El timbaler màgic

Hi havia una vegada un timbaler que tornava de la guerra. Era pobre, només tenia el tambor, però malgrat això estava content perquè tornava a casa després de tants anys. Se li sentia tocar des de lluny:barabà, barabà, barabà...

Caminant i caminant va trobar a una velleta.

—Bon dia soldadet, em dónes una moneda?—Iaieta, si tingués, et donaria dues, fins i tot una dotzena. Però no en tinc.—Estàs segur?—He remenat en les butxaques i no he trobat res.—Mira una altra vegada, mira bé.—En les butxaques? Miraré per donar-te gust. Però estic segur que... Oh! Què és això?—Una moneda. Has vist com tenies?—Et juro que no ho sabia. Quina meravella! Té, te la dono de bona gana perquè has de necessitar-la més que jo.—Gràcies, soldadet —va dir la velleta—, i jo et donaré alguna cosa a canvi.—De debò? Però no vull res.—Sí, vull donar-te un petit encantament. Serà aquest: sempre que el teu tambor redobli tots hauran de ballar.—Gràcies, iaieta. És un encantament veritablement meravellós.—Espera, no he acabat: tots ballaran i no podran parar-se si el teu timbal no deixés de tocar.—Magnífic! Encara no sé el que faré amb aquest encantament però em sembla que em serà útil.—Et serà utilíssim.—Adéu, soldadet.—Adéu, iaieta.

I el soldadet va reprendre el camí per tornar a casa. Caminant i caminant... De sobte van sortir tres bandolers del bosc.

—La bossa o la vida!—Per amor de Déu! Prenguin la bossa. Però els adverteixo que està buida!—Mans a dalt o ets home mort!—Obeeixo, obeeixo, senyors bandits.—On tens els diners?—El que és per mi, ho tindria fins al barret.Els bandits miren en el barret: no hi ha res.—Per mi ho tindria fins a l'orella.Miren en l'orella: res de res.

—Us dic que ho tindria fins i tot en la punta del nas, si tingués.Els bandits miren, busquen. Naturalment no troben ni tan sols una moneda.—Ets un desendreçat —diu el cap dels bandits—. Paciència. Ens portarem el tambor per tocar una mica.—Preneu-ho —sospira el soldadet—; sento separar-me d'ell perquè m'ha fet companyia durant molts anys. Però si realment ho voleu...—Ho volem.—Em deixareu tocar una miqueta abans de portar-vos-ho? Així us ensenyo com es fa, eh?—Doncs clar, toca una mica.—Això, això —va dir el timbaler—, jo toco i vosaltres (barabà, barabà, barabà) i vosaltres balleu!I calia veure'ls ballar a aquests tres bandits. Semblaven tres óssos de fira.Al principi es divertien, reien i bromejaven.—Ànims, timbaler! Dóna-li al vals!—Ara la polka, timbaler!—Avanci amb la mazurka!

Al cap d'una estona comencen a esbufegar. Intenten parar-se i no ho aconsegueixen. Estan cansats, sufocats, els dóna voltes el cap, però l'encantament del tambor els obliga a ballar, ballar, ballar...

—Socors!—Balleu!—Pietat!—Balleu!—Misericòrdia!—Balleu, balleu!—Prou, prou!—Puc quedar-me el tambor?—Queda-t'ho... No volem saber res de bruixeries...—Em deixareu en pau?—Tot el que vulguis, n'hi ha prou que deixis de tocar.Però el timbaler, prudentment, només va parar quan els va veure esfondrar-se en el sòl sense forces i sense alè.—Això és, així no podreu perseguir-me!

I ell, va començar a córrer. De tant en tant, per precaució, donava algun copet al tambor. I de seguida es posaven a ballar les llebres en els seus caus, els esquirols sobre les branques, les òlibes en els nius,obligades a despertar-se en ple dia...El bon timbaler caminava i corria, per arribar a la seva casa...

Caminant i caminant, el timbaler veu a un caçador a punt de disparar a un tord. Barabà, barabà... el caçador deixa caure la carrabina i comença a ballar. El tord escapa.

—Desgraciat! Me les pagaràs!—Mentrestant, balla. I si vols fer-me cas, no tornis a disparar als ocellets.

Caminant i caminant, veu a un camperol que copeja al seu ruc..—Balla!—Socors!—Balla! Solament deixaré de tocar si em jures que mai tornaràs a pegar al teu ruc.—Ho juro!

Caminant i caminant, el generós soldadet tira mà del seu tambor sempre que es tracta d'impedir un acte de prepotència, una injustícia, un abús. I troba tantes arbitrarietats que mai aconsegueix arribar a casa. Però de totes maneres està content i pensa: «La meva casa estarà on pugui fer el bé amb el meu tambor».

Autor: Gianni Rodari

Carrabina= fusell (=fusil) curt i lleuger.

Tord = ocell

Vals= ball

Mazurka= ball

Polka= ball

Redobli= toqui