El Sant Sepulcre - WordPress.com · Sepultura de Mercedes Casas de Vilanova (1903), Obra de...

"El Sant Sepulcre"

de Josep Llimona al Cementiri de

Sóller

Dossier Comissió Josep LLimona- Sóller Juny 2014

1

ÍNDEX Identificació del bé…………………………………………………………………… 1 Dades administratives ………………………………………………………………. 4 Dades històriques i artístiques ……………………………………………………… 7

Josep llimona ve a treballar a Mallorca de la ma de Antoni Gaudí………………………... 7 Els monuments funeraris i el tema del sant enterrament de Josep Llimona ……………. 10

Entorn del bé d'interès cultural………………………………………………………. 14 Actual règim de protecció: la propietat municipal i la catalogació municipal……. 21 Situació actual ………………………………………………………………………… 24 Fets i dades cronològiques……………………………………………………………………………….. 24 Possible atemptat contra la integritat de la obra i els drets d’autor ………………………………… 28 Possible restauració/exportació il·legal. ……………………………………………………………….. 29 Anexos………………………………………………………………………………….. 30

● ANEX I MORELL GONZÁLEZ, J.A (2013). El cementeri vell de Sóller i la seva capella.

VII Jornades d’estudis locals.Ajuntament de Sóller. Pg. 441 i 442

● ANEX II Imatges de :Situació del monument a sobre de la fossa comú.

● ANEX III Carta de LLuis Castaldo al Batle de Sóller entrada al Registre General de

L’Ajuntament reclamant el retorn de la escultura.

● ANEX IV Carta de LLuis Castaldo adressada al Sr Guillem Daviu enviada a la Secció de

patrimoni Històric de Consell de Mallorca i publicada al Setmanari Sóller, reclamant el

retorn de l’escultura.

● ANEX V Notes de l’Ajuntament exigint el compliment de la normativa municipal

repartides pel cementiri.

● ANEX VII Escriptura de tomba en el Cementiri vell de Sóller i condicions amb data de

1929.

● ANEX VIII Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Sóller.

● ANEX IX Informe de restauració de l’escultura de Josep LLimona Cementiri de Areny de

Mar.

2

IDENTIFICACIÓ DEL BÉ

Monument funerari situat vora la tomba 249 realitzat per l’escultor Josep Llimona Bruguera amb el títol de “El Sant sepulcre” instal·lada al cementiri de Sóller l’any 1921. Està format per: Una “base” que representa “El Sant sepulcre” realitzat amb pedra de la muntanya de Montjuïc, i a sobre, realitzats amb marbre de Carrara, les figures de Jesús jacent envoltat per Sant Joan i la Mare de Deu drets, i Maria Magdalena agenollada als peus.

©Fotografía Paul Nine-0, Filkr

©Fotografía Bulletí dels Museu de Barcelona

3

Plànol de tombes del Cementiri Vell de Son Sang

4

DADES ADMINISTRATIVES

Situada al Cementiri de Son Sang de Sóller, al Camí de Sa Coma. Propietari: Ajuntament de Sóller Data de Construcció del cementiri: 1814-1820. S’han fet successives ampliacions La Referència al Catàleg de Patrimoni del PGOU del 98 és doble. Per una banda el núm. A-3 pel cementeri i el núm. VC-33 pels jardins. En ambdós casos els elements protegits són les escultures, especificant la d'e Josep Llimona.

molt

5

Els “propietaris” originals foren la família Morell Estartus Catalina Estartus, vídua de Morell encarregà el monument per la tomba del seu espòs Josep Morell Coll de can Bac. “Als expedients d’obres de l’Ajuntament hem trobat (signatura 4485) dues sol·licituts per instal·lar la escultura de LLimona i ocupar l’espai de la fossa comú. El primer duu la data de 3 de febrer de 1919. A n’aquest document Damià Mayol Alcover en nom de Catalina Estartús de can Bac, demana poder ocupar ochenta centímetros de terreno inmediatoa dicha sepulturadestinado a fosa común. Una altra sol·licitud amb data de 28 d’agost de 1921 demana para la instalación del panteón de refernecia 90X225 centímetros del terreno inmediato a dicha sepultura destinado a fosa común. Amb data del 12 de setembre de 1921 la Comissió d’Obres i Cementeris informa favorablement amb els seguents termes. teneindo en cuenta que con el nuevo ensanche dels Cementerio Católico se dispone de terreno para las necesidades de enterramiento de la fosa común y que en otras ocasiones ya se ha accedido a semejante demanda y considerando que por ello no ha de sufrir perjuicio el interés general del cementerio, antes bien ganará este en ornato, han acordado informar a Vuestra Magnificiencia que puede concederse el permiso pedido en la misma forma solicitada en la precedente instancia, salvo el

6

derecho de propiedad y sin perjuicio de tercero… El secretari de l’Ajuntament Guillem marqués Coll signà l’autorització amb data 21 de setembre de 1921.” (Morell J, 2013) Segons hem pogut saber la família Morell Estartus la varen vendre a José Llinás Morell (1991), residents a Puerto Rico, que a l’hora José Llinás a Antonio José Rullán Colom - el 1997 la va vendre a Antonio José Rullan Colom que morí segons consta a la seva làpida el 13-12-2011 Antonio Jóse Rullán Colom hauria fet testament a favor dels seus fills - Antonia, Marcelino, Margarita, Luís, Rosa, Antonio i Manuel Rullán Colom – el 2009

7

DADES HISTÒRIQUES I ARTÍSTIQUES

El Modernisme apareix com a rèplica al nostre país del moviment anglès Arts&crafts. A mitjan segle XIX hi havia una profund malestar entre els intel•lectuals i artistes anglesos pera les conseqüències de la industrialització sobre la qualitat de vida (ritmes de treball inhumans) i la qualitat estètica dels objectes d’ús quotidià. A partir dels plantejaments filosòfics de l’escriptor anglès John Ruskin, i les idees estètiques de William Morris, s’inicià el moviment Arts&Crafts en tractar de recuperar els mètodes de treball artesanals en els seus dissenys, valorant la creativitat i l’art en front a la producció en sèrie. El que proposaven era democratitzar la bellesa o socialitzar l’art, en el sentit que fins i tot els objectes quotidians tinguessin valor estètic i fossin accessibles a tota la població, encara que sense utilitzar les noves tècniques de producció massiva que impedien el desenvolupament del bon fer artesanal. JOSEP LLIMONA I BRUGUERA (Barcelona, 1864-1934)

