19

Introducció

Segons va preveure l’autor, Joan Benet i Petit, amb aquest tercer volum, que comprèn els quatre darrers llibres d’El Trobador de la Mare de Déu, acabem la pu-blicació del compendi de poemes dedicats a les mare-dedéus de les comarques de Catalunya. Segurs de no equivocar-nos massa, podríem dir que aquest poemari és com un cens de marededéus trobades de Catalunya.

Sovint ens preguntem com és que aquestes figures que el nostre imaginari en diu «trobades» van anar a parar als amagatalls del temps per ser retornades als homes. Hi ha diverses explicacions d’aquests fets i del perquè són tan nombroses a Catalunya, ja que ha estat i és terra de pas i assentament de diferents onades de gents que n’han construït la nostra llarga existència com a país.

Seria bo escoltar un dia un historiador que ens fes entendre aquest fet marià que Joan Benet i Petit ha lloat a bastament en els seus versos tot recollint-ne la tradició.

Són diverses les opinions i diferents els autors, però els uns i els altres intenten fer-nos comprendre el feno-men de les marededéus trobades, alguna de les quals indicaria que no es tracta d’un origen únic sinó de múltiples, totes les quals s’haurien de valorar.

El fet de l’existència de diferents ermites dedicades a la Mare de Déu va lligat a la resposta de la gent cre-ient a les directrius de l’Església Catòlica. Això sí, adaptant-les als moment viscuts en cada època en el transcurs del segles.

Una aportació al respecte feta per Mossèn Joan Roig, rector d’Ulldemolins i professor de Teologia Or-

001-El trobador III.indd 19 05/09/12 11:24

20

todoxa i especialista en goigs, ens diu que és a partir del Concili d’Efes, l’any 431, que va prendre molta vo-lada el culte a la Mare de Déu, ja que alli es va declarar que Maria era la veritable Mare de Déu.

Una altra explicació la troben al llibre Historia del Cristianismo de Sylvie Barnay, el qual comenta que en les segles xi i xii l’Església Catòlica va proclamar el culte a la Verge Maria per fer més propers els valors del Cristianisme i acostar-los a la gent del poble de for-ma més visible, accessible, diversa i múltiple.

L’autor Xavier Fàbregas al seu llibre Tradicions, mi-tes i creences dels catalans, ens situa en un pla on «l’oro-grafia sembla determinant a l’hora d’escollir els llocs de culte primitius (cita com a exemple el massís de Mont-serrat) i és molt probable, però, que sota cadascun d’aquests signes s’amagui la petjada d’un culte primitiu precristià». I continua: «per substituir uns llocs de culte, el cristianisme es va veure impotent a vèncer el costum de la població que s’adreçava a uns indrets determinats i demanava a l’esperit de torn, a l’accident geogràfic que mostrava un poder i una exuberància sobrenaturals, fer-vor i protecció».

«Sants i marededéus substituirien els antics ídols, els dimonis, i exercirien un poder rebut per delegació, es convertirien en una sucursal de la divinitat». I acaba dient que és possible que moltes divinitats locals au-tòctones anteriors al cristianisme fossin de sexe femení i la manera més segura de substituir-les va ser recórrer a la Mare de Déu. Calia llavors particularitzar la mare-dedéu de cada accident geogràfic.

També afegeix que Maria és una divinitat de trajec-tòria ascendent a l’Església catòlica romana, com ens ho prova la seva penetració dins el dogma en el trans-curs dels dos darrers segles: dogma de la Immaculada

001-El trobador III.indd 20 05/09/12 11:24

21

Concepció al segle xix i Assumpció, promogut per Pius XII el 1950.

Mossèn Climent Forner, autor entre altres llibres de poemes dels Goigs Marians del Bisbat de Solsona, en la seva atalaia de prevere i de veí de Serrateix, ens comu-nica que algunes marededéus trobades eren creades per confrares a fi de donar origen a una confraria que aglutinés i fes créixer el fervor de la devoció a Maria i a la vegada fos motiu de gaudi amb els aplecs i romiat-ges on es constituïen actes de relació social

Mossèn Roig completa l’aportació dient que la inva-sió sarraïna hi té molt a veure, ja que va provocar que s’amaguessin imatges per tal que no fossin profanades i evitar despertar represàlies entre membres de creences diverses. Però, naturalment, no totes les trobades són degudes a la invasió dels portadors de la religió musul-mana, ja que en els comtats del nord de Catalunya poc hi arribaren, i allà en tenim de trobades i moltes.

Així el poeta Benet ens ho manifesta en el poema:

En venir la moreria,Dolça Ocella, adéu, adéu.

