El treball infantil en la revolució industrial

4t ESO

CONDICIONS DE TREBALL

En la dècada del 1830 el Parlament Britànic va iniciar una investigació sobre les condicions de treball a les fàbriques. Com a conseqüència d’eixa investigació es va traure a la llum jornades de treball excessives, accidents, malalties i maltractament de xiquets.

Els barris obrersA partir de 1850 moltes famílies busquen millors oportunitats i abandonen les zones rurals d’Anglaterra i es traslladen a ciutats industrials, on viuran amuntegats en habitatges malsans de barris obrers, on es propaguen tot tipus de malalties com tuberculosi, còlera i febre tifoide.

Il·lustració de Gustave Doré (1870) que mostra l’ambient densament poblat i contaminat del barris obrers de Londres.

Per què es permetia el treball infantil?

El treball infantil era molt habitual i important econòmicament (més o menys un milió de xiquets a la Gran Bretanya del segle XIX, un 15% de tota la força laboral):

-molts argumentaven que era decisió dels pares enviar-los a treballar a fàbriques o mines o a l’escola.

-amb el seu salari escàs ajudaven a sobreviure a la família.

-són una mà d’obra barata (malgrat que el seu treball fora similar al realitzat per un adult), i per tant imprescindible per els propietaris de les fàbriques.

-els xiquets abandonats i orfes dels hospicis, podien ser venuts als propietaris de les fàbriques com aprenents, on treballaven sense salari.

Treball a les minesEls “hurriers”, (a vegades amb només 3 ó 4 anys d’edat), arrossegaven per túnels claustrofòbics, empentant-hi amb el cap, carros pesats carregats del carbó que s’havia estret de les galeries. Inhalaven pols, es destrossaven els genolls pel sòl rugós i, fins i tot, perdien els cabells per la zona del cap que utilitzaven per empentar la vagoneta.

“Els esclaus blancs d’Anglaterra” (1853), de H. Cobden

“Arrossegue poals de carbó. Aquesta calba del cap me l’he feta empentant-hi poals. Els empentem uns dos kilòmetres per túnels soterranis. Pesen tres quintars i faig uns onze viatges cada dia. Els picadors de carbó per als quals treballe me peguen si no vaig ràpida. Soc l’única xica del pou. Hi ha uns vint xics i quinze homes que van despullats. M’agradaria més treballar en la fàbrica tèxtil (...)”

Els xiquets més menuts, que encara no hi eren prou forts com per arrossegar els carros, es dedicaven a obrir i tancar les portes que hi havia al llarg del pou. Rebien el nom de “trampers” i romanien al pou tot el temps que aquest estava en funcionament, sovint unes dotze hores diàries, asseguts sobre el sòl humit.

Una trampera, Sara Gooder, de 8 anys, li va confessar a l’inspector que sentia por a la mina: “He de treballar a fosques i tinc por (...). Vaig a les quatre i a vegades a les tres i mitja de la matinada, i ix a les cinc i mitja de la vesprada.”

Fotografies de Lewis Hine (sociòleg i fotògraf de principis del segle XX)

Xiquets miners

Xics i xiques miners

Treball a les fàbriques• En les fàbriques de cotó, els xiquets podien treballar fins a 14 hores, sis dies a la

setmana, respirant-hi les fibres de cotó i utilitzant-hi una maquinaria perillosa.

Aquesta família treballava, menys els quatre fills més petits, en una fàbrica de cotó (Georgia). Fotografies de Lewis Hine.

Els xiquets són tan petits que han de pujar a la màquina per a reparar els fils trencats i col·locar les bobines.

• Els xics i les xiques que treballaven a les fàbriques de cerilles, desenvolupaven, com a conseqüència d’inhalar els vapors de fòsfor, una malaltia molt dolorosa que provocava corrosió del teixit ossi de la mandíbula i danys cerebrals greus (fosfonecrosi)

• També era perillós el treball a les fàbriques de vidre, ja que sovint els treballadors patien cremades importants i, fins i tot, es quedaven cecs.

Rob Kidd treballava en una fàbrica de vidre

Xics menors de 14 anys en una fàbrica de cigarros

Venedors de diaris: Michael McNelis, de 8 anys, pateix

pneumònia

Francis Lance, de 5 anys

Conseqüències de l’explotació laboral

• Mutilats o decapitats per les màquines que utilitzaven sobretot a la indústria tèxtil

• Morien per explosions de gas o arrossegats per vagonetes a les mines (sobretot els “trampers” que s’hi dormien al túnels)

• Patien malalties respiratòries a edat primerenca

• Patien desnutrició i la seua esperança de vida era molt baixa (29 anys a la dècada del 1830)

Conseqüències socials

Reglamentació

• Els sindicats britànics i la protesta pública obligaren els polítics a desenvolupar una legislació per limitar el treball infantil, malgrat la resistència de molts empresaris:

-1833 prohibició del treball en les fàbriques tèxtils a menors de 9 anys

limitació del treball a menors de 13 anys a dotze hores diàries

prohibició del treball nocturn

-1844 mesures protectores per a l’ús de la maquinaria perillosa

prohibició de jornades superiors a 12 hores per a les dones i els xiquets

-1847 limitació de la jornada laboral màxima a 10 hores per a les dones i els xiquets

Sovint, els propietaris de les fàbriques no van complir aquestes lleis, aprofitant-se de la escassetat d’inspectors.