverses enquestes i fer-les entre tots.Això, pot ajudar, sobretot, a elaborar ambmés coneixement la que han de fer en l’activitat 2.


Realització de les activitatsEn la primera activitat es proposa un dòmino aquàtic, l’objectiu del qual és que els nens i nenes cone-guin algunes característiques de determinats animals marins i que els relacionin amb la foto correspo-nent. L’alumnat haurà de construir les fitxes i jugar-hi per parelles. Potser caldrà explicar-los en quèconsisteix el joc: cal aparellar la descripció amb la fotografia corresponent. La segona activitat és méslliure, ja que es tracta d’inventar definicions d’animals utilitzant comparacions; és una manera de prac-ticar aquesta estructura que ja han vist en l’apartat de lèxic.

SuggerimentsTant en el primer cas com en el segon, presenten activitats obertes i s’hi poden afegir més exemples,que poden preparar els nens i nenes.

Pàgina 159

Pàgina 158

Pàgines 156-157


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

138

Pàg. 149

1 • Al CRAM, Centre de recuperació d’animals marins del Maresme.• A Zakynthos hi ha el primer parc nacional de tortugues marines del Mediterrani. I a Ligúria,

el primer santuari de balenes i dofins de la Mediterrània.• Des de 1990.• Porten a terme programes de rescat i de recuperació d’animals, sobretot de tortugues

marines, desenvolupen projectes d’investigació relacionats amb el medi i els animals marinsi també ofereixen activitats d’educació mediambiental.

• La Regaliz es va trobar una gran taca de quitrà. Quan la van rescatar, estava totalment em-pastifada i, a més, havia ingerit una gran quantitat de substàncies tòxiques. La Scar va seratropellada per una embarcació, tenia ferides a la closca i un ham clavat a l’esòfag.

• Un cop curades, les retornen al mar.


3 A través de la revista Ítaca, de divulgació científica; de quaderns educatius i pòsters, on es dó-na informació i s’ensenyen conceptes sobre el medi ambient; de la campanya Ajudem-la, enquè s’informa sobre les tortugues assistides pel centre, i, finalment, a través del webwww.cram.es, que explica els projectes que desenvolupa el centre.

4 El medi ambient és tot el planeta i cal que tots en tinguem cura.

Pàg. 150

1 En les tres fotos, l’entrevistadora és la noia.

Pàg. 151

2 tancada, oberta, tancada, tancada, tancada, oberta


Pàg. 152

1 depuradora: instal·lació que depura l’aigua contaminada per poder-la reutilitzar.

compost: producte que prové de la transformació de residus orgànics (domèstics, agrícoles,llots de depuradora, etc.) emprat per adobar la terra.

potabilitzadora: instal·lació en què es tracta l’aigua per fer-la potable.


3 vidre: 2; paper i cartó: 4; piles: 3; matèria orgànica: 6; medicaments: 1; plàstics i brics: 5

Pàg. 153

4 El cotxe per portar les tortugues és tan gran com un autobús.La cinta que duen els dofins és blava com el cel.Aquest problema és menys complicat que el d’ahir.El meu pare fa la feina més de pressa que el meu avi.

5 Corria com una tortuga.El carrer de Premià és tan ample com l’avinguda.El seu llibre no era tan interessant com el meu.Hem corregut més quilòmetres que el ciclista durant la cursa.

SOLUCIONARI


139


Pàg. 154

1 • Avui jugarem al parxís abans de sopar.• He vist molts peixos a l’aquari.• Les maduixes són una fruita de primavera.• Avui mengem carxofes a la brasa, el meu plat preferit.

2 xuclar coix clenxa vaixell dibuixant

ruixat xivarri baixada enxaneta torxa

xurros planxa caixa xic boixets

xofer calaixera xut panxa xocolata

Pàg. 155

3 dutxa, estoig, safareig, petxina, fletxa, raig

4 puig, fuig, roig, faig, lleig, maig

5 esquitxar, escabetxar, marejar, despatxar, desitjar

Pàg. 156

1 Aquests problemes són la preocupació de molts investigadors, que, per aquest motiu, inten-ten buscar solucions de tota mena.A l’illa grega de Zakynthos s’ha creat el primer parc nacional de tortugues marines delMediterrani. És l’àrea més important d’anidament de tortugues babaues. D’altra banda,a Itàlia, concretament a Ligúria, s’ha creat el primer santuari de balenes i dofins de laMediterrània.

Pàg. 157

2 anem a peu coix, menjar amb sal, ull de poll, conill amb ceba, dibuix a escala, arc de santMartí, olla de pressió, bloc de pisos


4 noi d’holanda � holandès animal de mar � marícabell amb rínxols � rinxolat dia de pluja � plujós

Pàg. 158


Pàg. 159

1 rajada-peix pallasso // peix pallasso-pop // pop-llagosta // llagosta-cranc// cranc-tauró // tau-ró-morena // morena-llenguado // llenguado-estrella de mar // estrella de mar-cavallet demar // cavallet de mar-tortuga // tortuga-dofí // dofí-rajada



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

140

UNITAT 12. L’ESTIU


1. Llegir de manera expressiva poemes sobre l’estiu.

2. Memoritzar i recitar en veu alta diferentspoemes amb l’entonació adequada. (CB)

3. Reconèixer els diferents elements d’un poema: versos, estrofes, rima… (CB)

4. Conèixer què és una dita i un refrany,saber-ne el sentit i utilitzar-ne alguns. (CB)

5. Aplicar correctament les normesortogràfiques de m, mm, mp i n. (CB)

6. Reconèixer i emprar correctament algunes preposicions. (CB)

7. Escriure rodolins seguint una pauta donada.(CB)

CONTINGUTS

1. Llengua parlada

Procediments:• Memorització i recitació

de poemes relacionatsamb la cultura i les tradi-cions pròpies de Catalunya.

