Molts coneixem la narració evangèlica dels anomenats deixebles d’Emmaús, que pro-clamarem a les celebracions d’aquest ter-cer diumenge de Pasqua.Dos deixebles abandonen els altres, la co-munitat, i fan camí amb un posat trist, mentre

van comentant les últimes incidències i la seva gran decepció.Comenten entre ells: «Nosaltres esperàvem que ell, el qui van matar, seria el qui ens alliberaria, però ara ja no esperem res».Ara estan ferits pel divendres sant, per la creu: fracàs, sofriment, mort, enterrament d’il·lusions... Es pensaven que hi havia solució, que arribava l’alliberament... però no: ha estat al contrari.És cert que també havien sentit l’anunci de la Pasqua fet per les dones, però no s’ho acabaven de creure.Aquesta narració de sant Lluc té molta importància per indicar-nos com podem fer l’experiència de Pasqua, de la presència de Jesús Ressuscitat.Nosaltres, avui, després de dos mil anys, com podem tro-bar-nos amb el Senyor Ressuscitat i fer-ne experiència? Com ens ve a trobar Jesús?Nosaltres, deixebles de Jesús avui, tenim sovint el mateix tarannà, fem el camí de la vida com aquells deixebles de-cebuts i desesperançats.Nosaltres esperàvem... Certament esperàvem que des-prés del Concili Vaticà II, que va suposar una conversió de l’Església per ser més fidel a l’Evangeli, seria molt més fàcil l’acceptació de la fe i la vinculació a l’Església. I ens hem trobat amb una onada de secularisme que fa difícil l’acollida de la fe. Nosaltres esperàvem que majoritària-ment la societat escoltaria la proclamació de l’Evangeli com a Bona Nova per a la vida, i ens trobem amb una cer-ta indiferència generalitzada. Avui també podem dir que nosaltres esperàvem que amb la ciència venceríem qual-sevol epidèmia, i no és veritat. Nosaltres esperàvem... però ara no esperem. I ens preguntem: on és Jesús?

Crist, present per la seva paraulaJesús, a partir de la vida d’aquells deixebles, de les seves decepcions, recordant la història de l’amor de Déu pel seu poble –l’Antic Testament– i amb les seves pròpies parau-les, els ajuda a descobrir el sentit dels fets.

El contacte sovintejat amb la Paraula de Déu, sobretot quan escoltem l’Evangeli, provoca que els nostres cors captin la vida, els fets –fins i tot els dramàtics– d’una ma-nera diferent.

Crist, present en l’acolliment d’aquell desconegut company de camíEls dos deixebles no havien oblidat ser acollidors, i de-manen al foraster que es quedi amb ells: «Queda’t amb nosaltres, que ja es fa tard...».Crist també se’ns manifesta quan sabem dir «queda’t amb nosaltres», quan som acollidors, servicials, quan sa-bem dir a algú: «Aquí em tens».

Crist, present en l’EucaristiaAls deixebles se’ls obren els ulls i reconeixen Jesús quan parteix el pa, quan repeteix el gest que els havia deixat com a testament el dijous sant. Precisament aquest gest els permet reconèixer la presència de Jesús. Ja no caldrà veure’l, perquè el tenen en el gest de partir el pa, en l’Eu-caristia.Des d’ara, a Jesús el trobarem i el reconeixerem en l’Eu-caristia, el gran moment de la presència de Jesús entre els seus deixebles.

Crist, present en la comunitatEls deixebles tornen a trobar els companys, refan la co-munitat, i s’expliquen l’experiència de la trobada amb el Senyor.És en la comunitat dels cristians que trobem el testimoni sobre Jesús, que fem l’experiència de trobar-nos amb ell, que rebem ajuda per continuar fidels en la fe.

EL RESSUSCITAT TAMBÉ ENS VE A TROBAR!

ANY XCII - 26 ABRIL 2020 - NÚM. 4.825DIÒCESI DE GIRONA

SALM 15

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí de la vida.