“Considerat l’escultor per antonomàsia del Modernisme, el cert és que Josep Llimona va saber resumir perfèctament en el seu estil tota l’evolució d’aquest moviment, des dels seus orígens sota la influència del Realisme fins a l’anunci de les noves tendències noucentistes, essent abans que res un dels seus definidors fonamentals i un dels escultors més importants de l’art català. Format a Llotja i als tallers de Rossend Nobas i dels germans Vallmitjana, guanyà la pensió Fortuny el 1879 amb la seva obra El fill pròdig, encara resolta sota coordenades realistes. De resultes d’això obtingué una borsa de viatge que el portà a Roma. Juntament amb el seu germà Joan, que era pintor, fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), entitat a la qual van pertànyer la major part d’escultors catalans modernistes. La religiositat d’aquesta entitat impregnà el gruix de la seva obra. Influenciat per Constantin Meunier i Auguste Rodin, superà ràpidament les fórmules vuitcentistes, i arribà al Simbolisme amb la seva innovadora producció funerària i amb escultures com Modèstia o Desconsol. Una altra creació cabdal dins de la seva carrera fou El Monument al Doctor Robert, l’obra mestra de l’escultura monumental modernista. Durant els seus darrers anys, i sense trair l’esperit que sempre l’animà, el seu estil anà trobant una síntesi emotiva a través d’una depuració de formes i anècdotes.”( MEAM, 2013)

8

Josep Llimona, juntament amb el seu germà Joan i Gaudí, foren un dels membres fundadors del Cercle Artístic de Sant LLuc impulsat pel Bisbe Torres i Bàges. Inicialment, el Cercle es caracteritzava per la seva moral rígidament catòlica, el culte a les virtuts familiars i pel desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals (Arts & Crafts ), en contra-posició al Circulo Artístico que tenia una moral més “relaxada”. “El Novembre de 1899 el bisbe de Mallorca Pere Campins visità Barcelona per consultar l’opinió de Gaudí sobre les obres de restauració de la Catedral mallorquina. Campins quedà tan sorprès de la claretat de idees de Gaudí que en 1901 li proposà fer-se càrrec de la restauració”. (http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/mallorca.asp#sthash.mW2A3AnW.dpuf) Josep LLimona ve a treballar a Mallorca de la ma de Antoni Gaudí.

Els dos havien participat en la construcció del camí del Rosari Monumental de Montserrat, juntament amb altres artistes del modernisme català com Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. El bisbe Campins (1908), que havia encomanat a Gaudí la reforma d ela catedral de Palma també volgué que al monestir de LLuc, al primer Santuari marià de les Illes Balears, també es representessin els Misteris del Rosari “a fi que els pelegrins que pujassin la costa i alenassin l’aire pur de láltura, sájudassen de léspectacle de la naturalesa per meditar i orar amb fervor” en el pujol anomenat de Sa trobada (on segons la tradició es trobà la imatge de la Mare de deu de LLuc). Antoni gaudí passà el projecte al seu deixeble Joan Rubió qui assessorat per Antoni Gaudí, i amb els arquitectes G. Reinés, i el mateix Gaudí dissenyaren els monuments i J. Llimona n’esculpí els medallons. Els cinc monuments, foren acabats l’any 1913 , “esculpits a cops déscàrpora i en bronze treballat a martellades, presenten una forma geomètrica diferent plena de simbolisme. Davall cada un dels quinze bronzes, bellament gravats en pedra, hi trobareu els himnes de la litúrgia llatina de la Mare de Déu del Roser, que fóren lliurement traduïts per Mn. Llorenç Riber i musicats pel mestre Domingo Mas i Sarracant.” “A la primeria del segle passat, el consistori de Sóller va promoure la reforma de la plaça de la Constitució d’aquesta localitat. Es tractava d’ampliar-la i remodelar-la, cobrint el torrent que hi transcorria, per tal de construir-hi la nova Casa Consistorial. Alhora, i coincidint amb les obres que s’estaven portant a terme al temple parroquial, s’iniciaren actuacions que afectaven els carrers

9

circumdants. Joan Rubió i Bellver, Francesc Roca i Simó i Guillem Reynés i Font van participar en moments diferents en la consecució de les obres d’aquest pla urbanístic. Per la seva part, Josep Llimona (1909) rebé l’encàrrec de realitzar dues talles de fusta policromada per a dues capelles de la parròquia de Sant Bartomeu de Sóller: Una Figura de Sant Marçal i un gran Cor de Jesús per la part central del retaule de la capella del Cor de Jesús, La escultura és anterior a la realització del retaule i de l’altar de la capella que va ser projectat per Joan Rubió i realitzar per la Casa Torra i Massó de Barcelona.” (Morell Gónzalez, 2007). Probablement en aquell moment també li encomanen el medalló de la làpida homenatge a Eusebi Estada. Estació del Tren de Sóller (LLimona 1913) A la mort de l’industrial solleric Josep Morell, promotor amb altres de la construcció del tren de Sóller, la seva família encarregà un monument per la tomba a l'escultor Josep Llimona.

10

Els monuments funeraris i el tema del Sant Enterrament de Josep LLimona Josep LLimona realitzà al llarg de la seva vida bastants monuments funeraris i versions del Sant Enterrament.

Sepulcre Masseguer-Campins (1913)

Cementiri de la Sirena, Arenys de Mar. Consta de un cenotafi de marbre amb una dona asseguda a l’extrem, meditant amb expressió serena

Sepulcre Mundet, (recentment restaurat)

Cementiri de la Sirena, Arenys de Mar . Està coronat per un cenotafi amb una escultura. Es tracta d’una dona asseguda amb el cap recolzat sobre una mà i amb expressió trista.(adjuntam informe de restauració, i informe de l’Ajuntament d’Arenys a l’anex IX)

11

Sepultura de Mercedes Casas de Vilanova (1903),

Obra de l’escultor Josep Llimona i Bruguera i del mestre d’obres Isidre Reventós i Amiguet. Es troba al Cementiri de Montjuc. En aquesta sepultura Llimona fa un joc oposant joventut-vellesa; calma i resignació-desconhort.