• Execució de jocs lingüísticsde memòria i creació.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Elements fònics

d’un poema: rima, ritme.



• Gust i esforç per la declamació.


2. Llengua escrita


de poemes.


• Observació de tècniquesexpressives: els rodolins.


• Ús de la llengua escritacom a vehicle per a l’ex-pressió personal.

• Aplicació de tècniques de reescriptura de textosbreus.

• Producció de textoscreatius: rodolins i poemes.

• Execució de jocs lingüísticsde creació.


poemes. Rodolins.


• Elements propis d’un poema.



• Respecte per les pautesestablertes per a la pre-sentació d’un text escrit.

3. Lèxic

Procediments:• Identificació, memorització

i ús de locucions, refranys i dites.

• Diferenciació del sentit reali figurat de les expressions.


Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Dites i refranys.








• Relació entre so i grafia.

• Aplicació de normesbàsiques en les grafies m,mm, mp i n.



141

• Aplicació de normesbàsiques en els emmudi-ments a finals de mot.

• Memorització de les gra-fies de mots usuals.



• Normes ortogràfiques per a les grafies m, mm,mp i n.

• Emmudiments a final de mot.

Actituds, valors i normes:• Interès per assolir una pro-

núncia correcta.

• Predisposició a recórrera diverses fonts per resoldre els dubtesortogràfics.

5. Gramàtica


de preposicions per precisar una idea.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:• Preposicions.





Abans de llegir

Conversa sobre el canvi climàtic segons les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . .160

Llegim

Lectura mental i expressiva de poemes sobre l’estiu . . . . . . . . . .160-162


Després de llegir

1 Relació entre il·lustracions i elements dels poemes llegits . . . . . . . . . . . . . . . . . .163

2 Reconeixement de la idea principal de cada poema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .163

3 Explicació d’expressions metafòriques que es poden trobar en els poemes . . . .163

4 Invenció d’un títol diferent per a cada poema llegit . . . . . . . . . . . . . .163

Escoltem i parlem

1 Reconeixement d’un text com a poema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .165

2 Lectura en veu alta de poemes i identificació de la rima . . . . . . . . . . . . . .165

3 Anàlisi d’un fragment d’un poema:lectura en veu alta, reconeixement del tema,explicació dels sentiments que transmet i identificació de la rima . . . . . . . . . . . . . . .165

4 Memorització i recitació d’una poema . .165

Aprenem vocabulari

1 Relació entre diverses dites i el seu significat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .166

2 Explicació, en grup,del significat de dites i il·lustració amb un dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167

3 Relació de les dues parts de cada refrany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167

4 Compleció de refranys que rimen amb una paraula donada . . . . . . . . . . . . .167

5 Recerca de noves dites i refranys entre els pares i avis per fer-ne un mural . . . . . . . . . . . . . . . . .167


1 Compleció de diverses paraulesamb m o n . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .168

2 Formació de paraules amb els prefixos im-/in-, com-/con- . . . . . .168

3 Compleció de paraules amb m o n en oracions donades . . . . . .169

4 Compleció de frases amb paraules donades . . . . . . . . . . . . . . .169

Estudiem la llengua

1 Compleció de frases amb les preposicions adequades . . . . . . .170

2 Formació de frases utilitzant una preposició donada . . . . . . . . . . . . . . .171


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

142

3 Descripció d’una il·lustració utilitzant les preposicions proposades . . .171

Escrivim

1 Invenció de rodolins sobre les vacances d’estiu . . . . . . . . . . . .172

2 Construcció d’un mural amb rodolins i dibuixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .172


1 Recerca de paraules amb m o nen una sopa de lletres a partir de les definicions proposades . . . . . . . . .173

2 Relació de les dues parts de diversos refranys i rodolins . . . . . . . . .173

B. QUAC




Reforç 6 7 8

Ampliació 9 10

Transversal: Educació per a la salut: aprofitar el temps d’estiu per descansar i recuperar forcesper al mes següent.

AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ





143

LLEGIM


Realització de les activitatsEntaularem una conversa inicial, prèvia a la lectura, sobre diversos temes relacionats amb l’estiu: elbosc, el camp o la muntanya, la temperatura, les diferències entre l’estiu i l’hivern. Intenteu que parli totl’alumnat i exterioritzi què farà, si li agrada o no l’estiu, i què sap i pensa dels fenòmens més típics: lesvacances, els focs, etc. Cal comprovar que cada alumne i alumna és capaç de fer una intervenció en laconversa d’acord amb el que hem treballat durant l’any.

SuggerimentsPodeu aprofitar la conversa inicial per esbrinar què sap l’alumnat sobre l’estiu, quin record té d’estiuspassats, si passa uns dies fora de la llar habitual, les vacances dels pares, etc. Si utilitzeu una pauta d’ob-servació, mireu qui hi ha intervingut i qui no, o qui ho ha fet amb seguretat i qui amb deficiències, etc.,de cara a elaborar un informe sobre l’expressió oral de cada alumne i alumna i saber quins temes hade millorar per al curs vinent.


Realització de l’activitatFeu la lectura de la manera següent: primer, llegiu-la vosaltres per mirar que tota la classe entengui i vegi com es pronuncia cada paraula. Si cal, torneu a llegir el text per aclarir-ne el vocabulari i treballarles paraules més difícils. Després feu llegir, en veu alta, un fragment a cada alumne i alumna; així us as-segureu que són capaços de fer-ho amb prou seguretat i coneixement de les paraules. És bo convidarl’alumnat a consultar els requadres en què es defineixen els termes més difícils.

