Electrificació i il·luminació del Polígon Industrial “Les...

Electrificació i il·luminació del Polígon Industrial

“Les Voltes”

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat

AUTOR: Marçal Ruiz Salsench.

DIRECTOR: Jordi García Amorós.

DATA: Abril 2015


“Les Voltes”

Índex general

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Índex general

3

ÍNDEX DOCUMENTS

Memòria descriptiva .............................................................................................................. 9

Memòria de càlculs .............................................................................................................. 89

Plànols ............................................................................................................................... 188

Amidaments ....................................................................................................................... 216

Pressupost .......................................................................................................................... 232

Plec de condicions ............................................................................................................. 299

Estudi tècnic de seguretat i salut........................................................................................ 365

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Zones d’alimentació i reserves d’energia. ............................................................ 21

Taula 2. Dimensions, pesos i dimensions de l’excavació dels CT prefabricats ................. 46

Taula 3. Característiques de les cel·les de linia. .................................................................. 54

Taula 4. Característiques de les cel·les de protecció. .......................................................... 55

Taula 5. Característiques generals de les cel·les utilitzades ................................................ 56

Taula 6. Intensitats nominals per a fusibles a les cel·les de protecció Ormazabal .............. 57

Taula 7. Característiques elèctriques dels transformadors. ................................................. 60

Taula 8. Dimensions i pes dels transformadors. .................................................................. 61

Taula 9. Característiques elèctriques dels quadres de BT AC-4. ........................................ 65

Taula 10. Característiques elèctriques dels conductors de B.T. .......................................... 70

Taula 11. Característiques tècniques CS. ............................................................................ 72

Taula 12. Característiques tècniques CGP. ......................................................................... 73

Taula 13. Resum de la planificació, tasques 1-17. .............................................................. 86

Taula 14. Resum de la planificació, tasques 18-30. ............................................................ 87

Taula 15. Previsió de potencia en funció de la superficie. .................................................. 95

Taula 16. Previsió de potència total activa i aparent. .......................................................... 96

Taula 17. Caiguda de tensió xarxa subterrània de MT.1. .................................................. 100

Taula 18. Caiguda de tensió xarxa subterrània de MT.2. .................................................. 101


4

Taula 19.Capacitat de ruptura dels fusibles B.T ................................................................ 108

Taula 20. Resistència i reactància dels conductors............................................................ 116

Taula 21. Corrents màximes admissibles. ......................................................................... 117

Taula 22. Factors de conrreció per a diferents profunditats. ............................................. 117

Taula 23. Coeficient per agrupació de cables .................................................................... 118

Taula 24. Intensitats màximes admissibles del centre de transformació 1. ....................... 120









Taula 33. Intensitats màximes admissibles del centre de transformació 10 ..................... 123

Taula 34. Intensitats màximes admissibles del centre de transformació 11. ..................... 123




Taula 38. Càlcul de les caigudes de tensió i saturació dels cables per a cada línia del CT1. ............................................................................................................................ 126

Taula 39. Càlcul de les caigudes de tensió i saturació dels cables per a cada línia del CT2. ............................................................................................................................. 127





5





Taula 47. Càlcul de les caigudes de tensió i saturació dels cables per a cada línia del CT10. .......................................................................................................................... 132





Taula 52. Impedàncies de curtcircuit dels transformadors segons GE FND001. .............. 137

Taula 53. Constant del conductor segons normativa UNE. ............................................... 141

Taula 54. Corbes electromagnètiques. ............................................................................... 142

Taula 55. Taula de resultats de les intensitats a cc del inici i final de línia amb temps de fusió del fusible del CT1. .................................................................................................. 143

Taula 56. Taula de resultats de les intensitats a cc del inici i final de línia amb temps de fusió del fussible del CT2. ................................................................................................. 143







6



Taula 64. Taula de resultats de les intensitats a cc del inici i final de línia amb temps de fusió del fussible del CT10. ............................................................................................... 148




Taula 68. Taula de resultats de les intensitats a cc del inici i final de línia amb temps de fusió del fussible del CT14 ............................................................................................... 150

Taula 69. Calibre del fusible en funció del cable escollit ................................................. 151

Taula 70. Caracteristiques dels fusibles gG....................................................................... 151

Taula 71. Relació de la potència transformador amb característiques dels conductor ...... 151

Taula 72. Clasificació del tipus de via. .............................................................................. 152

Taula 73. Clasificació d’enllumenats per a vies tipus C i D ............................................. 153

Taula 74. Serie S de classe d’enllumenat per a vials tipus C, D i E. ................................. 153

Taula 75. Factor de depresiació del flux luminòs de les lampades (FDFL). ..................... 155

Taula 76. Factor de supervivència de les lampades (FSL) . ............................................. 155

Taula 77. Factors de depresiació de les lluminaries (FDLU). ........................................... 156

Taula 78. Alimentació dels quadres de comandament de l’enllumenat. ........................... 167

Taula 79. Taula resum del quadre d’enllumenat 1, derivació 1. ....................................... 170


Taula 81. Taula resum del quadre d’enllumenat 1. ........................................................... 171







7




Taula 90. Taula resum del quadre d’enllumenat 4 ............................................................ 176





Taula 95. Taula resum del quadre d’enllumenat 6, derivació 2 ........................................ 177


ÍNDEX FIGURES

Figura 1. Esquema règim IT. ............................................................................................... 33

Figura 2. Esquema règim TT. .............................................................................................. 34

Figura 3. Esquema distribució radial ................................................................................... 36

Figura 4. Esquema distribució anell obert. .......................................................................... 37

Figura 5. Esquema distribució anell obert amb repartiment de carregues........................... 37

Figura 6. Esquema distribució anell obert amb doble alimentació...................................... 38

Figura 7. Esquema distribució doble alimentació.. ............................................................. 39

Figura 8. Edifici prefabricat PF4. ........................................................................................ 44

Figura 9. Cel·les SF6. .......................................................................................................... 49

Figura 10. Transformador 25.000/400 V. ............................................................................ 58

Figura 11. Esquema d’una quadre de Baixa Tensió.. .......................................................... 64

Figura 12. Esquema CS. ...................................................................................................... 72

Figura 13. Esquema CGP.. .................................................................................................. 73

Figura 14. Lluminària escollida.. ......................................................................................... 79


8

Figura 15. Fonaments de l’enllumenat.. .............................................................................. 80

Figura 16. Imatge lluminaria escollida.. ............................................................................ 154

Figura 17. Distribucio de lluminaries a portell.. ................................................................ 157

Figura 18. Lux als diferents punts de la calçada a portell. ................................................ 159

Figura 19. Curves Isometriques en Lux de la calçada a portell. ........................................ 160

Figura 20. Distribucio de lluminaries unilaterall.. ............................................................. 161

Figura 21. Lux als diferents punts de la calçada unilateral.. ............................................. 163

Figura 22. Curves Isometriques en Lux de la calçada unilateral. ...................................... 164


“Les Voltes”

Memòria descriptiva (Document 1/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Memòria descriptiva

10

FULLA D’IDENTIFICACIÓ .............................................................................................. 15

1. Objecte del projecte ..................................................................................................... 16

2. Abast del projecte ........................................................................................................ 16

3. Antecedents ................................................................................................................. 16

4. Normes i referències .................................................................................................... 16

4.1. Disposicions legals i normes d’aplicació ................................................... 16

4.2. Bibliografia ................................................................................................ 17

4.3. Programes de càlcul ................................................................................... 18

4.4. Pla de gestió de qualitat aplicat durant la redacció del projecte ................ 18

4.5. Referències web utilitzades........................................................................ 18

5. Definicions i abreviatures ............................................................................................ 18

6. Requisits de disseny .................................................................................................... 19

6.1. Emplaçament ............................................................................................. 19

6.2. Requisits urbanístics .................................................................................. 20

6.3. Requisits elèctrics ...................................................................................... 20

6.4. Requisits de les línies subterrànies de mitja tensió .................................... 20

6.4.1. Disposició del cables ............................................................................. 21

6.4.2. Seguretat en la instal·lació dels cables .................................................. 22

6.4.3. Encreuaments, paral·lelismes i proximitats ........................................... 22

6.4.3.1. Encreuaments amb carrers i carreteres ................................................... 22

6.4.4. Encreuaments amb d’altres conductors d’energia elèctrica .................. 22

6.4.4.1. Paral·lelismes amb altres conductors d’energia elèctrica ...................... 23

6.4.5. Plànols de situació dels cables ............................................................... 23

6.5. Requisits dels Centres de Transformació ................................................... 23

6.5.1. Ubicació ................................................................................................. 23

6.5.2. Accessos ................................................................................................ 24

6.5.3. Seguretat de les persones ....................................................................... 24

6.5.4. Facilitat de manteniment ....................................................................... 25

6.5.5. Risc d’incendi ........................................................................................ 25

6.5.6. Integració a l’entorn .............................................................................. 25

6.5.7. Ventilació .............................................................................................. 25

6.6. Requisits de les línies subterrànies de baixa tensió ................................... 25

6.6.1. Disposició dels cables ........................................................................... 26

6.6.2. Seguretat en la instal·lació dels cables .................................................. 27

6.6.3. Encreuament paral·lelismes i proximitats ............................................. 27

6.6.3.1. Encreuaments amb carrers i carreteres ................................................... 28


11

6.6.3.2. Encreuaments amb altres conductors d’energia elèctrica ...................... 28

6.6.3.3. Paral·lelismes amb altres conductors d’energia elèctrica ...................... 28

6.6.4. Plànols de situació dels cables ............................................................... 28

6.7. Requisits d’il· luminació ............................................................................. 28

6.7.1. Dimensionat de les instal·lacions .......................................................... 29

6.7.2. Quadres de protecció, mesura i control ................................................. 29

6.7.3. Xarxa d’alimentació .............................................................................. 29

6.7.3.1. Cables ..................................................................................................... 29

6.7.3.2. Red subterrània ....................................................................................... 30

6.7.4. Xarxa de control i auxiliars ................................................................... 30

6.7.5. Suports ................................................................................................... 30

6.7.6. Postada a Terra ...................................................................................... 30

6.8. Potència instal·lada .................................................................................... 31

7. Anàlisis i solucions ...................................................................................................... 32

7.1. Règim del neutre ........................................................................................ 32

7.1.1. Esquema en IT ....................................................................................... 33

7.1.2. Esquema en TT ...................................................................................... 34

7.2. Línies subterrànies de mitja tensió ............................................................. 34

7.2.1. Antecedents ........................................................................................... 34

7.2.2. Traçat de la línia subterrània de mitja tensió ......................................... 35

7.2.3. Tipus de connexions .............................................................................. 35

7.2.3.1. Sistema radial ......................................................................................... 36

7.2.3.2. Sistema d’anell obert .............................................................................. 36

7.2.3.3. Sistema d’anell obert amb doble alimentació ........................................ 37

7.2.3.4. Sistema de doble alimentació ................................................................. 38

7.3. Línies subterrànies de Baixa Tensió .......................................................... 39

7.4. Enllumenat exterior .................................................................................... 40

7.4.1. Col·locació de les lluminàries ............................................................... 40

7.4.1.1. Unilateral ................................................................................................ 40

7.4.1.2. A portell.................................................................................................. 40

7.4.1.3. En oposició ............................................................................................. 40

7.4.1.4. Central amb doble lluminària ................................................................. 41

7.4.2. Elecció del tipus d’enllumenat .............................................................. 41

8. Resultats finals ............................................................................................................. 41

8.1. Línies subterrànies de mitja tensió ............................................................. 41


12

8.1.1. Generalitats ............................................................................................ 41

8.1.2. Característiques del conductor .............................................................. 42

8.2. Centres de Transformació .......................................................................... 42

8.2.1. Ubicació dels centres de transformació ................................................. 43

8.2.2. Edificis prefabricats Ormazabal ............................................................ 44

8.2.2.1. Generalitats............................................................................................. 44

8.2.2.2. Reixes de ventilació ............................................................................... 45

8.2.2.3. Accessos ................................................................................................. 45

8.2.2.4. Fomentació i Dimensions ....................................................................... 46

8.2.2.5. Solera, paviments i tancaments exteriors ............................................... 46

8.2.2.6. Ventilació ............................................................................................... 47

8.2.2.7. Condicions de servei .............................................................................. 47

8.2.2.8. Senyalització i Material de seguretat ..................................................... 47

8.2.3. Cel·les SF6 ............................................................................................ 49

8.2.3.1. Base i frontal .......................................................................................... 50

8.2.3.2. Cuba ....................................................................................................... 50

8.2.3.2.1. Posicions .............................................................................................. 50

8.2.3.3. Comandament......................................................................................... 51

8.2.3.4. Fusibles................................................................................................... 51

8.2.3.5. Connexió entre cel·les ............................................................................ 52

8.2.3.6. Connexió de cables................................................................................. 53

8.2.3.7. Connexió d’alimentació ......................................................................... 53

8.2.3.8. Enclavaments ......................................................................................... 53

8.2.3.9. Maniobra ................................................................................................ 53

8.2.3.10. Seguretat d’operació ............................................................................... 53

8.2.3.11. Característiques elèctriques .................................................................... 54

8.2.3.12. Dimensionat de barres ............................................................................ 55

8.2.3.13. Característiques tècniques de les cel·les modulars SF6 ......................... 56

8.2.3.13.1. Cel·les de línia (CGM-CML) ............................................................ 56

8.2.3.13.2. Cel·les de protecció (CGM-CMP-F) ................................................. 57

8.2.3.14. Elecció de fusibles .................................................................................. 57

8.2.4. Transformador de potència .................................................................... 58

8.2.4.1. Característiques nominals ...................................................................... 59


13


8.2.4.3. Dimensions i pes .................................................................................... 61

8.2.4.4. Grup de connexions ................................................................................ 61

8.2.4.5. Commutador de tensions ........................................................................ 61

8.2.4.6. Protecció contra sobre temperatures ...................................................... 62

8.2.4.7. Pèrdues magnètiques .............................................................................. 62

8.2.4.8. Pèrdues en les bobines............................................................................ 62

8.2.5. Pont de Mitja Tensió ............................................................................. 62

8.2.6. Pont de Baixa Tensió ............................................................................. 63

8.2.6.1. Equip de Baixa Tensió ........................................................................... 63

8.2.6.2. Característiques constructives ................................................................ 63

8.2.6.3. Quadre de Baixa Tensió ......................................................................... 64

8.2.6.4. Zona d’escomesa, mesura i equips auxiliars .......................................... 65

8.2.6.5. Zona de sortida ....................................................................................... 65

8.2.6.6. Mides del quadre .................................................................................... 65


8.2.7. Posta a terra ........................................................................................... 66

8.2.7.1. Posta a terra de protecció ....................................................................... 67

8.2.7.2. Posta a terra de servei ............................................................................. 67

8.2.8. Enllumenat dels Centres de Transformació ........................................... 67

8.2.9. Mesures de seguretat ............................................................................. 68

8.2.10. Senyalització i material de seguretat ................................................... 68

8.3. Línia Subterrània de Baixa Tensió ............................................................. 69

8.3.1. Generalitats ............................................................................................ 69

8.3.2. Conductors de la xarxa de BT ............................................................... 69

8.3.3. Característiques tècniques de les sortides ............................................. 70

8.3.4. Elements constructius de les línies ........................................................ 71

8.3.5. Tipus de caixes ...................................................................................... 71

8.3.5.1. Caixes de Seccionament ......................................................................... 71

8.3.5.2. Caixa general de protecció ..................................................................... 72

8.3.6. Instal·lacions de posta a terra ................................................................ 73

8.4. Traçat de la xarxa subterrània de MT i BT ................................................ 74

8.4.1. Obertura de les rases .............................................................................. 74

8.4.2. Rases a terra ........................................................................................... 75


14

8.4.3. Rases en asfalt i creuament de carrers ................................................... 75

8.4.4. Estesa en tubs ........................................................................................ 75

8.4.5. Varis cables en una mateixa Rasa ......................................................... 76

8.4.6. Característiques dels tubulars ................................................................ 76

8.4.7. Protecció mecànica ................................................................................ 76

8.4.8. Senyalització ......................................................................................... 76

8.4.9. Tapat de les Rases ................................................................................. 77

8.5. Enllumenat públic ...................................................................................... 78

8.5.1. Objectiu de l’enllumenat públic ............................................................ 78

8.5.2. Lluminàries escollides ........................................................................... 79

8.5.3. Fonaments dels punts de llum ............................................................... 79

8.5.4. Execució ................................................................................................ 79

8.5.4.1. Perns ....................................................................................................... 80

8.5.4.2. Rosques .................................................................................................. 80

8.5.4.3. Arandeles ................................................................................................ 80

8.5.4.4. Arquetes de registre ................................................................................ 81

8.5.4.5. Instal·lació elèctrica per a l’enllumenat ................................................. 82

8.5.4.6. Quadres de maniobra i control ............................................................... 82

8.6. Posta en marxa ........................................................................................... 83

8.6.1. General .................................................................................................. 83

8.6.2. Conductors ............................................................................................. 83

8.6.3. Aparells ................................................................................................. 84

8.6.4. Proves vàries .......................................................................................... 84

8.6.5. Mesures luminotècniques ...................................................................... 84

8.6.6. Altres mesures ....................................................................................... 85

8.7. Recepció ..................................................................................................... 85

9. Planificació .................................................................................................................. 86

10. Ordre i prioritat dels documents ............................................................................... 88


15

FULLA D’IDENTIFICACIÓ Títol del projecte: Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial Les Voltes de Mont-roig del Camp.

Codi d’identificació del projecte: 2013 – 1678

Emplaçament: El polígon industrial Les Voltes esta ubicat al terme municipal de Mont-roig del Camp, de la Província de Tarragona (Espanya). La nova ampliació quedarà delimitada de la següent manera:

• Al nord per la carretera T-310z. • Al Sud pel carrer del Barranc de Vilanova d’Escornalbou. • A l’Est per la carretera T310. • A l’Oest per la carretera T310z.

Promotor: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, Universitat Rovira i Virgili.

Avinguda Països Catalans núm. 26, Sant Pere i Sant Pau – Tarragona

Representant legal: Jordi Garcia Amorós

Autor del projecte Nom: Marçal Ruiz Salsench

DNI: 46461823-Y

Direcció: C/ Mare de Déu de la Roca nº 66, 43300,Mont-roig del Camp TARRAGONA

Telèfon: 635291090

Tarragona 25 d’octubre del 2014

PROMOTOR EL TÈCNIC

Universitat Rovira i Virgili Marçal Ruiz Salsench

DNI: 46461823-Y


16

1. Objecte del projecte

L’objecte d’aquest projecte és especificar les condicions tècniques, d’execució i econòmiques per a obtenir l’autorització administrativa i d’execució de la instal·lació elèctrica i d’iluminació de l’ampliació del Polígon Industrial “Les Voltes” situat al terme municipal de Mont-roig del Camp.

2. Abast del projecte

El present projecte comprèn:

• Instal·lació subterrània de mitja tensió: es calcularà els conductors com també les seves característiques tècniques i el seu traçat.

• Instal·lació dels centres de transformació: es farà la tria de transformadors, les ubicacions i les seves característiques tècniques.

• Instal·lació subterrània de baixa tensió: es calcularan els conductors com també les seves característiques tècniques i el seu traçat.

• Instal·lació d’enllumenat públic: es farà la distribució de lluminàries, i els seus càlculs pertinents.

3. Antecedents

El present projecte d’electrificació i il· luminació, és la motivació de l’ajuntament de la vil· la per donar solució a la demanda de naus industrials que té la població i impulsar el sector industrial d’aquest punt tant estratègic de la comarca.

4. Normes i referències

4.1. Disposicions legals i normes d’aplicació

Per a la realització del present projecte, s’ha consultat la següent Normativa:


17

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Real Decret 842/2002 del 2 d’agost, B.O.E. número 224 amb data 18 de setembre del 2002).

• Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en Obres de Construcció (Real Decret 1627/1997 del 24 d’octubre, B.O.E. número 256 amb data 25 d’octubre del 1997).

• Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995 del 8 de novembre, B.O.E. número 269 amb data 10 de novembre del 1995).

• Condicions imposades per organismes públics afectats i les corresponents Ordenances Municipals.

• Normativa particular de la Companyia Elèctrica FECSA Endesa, sobre la construcció, muntatge i característiques dels materials de línies subterrànies de mitja tensió, Centres de Transformació i Xarxes Subterrànies de distribució de Baixa Tensió.

• Reial Decret 485/1997 de 14 d’abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut de treball.

• Reial Decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.

• Reial Decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.

• Reial decret 604/2006, de 19 de maig, pel que es modifiquen el real decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el reglament dels serveis de prevenció, i el real decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en las obres de construcció.

4.2. Bibliografia

Per a la realització del present projecte, s’ha utilitzat la següent bibliografia:

• Reglamento electrotécnico para Baja Tensión; editorial Marcombo.

• Instalaciones eléctricas en media y baja tensión; editorial Paraninfo; Jose García Trasancos.

• Instalaciones eléctricas de alumbrado e industriales; editorial Paraninfo; autor: Fernando Martinez Dominguez.


18

• Instalaciones de enlace i centros de transformación; editorial CEYSA. CANO PINA; autors: Soledad Latorre Usán, José Antonio Navarro Marquez, Mª Luisa Navarro Sanchez.

4.3. Programes de càlcul

• AutoCAD 2010: disseny i elaboració dels plànols del projecte.

• Microsoft Office 2007 – Excel: càlcul numèrics i realització de taules.

• Calculux Road 7.7.0.1 Càlcul de l’enllumenat públic.

4.4. Pla de gestió de qualitat aplicat durant la redacció del projecte

Per a la elaboració del present projecte i amb la previsió de que es produeixin possibles errors tipogràfics o de diferències de contingut als diferents documents del mateix, es precedirà a la revisió aleatòria d’aquells elements claus: partides d’obres, dades significatives d’ubicació i la localització d’elements de la instal·lació, etc., que poden portar equivocacions o la no comprensió del projecte.

4.5. Referències web utilitzades

• www.gencat.cat

• www.icc.cat

• www.endesa.com

• www.ormazabal.es

• www.generalcable.es

• www.itec.es

• www.philips.es

5. Definicions i abreviatures

Durant el desenvolupament del següent projecte s’utilitzaran les següents abreviatures:

• REBT: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

• ITC: Instrucció Tècnica Complementaria.

• NTP: Norma Tècnica Particular


19

• RD: Reial Decret

• BT: Baixa Tensió.

• MT: Mitja Tensió

• AT: Alta Tensió

• CGP: Caixa General de Protecció

• CS: Caixa de Seccionament

• UNE: Una Norma Espanyola

• ITC: Instrucció Tècnica Complementària

• CT: Centre de Transformació

• C.d.t.: Caiguda de tensió

• Trafo: Transformador

6. Requisits de disseny

6.1. Emplaçament

El polígon industrial Les Voltes esta situat al Nord del terme municipal de Mont-roig del Camp, de la província de Tarragona (ESPANYA). Aquest quedarà delimitat de la següent manera:

• Al nord per la carretera T-310z.

• Al Sud pel carrer del Barranc de Vilanova d’Escornalbou.

• A l’Est per la carretera T310.

• A l’Oest per la carretera T310z.

En els plànols nº 1 i nº 2 d’aquest projecte podrem veure més detalladament la situació i l’emplaçament.


20

6.2. Requisits urbanístics

Es canalitzaran totes les línies elèctriques de forma subterrània en tot el polígon, ja que les línies aèries no ofereixen les degudes garanties de seguretat en zones que es consideren de treball industrial (Grues, alçada naus, distàncies mínimes, etc). Per tant, el risc d’incidències seria alt.

6.3. Requisits elèctrics

El polígon tindrà una superfície total de 209.417 m2, dels quals 81.165 m2 correspondran al terreny edificat i estarà format per 65 parcel·les destinades a l’ús industrial, més el propi enllumenat públic. Tot això suma una potència total de 7.643,68 kW de potència instal·lada.

Per tal de resoldre aquesta potència, serà necessari la construcció de 14 Centres de Transformació amb la pertinent xarxa de Mitja Tensió i la de Baixa Tensió.

Les instal·lacions calculades seran capaces de suportar la potència instal·lada en el cas que tots els abonats estiguin connectats al límit de la potència sol·licitada, sense saturació, i al mateix temps poder preveure futures demandes del mateix polígon.

S’assignarà a l’empresa distribuïdora la responsabilitat de respondre del manteniment i l’operació de la instal·lació de distribució, realitzada per tercers i afegida a la seva xarxa de distribució, així com la seguretat i qualitat d’aquesta.

6.4. Requisits de les línies subterrànies de mitja tensió

El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de MT serà 25 kV.

El valor límit de la caiguda de tensió s’estableix en el 7 % amb les condicions de màxima càrrega i/o situació d’emergència.

En general, la tendència serà la d’estructures de xarxa mallada, és a dir, amb possibilitat d’aportar o rebre socors mitjançant enllaços amb altres línies.

Es distingiran tres tipus de zones i reserves, les zones urbanes, les semi urbanes i les rurals concentrades. El present projecte està considerat com a zona urbana.


21

Zona

Característica

Zona

Urbana

Zona

Semi urbana Zona Rural

Concentrada

Tipus de xarxa majoritària Subterrània Subterrània Aèria

Tipus de xarxa minoritària ---- Aèria Subterrània

% Alimentació de socors (amb averia de la línia) 100 50 25

%Saturació màxima (explotació normal) 60 75 100

% Saturació màxima (explotació de socors) 100 100 110

Taula 1. Zones d’alimentació i reserves d’energia.

L’alimentació dels centres de transformació es dissenyarà amb estructura en bucle amb entrada i sortida a cada CT amb la finalitat que qualsevol dels centres pugui rebre alimentació alternativa.

Els cables a utilitzar tindran seccions de 3x1x400mm2 o 3x1x240 mm2 d’alumini com seccions normals per xarxa urbana, semi urbana o qualsevol tipus que tingui una configuració estàndard. Pels casos en què la seva longitud i traçat faci raonablement imprevisible un futur enllaç amb una altra línia es podran utilitzar excepcionalment conductors de secció 3x1x150 mm2 d’alumini.

6.4.1. Disposició del cables

Les canalitzacions, llevat de casos de força major, s’executaran per terrenys de domini públic, sota les voreres o calçades, preferentment sota les primeres i s’evitaran angles pronunciats. El traçat serà com més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud en voreres o façanes dels edificis principals.

En marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim que calgui deixar en les corbes segons la secció del conductor o conductors que s’hagin de canalitzar.

Els cables es disposaran soterrats directament en el terreny. Sota les voreres, en les zones d’entrada i sortida de vehicles a les finques, a les quals no es prevegi el pas de vehicles de gran tonatge, es disposaran a dins de tubs en sec (sense formigonar). En els accessos a finques de vehicles de gran tonatge i en els encreuaments de la calçada, es disposaran a dins de tubs formigonats.


22

6.4.2. Seguretat en la instal·lació dels cables

L’objectiu en la instal·lació d’un cable subterrani, és que, després de la seva manipulació, estesa i protecció, el cable no hagi sofert cap dany, i ofereixi seguretat en futures excavacions fetes per tercers. Per aquest motiu:

• El llit de la rasa que rebrà el cable serà llis i estarà exempt d’arestes vives, còdols, pedres, restes de runes, etc. S’hi disposarà una capa de sorra de riu rentada, neta, solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l’amplada total de la rasa amb un gruix de 0,06 m.

• El cable s’estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb una altra capa de sorra de 0,24 m de gruix, de manera que la sorra arribarà fins a 0,30 m per damunt del llit de la rasa i cobrirà la seva amplada total.

• Sobre la capa anterior es col·locaran plaques de polietilè (PE) com a protecció

mecànica.

• A continuació, s’estendrà una altra capa de terra de 0,20 m de gruix, sense pedres ni runa, piconada amb mitjans manuals. La resta de terra s’estendrà per capes de 0,15 m, piconades amb mitjans mecànics. Entre 0,10 i 0,20 m per sota del paviment es posarà una cinta de senyalització que avisi de l’existència dels cables elèctrics de M.T.

6.4.3. Encreuaments, paral·lelismes i proximitats

Els cables subterranis de MT quan estiguin soterrats directament al terreny hauran de complir els següents requisits:

6.4.3.1. Encreuaments amb carrers i carreteres

Els cables es col·locaran en tubs formigonats en tota la seva longitud amb profunditat mínima d’1 m. Sempre que sigui possible, l’encreuament es farà perpendicular a l’eix del vial.

6.4.4. Encreuaments amb d’altres conductors d’energia elèctrica

La distància mínima entre cables d’energia elèctrica de MT d’una mateixa empresa serà de 0,20 m. La distància mínima entre cables de MT d’empreses diferents o entre un de MT i un de BT serà de 0,25 m. La distància del punt d’encreuament a les unions, quan existeixin, serà superior a 1 m. Quan no es pugui respectar alguna d’aquestes distàncies, el


23

cable que s’estengui en darrer lloc es disposarà separat mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

6.4.4.1. Paral·lelismes amb altres conductors d’energia elèctrica

La separació mínima entre cables de MT d’una mateixa empresa serà de 0,20 m. Si els cables de MT instal·lats en paral·lel són d’empreses diferents, o si un cable és de MT i l’altre és de BT, la separació mínima serà de 0,25 m. Quan no es pugui respectar alguna d’aquestes distàncies, la conducció que s’estableixi en darrer lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïdes per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

6.4.5. Plànols de situació dels cables

Les empreses propietàries dels cables, un cop s’hagin canalitzat hauran de disposar de plànols de situació dels cables, on hi figurin les cotes i referències suficients per a la seva posterior ubicació i identificació. També hi figurarà la ubicació de les unions. Aquests plànols serviran tant per a la identificació de possibles avaries en els cables, com per poder senyalitzar-les per causa d’obres de tercers.

6.5. Requisits dels Centres de Transformació

6.5.1. Ubicació

La ubicació es determinarà considerant els aspectes següents:

• L’emplaçament del CT es farà de tal manera que sempre s’hi pugui accedir directament des del carrer o vial públic a través d’una porta ubicada a la línia de façana.

• L’emplaçament escollit per al CT haurà de permetre l’estesa de totes les canalitzacions subterrànies previstes, que surtin des del CT, cap a vies públiques o galeries de serveis.


24

6.5.2. Accessos

Les condicions a tenir en compte per a determinar l’accessibilitat als CT seran les següents:

• L’accés s’efectuarà directament des del carrer o vial públic, de manera que en tot moment es permeti la lliure i permanent entrada de personal i material, sense dependre en cap circumstància de tercers.

• Les vies pels accessos de materials hauran de permetre el transport en camió, fins al lloc d’ubicació del mateix CT, dels transformadors i d’altres elements integrants del CT.

• Les obertures destinades a accessos i ventilacions compliran les distàncies reglamentàries i condicions de seguretat indicades a la ITC MIE-RAT 14 i el CTE.