El Desconsol (1906).

Pareix ésser que Llimona va emprar la mateixa model, la jove Mercedes Casas de Vilanova, aquest cop nua, per realitzar- la. Llimona, amb aquesta escultura es salta la prohibició inicial del Cercle, del que fou fundador, de representar el nu femení.

12

Conjunt de la cripta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, 1916.

La composició és molt similar a la del conjunt del Cementiri de Sóller. Presenta les figures de Jesús amortallat; Maria, sostinguda per sant Joan; Josep d’Arimatea cobrint el cos del Mestre; Maria Salomé dreta a primer terme; Maria de Magdalena, als peus de Jesús; i Nicodemus, dret, amb la gerra de les aromes. Se considera una de les obres cabdals de l’autor, considerat el principal escultor del modernisme català. Presenta un total de set figures: Jesús amortallat; Maria, sostinguda per sant Joan; Josep d’Arimatea cobrint el cos del Mestre; Maria Salomé dreta a primer terme; Maria de Magdala, als peus de Jesús; i Nicodemus, dret, amb la gerra de les aromes. El doctor Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, el va encarregar a l’escultor per aquesta cripta, juntament amb la imatge i altar de sant Fèlix màrtir, on es conserven les relíquies del Sant. Les dues creacions escultòriques daten del 1916 i varen ésser realitzades amb marbre de Carrara.

Sant Sepulcre (1919). Tomba de la Familia Morell.

Situada al Cementiri de Sóller, Mallorca. Apareixen els personatges de María Magdalena, Maria i Sant Joan amb Jesús jacent. Com en el conjunt de Vilafranca del Penedés, els personatges de Maria i Maria

13

Magdalena, recorden els de la Sepultura de Mercedes Casas de Vilanova del Cementiri de Montjuïc, El tema però és el del enterrament de Jesús, i el situa vora el Sant Sepulcre, (molt adequat per anar a un cementiri). Això és, la família enterrada allà reposaria en el sepulcre de Jesús...

Panteó de la Familia Sanllehy. Catedral de Barcelona. (1920).

Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona, 1847 — 1911), havia estat alcalde de Barcelona Situat en una de les capelles del claustre de la Catedral de Barcelona. Presenta els mateixos personatges i models, en diferent postura respecte al conjunt del cementiri solleric. Hem de senyalar que tots els monuments consultats realitzats per LLimona estan declarats BIC. L’escultura de LLimona situa a Sóller en el mapa de l’escultura d’ inici del segle XX. Poden veure un llistat complet de l’obre de l’artista a la web http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=10103

14

ENTORN DEL BÉ D'INTERÈS CULTURAL

L’àmbit natural del monument funerari, lògicament, és el Cementiri de Son Sang de Sóller. La situació i descripció del Cementiri es troba al Catàleg de Patrimoni de Sóller consultable on line des de la web de l’Ajuntament. Per això és suficient facilitar en aquests moments aquesta adreça internet: www.ajsoller.net i destacar els trets més essencials: Altres elements individualitzats del Cementiri són:

Els magnifics xiprers

L’Entrada al cementiri de Sóller a la nit, apareix a una pintura a l'oli realitzada pel pintor barceloní Santiago Rusiñol, l'any 1986. Actualment s'exposa al Museu d’Art de Girona. La coincidencia de la ampliació del Cementiri de Son Sang amb un moment de especial prosperitat industrial i cultural a la Vall, propiciaren la seva singularitat respecte a altres cementiris de les Illes i fins i tot del l’Estat. Comparat sovint al cementiri de Pierre Lachaise de París, probablement admirat pel Sollerics emigrants a França, es dissenyà com un jardí, a un lloc privilegiat des d’on es divisa tota la vall, el mar i l’horitzó. “L’estètica modernista del cementiri reflecteix encara més aquesta idea d’art total a la qual els artistes modernistes aspiraven. Els mateixos que es feien construir la seva residència en aquest estil, també el

15

seguien per dissenyar la seva llar després de la mort. Les tombes, en la seva major o menor opulència, reflecteixen l’estatus social aconseguit en vida del difunt. En el cementiri de Sóller, les inscripcions de les sepultures en català, castellà i francès són el testimoniatge del moviment migratori que va viure Sóller des de finals del segle XIX, a més de demostrar com els sollerics aspiraven a retornar a la seva terra natal per al seu seva repòs etern.”. (http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/el-cementerio-de-soller-son-sang/)

Les famílies benestants hi col·locaven esteles i monuments funeraris per recordar els seus éssers desapareguts seguint l’estètica modernista, amb escultures i esmerats treball de pedra, i ferros forjats amb motius florals, entre els que es repeteix sovint el cascall o adormidera. Alguns d’aquests treballs de forja han esta realitzats amb tota probabilitat pel mateix ferrer que realitzà els forjats del Banc de Sóller, Carrascosa.

Angels de Pedro Ricart de Barcelona , Anselmi Lavarello &Torsello de Genova Italia Aelari

16

Antonio Arcas Anònim

També destaca per la seva gran bellesa el conjunt escultòric del panteó propietat de la família Darder Ferrer. D’autoria desconeguda, representa a un tipus de figura característica de l’escultura funerària de l’època: les ploradores. Es tracta d’una figura femenina que apareix agenollada sobre un gran monòlit decorat amb relleus amb formes florals. Coronant el monòlit apareix un majestuós àngel assegut. Altres escultures del cementeri foren realitzades per escultors mallorquins com Tomàs Vila, Miquel Arcas o el solleric Cristòfol Quintana. Destaca, en molts dels hipogeus, la presència d’un àngel femení portant a les seves mans un medalló amb decoració floral. El repertori simbòlic del modernisme utilitzà molt els elements florals. En l’art funerari apareixen majoritària-ment les roses que per la forma circular, simbolitzen les etapes del procés vital: de la bellesa de la joventut a la decrepitud de la mort.