SuggerimentsSi es creu necessari, abans de la lectura es pot fer una activitat de comentari i coneixement del voca-bulari més difícil. A més del que es defineix al marge (creiem que és el que pot costar més a l’alumnatd’aquesta edat), pot ser necessari aclarir altres paraules, segons el grup classe. Igualment, pel que fa a lalectura individual, es pot demanar fer-ne una lectura silenciosa abans de llegir-la en veu alta entre tots.Finalment, és recomanable que porteu un registre de lectura per a cada alumne i alumna per fer unseguiment dels seus avenços.


Realització de les activitatsLes dues primeres activitats de comprensió són tancades, per tant, cada alumne i alumna les haurà deresoldre primer de manera individual i després, conjuntament. Les altres tres activitats són més ober-tes. Les podeu resoldre entre tots mirant, però, que tot l’alumnat hi participi. Al final és important queles copiïn en la llibreta i que cada nen i nena tingui ben clar quines són les respostes correctes,que hauran de copiar de la pissarra.

SuggerimentsVal la pena destacar especialment l’activitat 3, en la qual es treballa la comprensió d’expressions me-tafòriques, que poden ser una mica més difícils. Ara bé, tan bon punt s’ha entès el mecanisme, és a dir,

Pàgines 160-163



GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

144

que funciona com una comparació, el mateix alumnat en pot elaborar d’altres fixant-se, sobretot, enels elements comuns entre un objecte i allò amb què el vulguin comparar.

ESCOLTEM I PARLEM

Realització de les activitatsLes activitats d’aquest apartat es basen en la recitació dels poemes. No es tracta d’una activitat mera-ment memorística sinó que, a partir d’això, es descobreixen i s’expliquen les diverses característiquesdel text poètic: què és un poema, com està elaborat, quins elements hi trobem, etc., abans de descriu-re les tècniques de memorització.

SuggerimentsCom que el camp de la mètrica no és fàcil, no heu d’oblidar que l’objectiu és, sobretot, que l’alumnats’ho passi bé llegint i recitant poemes. Es poden plantejar moltes activitats semblants a les que es pro-posen, però en tots els casos cal que busqueu altres poemes perquè l’alumnat els llegeixi i els memo-ritzi. Hi ha antologies de poesies per a nens i nenes que poden ser ben útils i interessants.

APRENEM VOCABULARI

Realització de les activitatsLes dites i els refranys són sentències populars que revelen la saviesa del poble. Els hem de treballaramb aquesta perspectiva i fer-los entendre la importància que té el fet de transmetre’ls de generacióen generació. Per això, proposeu-los de memoritzar-ne alguns per saber-los utilitzar en el momentadequat.

SuggerimentsCal que l’alumnat es fixi en la rima com a recurs per recordar un refrany o una dita. Si cal, se’n podenproposar més i sobre diversos temes. Hi ha publicacions que els presenten agrupats per temes (esta-cions, feines). Feu-los escollir alguns refranys que tractin sobre l’estiu i, entre tots, extreure’n l’ensenya-ment per poder-los emprar en el context adequat.


Realització de les activitatsLes grafies que treballem representen els sons nasals i, també, algunes grafies mudes. Cal que els feuobservar la relació entre so i grafia, de manera que s’entengui la importància de la bona pronúncia i,alhora, l’arbitrarietat de l’ortografia. Com que moltes paraules no segueixen una regla determinada,anirà bé insistir en la memorització i la fixació de l’escriptura de determinades paraules.

SuggerimentsLes activitats s’han de treballar entre tots, però primer cal que cada alumne i alumna intenti resoldre-les de manera individual. A l’hora de donar les solucions, pot anar bé escriure la forma correcta a lapissarra i, alhora, lletrejar-la, ja que amb això els ajudareu a retenir la forma de les paraules més con-flictives o difícils.També heu d’insistir en les diferències entre paraules que sonen de manera similar, deltipus conte/comte/compte.

Pàgines 168-169

Pàgines 166-167

Pàgines 164-165


145

ESTUDIEM LA LLENGUA

Realització de les activitatsEn aquesta unitat continuem l’estudi dels nexes amb les preposicions tòniques. Per començar, però, re-cordeu-los el caràcter de nexe i la funció que fan les preposicions en enllaçar dos mots i establir unarelació de subordinació del segon respecte del primer. La darrera activitat és especialment interessantper comprovar si tot l’alumnat ha entès el funcionament de les preposicions. Així, en aquest cas, elsnens i nenes hauran d’escriure una escena de platja fent servir unes preposicions determinades.

SuggerimentsSi algú té dubtes o no sap reconèixer les preposicions, feu-los llegir un fragment de la lectura per,col·lectivament, trobar-hi les preposicions (del tipus que sigui), esbrinar la funció que hi fan i com unei-xen determinats elements de l’oració.

ESCRIVIM

Realització de les activitatsLa redacció de rodolins és una de les activitats més fàcils per practicar i entendre la rima. Pot ser unaactivitat ben estimulant per a molts nens i nenes, ja que els fa gràcia que els mots o les oracions acabinamb els mateixos sons. Després d’inventar-se rodolins sobre l’estiu, els nens i nenes hauran de plas-mar-los en un mural.

SuggerimentsPodeu proposar-los de fer una auca sobre l’estiu o les vacances, de manera que s’hauran d’inventar ro-dolins que expliquin una historieta i els dibuixos (les vinyetes) per il·lustrar-la.Aquesta activitat exigeix,també, la participació activa de tot l’alumnat, ja sigui escrivint o dibuixant. Per aquesta raó, sembla botenir-la en compte i proposar-la com a activitat final o de colofó del curs.