• Quan el CT es dissenyi per allotjar un conjunt prefabricat compacte (CPC), en el qual tot l’aparellatge constitueix una sola unitat indivisible, l’accés i les ventilacions s’efectuaran per la part frontal.

6.5.3. Seguretat de les persones

S’aplicaran criteris de disseny que aportin seguretat passiva al personal que accedeixi al CT per treballar-hi. Es tindran en compte els següents aspectes:

• Guardar les distàncies mínimes als elements susceptibles d’estar en tensió, previstes a la legislació vigent.

• Compartimentar els elements de maniobra del CT de manera que en cas d’arc intern

en el circuit de potència no existeixi risc per l’operador.

• No s’hauran de transmetre tensions perilloses a l’exterior del CT.

• S’establirà una superfície equipotencial a l’interior del CT.

• El CT estarà proveït d’una instal·lació de posada a terra, amb l’objecte de limitar les tensions de defecte a terra que es puguin produir a la mateixa instal·lació del CT.


25

6.5.4. Facilitat de manteniment

El disseny dels CT facilitarà el manteniment i les revisions periòdiques, de manera que es puguin fer amb seguretat i sense perjudicar la qualitat de servei de la xarxa.

Per tal de facilitar la detecció i l’aïllament de defectes a la xarxa subterrània, s’instal·laran elements de detecció de pas de defecte, com relés ICC (indicadors de curt circuit) o elements amb funcions similars que la tecnologia vagi fent d’ús habitual.

Així mateix, amb la finalitat de minimitzar el nombre i la durada dels incidents, i garantir la qualitat de subministrament adient, s’instal·laran els elements necessaris per poder telecomandar l’operació dels CT.

6.5.5. Risc d’incendi

A la construcció es prendran les mesures de protecció contra incendis d’acord amb el que s’estableix en el Reglament i a les Ordenances Municipals aplicables en cada cas.

6.5.6. Integració a l’entorn

Amb l’objecte de disminuir l’impacte visual, el CT tindrà els acabats exteriors necessaris per harmonitzar amb l’entorn on està ubicat.

6.5.7. Ventilació

L’evacuació del calor generat a l’interior del CT s’efectuarà segons com s’indica en la MIE-RAT 014 apartat 3.3, i s’utilitzarà únicament el sistema de ventilació natural. La ubicació de les reixes de ventilació es dissenyarà de tal manera que permeti la circulació de l’aire pel voltant del transformador.

6.6. Requisits de les línies subterrànies de baixa tensió

Els aspectes que amb caràcter general hauran de tenir-se en compte en el disseny i la instal·lació de les línies subterrànies de BT seran les següents:

• El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT serà 400 V.


26

• En les xarxes subterrànies de BT de FECSA ENDESA, s’utilitzaran sempre cables amb secció uniforme de 240 mm2 d’Al per a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d’Al per al neutre.

• La caiguda de tensió no serà major del 7 %.

• La càrrega màxima de transport es determinarà en funció del corrent màxim admissible en el conductor, i del moment elèctric de la línia.

• A les xarxes subterrànies de BT, les derivacions sortiran, en general, de caixes

d’entrada i sortida d’un cable de BT principal. Així, en cas d’avaria d’un tram de cable subterrani de BT, es facilita la identificació i separació del tram avariat.

• Les derivacions de línies secundàries s’efectuaran en caixes de distribució o en caixes de seccionament, en les quals s’ubicaran, si procedeix, fusibles de protecció de calibre apropiat, selectius amb els de capçalera.

• El conductor neutre estarà connectat a terra al llarg de la línia de BT, en els armaris

de distribució, almenys cada 200 m i en tots els finals tant en les línies principals com en llurs derivacions.

6.6.1. Disposició dels cables

Les canalitzacions, excepte en casos de força major, s’executaran per terrenys de domini públic, sota les voreres o calçades, preferentment a sota de les primeres i s’evitaran angles pronunciats. El traçat serà com més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis principals.

Al marcar el traçat de les rases, es tindran en compte els radis de curvatura mínims, fixats pels fabricants (o en el seu defecte, els indicats en les normes de la sèrie UNE 20435), a respectar en els canvis de direcció.

En l’etapa de projecte, s’hauran de consultar amb les empreses de servei públic i amb els possibles propietaris de serveis per conèixer la posició de les seves instal·lacions en la zona afectada. Una vegada coneguda, abans de procedir a l’obertura de les rases, s’obriran cales de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst en el projecte.

Els cables es disposaran enterrats directament en el terreny. Sota les voreres, a les zones d’entrada i sortida de vehicles a les finques, en les quals no es prevegi el pas de vehicles de gran tonatge, es disposaran a dins de tubs en sec (sense formigonar). Als accessos a finques de vehicles de gran tonatge i als encreuaments de calçada, es disposaran a dins de tubs formigonats.


27

La profunditat, fins a la part superior del cable no serà menor de 0,60 m a sota la vorera, ni de 0,80 m a sota la calçada.

Quan no es puguin aconseguir, degut a qualsevol impediment, les anteriors profunditats es podran reduir si s’afegeixen proteccions mecàniques suficients.

6.6.2. Seguretat en la instal·lació dels cables

L’objectiu en la instal·lació d’un cable subterrani és que, després de la seva manipulació, estesa i protecció, el cable no hagi rebut cap dany, i ofereixi seguretat en futures excavacions fetes per tercers. Per aquest motiu:

• El llit de la rasa que rebrà el cable estarà llis i exempt d’arestes vives, còdols, pedres, restes de runes, etc. En dit llit es posarà una capa de sorra de riu rentada, neta, solta i exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, que cobreixi l’amplada total de la rasa amb un gruix de 0,05 m.

• El cable s’estendrà sobre aquesta capa de sorra i es cobrirà amb una altra capa de sorra de 0,10 m de gruix, o sigui que la sorra arribarà fins a 0,20 m per damunt del llit de la rasa i cobrirà la seva amplada total, la qual serà suficient per mantenir 0,05 m entre els cables i les parets laterals.

• Sobre la capa anterior es posaran plaques de polietilè (PE) com a protecció mecànica.

• A continuació, s’estendrà una altra capa de terra de 0,20 m de gruix, exempta de pedres, còdols o runa, piconada per mitjans manuals. Després, s’anirà omplint la rasa per capes de 0,15 m, piconada per mitjans mecànics. Pel damunt seu, i a uns 0,10 m del paviment es col·locarà una cinta de senyalització que adverteixi de l’existència dels cables elèctrics de BT.

6.6.3. Encreuament paral·lelismes i proximitats

Les condiciones a què han de respondre els encreuaments de cables subterranis de BT són les següents:


28

6.6.3.1. Encreuaments amb carrers i carreteres

Els cables es disposaran en tubs formigonats en tota la seva longitud a una profunditat mínima de 0,8 m. Sempre que sigui possible, l’encreuament es farà perpendicular a l’eix del vial.

6.6.3.2. Encreuaments amb altres conductors d’energia elèctrica

La distància mínima entre cables de BT serà de 0,10 m, i entre cables de BT i cables de MT serà de 0,25 m. La distància del punt d’encreuament a les unions, quan existeixin, serà superior a 1 m. En el cas que no es puguin respectar alguna d’aquestes distàncies, el cable que s’estengui en últim lloc es disposarà separat mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïts per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

6.6.3.3. Paral·lelismes amb altres conductors d’energia elèctrica

Els cables de BT es podran instal·lar paral·lelament a altres de BT, si mantenen entre si una distància no inferior a 0,10 m; si aquests cables són de MT la distància no serà inferior a 0,25 m. Quan no es pugui respectar alguna d’aquestes distàncies, la conducció que s’estableixi en últim lloc es disposarà separada mitjançant tubs, conductes o divisòries constituïts per materials incombustibles d’adequada resistència mecànica.

6.6.4. Plànols de situació dels cables

Les empreses propietàries dels cables, un cop els hagin canalitzat, hauran de disposar de plànols de situació dels cables, en els quals figurin les cotes i referències suficients per a la seva posterior ubicació i identificació. Hi figurarà, també, la ubicació de les unions.

Aquests plànols serviran tant per a la identificació de possibles avaries als cables, com per a poder senyalitzar-los enfront d’obres de tercers.

6.7. Requisits d’il·luminació

Per l’activitat que es desenvoluparà en aquest polígon, i per les necessitats del client es disposarà dels nivells mínims d’il· luminació establerts en el REIAL DECRET 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de eficiència energètica en instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementàries EA- 01 a EA-07.


29

Com es pot observar posteriorment en el present projecte, en l’apartat 5 de la memòria de càlcul s’indica l’enllumenat que s’han seleccionat i les seves característiques.

6.7.1. Dimensionat de les instal·lacions

Les línies d'alimentació a punts de llum amb làmpades de descàrrega, estaran previstes per transportar la càrrega deguda als propis receptors, als seus elements associats, a les seves corrents harmòniques, d'arrencada i desequilibri de fases. Com a conseqüència, la potència aparent mínima en VA, es considerarà 1,8 vegades la potència en watts de les làmpades o tubs de descàrrega.

Quan es conegui la càrrega que suposa cada un dels elements associats a les làmpades o tubs de descàrrega, els corrents harmònics, d'arrencada i desequilibri de fases; que tant aquestes com aquells puguin produir, s'aplicarà el coeficient corrector calculat amb aquests valors.

El factor de potència de cada punt de llum es tindrà que corregir fins a un valor major o igual a 0,90. La màxima caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol altre punt de la instal·lació, serà menor o igual al 3%.

Per tal d'aconseguir estalvis energètics i sempre que sigui possible, les instal·lacions d'enllumenat públic es projectaran amb diferents nivells d'il· luminació, de manera que aquesta decreixi durant les hores de menys necessitat d'il· luminació.

6.7.2. Quadres de protecció, mesura i control

Les línies d'alimentació als punts de llum i de control sortiran des d'un quadre de protecció.

Les intensitats de defecte, llindar de desconnexió dels interruptors diferencials, que podran ser de rearmament automàtic, serà com a màxim de 300 mA, i la resistència de posta a terra, mesurada en la posta en servei de la instal·lació serà com a màxim de 30Ω.

6.7.3. Xarxa d’alimentació

6.7.3.1. Cables

Els cables seran multipolars o unipolars amb conductors de coure i tensió assignada de 0,6 / 1kV.

El conductor neutre de cada circuit que parteix del quadre, no podrà ser utilitzat per cap altre circuit.


30

6.7.3.2. Red subterrània

S'empraran sistemes i materials anàlegs als de les xarxes subterrànies de distribució regulades en la ITC-BT-07. Els cables seran de les característiques especificades en la UNE 21123 i aniran entovats, els tubs per a les canalitzacions subterrànies han de ser els indicats a la ITC-BT-21 i el grau de protecció mecànica l'indicat en aquesta instrucció, i podran anar formigonats en rasa o no.

Els tubs aniran enterrats a una profunditat mínima de 0,4 m. del nivell del terra mesurats des de la cota inferior del tub i el seu diàmetre interior no serà inferior a 60 mm.

Es col·locarà una cinta de senyalització que adverteixi de l'existència de cables d'enllumenat públic, situada a una distància mínima del nivell del terra de 0,10 m i a 0,25 m per sobre del tub.

La secció mínima a emprar en els conductors dels cables, inclòs el neutre, serà de 6 mm2.

En distribucions trifàsiques tetrapolars, per a seccions de fase de secció superior a 6 mm2.

La secció del neutre serà conforme al que indica la següent taula segons la ITC-BT 07.

6.7.4. Xarxa de control i auxiliars

S'empraran sistemes i materials similars als indicats per als circuits d'alimentació, la secció mínima dels conductors serà 2,5 mm2.

6.7.5. Suports

En la instal·lació elèctrica a l’interior dels suports, els conductors seran de coure, de secció mínima 2,5 mm2, i de tensió assignada de 0,6/1 kV com a mínim; no existiran empalmes a l’interior dels suports.

6.7.6. Postada a Terra

La màxima resistència de posada a terra serà tal que, al llarg de la vida de la instal·lació i en qualsevol època de l'any, no es puguin produir tensions de contacte majors de 24 V, en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics, etc).


31

La posta a terra dels suports es podrà realitzar per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que parteixin del mateix quadre de protecció, mesura i control.

En les xarxes de terra, si instal·larà com a mínim un elèctrode de connexió de terra cada 5 suports de lluminàries, i sempre en el primer i en l'últim suport de cada línia.

Els conductors de la xarxa de terra que uneixen els elèctrodes hauran de ser:

• Nus, de coure, de 35 mm2 de secció mínima, si formen part de la pròpia xarxa de terra, en aquest cas aniran per fora de les canalitzacions dels cables d'alimentació.

• Aïllats, mitjançant cables de tensió nominal 450/750V, amb coberta de color verd-i-groc, amb conductors de coure, de secció mínima 16 mm2 per a xarxes subterrànies, i de la mateixa secció que els conductors de fase per a les xarxes posades, i en aquest cas aniran per l'interior de les canalitzacions dels cables d'alimentació.

El conductor de protecció que uneix de cada suport amb l'elèctrode, o amb la xarxa de terra, serà de cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de color verd - groc, i secció mínima de 16 mm2 de coure .

Totes les connexions dels circuits de terra, es realitzaran mitjançant terminals, grapes, soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i protegit contra la corrosió.

6.8. Potència instal·lada

La potència del càlcul vindrà determinada pel factor d’utilització i el factor de simultaneïtat.

Depenent del criteri del client i de les exigències del mercat, aquests factors, es podrien veure variats per al càlcul de la instal·lació que ens ocupa. Per a solucionar aquest problema es consideraran uns valors fixos per a cada un dels factors.


32

7. Anàlisis i solucions

7.1. Règim del neutre

El règim del neutre defineix les connexions elèctriques del neutre i de les masses respecte a terra.

En les instal·lacions de Baixa Tensió la denominació es realitza amb un codi de lletres amb el significat següent:

• Primera lletra: Es refereix a la situació de l'alimentació amb respecte a terra.

T: Connexió directa d'un punt de l'alimentació a terra.

I:Aïllament de totes les parts actives de l'alimentació respecte a terra o connexió d'un punt a terra a través d'una impedància.

• Segona lletra: Es refereix a la situació de les masses de la instal·lació receptora respecte a terra.

T = Masses connectades directament a terra, independentment de la eventual posada a terra de l'alimentació.

N = Masses connectades directament al punt de l'alimentació posat a terra (en corrent altern, aquest punt és normalment el punt neutre).

• Altres lletres (si s’escau): Situació relativa del conductor neutre i el conductor de protecció.

S: Les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors separats.

C: Les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol conductor (CPN).


33

7.1.1. Esquema en IT

L'esquema IT té el neutre del transformador aïllat de terra (o connectat a través d’una impedància d’un valor molt elevat) i les masses metàl·liques connectades a una presa de terra exclusiva.

Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de la alimentació.

Figura 1. Esquema règim IT.

En aquest esquema, la intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o fase-terra, té un valor lo suficientment reduït com per no provocar l’aparició de tensions de contacte perilloses. En resum podem dir del règim IT:

• Avisa del primer defecte per un controlador permanent d’aïllament.

• Ruptura al segon defecte per la protecció de sobreintensitat (interruptor automàtic o fusible).

• Solució que assegura la millor continuïtat de servei en explotació.

• La senyalització del primer defecte d’aïllament i la immediata localització i eliminació permeten una prevenció sistemàtica contra tot perill d’electrocució.

• Necessita un personal de manteniment per la vigilància de l’explotació.


34

7.1.2. Esquema en TT

Consisteix amb la connexió del neutre i masses a terra. Aquest esquema TT té un punt d'alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat directament a terra.

Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de la alimentació.

Figura 2. Esquema règim TT.

• Es la solució més simple i econòmica.

• No requereix vigilància permanent. (personal de manteniment exclusiu).

• La presència dels interruptors diferencials permet major prevenció contra contactes directes i indirectes i contra incendis, si la sensibilitat d’aquest es menor a 300 mA.

En el present projecte s’ha decidit com a solució el Règim TT pels avantatges que presenta respecte els IT.

7.2. Línies subterrànies de mitja tensió

7.2.1. Antecedents

Per tal d’abaratir costos en el present projecte, s’aprofitarà una línia de mitja tensió subterrània (ja existent) situada a l’Est d’aquest.


35

7.2.2. Traçat de la línia subterrània de mitja tensió

S’ha modificat el recorregut de la línia subterrània de M.T. des del seu plantejament inicial tenint en compte:

• Evitant el creuament de les diferents parts de la línia afavorim a una millor distribució d’aquesta.

• Evitant els creuaments disminuïm la profunditat de les rases fet que afavoreix a una millora econòmica del projecte.

• Al distribuir la línia de M.T. per tot el polígon ens assegurem que en un futur si una empresa necessita disposar de transformador propi, tingui la possibilitat de connectar-se a la línia de M.T. sense la necessitat de grans obres que indirectament podrien afectar al subministrament del polígon.

• Totes les modificacions s’han fet en tenint en compte diferents punts de vista i sempre complint amb les exigències demanades en l’apartat 6.5 d’aquesta memòria.

En el plànol 4 d’aquest projecte, podem observar la distribució final de la línia de M.T.

7.2.3. Tipus de connexions

A l’hora de fer la connexió de la xarxa subterrània de mitja tensió es disposa de les següents possibilitats:

• Sistema radial.

• Sistema d’anell obert amb doble alimentació.

• Sistema de doble alimentació.

• Sistema d’anell obert.


36

7.2.3.1. Sistema radial

El sistema radial es el més econòmic de tots, ja que la paramenta a instal· lar i els neutres de les rases son mínims. No obstant això, presenta l’inconvenient que en front d’una avaria en qualsevol tram de la línia, deixaria sense servei tots els CT d’aigües avall. En cas d’avaria, la reposició del servei només es podria portar a terme localitzant i repara’n l’avaria.

El sistema radial o en antena se sol utilitzar per l’electrificació de zones rurals, a traves de xarxes aèries on les distancies son molt elevades i la densitat de població molt baixa.

Figura 3. Esquema distribució radial

7.2.3.2. Sistema d’anell obert

En el sistema d’anell obert la xarxa es construeix formant un anell, però la seva explotació es realitza en forma radial, és a dir, sempre existirà d’una manera l’anell obert (una cel·la de línia d’un CT), creant un punt de frontera.

La paramenta a instal·lar en cada CT és la mateixa que en la radial, encara que s’ha d’instal·lar una cel·la de línia més per tancar l’anell.

Constructivament s’ha de considerar la major quantitat de metres de rasa a obrir o les dimensions si s’instal·len els circuits conjuntament.

En aquest sistema es pot deixar qualsevol tram de la xarxa subterrània sense servei, això s’aconseguirà desplaçant el punt de frontera d’una cel·la a una altra, però s’ha de tenir en compte que els CTs queden intercalats en la línia principal i les maniobres que es puguin realitzar són molt limitades pel gran nombre d’abonats que afecta.


37

L’anell es pot construir en una de les línies principals o repartint càrregues entre les dues línies bàsiques.

Figura 4. Esquema distribució anell obert.

Figura 5. Esquema distribució anell obert amb repartiment de carregues.

En cas que es maniobri o hi hagi alguna avaria en la línia principal afectarà a tots els CT que estiguin alimentats des de la xarxa en qüestió, sense la possibilitat d’alimentar-los des d’una altra.

7.2.3.3. Sistema d’anell obert amb doble alimentació

El sistema d’anell obert amb doble alimentació presenta les mateixes avantatges que el sistema d’anell obert però, a més, permet alimentar als CTs des de qualsevol de les dues línies bàsiques.


38

Una altra avantatge és que la interconnexió dels dos circuits principals permet realitzar moviments de càrregues d’un a l’altre si les necessitats de servei ho requereixen.

L’inconvenient que ens trobem és la necessitat d’instal·lar una tercera cel·la de línia als dos CTs.

Figura 6. Esquema distribució anell obert amb doble alimentació.

7.2.3.4. Sistema de doble alimentació

En el sistema de doble alimentació cada CT està alimentat amb una entrada i una sortida de les dues línies bàsiques mitjançant dues cel·les d’unió de barres, aconseguint gramatitzar la continuïtat del subministrament.

Cada CT hauria de disposar de quatre cel·les de línia i dues cel·les d’unió de barres, i en conseqüència, l’espai útil per a instal·lar-les.

Aquest tipus d’alimentació és aconsellable per grans subministres en els que és imprescindible la continuïtat del servei.

Aquest tipus és el que garanteix la major qualitat del servei, però té un cost econòmic elevat.


39

Figura 7. Esquema distribució doble alimentació.

7.3. Línies subterrànies de Baixa Tensió

Per tal de trobar els millors recorreguts i finalment acabar situant les línies subterrànies de baixa tensió de la millor forma possibles, s’han fet diverses distribucions per les tirades d’aquestes.

S’han distribuït les línies de B.T. de la manera més simplificada possible i disminuint al màxim el nombre de rases.

Tenint en compte diferents punts de vista i sempre complint amb les exigències demanades en l’apartat 6.6 d’aquesta memòria s’han anat rectificant la col·locació de les línies de B.T., ja sigui augmentant-ne el seu número o augmentant el nombre de rases.

Això s’ha fet sempre pensant amb les possibles ampliacions a tenir en compte, i amb la millor distribució en cas de futures reparacions, substitucions, etc.

Totes les rectificacions que s’han fet des de la primera distribució de les línies fins a la solució final s’han fet tenint en compte les diferents possibilitats i sempre intentant optar per la que doni un millor resultat final i sigui el més econòmic possible.

En el plànol 14 d’aquest projecte, podem observar la distribució final de la línia de B.T.

• S’han augmentat el nombre de rases tenint en compte la distribució de les línies i la disposició d’aquestes.

• El fet de tenir menys línies per rasa permet la distribució en un sol pla d’aquestes fet que proporciona una millor disposició de les línies en cas de futures reparacions d’aquestes.

• Tenir menys línies per rasa afavoreix a una menor distribució de la intensitat màxima admissible dels conductors pel fet de no tenir que aplicar diferents coeficients que es detallen en els annexes d’aquest projecte.


40

• S’ha afavorit a que el recorregut de les línies no sigui tan elevat amb l’obertura de noves rases.

• L’augment de les línies de distribució afavoreix a una menor saturació del conductor així com a una disminució dels afectats en cas d’averia d’una línia.

• La distribució de les línies amb diferents rases afavoreix a una menor quantitat d’afectats en cas d’avaries produïdes per obres, màquines excavadores o algun altre inconvenient que pugui afectar a les línies de distribució del polígon.

7.4. Enllumenat exterior

7.4.1. Col·locació de les lluminàries

La col·locació de lluminàries al damunt de postes o mastins tindrà quatre formes diferents d’instal·lació:

• Unilateral • A portell • En oposició • Central en doble lluminària

7.4.1.1. Unilateral

La disposició d’aquestes lluminàries consisteix en la col·locació de totes elles a un mateix costat de la calçada. S’utilitza aquesta disposició en els casos en que l’amplada de la via es igual o inferior a l’amplada de muntatge de la lluminària.

7.4.1.2. A portell

Consisteix en la col·locació de lluminàries a banda i banda de la calçada, al portell o en zig-zag. S’utilitza principalment en aquells casos en els que l’ample de la via es igual o superior a l’altura de muntatge 1,5 vegades.

7.4.1.3. En oposició

Aquesta disposició situa les lluminàries una enfront de l’altra, i sol utilitzar-se quan l’amplada de la via es superior de 1,5 vegades l’altura de muntatge.


41

7.4.1.4. Central amb doble lluminària

Aquest cas s’utilitza en autopistes i en vies de dos calçades. En realitat es tracta d’una col·locació unilateral per a cada una de les dobles calçades, en ocasions també es pot col·locar en front d’elles altre lluminàries donant lloc a dobles disposicions dobles en oposició o a portell. Aquesta disposició ens dona lloc a un grau d’il· luminació molt elevat.

7.4.2. Elecció del tipus d’enllumenat

Després d’haver realitzat un estudi amb el programa Calculux de la casa Philips, tal i com es podrà veure en l’apartat 5 de la memòria de càlcul, s’ha decidit que s’utilitzaran lluminàries amb làmpades de vapor de sodi d’alta pressió en distribució a portell.

En el plànol 17 d’aquest projecte, podem observar la distribució final de les lluminàries.

8. Resultats finals

8.1. Línies subterrànies de mitja tensió

8.1.1. Generalitats

Per raons tècniques i de seguretat, en ser una zona de pública concurrència, amb pas de vehicles, grues i possibilitat de treballs en alçada, la instal·lació es realitza de forma subterrània.

La distribució subterrània en Mitja Tensió es realitza per l'interior del polígon sota les voreres, prenent les mesures tècniques necessàries en les zones de pas de vehicles pesats o encreuament de calçades.

La tensió de subministrament de la xarxa de M.T. per part de FECSA-ENDESA serà de 25 kV, que haurà de ser transformada per sortides de 400/230V.

La xarxa subterrània de M.T. estarà formada per tres conductors unipolars d'alumini de secció 240 mm2.


42

8.1.2. Característiques del conductor

Cable unipolar d’ aïllament sec termostable sèrie 18/30 kV de 1x240mm2 Al amb coberta de color vermell (ETU-3305 C), fabricat per Triple extrusió simultània.

Tensió nominal 18/30 kV

Tensió màxima d'utilització 36 kV

Tensió assaig a 50 hz 70 kV

Tensió assaig amb onda tipus llamp 170 kV

Intensitat admissible a l’aire (40 º c) 435 A (règim permanent)

Intensitat admissible enterrat (25 º c) 415 A (règim permanent)

Límit tèrmic al conductor 22,3 kA (t = 250 º c 1s)

Límit tèrmic en pantalla 2,9 kA (t = 160 º c 1s)

Material aïllament xlpe une-21123 (8 mm gruix)

Coberta color vermell poliolefina (2 mm espessor)

Diàmetre aparent conductor (corda) 17,8-19,2 mm

Ràdio mínim de curvatura 620 mm

Longitud de bobina 1000 m + / -3%

8.2. Centres de Transformació

Els CT's seran propietat de la companyia subministradora FECSA-ENDESA. La tensió d'alimentació serà de 25 kV trifàsica, a una freqüència de 50 Hz i una sortida de 400/230 V.

Els centres de transformació utilitzats seran del tipus monobloc. Aquests tipus de C.T. es basen en la combinació de peces bàsiques de formigó prefabricat, amb les quals s'obté la caseta tipus monobloc.

La qualitat dels diferents C.T. ha estat reconeguda per la Comissió de Qualitat UNESA en els centres de formigó MONOBLOC pels seus excel·lents resultats obtinguts en els assaigs realitzats segons la RU 1303 A (Centres de transformació prefabricats de formigó).

Els CT's es divideixen en quatre parts perfectament identificables: la caseta prefabricada Monobloc, un nombre de cel·les modulars tipus CGM segons les necessitats de cada cas per al servei d'AT, un transformador i un CBT de sortida per al servei de B.T.


43

Els transformadors es col·locaran segons la previsió de potència. Hi haurà un total de 14 estacions de transformació PFU-4 amb transformadors de 800 kVA i 630 kVA.

En el plànol 4 d’aquest projecte, podem observar la distribució final dels centres de transformació.

8.2.1. Ubicació dels centres de transformació

La ubicació d’un transformador ha de tindre en compte els següents factors:

• Sempre que les condicions físiques del terreny siguin òptimes per a la seva construcció, ha de ser aquella que permeti una distribució de BT amb la menor longitud de línia possible.

• És preferible que els subministraments amb un consum més elevat quedin situats el més a prop possible del transformador, per disminuir així les caigudes de tensió a la xarxa i pèrdues de potència.

Per altra banda, hi ha d’altres factors que també s’han de tenir en compte encara que els dos anteriors tenen més rellevància:

• Les vies per als accessos de materials hauran de permetre el transport, en camió, dels transformadors i altres elements integrants del CT fins al lloc d’ubicació del mateix.

• L’emplaçament a escollir del CT haurà de permetre l’estesa, a partir d’ell, per vies públiques o galeries de serveis, totes les canalitzacions subterrànies previstes.

• El nivell freàtic més alt es trobarà 0,3m per sota del nivell inferior de la solera més profunda del CT.

• L’accés a l’interior del local del CT serà exclusiu per al personal de l’empresa distribuïdora. Aquest accés estarà situat en una zona en la què, amb el CT obert, deixi lliure permanentment el pas de bombers, serveis d’emergència, sortides d’urgència i/o salvament.

• Distribució de càrrega: Els diferents CT’s tindran que suportar unes càrregues ajustades a les seves càrregues nominals, (coeficients de simultaneïtat i factors de


44

potencia utilitzats són els utilitzats en l’actualitat per la companyia subministradora FECSA – ENDESA), d’aquesta manera evitarem la saturació dels transformadors.

• Simetria : La ubicació dels CT’s es farà de manera més senzilla possible per a la sectorització de les diferents càrregues.

• La possibilitat d’ampliació: la possibilitat d’ampliació de potencies seria possible ja que els edificis prefabricats es trobes en sòl públic, d’aquesta manera es podria adossar un nou edifici prefabricat i la instal·lació d’una nova cel·la de línia per a alimentar el nou transformador.

8.2.2. Edificis prefabricats Ormazabal

8.2.2.1. Generalitats

Els tipus de centre de transformació que s'utilitzen són del tipus monobloc de la marca Ormazabal PFU-4.

Figura 8. Edifici prefabricat PF4.

El tipus d'Aparells de mitja tensió escollits per a instal·lar al centre de transformació és el sistema CGM, mitjançant cel·les modulars.

El sistema CGM esta format per un conjunt de cel·les modulars de mitja tensió amb aïllament y tall en SF6, les barres dels quals es connecten mitjançant uns elements patentats per l’empresa Ormazabal anomenats conjunts d’unió, els quals aconsegueixen una unió totalment estanca, insensible a les condicions externes de la pol·lució, salinitat, inundacions, ...


45

L’envolupant dels CT’s, es de formigó vibrat, y està composat de dues parts, una que uneix el terra i les parets, les qual incorporen les portes i reixes de ventilació natural i un altra que incorpora el sostre.

Tots els armats de formigó estan units entre ells i també a la posta a terra, segons RV 1303, les portes i les reixes presenten una resistència de 10 kΩ respecte al terra de la envolupant.

L’acabat estàndard dels CT’s es realitza mitjançant una pintura acrílica rugosa d’un color blanc en les parets y un color marró en el sostre, portes i reixes.

8.2.2.2. Reixes de ventilació

Per als forats de ventilació es disposarà d'un sistema de reixetes que impedeixin l'entrada d’aigua i petits animals.

Estaran bàsicament constituïdes per un marc i un sistema de lamines en forma de V invertida amb combinació d’una tela mosquitera. Tindran un grau de protecció mínim IP 23, IK 10.