Autor desconegut Tomas Vila Autor desconegut

17

“Fruit de l’ampliació de 1894, dissenyat el 1900 per l’arquitecte Joan Guasp, és una obertura d’arc de mig punt, sobre el qual apareix un fris amb la inscripció “Requiescant in pace”, culminat també amb una creu, flanquejada a banda i banda, sobre els brancals de la porta, per dues escultures en forma de taüt amb estovalles funeràries sobre ells i una barrera de ferro, obra de Nicolau Huguet;la tercera porta, el portal de dalt, en forma d’arc de ferradura amb les lletres alfa i omega (en relació al principi i la fi de la vida, naixement i mort) i un sol a la clau. L’arc està rematat per un àngel trompeter apocalíptic i per dues copes quadrades cobertes per un vel funerari.” (http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/el-cementerio-de-soller-son-sang/)

“L’estela més antiga que es conserva al cementeri és de 1839. A les làpides repartides pel recinte es troben moltes inscripcions en català, castellà i francès, que testimonien els nombrosos lligams que uneixen la ciutat de Sóller amb la Península, França, Bèlgica i Amèrica Llatina.” ( Catàleg de patrimoni Ajuntament de Sóller)

19

Cal destacar també la composició tipogràfica d’algunes esteles i el valor documental de les fotografies dels difunts enterrats a les tombes. Entre les figures il·lustres enterrades al cementiri destaca el Prèmi Nobel de medicina, Jean Dousset (a pocs metres del monument que ens ocupa), el geòleg Guillem Colom Casesnoves i el seu cosí Guillem Colom (poeta). Manca un pla municipal de conservació de monuments i esteles funeraries. Ena aquest sentit val la pena mencionar les accions duites a terme pels cementiris catalans d’ Arenys de Mar i Montjuïc. Per la seva bellesa, el conjunt mereix estar inclòs a la Ruta Europea de Cementiris Significatius (ASCE). De fet, bona part de la publicitat turística de Sóller, menciona el Cementiri com a lloc especial per visitar. Webs que parlen del cementiri solleric

http://www.hotelesport.com/soller/silencio-arte-y-pasado-el-cementerio-de-soller http://mallorcatreasure.blogspot.com.es/ http://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/el-cementerio-de-soller-son-sang/ http://www.chefsins.com/el-modernismo-en-soller/ http://www.visitsoller.com/es/index.php/soller/visitas_soller http://a-soller.tiscalibiz.com/turisme/c_llocs.html http://www.chefsins.com/el-modernismo-en-soller/ http://histories.serradetramuntana.net/es/indianos_su_legado_a_la_serra_de_tramuntana/ http://www.tripadvisor.co.uk/Travel-g319794-c120853/Soller:Majorca:Soller.Cemetery.html http://www.firstmallorca.com/en/soller_cemetery http://www.walkingmallorca.co.uk/ruta_15.html http://lafabricasoller.wordpress.com/2013/07/12/la-fabrica-an-old-textile-factory-in-the-heart-of-soller/ http://www.seemallorca.com/mallorca/soller.html http://www.ajsoller.net/turisme/turismeinfo.en.html?cIte=21497 http://www.hotelmarinasoller.com/pdf/soller_amid_the_orange_trees_EnDe.pdf

21

SITUACIÓ ACTUAL

Fets i dades cronològiques 1919 Es sol·licita permís per instal·lar la escultura de LLimona a la fossa comú del cementiri de Sóller, a la vora de la tomba 249 situada a uns dels passadissos del cementiri 1921 Se instal·la la escultura 1991- la família Morell posen la tomba en venta i la compra el Sr José Llinás Morell, solleric afincat a Puerto Rico. 1997 Francisco José Rullan, compra la tomba al sr José Llinás Morell. 2009 Antonio Jóse Rullán Colom fa testament a favor de Antonia, Marcelino, Margarita, Luís, Rosa, Antonio i Manuel Rullán Colom. 2011 Francisco José Rullan, mor a Malorca i és enterrat a la tomba 249. ?/02?/2013? Desapareix la part escultòrica del monument. Part del “El sant sepulcre”, peça icònica del cementeri solleric, va ser retirada d'una manera irregular sense el corresponent permís d'una comissió de patrimoni. Simplement, es notificà a l'Ajuntament la retirada "de la sepultura número 249", sense que cap tècnic del Consistori no s'adonàs que la sepultura esmentada era on s'ubicava l'obra d'art. 19/04/2013- Albaïna Reclama el retorn de la escultura en un escrit als diaris. “La Pietat de Josep Llimona: Patrimoni de Sóller en perill” “El concejal de Obras y Urbanismo, Gabriel Darder dió ayer por resuelto el «misterio» y quitó importancia a la retirada del monumento por parte de un constructor local sin el debido control de Patrimonio.” “En este caso sólo había una instancia, entrada en el registro hace ya cinco meses «notificando» la retirada de la escultura pero ningún acto administrativo posterior. Darder admite que puede haber habido un cierto «descuido» municipal pero lo atribuyó a un error y descartó que hubiera ningún tipo de mala fe o intención de burlar el control sobre esta obra de arte.”

22

15/03/2013- ARCA presenta una denúncia davant el Consell de Mallorca per la retirada de l’Escultura de Josep Llimona del Cementiri de Sóller 29/06/2013 LLuis Castaldo envia una carta a Guillem Daviu (cap de secció de Patrimoni del Consell, [email protected]) manifestant la seva sorpresa de que algú es pugui endur un bé catalogat de L’ajuntament de Sóller, sense un informe tècnic del Consell realitzat per professionals qualificats….i esperant una justificació. La carta es va publicar al setmanari Sóller. ( veure Anex I). 24/01/2014 Davant les protestes de la gent, i la firma d’un document signat 25 dels intel·lectuals pregoners de les festes de Sóller (tot menys el propi LLuis Rullan pregoner 2002), Gabriel Darder, regidor d'Urbanisme del Consistori solleric assegurà que s'havia posat en contacte amb la família propietària de l'obra, que va confirmar que es troba en la seva darrera fase de restauració.El conjunt escultòric conegut com La Pietat, obra de l'escultor modernista català Josep Llimona, tornarà a lluir al cementeri de Sóller "d'aquí a un mes o un mes i mig" 4/02/2014 El Batle alcalde del Ayuntamiento, Carles Simarro (Partido Popular), que anuncià al final del pleno ordinari que «en uns dos mesos finalizaría la restauració de la talla i es retornaria al seu emplaçament original. 05/02/2014 El Col·lectiu Albaïna localitza a un Taller de Pollença de (Calizas Bibiloni, Ctra. al Port, km.54 Polígon Ind. Pollença, 07460 Pollença Illes Balears) l’escultura de LLimona que va desapareixer fa un any i desvetlla que al contrari del que s’havia dit s’estava fent una còpia en talla original, que probablement es posaria al cementiri. http://www.elmundo.es/baleares/2014/02/06/52f3645422601dc92a8b456d.html