Realització de les activitatsEs proposen dues activitats més lúdiques: en la primera hauran de trobar en una sopa de lletres, unasèrie de paraules (que porten m o n) a partir de la seva definició. En la segona activitat, hauran de re-lacionar les dues parts de diversos refranys i rodolins. Aquí cal que l’alumnat es fixi, a més del sentit,amb els finals i que, a partir de la rima, observi quines frases poden anar juntes i quines no.

SuggerimentsPel que fa a aquesta darrera activitat, podeu proposar-los altres refranys, de més a més.També es potsuggerir a l’alumnat que reculli en una llibreta els refranys que ha vist tant en aquesta unitat com en lesanteriors.

Pàgina 173

Pàgina 172

Pàgines 170-171


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

146

Pàg. 163

1 De l’oreneta i el romaní.

2 juny: herbes que floreixen; juliol: la platja; agost: un dia de festa major amb pluja; l’alfàbrega:planta que per Sant Joan escampa la seva olor.

3 Les ones, rodones, dibuixen vaixells: el moviment de les onades és semblant al del vaixell.Més aviat fosqueja, el dia és més curt: durant el mes d’agost, es fa de nit més d’hora, el sol espon abans.Totes les flors de la muntanya han arribat al meu carrer : durant el mes de juny, floreixen moltesplantes.L’alfàbrega escabellada és un encenser violent: quan passes la mà per l’alfàbrega, i la «descabe-lles», et queda impregnada de la seva aroma.


Pàg. 165

1 El segon. Perquè el text està distribuït en estrofes i versos, i utilitza recursos de la poesia: ri-ma, expressa sentiments, etc.

2 juny: 1-3; 2-4; 5-7; 6-8; 9-10; 12-14juliol: 2-3; 5-6; 8-9; 11-14; 12-13agost: 2-4; 6-8; 9-10; 11-14; 12-13; 15-16; 17-20; 18-19l’alfàbrega: 1-3; 2-6; 4-5; 7-9; 8-10; 11-12; 13-15; 14-16; 18-20; 22-24; 25-27; 26-28

3 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Rimes versets: 1-3, 2-4, 5-7, 6-8.És rima consonant.


Pàg. 166

1 a-2, b-4, c-1, d-5, e-3, f-7, g-8, h-6

Pàg. 167

2 Una flor no fa estiu: amb un sol gest no basta per canviar alguna cosa.Pel maig, cada dia un raig: el maig és un mes inestable en què sol ploure sovint.Lluna brillant, bon temps per endavant: si al vespre es veu una bona lluna l’endemà farà bon dia.Els infants i els orats escampen les veritats: els nens i els bojos sempre diuen el que pensen.

3 a-5, b-1, c-3, d-6, e-2, f-4

4 Pasqua plujosa collita abundosa.Per Sant Pere i Sant Feliu l’avellana surt del niu.Si vols ser ben servit fes-te tu mateix el llit.Per Nadal cada ovella al seu corral.


Pàg. 168

1 comprensió, amfibi, conflicte, escombra, convit, estimbar, solemne, cambra, desembocadu-ra, confessió, embolic, gamma, envestir, infinitiu, convenir, rambla, ombra, ample, envernis-sar, infeliç, immigrant, llampec, invasió, immortal, timbre, emmudiment, invent, immens,convent, infant

SOLUCIONARI


147

2 informar, conformar, impossible, intacte, contacte, compromès, comprendre, congelat,insomni, infondre, confondre, immòbil, insuportable

Pàg. 169

3 • Fa molt temps que no es pesquen anxoves.• Al xamfrà hi havia una gentada.• L’Assumpta posa càmfora a la roba perquè es conservi bé.• Explica-li el conte de la princesa i el comte de Bell-lloc.

4 • El gos del carrer es passa el dia bordant la gent.• Hi ha hagut un augment de la temperatura constant.• El vent ha tirat un arbre damunt un cotxe.• El domador de l’elefant porta un turbant.• M’he passat el dia dibuixant una lluna creixent.

Pàg. 170

1 • El gat va pujar dalt la teulada de l’edifici.• Des de la meva habitació puc veure el pollastre sense plomes que hi ha amagat sota

l’arbre.• Vam anar al cine, malgrat que plovia.• Entre tots els cosins hem fet un regal als nostres avis.• Hem desat les joguines dins la capsa de cartó.• Aquest cap de setmana anirem d’excursió fins a la muntanya.

Pàg. 171


Pàg. 172


Pàg. 173

1 1 xamfrà2 amfibi3 infantil4 àmfora5 inventor6 conversa7 llamp8 pàmpol9 ambulància

10 immigrar

A M F I B I M A

M T I R G Z S L

B S N I J R X T

U A F N E A A S

L M A V T R M L

A F N E E G F L

N O T N V I R A

C R I T N M A M

I A L O P M A P

A L F R R I O N


GGuuiiaa

DDiidd

ààccttii

ccaa

148

2 Pescador de canya, la fam l’enganya.Llenya verda fa bon fum. Llenya seca, bona llum.Mal company i llop, ni de lluny ni de prop.Si vols conservar un cavall, no el facis córrer costa avall.Qui canta els seus mals espanta.La gavina el temps que farà endevina.