En general, podem comprendre que el conjunt de les marededéus glossades i cantades per Joan Benet i Petit han estat trobades tal com descriu la tradició, i a d’altres, sense ser trobades, els hem buscat l’aurèola de ser-ne. Dintre de les primeres i les segones en tenim d’una gran bellesa, fet que ens fa pensar que l’artesà que les va crear era un artista de qualitat reconeguda d’on surt, doncs, una bellesa com la de la marededéu de Montserrat sinó de mans del que devia ser el millor artista en imatgeria de l’època i de diferents contra-des? I com aquesta, moltes d’altres imatges.

001-El trobador III.indd 21 05/09/12 11:24

22

La sensibilitat de la representació de les imatges també la veiem influïda per l’època en què van ser cre-ades. Així n’hi ha de preromàniques, de romàniques, de gòtiques o de modernes. I també hi veiem la influ-ència de les vicissituds de l’entorn, com en el segle xiv amb motiu de la pesta negra, on les imatges no tenen el nen en braços per demostrar que no se li pot agafar afecte, ja que igual que els altres nens podia ser endut per l’esmentada pesta, una imatge que reflecteix també la por del moment, sobretot dins del «període de la mort dels infants» (anys 1362-1367), com s’anomena al temps de propagació d’aquesta infecció.

El Trobador de la Mare de Déu es perfila com una odissea mariana en el sentit descriptiu de paisatges ge-ogràfics, de personatges històrics i a la vegada llegen-daris, on el vocabulari reitera paraules escollides per aïllar una història, una explicació. No és gratuït, el vo-cabulari. És una paraula, un vocable poc emprat, el que assoleix la magnitud de l’explicació, fet que deixa de ser lleuger per esdevenir central en l’explicació dels esdeveniments dins del poema. La calculada introduc-ció d’un mot en els versos dóna rellevància per subrat-llar l’explicació en forma de poesia.

Benet i Petit és un viatger a peu o amb els mitjans ac-cidentals de la seva època que busca descriure el seu país perquè no quedi en l’oblit. I en fa una descripció on els valors no són els homes, sinó que és la terra la que fa les persones. L’autor ha creat una història dins de la descrip-ció, una mica carlina, del seu país i la seva terra, tot obvi-ant la quotidianitat de les relacions personals més diàries.

És aquí on s’hi troba bé per deixar el seu llegat de mestre. Tot combinant poesia amb vocabulari i histò-ria dóna presència a la fe col·lectiva que el nostre poble ha creat i venerat.

001-El trobador III.indd 22 05/09/12 11:24

23

He esmentat que l’odissea on Joan Benet i Petit se-gueix la navegació per la terra, on no té sotracs ni bat-zegades, on la libació és per la creació d’amor marià, on tot és descriptiu d’un país real que en seu moment tenia el perill d’esdevenir una sèrie de noms no localit-zats, un país en perill de perdre’s. Així podem veure en la seva navegació per terres catalanes la voluntat de deixar testimoni del que ha existit.

Dins l’obra de Benet, els poemes de lloança i descrip-ció de santuaris i ermites marianes en tot el seu contin-gut són com un conte.

Uns contes com els que ell ens explicava a l’escola, narrats durant anys i que anava creant cada dijous, perquè després féssim un dibuix i una redacció. Aquest relats els protagonitzava «el Jordi Petit» i era l’heroi i fil conductor de la imaginació del fets, algun, que eren calcats als de la història real; així parlaven les «aventures del Jordi Petit», com li déiem abats, capellans, nobles, comtes, gegants, fetillers, muntanyes, rius, camins, coves i castells.

És per mi aquesta una manera de llegir els poemes, com rondalles o relats on tot hi és present amb referèn-cies a la nostra historia; al nostre paisatge i art del qual —molt especialment als rius, muntanyes i pics—; a personatges històrics; a altres de poc rellevants, bous, cercadors afortunats de imatges perdudes i per ells trobades; a les humils plantes del camp i rieres, i a la parla del homes.

D’aquesta manera, la lectura permet seguir una vi-sió transversal, o de cambra amb parets de diferents miralls, per trobar —els detalls, sempre pedagògics i un suport per a l’expressió poètica, usats amb precisió pel mestre, que hagué de donar cabuda al coneixe-ment i als sentiments.

001-El trobador III.indd 23 05/09/12 11:24

24

Adjuntem una mostra de diferents parts dels poe-mes que mirallegen a tall d’exemple.

Sobre les referències als bous:

Allò que es diu arreui que amb plaer s’escoltaés el que va passaral bou i a la pastora.