07/02/2014 (Última Hora) “El Ajuntament de Sóller pedirá explicaciones al propietario de la escultura protegida de Josep Llimona del cementerio de Sóller sobre la realización de una copia de la obra en un taller de Pollença, ya que el Ajuntament solamente tenía constancia de que iba a ser «restaurada». Así lo afirmó ayer el alcalde, Carlos Simarro (PP), después de conocer por la prensa que la obra de arte se estaba «duplicando» sin su conocimiento en un almacén de la Isla, hecho denunciado por el colectivo Albaïna. Simarro cree que «nuestros informes apuntan a que, independientemente de su propiedad, la escultura se debe mantener como elemento patrimonial de Sóller, en el cementerio, y por supuesto debe ser la original, no la copia». Aún así, pidió «prudencia» ya que «no sabemos si la copia se hace para conservarla y devolver el original tal y como se habían comprometido». La premsa diu que “Simarro ha ordenado a los servicios técnicos que se abra un expediente y admite que en su momento el Ajuntament «no valoró de forma adecuada» este traslado.”

23

El alcalde señalaba ayer que «Albaïna debería denunciar los hechos ante la justicia si considera que se ha producido alguna irregularidad» y explicaba que durante el último año el Ayuntamiento había mantenido diferentes contactos con la propiedad de la escultura y que no había visto necesario «enviar a la Policía Local a comprobar si realmente la talla se está restaurando», pese a que se muestra dispuesto a realizar «todos los pasos que sean necesarios para proteger nuestro patrimonio». -falta data El Batle de Sóller comença a insinuar que es pot posar una copia per protegir l’original. 08/03/2014 Setmanari Sóller va publicar que en Simarro s'havia reunit el dia 5 amb un representant de la propietat i es va parlar de posar la còpia al Cementeri. 20/03/2014 Un representant de la familia que te la tomba dona entrada a un document al registre general de l’Ajuntament de Sóller referent al monument. 10/04/14 LLuís Castaldo dona entrada al Registre General de L’Ajuntament a una Carta al Batle de Sóller reclamant el retorn de la escultura.(Anex) 04/05/2014 l'Ajuntament obrir un expedient administratiu sobre aquest tema per primera vegada. 04/06/2014 Es constitueix la Comissió Josep Llimona -Sóller, per al retorn de la part que falta del conjunt escultòric “El Sant Sepulcre”. Preocupats per forma inresponsable de dur el tema per part de l'Ajuntament i davant la possibilitat de que s'enduguin la escultura de Mallorca i no hi torni.

24

Possible atemptat contra la integritat de la obra i els drets d’autor

De entre els drets morals que manté sempre l’autor n’hi ha dos d’especialment importants: el dret de paternitat y el dret a la integritat, ambdós inclosos en el Conveni de Berna (OMPI, 1971) i la legislació espanyola en matèria de drets d’autor. Aquests son drets inalienables, no es poden transmetre per actes “inter-vivos”, i in-renunciables, a més son perpetus, es a dir perduren més enllà de la mort de l’autor. L’Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals y les institucions públiques de caràcter cultural poden exigir el respecte a la integritat de l’obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra aquesta. En aquest sentit entenem que es poden haver comes varies faltes molt greus

1- Al separar el conjunt escultòric del Sant Sepulcre pròpiament pensam que s’està atemptant contra la integritat de l’obra. A la fotografía del BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA Nº 25A, a la pag 131 es veu clarament que el conjunt va ésser dissenyant per LLimona per anar conjuntament. MORELL GONZÁLEZ ,J .A. (2013). El cementeri vell de Sóller i la seva capella. VIII Jornades d’estudis locals de Sóller i Fornalutx. “El basament és de la muntanya de Montjuïc,treballat també per LLimona i que contitueix el sepulcre propiament dit” 2- S’ha realitzant una còpia sense permís de l’autor.

● Inicialment d’amagat: recordem les manifestacions del Batle de Sóller, afirmant que se

l’havien emportat per a restaurar i que tornaria ésser al lloc en un mes.

● Després, quan es va descobrir que s’estava fent una còpia Algú ha arribat a plantejat que es podia posar la còpia de la part escultòrica al cementiri, entenem que sobre la part del Sant Sepulcre que no han duit a “restaurar”. Si fos així, lluny de restaurar-la estarien atemptant i desvirtuant l’obra per complet, al deixar cada una de les parts del monument a llocs diferents.

Recordem que la còpia que es realitza es del mateix tamany que l’original i es realitza, sobre un gran monòlit de marbre de Carrara, duit expressament per això per l’empresa Bibiloni Funerarias, Sl del Carrer Bartomeu Rull Canaves, 07460 Pollença, Balears)

25

3- S’ha escrit sobre la part del Sant sepulcre “FAMILIA RULLAN COLOM “MUANA””. A més, s’han clavat dues làpides de pedra de diferent color: una d’elles amb el nom de la família Rullan, probable-ment per tapar el text original que deia FAMILIA MORELL.

26

Possibilitat de restauració/exportació il·legal.

Si és preocupant el fet que s'hagi pogut atemptar contra la integritat de la obra, també ho és la possibilitat de que se la puguin endur a o qualsevol altre lloc del País, fins i tot a l’estranger i que no torni. A dia d’avui, no tenim cap garantia de que es fa comptes fer amb la part manllevada del monument.

27

DOCUMENTACIÓ

1. JOAQUIM FOLCH l TORRES, J (1934) . Josep Llimona, president de la Junta de Museus. BUTLLETI DELS

MUSEUS D’ART DE BARCELONA. Publicació de la Junta de Museus. Abril 1934. Num 35, Vol.4. pg 97

2. BENET, R. (1934). Notes biogràfiques sobre Josep LLimona. BUTLLETI DELS MUSEUS D’ART DE

BARCELONA. Publicació de la Junta de Museus. Abril 1934. Num 35, Vol.4. Pg.100.