AVALUACIÓ

1. Avaluació inicial2. Avaluació contínua i formativa3. Avaluació sumativa i final


1. Llegeix aquest text i contesta:

Fa molts anys, a la freda torre d’un castell hi vivia un mussol. Deien que en un racó del seu niu guarda-

va un roc i un anell que havia trobat al bosc. L’anell era la propietat més preuada de la família d’en Peret

perquè era l’anell de promesa de la seva rebesàvia. Per això, quan va saber que el mussol el tenia al seu

cau, va decidir recobrar-lo i es va encaminar al castell tenebrós…

On vivia el mussol?

q a la casa del pagès q al bosc q a la torre del castell

De qui era l’anell?

q del mussol q de la rebesàvia d’en Peret q d’en Peret

2. Com t’imagines que era el castell?

3. Busca en el text de dalt les paraules que tenen e i les que tenen o i classifica-les.

4. Separa les síl·labes de les paraules següents i encercla la síl·laba tònica:

torre: mussol: anell:

FEM MEMÒRIA

Nom Data

e oberta e tancada o oberta o tancada


5. Completa les paraules amb les lletres de cada columna:

ota taron a pape e a o a

jo ina erra pu é uc

va a itano ca o ra eta

pi es úlia acó ilogram

asolina pà ina ema so es

itarra di ous se ell alma

6. Escriu:

Un diminutiu de casa:

Un augmentatiu de peu:

Un sinònim d’alegre:

Un antònim de baix:

7. Subratlla amb verd el subjecte d’aquestes

oracions, i amb negre, el verb:

L’ Anna menjava molt.

El cotxe vermell corria molt.

Els passatgers esperaven el tren.

8. Completa les frases amb les paraules següents:

matí he anat a comprar.

El camp era ple d’ flors vermelles.

Guarda el llibre i porta les llibretes.

Sempre agafa ampolles.

aquelles ~ vint-i-dues ~ nostres ~ aquest ~ teu

FEM MEMÒRIA

Nom Data

g/gu j/g r/rr c/qu


1. Ordena aquestes paraules alfabèticament:

2. Busca en el diccionari les paraules que et proposem en la graella i emplena-la amb la

paraula que hi ha davant i darrere de cadascuna.

3. Col·loca aquests signes de puntuació on calgui:

El meu fill petit és molt espavilat Quan li fa mal la boca les dents i els queixals vol el xumet

Quin peça Si no li dono plora El teu fa el mateix

4. Escriu una oració de cada tipus:

• Enunciativa:

• Interrogativa:

• Exclamativa:

5. Relaciona les expressions de cada columna i forma oracions.

Les nenes petites • • mengeu macarrons cada dimecres.

Vosaltres • • anem a comprar maduixes per berenar.

Nosaltres • • estudia quan vol.

El petit príncep • • juguen a pilota cada tarda.

. , ! , . ? .

ràdio ~ camí ~ sol ~ llimonada ~ benzina ~ calaix ~ rosa ~ ou

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1

Nom Data

paraula davant darrere

esport

gralla

luxós

parallamps

taula


6. Subratlla el subjecte i el predicat d’aquestes frases i relaciona’ls amb l’etiqueta corresponent.

La Meritxell escriu una carta a la seva cosina. Els personatges esperaven.

Les plantes oloroses creixen molt ràpidament. Els habitants del poble preparen la festa major.

El meu veí escolta música clàssica. La coberteria de plata s’ha de brunyir molt sovint.

7. Corregeix les paraules en cursiva i torna a escriure les frases.

Els nens juga al parxís.

La Maria salten a la corda.

Els pins esteu cremats.

El nen miro la televisió a les tardes.

8. Imagina que has anat a veure aquest partit. Explica-ho en el teu diari personal.


Nom Data

subjecte predicat


1. Relaciona les paraules que són sinònimes:

2. Separa les paraules en síl·labes i encercla la tònica:

contestador diferent marquesa

contrari màquina camisa

àliga endevinalla sabater

3. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i digues si són agudes (A), planes (P)

o esdrúixoles (E):

saler mecànica piràmide

pagesa canal alzina

estoig ràpida porta

bústia alumini bruixot

4. Els noms poden ser…

q individuals i comuns q comuns (col·lectius i individuals) i propis q col·lectius i propis

Posa un exemple de cada tipus de nom:

5. Descriu la mascota que t’agradaria tenir:


Nom Data

colossal

saltar

avorriment enorme

tedi

agradable

botardivertit


1. Pinta del mateix color les paraules antònimes:

2. Classifica aquestes paraules segons el so de la vocal e:

3. Escriu c o qu en els espais buits i accentua les e que hem subratllat:

A la lasse d’angles hi ha una adira tren ada.

A est urs anire a es iar amb els meus ami s de l’a ademia.

El afe e fa a esta afetera es molt espes.

El te ni de l’agencia portava una ja eta urta.

El artell de la ta a blan a és una litografia autentica.

4. Pinta de color verd els noms i de color groc, els adjectius.

5. Busca en aquesta sopa de lletres les sis parts d’una carta:

tortell ~ pantera ~ lleó ~ temps ~ hivern ~ cabell ~ anell ~ préssec ~ enciam

orella ~ serra ~ vaixell ~ pinzell ~ mariner ~ sivella ~ pensar


Nom Data

e oberta com cel e tancada com pell vocal neutra com llibre

mullar alegre entrarmarxar blancnegre tristsortir venir assecar

casa got petit xerrairelluna sola himne clarinet

tranquil Pere vermell guapaesport sorollosa Ignasi carrer

S A L U T A C I O

O J C O L L T M V

C O M I A T V A L

P Q U R S Y N C D

S I G N A T U R A


1. Busca en el diccionari les paraules pilot, cua, granota i gat i escriu tots els seus significats

en la llibreta. Com s’anomenen aquest tipus de mots?