Les reixetes estaran dotades d'una tela mosquitera amb una espessor màxima de 6 mm. Totes les reixes de ventilació aniran instal·lades de manera que no estiguin en contacte amb el sistema equipotencial i estaran separades almenys 0,10 m de les armadures dels murs.

Es muntaran verticalment i de manera que la part inferior de les reixes estigui situada com mínim a 0,25 m de la rasant del sòl exterior del CT.

Aquesta ventilació queda avalada en el protocol n º 93.066-1-E per transformadors de potència inferior o igual a 630Kva i el protocol n º 92.202-1-E per transformadors de grans potències.

Aquests protocols, han estat realitzats per personal d'Assaigs i Investigacions Industrials LABEIN, d'acord amb la normativa.

8.2.2.3. Accessos

Es complirà amb l’especificat a l’apartat 6.5.2 d’aquesta memòria.

Per als accessos es disposa de dos tipus, un per a l’accés del personal tècnic i l’altre l’accés directe al transformador.


46

8.2.2.4. Fomentació i Dimensions

A continuació detallem les mesures de l’excavació necessària per a la col· locació del C.T. així com les seves dimensions i el seu pes.

Taula 2. Dimensions, pesos i dimensions de l’excavació dels CT prefabricats.

8.2.2.5. Solera, paviments i tancaments exteriors

Tots els elements estan fabricats d’una sola peça de formigó, tal i com ja hem esmentat anteriorment. Sobre cada placa base i a una altura de 460 mm està situada la solera, quedant un espai buit entre les dos, que permet el pas dels conductors MT i BT, als qual s’accedeix mitjançant unes cobertes amb dues lloses.

El lloc del transformador disposa de dos perfils en forma de “U”, que poden desplaçar-se en funció de la distància de les rodes del transformador.

En la part inferior de les parets frontals i posteriors es troben els forats per als conductors de MT i BT. Aquestos forats estan semi perforats, d’aquesta manera únicament seran foradats els estrictament necessaris per a realitzar el nou subministre. De la mateixa manera es disposa d’uns forats semi perforats per a les sortides de les terres exteriors.

En la paret frontal es situen les portes d’accés de personal, portes del transformador i reixes de ventilació. Tots aquestos materials estan fabricats amb xapa d’acer. La porta d’accés per a personal te unes dimensions de 900x2100 mm, mentre que la del transformador te unes mesures de 1260 x 2400 mm. La obertura de les dos portes pot arribar als 180º.


47

La porta d’accés de personal disposa de un sistema de tancament, amb la finalitat de garantir el bon funcionament i evitar les obertures imprevistes. El sistema de tancament Ormazabal preveu l’ancoratge en la part superior e inferior.

8.2.2.6. Ventilació

Les reixes de ventilació del transformador estan situades en la paret inferior de la porta d’accés al mateix i en la part posterior del transformador.

D’aquesta manera l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador, principal productor de calor, realitzant un eficaç refrigeració del mateix.

8.2.2.7. Condicions de servei

Els edificis prefabricats UNIBLOCK estan constituïts per a suportà les següents condicions de servei:

• Sobrecàrrega de neu de 250 kg/m2 en cobertes. • Sobrecàrrega en solera de 600 kg/m2. • Càrrega d’un transformador de 5000 kg sobre la guies base.

Les temperatures de funcionament dels PFU-4 són: (fins a una humitat del 100%)

• Mínima transitòria - 15 ºC • Màxima transitòria +50 ºC • Màxima mitjana diària +35 ºC

Aquestes dades corresponen a una altitud d’instal·lació de 2500 m sobre el nivell del mar d’acord amb la norma MV – 101 – 1962.

8.2.2.8. Senyalització i Material de seguretat

Els CT compliran les següents prescripcions:

• Les portes d'accés al CT portaran el cartell amb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric, segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.410, model CE-14 amb rètol addicional Alta tensió. Risc elèctric.


48

• A l'exterior i a l'interior del CT, figurarà el número d'identificació del CT. La identificació s'efectuarà mitjançant una placa normalitzada per l'empresa distribuïdora.

• A les portes i pantalles de protecció es col·locarà el senyal triangular distintiu de risc elèctric, segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1410, model AE-10.

• Les cel·les prefabricades de MT i el quadre de BT portaran també el senyal triangular distintiva de risc elèctric adhesiva, equipada en fàbrica.

• El senyal CR 14 de Perill Tensió de Retorn s'instal·larà en el cas que hi hagi aquest risc.

• Llevat que en els propis aparells figurin les instruccions de maniobra, al CT, i en lloc corresponent, hi haurà un cartell amb les instruccions esmentades. Els aparells de maniobra de la xarxa i dels transformadors estaran identificats amb el número que els correspongui, en relació amb la seva posició en el circuit general de la xarxa.

• El CT estarà proveït d'una banqueta aïllant de maniobra per MT. En un lloc ben visible de l'interior del CT es situarà un cartell amb les instruccions de primers auxilis a prestar en cas d'accident, i el seu contingut es referirà a la respiració boca a boca i massatge cardíac. La seva mida serà com a mínim UNE A-3.

• També es senyalitzarà les 5 regles d'or, per a la prevenció de riscos elèctrics, així com una placa guia de primers auxilis. Les regles d'or són:

1. Obertura amb tall efectiu de totes les fonts de tensió.

2. Enclavament o bloqueig i senyalització dels aparells de tall en posició d’obertura.

3. Verificació de l'absència de tensió.

4. Posada a terra i en curtcircuit.

5. Senyalitzar i delimitar la zona de Treball.


49

8.2.3. Cel·les SF6

S'entén per cel·la al conjunt de paramenta prefabricada sota envoltant metàl·lica amb una única cuba de SF6 proveïda d'una o diverses unitats funcionals, bé de línia, bé de protecció, o bé d'ambdues.

L'aïllament es fa mitjançant gas SF6, situat en una única cuba per als tres mòduls en la qual es troben els aparells de maniobra i el embarrat.

Les cel·les de MT correspondran al tipus de cel·les prefabricades sota envoltant metàl·lica en les modalitats de compactes o modulars contemplades en la norma GE FND003 amb tall i aïllament en SF6.

Estaran motoritzades i incorporaran els relés de detecció de pas de falta o indicadors de curtcircuit (ICC) indicats a la norma GE DMC001.

Figura 9. Cel·les SF6.

Les connexions entre els diversos mòduls, realitzat mitjançant un sistema patentat, és simple i fiable, i permet configurar diferents esquemes per als centres de transformació amb un o diversos transformadors, seccionament, mesura, etc.

La connexió dels cables de connexió de servei i del transformador és igualment ràpida i segura.


50

8.2.3.1. Base i frontal

L’altura i disseny d’aquesta base permet el pas de cables entre cel·les sense necessitat de fosa, i presenta l’esquema unifilar del circuit principal i els eixos d’accionament dels aparells a una altura idònia per a la seva operació. Igualment l’altura de la base facilita la connexió dels cables frontals d’alimentació.

La part frontal inclou, en la seva part superior, la placa de les característiques elèctriques, la espiell per al manòmetre, l’esquema elèctric de la cel·la, i els accessos a l’accionament del comandament, en la part inferior es troba les preses per a les làmpades de senyalització de tensió i el panell d’accés als cables i els fusibles. En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel·la, que permet la connexió de la mateixa al sistema de terres i de les pantalles dels conductors.

8.2.3.2. Cuba

La cuba és l’embolcall del transformador. Aquesta serà d’acer inoxidable de 2,5 mm d’espessor. A la part inferior d’aquesta, hi haurà una clapeta de seguretat a la que el personal no hi podrà accedir.

En cas de que es produís un arc intern dins la cuba, la clapeta es desprendrà per l’increment de pressió a l’interior canalitzant els gasos cap a l’exterior per tal de mantenir assegurada qualsevol persona que pugui estar dins el CT.

La cuba conté l’interruptor, l’embarrat i porta fusibles. El gas SF6 també es troba en el seu interior a una pressió absoluta de 1,3 bars.

El segellament de la cuba permet el manteniment dels requeriments d’operació segura durant tota la vida útil de la cel·la, sense necessitat de reposició del gas.

L’embarrat de les tres posicions, inclòs en la cuba, està dimensionat per suportar, a més de la intensitat assignada, les intensitats tèrmiques i dinàmiques assignades.

8.2.3.2.1. Posicions

Els interruptors de les cel·les tenen tres posicions:

• Connectat • Seccionat • Posta a Terra


51

L’actuació d’aquest interruptor es realitza manualment mitjançant una palanca d’accionament sobre dos eixos diferents:

• Un per obrir o tancar l’interruptor (commutació entre les posicions de interruptor connectat i interruptor seccionat).

• Un per obrir o tancar el seccionador de posta a terres (commuta entre les posicions de seccionat i posada a terres).

L’interruptor consta de tres pols o ampolles que contenen SF6. Al seu interior es troben els dos pols: el fix, orientat cap a la part posterior de la cel·la, i el mòbil, orientat cap a la part frontal, per ser accionat per el comandament d’aquest interruptor.

El tall de la corrent es produeix en el pas del interruptor connectat a seccionat, fent servir la velocitat de les fulles per la separació entre els contactes i el bufat de SF6 sobre l’arc en ambdós contactes.

Aquests elements són de maniobra independent, de forma que la seva velocitat d’actuació no depenen de la velocitat d’accionament de l’operari.

8.2.3.3. Comandament

Els comandaments d’actuació són accessibles des de la part frontal, podent ser accionats de forma manual o motoritzada.

8.2.3.4. Fusibles

La cel·la de protecció del transformador, a més d’un interruptor igual al de la cel·la de línia, inclou la protecció amb fusibles, que amb la seva actuació desconnecta l’ interruptor.

Els fusibles es col·loquen sobre uns carros que s’introdueixen en els tubs porta fusibles amb resina aïllant. Els 3 tubs, dins del gas SF6, són perfectament estancs respecte el gas i quant estan tancats, ho estan també respecte l’exterior. D’aquesta manera es garanteix la insensibilitat a la pol·lució externa i a les inundacions per mitjà d’un sistema de tancat ràpid per membrana.

Aquesta membrana compleix una altre missió, que és l’accionament de l’ interruptor per l’obertura, que pot tenir l’origen en:

• L’acció del percutor d’un fusible quant es fon.


52

• La sobre pressió interna del porta fusible per l'escalfament excessiu del fusible.

S’ha de tenir en compte que els fusibles han de protegir únicament els curtcircuits i no a sobrecàrregues, sobre les quals reacciona amb dificultats i de forma molt dispersa. L’adequada protecció contra sobrecàrregues, s’aconsegueix amb un termòmetre de contactes i un maxímetre associat a una bobina de dispar, en l’interruptor.

8.2.3.5. Connexió entre cel·les

L’element empleat per a realitzar la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les es denomina “conjunt d’unió”, el qual permet la unió del embarrat de la cel·la modular amb la següent cel·la modular, fàcilment i sense reposició de gas SF6.

El conjunt d’unió esta format per tres adaptadors electromèrics endollables, que muntats entre les tulipes (sortides dels embarrats) existents en els laterals de les cel·les a unir, donen continuïtat a l’embarrat i segellen la unió, controlant el camp elèctric per mitjà de les corresponents capes semiconductors.

El disseny i composició d’aquest conjunt d’unió, a més d’impossibilitar les descàrregues parcials, permet mantenir els valors característics d’aïllant, intensitats assignades i de curtcircuit que les cel·les tenen per separat.

Després de disposar dels tres adaptadors de les fases de l’embarrat, només és necessari donar continuïtat a les terres i acabar la unió mecànica entre elles per mitjà de cargols.

Per permetre la màxima flexibilitat en la realització d’esquemes, es disposen vàries opcions per les sortides laterals dels embarrats:

• Tulipes: necessària en tots els CT's, ja que tots ells necessiten una cel·la modular

de protecció, a més de les cel·les modulars de línia i protecció 2L+1P, fent així 2L+2P.

• Cega: si no es necessités cap connexió pel lateral, aquesta no presentaria cap tipus de conductor, no sent el cas.


53

8.2.3.6. Connexió de cables

La connexió dels cables als passa tapes corresponents en les cel·les es realitzarà mitjançant uns terminals endollables apantallats, segons normativa FECSA – ENDESA.

8.2.3.7. Connexió d’alimentació

Les escomeses de MT i les sortides a transformador es realitzen amb cables de 150 mm2 d’Al.

Les unions d’aquests cables amb els passa tapes corresponents en les cel·les han d’ efectuar-se amb terminals endollables apantallats.

8.2.3.8. Enclavaments

Els enclavaments incloent en les cel·les CGM pretenen impedir:

• Connectar el seccionador de posta a terra amb l’aparell principal tancat, i recíprocament, que no es pugui tancar l’aparell principal si el seccionador de posta a terra està connectat.

• Retirar la tapa frontal si el seccionador de posta a terra està obert, i la inversa, que no es pugui obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa frontal hagi estat extreta.

8.2.3.9. Maniobra

A la part frontal superior de cada cel·la es disposa d'un esquema sinòptic del circuit principal que conté els eixos d'accionament de l'interruptor i seccionador de posada a terra. S'inclou també en aquest esquema la senyalització de posició de l'interruptor, que està lligada directament a l'eix del mateix sense mecanismes intermedis, el que assegura la màxima fiabilitat.

8.2.3.10. Seguretat d’operació

Les cel·les CGM corresponen a un grau de protecció IP 33. L’envolventori metàl·lica té un grau de protecció contra impactes mecànics IK 08, mentre que la mira del manòmetre té un índex IK 06.


54

8.2.3.11. Característiques elèctriques

• Cel·la de línia CGM – CML. (cel·les de línia de MT, interruptor - seccionador):

Taula 3. Característiques de les cel·les de línia.


55

• Cel·les de protecció amb fusibles CGM-CMP-F:

Taula 4. Característiques de les cel·les de protecció.

8.2.3.12. Dimensionat de barres

Les cel·les fabricades per l’empresa Ormazabal, han estat sotmeses a assajos per a certificar les valors indicats en les plaques de característiques, pel la qual cosa no es necessari realitzar càlculs teòrics ni hipòtesis de comportaments de la cel·la.


56

Les cel·les escollides per al centre de transformació tenen les següents característiques elèctriques:

Taula 5. Característiques generals de les cel·les utilitzades

Les principals característiques de l’embarrat utilitzat en les cel·les CGM són:

• Està construït a base de platines de coure electrolític dur de 50x5 mm.

• Està calculat per a suportar un curtcircuit en el tancament de 16 kA, durant 1s.

• Intensitat nominal preferent 400 A.

• Embarrat col·lector de terra a base de platines de coure de 30x3 mm al llarg de la cel·la.

8.2.3.13. Característiques tècniques de les cel·les modulars SF6

8.2.3.13.1. Cel·les de línia (CGM-CML)

Les cel·les de entrada – sortida seran del tipus CGM – CML (interruptor – seccionador). Es una cel·la amb un evolvent metàl·lic, la qual fabrica Ormazabal, formada per un mòdul de Un= 36 kV i In= 400 A, de 420 mm d’ample per 850 mm de fons i 1800 mm d’alt amb un pes de 140 kg de pes.

La cel·la d'interruptor - seccionador, amb aïllament i tall SF6, incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor - seccionador rotatiu, amb capacitat de tall, aïllament i posició de posada a terra dels cables de connexió de servei inferior frontal mitjançant borns endollables. Presenta també, captadors capacitius per a la detecció de tensió en els cables d’alimentació.


57

8.2.3.13.2. Cel·les de protecció (CGM-CMP-F)

La cel·la CGM-CMP – F es la cel·la que s’encarrega de protegir al transformador mitjançant tres fusibles de 40 A (transformadors 630 kVA) i 40 A (transformadors 800 kVA), amb una tensió assignada de 36 kV.

Es una cel·la en evolvent metàl·lic, fabricada per Ormazabal, la qual està formada per un mòdul de una Un: 36 kV e In: 400 A, (200 A en la sortida inferior), de 480 mm d’amplada per 1035 mm de fons i 1800 mm d’altura el seu pes es de 270 kg de pes.

La cel·la CMP – F d’interruptor – seccionador, o cel·la de línia està constituïda per un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, el qual incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure i una derivació amb un interruptor seccionador rotatiu, amb la capacitat de tall i aïllament i posició de posta a terra dels conductors de l’alimentació inferior – frontal mitjançant borns endollables i en sèrie amb ell un conjunt de fusibles en fred, combinats o associats a aquest interruptor. També té captadors capacitius per a la detecció de tensió en els conductors d’alimentació.

8.2.3.14. Elecció de fusibles

La protecció davant possibles curtcircuits en MT del transformador es realitza utilitzant la cel·la d'interruptor amb fusible CGM-CMP-F.

Aquests fusibles realitzen una funció de protecció de manera ultra ràpida, molt inferiors que els dels interruptors automàtics, ja que eviten fins i tot el pas del màxim dels corrents de curtcircuit per tota la instal·lació.

El transformador estarà protegit per tres fusibles, un per cada una de les fases, la intensitat nominal dels quals estarà en funció de la potència del transformador.

Taula 6. Intensitats nominals per a fusibles a les cel·les de protecció Ormazabal


58

Els fusibles han estat seleccionats per assegurar que:

• Permeten el funcionament continuat a la intensitat nominal.

• No es disparen durant l'arrencada en buit dels transformadors, temps en que la intensitat és molt superior a la nominal, i d'una durada intermèdia.

• No es disparen quan es produeixen corrents entre 10 i 20 vegades la nominal, sempre que la seva durada sigui inferior a 0,1s, evitant així que els fenòmens transitoris provoquin interrupcions de subministrament.

No obstant, els fusibles no constitueixen una protecció suficient contra les sobre càrregues, que tindran que ser evitades incloent un relè de protecció de sobrecàrregues, o en el seu defecte, una protecció tèrmica del transformador.

8.2.4. Transformador de potència

El transformador elegit per a instal·lar a l’interior dels centres de transformació, és un transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible al secundari, amb potències de 630 kVA i 800 kVA, la refrigeració serà natural amb oli. La tensió primària serà de 25 kV i la secundària de 400 V, tensió composta, el fabricant serà COTRADIS.

Figura 10. Transformador 25.000/400 V.

Les característiques dels quals són:

Transformadors trifàsics, 50 Hz per a la instal·lació en l’interior i exterior.

• Submergits en oli mineral d’acord a la norma UNE 21-320/5-IEC 296.


59

• Cubeta d’aletes.

• Refrigeració natural (ONAN).

• El color de la capa exterior serà d’un blau – verd molt fosc, del tipus 8010-B10G, segons la norma UNE4810.

• Commutador de regulació de tensió maniobrable sense tensió.

• Passatapes de MT de porcellana.

• Passatapes de BT de porcellana.

• 2 terminals de terra.

• Placa de característiques, de seguretat i de servei.

8.2.4.1. Característiques nominals

Tensió primària assignada: Els valors de la tensió assignada del bobinat de mitja, no s'especifiquen degut a la diversificació de tensions. Amb comanda prèvia es poden subministrar transformadors amb valors diferents de tensió, poden funcionar per canvi de les connexions en el bobinat de mitja tensió.

Preses per variació de tensió: Aquestos transformadors estan proveïts d'un dispositiu que permeten variar la relació de transformació, estan el transformador sense tensió.

Tensió secundaria assignada: tindrà un valor determinat en les normes UNE 21 428 i recomanació UNESA. També podran subministrar tensions especials amb comanda prèvia.

Assajos: Tots els transformadors són objecte d’assajos individuals en les condicions que indica la norma UNE 20 101. El resultat dels valors obtinguts s'adjunten en el protocol que va amb cada transformador. Els assajos individuals engloben els assajos de mesura i els dielèctrics.


60


Les característiques elèctriques dels transformadors de 630 kVA i 800 kVA usats en el present projecte seran les següents:

Característiques elèctriques

Potència assignada (kVA) 630 800

Tensió primari (kV) 25 25

Tensió secundari (V) 420 (entre fases al vuit) 420 (entre fases al vuit)

Grup de connexió Dyn 11 Dyn 11

Pèrdues en buit (W) 1.450 1.700

Pèrdues en carga (W) 6.650 8.500

Impedància de curtcircuit (%) a 75ºC

4,5 6

Nivell de potència acústica (dB)

67 68

Caiguda de tensió a

plena carga (%)

Cosφ = 1 1,2 1,2

Cosφ = 0,8 3,5 4,4

Rendiment (%)

Cosφ = 1 98,8 98,8

Cosφ = 0,8 98,5 98,5

Cosφ = 1 99 99

Cosφ = 0,8 98,7 98,7

Taula 7. Característiques elèctriques dels transformadors.


61

8.2.4.3. Dimensions i pes

En la següent taula, es pot observar les mides i el pertinent pes de cada transformador:

Taula 8. Dimensions i pes dels transformadors.

8.2.4.4. Grup de connexions

El normalitzat és Dyn11 o sigui, primari MT en triangle i secundari BT en estrella, amb born de neutre accessible a fi de poder alimentar els diferents receptors a tensió composta de 400 V o a tensió simple de 230 V; i també per a poder connectar a terra el punt neutre del secundari. El desfasament entre tensions primària i secundària és de 330º.

8.2.4.5. Commutador de tensions

Els transformadors de distribució acostumen a estar equipats amb un commutador de la tensió primària (MT) per a poder ajustar-la a la tensió real d'alimentació en aquell punt de la xarxa.

Aquests commutadors són per a maniobrar-los sense tensió, tant en MT com en BT, i acostumen a ésser de 5 posicions. La nominal més 4 posicions amb una variació màxima del 10% entre la de mínima i la màxima tensió. Resultant doncs, esgraons del 2,5%.


62

8.2.4.6. Protecció contra sobre temperatures

En tot transformador en servei, hi ha dos focus principals de calor. Un està al nucli magnètic a causa de les pèrdues per histèresis i per corrents de Foucault, en conjunt denominades pèrdues magnètiques, i l'altre, en els enrotllaments, a causa de les pèrdues per efecte Joule.

La tensió (MT) d'alimentació als CT sol tenir poca variació, per tant, les pèrdues magnètiques poden considerar-se aproximadament constants. En canvi, les pèrdues en les bobines varien àmpliament (quadràticament) amb les variacions en la càrrega (intensitat) dels transformadors.

Sigui el que sigui la causa (sobrecàrrega o dolenta ventilació), el que s’ha d' evitar és que la temperatura al transformador no sobrepassi els límits admissibles. La protecció contra sobre temperatures és un element bàsic en tots els transformadors dels CT. En els transformadors en bany d'oli, la protecció s'efectua mitjançant un termòmetre amb contactes elèctrics ajustables, o un termòstat que vigila la temperatura de l'oli en la capa superior del mateix (la més calenta a causa de la convecció) i actuen al sobrepassar el valor d'ajustament.

Els termòmetres (més usats que els termòstats) solen tenir dos esgraons d'actuació ambdós regulables. Un per a donar senyal d'avís (alarma) i l’altre, regulat a una temperatura més elevada, per a provocar la obertura del interruptor d’alimentació.

8.2.4.7. Pèrdues magnètiques

Les pèrdues magnètiques són proporcionals al quadrat de la tensió d’alimentació i són independents del valor de la intensitat que circula per les bobines.

8.2.4.8. Pèrdues en les bobines

Les pèrdues en les bobines són proporcionals al quadrat de la intensitat i independent del valor de la tensió d’alimentació.

8.2.5. Pont de Mitja Tensió

El Pont de MT és el pont d’unió entre els borns de la cel·la de protecció de MT del transformador (seccionador o interruptor) i el primari del mateix, el qual transcorrerà per la canalització prevista. La disposició de la canalització, si és per cables i tubs, serà la més curta possible tenint en compte que els radis de curvatura als que s’han de sotmetre els cables seran els que marquin els fabricants i les normes UNE corresponents.


63

Per als CTs a construir, el pont de MT s’efectuarà amb una terna de cables unipolars 18/30kV 3x1x150 Al. Els conductors estaran estesos per les canalitzacions previstes en la caseta dels transformadors, sense disposar de més d’un circuit per conductor. Tampoc se separaran les fases.

8.2.6. Pont de Baixa Tensió

El Pont de BT és el pont d’unió entre el secundari del transformador i el Quadre de BT.

El pont de BT s’efectuarà amb una terna de cables unipolars 0,6/1 kV 4x3x240 Al per als transformadors de 800kVA i amb una terna de cables unipolars 0,6/1kV 3x3x240 Al per als transformadors de 630kVA. Els conductors estaran estesos per les canalitzacions previstes en la caseta dels transformadors, sense disposar de més d’un circuit per conductor. Tampoc se separaran les fases i es respectaran els radis mínims de curvatura previstos dels conductors.

Segons els càlculs realitzats en la Memòria de Càlcul, el nombre de cables que s’instal·larà per fase i neutre depèn de la potència nominal del transformador.

Es tindrà especial cura en col·locar els cables de manera que no tapin ni tan sols parcialment, els forats o reixes de ventilació. Procurant així, deixar-los ben pentinats i col·locats de manera que l’evacuació de calor sigui la més idònia.

8.2.6.1. Equip de Baixa Tensió

Consisteix bàsicament en un quadre o armari amb 4 terminals (3 fases i neutre) on es connectaran els conductors d’enllaç procedents del transformador i un cert nombre de sortides de BT cap als abonats protegides només amb fusibles seccionador.

8.2.6.2. Característiques constructives

El CT pot tenir un o dos quadres modulars de distribució, on la seva funció és rebre el pont de BT procedent del transformador i distribuir-lo en un numero determinat de circuits individuals.

Les característiques constructives dels quadres de BT i annexos, és:

• Una unitat de seccionament sense càrrega, mitjançant ponts lliscants, prevista per una intensitat de 1600 A.


64

• Un embarrat general, previst per una intensitat de 1600 A.

• Quatre bases porta-fusibles tripolars de 400 A, de format vertical, seccionables unipolarment en càrrega, per fusibles DIN de tipus 2. Aquestes bases es connectaran al embarrat general.

• Una sortida per alimentar els serveis auxiliars del CT.

8.2.6.3. Quadre de Baixa Tensió

El quadre de baixa tensió serà del tipus AC-4 del model Ormazabal.

El quadre de baixa és el lloc on es connecten les diferents sortides encarregades de la distribució d’energia.

Cada sortida estarà formada per tres conductors, un per cada una de les fases, la secció dels quals serà de 240 mm2 i un de 150 mm2 per al neutre. Les fases estaran protegides per fusibles de 315 A (segons la normativa que l’empresa FECSA – ENDESA aplica), mentre que el neutre estarà connectat directament a l’embarrat del quadre. Les connexions dels conductors als quadres es faran mitjançant terminals bimetàl·lics.

Figura 11. Esquema d’una quadre de Baixa Tensió.

El quadre de Baixa Tensió, el dividirem diferents apartats per tal de conèixer al màxim la seva distribució, mides i característiques . Aquestes seran:


65

8.2.6.4. Zona d’escomesa, mesura i equips auxiliars

En la part superior del mòdul AC-4 existeix un compartiment per a l’escomesa al mateix, la qual es realitzarà mitjançant un “passa murs” tetrapolar, evitant la penetració de l’aigua a l’interior. Dins d’aquest compartiment, hi ha quatre platines lliscants que fan la funció de seccionador.

L’accés a aquest compartiment es realitza mitjançant una porta amb frontisses, sobre aquesta es munten els elements normalitzats per la companyia subministradora.

8.2.6.5. Zona de sortida

Està formada per un compartiment que allotja exclusivament l’embarrat i els elements de protecció de cada un dels circuits de sortida, que en són quatre. Aquesta protecció es realitza mitjançant fusibles disposats en bases trifàsiques, però maniobrades fase a fase, podent realitzar les maniobres d’obertura en càrrega.

8.2.6.6. Mides del quadre

Les mides del quadre de Baixa Tensió seran les següents:

• Amplada: 580 mm

• Alçada: 1690 mm

• Profunditat: 290mm


Característiques elèctriques

Tensió nominal

(V)

Nivell de Aïllament Intensitat Nominal

Freqüència Ind. (1 min.) Impuls de tipus raig

Embarrats (A) Sortides (A)

Entre fases i terra (KV)

Entre fases (KV)

Entre fases i terra (KV)

440 8 2,5 20 1.600 400

Taula 9. Característiques elèctriques dels quadres de BT AC-4.


66

8.2.7. Posta a terra

Tota instal·lació elèctrica ha de disposar d’una protecció o instal·lació de terra dissenyada de forma que, en qualsevol punt accessible de l’interior o exterior de la mateixa on les persones puguin circular o estar, aquestes únicament puguin estar sotmeses com a màxim a les tensions de pas i contacte, durant qualsevol defecte de la instal·lació elèctrica.

El procediment per a realitzar la instal·lació de terres serà el següent:

• Investigació de les característiques del sòl.

• Determinació de les corrents màximes de posada a terra i el temps màxims corresponents de la eliminació del defecte.

• Disseny preliminar de la instal·lació de terra.

• Càlcul de resistència del sistema de terra.

• Càlcul de les tensions de pas en l’exterior i en l’accés al CT.

• Comprovar que les tensions de pas en l’exterior i en l’accés són inferiors als valors màxims definits en ITC-18 del RBT.

• Investigació de les tensions transferibles a l’exterior per canonades, rails, reixes, conductor neutre, blindatge dels cables, circuits de senyalització i dels punts especialment perillosos i l’estudi de les formes d’eliminació o reducció.

• Correcció i ajust del disseny inicial establint el definitiu.

Una vegada construïda la instal·lació de terra, es faran comprovacions i verificacions in situ.

El sistema de terres estarà format per diversos elèctrodes de Cu en forma de vareta del conductor que els uneix. L’esmenta’t conductor també serà de Cu, tindrà una resistència mecànica adequada i oferirà una elevada resistència a la corrosió. Els entroncaments i unions amb els elèctrodes s’hauran realitzar amb els mitjans d’unió adequats que assegurin la permanència de la unió, no experimentin al pas de la corrent escalfaments superiors al del conductor i estiguin protegits contra lo corrosió galvànica.


67

S’instal·laran dos circuits de posat a terra independents que hauran d’estar separats una distància de 12.42 m.

8.2.7.1. Posta a terra de protecció

En aquesta part connectaran totes les parts metàl· liques de la instal·lació que normalment no estiguin en tensió, però que puguin estar-ho a conseqüència d’avaries, accidents, descàrregues atmosfèriques o sobre tensions, com:

• Els xassís i bastidors d’aparells de maniobra.

• L’envolupant dels conjunts d’armaris metàl·lics

• Les portes metàl·liques dels locals.

• Les reixes metàl·liques.

• Columnes, suports, pòrtics,....

• Les estructures i armadures metàl·liques dels edificis prefabricats.

• La carcassa del transformador.