3. CAPDEVILA, C. (1934). L’obra artística de Josep Llimona. BUTLLETI DELS MUSEUS D’ART DE

BARCELONA. Publicació de la Junta de Museus. Abril 1934. Num 35, Vol.4 , pg. 130

4. Josep Llimona. Biografía y vidas (2004-2014). http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/llimona.htm

5. MORELL GONZÀLEZ, J. A. (2007) Les reformes a la parròquia de Sant Bartomeu. I Jornades d’Estudis

Locals. http://www.ajsoller.net/wms/ofo/imgdb//archivo_doc39724.pd

6. MORELL GONZÁLEZ, J.A (2013). El cementeri vell de Sóller i la seva capella. VII Jornades d’estudis locals. Ajuntament de Sóller.

7. ESQUINAS, N (2013). Josep Llimona i el seu Taller. CDF International Congres Barcelona Juny 2013.

http://artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Natalia_Esquinas_Paper.pdf

8. INFIESTA, J. M. (2013). Un segle d’escultura catalana. MEAM. Edicions de la Fundació de les Arts i els Artistes. ISBN: 978-84-940659-2-7.

9. http://www.meam.es/src/pdf/cataleg_escultura_Catalana_sXX.pdf

10. RADIO ARENYS (2010). Restauració de l’escultura de LLimona. https://www.youtube.com/watch?v=avluOfzp97U

11. RIBERA GASSOL, R. (2012). Josep Llimona, escultor. Obra a Manresa. Dovella 47. Revista cultural de la

Catalunya Central. Manresa. Any XXXII, 2a època, núm. 109 (primavera 2012), p. 44-47

12. "El Sant Sepulcre" de Josep Llimona al Cementiri de Sóller. http://cementiridesoller.wordpress.com

13. WIKIPEDIA(2014). Josep Llimona i Bruguera. wikipedia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llimona_i_Bruguera

28

ANEX I MORELL GONZÁLEZ, J.A (2013). El cementeri vell de Sóller i la seva capella. VII Jornades d’estudis locals.Ajuntament de Sóller. Pg. 441 i 442

30

ANEX II Imatges de :Situació del monument a sobre de la fossa comú.

32

ANEX III Carta de LLuis Castaldo al Batle de Sóller entrada al Registre General de L’Ajuntament reclamant el retorn de la escultura.

33

ANEX IV Carta de LLuis Castaldo adressada al Sr Guillem Daviu enviada a la Secció de patrimoni Històric de Consell de Mallorca i publicada al Setmanari Sóller, reclamant el retorn de l’escultura.

34

ANEX V Notes de l’Ajuntament exigint el compliment de la normativa municipal repartides pel cementiri.

35

ANEX VI Placa de l’Ajuntament: Sóller Centre Històric. Informació de itinerari turístic.Modernista.

36

ANEX VII Document municipal de tomba en el Cementiri vell de Sóller i condicions amb data de 1929.

37

ANEX VIII Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Sóller. Publicat per Portal Forà

39

ANEX IX Informe de restauració del “Sepulcre Mundet” de Josep LLimona al Cementiri d’ Arenys de Mar. http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2010/Cultura/museu/Informe_de_restauracio.pdf (f

43

Restauració escultura de Josep Llimona, Cementiri d’Arenys de Mar

Pàg. 2

ÍNDEX

1. Dades generals..............................................................................................Pàg.2

2. Història de l’escultura...................................................................................Pàg.4

3. Examen organolèptic.....................................................................................Pàg.7

4. Mappings de degradacions............................................................................Pàg.11

5. Plànols de mesures........................................................................................Pàg.16

6. Proposta inicial de restauració.....................................................................Pàg.18

7. Procés de Restauració...................................................................................Pàg.19

8. Anàlisis mostra de l’escultura.......................................................................Pàg.24

9. Fotografies després de la intervenció...........................................................Pàg.25

10. Dades restauradores.....................................................................................Pàg.30


Pàg. 3

1. Dades generals

Nom de l’objecte: Escultura Material i Tècnica: Talla de marbre, peanya de pedra i placa de bronze Mides: (alçada)3,06 m x (llargada)3,20 m x (amplada) 3,22 m Cronologia/Data: Finals segle XIX principis segle XX Autor: Josep Llimona Tema/Descripció: Escultura funerària. Dona afligida Procedència/Lloc d’origen: Cementiri d’Arenys de Mar Ubicació habitual: Cementiri Ubicació actual: Cementiri Població/Adreça: Cementiri d’Arenys de Mar

Camí de la Pietat, s/núm. Arenys de Mar, Barcelona Horari:

D'abril a octubre Dimarts a dissabte: de 9 a 13 hores i de 17 a 19 h Diumenges i festius: de 9 a 14 h

De novembre a març Dimarts a dissabte: de 9 a 13 hores i de 16 a 18 h Diumenges i festius: de 9 a 14 h Telèfon: 93 792 17 35 Administració: Ajuntament d'Arenys 93 795 99 00


Pàg. 4

Vista general del conjunt funerari abans de la restauració


Pàg. 5

2. Història de l’escultura

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 1864-1934) és un

dels més importants escultors del modernisme català. Va

estudiar a la escola Llotja de Barcelona i al taller dels germans

Agapit i Venanci Vallmitjana.

Les seves primeres obres van ser acadèmiques però a

partir d’una estància a Paris, influenciat per August Rodin, el

seu estil va derivar cap el modernisme.

Va realitzar un treball molt extens, realitzant

exposicions a Catalunya, Madrid, Paris, Brussel·les i Buenos

Aires. Va crear obra funerària per panteons de diversos cementiris i va rebre nombrosos

encàrrecs per monuments.

Record dels morts (1901), de Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864-1934).

Panteó Mundet, Cementiri d’Arenys de Mar.