Guardeu-me, Déu meu,en Vós trobo refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa

feliç».Senyor, heretat meu i calze meu,Vós m’heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.Fins a les nits instrueix el meu cor.Sempre tinc present el Senyor,amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n’alegra i faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat:no abandonareu la seva vida enmig dels

mortsni deixareu caure a la fossa el qui us

estimeu.

M’assenyaleu el camí que duu a la vida.Joia i festa a desdir a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre.

PARAULA DE DÉULECTURES DEL TERCER DIUMENGE DE PASQUA

GUSPIRES D’EVANGELI

Primera Lectura

Lectura del llibre dels Fets dels Apòstols, 2, 14, 22-33

El dia de Pentecosta Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué: —Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia conti-nuar retenint-lo sota el seu poder. Perquè David, referint-se a ell, deia: «Sempre tinc present el Senyor. Amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cor reposa confiat: no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, ni deixaràs que el teu Sant es corrompi. M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant».Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir, va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents, va veure per endavant la resurrecció de Cist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s’havia corromput.A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat, tots nosaltres en som testimonis. La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.

Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere, 1, 17-21

Estimats, vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l’or, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte.Des d’abans de crear el món, Déu ja l’havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat a favor vostre: per ell, vosaltres creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts. Per això teniu posades en Déu la fe i l’esperança.

L’EVANGELI

Lectura de l’evangeli de Sant Lluc, 24, 13-35

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem. I conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.Jesús els preguntà: —De què parleu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: —Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que ha passat aquests dies?Els preguntà: —Què ha passat?Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble; els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria ell qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre i no hi han trobat el seu cos, i n’han tornat dient que havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes. No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es referien a ell.Mentrestant s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells.Quan s’hagué posat a taula prengué el pa. Dient la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: —No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?Llavors mateix es va aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Dotze i els que eren amb ells, que els van dir: —Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.També els contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Vivim en el camí Caminem, tal com els personatges del relat caminen, vers la fe en la resurrec-ció i en la comunitat eclesial. El camí fí-sic que sempre s’acompanya del camí espiritual. Les paraules de Jesús en el camí d’Emmaús són autèntica pedago-gia que vessa llum abundosa a l’experi-ència incomprensible de l’aparent fracàs del Messies. Així, la Sagrada Escriptura se’ns mostra nítida en boca de Jesús, amb el benentès que acull l’experiència present des dels textos més reculats: totes les paraules remeten al qui és la Paraula! I com a colofó del camí, l’Eu-caristia, que és manifestació de la cele-bració d’un fet importantíssim: no sols de la mort del Senyor, sinó del fet que ha estat vençuda en la Pasqua del Crist.

Joaquim Malé i Ribera

Edita: Delegació de Mitjans de Comunicació Social del BISBAT DE GIRONA Adreça: Plaça del Vi, 2-17004 Girona - Tel.: 972 41 28 84 - www.bisbatgirona.cat comunicacio@bisbatgirona.cat.Impressió: www.palahí.cat - DL Gi 117-1958.

facebook.com/bisbatdegirona@bisbatgironaBisbat de Girona

L’actual bisbe auxiliar de la Diòcesi de Ter-rassa, Mons. Salvador Cristau, ens explica la seva vivència com a prevere en el decurs del Concili Provincial

Tarraconense, ara fa vint-i-cinc anys. Com recorda la seva participació al Concili Provincial Tarraconense? La recordo com un temps de treball molt intens. Al principi, amb la il·lusió i també la incògnita d’una experièn-cia eclesial nova, desconeguda per a tots. Després va venir l’exposició dels temes, les propostes que s’ana-ven presentant, les llums i les om-bres. De vegades, el sistema d’apro-var les propostes per votació va distorsionar una mica aspectes que potser havien de ser fonamentals, com per exemple el de la comunió. Què va representar per a l’Esglé-sia aquesta iniciativa? Va ser una iniciativa de consens per part de les diòcesis amb seu a Catalunya. Posà damunt la taula els problemes i els reptes d’aquell moment, les inquietuds... la reali-tat, en definitiva. Amb tot, però, la constatació de la diversitat d’opini-ons, de sensibilitats i d’inquietuds va col·lapsar i absorbir excessivament l’atenció d’alguns participants, i cer-tament dels mitjans de comunicació d’aquell moment. Quins aprenentatges es poden ex-treure d’una experiència sinodal com aquella? L’experiència sinodal en si mateixa ha de servir-nos d’aprenentatge per al moment que vivim actualment, que ja no és el mateix, i sobretot per al futur. També va ser una prova del que suposa treballar per la comunió amb tantes maneres diferents de veure la realitat. Potser ens va faltar començar per un aspecte important i que sempre hauria de ser previ, com és prioritzar la necessitat de la con-versió personal i comunitària.