8.2.7.2. Posta a terra de servei

Amb l’objecte d’evitar tensions perilloses en el costat de la baixa tensió, degut a faltes en la xarxa de mitja tensió, el neutre de la xarxa BT es connectarà a una pressa de terra independent a la xarxa de MT, de tal manera que no existeixi influència de la xarxa general de terra. Per a aquesta finalitat s’utilitza un conductor de coure aïllat de 0.6/1 kV.

8.2.8. Enllumenat dels Centres de Transformació

Per l’enllumenat de l’interior dels CT’s s’instal·laran les fonts de llum necessàries per a aconseguir al menys un nivell mitjà d’il· luminació de 150 lux, amb l’existència com a mínim de dos punts de llum. Els punts de llum estaran ubicats de tal forma que ens garanteixin la major uniformitat possible en la il· luminació.

El punts de llum es situaran de manera que es puguin efectuar la substitució de les làmpades sense perill de contacte amb altres elements de tensió.


68

L’interruptor disposarà de un pilot que indiqui la seva presència i es situarà al costat de la porta d’entrada, de forma que el seu accionament no presenti un perill per la seva proximitat a la mitja tensió.

8.2.9. Mesures de seguretat

Per a la maniobra de les línies de MT s’han establert mesures de seguretat mitjançant enclavaments mecànics en els comandaments de les cel·les.

Per la protecció del personal i equips, s’ha de garantir que:

• No serà possible accedir a les zones normalment en tensió si aquestes no han estat posades a terra. Per això, el sistema d’enclavament intern de les cel·les ha d’afectar al comandament de l’aparell principal, al seccionador de posada a terra i les tapes d’accés als cables.

• Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles pels operaris, de manera que en les operacions de manteniment, la posició de treball normal no manqui la visibilitat sobre aquestes zones.

• Els comandaments de la paramenta estaran situats davant l’operari en el moment de realitzar l’operació, i el disseny d’aquesta protegirà l’operari de la sortida de gasos en cas d’un eventual arc intern.

• El disseny de les cel·les impedirà la incidència dels gasos d’escapament produïts en cas d’un arc intern sobre els cables de MT i BT. Per això, aquesta sortida de gasos no ha d’estar enfocada en cap cas cap a la fosa dels cables.

8.2.10. Senyalització i material de seguretat

Els CT's compliran les següents prescripcions:

• Les portes d’accés al CT portaran el cartell amb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.410, model CE-14 amb el rètol addicional “Alta Tensió perill de mort”.

• Entre les portes i pantalles de protecció es col·locarà la senyal triangular distintiva de risc elèctric segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.410, model AE-10.


69

• Les cel·les prefabricades de MT i el quadre de BT portaran també la senyal triangular distintiva de risc elèctric adhesiva, equipada de fàbrica.

• La senyal CR14 de Perill Tensió de Retorn s’instal·larà en el cas que existeixi aquest risc.

• En un lloc ben visible de l’interior del CT es col·locarà un cartell amb les instruccions de primers auxilis a prestar en cas d’accident i el seu contingut es referirà a la respiració boca a boca i massatge cardíac. La seva dimensió serà com a mínim UNE A-3.

8.3. Línia Subterrània de Baixa Tensió

8.3.1. Generalitats

La xarxa de baixa tensió serà subterrània, estarà formada per diverses sortides trifàsiques per transformador, la tensió dels quals serà de 400 V entre fases i 230 V entre aquestes i el neutre; els CT’s tindran quatre sortides per cada quadre de baixa tensió amb la possibilitat d’ampliar-les a quatre més amb armaris d’ampliació de baixa tensió. Aquests seran els encarregats de repartir l’energia pels diversos subministres del polígon.

8.3.2. Conductors de la xarxa de BT

Els conductors que s’utilitzen per a cada una de les sortides seran conductors d’alumini unipolars segons la norma FECSA – ENDES CNL00100 tipus RV, amb una tensió nominal de 06/1 kV, l’aïllament serà de polietilè reticular XLPE i coberta de PVC. Els conductors de Baixa Tensió normalitzats per la companyia subministradora, la intensitat màxima admissible en servei permanent, segons la ITC – BT – 07, i els seus fusibles de protecció són:


70

El traçat de la xarxa de distribució es durà a terme sempre per les voreres. En alguns casos en creuen els carrers de forma perpendicular respecte les voreres.

Secció dels Conductors (mm2) Intensitat Màxima (A) Fusible de Protecció (A)

4x1x150 AL 180 125

3x1x95 + 1x50 AL 260 200

3x1x150 + 1x95 AL 33 250

3x1x240 + 1x150 AL 430 315

Taula 10. Característiques elèctriques dels conductors de B.T.

Segons la normativa FECSA – ENDESA tots els conductors a instal·lar en les noves ampliacions de les xarxes subterrànies hauran de ser 3x1x240 – 1x150 Al.

Les característiques dels conductors elegits per a fer la distribució en Baixa Tensió a dins del nou polígon seran de una tensió nominal de 0.6/1 kV, amb un aïllament RV (aïllament de polietilè reticular (R), i amb la coberta de PVC (V) ), amb una secció de 3x1x240 AL – 1x150 AL, es a dir 3 fases de 240 mm2 d’alumini i el neutre de 150 mm2 de secció.

Amb la elecció d’aquest conductor el que es pretén davant les possibles ampliacions de potència, que la xarxa instal·lada sigui capaç de suportar la potència demandada, sense la necessitat de tornar a realitzar la obertura de rases i substituir la xarxa per una de major secció.

Aquesta previsió permet garantir un bon subministre en el futur, davant de possibles ampliacions de potencia en la xarxa existent. En cas de ser necessari únicament ens caldria realitzar una ampliació del transformador existent en el CT que ens ocupi.

8.3.3. Característiques tècniques de les sortides

La caiguda de tensió màxima que ens permet la companyia subministradora és d’un 7%, en qualsevol dels punts de la xarxa, aquesta es la diferencia de tensió que hi ha en el punt de sortida, i el que hi ha en qualsevol punt, normalment aquesta serà inferior a la del punt de sortida, degut a la intensitat que circula a l’interior del conductor i la resistència pròpia que té el conductor.

Un altre factor que ens pot posar de manifest la òptima conducció del conductor es la saturació, aquesta es la relació entre la intensitat que pot portar una determinada secció de conductor i la càrrega que hi circula per aquest, aquesta no pot superar un 85 % segons


71

NORMA TÈCNICA PARTICULAR, Línies Subterrànies de Baixa Tensió (NTP-LSBT). Apartat 7.2.1. Càlcul en funció del corrent màxim admissible.

8.3.4. Elements constructius de les línies

La xarxa de Baixa Tensió estarà constituïda pels següents elements:

• Quadre de distribució de Baixa Tensió del Centre de Transformació.

• La Caixa de Seccionament i la Caixa General de Protecció (C. Sec – CGP).

• Armari d’Enllumenat Públic.

• Caixa derivació.

Com ja s’ha explicat anteriorment el quadre de Baixa Tensió serà del tipus AC – 4 de Ormazabal. Els conductors estaran protegits de les sobrecàrregues i curtcircuits mitjançant fusibles classe Gg/gL d’intensitat en funció de la potència màxima admissible de la instal·lació, segons marquen les normatives de la companyia subministradora FECSA ENDESA.

8.3.5. Tipus de caixes

En tots els casos es mirarà que la situació escollida, estigui el més pròxima possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o en el seu defecte protegida adequadament de altres instal·lacions de servei , segons indica la ITC – BT – 06 – i la ITC – BT – 07.

8.3.5.1. Caixes de Seccionament

Aquestes disposen d’una entrada i una sortida seccionables per la part inferior, i una altre sortida per la part superior.

La CS s’instal·larà a 0,10 m del nivell de la vorera, de manera que sobre d’ella s’hi pugui instal·lar la corresponent Caixa General de Protecció. La unió entre les dues es realitzarà mitjançant un cable RV 0,6/1kV 3 x 1 x 150 + 1 x 95 mm2 Al, a una distancià d’uns 0,5 m, ja que per aquest punt d’unió només hi circularà la intensitat corresponent que alimenti.


72

Dimensions:

• Profunditat : > 30 cm. • Altura : 1,05 cm + CGP. • Amplada: 0,3 + CGP.

Característiques tècniques:

Característiques tècniques

Tensió Nominal 440 V

Intensitat de Curtcircuit 20 kA

Tensió d’assaig a freqüència industrial 3,5 kV

Tensió d’assaig amb ona tipus raig 8 kV

Grau de Protecció de la carcassa IP – 437

Resistència d’aïllament 5 MΩ

Grau de combustibilitat M-3

Taula 11. Característiques tècniques CS.

Esquema caixa de seccionament:

Figura 12. Esquema CS.

8.3.5.2. Caixa general de protecció

La Caixa general de Protecció (CGP) és l’única caixa que connecta la Companyia Elèctrica FECSA ENDESA, però pertany exclusivament al client. D’aquesta manera, la CS pertany a la Companyia Elèctrica i la CGP al client.


73

Les caixes a instal·lar en aquest projecte seran d’esquema 9 (implica una forma determinada de la caixa), amb doble aïllament i auto extingible. La CGP-9-400 disposa d’una entrada de línia protegida amb fusibles de fins a 400 A per la distribució en Baixa Tensió. Per una altra part per grans potències, la CGP-9-630 A disposa de 2 entrades de línia protegides amb fusibles de 630 A per la distribució en BT.

Característiques tècniques

Tensió Nominal 440 V

Intensitat Nominal 12 kA

Tensió d’assaig a freqüència industrial 4 kV

Tensió d’assaig amb ona tipus raig 8 kV

Grau de Protecció de la carcassa IP – 417

Resistència d’aïllament 5 MΩ

Material auto extingible Classe tèrmica A

Bases 400 A (UNE-21.103) Dimensió 2

Taula 12. Característiques tècniques CGP.

Esquema representatiu CGP:

Figura 13. Esquema CGP.

8.3.6. Instal·lacions de posta a terra

La posta a terra s’estableix principalment per limitar la tensió que, amb respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar Gg/gL d’intensitat en funció de la potència màxima admissible de la instal·lació la actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria dels materials utilitzats.


74

La posta a terra o connexió a terra es la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap protecció, d’una part del circuit elèctric o una part conductora no pertanyent al mateix, mitjançant una presa de tensió amb un elèctrode o grup d’elèctrodes enterrats al sòl.

Mitjançat la instal·lació de posta a terra s’aconseguirà que el conjunt d’instal·lacions, edificis i superfície pròximes del terreny, no hi apareguin diferencies de potencial perilloses i que al mateix temps, permetin el pas a terra de les corrents de defecte o les de descàrrega d’origen atmosfèric. (ITC – BT – 18 p.2)

La continuïtat del neutre quedarà assegurada en tot moment en la xarxa de distribució llevat que la interrupció es realitzi mitjançant unions amovibles en el neutre, pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase degudament senyalitzades i que sols poden ser maniobrades amb eines adequades, no poden seccionar el neutre sense que prèviament ho hagin esta les fases, ni connectades aquestes sense que prèviament ho hagi estat el neutre.

La posta a terra del neutre serà independent de la posta a terra dels CT’s ja que la tensió de defecte es molt superior a 1000 V.

Es realitzarà amb conductors aïllats (RV 0.6 / 1 kV) en tubs i independents de la xarxa, amb unes seccions mínimes de conductor en coure de 50 mm2, unit a la platina del neutre del quadre de BT. El conductor neutre a la pressa de terra s’instal·larà a una profunditat de 60 cm, i es podran instal· lar en qualsevol de les rases de BT.

D’igual manera, el conductor neutre de cada una de les sortides es connectarà a terra al llarg de la xarxa en les diferents caixes de seccionament. Aquesta connexió es realitzarà mitjançant piquetes de 2m de acer – coure, connectades amb cable nu de 50 mm2 i terminal a la platina del neutre. Les piquetes es podran col·locar clavades a l’interior de la rasa BT.

8.4. Traçat de la xarxa subterrània de MT i BT

8.4.1. Obertura de les rases

Les dimensions de les canalitzacions s’estableixen de manera que la seva realització sigui el més econòmica possible i que, a la vegada, permetin una instal·lació còmoda dels cables.

Per altra part, es considera que la profunditat mínima d’instal·lació dels conductors directament enterrats de MT disposat en conductes no serà menor de 0,80 m en l’acera i de 1 m en la calçada, excepte l’establert específicament per a encreuaments.


75

Aquesta profunditat podrà reduir-se en casos especials degudament justificats, però havent d’utilitzar llavors xapes de ferro, tubs o altres dispositius que assegurin una protecció mecànica equivalent dels cables, tenint en compte que, d’utilitzar-se tubs, ha de col·locar-se en el seu interior els quatre conductors de BT o MT.

8.4.2. Rases a terra

L’amplada de la rasa ha de ser el més reduïda possible per raons econòmiques, i relacionada amb la profunditat per a permetre una fàcil instal·lació dels cables.

Tenint, a més, en compte la dimensió del revestiment de les aceres (generalment llombardes de 0,20 m), s’estableix en 0,40 m l’amplada de les mateixes, per els casos de 1 i 2 circuits.

Per les rases amb més de dos circuits, es disposaran les tres cables en un mateix pla horitzontal guardant una distància entre elles de 0,20 m. Per cada circuit de més a partir del segons, l’ample de la rasa s’incrementarà en 0,20 m.

La profunditat de les rases en BT a realitzar en una vorera o terra serà de 0,70 m, atenent a les consideracions anteriors. Per altra part, la profunditat de les rases en MT a realitzar en vorera o terra serà de 0,90m, atenent a les consideracions anteriors.

8.4.3. Rases en asfalt i creuament de carrers

En els casos de creuaments, els cables que s’instal·lin transcorreran per l’interior de tubulars, construint un o varis tubs de més per a futures ampliacions, depenent el seu nombre de la zona i situació del creuament.

L’amplada de les rases variarà segons el nombre de tubulars que s’instal·lin.

Fins a tres tubulars, la profunditat de les rases en MT a realitzar en tubulars serà de 1,10 m, atenent a les consideracions anteriors.

8.4.4. Estesa en tubs

Avanç d’iniciar la instal· lació dels conductors s’ha de netejar el tub per tal d’assegurar que no hi ha cantells ni arestes i que els tubs estan alineats correctament.


76

Durant l’estesa s’ha de protegir el conductor de les boques del tub per evitar danys en la coberta, col·locant un corró a la entrada i una bona base d’arena a la sortida, de tal manera que s’obligui al conductor a sortir per la part mitja del tub sense que toqui la vora del tub.

Un cop instal·lat el conductor s’haurà de tapar les boques dels tubs per a evitar que hi accedeixin rosegadors o gasos. Es col·locarà un circuit per cada un dels tubs per a reduir la reactància.

8.4.5. Varis cables en una mateixa Rasa

Quan en una rasa coincideixin vàries conjunts de 4 cables de BT, es disposaran a la mateixa profunditat, mantenint una separació de 0,10 m com a mínim en xarxes de BT i de 0,15 m com a mínim en xarxes de MT, entre dos conjunts de 4 cables adjacents i s’augmentarà l’amplada de l’excavació així com la de la protecció mecànica.

Si es tracta de cables de BT i MT que hagin de transcórrer per la mateixa rasa, es situaran els de BT a la profunditat reglamentària. La distància reglamentària entre ambdós circuits ha de ser de 0,25 m; en el cas de no poder realitzar-se per la dimensió de la rasa, els cables de MT s’instal·laran sota tub. En els guals i creuaments d’ambdós circuits de BT i MT aniran per mitja de tubular. Tant una com l’altra canalització contaran amb la corresponent protecció mecànica.

8.4.6. Característiques dels tubulars

Els tubs seran de polietilè amb una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat al dels cables o conductors aïllats que hagin d’allotjar i no inferior a 1,5 vegades el diàmetre aparent del conjunt de cables.

8.4.7. Protecció mecànica

Per damunt de l’arena, les línies elèctriques subterrànies han d’estar protegides contra possibles avaries produïdes per esfondrament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc d’eines metàl·liques en eventuals treballs d’excavació, mitjançant una protecció mecànica, com per exemple llombardes de formigó, plaques protectores de plàstic o totxanes col·locades transversalment. Podrà admetre’s la utilització d’altres proteccions mecàniques equivalents.

8.4.8. Senyalització

Entre 0,10 i 0,20 m per sota del paviment es posarà una cinta de senyalització que avisi de l’existència dels cables elèctrics de BT o MT segons correspongui.


77

Per senyalitzar i protegir l’existència de cables subterranis de BT o MT s’utilitzaran plaques de polietilè (PE) normalitzades disposades sobre de la capa d’arena, sent la seva amplada de 0,25 m amb una densitat específica mínima de 0,94 g/m3 quan es tracti de protegir una sol conjunt de tres cables. L’amplada s’incrementarà fins cobrir tots els conjunts de tres cables en cas d’haver-n’hi més d’uns.

Aquestes plaques permeten ajuntar-se entre si longitudinalment i transversalment mitjançant remats de plàstic. Cada placa vindrà marcada amb:

• Senyal d’advertència de risc elèctric tipus AE-10.

• La inscripció: “!ATENCIÓ! CABLES ELÈCTRICS”.

• Marca i anagrama del fabricant.

• Any de fabricació (últimes dos xifres).

• Les sigles i nombre següent: PPC ETU 0206.

Aquestes plaques són de color groc S0580-Y10R i presenten una resistència a la tracció mínima de 10 daN i una resistència a l’impacta de 50 Joule.

En els trams rectes s’utilitzaran plaques de 1m de longitud i en els trams per corbes s’utilitzaran plaques de 0,5 m de longitud.

Quan en la mateixa rasa existeixin línies de BT i MT en diferents plans verticals, ha de col·locar-se la corresponent senyalització sobre de cada conducció.

8.4.9. Tapat de les Rases

Les Ordenances Municipals poden exigir l’aportació de terra “nova” o autoritzar l’ús de la extreta en l’excavació. En qualsevol cas, s’haurà d’atenir a les Ordenances Municipals.

Per el cas de BT, una vegada estès el cable, aquest es cobrirà amb una nova capa de sorra de 0,15 m cobrint tota l’amplada de la rasa. Pel cas de MT, aquesta nova capa tindrà un gruix de 0,24 m. Una vegada posada aquesta capa, es col·locaran plaques de polietilè (PE) les quals donaran una millor protecció mecànica. Després d’haver col·locat les plaques, les cobrirem amb una nova capa de 0,20 m de gruix i a partir d’aquest moment s’efectuarà el cobriment per capes de 0,15 m d’espessor i amb compactament mecànic.


78

L’arena utilitzada per el cobriment dels cables serà neta, solta i aspra, absenta de substàncies orgàniques, fang o partícules terroses, motiu pel qual es netejarà convenientment si és necessari. La que es col·locarà a sobre les plaques, ha de ser terra piconada per mitjans manuals mentre que la que es col·locarà posteriorment pot ser terra piconada per mitjans mecànics.

Si és necessari, per facilitar la compactació de les successives capes, es regaran amb el fi d’aconseguir una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de l’excavació. Els materials pedregosos es retiraran i es portaran a la deixalleria.

8.5. Enllumenat públic

8.5.1. Objectiu de l’enllumenat públic

Tota instal·lació d’enllumenat públic té com a objectiu fonamental proporcionar durant les hores de falta de llum solar, unes condicions de visibilitat que permetin la utilització de les àrees públiques per part dels ciutadans sense risc per la seva seguretat i benestar físic.

La influència de l’enllumenat públic en les condicions d‘ús dels espais s’evidencia en els següent casos:

• Reducció de la gravetat i el número d’accidents.

• Increment de la seguretat de les persones i els seus bens. Es evident que una il· luminació adequada millora les condicions de vigilància i constitueix un element dissuasori de primer ordre en possibles accions delictives.

• Augment de la comoditat dels conductors i vianants. El menor esforç visual i la major amplitud del camp de percepció faciliten les actuacions de tots els usuaris de la via pública.

• Reducció del temps dels trajectes. Aquesta avantatge facilita que els vehicles es puguin desplaçar amb major seguretat i fluïdesa.

• Millora de l’ambient, una bona il· luminació destaca l’estètica d l’entorn i facilita les relacions humanes.

• Increment de les activitats quotidianes.


79

8.5.2. Lluminàries escollides

Tal i com es pot observar en el present projecte en l’apartat de la memòria de càlcul, s’ha utilitzat solament un tipus de lluminària per a tota la instal·lació. Aquest tipus de lluminàries serà de la casa Philips i pertany a la família SGP398. Les seves característiques són:

• Difusor: CP

• Codi de mesura: LVM1269500

• Potència: 169 W

• Flux de la lluminària: 11.700 lúmens

• Coeficient de flux lluminós al cel: 0

• Coeficient de flux lluminós a terra: 0,78

Figura 14. Lluminària escollida.

8.5.3. Fonaments dels punts de llum

Les cimentacions dels punts de llum seran de formigó H-200, es determinarà la seva altura depenent de les característiques que ens faciliti el fabricant depenent del seu ancoratge.

Per a les cementacions els punts de llum s’utilitzaran 4 perns d’ancoratge que seran d’acer F-111, segons la norma UNE 36011, doblats en forma de U i galvanitzats, en rosca mètrica en la part superior, portaran una doble abraçadera de 8 mm de diàmetre, soldats a 4 perns.

8.5.4. Execució

Una vegada s’hagi finalitzat l'excavació, s'executarà la fonamentació, situant prèviament la plantilla amb els quatre perns amb doble abraçadora perfectament anivellats i fixos. Se situarà amb una curvatura idònia pels tubs metàl·lics flexibles, perquè passin de forma folgada els conductors. El tiratge i altres operacions de formigonat es realitzaran de tal manera que no variï o modifiqui la posició dels perns i tubs metàl·lics.


80

Transcorregut el temps necessari per al perfecte cimentat, es procedirà a la instal·lació de les arandeles i rosques en els perns, els quals s'anivellaran. Una vegada realitzada aquesta operació s'aixecarà el suport de manera que la base s'assenteixi sobre els perns ja fixos, i es procedirà a la fixació d’aquest mitjançant arandeles i rosques, instal·lant, si es creu convenient, contrarosques.

Acabada la subjecció del suport s'emplenarà mitjançant formigó H-200 la resta de l’excavació. Per les fonamentacions sobre vorera, quan es conegui la cota final, s'emplenarà de formigó fins a aquesta cota.

8.5.4.1. Perns

Per a les fonamentacions dels suports s'utilitzaran quatre perns d'acer F-111 galvanitzacions. Les seves mesures i dimensions es determinaran en funció de l'altura dels suports.

8.5.4.2. Rosques

Les rosques seran mètriques i cadmiades.

8.5.4.3. Arandeles

Les arandeles seran quadrades d'acer i galvanitzades.

Figura 15. Fonaments de l’enllumenat.


81

8.5.4.4. Arquetes de registre

Per a l’enllumenat públic tindrem tres tipus d’arquetes:

• Derivació a punt de llum

• Se’n situarà una a cada punt de llum.

• Prefabricades de formigó H-100, gruix de les cares de 10 cm

• Dimensions: 0,45x0,45x0x80 m.

• Les cares tindran punts dèbils per on trencar per passar els tubs

• Se situaran sobre una solera de terra de riu amb un gruix de 20 cm.

• Durà una tapa en què hi dirà “Enllumenat Públic”.

Creuaments de carrer:

• Tindrà quasi bé les mateixes característiques que l’anterior.

• Dimensions: 0,60x0,60x1,00

• El fons de l’arqueta s’emplenarà amb un llit de grava grossa de 15 cm de gruix per facilitar el drenatge.

Per quadre de comandament i protecció

• Se’n situarà una a cada quadre de comandament i protecció.

• Tindrà les mateixes característiques que les arquetes per creuament de carrer.


82

8.5.4.5. Instal·lació elèctrica per a l’enllumenat

L'empresa subministradora d'electricitat serà FECSA-ENDESA i les condicions de subministrament seran les indicades a continuació:

• Corrent altern.

• Distribució trifàsica amb neutre.

• Tensió entre fases de 400 V i entre fase i neutre 230 V .

• Freqüència de treball 50 Hz.

• Els conductors que s’utilitzaran en el muntatge de la instal·lació elèctrica seran:

- Conductors de designació UNE RV- K 0.6/1kV per a distribució d’enllumenat exterior a 230V, de coure.

- Conductors de designació UNE RV- K -0.6/1 kV per a alimentació de lluminàries.

En compliment de les normes del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, la caiguda màxima de tensió admissible des del quadre de comandament fins al punt de llum més allunyat, serà d'un 3% sobre la tensió nominal entre fases. Per aquest cas, la caiguda màxima de tensió serà de 230 x 0.03 = 6,9 V.

La instal·lació es realitzarà per a un factor de potència major o igual a 0.9 pel que cada lluminària tindrà instal·lat el seu condensador de capacitat adequada inclòs en els equips.

8.5.4.6. Quadres de maniobra i control

Els quadres de maniobra i control estaran ubicats en quatre zones diferents, tal i com es pot observar en el plànol número 17.

En aquestos armaris s’instal·laran els elements necessaris per a la connexió i desconnexió dels circuits, tant sigui automàtica com manualment a més a més dels aparells de mesura, de consum elèctric i el programador astronòmic.

Tota aquestos mecanismes estaran protegits mitjançant un armari de poliester amb fibra de vidre de doble aïllament i parets de 3 mm de doblaria, amb portes de tres punts de


83

tancament i teulada. Compliran les condicions de protecció P-32 especificades en la norma DIN – 40050, i tindran les dimensions suficients per a allotjar tots els elements necessaris de forma reglamentaria, essent la estanquitat mínima d’aquestos armaris una IP – 55 segons norma UNE 20324 – 78. l’armari estarà instal·lat al damunt d’una base de formigó H – 200 amb la fixació necessària de forma que quedi garantida la seva estabilitat tenint en compte les seves canalitzacions i els ancoratges.

La connexió dels quadres de comandament per part de l’empresa subministradora es realitzarà des de les caixes de seccionament a instal·lar al costat del armari d’enllumenat públic, disposant en les esmentades caixes de fusibles de alt poder de ruptura. L’equip de mesura necessari s’instal·larà en el quadre de comandament seguint les directrius que ens marca l’empresa distribuïdora, que en el nostre cas es la empresa FECSA – ENDESA.

8.6. Posta en marxa

8.6.1. General

Avanç de la posada en servei del sistema elèctric, el contractista tindrà que fer les proves adequades per demostrar que tots els equips, aparells i conductors han estat instal·lats correctament d’acord amb les normatives establertes, per a cada condició de treball.

Tots els assajos es faran en presència del director de l’obra i en defecte pel seu representant.

Els resultats de les proves es recolliran en el protocol corresponent indicant data i nom de la persona a càrrec de l’assaig.

8.6.2. Conductors

Els conductors de baixa tensió, avanç de la seva posada en funcionament es sotmetran a un assaig de resistència d’aïllament, entre fases i terra el qual es realitzarà de la manera següent:

• Enllumenat: mesurar la resistència d’aïllament després de que tots els aparells hagin estat connectats, en excepció de la col·locació de les làmpades.

• Aquests assaigs de resistència d'aïllament per a conductors enterrats es faran abans i després d'efectuar el replè de rasa.


84

Aquestos assajos de resistència d’aïllament per a conductors enterrats es faran avanç i desprès de realitzar la rasa.

8.6.3. Aparells

Avanç de posar els quadres en tensió es mesurarà la resistència d’aïllament de cada un dels embarrats, entre fases i entre fase i terra. Les mesures tindran que realitzar-se amb els interruptors en posició de funcionament i amb els contactes oberts.

S’ajustaran totes les proteccions, mitjançant fonts d’intensitat i cronòmetre, i es faran proves selectives.

Es comprovarà i ajustarà la alineació i lliscament dels contactes d’acord amb les instruccions del fabricant, es mesurarà la resistència d’aïllament entre fases i fases i terra dels interruptors en posició de tancament i sense estar connectats.

Avanç de que els aparells estiguin en funcionament, tots els interruptors automàtic es col·locaran en posició de prova i cada interruptor estarà tancat i disparat des del seu interruptor de control. Els interruptors han d’estar disparats per accionament manual i aplicant corrent als relès de protecció. Es comprovaran els ancoratges corresponents.

8.6.4. Proves vàries

Es comprovarà la posta a terra per a determinar la continuïtat dels conductors a terra i connexions, es mesurarà la resistència de cada una de les parts de la xarxa, les quals s’hauran separat de la xarxa general.

Es comprovaran totes les alarmes dels equips elèctrics, realitzant la simulació de condicions de funcionament anormals.

8.6.5. Mesures luminotècniques

Es calcularà la il· luminància mitjana mitjançant el mètode dels nou punts, la mesura de la il· luminància, en els punts establerts per l’esmentat mètode, es realitzarà mitjançant un luxímetre, col·locat en posició horitzontal i a una distància de terra de 20 cm.

Les mesures s’efectuaran de dreta cap a l’esquerra de la lluminària en 15 punts, tres de ells corresponents al eix transversal de la calçada que passa per la lluminària la mesura de la qual és única, i la lectura dels altres 12 punts es calcularà realitzant la mitjana aritmètica dels altres 6 punts simètrics respecte d’aquest eix.


85

Obtingudes les mesures vàlides dels nou punts es calcularà la il· luminació màxima, mínima i mitjana obtenint d’aquesta manera les uniformitats mitja i extrema.

La il· luminació mitja serà, com a màxim, inferior en un 12 % a la calculada del projecte i en un 10 % respectivament les uniformitats mitja i extrema de la il· luminació.

8.6.6. Altres mesures

Es comprovarà el compliment del règim de distàncies entre creuaments i paral·lelismes de les xarxes elèctriques i es realitzaran les proves, assajos i comprovacions que s’estimen oportunes per a executar amb tota seguretat i rendiment les instal·lacions:

• Anivellar els punts de llum.

• Verticalitat dels mateixos: tolerància del 3 %.

• Horitzontalitat de la lluminària, mai estarà per baix del pla horitzontal, essent el valor normal de la inclinació de 5º podent permetre una inclinació màxima de 15º en casos especials degudament justificats.

• Separació entre punts de llum: diferirà com a màxim, entre dos punts consecutius, en un 5% de la separació especificada en els plànols, o, en el seu cas, a la corresponent del replanteig.

8.7. Recepció

Acabades les obres i instal·lacions, i com a requisit previ a la recepció de les mateixes, es procedirà a la presentació de la documentació a l'Ajuntament, o al organisme col·laborador corresponent, de la documentació administrativa plànols fi d'obra amb les mesures reals, suports adhesius per col·locar en els punts de llum degudament numerats segons les indicacions que marqui el Servei de Enllumenat Públic, així com una certificació subscrita pel director de les obres, que podrà demanar la col·laboració d'un laboratori acreditat i visat pel Col·legi Oficial corresponent dels resultats obtinguts, entre altres, en les següents proves:

• Caigudes de tensió.

• Equilibri de càrregues.

• Mesurament d'aïllament.