El juny del 1902 la Sala Parés

mostra una exposició on es poden veure

algunes de les escultures funeràries de

Josep Llimona. Es tracta de L’Àngel de la Fe

consolant la Desolació Humana (Panteó

Maristany, Cementiri de Masnou), Àngel

Custodi (Cementiri de Comillas), Resignació

(Panteó Ciuró, Cementiri de Granollers) i

Record dels Morts (Panteó Mundet, Cementiri

d’Arenys). Aquests noms, no sempre citats i

obviats al catàleg que serveix de base per tal

d’estudiar l’obra de l’escultor, apareixen

Imatges extretes del Catàleg d’exposició: Joan Llimona (1860-1926 / Josep Llimona (1864-1934). MNAC, 7 d’octubre - 14 de novembre de 2004

Josep Llimona


Pàg. 6

reproduïts a un article d’un dels crítics més importants del moment, Raimon Casellas.

L’article és publicat a la Veu de Catalunya dins la secció “Coses d’Art” sota el títol “Las

imatges funeràries den Joseph Llimona.”, el 7 de juny. Tot i que altres articles del moment

també comenten l’exposició, Caselles sobresurt un cop més al fer una llarga referència

analitzant acuradament les obres presentades. L’excepcionalitat de l’article és tal que fins i tot

el text és acompanyat per un seguit de dibuixos que representen 3 de les 4 peces esmentades

(a Raimon Casellas no li va agradar massa l’Àngel Custodi, just de la peça que manca el dibuix.

Sembla ser, de fet, que els dibuixos, fets pel mateix Josep Llimona, són posteriors a

l’elaboració de l’escultura, fets com a mena

de petició expressa del crític, passant a

formar part de la seva col·lecció de dibuixos.

Actualment els dibuixos es troben al fons del

Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu

Nacional d’Art de Catalunya, ja que van ser

comprats, dins la col·lecció de Casellas, el

1911.

Casellas parla de Record dels morts

com si es tractés del “darrer grau d’una sèrie

de somiades plasticitats y com l’expressió

més alta, potser definitiva, d’un pensament

llargament acariciat per un artista escultor”

aconseguint, a més, representar una “mirada

esbrinadora que sembla perdre’s en lo infinit.

Es una imatge que medita i s’entristeix

meditant, com si arribés a entreveure la

certesa del No-Res.” La creació de l’obra

quedaria emmarcada cap al 1901, ja que el

novembre d’aquest any trobem la publicació

del que sembla el fang de l’obra a la revista

Pèl i Ploma.

Segons el Llibre “Vell” de Registres de

Sepultures de 1838-1940, la propietat deuria ser

Record dels morts, Cementiri d’Arenys, 1901. Extret de Pèl i Ploma, 1 de novembre de 1901, p. 163


Pàg. 7

comprada a l’entorn de l’octubre 1897, havent un primer enterrament poc més d’un

any més tard.

Dins la producció de Llimona vinculada al context funerari podríem considerar la

present figura com una de les primeres obres en què l’escultor substitueix la figura d’un àngel

per aquestes dones plenament simbolistes, envoltades de l’aire de melancolia i resignació,

amb els cabells d’aigua que cauen com a cascada i que ens fan parlar de les anomenades

dones d’aigua.

Text cedit per Natàlia Esquinas Giménez


Pàg. 8

3. Examen organolèptic

Escultura

L’escultura està tallada en un sol bloc de marbre blanc. Aquest material es troba en

bon estat de cohesió, tot i estar a l’aire lliure. Les seves degradacions principals són causades

per líquens, pol·lució ambiental, i característiques atmosfèriques.

La brutícia general, és la primera degradació important. Es troba acumulada a tota

l’escultura, deixant regalims a les parts verticals i creant-ne una capa negra sobre les zones

horitzontals.

Sota aquesta primera capa de brutícia, trobem taques grogues- ataronjades

que han penetrat dins del marbre.

Fotografies de detall de l’escultura de marbre abans de començar la intervenció. Es pot apreciar la capa

de brutícia adherida a la superfície, el niu d’abella a la cara, i les taques dels regalims de l’aigua


Pàg. 9

La segona patologia important és la que denominem com a “crosta negra”, deguda a la

pol·lució ambiental i els agents atmosfèrics. Aquesta es localitza a les zones més amagades de

la peça.

A les parts baixes i sobretot a la part dreta de l’escultura, coincidint amb les parts més

ombrívoles on no arriba la llum directe del sol, trobem líquens. Aquests petits organismes,

estan compostos per una simbiosi entre fong i alga i creen una capa de diversos colors

adherida a la pedra o al marbre. Depenent del tipus de liquen pot formar una capa més

gruixuda o més fina.

Com a degradació externa trobem forats i algunes petites fissures. Gran part

d’aquests forats estan tapats amb unes massilles de guix de color blanc.

També podem trobar nius d’insectes o teranyines per tota la peça.

Fotografies generals abans de la restauració


Pàg. 10

Peanya:

Detall de la peanya abans de la restauració

La peanya on es recolza l’escultura, esta feta de carreus de pedra sorrenca de color

gris- vermellós

Tot i que la pedra és diferent que el marbre de l’escultura, les patologies que pateix

són les mateixes , així doncs, presenta líquens, crosta negra i brutícia superficial.


Pàg. 11

Placa:

La placa on s’indica el nom

de la família propietària de la tomba

esta feta de bronze.

Com a degradació principal,

presenta oxidació generalitzada i

corrosió a causa dels clorurs. Els

clorurs són les sals que provoquen la

corrosió activa al bronze també

anomenada “el càncer del bronze”.

Si són actius estan en forma pulverulenta i deixen taques verd pàl·lid i blau verdós. En

aquest cas, trobem actius i inactius, a més concentració d’aigua hi hagi a l’aire, més es

tornaran actius i més corrosió patirà la placa.

Altres sals que hi trobem són les sals carbonatades o carbonats. Aquestes es troben

estables i formen una patina verda més fosca. Tot i això aquestes no són perjudicial per la

peça.

Degut a una intervenció de l’entorn, trobem unes taques de ciment adherides a la

superfície de la placa.

Detall placa de bronze abans de la restauració


Pàg. 12

4. Mappings de degradacions


Pàg. 13


Pàg. 14


Pàg. 15


Pàg. 16

5. Plànols de mesures

Mesures part frontal


Pàg. 17

Mesures vista zenital


Pàg. 18

6. Proposta inicial de restauració

� Fotografies generals i de detall abans de la intervenció

� Proposta de restauració de l’escultura

- Neteja

- Consolidació suport

- Possible Protecció final

� Proposta de restauració de la peanya

- Neteja

- Consolidació suport

� Proposta de restauració de la placa de bronze

- Neteja mecànica/química

- Capa de Protecció

� Fotografies generals i de detall després de la intervenció

� Informe d’actuació, mappings d’alteracions


Pàg. 19

7. Procés de restauració

Escultura

D’acord amb la importància

artística de la peça, i el valor que ella

representa, hem tractat aquesta peça

amb els procediments de restauració

menys abrasius i agressius que determina

el Centre de Restauració de Béns Mobles

de Catalunya.