2. Classifica aquestes paraules segons el so de la vocal o:

3. Accentua la o subratllada segons calgui:

fotograf amistos comparacio esofag

resso capgros custodia repos

melodic repiracio correr periodic

besso astroleg talos furios

4. Encercla en verd els demostratius de proximitat i en negre, els de llunyania.

Desa aquests mitjons al calaix i posa aquells a la rentadora.

Aquesta cinta és molt llarga, però aquelles d’allà ho són més.

Aquell arbre té les branques pelades, en canvi, aquestes plantes sempre tenen fulla.

5. Subratlla els determinants possessius d’aquest text:

La Mariona no volia la nostra ajuda, sempre anava sola. El seu pare era l’amo d’una botiga i tenia de tot.

Nosaltres ho sabíem i per això hi anàvem. Ella ens deia:

—La meva botiga és la millor. Què voleu, el vostre encàrrec?

—No, volem veure el teu pare. Que hi és?

roba ~ tanoca ~ sol ~ llençol ~ conill ~ visió ~ persona ~ pescador ~ gomina ~ poma

posar ~ camió ~ esquirol ~ sopa ~ cigró ~ honest ~ tresor ~ granota ~ sort


Nom Data

o oberta com pot o tancada com poll u


1. Identifica la paraula que no forma part de la mateixa família en cadascuna d’aquestes sèries:

• calç, calçador, calçat, calçament �

• riu, riure, rierol, riuada �

• gallina, gallinam, galliner, galleda �

2. Accentua les paraules que calgui:

cami unanime embolic botanic

colze public concurs conversa

amanida salat espacial topic

condicio tertulia algebra acidesa

peix etica vigilancia arros

peluix truita cubic especia

3. Escriu una oració amb cada paraula. Si et cal, consulta el diccionari.

vénen (verb venir) / venen (verb vendre)

ós/os

son / són (verb ser)

té (verb tenir) / te


Nom Data


4. Col·loca cada numeral a la columna corresponent.

5. Canvia els nombres de les frases per lletres i torna-les a escriure.

a) El Joan va quedar 4t a la cursa de l’escola.

b) El meu oncle té 57 cotxes de col·lecció.

c) Els meus amics s’han gastat 28 € en cromos.

d) A la festa hi havia 261 convidats.

e) Enguany han estat abandonats prop de 800 gats.

f ) En el casc antic de la meva població hi viuen unes 4.000 persones.

setè ~ quatre ~ primer ~ vint-i-tres ~ cent trenta-nou ~ cinquè ~ setze ~ sisè


Nom Data

ordinals cardinals


6. Pinta el dibuix i després descriu aquest paisatge urbà.


Nom Data


1. Escriu paraules amb els prefixos:

im-:

in-:

des-:

2. Escriu l’article davant de cada nom i relaciona’l amb el dibuix corresponent.

òptica àncora orella

església hèlice àngel

3. Inventa’t quatre frases amb les contraccions que coneixes.

4. Escriu els pronoms personals que van amb aquestes formes verbals.

ballo dorm

balles dormim

balla dormo

ballem dormiu

balleu dorms

ballen dormen


Nom Data

1

6

53

42


1. Relaciona els diminutius amb la paraula d’origen i pinta’ls del mateix color.

2. Separa en síl·labes les paraules següents.Tingues en compte els dígrafs!

millor figuera sorra

vaques haguéssim treballar

canyella col·legi caixa

professor canya bossa

3. Completa amb r o rr:

supe io mode na espà ec a uga

inco ecte cosi em g ua ca tó

en enou mest a có er a òs

pastisse d ama omaní iuada

c iatu a e uga co ba ca e a

4. Completa les frases següents amb una d’aquestes formes verbals.

• Aquesta revista articles molt interessants.

• Cada dia em a la mateixa hora.

• La meva mare un pastís molt bo.

• Els actors el seu paper.

• Tu molts contes.

• Vosaltres una agulla en un paller!

5. Les parts d’un conte són:

q inici i final q nus, final i desenllaç q nus i final

q inici, nus i desenllaç q inici i nus q inici, nus i desenvolupament

assagen ~ fa ~ busqueu ~ llevo ~ llegeixes ~ publica


Nom Data

llarg historieta petit taula llibret

tauleta petiteta llibre llargueta història


1. Escriu augmentatius amb les terminacions següents:

-as:

-assa:

-ot:

-ota:

2. Completa els espais amb b o v:

La pols de l’o ra ha en aït el mo le de l’ha itació i, per això, està tan rut.

La rusa de la mare és de color lanc en ellit però jo la eig de color eix.

Cada int de fe rer cele rem la festa del nostre po le am un all d’en elat.

No o ris la porta perquè fa ent i tinc l’escom ra trencada.

3. Corregeix aquestes paraules, si cal:

emvrutar sovre conbersió

combustible vomvó povre

avraçar bleda avraçaba

branca conbersar blau

cantaba cable escomvra

4. Digues si aquestes formes verbals estan en present (PR), passat (P) o futur (F) i construeix

una oració amb cadascuna.

calmava ( )

saltarà ( )

busca ( )

vam anar ( )

ballen ( )

menjareu ( )

riuran ( )

portes ( )

vau treballar ( )


Nom Data


1. Escriu cinc exemples de paraules compostes:

2. Troba en aquesta sopa de lletres cinc paraules amb essa sorda i cinc amb essa sonora i clas-

sifica-les.

s sorda:

s sonora:

3. Digues a quina conjugació pertany cada infinitiu:

jugar ( ) moldre ( ) vigilar ( ) recollir ( )

coure ( ) sortir ( ) pelar ( ) conèixer ( )

trobar ( ) decidir ( ) bullir ( ) rebre ( )

4. Completa aquest quadre amb el verb cantar:


Nom Data

jo

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles

present passat futur

canto

vas cantar

cantarà

hem cantat

havien cantat

E U B U A I S E L P

S Z E R O G C A T F

C N N G O N A G A A

U A Z A B E C P I C

R D I S F R E S S A

Ç T N E M C R E A N

O I A L F U A O M Ç

R O S A V S E N G O


1. Marca amb una creu les seccions d’un diari:

q espectacles q política q economia q entreteniments

q papereria q esports q opinió q teatre

q bàsquet q internacional q mòbil q carrer

2. Enumera els punts que cal tenir en compte per preparar una notícia.

3. Escriu el gentilici corresponent:

Vilafranca: París:

Lleida: Xina:

4. Completa amb g o j segons convingui:

inesta espa ulivert a udar ori inal

se ell aponès taron er ent ugar

5. Completa les frases amb les paraules que representen aquestes fotografies.Totes porten h.

A l’ del meu poble han nascut tres parelles de bessons.

Les vaques mengen molta .

A l’ ens abriguem molt.

Els bombers van haver d’utilitzar un per poder rescatar l’alpinista.4

3

2

1


Nom Data

1 2 3 4


1. Relaciona aquestes preguntes amb les respostes corresponents:

Quants anys tens? • • En un poble molt petit.

On vas néixer? • • Solc anar d’acampada.

Què sols fer els caps de setmana? • • Vint-i-dos.

T’agrada mirar la tele? • • No gaire, prefereixo llegir un bon llibre.

2. Observa aquests dibuixos i emplena els buits amb una comparació.

a) En Pere és alt com un .

b) Sempre corres com un .

c) Està sol com un .

3. Omple els espais buits amb x o ix:

A la meva germana li agrada la ocolata i per a ò sempre n’hi ha al cala de la cuina.

Els urros de la botiga són molt bons perquè són molt cru ents.

El ofer del meu amic és co i té pan a.

Ahir vam posar els llibres a la ca a de fusta que tenim al por o.

4. Pensa tres paraules que s’escriguin amb tx o ig i escriu una frase amb cadascuna.

5. Encercla les preposicions que hi hagi:

fulla a got flor de enciam per quadre amb plat


Nom Data


1. Llegeix el poema i contesta:

Jo sóc la tortuga

em diuen poruga

perquè sempre he dut

en joia i en pena

aquest gran escut

a sobre l’esquena.

JOSEP CARNER

Quants versos té ?

Quantes estrofes té?

Què ens explica?

2. Busca en un diccionari de refranys els que fan referència a l’estiu i copia’ls.

3. Completa les paraules amb m o n:

ca viar e vàs E par tro bó

re tadora ra pa e vestir co pàs

co pte co binació tra polí a bició

4. Emplena cada frase amb la preposició que hi manca.

a) Tinc dues gomes i quatre llapis un estoig.

b) La pilota va caure el terrat, l’antena.

c) tots treurem els mobles de la cuina més ràpidament.


Nom Data


1. Ordena alfabèticament les paraules següents:

2. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

Caure com un sac. • • Ésser espavilat.

Ésser net de clatell. • • No parlar clar.

Fer embuts. • • Desplomar-se.

3. Senyala la resposta correcta:

Les paraules sinònimes són: Les paraules antònimes són:

q Les que busquem al diccionari. q Les paraules que fan servir a Grècia.

q Aquelles que són diferents. q Les paraules que volen dir el contrari.

q Les paraules que volen dir el mateix. q No existeixen.

4. Separa en síl·labes i completa el quadre.

5. Subratlla la vocal tònica de cada paraula i relaciona-la amb el so corresponent:

mel carbó

nens segon

rètol gos

polsera pilota

carrer electrònic

ètica sol

temps colla

lletra ~ gent ~ príncep ~ ocupat ~ ull ~ teatre ~ francès ~ tetera ~ general

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4

Nom Data

marxar

parèntesi

clarinet

salsa

nombre de síl·labes síl·laba tònica és una paraula

e tancada

e oberta

o tancada

o oberta


6. Digues de quin tipus són aquestes oracions:

a) Quan esmorzeu?

b) Els nens de quart són els millors.

c) Correu, correu!

7. Subratlla el subjecte (S) i el predicat (P) d’aquestes oracions:

La nena compra un ram de flors. El Ricard i la Sílvia són els meus pares.

La tempesta ha destrossat la cabana del bosc. Nosaltres semblem germans.

8. Classifica els noms següents:

9. Subratlla els demostratius i encercla els possessius d’aquestes oracions:

a) Aquella nena és la nostra amiga.

b) Aquest esport és el vostre passatemps preferit?

c) Aquest senyor ha perdut les meves maletes.

d) Aquesta capsa me la va regalar la meva germana.

e) Els nostres amics han anat d’excursió a aquella muntanya.

f ) A la teva mare li agradarà molt aquesta faldilla.

eixam ~ Ebre ~ muntanya ~ Elena ~ ratolí ~ bandada ~ Carles ~ riu ~ Montseny ~ flor


Nom Data

nom propi nom comú: individual nom comú: col·lectiu


1. Escriu paraules que formin part de la mateixa família lèxica que les següents:

muntanya:

equip:

núvol:

aliment:

2. Completa la graella a partir dels exemples:

3. Accentua les paraules següents, si cal:

abric dialeg guardia anim influencia

invencio linia fragil futur cano

canemas atzar espigol regalessia holandes

butxaca horitzo manega lligament logic

4. Escriu una oració amb cada paraula.

dona/dóna (verb donar)

deu/déu

5. Escriu un article davant de cada paraula.

colònia mercat església cantonada cavall

ascensor autobús persianes sabaters estufa


Nom Data

camió

diminutiu augmentatiu

peuet

boletàs


6. Ara afegeix les preposicions a, de o per davant de cada resultat de l’activitat anterior i fes

les contraccions que calgui.

colònia mercat església cantonada cavall

ascensor autobús persianes sabaters estufa

7. Encercla els dígrafs d’aquestes paraules i, després, separa-les en síl·labes:

rebaixes senyera

pesseta col·lecció

esgarrapar seguir

raqueta pollet

8. Escriu el so de r en aquestes paraules:

se vei pe sones esta amaderia te a

telefè ic ca etera tu ista a ibar majo ia

9. Completa amb mb o nv:

co ersa ca i ca ra se rar co ent

ro e o ra e eja i itació co inar

10. Escriu amb lletres els numerals cardinals següents:

24:

793:

3.678:

11. Relaciona cada pronom personal amb el rètol que li correspon.

jo

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles


Nom Data

1a persona

2a persona

3a persona

singular

plural


1. Encercla les paraules compostes:

rodamón papallona espantaocells ventafocs pèl-roig

cadireta migdia cantonada capicua finestral

2. Escriu una frase amb cadascuna d’aquestes expressions que utilitzem per comparar.

— com:

— més... que:

— tan... com:

— menys... que:

3. Relaciona les parts d’aquests refranys i després, explica’ls:

Aigua de Sant Joan • • que una lliura de gramàtica.

Més val perdre un minut de la vida • • fa sa guerra.

Val més una unça de pràctica • • celler buit i molta fam.

Cada terra • • que la vida en un minut.

4. Emplena amb s o ss els espais buits:

bo a re um gro a cap a

dimi ió flori teria confe or mi teri

5. Completa:

Escrivim g davant les vocals , com per exemple:

Escrivim j davant les vocals , com per exemple:

6. Completa amb x o ix:

ca a plan a urros bru a

ut dibu ar tor a co


Nom Data


7. Completa aquestes paraules amb m, mm, mp o n:

co emoració à fora e baràs assu te

co pte co strucció e viar co oció

àlbu co vertir co fitura e botit

8. Relaciona cada verb amb l’infinitiu corresponent i digues a quina conjugació pertany:

batem • • buscar �

estudio • • dormir �

servirem • • batre �

dormia • • servir �

correrem • • córrer �

buscava • • estudiar �

expremo • • exprémer �

9. Observa les diferències que hi ha entre aquests dos textos i relaciona’ls amb el rètol

corresponent:


Nom Data

narració diàleg

Mentre passejava pel moll vaig trobar un vell mariner que venia objectes estranys:

—Perdoni! On ha trobat aquest ullal?

—Me’l va vendre un caçador de balenes.

—Quant val? –vaig preguntar-li.

—Més del que es pensa! –va contestar mig enfadat el vell mariner.

Fou mentre passejava pel moll que vaig comprar l’objecte que havia de transformar per sempre la

meva vida: un ullal enorme ple d’estranyes incisions. El vell mariner que finalment me’l va vendre, deia

que havia estat d’un caçador de balenes. No m’ho vaig creure gaire, però li vaig preguntar quant cos-

tava i vaig obtenir-la per un preu bastant acceptable.


BIBLIOGRAFIA


BIBLIOGRAFIA

ARNAU, J. «Educación en la segunda lengua y rendimiento escolar : una revisión de la problemáticageneral». Siguan, M (ed.). Enseñanza en dos lenguas y resultados escolares. Barcelona: ICE (UB), 1985.

ARNAU, J. i altres. La educación bilingüe. Barcelona: ICE (UB/Horson), 1992.

ARNAU, J. Escola i llengües en contacte. Barcelona: Ceac, 1988.

ARTIGAL, J. (coord.). Els programes d’immersió lingüística als territoris de llengua catalana. Barcelona:Fundació Bofill, 1995.

ARTIGAL, J. M. La immersió lingüística a Catalunya: consideracions psicolingüístiques i sociolingüístiques.Vic: Eumo, 1989.

ARTIGAL, J. M. i altres. Com fer descobrir una nova llengua.Vic: Eumo, 1984.

BAETENS, H. Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona: La Magrana, 1989.

BAKER, C. Fundamentos de educación y bilingüismo. Madrid: Cátedra.

CASSANY, D.; LUNA, M. i SANZ, G. Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993.

CATALÀ, G. i altres. Avaluació de la comprensió lectora. Barcelona: Graó, 1996.

CODINA, F. i FARGAS, A. Proposta de classificació dels errors d’ortografia.Vic: Eumo, 1991.

COLOMER,T. i altres. Ajudar a llegir. La formació lectora a Primària i Secundària. Barcelona: Barcanova,1992.

COLOMER T. i Camps, A. Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62, 1991.

DD. AA. El tractament de les llengües a l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Departamentd’Ensenyament.

ECOUEN, G. R. Formar infants productors de textos. Barcelona: Graó, 1992.

RIVIÈRE, A. La psicologia de Vigotski. Madrid: Aprendizaje-Visor, 1985.

SOLÉ, I. Estrategias de lectura. Barcelona: Graó, 1992.


EL PROJECTE BALENA BLANCA - Castellnou · PDF filetats que permeten a la persona fer un...

Documents

Transcript of EL PROJECTE BALENA BLANCA - Castellnou · PDF filetats que permeten a la persona fer un...