• Mesurament de terres.

• Mesura del factor de potència.


86

• Mesuraments luminotècniques: il· luminància, luminàncies i enlluernaments.

• Comprovació de la separació entre els punts de llum.

• Comprovació de les proteccions contra sobrecàrregues i tallacircuits.

• Comprovació de connexions.

• Verticalitat dels punts de llum.

• Horitzontalitat dels punts de llum.

9. Planificació

A continuació es detalla una taula amb el corresponent diagrama de Gantt per a la planificació dels treballs a realitzar durant la execució de les obres objecte del projecte.

S’estima una duració de les obres de deu mesos aproximadament.

Núm Activitat Dies Mes 1 Mes 2 Mes 3 Mes 4 Mes 5

1 Contractació d’obra 14

2 Permisos, autoritzacions i legalitzacions 28

3 Sol·licitud i recepció de material 28

4 Obra civil (CT) 7

5 Obertura rases mitja tensió 21

6 Col·locació de tubs XLPE MT 7

7 Estesa de conductors MT 14

8 Replè d’arena a les rases de MT 7

9 Formigonat rases de MT 7

10 Connexió línies MT als CT 7

11 Obertura rases Baixa Tensió 21

12 Col·locació de tubs XLPE BT 7

13 Estesa de conductors BT 21

14 Replè d’arena a les rases de BT 14

15 Tapat de les rases de BT 7

16 Connexió línies BT als CT 21

17 Muntatge armaris CGP+CS 28

Taula 13. Resum de la planificació, tasques 1-17.


87

Núm Activitat Dies Mes 6 Mes 7 Mes 8 Mes 9 Mes 10

18 Instal·lació preses a terra dels CT 7

19 Obertura rases enllumenat 14

20 Col·locació arquetes 7

21 Col·locació tubs XLPE enllumenat 14

22 Estesa de conductors enllumenat 14

23 Reompliment de rases 14

24 Cimentacions de bàculs i columnes 14

25 Col·locació de Bàculs i columnes 21

26 Instal·lació i connexió de lluminàries 14

27 Instal·lació i muntatge dels Q.E. 7

28 Connexió a la xarxa elèctrica 7

29 Inspeccions i verificacions 14

30 Posada en marxa de les instal·lacions 7

Taula 14. Resum de la planificació, tasques 18-30.


88

10. Ordre i prioritat dels documents

Davant les possibles discrepàncies s’estableix el següent ordre de prioritat entre els documents del present projecte:

1- Índex.

2- Memòria Descriptiva.

3- Memòria de Càlcul.

4- Plànols.

5- Pressupost.

6- Plec de condicions.

7- Estudi tècnic de seguretat i salut.

Tarragona 28 d’Abril del 2015

PROMOTOR EL TÈCNIC

Marçal Ruiz Salsench

Universitat Rovira i Virgili DNI: 46461823-Y


“Les Voltes”

Memòria de càlculs (Document 2/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Memòria de càlculs

90

1. Previsió de potència ......................................................................................................... 94

1.1. Directrius ................................................................................................... 94

1.2. Distribució de Superficies .......................................................................... 94

1.3. Superficies i càlcul de previsió de potència ............................................... 94

1.3.1. Sector Industrial .................................................................................... 94

1.3.2. Enllumenat públic .................................................................................. 95

1.4. Previsió de potència vista des del transformador ....................................... 96

2. Xarxa subterrània de mitja tensió .................................................................................... 96

2.1. Càlcul de la secció dels conductors ........................................................... 96

2.2. Intensitats de curtcircuit ............................................................................. 98

2.3. Caiguda de tensió ....................................................................................... 99

3. Centres de transformació ............................................................................................... 101

3.1. Potencia que es demana ........................................................................... 101

3.2. Intensitat en mitja tensió .......................................................................... 102

3.3. Intensitats en baixa tensió ........................................................................ 102

3.4. Càlculs de les corrents de curtcircuït ....................................................... 103

3.4.1. Calcul de les corrents de curtcircuit en l’arrollament primari ............. 103

3.4.2. Calcul de les corrents de curtcircuit en l’arrollament secundari ......... 103

3.5. Dimensionament de l’embarrat ................................................................ 104

3.6. Ponts d’unió ............................................................................................. 105

3.6.1. Pont d’unió de mitja tensió .................................................................. 105

3.6.2. Pont d’unió de baixa tensió ................................................................. 105

3.7. Proteccions ............................................................................................... 106

3.7.1. Proteccions en Mitja Tensió ................................................................ 106

3.7.2. Proteccions en Baixa Tensió ............................................................... 107

3.8. Dimensionat dels tallafocs ....................................................................... 109

3.9. Ventilació ................................................................................................. 109

3.10. Disseny del sistema de posta a terra ........................................................ 109

3.10.1. Determinació de les corrents màximes de Posta a Terra i temps màxim corresponent d’eliminació de defectes ...................................................................... 110

3.10.2. Càlcul de la resistència del sistema de terres .................................... 110

3.10.3. Terra de protecció .............................................................................. 110

3.10.4. Terra de servei ................................................................................... 112

3.10.5. Càlcul de les tensions a l’exterior del centre de transformació ......... 113

3.10.6. Càlcul de les tensions a l’interior del Centre de transformació ......... 113

3.10.7. Càlcul de les tensions màximes aplicades ......................................... 114


91

3.10.8. Càlcul de les tensions transmeses al exterior .................................... 115

4. Xarxa subterrània de Baixa Tensió ................................................................................ 116

4.1. Intensitat ................................................................................................... 116

4.2. Saturació .................................................................................................. 124

4.3. Caiguda de tensió ..................................................................................... 125

4.4. Càlcul del número de conductors per fase ............................................... 125

4.5. Càlculs de les línies de Baixa Tensió ....................................................... 126

4.5.1. Càlculs de les línies de Baixa Tensió del CT1 .................................... 126


4.5.3. Calculs de les línies de Baixa Tensió del CT3 .................................... 127







4.5.10. Càlculs de les línies de Baixa Tensió del CT10 ................................ 132





4.6. Continuïtat del neutre ............................................................................... 134

4.7. Posta a terra de la xarxa de BT ................................................................ 135

4.8. Intensitats de curtcircuit ........................................................................... 135

4.8.1. Definició .............................................................................................. 135

4.8.2. Tipus de curtcircuits ............................................................................ 136

4.8.3. Curtcircuit tripolar ............................................................................... 136

4.8.4. Corrent permanent de curtcircuit a l’origen de la línia........................ 137

4.8.5. Intensitat permanent de curtcircuit a final de la línea.......................... 137

4.8.6. Coeficients generals ............................................................................ 139

4.8.6.1. Coeficient de tensió .............................................................................. 139

4.8.6.2. Coeficient de resistivitat ....................................................................... 139

4.8.7. Càlcul d’una instal·lació a curtcircuit.................................................. 139

4.8.7.1. Temps de desconnexió ......................................................................... 140

4.8.7.2. Corbes electromagnètiques .................................................................. 141

4.8.7.3. Temps de fusió del fusible ................................................................... 142


92

4.8.7.4. Càlculs a curtcircuit del CT1 ................................................................ 143









4.8.7.13. Càlculs a curtcircuit del CT10 .............................................................. 148





4.8.8. Proteccions .......................................................................................... 150

5. Enllumenat públic ......................................................................................................... 152

5.1. Determinació de la zona de protecció envers la contaminació luminica . 152

5.2. Classificació de les vies a il· luminar ....................................................... 152

5.2.1. Classificació segons la velocitat .......................................................... 152

5.2.2. Enllumenat per vies de circulació tipus C y D .................................... 153

5.2.3. Series S de clase d’enllumenat per a vials tipus C, D i E. ................... 153

5.3. Característiques de la làmpada i la seva lluminària ................................. 154

5.4. Factor de manteniment ............................................................................. 155

5.5. Distribució de les lluminaries .................................................................. 156

5.5.1. Distribució de les lluminaries a portell ................................................ 157

5.5.1.1. Vista superior del camp d’aplicació ..................................................... 157

5.5.1.2. Resum calçada ...................................................................................... 158

5.5.1.3. Detall de les lluminaries ....................................................................... 158

5.5.1.4. Resultats dels càlculs en calçada .......................................................... 159

5.5.1.5. Resultats dels calculs curves iso sombrejades...................................... 160

5.5.2. Distribució de les lluminaries unilateral .............................................. 161

5.5.2.1. Vista superior del camp d’aplicació ..................................................... 161

5.5.2.2. Resum calçada ...................................................................................... 162

5.5.2.3. Detall de les lluminaries ....................................................................... 162


93

5.5.2.4. Resultats dels càlculs en calçada .......................................................... 163

5.5.2.5. Resultats dels calculs curves iso sombrejades...................................... 164

5.6. Càlcul de l’escomeça ............................................................................... 165

5.6.1. Intensitat .............................................................................................. 165

5.6.2. Caiguda de tensió ................................................................................ 166

5.6.3. Alimentació dels Quadres de comandament ....................................... 167

5.7. Càlcul de la derivació individual ............................................................. 167

5.8. Càlcul de les línies d’enllumenat ............................................................. 168

5.8.1. Aspectes a tenir en compte .................................................................. 168

5.8.2. Taules Resums de l’ instal·lació d’enllumenat .................................... 169

5.8.2.1. Quadre Enllumenat 1 ............................................................................ 170






5.9. Càlcul de les proteccions de les línies d’enllumenat públic .................... 178

5.9.1. Derivació individual Q1 ...................................................................... 179






5.9.7. Protecció del quadre d’enllumenat 1 ................................................... 180



5.9.10. Protecció del quadre d’enllumenat 4 ................................................. 182



5.10. Posta a terra de l’enllumenat públic ......................................................... 185


94

1. Previsió de potencia

La potència a instal·lar per a cada parcel·la al Polígon industrial Les Voltes, al terme municipal de Mont-roig del Camp, es determina mitjançant les condicions indicades a la Instrucció Operativa ITC BT 10 del Reglament de baixa Tensió.

1.1. Directrius

Les naus industrials seran qualificades com edificis destinats a la concentració d’indústries. Segons ens indica REBT en cas de no existir dades sobre la potència, s’agafarà com a mínim els següents valors:

• Es considerarà un mínim de 125 W/m2 i planta, amb un mínim de 10.350W i 230V per local i un coeficient de simultaneïtat de 1.

A la vegada el terreny edificable de les parcel·les queda indicat a les Normes Urbanístiques de la població de Mont Roig del Camp.

1.2. Distribució de Superficies

La superfície total del polígon industrial és de 209.417 m2 , de la qual 81.165 m2 corresponen al terreny edificat, complint així la Normativa Urbanística per sòl industrial de la localitat de Mont-roig del Camp, que estableix un factor d’utilització del terreny de 0.4 m2 st/ m2 sl, tenint la possibilitat així de destinar la superfície no útil per a parcs i jardins, pàrquings o instal·lacions varies.

Aquesta norma també especifica la limitació d’una sola planta per nau en qualsevol parcel·la del sòl industrial.

1.3. Superficies i càlcul de previsió de potència

Tal com s’ha esmentat en anterioritat, en aquest projecte es durà a terme l’estimació de la potència del polígon industrial així com també del seu enllumenat públic, sempre sent potència vista des del transformador.

1.3.1. Sector Industrial

En la totalitat del polígon es podrà comptabilitzar un tipus de subministre “industrial”.

Aquest subministre alimentarà les diferents illetes de les quals consta aquest polígon. Cada illeta té una superfície de 5.491 m2 les industrials i 9.782 la reservada per l’ajuntament de la qual nomes es edificable el 80 % de cadascuna, donant una superfície edificable de


95

4.392,8 m2 per les industrials i de 7.825,6 m2 per la reservada a l’ajuntament. L’ajuntament de Mont-roig del Camp ens ha especificat un us edificable per al seu sol del 50% per tal de calcular la previsió de potencia, per tant nomes computen per a la previsió de potencia 3.912,8 m2.

Tipus Illetes m2/Illeta W/m2 kW/Illeta. kVA/Illeta Nº illetes Total kVA

Industrial 4.392,8 125 549,1 686,4 13 8.923,2

R. Ajuntament 3.912,8 125 489,1 611,4 1 611,4

Total 9.534,6

Taula 15. Previsió de potencia en funció de la superfície.

Per realitzar aquests càlculs de potència aparent s’ha considerat un cosφ= 0.8. Aquest factor de potència vindrà fixat per la companyia subministradora FECSA-ENDESA.

1.3.2. Enllumenat públic

Per tal de poder predir la potència necessària per l’enllumenat públic, s’ha realitzat un estudi lumínic que ens ajudarà a determinar el número i el tipus de lluminàries necessàries per tal de complir amb els nivells lumínics establerts segons el Reglament d’eficiència energètica d’enllumenat exterior (REEA).

Tal i com s’indica en el plànol número 17, el polígon industrial està compost per 96 lluminàries de 169 W. Per tant considerarem una potència total de l’enllumenat públic de 16.281 W.

Tal i com ens indica el Reglament de Baixa Tensió (ITC-BT-09) per al càlcul de potència aparent mínima en VA es considerarà un factor de correcció de 1,8.

Per tant la potència aparent de l’enllumenat públic serà de:

S (VA): K·PLampades o tubs = 1,8 · 16.281= 29,30 VA


96

1.4. Previsió de potència vista des dels transformadors

Potència activa (kW) Cos φ K Potència aparent (kVA)

Sector industrial 7.627,4 0,8 - 9.534,6

Enllumenat públic

16,28 - 1,8 29,30

Total 7.643,68 9.564

Taula 16. Previsió de potència total activa i aparent.

2. Xarxa subterrània de mitja tensió

2.1. Càlcul de la secció dels conductors

Tal i com ens indica l’empresa subministradora FECSA-ENDESA, s’escollirà un cable unipolar de 240 mm2 Al. Amb una tensió nominal de 18/30 kV.

Degut a ser un sistema trifàsic de distribució, s’utilitzarà un conductor per fase sempre que sigui possible.

Per a calcular la secció del cable de la xarxa MT que instal·larem al nou polígon, primer ens caldrà saber quina serà la intensitat que ens passarà per la xarxa.

La intensitat quedarà limitada per la potencia de la xarxa que serà capaç de transportar, i la calcularem mitjançant l’expressió matemàtica següent:

Sent:

I: Intensitat mesurada en Ampers.

S: Potencia aparent a transportar, mesurada en kVA.

U: Tensió de la xarxa mesurada en kV.


97

La densitat del corrent màxima admissible en règim permanent per a corrent alterna i una freqüència de 50 Hz en conductors d’una secció de 240 mm2, segons dades del fabricant és de σ = 1.708 A/mm2.

Per tant la Intensitat màxima admissible del conductor de 240 mm2 és de:

La potència que ha de transportar la xarxa que nosaltres dissenyarem serà la total de 13 transformadors de 800 KVA i de 1 de 630KVA, per tant:

Per tant, la intensitat que hi circula:

Potencia a transportar S = 11.030 KVA

Tensió de la xarxa V = 25 kV

Intensitat I = 254,7 A

Tal i com s’indica en la taula 3 de la NTP-LSMT la intensitat màxima admissible en els conductor de 240 mm2 és de 415 A i no pot ser superada per la intensitat que circula per la xarxa:

254,7 A ˂415 A

Per tant compleix la normativa.


98

2.2. Intensitats de curtcircuit

Per a calcular la intensitat de curtcircuit es necessari conèixer la potencia de curtcircuit de la xarxa MT.

La potencia de curtcircuit es de 500 MVA, aquest valor ha estat facilitat per la companyia subministradora FECSA – ENDESA en l’apartat 6.3 de la NTP-GEN.

La intensitat de curtcircuit es calcula mitjançant l’expressió:

Sent:

Icc: Intensitat de curtcircuit, mesurada en kA.

Scc: Potència de curtcircuit de la xarxa mesurada en MVA.

U: Tensió de la xarxa mesurada en kV.

La relació entre la intensitat de curtcircuit i la secció del conductor ve donada per l’expressió:

Per tant:

Sent:

Icc: Intensitat de curtcircuit mesurada en A.

t: Temps de durada del curtcircuit mesurat en segons.


99

K: coeficient que depèn del a naturalesa del conductor i les temperatures a l’inici i final del curtcircuit. En un cable RHZ1 Al unipolar de polietilè reticular, K tindrà un valor de 94 per a un temps inferior a 5 segons i seccions superiors a 10mm2.

S: Secció del conductor mesurat en mm2.

Aplicant una duració de curtcircuit de 0.5 segons, determinarem la secció mínima del conductor:

Tot i haver obtingut un valor de secció mínima de conductor de 86,68 mm2, durant l’ instal·lació s’instal·laran conductors de M.T de 240 mm2 Al. ja que la companyia subministradora FECSA-ENDESA, únicament instal·la conductors de 240 mm2 de secció en les seves obres.

D’aquesta manera podrem garantir els subministres en cas d’una futura ampliació del nombre de centres de transformació i al mateix, en el cas que hi hagi una averia en un tram de la línea aèria subministradora de M.T del nostre polígon, la nostra instal·lació no es veuria afectada ja que la nostra instal·lació de M.T. subterrània podria suportar la càrrega d’aquesta sense tindre d’interrompre el subministrament.

2.3. Caiguda de tensió

La línia subterrània d’aquest projecte (de mitja tensió) tindrà una caiguda de tensió relativament petita, això es deu a la seva poca llargada respecte la totalitat de la línia de mitja tensió utilitzada.

La caiguda de tensió estarà plenament relacionada amb la resistència a 50ºC de la reactància i del seu moment elèctric com es pot observar en la següent fórmula:

)

Sent:

P: Potencia mesurada en kW.

L: longitud de la xarxa, mesurada en km.

R50: Resistència a 50 ºC mesurada en Ω/Km.


100

X: Reactància en Ω/Km.

U: Tensió nominal en kV.

ϕ: Angle de desfasament entre la tensió i intensitat.

El conductor que utilitzarem és de secció 240 mm2 unipolar i el seu fabricant Prysmian ens indica que aquest té les següents característiques:

La R50 i la X d’un conductor de secció 240 mm2 són 0,16 Ω/Km. i 0,186 Ω/Km, respectivament.

Per tant doncs, coneixent els valors de R50 , X i la formula mencionada, es realitzarà un càlcul dels dos casos més desfavorables que es podrien donar. Aquests seran tots els CT alimentats per una sola línia i desprès per l’altre de forma independent.

Tram P (KW) L (Km) Resistència línia (Ω)

Reactància línia (Ω)

C.d.t. % C.d.t. acumulada

Con.-CT1 8.824 0,0271 0,004336 0,0050406 0,00031048 0,00031048

CT1-CT2 8.184 0,104 0,01664 0,019344 0,00424096 0,00455144

CT2-CT3 7.544 0,104 0,01664 0,019344 0,00390931 0,00846076

CT3-CT4 6.904 0,0585 0,00936 0,010881 0,001132 0,00959275

CT4-CT5 6.264 0,0133 0,002128 0,0024738 5,3087E-05 0,00964584

CT5-CT6 5.624 0,0888 0,014208 0,0165168 0,00212473 0,01177057

CT6-CT7 4.984 0,0133 0,002128 0,0024738 4,2239E-05 0,01181281

CT7-CT8 4.344 0,027 0,00432 0,005022 0,00015172 0,01196453

CT8-CT9 3.704 0,0133 0,002128 0,0024738 3,1391E-05 0,01199592

CT9-CT10

3.064 0,0888 0,014208 0,0165168 0,00115757 0,01315349

CT10-CT11

2.424 0,0133 0,002128 0,0024738 2,0543E-05 0,01317403

CT11-CT12

1.784 0,1923 0,030768 0,0357678 0,00316072 0,01633475

CT12-CT13

1.144 0,0479 0,007664 0,0089094 0,00012576 0,0164605

CT13-CT14

504 0,0133 0,002128 0,0024738 4,2714E-06 0,01646477

Taula 17. Caiguda de tensió xarxa subterrània de MT.1.


101

Tram P (KW) L (Km) Resistència línia (Ω)

Reactància línia (Ω)

C.d.t. % C.d.t. acumulada

Con.-CT14

8.824 0,0271 0,004336 0,0050406 0,00031048 0,00031048

CT14-CT13

8.320 0,0133 0,002128 0,0024738 7,0511E-05 0,00038099

CT13-CT12

7.680 0,0479 0,007664 0,0089094 0,00084424 0,00122523

CT12-CT11

7.040 0,1923 0,030768 0,0357678 0,01247278 0,01369801

CT11-CT10

6.400 0,0133 0,002128 0,0024738 5,4239E-05 0,01375225

CT10-CT9

5.760 0,0888 0,014208 0,0165168 0,00217611 0,01592836

CT9-CT8 5.120 0,0133 0,002128 0,0024738 4,3392E-05 0,01597175

CT8-CT7 4.480 0,027 0,00432 0,005022 0,00015647 0,01612822

CT7-CT6 3.840 0,0133 0,002128 0,0024738 3,2544E-05 0,01616077

CT6-CT5 3.200 0,0888 0,014208 0,0165168 0,00120895 0,01736971

CT5-CT4 2.560 0,0133 0,002128 0,0024738 2,1696E-05 0,01739141

CT4-CT3 1.920 0,0585 0,00936 0,010881 0,00031481 0,01770622

CT3-CT2 1.280 0,104 0,01664 0,019344 0,0006633 0,01836952

CT2-CT1 640 0,104 0,01664 0,019344 0,00033165 0,01870117

Taula 18. Caiguda de tensió xarxa subterrània de MT.2.

Gràcies a aquesta connexió a anell obert, s’obtindrà un bon servei per al polígon.

Queda verificat així que les caigudes de tensió són bastant baixes, ja que treballarem molt per sota del 7% de C.d.t. que marquen les NTP-LSMT de FECSA ENDESA.

3. Centres de transformació

3.1. Potencia que es demana La potència total demanada pel polígon és de 9.564 kVA. Aquesta la subministrarem amb 14 centres de transformació. Aquests contenen 13 transformadors de 800 kVA i 1 de 630 kVA.


102

3.2. Intensitat en mitja tensió Per a calcular la intensitat en Mitja Tensió del transformador que circula per el debanat primari es determina amb la següent expressió:

Sent:

S = Potència del transformador (kVA).

Up = Tensió del primari (kV).

Ip = Intensitat del primari (A)

Per tant:

• En transformadors de 630 kVA:


3.3. Intensitats en baixa tensió Per a calcular la intensitat en Baixa Tensió del transformador que circula per al debanat secundari es determina amb la següent expressió:

Sent:

S = Potència del transformador (kVA).

Us = Tensió del secundari (kV).

Is = Intensitat del secundari (A)


103

Per tant:

• En el transformador de 630 kVA:


3.4. Càlculs de les corrents de curtcircuit

3.4.1. Càlcul de les corrents de curtcircuit en l’enrotllament primari

Per a calcular la Icc, ho farem mitjançant la següent expressió:

Scc vindrà marcada per a la companyia distribuïdora FECSA ENDESA. Aquesta és de 500 MVA.

Per tant:

3.4.2. Càlcul de les corrents de curtcircuit en l’enrotllament secundari

Per tal de simplificar càlculs, considerarem que la potència de curtcircuit és la mateixa que la potència de cada un dels transformadors.

Per a calcular la Icc, ho farem mitjançant la següent expressió:

Sent:

Iccs = Corrent de curtcircuit en kA.

S = Potencia aparent del transformador en kVA.

Ucc = Tensió de curtcircuit del transformador en %.


104

Us = Tensió en el secundari entre fases del transformador (V)

Per a determinar la impedància del transformador, ho calcularem amb la següent expressió:

• Corrent de curtcircuit per al transformador de 630 kVA

• Corrent de curtcircuit per als transformadors de 800 kVA

3.5. Dimensionament de l’embarrat La companyia a la qual se li compra el Centre de Transformació ja ha fet els assajos corresponents per comprovar si l’equip està ben dimensionat o no.

No obstant, cal dir que el dimensionat de l’embarrat es realitzarà mitjançant tres comprovacions:

1. Per densitat de corrent: L’objectiu en aquest cas és verificar que no se supera la densitat màxima de corrent admissible per l’element conductor quan per ell hi circuli una corrent igual a la corrent nominal màxima.

2. Per sol·licitació electrodinàmica: Verificació de que els elements conductors de les cel·les son capaços de suportar l’esforç mecànic derivat d’un defecte de curtcircuit entre fases.

3. Per sol·licitació tèrmica: Comprovar que per motiu de l’aparició d’un defecte o curtcircuit no es produirà un escalfament excessiu de l’element conductor principal de les cel·les.

Les cel·les CGC d’Ormazabal seleccionades han estat analitzades per la pròpia companyia venedora comprovant que es compleixen els requeriments esmenats anteriorment.

Segons les recomanacions de la companyia distribuïdora, les Icc a considerar seran com a mínim:


105

a) Per Mitja Tensió:

1. Intensitat de curta durada (0,6 s): 20 kA

2. Intensitat cresta: 50 kA

b) Per Baixa Tensió:

1. Intensitat de curtcircuit màxima prevista: 10 kA

3.6. Ponts d’unió

3.6.1. Pont d’unió de mitja tensió

El pont d’unió en MT és la connexió entre la cel·la de protecció i el primari del transformador.

La intensitat màxima prevista pel costat de M.T. és de 18,48 A per als transformadors de 800 kVA i de 14,55 A per als transformadors de 630 kVA (calculat anteriorment). La unió es realitzarà mitjançant un o varis conductors aïllats unipolars d’alumini, del tipus RHZI 18/30 kV 1x150 K + H16 atenent-se a la normativa de FECSA-ENDESA.

3.6.2. Pont d’unió de baixa tensió

El pont d’unió en BT és la connexió entre el secundari del transformador i el quadre de distribució de baixa tensió.

Com ja s’ha calculat anteriorment, la intensitat màxima prevista pel costat de B.T. és de 1.154,7 A per als transformadors de 800 kVA i de 909,32 A per al transformador de 630 kVA.

La unió de borns i el quadre de protecció de BT es realitzarà mitjançant un o varis conductors aïllats unipolars d’alumini, del tipus RV 0,6/1 kV tal i com diu la normativa GE CNL001, seguint també les especificacions tècniques de FECSA-ENDESA.


106

Com especifica la taula 2 de la NTP-LSBT per a un conductor de 240 mm2 de secció d’alumini enterrat sota tub pot suportar fins a una intensitat màxima de 405 A a temperatura de 25° C. Per tant hem de calcular quin nombre de conductors ens farà falta per a la unió:

Sent:

n = nombre de conductors

Imàx. = Intensitat màxima que pot circular (A)

Icond. = Intensitat màxima que pot suportar el conductor (A)

• Nombre de conductors per al transformador de 630 kVA

Per tant, haurem de col·locar tres conductors unipolars de 240 mm2 d’alumini per fase i dos conductors unipolars 240 mm2 d’alumini pel neutre (tal i com marca la normativa de FECSA-ENDESA).

• Nombre de conductors per a transformadors de 800 kVA

Per tant, haurem de col·locar quatre conductors unipolars de 240 mm2 d’alumini per fase i tres conductors unipolars 240 mm2 d’alumini pel neutre (tal i com marca la normativa de FECSA-ENDESA).

3.7. Proteccions

3.7.1. Proteccions en Mitja Tensió

Per tal d’aconseguir una bona protecció es col·locarà un seccionador d’obertura en càrrega en cada una de les derivacions extretes de la mateixa xarxa de Mitja Tensió.

Aquestes proteccions seran les pròpies CGC amb interruptors amb fusibles combinats que ens ajudaran a protegir l’ instal·lació contra curtcircuits.


107

La intensitat nominal dels fusibles s’escull en funció de la potencia del transformador a protegir.

Una de les maneres de calcular el valor del fusible, és multiplicar per 2,5 la intensitat nominal del transformador o be consultar els valors que recomana el fabricant del transformador. Un cop realitzat el càlcul, agafarem el fusible immediatament superior a aquest mateix valor obtingut.

Sent:

I fus = Intensitat mínima del fusible a escollir (A)

Ip= Intensitat del primari del transformador (A)

Per tant:

• Transformador de 630 kVA:

Els fusibles per aquests transformadors seran de 40 A.

• Transformadors de 800 kVA:

Els fusibles per aquests transformadors seran de 50 A.

Per a la protecció contra sobrecàrregues s’instal·larà un relé electrònic amb captadors d’intensitat per fase. La senyal d’aquest alimentarà un disparador alliberant així el dispositiu de retenció de l’interruptor-seccionador.

3.7.2. Proteccions en Baixa Tensió

En la sortida de tots els transformador s’hi instal·larà un o dos quadres de Baixa Tensió de 4 sortides (segons els cas). Per conèixer els fusibles que haurem d’instal·lar i els efectes electromecànics del quadre haurem de calcular abans l’amplitud màxima de la primera cresta.

La màxima amplitud es dedueix del valor eficaç de la corrent de curtcircuit simètrica calculada anteriorment:


108

Sent:

Im = Intensitat de màxima amplitud (kA)

k = Coeficient donat en aquests tipus d’instal·lacions, en aquest cas té un valor de 1,4

Icc = Intensitat de curtcircuit simètrica (kA)

Per tant:

Com que la intensitat nominal dels dos tipus de transformadors és entre 1000 i 1250 A els correspon uns fusibles amb poder de tall 120 kA molt superior al que ha de suportar.

Taula 19.Capacitat de ruptura dels fusibles B.T .

La unió entre el transformador i el quadre de B.T es realitza mitjançant conductors 0,6/1 kV de 240 mm2 d’Al amb aïllant XLPE amb una intensitat admissible de 420 A instal·lat a l’aire i a 40ºC (Segons NTP-LSBT de FECSA_ENDESA).


109

3.8. Dimensionat dels tallafocs

La MIE-RAT-14 indica que aquells aparells o transformadors que continguin més de 50 litres d’oli mineral haurà de disposar d’una fossa de recollida d’oli amb un revestit resistent i estanc, tenint en compte el disseny i el dimensionat del volum d’oli que pugui rebre.

Per tant, per aquest cas, cada transformador tindrà la seva fossa per tal de emmagatzemar l’oli mineral calent ja que cadascun en conté aproximadament 600 litres.

3.9. Ventilació

De la mateixa manera que passa amb el dimensionat de l’embarrat, el fabricant ja es preocupa de fer els càlculs per a que la ventilació adoptada es trobi en el marc del que requereix la llei. El disseny s’ha calculat mitjançant els assajos d’escalfament que marca la norma UNE-EN 61330.

És un sistema de ventilació natural en el que es col·loquen dues reixes de xapa d’acer galvanitzat amb una capa de pintura epoxy polièster amb un grau de protecció IP-33 les quals també duran una tela mosquitera per tal d’impedir l’accés de partícules a l’interior.