Tenint en compte les

degradacions de la peça, vam començar el

procés amb una neteja superficial

mecànica amb raspall de dents i aigua

destil·lada. D’aquesta manera trèiem les

capes de pols i líquens més superficials. A

continuació, per fer una neteja més

profunda vam procedir a fer apòsits de

cel·lulosa amb amoníac i aigua oxigenada

al 50%, deixant-les actuar unes dues

hores aproximadament. Seguidament, les

retiràvem esbandint amb aigua destil·lada

i tornant a fregar amb el raspall. Aquest

procediment el vam repetir varies

vegades, primer fent una neteja general, i

després amb apòsits més petits i

puntuals.

Per acabar d’igualar algunes

taques que han penetrat molt al marbre,

hem utilitzat de forma puntual químics

de neteja Fakolith Fk12 diluït 1:4 parts

Fotografia de neteja superficial

Fotografies dels apòsits d’amoníac i aigua oxigenada

F fi d j fi i l


Pàg. 20

en aigua destil·lada i una altre neteja mecànica

amb raspall metàl·lic i bisturí.

Per les acumulacions de brutícia que

anomenem crostes negres, hem realitzat

apòsits amb carbonat d’amoni al 7%, deixant-

los actuar uns 10-15 minuts.

Per treure totes les restes d’amoníac,

aigua oxigenada o carbonat d’amoni hem

esbandit finalment amb aigua destil·lada i

raspall de dents.

A causa d’agressions externes, la peça

presentava alguns forats. Aquest es trobaven

tapats amb massilla de guix. El guix no és un material que comparteixi propietats i

característiques amb el marbre, pel que hem decidit treure-les i posar unes noves massilles

més compatibles.

Hem reintegrat els forats més grans i els que estan en posicions horitzontals per a que

l’ aigua o la brutícia no s’acumulin, la resta de foradets els hi hem aplicat un consolidant-

hidrofugant per tal que l’aigua llisqui. La nova massilla que s’ha fet servir, és una barreja de

calç i pols de marbre. Aquests dos components estan aplicats en proporcions diferents per tal

d’assemblar-se al color del marbre i agafar la mateixa duresa que el material original.

Apòsit de carbonat amònic sobre crosta negra


Pàg. 21

Peanya

Fotografia de la peanya en el procés de neteja

La peanya de pedra és més resistent que el marbre, això ens ha permès optar per un

mètode de neteja mecànic més efectiu i ràpid com és l’aigua a pressió. A aquest mètode,

sempre des d’una distància prudencial per no erosionar massa la pedra, se li ha afegit una

neteja puntual amb bisturí i “Dremel” en certs líquens que estaven molt incrustats a les parts

més humides de la pedra.


Pàg. 22

Placa de bronze

L’oxidació i la corrosió del

bronze és un procés químic i físic que

afecta a la aliatge del metall de tal

manera que és difícil d’aturar els seus

efectes sinó s’eliminen els factors

externs que la provoquen, com la

temperatura i la humitat. En aquest

cas, eliminar els agents externs és

impossible, per tant, és una peça que

malauradament seguirà patint aquests

problemes. Com a restauradores

podem estabilitzar, sense eliminar la

seva pàtina, les degradacions que ha

patit fins ara. Però no podem

assegurar o controlar l’estabilitat i la

conservació d’aquesta peça en el futur,

ja que no podem intervenir en el seu

entorn.

La primera neteja general que

hem fet, ha sigut per treure la brutícia,

pols, i els clorurs que encara estaven

pulverulents. Aquesta la hem

realitzada amb alcohol i raspall

metàl·lic.

Per treure les taques de

ciment, ens hem ajudat amb un bisturí.

La segona neteja, ha estat

eliminar els clorurs encara existents a

la placa. Amb l’ajuda com a agent

conductor d’una alga natural com és

Placa de bronze amb el procés de l’Agar agar

Capa final de protecció de cera aplicada a “munyeca”

Detall de la decoració de bronze de la peanya


Pàg. 23

l’agar agar i paper d’alumini hem aconseguit eliminar els clorurs.

Com a estabilitzador de la corrosió hem aplicat una capa de Benzotriazol al 3% en

alcohol. Després un protector per al Bezontriazol, el Paraloid al 5 % en Xilè, i per finalitzar una

capa de cera microcristal·lina per acabar de protegir les capes de protecció i impedir que

penetri l’aigua fins el bronze. Hem repetit aquesta actuació dues vegades.


Pàg. 24

8. Anàlisis mostra de l’escultura


Pàg. 25

9. Fotografies després de la intervenció

Vistes generals


Pàg. 26

Fotografies de la part dreta


Pàg. 27

Fotografies abans i després de la intervenció


Pàg. 28

Fotografia de la peanya després de la neteja

Detall de la placa de bronze una vegada posades les 3 capes finals de protecció


Pàg. 29

Vista general després de la restauració


Pàg. 30

10. Dades restauradores

� Natalia Sánchez Carretero

Llicenciada en Belles Arts especialitat en Conservació Restauració per la Universitat de Barcelona, 2007. Telèfon: 616 22 60 86 E-mail: [email protected]

� Alicia Santomá Vicens

Diplomada en Restauració Conservació per l’ESCRBMC en l’especialitat d’escultura, 2006. Telèfon: 636 13 90 03 E-mail: [email protected]

Col·laboradora:

� Ona Curto Graupera

Diplomada en Restauració Conservació per l’ESCRBMC en l’especialitat d’escultura, 2009.

�� !$�%$��*�

El Sant Sepulcre - WordPress.com · Sepultura de Mercedes Casas de Vilanova (1903), Obra de...

Documents

Transcript of El Sant Sepulcre - WordPress.com · Sepultura de Mercedes Casas de Vilanova (1903), Obra de...