(Nostra Senyora de Raminyó)

Quan un brau de la ramadano parava de bruelarembanyava al cel la testa.

(Mare de Déu dels Arcs)

A l’ombri d’una boixerava trobar-la un bon pastor;i de genolls i cota testala hi mostra un bou calmós.

(Nostra Senyora del Caoner)

Per on amb passa ferma,el bou enderiatcercava la forancaoberta en el segat.

(Mare de Déu del Tagamanent)

Cap on va aquell bou calmósque no gira crit ni pedra,del Castell de Berguedàfins atènyer la cinglera?

(Nostra Senyora de Queralt de Berga)

001-El trobador III.indd 24 05/09/12 11:24

25

En l’espill de la història ens dóna uns versos didàc-tics, on el mestre Benet escriu:

Pels romans o els gots plantatSegons tota versemblança.

(Mare de Déu de Santiga)

Dels famosos bergistansduu la sang dintre les venes;Titus Livius la retreucom fornal de gent de guerra.

(Nostra Senyora de Queralt de Berga)

Un convent benedictíhi plantava Carles Magne.

(Nostra Senyora de Mont, Sous)

I en ermita consagradaper l’heroi bisbe Gotmar,forjador de pàtria novael novè segle en tombar.

(Nostra Senyora de Lurda de Tona)

En venir la moreria,dolça Ocella, adéu, adéu.

(Nostra Senyora de Viladordis)

Tan arran era dels morosel seu néixer i l’engrandir,que dels sarraïns empraval’arabesc de burí fi.

(Nostra Senyora de Montserrat de Vilomara)

001-El trobador III.indd 25 05/09/12 11:24

26

Un cenobi de templarisque, amb coltells i breviaris,i hàbits blancs folrats d’acer,la mainada sarraïnaesbandiren com rubina.

(Nostra Senyora de Palau Solità)

Al costat de la capellahi floria un monestir,amb fils d’or d’una llegenda,Comte Jofre la bastí.

Caçadors del Comte Guifréa Montserrat van venir;una fera mai no vistael seu pas va interferir.

(Mare de Déu de Montserrat de Monistrol)

Potser veié la fidel comte Cap d’Estopes.

(Nostra Senyora de la Serra de Raminyó)

Vingué la guerra del Francès,de dol sens fi sembrà la terra.

(Nostra Senyora de Puig-l’Agulla)

Si l’any nou el va aplanaral buf de la francesada,i al vint-i-un i trenta-cincper les lleis dades a Espanya.

(Nostra Senyora de la Salut de Sant Feliu de Pallerols)

001-El trobador III.indd 26 05/09/12 11:24

27

Per a veure nous agravis,arribar cal al dinouamb les guerres fratricidessense entranyes ni control.

(Mare de Déu de Bellmunt)

Empesos pel brau oratged’aquell nostre trenta-sis.

(Nostra Senyora de Palau Solità)

Vindrà una altra maltempsadaque ho farà trontollar tot.

(Mare de Déu de Bellmunt)

I, ja per acabar, aquesta selecció que parla de l’amor:

Sobre el carro de l’amorque ignora tots els obstacles.

(Nostra Senyora de Fucimanya)

Només de l’amoren voldríem ser lladres.

(Nostra Senyora de Collsabadell)

Esclaus de l’amorque és dolç esclavatge.

Per heure l’amord’aquesta gran damaseria gosatde ser també lladre.

001-El trobador III.indd 27 05/09/12 11:24

28

Sinó de l’amorque a tots avassalla.

Qui us ha dit dels mals del corque roseguen com la quera.

(Nostra Senyora de Gràcia de Santa Susanna)

Per arrodonir la meva presentació citaré algunes frases de Busquet Molas, publicades al diari barceloní El correo Catalán, en la seva secció de «Buenos días Barcelona», amb motiu de les diverses edicions del primer llibre del Trobador.

«Aportació a la lexicografia amb un domini de la llen-gua i com un perfecte coneixedor dels termes que quasi han quedat circumscrits a determinades comarques»

5.3.1961

«Es deixa portar pel paisatge que escriu detalladament i amb frases contundents si el lloc ho és»

«Encara rica pedrera per l’estudi de veus peculiars de cada comarca perfectament circumscrits en aquesta corona poètica de tall popular amb galanteria d’estil»

25.2.1962

A la mort de Joan Benet, Busquets Molas publica: «Luto en las ermitas» on ressalta els versos:

Les cançons d’ahir la tardaal matí s’han tornat planys.

Joan Pons BenetValldoreix, 2012

001-El trobador III.indd 28 05/09/12 11:24