ENTREVISTA

25 anys del Concili Provincial Tarraconense

#Caritasx3, la nova campanya de Càritas Catalunya

Nota de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Girona

Sota el lema «La necessitat s’ha triplicat. Tripliquem les donacions. #Càritasx3», les deu Càritas amb seu a Catalunya van iniciar, el divendres 17 d’abril, una nova campanya comunicativa, per poder donar resposta a les peticions socials que Cà-ritas ha anat rebent d’ençà que va decretar-se l’estat d’alarma.Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, explica que les demandes d’ajuda que setmanalment rep l’entitat arreu de Catalunya s’han multiplicat per tres. Cà-ritas estima que, lluny d’aturar-se, aquesta demanda s’anirà incrementant a me-sura que s’allargui l’estat d’alarma. «Des de Càritas, volem estar al costat de les persones més vulnerables, que moltes vegades són descartades del sistema, i que malauradament resten invisibles», afirma el president de Càritas Catalunya. En aquest sentit, Roig recorda que durant el 2018 Càritas va atendre més de 200.000 persones a Catalunya, i que, amb la situació actual, s’estima que la xifra augmen-ti exponencialment durant el 2020.Per aquest motiu, i davant l’emergència social, Càritas ha iniciat aquesta nova cam-panya, que ha comptat amb el suport del creatiu publicitari i actor Víctor Solé, pro-tagonista de l’anterior campanya de Càritas «Encara que no hi creguis, tots tenim un àngel», on interpretava precisament «l’àngel» de Càritas. La campanya, que ja té en funcionament el web i l’espot, s’allargarà durant les setmanes vinents, i comptarà amb la difusió per televisions, diaris i ràdios d’arreu de Catalunya.La campanya no només vol ser una crida a la solidaritat de la ciutadania de Cata-lunya, sinó que també vol ser un homenatge i agraïment als més de 3.000 pro-fessionals i voluntaris que continuen treballant diàriament per acollir i acompa-nyar les persones que ho estan passant més malament durant aquesta crisi. «L’àngel no és Càritas, sinó que simbolitza totes i cadascuna de les persones que

ens ajuden a fer que la nostra entitat no s’aturi. No només re-presenta els professionals i vo-luntaris, sinó que també sim-bolitza el suport que rebem per part de tots els socis, donants, entitats, empreses, mossens i parròquies que de manera de-sinteressada ens estan donant un cop de mà», han afirmat des de Càritas.

Davant la greu situació que estem vivint a causa de la pandèmia i de conformitat amb les mesures preses pels governs espanyol i francès, i també pel Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, la Junta de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Girona ha decidit cancel·lar la Peregrinació Diocesana a Lourdes, que es preveia fer del 23 al 27 de juny de 2020. Tots som conscients dels perills que podria comportar realitzar el pelegrinatge en la situació actual per a les persones que viatgen a Lour-des amb l’Hospitalitat, especialment els malalts, però també per a les persones que els serveixen, com el personal mèdic, els hospitalaris, els joves, els mossens, les religioses i tots els pelegrins. En aquests moments de dificultat us demanem una pregària per totes aquelles persones que estan patint, en especial els afectats pel virus i les seves famílies, i també per la nostra Hospitalitat i tots els qui la formem, perquè puguem retrobar-nos ben aviat. Una forta abraçada a tots.