En els centres de transformació PFU d’Ormazabal, en els quals si ubicaran transformadors de 800 kVA i 630 kVA, les reixes de ventilació s’ubicaran a la part inferior de la porta, a la part superior de l’alçat posterior i a la part superior i inferior l’alçat lateral dret. Es pot observar la distribució d’aquestes reixes al plànol 7.

3.10. Disseny del sistema de posta a terra

En el disseny de posta a terra hem de diferenciar dos sistemes diferents:

• Terra de protecció: a aquest sistema de terres s’hi connectaran totes aquelles parts metàl·liques que formin part de la instal·lació i que no estan normalment en tensió, però per desafortunats defectes d’aïllament o averies podrien estar-ho. Aquestes podrien ser xassís, bastidors d’aparells de maniobra, carcasses del transformador i envoltants metàl·liques de les cabines prefabricades.

• Terra de servei: es connectaran a aquest sistema el neutre del transformador i el terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de les cel·les de


110

mesura. Per aquest sistema el valor de la resistència de posta a terra d'aquest elèctrode haurà de ser menor a 37 Ω.

Per tal de dissenyar el sistema de posta a terra s’ha de tenir en compte la resistivitat del terreny en el que se situarà el CT, aquesta dada s’obté mitjançant un estudi. Per aquest cas, el valor és de 50 Ω·m.

Les piques a instal·lar tindran un diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m. Aquestes aniran soterrades 0,5 m sota el nivell del sòl i la separació entre cadascuna serà de 3 m. La connexió entre piques de l’anell rectangular es realitzarà amb cable Cu nu de 50mm2. La connexió del cable del CT fins la primera pica es realitzarà mitjançant un cable de coure aïllat de 0,6/1 kV protegit contra danys mecànics.

3.10.1. Determinació de les corrents màximes de Posta a Terra i temps màxim corresponent d’eliminació de defectes

Segons la normativa CEI en funció de la tensió, per aquelles instal·lacions d’A.T. de tercera categoria, el temps màxim de desconnexió del defecte és de 0,7 s i la intensitat màxima de defecte és de 300 A.

3.10.2. Càlcul de la resistència del sistema de terres

Característiques de la xarxa d’alimentació:

• U = 25 KV

• Posta a terra del neutre: desconeguda

• Nivell d’aïllament de les instal·lacions de BT, Ubt = 6000 V

• Característiques del terreny:

ρ terreny = 150 Ω ·m

ρ formigó = 3000 Ω ·m

3.10.3. Terra de protecció

Pel càlcul de la resistència de la posta a terra de les masses del Centre, corrent i tensió de defecte corresponents s’utilitzaran les fórmules següents:


111

Sent:

Rt: Resistència del sistema de posta terra (Ω).

Kr : 0.092 [Ω / (Ω·m] (en CT amb un transformador). Aquests valors sempre depenent dels elèctrodes.

ρ: Resistivitat del terreny (Ω·m).

Per tant:

Així doncs queda demostrat que es compleix que aquesta resistència sigui menor de 37 Ω tal i com marca la companyia.

La intensitat màxima de defecte ve donada per la companyia subministradora:

Així doncs, es podran calcular les tensions per defecte dels CT, amb la següent formula:

Sent:

Ud = Tensió de defecte (V)

Per tant:

Així doncs, es conclou que l’aïllament de les instal·lacions de baixa tensió del CT haurà de ser major o igual que la tensió de defecte calculada.

Propietats de l’elèctrode adequat per a centres de transformació amb un sol transformador:


112

• Configuració: 50-25/5/82

• Geometria: Anell

• Dimensions (m): 5 x 2,5

• Profunditat elèctrode: 0,5 m

• Nombre piques: 8

Paràmetres característics de l’elèctrode:

• De la resistència:

• De la tensió de pas:

• De la tensió de contacte exterior:

3.10.4. Terra de servei

L’elèctrode adequat per aquest presenta les següents propietats:

• Configuració: 5/32

• Geometria: piques en filera • Profunditat de l’elèctrode: 0,5 m

• Nombre de piques: 3

Paràmetres característics de l’elèctrode:

• De la resistència: Kr = 0,135


113

Amb la formula següent obtindrem la Rt del neutre per poder comprovar que fem un bon dimensionament:

3.10.5. Càlcul de les tensions a l’exterior del centre de transformació

Per evitar l’aparició de tensions de contacte elevades a l’exterior de la instal·lació, les portes i reixes de ventilació metàl·liques que donen a l’exterior del CT, aquestes no tindran cap mena de contacte elèctric amb masses conductores que per qualsevol causa puguin quedar en tensió.

Amb aquestes mesures de seguretat no serà necessari fer cap càlcul ja que les tensions de contacte a l’exterior seran pràcticament nul·les.

D’altra banda, la tensió de pas a l’exterior ve determinat per les característiques de l’elèctrode i la resistivitat del terreny com es pot observar en la següent formula:

Per tant:

3.10.6. Càlcul de les tensions a l’interior del Centre de transformació

Al sòl del CT s’incorporarà un mallat electrosoldat amb barnilles rodones de diàmetre no inferior a 4 mm formant un reticle no superior a 0,30 x 0,30 m. Aquest mallat estarà connectat del menys dos punts preferentment oposats a la posta a Terra de Protecció del CT.

S’aconsegueix així tenir una superfície equipotencial amb el que desapareixen el risc de tensió de contacte i de pas interior. Aquest mallat es recobrirà amb una capa de formigó de 10 cm de gruix com a mínim. Aquesta armadura equipotencial es connectarà al sistema de terres de protecció.


114

Amb aquestes mesures de seguretat no serà necessari fer cap càlcul ja que les tensions de contacte a l’exterior seran pràcticament nul·les.

No obstant, segons el mètode de càlcul utilitzat, l’existència d’un mallat equipotencial connectat a l’elèctrode de terra implica que la tensió de pas d’accés es equivalent al valor de la tensió de defecte. Aquesta tensió de pas es calcularà mitjançant la següent fórmula:

• Per a CT amb un sol transformador:

V

3.10.7. Càlcul de les tensions màximes aplicades

Per calcular el valor màxim admissible de la tensió de pas a l’accés s’utilitzarà la següent fórmula:

Sent:

Upa : Tensió de pas accés (V).

K: 72 (valor determinat pel MIE-RAT-13)

n: 1 (valor determinat pel MIE-RAT-13)

t: Duració de la falta (s) (apartat 4.10.1).

ρf: resistivitat del formigó (Ω·m).

ρ = Resistivitat del terreny (Ω·m)

Per tant:

Per calcular el valor màxim admissible de la tensió de pas a l’exterior s’utilitzarà la següent fórmula:


115

Sent:

Upa: Tensió de pas accés (V)

ρf: resistivitat del formigó (Ω·m)

Per tant:

Així doncs, coneixent el valor de la tensió de pas a l’accés i la d’exterior, podem afirmar que aquestes són molt menors a les admissibles i per tant, la instal·lació es troba en plena legalitat.

3.10.8. Càlcul de les tensions transmeses al exterior

Com que no hi ha mitjans de transferència de tensions a l’exterior no es requereix fer un estudi per a la seva reducció o eliminació.

De totes maneres, per garantir que el sistema de P. a T. de Servei no arribi a tensions elevades quan es produeixi un defecte, hi haurà una distància mínima entre els elèctrodes dels dos sistemes de P. a T., que es calcularà mitjançant la següent fórmula:

Per tant:

Ajustant-ho a un valor adequat, aquesta distancia mínima tindrà el valor de 7,2 m.


116

4. Xarxa subterrània de Baixa Tensió

La xarxa de baixa tensió serà l’encarregada de la distribució de la energia elèctrica fins als subministres (C.G.P.).

De cada transformador poden arribar a sortir fins a 8 línies subterrànies de Baixa Tensió amb secció uniforme de 240 mm2 d'Al per a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d'Al per al neutre.

La resistència R del conductor, en Ω/Km, varia amb la temperatura T de funcionament de la línea. A efectes de càlcul s’adoptarà el valor corresponent a 25 °C. A la taula 20 s’indiquen la R i la X dels conductors de fase i neutre per a la temperatura indicada segons la NTP-LSBT.

Taula 20. Resistència i reactància dels conductors.

Aquest tipus de instal·lació es realitzarà d’acord amb les prescripcions particulars donades a les característiques Tècniques Generals proporcionades per la companyia subministradora FECSA-ENDESA (NTP-LSBT), d’acord amb el R.E.B.T. per a aquest tipus d'instal·lacions.

Totes les sortides seran trifàsiques amb unes tensions de 3 x 230 / 400 V.

4.1. Intensitat

La intensitat que circularà per cada un dels trams de la xarxa serà funció de la potencia que aquesta tindrà que transportar, la expressió matemàtica que ens dóna aquest valor és:

Sent:


117

I: Intensitat mesurada en A

P: Potència mesurada en W

U: Tensió mesurada en V

cosφ: Factor de potencia : 0,8

Les intensitat màximes admissibles en servei permanent corresponen al indicat a la Instrucció ITC-BT 07 apartat 3, taules 1, 2 i UNE 21144 i coeficients correctors de la norma UNE 20435, en les condicions de conductors enterrats a 0,70 m, a temperatura ambient del terreny 25 °C i la seva resistivitat tèrmica mitja de 1 K.m/W. Els valors son indicats a la següent taula 22.

Aquest valor serà extret de les NTP-LSBT de l’apartat 6.3 (corrents màxims admissibles).

Taula 21. Corrents màximes admissibles.

El corrent màxim admissible donat a la taula, haurà de corregir-se tenint en compte les característiques reals de la instal·lació que difereixen de les condicions normals i que s’indiquen a continuació.

Factor de correcció per a diferents profunditats: En el cas d’instal·lar-se circuits en més d’un pla horitzontal, s’aplicaran els següents coeficients correctors per profunditats de instal·lació diferents de 0,70 m.

Taula 22. Factors de correcció per a diferents profunditats.

Coeficient per agrupació de cables: A la taula següent figuren els factors de correcció del corrent màxim admissible per a diversos cables multipolars o circuits unipolars en contacte mutu, enterrats a la mateixa rasa, a un mateix pla horitzontal, amb la separació entre si que s’indica a la taula.


118

Taula 23. Coeficient per agrupació de cables

Coeficient per cable instal·lat en tub: Per a un cable o circuit format per cables unipolars en contacte mutu, instal· lat dins d’un tub directament enterrat, el factor de correcció del corrent màxim admissible serà 0,80. S’aplicarà igual factor de correcció, per a qualsevol protecció aplicada al cable, sempre que la seva disposició faci que el cable no quedi en contacte amb el terra.

Si la part de cable en tub correspon només als encreuaments de calçades o de guals d’entrada de vehicles a finques, i la resta d’estesa de cable està en contacte amb el terra, el factor de correcció a emprar serà de 0,85.

La relació entre els diàmetres del tub i d’un dels cables unipolars que conformen la terna de cables no serà inferior a 4.

Tenint en compte la nostra instal·lació haurem d’utilitzar els coeficients que s’indiquen a continuació:

Factor de correcció per a diferents profunditats: s’agafarà el valor de 1 ja que la profunditat de la instal·lació serà a 0,7 metres

Coeficient per agrupació de cables: depenent de quina sigui la rasa per on circulen les línies de B.T. s’aplicaran uns coeficients o uns altres. La separació entre cables sempre serà de 20 cm i el coeficient depenent el nombre de circuits variarà entre; 2 circuits 0.88, 3 circuits 0,79, 4 circuits 0,74, 5 circuits 0,7 (i així consecutivament podrem saber els valors observant a la taula anterior) .


119

Coeficient per cable instal·lat en tub: s’agafarà un valor de 0,8 ja que la instal·lació nomes estarà dins d’un tub directament enterrat. S’aplicarà igual factor de correcció, per a qualsevol protecció aplicada al cable, sempre que la seva disposició faci que el cable no quedi en contacte amb el terra. En cas contrari el factor de correcció hauria de ser de 0,85.

Per tant distingirem entre 4 tipus de intensitats màximes admissibles que les calcularem mitjançant la formula següent:

Sent:

Imàx adm: Intensitat màxima que pot circular pel conductor en A.

In: Intensitat nominal que suporta el conductor en A.

FCp: Factor de correcció profunditat instal·lació.

Coefagrup : Coeficient de agrupament de circuits.

Coeftub : Coeficient instal·lació baix tub.

Per tant, podrem calcular les intensitats màximes admissibles per a la nostra instal·lació:

• Rasa amb 1 circuit:

• Rasa amb 2 circuits:




120

CT1

Transformador 1

Nº de sortida Nº circuits per rasa Int. màx. admissible (A)

1 4 254,56

2 4 254,56

3 4 254,56

4 4 254,56

Taula 24. Intensitats màximes admissibles del centre de transformació 1.

CT2

Transformador 2


5 2 302,72

6 2 302,72


CT3

Transformador 3


7 4 254,56

8 4 254,56

9 4 254,56

10 4 254,56

11 4 254,56

12 4 254,56

13 4 254,56

14 4 254,56



121

CT4

Transformador 4


15 3

16 3

17 3

18 3

19 3

20 3


CT5

Transformador 5


21 2 302,72

22 2 302,72


CT6

Transformador 6


23 2 302,72

24 2 302,72

25 2 302,72

26 2 302,72



122

CT7

Transformador 7


27 2 302,72

28 2 302,72


CT8

Transformador 8


29 3

30 3

31 3

32 3

33 3

34 3


CT9

Transformador 9


35 4 254,56

36 4 254,56

37 4 254,56

38 4 254,56

39 4 254,56

40 4 254,56

41 4 254,56

42 4 254,56



123

CT10

Transformador 10


43 4 254,56

44 4 254,56

45 4 254,56

46 4 254,56


CT11

Transformador 11


47 2 302,72

48 2 302,72

49 2 302,72

50 2 302,72


CT12

Transformador 12


51 4 254,56

52 4 254,56

53 4 254,56

54 4 254,56

55 4 254,56

56 4 254,56

57 4 254,56

58 4 254,56



124

CT13

Transformador 13


59 3

60 3

61 3

62 3

63 3

64 3


CT14

Transformador 14


65 1


4.2. Saturació

La saturació de cada un dels trams s’obté realitzant una comparació percentual entre la intensitat que hi circula en aquells moments pel tram de la xarxa i la intensitat màxima que hi pot circular per ella. Els càlculs de la saturació es faran mitjançant les respectives intensitats màximes admissibles utilitzant la següent formula:

Sent:

I: Intensitat que circula pel conductor en A.

Imàx.adm.: Intensitat màxima que pot circular pel conductor en A.


125

S’haurà de tenir en compte que la secció dels conductors es calcularà de manera que la corrent de funcionament en règim permanent no superi el 85 % del màxim admissible, en condicions normals d’instal·lació.

Aquest valor el podem justificar en la NORMA TÈCNICA PARTICULAR, Línies Subterrànies de Baixa Tensió (NTP-LSBT). Apartat 7.2.1. Càlcul en funció del corrent màxim admissible.

4.3. Caiguda de tensió

La caiguda de tensió en cada un dels trams de la xarxa s’ha calculat mitjançant l’expressió matemàtica següent segons el RBT:

Sent:

∆U: Caiguda de tensió (V).

P: Potència prevista (W).

L: Longitud de la línia (m).

U: Tensió de la xarxa trifàsica (V)

: Conductivitat de l’alumini a 20 °C →35

S: Secció de la línia (mm2).

4.4. Càlcul del número de conductors per fase Per a determinar el número de conductors per fase, haurem de conèixer la intensitat màxima admissible i la intensitat màxima que ens permet FECSA-ENDESA . Amb la següent fórmula determinarem el número de conductors:

Sent:

Icàlcul: intensitat calculada mitjançant la potència [A].

Imàx.adm.: intensitat admissible de cada cable. [A].


126

4.5. Càlculs de les línies de Baixa Tensió

Per tal de donar vàlids els resultats de les caigudes de tensió i la saturació de les línies s’han de tenir en compte uns valors màxims:

• La caiguda de tensió (%) no serà superior al 7%, tal i com ens indica la NTP_LSBT de Fecsa-Endesa.

• La saturació (%) no serà superior a 85%, tal i com ens indiquen les NTP de FECSA-ENDESA.

4.5.1. Càlculs de les línies de Baixa Tensió del CT1

Centre de transformació 1

Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T1-QGP1 LCT1-1 25 137,3 247,67 254,56 2x240 3,43 48,64 400 1,02 0,255

T1-QGP2 LCT1-2 25 137,3 247,67 254,56 2x240 3,43 48,64 400 1,02 0,255

T1-QGP3 LCT1-3 70 137,3 247,67 254,56 2x240 9,61 48,64 400 2,86 0,715

T1-QGP4 LCT1-4 70 137,3 247,67 254,56 2x240 9,61 48,64 400 2,86 0,715

Taula 38. Càlcul de les caigudes de tensió i saturació dels cables per a cada línia del CT1.


127


Centre de transformació 2 T

ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T2-QGP5 LCT2-5 47,3 274,5 495,35 302,72 2x240 12,9 81,81 400 3,86 0,965

T2-QGP6 LCT2-6 47,3 274,5 495,35 302,72 2x240 12,9 81,81 400 3,86 0,965




Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T3-QGP7 LCT3-7 25 68,64 123,83 254,56 1x240 1,72 48,64 400 0,51 0,1275

T3-QGP8 LCT3-8 25 68,64 123,83 254,56 1x240 1,72 48,64 400 0,51 0,1275

T3-QGP9 LCT3-9 70 68,64 123,83 254,56 1x240 4,81 48,64 400 1,43 0,3575

T3-QGP10

LCT3-10 70 68,64 123,83 254,56 1x240 4,81 48,64 400 1,43 0,3575

T3-QGP11

LCT3-11 76,3 68,64 123,83 254,56 1x240 5,24 48,64 400 1,56 0,39

T3-QGP12

LCT3-12 76,3 68,64 123,83 254,56 1x240 5,24 48,64 400 1,56 0,39

T3-QGP13

LCT3-13 120,8 68,64 123,83 254,56 1x240 8,31 48,64 400 2,46 0,615

T3-QG14

LCT3-14 120,8 68,64 123,83 254,56 1x240 8,31 48,64 400 2,46 0,615



128



Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T4-QGP15

LCT4-15 32,4 91,52 165,11 271,76 1x240 2,96 60,76 400 0,88 0,22

T4-QGP16

LCT4-16 32,4 91,52 165,11 271,76 1x240 2,96 60,76 400 0,88 0,22

T4-QGP17

LCT4-17 63,4 91,52 165,11 271,76 1x240 5,80 60,76 400 1,73 0,4325

T4-QGP18

LCT4-18 83,4 91,52 165,11 271,76 1x240 7,63 60,76 400 2,27 0,5675

T4-QGP19

LCT4-19 83,4 91,52 165,11 271,76 1x240 7,63 60,76 400 2,27 0,5675

T4-QGP20

LCT4-20 114,8 91,52 165,11 271,76 1x240 10,52 60,76 400 3,13 0,7825




Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (K

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(KW

·m)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T5-QGP21

LCT5-21 47,3 274,5 495,35 302,72 2x240 12,9 81,81 400 3,86 0,965

T5-QGP22

LCT5-22 47,3 274,5 495,35 302,72 2x240 12,9 81,81 400 3,86 0,965



129



ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (K

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er

cond

ucto

r (A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(KW

·m)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T6-QGP23

LCT6-23 47,3 137,3 247,67 302,72 2x240 6,49 41 400 1,93 0,4825

T6-QGP24

LCT6-24 47,3 137,3 247,67 302,72 2x240 6,49 41 400 1,93 0,4825

T6-QGP25

LCT6-25 98,36 137,3 247,67 302,72 2x240 13,51 41 400 4,01 1,0025

T6-QGP26

LCT6-26 98,36 137,3 247,67 302,72 2x240 13,51 41 400 4,01 1,0025




Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (K

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er

cond

ucto

r (A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(KW

·m)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T7-QGP27 LCT7-27 47,3 274,5 495,35 302,72 2x240 12,9 81,81 400 3,86 0,965

T7-QGP28 LCT7-28 47,3 274,5 495,35 302,72 2x240 12,9 81,81 400 3,86 0,965



130



ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (K

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(KW

·m)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T8-QGP29

LCT8-29 32,4 91,52 165,11 271,76 1x240 2,96 60,76 400 0,88 0,22

T8-QGP30

LCT8-30 32,4 91,52 165,11 271,76 1x240 2,96 60,76 400 0,88 0,22

T8-QGP31

LCT8-31 63,4 91,52 165,11 271,76 1x240 5,80 60,76 400 1,73 0,4325

T8-QGP32

LCT8-32 83,4 91,52 165,11 271,76 1x240 7,63 60,76 400 2,27 0,5675

T8-QGP33

LCT8-33 83,4 91,52 165,11 271,76 1x240 7,63 60,76 400 2,27 0,5675

T8-QGP34

LCT8-34 114,8 91,52 165,11 271,76 1x240 10,52 60,76 400 3,13 0,7825



131



ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T9-QGP35

LCT9-35 25 68,64 123,83 254,56 1x240 1,72 48,64 400 0,51 0,1275

T9-QGP36

LCT9-36 25 68,64 123,83 254,56 1x240 1,72 48,64 400 0,51 0,1275

T9-QGP37

LCT9-37 70 68,64 123,83 254,56 1x240 4,81 48,64 400 1,43 0,3575

T9-QGP38

LCT9-38 70 68,64 123,83 254,56 1x240 4,81 48,64 400 1,43 0,3575

T9-QGP39

LCT9-40 76,3 68,64 123,83 254,56 1x240 5,24 48,64 400 1,56 0,39

T9-QGP40

LCT9-40 76,3 68,64 123,83 254,56 1x240 5,24 48,64 400 1,56 0,39

T9-QGP41

LCT9-40 120,8 68,64 123,83 254,56 1x240 8,31 48,64 400 2,46 0,615

T9-QG42

LCT9-40 120,8 68,64 123,83 254,56 1x240 8,31 48,64 400 2,46 0,615



132



ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T10-QGP43 LCT10-43 25 137,3 247,67 254,56 2x240 3,43 48,64 400 1,02 0,255

T10-QGP44 LCT10-44 25 137,3 247,67 254,56 2x240 3,43 48,64 400 1,02 0,255

T10-QGP45 LCT10-45 70 137,3 247,67 254,56 2x240 9,61 48,64 400 2,86 0,715

T10-QGP46 LCT10-46 70 137,3 247,67 254,56 2x240 9,61 48,64 400 2,86 0,715




Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (K

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er

cond

ucto

r (A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(KW

·m)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T11-QGP47 LCT11-47 47,3 137,3 247,67 302,72 2x240 6,49 41 400 1,93 0,4825

T11-QGP48 LCT11-48 47,3 137,3 247,67 302,72 2x240 6,49 41 400 1,93 0,4825

T11-QGP49 LCT11-49 98,36 137,3 247,67 302,72 2x240 13,51 41 400 4,01 1,0025

T11-QGP50 LCT11-50 98,36 137,3 247,67 302,72 2x240 13,51 41 400 4,01 1,0025



133



ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T12-QGP51 LCT12-51 25 68,64 123,83 254,56 1x240 1,72 48,64 400 0,51 0,1275

T12-QGP52 LCT12-52 25 68,64 123,83 254,56 1x240 1,72 48,64 400 0,51 0,1275

T12-QGP53 LCT12-53 70 68,64 123,83 254,56 1x240 4,81 48,64 400 1,43 0,3575

T12-QGP54 LCT12-54 70 68,64 123,83 254,56 1x240 4,81 48,64 400 1,43 0,3575

T12-QGP55 LCT12-56 76,3 68,64 123,83 254,56 1x240 5,24 48,64 400 1,56 0,39

T12-QGP56 LCT12-57 76,3 68,64 123,83 254,56 1x240 5,24 48,64 400 1,56 0,39

T12-QGP57 LCT12-58 120,8 68,64 123,83 254,56 1x240 8,31 48,64 400 2,46 0,615

T12-QG58 LCT12-59 120,8 68,64 123,83 254,56 1x240 8,31 48,64 400 2,46 0,615



134



ram

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (k

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er c

ondu

ctor

(A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(kW

·Km

)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T13-QGP59 LCT13-59 32,4 91,52 165,11 271,76 1x240 2,96 60,76 400 0,88 0,22

T13-QGP60 LCT13-60 32,4 91,52 165,11 271,76 1x240 2,96 60,76 400 0,88 0,22

T13-QGP61 LCT13-61 63,4 91,52 165,11 271,76 1x240 5,80 60,76 400 1,73 0,4325

T13-QGP62 LCT13-62 83,4 91,52 165,11 271,76 1x240 7,63 60,76 400 2,27 0,5675

T13-QGP63 LCT13-63 83,4 91,52 165,11 271,76 1x240 7,63 60,76 400 2,27 0,5675

T13-QGP64 LCT13-64 114,8 91,52 165,11 271,76 1x240 10,52 60,76 400 3,13 0,7825




Tra

m

Líni

a

Long

itud

(m)

Pot

ènci

a (K

W)

In F

ase

(A)

I ad

m. p

er

cond

ucto

r (A

)

Cab

les

per

Fas

e m

m2

Mom

ent e

lèct

ric

(KW

·m)

Sat

urac

ió(%

)

Ten

sió

(V)

c.d.

t. (

V)

c.d.

t. (

%)

T14-QGP65 LCT14-65 11 489,1 882,44 344 3x240 5,38 85 400 1,6 0,4


4.6. Continuïtat del neutre

En tot moment ha de quedar assegurada la continuïtat del neutre, i per aquesta raó s’aplicarà el que es disposa a continuació.


135

En les xarxes de distribució de BT, el conductor neutre no podrà ser interromput, a no ser que aquesta interrupció es faci mitjançant unions amovibles en el neutre pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades i que només puguin ser maniobrades amb eines adequades. En aquest cas, el neutre no ha de ser seccionat sense que prèviament ho estiguin les fases, les quals no s’han de connectar sense haver estat connectat prèviament el neutre.

4.7. Posta a terra de la xarxa de BT

Les posades a terra a les línies subterrànies de BT es realitzaran a través del conductor neutre.

Si el CT té terres separades com es el nostre cas, S’emprarà cable aïllat (RV-0,6/1 kV), en tub i independent de la xarxa, amb seccions mínimes de coure de 50 mm2, unit a la barra del neutre del quadre de baixa tensió. Aquest conductor de neutre a terra s’instal·larà a una profunditat mínima de 60 cm, i es podrà instal·lar en una de les rases de qualsevol de les línies de BT.

El conductor neutre de cada línia es connectarà a terra al llarg de la xarxa en els armaris de distribució com a mínim cada 200 m, i en tots els finals, tant de les xarxes principals com de les seves derivacions. La connexió a terra d’aquests punts de la xarxa, es podrà realitzar mitjançant piquetes de 2 m d’acer-coure, connectades amb cable de coure nu de 50 mm2 i terminal a l’embarrat del neutre. Les piquetes podran instal·lar-se endinsades a l’interior de la rasa dels cables de BT. També es podran utilitzar elèctrodes formats per cable de coure enterrat horitzontalment.

Una vegada connectades totes les posades a terra, el valor de la resistència de posada a terra general de la xarxa de BT haurà de ser inferior a 37 Ω.

En cas d’ampliar la xarxa de BT amb noves línies, el conductor neutre de la nova línia s’haurà de connectar de la manera indicada.

4.8. Intensitats de curtcircuit

4.8.1. Definició

El curtcircuit és un defecte entre dues parts de la instal·lació a diferent potencial i d’una durada menor de 5 segons. Els defectes es poden produir: entre fases, fase i neutre, fase i massa o fase i terra. Les sobreintensitats que apareixen en un curtcircuit són valors molt per sobre de les intensitats nominals d’un circuit, per tant, quan se’n produeix un,


136

l’objectiu primordial és desconnectar el circuit el més aviat possible ja que es poden produir errors d’aïllament els quals poden donar lloc a arcs elèctrics tot causant incendis.

Així doncs, segons la ITC-BT-22, s’han de protegir els circuits dissenyats.

4.8.2. Tipus de curtcircuits

S’estudiaran aquells curtcircuits que presenten una impedància zero, és a dir, els contactes directes. Això es fa perquè aquests són els de major valor.

Als circuits trifàsics, hi trobem les següents classes de curtcircuits:

• Curtcircuit tripolar simètric • Curtcircuit asimètric entre fase i terra • Curtcircuit asimètric entre dues fases sense contacte a terra • Curtcircuit asimètric entre fase i neutre sense contacte a terra

S’analitzaran els curtcircuits en BT amb potència del costat d’AT infinita, que vol dir que els elements d’AT no limiten la intensitat de curtcircuit que es demana en BT, per aquest motiu, s’obtindran majors intensitats de curtcircuit. També es farà anàlisi dels curtcircuits produïts a qualsevol punt de la instal·lació.

La màxima intensitat de curtcircuit ve donada pel curtcircuit tripolar trifàsic simètric, per tant s’utilitzarà aquest valor per a dissenyar les proteccions necessàries.

4.8.3. Curtcircuit tripolar

El curtcircuit tripolar no és el tipus de curtcircuit més freqüent, no obstant, és el que presenta uns valors d’intensitat més alt. Aquest es calcula de la següent manera:

Sent:

Icc = Intensitat de curtcircuit (A)

U = Tensió composta o tensió de línia (V)

ZT = Impedància total fins el punt on es produeix el defecte (Ω)


137

En cas d’estar als borns d’un transformador, la ZT serà la impedància de curtcircuit que presenta el transformador.

Taula 52. Impedàncies de curtcircuit dels transformadors segons GE FND001.

4.8.4. Corrent permanent de curtcircuit a l’origen de la línia

Obtindrem aquest valor d’intensitat mitjançant la següent fórmula:

Sent:

Ippi: Intensitat permanent de curtcircuit al inici de la línia (A).

Ct: Coeficient de tensió.

ZT: Impedància del secundari del transformador (Ω).

Un: Tensió nominal entre fases (V).

4.8.5. Intensitat permanent de curtcircuit a final de la línea

Obtindrem aquest valor d’intensitat mitjançant la següent fórmula:

Sent:

Ippf: Intensitat permanent de curtcircuit al final de la línia (kA).

Uf: Tensió monofàsica (V).

CT: Coeficient de tensió.


138

ZT: Impedància total fins el punt de defecte (Ω).

Així s’obté la mínima corrent de curtcircuit per una línia determinada per un curtcircuit. Aquesta Ipccf ha de ser major o igual a la intensitat de dispar del disparador electromagnètic per una corba determinada en interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic. En cas d’utilització de fusibles com a elements de protecció a curtcircuits, aquesta Ipccf també ha de ser major o igual que la corrent de fusió dels fusibles en 5 segons.

L’ impedància total del circuit o línia es determina amb la següent fórmula:

Sent:

RT: serà la suma de totes les resistències que ens trobem des del punt de defecte i aigües amunt.

XT: serà la suma de totes les impedàncies que ens trobem des del punt de defecte i aigües amunt

Mitjançant la següent fórmula obtindrem la resistència de la línia:

Sent:

R: Resistència de la línia (mΩ)

L: Longitud de la línia (m)

CR: Coeficient de resistivitat (1,5)

K: conductivitat del conductor

S: secció del cable (mm2)

n: nombre de conductors per fase


139

Per determinar la reactància de la línia:

Sent:

X = Reactància de la línia calculada(mΩ)

Xu = Reactància de la línia (mΩ /m)

n: nombre de conductors per fase

L: Longitud de la línia (m)

4.8.6. Coeficients generals

4.8.6.1. Coeficient de tensió

Generalment es desconeix la impedància del circuit d’alimentació a la xarxa, per tant s’admet que en cas de curtcircuit, la tensió a l’inici de les instal·lacions dels usuaris es pot considerar 0,8 vegades la tensió de subministrament.

4.8.6.2. Coeficient de resistivitat

En un curtcircuit es produeix un augment important de temperatura del conductor, per aquest motiu s’aplica un coeficient de 1,5 vegades la resistivitat a 20ºC.

4.8.7. Càlcul d’una instal·lació a curtcircuit

Segons la norma UNE 20460, en cas de curtcircuits, els dispositius de tall o protecció de conductors han de tenir un poder de tall major o igual que la corrent permanent de curtcircuit. Aquests han d’intervenir amb una velocitat que no ha permetre que els cables superin la temperatura de curtcircuit, que és la màxima temperatura que admet un cable.


140

Segons la ITC-BT-07, pels cable de polietilè reticulat, la temperatura en servei permanent és de 90ºC mentre que la de curtcircuit amb un temps igual o menor a 5 segons és de 250ºC.

4.8.7.1. Temps de desconnexió

Degut al gran augment de temperatura que produeixen els curtcircuits, el defecte s’ha de desconnectar el més aviat possible. L’energia que s’allibera en forma de calor és absorbida pel cable, es produeix un procés adiabàtic. No obstant això, aquesta absorció de calor no ha de superar la temperatura de curtcircuit del conductor. Segons el principi de conservació de l’energia:

Energia que s’allibera al curtcircuit = Energia absorbida pel conductor

L’energia alliberada es determina:

L’energia absorbida pel conductor es determina de la següent manera:

Sent:

CC: Constant depenent de la naturalesa del conductor i aïllament

TCC: Temperatura de curtcircuit

TRP:Temperatura de règim permanent

Si s’igualen les dues expressions anteriorment exposades obtindrem:

També podem expressar la fórmula anterior així:


141

Aquesta constant del conductor (CC) està marcada per la següent taula de la normativa UNE:

Taula 53. Constant del conductor segons normativa UNE.

De la fórmula anterior s’obté el temps màxim que un conductor de les característiques fixades suporta una intensitat permanent de curtcircuit.

Sent:

Tmcicc:temps màxim que un conductor suporta una Ipcc.

El valor que s’obté d’aquesta fórmula s’ha de contrastar amb el temps de desconnexió dels elements de tall i protecció per tal de mantenir el cable protegit.

4.8.7.2. Corbes electromagnètiques

Els interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic són adequats per a la protecció a curtcircuit. Consten de dos dispositius per a la protecció contra sobreintensitats:

Sobrecàrregues: el relé tèrmic actua per escalfament.

Curtcircuits: el relé electromagnètic actua per camp electromagnètic.

El pas d’actuació d’una corba a una altre ve determinada per la IMAG, corrent del disparador electromagnètic.


142

Per a un interruptor automàtic d’una In determinada podem trobar diverses corbes electromagnètiques determinades per l’IMAG. Segons la normativa europea, les corbes electromagnètiques són B,C,D i MA.

Les corbes es classifiquen i presenten les següents característiques:

Corba IMAG Intensitat (A) Temps de dispar (s)

Intensitat (A) Temps de distar (s)

B 5 In < 3 In No dispara ≥ 5 In 0,1

C 10 5 In < 5 In No dispara ≥ 10 In 0,1

D i MA 20 5 In < 10 In No dispara ≥ 20 In 0,1

Taula 54. Corbes electromagnètiques.

4.8.7.3. Temps de fusió del fusible

El temps màxim que el conductor suporta la Ippcf es major que el temps de fusió del fusible per la senyalada Ippcf , és a dir, per la corrent de curtcircuit establerta el fusible es fon abans que el conductor arribi a la seva màxima temperatura de curtcircuit.

Per determinar tficc necessitarem abans conèixer el seu punt de corba (intensitat - temps):

Sent:

IF5: Corrent de fusió del fusible en 5 segons (A)

t: temps (s)

Per tant:


143

4.8.7.4. Càlculs a curtcircuit del CT1


Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (k

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T1-QGP1 LCT1-1 0,025 1,625 1 1,91 0,012 15,4 6,61 46,54

0,00080106

T1-QGP2 LCT1-2 0,025 1,625 1 1,91 0,012 15,4 6,61 46,54

0,00080106

T1-QGP3 LCT1-3 0,070 4,55 2,8 5,34 0,012 15,4 5,31 72,32

0,00124131

T1-QGP4 LCT1-4 0,070 4,55 2,8 5,34 0,012 15,4 5,31 72,32

0,00124131

Taula 55. Taula de resultats de les intensitats a cc del inici i final de línia amb temps de fusió del fusible del CT1.



Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T2-QGP5 LCT2-5 0,0473 3,075 1,89 3,61 0,012 15,4 5,89 58,61

0,00014758

T2-QGP6 LCT2-6 0,0473 3,075 1,89 3,61 0,012 15,4 5,89 58,61

0,00014758



144



ram

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z/fa

se (mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T3-QGP7 LCT3-7 0,025 3,25 2 3,82 0,012 15,4 5,82 15,05

0,00103329

T3-QGP8 LCT3-8 0,025 3,25 2 3,82 0,012 15,4 5,82 15,05

0,00103329

T3-QGP9 LCT3-9 0,070 9,1 5,6 10,68 0,012 15,4 4,06 30,93

0,00212332

T3-QGP10

LCT3-10 0,070 9,1 5,6 10,68 0,012 15,4 4,06 30,93

0,00212332

T3-QGP11

LCT3-11 0,0763 9,92 6,1 11,65 0,012 15,4 3,89 33,63

0,00231296

T3-QGP12

LCT3-12 0,0763 9,92 6,1 11,65 0,012 15,4 3,89 33,63

0,00231296

T3-QGP13

LCT3-13 0,121 15,7 9,68 18,44 0,012 15,4 3,02 55,72

0,00383755

T3-QG14

LCT3-14 0,121 15,7 9,68 18,44 0,012 15,4 3,02 55,72

0,00383755



145



Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T4-QGP15

LCT4-15 0,0324 4,21 2,6 5 0,012 15,4 5,41 12,82

0,00119584

T4-QGP16

LCT4-16 0,0324 4,21 2,6 5 0,012 15,4 5,41 12,82

0,00119584

T4-QGP17

LCT4-17 0,0634 8,36 5,07 9,8 0,012 15,4 4,22 17,52

0,00196536

T4-QGP18

LCT4-18 0,0834 10,84 6,67 12,73 0,012 15,4 3,72 20,96

0,00252919

T4-QGP19

LCT4-19 0,0834 10,84 6,67 12,73 0,012 15,4 3,72 20,96

0,00252919

T4-QGP20

LCT4-20 0,115 15 9,2 17,6 0,012 15,4 3,11 27,03

0,00361866




Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T5-QGP21

LCT5-21 0,0473 3,075 1,89 3,61 0,012 15,4 5,89 58,61

0,00100888

T5-QGP22

LCT5-22 0,0473 3,075 1,89 3,61 0,012 15,4 5,89 58,61

0,00100888



146



Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (k

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T6-QGP23

LCT6-23 0,0473 3,1 1,892 3,63 0,012 15,4 5,89 58,76

0,00100888

T6-QGP24

LCT6-24 0,0473 3,1 1,892 3,63 0,012 15,4 5,89 58,76

0,00100888

T6-QGP25

LCT6-25 0,0984 6,4 3,94 7,52 0,012 15,4 4,71 91,65

0,00157771

T6-QGP26

LCT6-26 0,0984 6,4 3,94 7,52 0,012 15,4 4,71 91,65

0,00157771




Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T7-QGP27

LCT7-27 0,0473 3,075 1,89 3,61 0,012 15,4 5,89 58,61

0,00014758

T7-QGP28

LCT7-28 0,0473 3,075 1,89 3,61 0,012 15,4 5,89 58,61

0,00014758



147



Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T8-QGP29

LCT8-29 0,0324 4,21 2,6 5 0,012 15,4 5,41 17,38

0,00119584

T8-QGP30

LCT8-30 0,0324 4,21 2,6 5 0,012 15,4 5,41 17,38

0,00119584

T8-QGP31

LCT8-31 0,0634 8,36 5,07 9,8 0,012 15,4 4,22 28,58

0,00196536

T8-QGP32

LCT8-32 0,0834 10,84 6,67 12,73 0,012 15,4 3,72 36,77

0,00252919

T8-QGP33

LCT8-33 0,0834 10,84 6,67 12,73 0,012 15,4 3,72 36,77

0,00252919

T8-QGP34

LCT8-34 0,115 15 9,2 17,6 0,012 15,4 3,11 52,68

0,00361866



148



Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z/fa

se (mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T9-QGP35

LCT9-35 0,025 3,25 2 3,82 0,012 15,4 5,82 15,05

0,00103329

T9-QGP36

LCT9-36 0,025 3,25 2 3,82 0,012 15,4 5,82 15,05

0,00103329

T9-QGP37

LCT9-37 0,070 9,1 5,6 10,68 0,012 15,4 4,06 30,93

0,00212332

T9-QGP38

LCT9-38 0,070 9,1 5,6 10,68 0,012 15,4 4,06 30,93

0,00212332

T9-QGP39

LCT9-40 0,0763 9,92 6,1 11,65 0,012 15,4 3,89 33,63

0,00231296

T9-QGP40

LCT9-40 0,0763 9,92 6,1 11,65 0,012 15,4 3,89 33,63

0,00231296

T9-QGP41

LCT9-40 0,121 15,7 9,68 18,44 0,012 15,4 3,02 55,72

0,00383755

T9-QG42

LCT9-40 0,121 15,7 9,68 18,44 0,012 15,4 3,02 55,72

0,00383755




Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (k

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T10-QGP43

LCT10-43 0,025 1,625 1 1,91 0,012 15,4 6,61 46,54

0,00080106

T10-QGP44

LCT10-44 0,025 1,625 1 1,91 0,012 15,4 6,61 46,54

0,00080106

T10-QGP45

LCT10-45 0,070 4,55 2,8 5,34 0,012 15,4 5,31 72,32

0,00124131

T10-QGP46

LCT10-46 0,070 4,55 2,8 5,34 0,012 15,4 5,31 72,32

0,00124131



149



ram

Lín

ia

Lon

gitu

d (k

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T11-QGP47

LCT11-47 0,0473 3,1 1,892 3,63 0,012 15,4 5,89 58,76

0,00100888

T11-QGP48

LCT11-48 0,0473 3,1 1,892 3,63 0,012 15,4 5,89 58,76

0,00100888

T11-QGP49

LCT11-49 0,0984 6,4 3,94 7,52 0,012 15,4 4,71 91,65

0,00157771

T11-QGP50

LCT11-50 0,0984 6,4 3,94 7,52 0,012 15,4 4,71 91,65

0,00157771




Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z/fa

se (mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T12-QGP51

LCT12-51 0,025 3,25 2 3,82 0,012 15,4 5,82 15,05

0,00103329

T12-QGP52

LCT12-52 0,025 3,25 2 3,82 0,012 15,4 5,82 15,05

0,00103329

T12-QGP53

LCT12-53 0,070 9,1 5,6 10,68 0,012 15,4 4,06 30,93

0,00212332

T12-QGP54

LCT12-54 0,070 9,1 5,6 10,68 0,012 15,4 4,06 30,93

0,00212332

T12-QGP55

LCT12-56 0,0763 9,92 6,1 11,65 0,012 15,4 3,89 33,63

0,00231296

T12-QGP56

LCT12-57 0,0763 9,92 6,1 11,65 0,012 15,4 3,89 33,63

0,00231296

T12-QGP57

LCT12-58 0,121 15,7 9,68 18,44 0,012 15,4 3,02 55,72

0,00383755

T12-QG58

LCT12-59 0,121 15,7 9,68 18,44 0,012 15,4 3,02 55,72

0,00383755



150



Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T13-QGP59

LCT13-59 0,0324 4,21 2,6 5 0,012 15,4 5,41 17,38

0,00119584

T13-QGP60

LCT13-60 0,0324 4,21 2,6 5 0,012 15,4 5,41 17,38

0,00119584

T13-QGP61

LCT13-61 0,0634 8,36 5,07 9,8 0,012 15,4 4,22 28,58

0,00196536

T13-QGP62

LCT13-62 0,0834 10,84 6,67 12,73 0,012 15,4 3,72 36,77

0,00252919

T13-QGP63

LCT13-63 0,0834 10,84 6,67 12,73 0,012 15,4 3,72 36,77

0,00252919

T13-QGP64

LCT13-64 0,115 15 9,2 17,6 0,012 15,4 3,11 52,68

0,00361866




Tra

m

Lín

ia

Lon

gitu

d (K

m)

R/fa

se (mΩ

)

X/fa

se (mΩ

)

Z /f

ase

(mΩ

)

Z tr

afo

(Ω)

Ipcc

i (kA

)

Ippc

f (kA

)

tmci

cc (s

)

tfic

c (s

)

T14-QGP65

LCT14-65 0,011 0,47 0,29 0,55 0,015 12,3 7,33 85,25

0,00065142


4.8.8. Proteccions

Tal i com ens indiquen les NTP de FECSA-ENDESA, la protecció contra curtcircuits i sobrecarregues en les línies subterrànies de Baixa Tensió, s’efectuarà mitjançant fusibles classe gG. Les seves característiques vindran detallades a la norma UNE 21.103.


151

S’instal·laran en el CT i a les derivacions amb canvi de secció,quan el conductor d’aquesta derivació no quedi protegit des de la capçalera.

Taula 69. Calibre del fusible en funció del cable escollit

.

Taula 70. Característiques dels fusibles gG.

Taula 71. Relació de la potència transformador amb característiques dels conductor.

Tal i com podem observar en la següent taula, el conductor de 240 mm2, que és l’utilitza’t en tot moment en aquest projecte, li pertany un fusible de 315 A.

Per tant podem verificar, que amb el següent fusible escollit, no superarem la corrent màxima admissible del conductor soterrat elegit.


152

5. Enllumenat públic

Per al càlcul de l’enllumenat exterior del polígon industrial Les Voltes, s’ha utilitzat el programa Calculux Road, de la casa Philips.

Aquest és un software que ens ajuda a seleccionar i avaluar l’enllumenat per instal·lacions d’enllumenat públic.

5.1. Determinació de la zona de protecció envers la contaminació lumínica

Per tal de determinar quin tipus de valors ha de tindre l’enllumenat públic, accedirem a la pàgina www.gencat.cat que ens proporciona la Generalitat de Catalunya, i accedirem a l’apartat del medi ambient .

5.2. Classificació de les vies a il·luminar

A continuació es mostra una taula que ens ajudaran a identificar a quina classe d’enllumenat hem d’utilitzar en funció de les velocitats i del tipus de vies que tenim.

Aquestes taules seran extretes del Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior en l’apartat ITC-EA-02.

5.2.1. Classificació segons la velocitat

Taula 72. Classificació del tipus de via.

En el nostre projecte s’ha dictaminat que per ser zona industrial la velocitat no serà superior a 30 km/h per tant, treballarem en el tipus de via de baixa velocitat (D).


153

5.2.2. Enllumenat per vies de circulació tipus C y D

Taula 73. Classificació d’enllumenats per a vies tipus C i D.

Tal i com es pot observar en la taula, el nostre polígon serà una zona de velocitat molt limitada amb un flux peatonal i de ciclistes normal.

5.2.3. Series S de classe d’enllumenat per a vials tipus C, D i E.

Taula 74. Sèrie S de classe d’enllumenat per a vials tipus C, D i E.


154

Analitzant la següent taula sobre els diferents enllumenats per les vies de circulació de vehicles tipus D, s’ha acordat instal·lar un la classe d’enllumenat S1, es a dir, haurem de tindre en compte que la nostra instal·lació segueixi als següents valors:

• Em = 15 Lux [no superior]

• Emin= 5 Lux [mínim]

5.3. Característiques de la làmpada i la seva lluminària

• Marca: Phillips • Aplicació principal: Il· luminació vial

• Família: SGP398

• Carcassa: SGP398 FG

• Làmpada: 1 X SON-T150W

• Potencia del sistema: 169 W

• Flux de la lluminària: 11.700 lúmens

• Rendiment lluminària: 78%

SGP398 és la primera lluminària de la seva classe per reunir la bellesa i l'eficiència de la il· luminació , i harmoniosament combina elegància , així com les prestacions fotomètriques . El SGP398range de lluminàries és adequat per a llums de fins a 400W SON - T . Està equipat amb portalàmpades adjustable de manera que la posició de la lluminària es pot ajustar a diferents distribucions de la llum per a l'aplicació flexible.

Figura 16. Imatge lluminària escollida.


155

5.4. Factor de manteniment

El factor de manteniment bé determinat pela ITC-EA-06.

Aquest és el producte dels factors de depreciació de flux lluminós de lluminàries, de la seva supervivència i depreciació de la lluminària. El factor de manteniment es calcularà mitjançant la següent fórmula:

Els factors de depreciació i supervivència màxims admesos estan indicats a les següents taules:

• Factors de depreciació del flux lluminós de les làmpades (FDFL)

Taula 75. Factor de depreciació del flux lluminós de les làmpades (FDFL).

• Factors de supervivència de les làmpades (FSL)

Taula 76. Factor de supervivència de les làmpades (FSL) .

El factor de supervivència de la làmpada (FSL) l’adoptarem com a 1, ja que la instal·lació d’enllumenat té un manteniment regular que substitueix les làmpades avariades el mes aviat possible.


156

• Factors de depreciació de les lluminàries (FDLU)

Taula 77. Factors de depreciació de les lluminàries (FDLU).

La lluminària Phillips SGP398 disposa d’un grau de protecció IP66. El grau de contaminació és baix i l’interval de neteja optarem per cada 3 anys.

5.5. Distribució de les lluminàries

Per a determinar la distribució de les lluminàries al polígon industrial i complir els paràmetres anteriorment obtinguts amb el reglament d’eficiència energètica, utilitzarem el programa de simulació lumínica Calculux Road, programa que ens permetrà trobar la configuració mes adient i poder optimitzar la instal·lació.

Per tal de veure amb exactitud la ubicació de cada farola podem consultar el plànol numero 17 en l’apartat Plànols del projecte.

El projecte conté dos tipus de distribucions de lluminàries depenen del carrer els quals s’ha fet l’estudi lumínic.

A continuació mostrem els resultats realitzats per el programa Calculux Road:


157

5.5.1. Distribució de les lluminàries a portell

5.5.1.1. Vista superior del camp d’aplicació

Figura 17. Distribució de lluminàries a portell.


158

5.5.1.2. Resum calçada

5.5.1.3. Detall de les lluminàries


159

5.5.1.4. Resultats dels càlculs en calçada

Figura 18. Lux als diferents punts de la calçada a portell.


160

5.5.1.5. Resultats dels càlculs corbes iso ombrejades

Figura 19. Corbes Isomètriques en Lux de la calçada a portell.


161

5.5.2. Distribució de les lluminàries unilateral

5.5.2.1. Vista superior del camp d’aplicació

Figura 20. Distribució de lluminàries unilateral.


162

5.5.2.2. Resum calçada

5.5.2.3. Detall de les lluminàries


163

5.5.2.4. Resultats dels càlculs en calçada

Figura 21. Lux als diferents punts de la calçada unilateral.


164

5.5.2.5. Resultats dels càlculs corbes iso ombrejades

Figura 22. Corbes Isomètriques en Lux de la calçada unilateral.


165

5.6. Càlcul de l’escomesa

Per fer els càlculs de l’Escomesa haurem de tenir en compte segons la ITC-BT-11 els aspectes següents:

• Segons dades de la companyia subministradors la caiguda de tensió màxima corresponent a l’escomesa serà del 5%.

• L’escomesa serà subterrània, fet que ens remetrà a la ITC-BT-07.

• En el cas d’una línea amb cable tetrapolar o amb una terna de cables unipolars en l’interior del mateix tub, s’haurà d’aplicar un factor de correcció de 0,8 segons ITCBT-07.

• Els conductors a utilitzar seran unipolars de coure o d’alumini aïllats, sent el seu nivell d’aïllament 0,6/1 kV.

• La secció mínima dels conductors serà de 16 mm2 d’alumini.

• Depenent del número de conductors amb que es faci la distribució, la secció mínima del conductor neutre serà, en el nostre cas amb dos o tres conductors igual a la dels conductors de fase.

• La potència màxima a suportar per l’escomesa serà igual a la potència contractada de cadascun dels quadres d’enllumenat públic.

5.6.1. Intensitat

Mitjançant la següent fórmula, calcularem la intensitat:

Per a calcular la secció, aplicarem la següent fórmula


166

Sent :

P: Potència.

L: Longitud total de la línia.

C: conductivitat de l’alumini o coure.

∆U: caiguda de tensió.

n: numero de conductors per fase.

U: tensió de la línia.

5.6.2. Caiguda de tensió

Si observem la ITC-BT-09, la caiguda de tensió màxima que es pot produir entre l’origen de la instal·lació i qualsevol altre punt de la mateixa instal·lació per enllumenat públic, és del 3%.

Sent:

e: Caiguda de tensió (V)

YAl: Conductivitat de l’alumini (35) o coure (56) a 20 °C.

L: Distancia de la línea (m).

S: Secció del conductor (mm2).

U: Tensió de línia (V).

P: Potencia total demanada (W).

Segons a la ITC-BT-7, taula 4, els cables unipolars XLPE, tenen una secció mínima de 16 mm2 d’Al.

En la següent taula, podrem veure que el polígon consta de 4 quadres d’enllumenat per a l’ instal·lació d’enllumenat del polígon. En aquesta podrem veure: longituds, potència de cada quadre, la intensitat i la secció del cable per fase.


167

5.6.3. Alimentació dels Quadres de comandament

Quadre Longitud (m)

Punts de llum

Potència (W)

Intensitat (A)

Secció de fase (mm2) Al

CT1-Q1 5 22 3718 5,96 16

CT12-Q2 5 16 2704 4,33 16

CT13-Q3 5 16 2704 4,33 16

CT14-Q4 5 20 3380 5,42 16

CT9-Q5 5 11 1859 2,98 16

CT8-Q6 5 11 1859 2,98 16

Taula 78. Alimentació dels quadres de comandament de l’enllumenat.

5.7. Càlcul de la derivació individual

Per fer els càlculs de la Derivació Individual haurem de tenir en compte segons la ITC-BT-15 els aspectes següents:

• Els tubs i canals protectores tindran una secció nominal que permeti ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.

• Els conductors a utilitzar seran 3 de fase i un de neutre, de coure aïllats i normalment unipolars, sent la seva tensió assignada 450/750V.

• La secció mínima dels conductors serà de 6 mm2 de Cu per als cables polars, neutre i protecció i de 1,5 mm2 per al conductor de comandament, que serà de color vermell.

• Per a casos de derivacions individuals en subministres per a un únic usuari en que no existeixi línea general d’alimentació, la caiguda màxima de tensió a tenir en compte serà del 1,5%.

Els càlculs d’intensitat, secció i caiguda de tensió, es duran a terme amb les mateixes formules que s’han fet servir per realitzar els càlculs de les línies d’escomesa.

Segons el reglament, la ITC-BT-15, la secció mínima per als conductors que utilitzarem per a la derivació individual serà de 6 mm2 de Cu.


168

5.8. Càlcul de les línies d’enllumenat

La línia d'enllumenat públic serà una línia monofàsica soterrada baix tub, amb cable bipolar de secció 6 mm2 de Cu, la secció mínima segons REBT-09 apartat 5.

5.8.1. Aspectes a tenir en compte

• El factor de potència de cada punt de llum, s’haurà de corregir fins un valor major o igual a 0,9 segons REBT-09 apartat 3.

• Pel fet de tractar-se de làmpades de descarrega la potència aparent mínima en VA es considerarà 1,8 vegades la potència nominal en Watts de la làmpada segons REBT-ITC-09 apartat 3.

• La màxima caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació i qualsevol altre punt d’aquesta serà inferior o igual al 3% de la tensió de la línia segons REBT-ITC-09 apartat 3. Per tant la caiguda de tensió no serà superior a 6,9V.

• Ja que el conductor bipolar de coure que utilitzarem anirà en instal·lació enterrada baix tub haurem d’aplicar un coeficient reductor de 0,8 segons REBT-ITC-07. Per tant la intensitat màxima que suportarà el conductor de coure de 6 mm2 de secció serà 72x0,8 = 57,6 A.

• Les làmpades utilitzades son de Vapor de Sodi Alta Pressió de 169W de potència.

• El cosφ utilitzat en el càlcul de les intensitats serà de 0,9 segons REBT-ITC-09.

• El valor utilitzat per a la conductivitat del coure serà 56.


169

5.8.2. Taules Resums de l’ instal·lació d’enllumenat

Per a fer a determinar la intensitat d’enllumenat de cada fase, es calcularà mitjançant la següent fórmula monofàsica:

Sent:

I: Intensitat mesurada en A.

P: Potència mesurada en W.

U: Tensió de fase mesurada en V.

cos : Factor de potencia : 0,9

per a determinar la caiguda de tensió en cada fase, es calcularà mitjançant la següent formula monofàsica:

Sent:

e: Caiguda de tensió (V)

YAl: Conductivitat del coure (56).

L: Distancia de la linea (m).

S: Secció del conductor (mm2).

U: Tensió de fase (V).

P: Potencia de la carrega (W).


170

5.8.2.1. Quadre Enllumenat 1

QUADRE 1 - Derivació 1

Tram Fase L (m) P (W) I (A) c.d.t (V)

∆v total R ∆v total S ∆v total T

Q1-P1 R 20 676 3,27 0,21

Q1-P2 S 82,85 676 3,27 0,87

Q1-P3 T 112,8 507 2,45 0,89

P1-P4 R 108,1 507 2,45 0,85

P2-P5 S 108,1 507 2,45 0,85

P3-P6 T 142 338 1,63 0,75

P4-P7 R 108,37 338 1,63 0,57

P5-P8 S 108,37 338 1,63 0,57

P6-P9 T 135 169 0,82 0,35

P7-P10 R 105 169 0,82 0,28

P8-P11 S 75 169 0,82 0,20

1,91 2,5 2

Taula 79. Taula resum del quadre d’enllumenat 1, derivació 1.


171




Q1-P12 T 33,4 676 3,27 0,35

Q1-P13 R 56,15 676 3,27 0,59

Q1-P14 S 85,9 507 2,45 0,68

P12-P15 T 82,5 507 2,45 0,65

P13-P16 R 89,2 507 2,45 0,70

P14-P17 S 78,5 338 1,63 0,41

P15-P18 T 78,5 338 1,63 0,41

P16-P19 R 89,2 338 1,63 0,47

P17-P20 S 89,2 169 0,82 0,23

P18-P21 T 78,5 169 0,82 0,21

P19-P22 R 78,5 169 0,82 0,21

1,97 1,32 1,62


Quadre enllumenat 1

Núm. Llums Potència (W) Intensitat (A)

Fase R 8 1352 6,53

Fase S 7 1183 5,71

Fase T 7 1183 5,71

Taula 81. Taula resum del quadre d’enllumenat 1.


172





Q2-P23 R 20 507 2,45 0,16

Q2-P24 S 82,85 507 2,45 0,65

Q2-P25 T 112,8 338 1,63 0,59

P23-P26 R 108,1 338 1,63 0,57

P24-P27 S 108,1 338 1,63 0,57

P25-P28 T 142 169 0,82 0,37

P26-P29 R 108,37 169 0,82 0,28

P27-P30 S 108,37 169 0,82 0,28

1,01 1,5 0,96





Q2-P31 T 33,4 507 2,45 0,26

Q2-P32 R 56,15 507 2,45 0,44

Q2-P33 S 115,75 338 1,63 0,61

P31-P34 T 130,6 338 1,63 0,69

P32-P35 R 167,8 338 1,63 0,88

P33-P36 S 156,7 169 0,82 0,41

P34-P37 T 168,2 169 0,82 0,44

P35-P38 R 160,7 169 0,82 0,42

1,74 1,02 1,39



173

Quadre enllumenat 2


Fase R 6 845 4,9

Fase S 5 845 4,08

Fase T 5 845 4,08






Q3-P39 R 20 507 2,45 0,16

Q3-P40 S 82,85 507 2,45 0,65

Q3-P41 T 112,8 338 1,63 0,59

P39-P42 R 108,1 338 1,63 0,57

P40-P43 S 108,1 338 1,63 0,57

P41-P44 T 142 169 0,82 0,37

P42-P45 R 108,37 169 0,82 0,28

P43-P46 S 108,37 169 0,82 0,28

1,01 1,5 0,96



174




Q3-P47 T 33,4 507 2,45 0,26

Q3-P48 R 56,15 507 2,45 0,44

Q3-P49 S 115,75 338 1,63 0,61

P47-P50 T 130,6 338 1,63 0,69

P48-P51 R 167,8 338 1,63 0,88

P49-P52 S 156,7 169 0,82 0,41

P50-P53 T 168,2 169 0,82 0,44

P51-P54 R 160,7 169 0,82 0,42

1,74 1,02 1,39


Quadre enllumenat 3


Fase R 6 1014 4,08

Fase S 5 845 4,90

Fase T 5 845 4,08



175





Q4-P55 R 52,8 676 3,27 0,55

Q4-P56 S 180,1 507 2,45 1,42

Q4-P57 T 216,8 507 2,45 1,71

P55-P58 R 223,78 507 2,45 1,76

P56-P59 S 145 338 1,63 0,76

P57-P60 T 158,4 338 1,63 0,83

P58-P61 R 142,6 338 1,63 0,75

P59-P62 S 123,5 169 0,82 0,32

P60-P63 T 93,4 169 0,82 0,25

P61-P64 R 88,7 169 0,82 0,23

3,31 2,5 2,8





Q4-P65 S 11 676 3,27 0,12

Q4-P66 T 36,7 507 2,45 0,29

Q4-P67 R 59,1 507 2,45 0,47

P65-P68 S 77,7 338 1,63 0,41

P66-P69 T 81,5 338 1,63 0,43

P67-P70 R 100,35 338 1,63 0,53

P68-P71 S 100,35 338 1,63 0,53

P69-P72 T 100,35 169 0,82 0,26

P70-P73 R 89,7 169 0,82 0,24

P71-P74 S 88 169 0,82 0,23

1,24 1,29 0,98



176

Quadre enllumenat 4


Fase R 7 1183 5,71

Fase S 7 1183 5,71

Fase T 6 1014 4,5






Q5-P75 R 10,7 338 1,63 0,06

Q5-P76 S 40,6 338 1,63 0,21

Q5-P77 T 93 338 1,63 0,49

P75-P78 R 142 169 0,82 0,37

P76-P79 S 138,3 169 0,82 0,36

P77-P80 T 134,9 169 0,82 0,35

0,43 0,57 0,84





Q5-P81 R 53,3 338 1,63 0,28

Q5-P82 S 106 338 1,63 0,56

Q5-P83 T 128,2 169 0,82 0,34

P81-P84 R 134,7 169 0,82 0,35

P82-P85 S 130,4 169 0,82 0,34

0,63 0,9 0,34



177

Quadre enllumenat 5


Fase R 4 676 3,27

Fase S 4 676 3,27

Fase T 3 507 2,45






Q6-P86 R 40,5 338 1,63 0,21

Q6-P87 S 63,4 338 1,63 0,33

Q6-P88 T 123,1 338 1,63 0,65

P86-P89 R 134,9 169 0,82 0,35

P87-P90 S 134,2 169 0,82 0,35

P88-P91 T 134,2 169 0,82 0,35

0,56 0,68 1





Q6-P92 R 23,4 338 1,63 0,12

Q6-P93 S 63,46 338 1,63 0,33

Q6-P94 T 105,8 169 0,82 0,28

P92-P95 R 135 169 0,82 0,35

P93-P96 S 135 169 0,82 0,35

0,47 0,68 0,28



178

Quadre enllumenat 6


Fase R 4 676 3,27

Fase S 4 676 3,27

Fase T 3 507 2,45


5.9. Càlcul de les proteccions de les línies d’enllumenat públic

Tal com indica ITC-BT-09 s’ha de protegir individualment cada línia amb proteccions de tall unipolar, els quals protegeixin contra sobreintensitats. Les proteccions han de permetre desconnectar en cas de fallada de tal manera que els elements de la instal·lació no quedin afectats per la desconnexió, degut a les intensitats adquirides en aquests casos, per aquest motiu les proteccions han d’estar dissenyades de tal manera que no es superi la intensitat admissible pel conductors. Per tant, les proteccions han de complir les següents condicions:

Sent:

IB: Corrent per la que s’ha dissenyat el circuit segons la previsió de cargues.