Anna Coll i PujolPresidenta de l’Hospitalitat

SANTORAL I LECTURES

APUNTS

Diumenge tercer de Pasqua, 26 d’abril. St. Isidor (+ 636), bisbe de Sevilla i Doctor de l’Església. Mare de Déu del Bon Consell. St. Clet (o Ani-cet). Lectures: Ac 2, 14, 22-33 / Sl 15 / 1Pe 1, 17-21 / Lc 24, 13-35.

Dilluns, 27. Mare de Déu de Mont-serrat, Patrona Principal de Catalunya. Sta. Zita (s. XIII), patrona de les treba-lladores domèstiques. Bts. Domènec i Gregori, màrtirs a Barbastre. Lectures: Ac 1, 12-14 / Ef 1, 3-6.11-12 / Sl 86 / Lc 1, 39-56.

Dimarts, 28. St. Pere Chanel (+ 1841), missioner màrtir a Oceania. St. Lluís M. Grignion de Monfort. Sta. Valèria, mare de família. Lectures: Ac 7, 51 – 8, 1a / Sl 30 / Jo 6, 30-35.

Dimecres, 29. Sta. Caterina de Siena (+ 1380), terciària dominica, verge i Doctora de l’Església, Patrona d’Eu-ropa. St. Robert, prevere cistercenc. Lectures: 1Jo 1, 5 – 2,2 / Sl 33 / Mt 11, 25-30.

Dijous, 30. St. Pius V (+ 1572), Papa. St. Josep Benet Cottolengo, fundador dels albergs que porten el seu nom. Lectures: Ac 8, 26-40 / Sl 65 / Jo 6, 44-51.

Divendres, 1 de maig. St. Jeremies, profeta (s. VII-VI aC). St. Segimon, màrtir. St. Aniol, sotsdiaca. Lectures: Ac 9, 1-20 / Sl 116 / Jo 6, 52-59.

Dissabte, 2. St. Anastasi (+ 373), bis-be d’Alexandria i Doctor de l’Església. Mare de Déu d’Araceli. Lectures: Ac 9, 31-42 / Sl 115 / Jo 6, 60-69.

Litúrgia de les Hores: Setmana III.

Posposades la Jornada Mundial de la Joventut i la Trobada Mundial de les Famílies

La Santa Seu ha decidit posposar la Jornada Mun-dial de la Joventut, que s’havia de celebrar a Lisboa l’estiu de 2022, per a les

mateixes dates de 2023. La Trobada Mundial de les Famílies, que havia de tenir lloc al juny de 2021 a Roma, es trasllada al juny de 2022. Segons ha explicat el director de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, Matteo Bruni, el Sant Pare ha pres aquesta decisió jun-tament amb el Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida degut a la situació actual de pandèmia i les seves conseqüències sobre els joves i les famílies. Ambdós esdeveniments eclesials se celebren cada tres anys. La darrera Jornada Mundial de la Joventut va ser a Panamà el gener de 2019, i la Trobada Mundial de les Famílies es va fer a Dublín l’estiu de 2018.

L’Església en temps de Covid-19, al nou número de la revista diocesana «El Senyal»

Com afronta l’Església la crisi sanitària pel Covid-19 i la situació de confinament? Aquest és el tema central del nou núme-ro de la revista diocesana del Bisbat de Girona, El Senyal, corresponent als mesos d’abril i maig. D’altra banda, es compta amb diversos articles d’opinió, entre els quals el de l’historiador banyolí Miquel Rus-tullet i el de la directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cul-

tura, Míriam Díez. La revista tanca amb una entrevista al monjo de Montserrat P. Bernat Juliol, que enguany havia estat escollit com a pregoner de la Setmana Santa de Girona. Excepcional-ment, aquest número s’ha enviat digitalment. Els subscriptors en rebran l’edició impresa quan sigui possible distribuir-la.

Pregària de comunió espiritual del papa Francesc«Jesús meu, crec que esteu realment present en el Santíssim

Sagrament de l’altar. Us estimo per damunt de totes les coses i us desitjo en la meva ànima.

Ja que no puc rebre-us ara sacramentalment, veniu almenys espiritualment al meu cor.

Com a ja vingut, us abraço i m’uneixo a Vós. No permeteu que em separi mai de Vós».