IZ: Corrent admissible del cable en funció del sistema de instal·lació instal·lat.

IN: Corrent assignada al dispositiu de protecció.

En interruptors automàtics per a instal·lacions domèstiques i anàlogues (IA modulares o magnetotèrmics) es defineixen tres classes de dispar magnetotèrmic (Im) segons el múltiple de la corrent assignada (In), on els seus valors normalitzats son:

CORBA B IMAG ………………….Im = 5 · In

CORBA C IMAG…………………. Im = 10 · In

CORBA D I MA IMAG …………..Im = 20 · In

Per a IA modulars fabricats segons UNE EN 60898 (magnetotèrmics):

• Poder de tall del interruptor automàtic: Icn ≥ 6000 A


179

Segons ITC-BT-09 la intensitat de defecte, Umbral de desconnexió dels interruptors diferencials com màxim 300 mA, per tant la protecció diferencial serà de 25 A – 300 mA.

5.9.1. Derivació individual Q1

IB= 5,96

Escollirem un magnetotèrmic de 25 A de corba B amb un poder de tall de 6kA.


IB= 4,33



IB= 4,33



IB= 5,42



180


IB= 2,98



IB= 2,98


5.9.7. Protecció del quadre d’enllumenat 1

• Fase R:

IB= 6,53 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6

Escollirem un magnetotèrmic unipolar de 10 A de corba B amb un poder de tall de 6kA.

• Fase S:

IB= 5,71 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



181

• Fase T:

IB= 5,71 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6

Escollirem un magnetotèrmic de 10 A de corba B amb un poder de tall de 6kA


• Fase R:

IB= 4,9 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase S:

IB= 4,08 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase T:

IB= 4,08 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



182


• Fase R:

IB= 4,9 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase S:

IB= 4,08 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase T:

IB= 4,08 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



• Fase R:

IB= 5,71 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



183

• Fase S:

IB= 5,71 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase T:

IB= 4,5 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



• Fase R:

IB= 3,27 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase S:

IB= 3,27 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



184

• Fase T:

IB= 2,45 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



• Fase R:

IB= 3,27 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase S:

IB= 3,27 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6


• Fase T:

IB= 2,45 IZ = 77,6

Corba B: 5x10 = 50 ≤ 77,6



185

5.10. Posta a terra de l’enllumenat públic

Per dissenyar un sistema de posada a terra pels diferents circuits d’il· luminació, es tindran que tenir en compte les especificacions de l’apartat 10 del ITC-BT-09 les quals es mostren a continuació:

• La màxima resistència de posada a terra és tal que, al llarg de la vida de la instal·lació i en qualsevol època de l’any, no es puguin produir tensions de contacte més grans de 24 V, a les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació ( suports, quadres metàl·lics... ).

• La posada a terra de cada suport s’ha de fer per connexió a una xarxa de terra comuna per totes les línies que surtin del mateix quadre de protecció, mesura i control.

• A les xarxes de terra, s’hi ha d’instal·lar com a mínim un elèctrode de posada a terra cada 5 suports de llum i sempre al primer i a l’últim suport de cada línia.

• En les instal·lacions de posada a terra d’aquest projecte, seran de cable nu, de coure de 35 mm2 de secció.

• Totes les connexions dels circuits a terra es faran amb terminals, grapes o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanentment.

Tal i com ens indica l’apartat 4 de les ITC-BT-09 la resistència de posada a terra mesurada en la posada a servei de la instal·lació, ha de ser com a màxim de 30 Ω. Mitjançant les fórmules obtingudes de la ITC-BT-18, demostrarem que la resistència màxima del terreny es inferior al valor estipulat.

;

Sent:

R: Resistència a terra [Ω]

ρ: Resistivitat del terreny (naturalesa del terreny en margues i argiles compactes de 100 a 200 [Ωxm]

L: Longitud del conductor enterrat i piques


186

Quadre d’enllumenat 1

Tal i com hem indicat anteriorment, els elèctrodes de posada a terra, aniran cada 5 suports de llum i sempre al primer i a l’últim suport de cada línia.

6 piques de 2 metres i un conductor de 35mm2 de 710 m.

0,422Ω / /

< 30Ω



0,422Ω / /

< 30Ω



0,422Ω / /

< 30Ω



0,4Ω / /

< 30Ω


187


4 piques i un conductor de 35mm2 de 357 m.

0,84Ω / /

< 30Ω


4 piques i un conductor de 35mm2 de 357 m.

0,84Ω / /

< 30Ω


PROMOTOR EL TÈCNIC


Universitat Rovira i Virgili DNI:46461823-Y


“Les Voltes”

Plànols (Document 3/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Plànols

1. Situació .......................................................................................................................... 190

2. Emplaçament ................................................................................................................. 191

3.Distribució de parcel·les ................................................................................................. 192

4. Línies subterrànies de MT i CT ..................................................................................... 193

5. Esquema de connexió dels CT ....................................................................................... 194

6. Detalls de les rases de MT ............................................................................................. 195

7. Detalls CT prefabricats .................................................................................................. 196

8. Detalls de les preses de terra dels CT ............................................................................ 197

9. Esquema unifilar dels CT: 1, 2 i 3 ................................................................................. 198

10. Esquema unifilar dels CT: 4, 5 i 6 ............................................................................... 199

11. Esquema unifilar dels CT: 7, 8 i 9 ............................................................................... 200

12. Esquema unifilar dels CT: 10, 11 i 12 ......................................................................... 201

13. Esquema unifilar dels CT: 13 i 14 ............................................................................... 202

14. Distribució de la xarxa de BT, CT, QGP + CS ........................................................... 203

15. Detalls de les rases de BT ............................................................................................ 204

16. Detall de l’armari prefabricat TMF + CGP + CS ........................................................ 205

17. Línies d’enllumenat públic .......................................................................................... 206

18. Detalls de les columnes de l’enllunmenat ................................................................... 207

19. Detall del quadre de comandament i protecció ........................................................... 208

20. Detall de les rases de l’enllumenat públic ................................................................... 209

21. Esquema unifilar Q1 i Q2 ............................................................................................ 210



24. Distribució de càrregues als quadres d’enllumenat: 1 i 2 ............................................ 213




“Les Voltes”

Amidaments (Document 4/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Amidaments

217

1. Capíto l1: Xarxa subterrània de mitja tensió ................................................................. 218

1.1. Obra civil ................................................................................................. 218

1.2. Estesa i accessoris .................................................................................... 219

2. Capíto l2: Centres de Transformació ............................................................................. 220

2.1. Obra civil ................................................................................................. 220

2.2. Instal·lació dels centres de transformació ................................................ 221

3. Capíto l3: Xarxa subterrània de baixa tensió ................................................................. 223

3.1. Obra civil ................................................................................................. 223

3.2. Estesa i accessoris .................................................................................... 224

4. Capíto l4: Enllumenat públic ......................................................................................... 226

4.1. Obra civil ................................................................................................. 226

4.2. Accessoris ................................................................................................ 228


218/391

1. Capítol 1: Xarxa subterrània de mitja tensió

1.1. Obra civil

Ref. U Descripció del material Long. Parcial Total

1.1.1 m

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren l’obertura i demolició de 1m de Rasa de 0,40m x 0,90m, tancat i tapat en retir de terres sobrants.

1931 1931 1931

1.1.2 m

Rasa 1C MT obertura a màquina en calçada amb protecció de 2 tubulars formigonats. Inclou l'obertura i demolició d'1 m de rasa de 0,5 x 1,1 m, tapat i retirada de terres

sobrants.

83 83 83

1.1.3 m

Subministrament i col·locació d'arena pel restabliment de la rasa fins a 10 cm per sobre la generatriu del tub.

1931 1931 1931

1.1.4 m

Tapat de la rasa i compactat de la màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant-li la humitat necessària a les terres per obtenir una compactació igual o superior al 95%.

2014 2014 2014

1.1.5 u

Obertura de rasa a mà de 1x1 m per a localitzar la xarxa de MT, preparar terreny per a realitzar connexió termoretràctil.

2 2 2

1.1.6 u

Formigó de massa H-150 per al restabliment de rasa e calçada amb 2 tubulars formigonats. Alçada 0,3 m i amplada 0,4 m.

83 83 83


219

1.2. Estesa i accessoris


1.2.1 m

Subministrament i estesa en rasa i tubulars fins a 20 m de cable unipolar d'alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Compren disposar dels mitjanats per l'estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti el seu desenrotllament. Inclou subministrament col·locació d'abraçaderes de manera que les fases d'un mateix circuit quedin unides a l'interior de la rasa.

2030 2030 2030

1.2.2 m

Subministrament, distribució i col· locació de cinta de PE de senyalització de conductors subterranis en l'interior de la rasa.

2014 2014 2014

1.2.3 m

Subministrament, distribució i col·locació a la rasa d'1 m lineal de plaques de PE per a la protecció dels conductors subterranis. Les plaques estaran assemblades entre elles en el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques d'1m de longitud per trams rectes i de 0,5m per trams corbats.

1931 1931 1931

1.2.4 m

Subministrament, distribució i col·locació i assemblatge de tubs de PVC de 160 mm de diàmetre en la rasa per conductors de MT. En cas que algun tub no sigui ocupat seran segellats en els seus extrems amb ciment, de manera que s'asseguri la seva estanquitzat.

2025 2025 2025

1.2.5 u

Acabat interior termoretràctil per conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i finals de 36 kV del tipus endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el preu s'hi inclou muntatge, ma d'obra, i elements auxiliars.

60 60 60


220


1.2.6 u

Jornada per a l’inspecció durant l’execució de l’instal· lació elèctrica de MT, segons les exigencies del projecte.

1 1 1

2. Capítol 2: Centres de Transformació

2.1. Obra civil

2.1.1 m3

Omplerta i piconat per la coronació del terraplè amb el matèria sel· leccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95% PM.

68,5 68,5 68,5

2.1.2 m2

Malla electrosoldada de fil ferro corrugats d'acer AEH 500T de límit elàstic 5100 kp/cm2, per l'armadura de lloses, de 15x15 cm i de 6 cm de diàmetre respectivament.

15 15 15

2.1.3 m3

Formigó per lloses H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm bolcat amb cubeta.

108 108 108

2.1.4 m3

Llits d'arena per la col· locació dels CT prefabricats.

22 22 22


221

2.2. Instal·lació dels centres de transformació


2.2.1 u

Centre de transformació PFU-4/36 (per un transformador). Envolupant prefabricat de formigó, que inclou l'edifici, portes d’accés, reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb les característiques i quantitats exposades a la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris.

14 14 14

2.2.2 u

Cel·la CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb envolvent metàl· lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV i intensitat nominal 400A de 420 mm d'amplitud x 850 mm de fons i x 1800 mm d'alçada. Comandament manual d'interruptor tipus B. En el preu s'inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d'obra i elements auxiliars.

28 28 28

2.2.3 u

Cel·la CGM-CMP-F protecció fusibles. Cel·la amb evolvent metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV i intensitat nominal 400A de 420 mm d'amplitud x 850 mm de fons i x 1800 mm d'alçada. Comandament manual d'interruptor tipus B. En el preu s'inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d'obra i elements auxiliars.

14 14 14

2.2.4 u

Joc de conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de etilè – propilè i pantalla amb corona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es inclòs el muntatge, m d’obra i elements auxiliars.

14 14 14


222


2.2.5 u

Cartutx fusible flap 36/40 A per la protecció de transformadors de 630 kVA de potència aparent nominal.

3 3 3

2.2.6 u

Cartutx fusible flap 36/40 A per la protecció de transformadors de 800 i kVA de potència aparent nominal.

39 39 39

2.2.7 u

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 630 kVA i refrigeració natural d'oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit del 4,5% i regulació primària de 2,5% de la marca COTRADIS. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

1 1 1

2.2.8 u

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 800 kVA i refrigeració natural d'oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit del 6% regulació primària de 2,5% de la marca COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

13 13 13

2.2.9 u

Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

20 20 20


223


2.2.10

Red de terres dels transformadors. Comprèn cablejat, tub de protecció, piques, dos caixes de comprovació de resistència, muntatge…

14 14 14

2.2.11 u

Reixa metàl· lica per protegir el transformador, amb un drap enclavat amb la cel· la de protecció corresponent. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

14 14 14

2.2.12 u

Equip d'enllumenat que permet la suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries per a les cel·les de MT + equip autònom d'enllumenat d'emergència i senyalització de sortida. En el preu s'inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

14 14 14

2.2.13 u

Plaques de senyalització i perill formades per una senyal d'edifici de transformació i placa de senyalització de transformador. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

14 14 14

3. Capítol 3: Xarxa subterrània de baixa tensió

3.1. Obra civil

3.1.1 m

Rasa 1C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

386 386 386

3.1.2 m


457 457 457


224


3.1.3 m


382 382 382

3.1.4 m


333 333 333

3.2. Estesa i accessoris

3.2.1 m

Subministrament, distribució i col·locació de cinta de PE de senyalització de conductors subterranis en l'interior de la rasa.

1959 1959 1959


225


3.2.2 m

Subministre i estesa en rasa tubular de cables unipolars d'alumini RZ1 (AS) 1kV 3x1x240 - 1x1x150 mm2. Compren els mitjans d'estesa, col·locació i connexió.

1167,22 1167,22 1167,22

3.2.3 m


4845 4845 4845

3.2.4 m

Subministre, distribució, col·locació i assemblatge de tubs de PVC de 160mm de diàmetre en rasa per a conductors de BT.

6013 6013 6013

3.2.5 u

Caixa de seccionament CS400 de poliester PSDP, marca Chaors. Comprèn instal·lació en nínxol i elements auxiliars.

65 65 65

3.2.6 u

Caixa general de protecció CGP, de poliester reforçat amb borns bimetàl·lics de 400 A segons esquema UNESA muntat sobre superfície.

65 65 65

3.2.7 u

Fusible de fulla BT F Cu 3/315 ETU 1254 ret. Comprèn la instal· lació en caixes o quadre de BT del CT.

195 195 195

3.2.8 u

Assaig tripolar de l'estesa per la comprovació del circuït 3x1x240+1x150 mm2 el seu perfecte estat desprès de l'estesa.

65 65 65

3.2.9 u

Terminal bimetàl· lic pera cable subterrani de BT de 240 mm2. Inclou tallar a mida, fer puntes, col· locar terminal premsat, encintar i embornar.

390 390 390


226


3.2.10 u

Terminal bimetàl· lic pera cable subterrani de BT de 150 mm2. Inclou tallar a mida, fer puntes, col· locar terminal premsat, encintar i embornar.

130 130 130

3.2.11 u

Equip per subministrament individual de mes de 15 kW i er a un rang d'intensitats màximes de 200 a 400 A. Amb contador electrònic.

65 65 65

3.2.12 u

Armari prefabr. monobloc amb porta metàl· lica amb capacitat per albergar un TMF10 + CGP + CS.

65 65 65

3.2.13 u

Jornada per a l’ inspecció durant l’execució de l’ instal· lació elèctrica de BT, segons les exigències del projecte i del REBT.

1 1 1

4. Capítol 4: Enllumenat públic

4.1. Obra civil

4.1.1 m

Excavació de rases per l'enllumenat en vorera per al pas de les instal·lacions, en el terreny compacte amb procediment manual i les terres deixades al costat. (1x0,4x0,7m)

4505,3 4505,3 4505,3


227


4.1.2 m3

Càrrega mecànica i transport de terres a un abocador amb camió de 7T, amb un recorregut màxim de 10 km.

504,6 504,6 504,6

4.1.3 m

Restabliment i picat de la rasa de 0,6 m

d'amplada com a màxim, amb el material

adequat amb capes de 25 cm com a màxim, amb una compactació del 95 %.

4545,3 4545,3 4545,3

4.1.4 m

Rasa de 1C enllumenat obertura a màquina en terra amb dos tubulars formigonats per a creuament de carrer.

28 28 28

4.1.5 m3

Formigó de massa H-100 per al restabliment de rasa en calçada amb dos tubulars formigonats.

3,5 3,5 3,5

4.1.6 u

Arqueta de 60x60x125, amb parets de 15 cm d'amplada de formigó H-100 i solera de maó calat sobre arena.

6 6 6

4.1.7 u

Armat i tapa per a l'arqueta de servei fosa

gris.

6 6 6

4.1.8 u

Forjat de formigó de H-150 de dimensions 0,8x0,8x1m per a cimentacions de columnes.

96 96 96

4.1.9 u

Cimentació per al quadre d'enllumenat, CITI-10-R, incloent excavació, formigonat i col·locació de perns i tubs de canalització.

6 6 6


228

4.2. Accessoris Ref. U Descripció del material Long. Parcial Total

4.2.1 m

Subministre, distribució, col·locació i

assemblatge de tubs de PVC de 110mm de diàmetre en rasa per a conductors de BT.

4533,3 4533,3 4533,3

4.2.2 m

Subministrament, distribució i col·locació de cinta de PE de senyalització de conductors subterranis en l’interruptor de la rasa.

4505,3 4505,3 4505,3

4.2.3 u

Columna d'acer galvanitzat de 8 m d'altura de làmpada amb base de platina i porta situada sobre el dau de formigó.

96 96 96

4.2.4 u

Armari metàl·lic, per al servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió de diferents circuits.

6 6 6

4.2.5 u

Mòdul de protecció i mesura, inclou comptador trifàsic de tres fils de pot. Activa per a 230/400V de 15A muntat superficial i fusibles de 25 A.

6 6 6

4.2.6 u

Interruptor de control de potència magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal (II), corba de dispar B i poder de tall de 6kA i fixat a pressió.

36 36 36

4.2.7 u

Interruptor general automàtic de 25 A

d'intensitat nominal (IV) i fixat a pressió.

6 6 6


229


4.2.8 u

Interruptor diferencial de 40 A d'intensitat

nominal, tetrapolar amb una sensibilitat de 500 mA i fixat a pressió.

6 6 6

4.2.9 u


nominal amb una sensibilitat de 300 mA i fixat a pressió.

36 36 36

4.2.10 u

Contactor de potencia de 15 A, tripolar i

fixat a pressió.

6 6 6

4.2.11 u

Rellotge astronòmic. Interruptor horari digital per al control d'instal·lacions d'enllumenat públic.

6 6 6

4.2.12 u

Pica de connexió a terra d'acer i recoberta de coure de 1,5 m de llarg i 14,6 mm de diàmetre. Enterrada sota terra. Inclou col·locació i obra civil.

32 32 32

4.2.13 m

Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 6 mm2, col· locat en tub.

4693 4693 4693

4.2.14 m

Conductor d'alumini de designació UNE XLPE 0,6/1kV tetrapolar de 4 x 16 mm2 , col·locat en tub.

220 220 220

4.2.15 m

Conductor de coure de designació UNE

XLPE 0,6/1kV bipolar de 2 x 2,5 mm2,

col·locat en tub.

2057 2057 2057


230


4.2.16 m


XLPE 0,6/1kV unipolar de 1 x 16 mm2,

col·locat en tub.

935 935 935

4.2.17 m

Conductor de coure de posta a terra de 35

mm2.

4613,3 4613,3 4613,3

4.2.18 u

Lluminària Philips de la família SGP398 Vapor de sodi A.P. 169 W amb bastidor metàl· lic, cúpula reflectora i acoblada al suport. Inclou làmpada.

96 96 96

4.2.19 m

Tub corrugat XLPE de 75 mm de diàmetre de doble capa amb la corresponent subjecció.

94 94 94

4.2.20 u

Mòdul de protecció i mesura, inclou comptador trifàsic de tres fils de pot. Activa per a 230/400V de 15A muntat superficial i fusibles de 25 A.

6 6 6

4.2.21 u

Fusibles de vidre de 2A i de dimensions 31 x 6,3 mm.

96 96 96


231


4. 2.22 u

Suport per a fusibles de 5x20 mm i per a una intensitat màxima de 6,3 A.

96 96 96


PROMOTOR EL TÈCNIC




“Les Voltes”

Pressupost (Document 5/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Pressupost

233

1. Preus unitaris ................................................................................................................. 234

2. Preus descompostos ....................................................................................................... 246

2.1. Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió .......................................... 246

2.2. Capítol 2: Centres de Transformació ....................................................... 250

2.3. Capítol 3: Xarxa de Baixa Tensió ............................................................ 260

2.4. Capítol 4: Enllumenat Públic ................................................................... 272

3. Càlcul del pessupost ...................................................................................................... 285

3.1. Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió .......................................... 285

3.2. Capítol 2: Centres de Transformació ....................................................... 287

3.3. Capítol 3: Xarxa subterrània de Baixa Tensió ......................................... 291

3.4. Capítol 4: Enllumenat Públic ................................................................... 294

4. Resum del pressupost .................................................................................................... 298


234

1. Preus unitaris

A. Mà d’obra i equips

Ref. U Descripció del material Preu en €/h

A.1 h Oficial de 1a - electricista 24,08

VINT-I-QUATRE EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

A.2 h Ajudant d'electricista 20,65

VINT EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS

A.3 h Oficial de 1a - paleta 23,33

VINT-I-TRES EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

A.4 h Ajudant de paleta 20,68

VINT EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS

A.5 h Màquina retroexcavadora 50,00

CINQUANTA EUROS

A.6 h Grua autopropulsada de 12 t 48,98

QUARANTA-VUIT EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS

A.7 h Grua petita de 10m de braç 35,00

TRENTA-CINC EUROS

A.8 h Camió de transport 7t 31,33

TRENTA-UN EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS

A.9 h Camió cistella 37,80

TRENTA-SET EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS


235

B. Material per les línies de Mitja tensió

Ref. U Descripció del material Preu en €

B.1 m Tub PVC 160mm de diàmetre 3,91

Tubs de PVC de 160mm de diàmetre en rasa per a conductors de BT.

TRES EUROS AMB NORANTA-UN CÈNTIMS

B.2 m Cinta de senyalització 0,35

cinta de PE de senyalització de conductors subterranis en l'interior de la rasa

ZERO EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS

B.3 m Plaques PE 3,30

Plaques de PE per a la protecció dels conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques d'1m de longitud per trams rectes i de 0,5m per trams corbats.

TRES EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

B.4 u Terminals de MT 183,25

Acabat interior temoretràctil per a conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2

AL i terminacions 36 kV del tipus endollables.

CENT VUITANTA-TRES EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

B.5 u Inspecció MT 900,00

l’ inspecció durant l’execució de l’ instal·lació elèctrica de MT, segons les exigències del projecte.

NOU CENTS EUROS


236

C. Material per als centres de Transformació


C.1 m3 Llit d’arena 6,40

Llit d'arena per a la col· locació del CT prefabricat.

SIS EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

C.2 m2 Enmallat de ferro 11,20

Mallat electrosoldad de ferro corrugat AEH 500T, per a l'armadura de lloses.

ONZE EUROS AMB VINT CÈNTIMS

C.3 m3 Formigó H-200 53,20

Formigó H-200 de consistència plàstica, bolcat amb

cubeta.

CINQUANTA-TRES EUROS AMB VINT CÈNTIMS

C.4 u Edifici ORMAZABAL PFU-4 8.700,00

Centre de transformació (1 trafo) PFU-4/36. Prefabricat de formigó. Inclou edifici, portes accés, reixes, farratges, transport…

VUIT MIL SET CENTS EUROS

C.5 u CGM-CML Seccionador 4.370,00

Cel·la amb envolvent metàl· lica de la casa

Ormazábal. Conté el seccionador en un mòdul de

tensió nom. de 36 kV i 400A.

QUATRE MIL TRES CENTS SETANTA EUROS

C.6 u CGM-CML Protecció fusibles 3.940,00

Cel·la envolvent metàl· lica de la casa Ormazábal. Tensió nominal 36kV i intensitat nominal de 400A.

TRES MIL NOU CENTS QUARANTA EUROS


237


C.7 u Pont MT 1.350,00

Conductors de MT 18/30kV unipolars amb aïllament de etilè i terminacions de 36 kV de tipus endollable i model M-400LR.

MIL TRES CENTS CINQUANTA EUROS

C.8 u Pont de BT 554,20

Joc de conductors per al pont de baixa tensió, de secció 240 mm2, amb tots els accessoris per a la connexió. Inclou muntatge i mà d'obra.

CINC CENTS CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB VINT CÈNTIMS

C.10 u Fusible 40A 8,35

Cartux fusible 40 A Flap 36/40 a per a la protecció de transformadors de 630 kVA de potencia aparent.

VUIT EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS

C.11 u Fusible de 63 8,80


VUIT EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS

C.12 u Instal·lació transformador trifàsic de 630 kVA 11.620,00

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accesible en el secuntari, de 630 kVA i refigeració natural d'oli. 25kv/400V i connexió Dyn11. Inclou muntatge, mà d'obra i elements auxiliars.Cartux fusible 40 A Flap 36/40 a per a la protecció de transformadors de 630 kVA de potencia aparent.

ONZE MIL SIS CENTS VINT EUROS


238


C.13 u Quadre de BT 586,00

Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en base de la casa Ormazábal.

CINC CENTS VUITANTA-SIS EUROS

C.14 u Instal·lació transformador trifàsic de 800 kVA 13.400,00

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari, de 1000 kVA i refrigeració natural d'oli. 25kv/400V i connexió Dyn11.

TRETZE MIL QUATRE CENTS EUROS

C.15 u Quadre de BT adicional 724,90

Quadre de baixa tensió addicional AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en base de la casa Ormazábal. Inclou muntatge, mà d'obra i elements auxiliars.

SET CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS

C.16 u Equip de seguretat del CT 238,40

Equip d'operació, maniobra i seguretat per a permetre maniobres amb aïllament suficient per al personal.

DOS CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

C.17 u Plaques de senyalització 17,00

Plaques de senyalització i de perill formades per una senyal d'edifici de transformació i placa de senyal de trafo. Inclou muntatge.

DISSET EUROS

C.18 u Xarxa de terres del transformador 59,30


CINQUANTA-NOU EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS


239


C.19 u Equip d’enllumenat interior al CT 132,24

Equip d'enllumenat que permet la suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries per a les cel· les de MT + equip autònom d'enllumenat d'emergència i senyalització de sortida. En el preu s'inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

CENT TRENTA-DOS EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS

C.20 u Reixa metàlica de protecció al transformador 232,65


DOS CENTS TRENTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS


240

D. Material per a les línies de Baixa Tensió


D.1 m Tub PVC 160mm de diàmetre 3,91

Tubs de PVC de 160mm de diàmetre en rasa per a conductors de BT.

TRES EUROS AMB NORANTA-UN CÈNTIMS

D.2 u Caixa de seccionament CS400 234,95

Caixa de seccionament de poliester PSDP, marca

Chaors. Comprèn instal·lació en níxol i elements

auxiliars.

DOS CENTS TRENTA-QUATRE EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS

D.3 u Caixa general de protecció 224,40

Caixa general de protecció, CGP-9-400, de poliester reforçat amb borns bimetàl·lics de 400A, muntat en superfície.

DOS CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

D.4 u Fusible 315A 31,09

Fusible fulla NH1 gG 315A i 690 V d'alta velocitatde fusió.

TRENTA-UN EUROS AMB NOU CÈNTIMS

D.5 u Terminal bimetàl·lic 240 mm2 7,35

Terminal bimetàl·lic pera cable subterrani de BT de 240 mm2.

SET EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS

D.6 u Terminal bimetàl·lic 150 mm2 5,70

Terminal bimetàl·lic pera cable subterrani de BT de 150 mm2.

CINC EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS


241


D.7 m Conductor unipolar de 1x240 mm2 9,42

Conductor d'alumini de designació genèrica RZ1

(AS) de 0,6/1kV unipolar de 1 x 240 mm2.

NOU EUROS AMB QUARANTA-DOS CÈNTIMS

D.8 m Conductor unipolar de 1x150 mm2 6,76

Conductor d'alumini de designació genèrica RZ1

(AS) de 0,6/1kV unipolar de 1 x 150 mm2.

SIS EUROS AMB SETANTA-SIS CÈNTIMS

D.9 u TMF10 200-400A 835,00

Equip per subministrament individual de mes de 15 kW i er a un rang d'intensitats màximes de 200 a 400 A. Amb contador electronic.

VUIT CENTS TRENTA-CINC EUROS

D.10 u Armari prefabricat per a TMF10+CGP+CS 842,00

Armari prefabricat monobloc amb porta metàl· lica amb capacitat per albergar un TMF10+CGP+CS.

VUIT CENTS QUARANTA-DOS EUROS

D.11 u Inspecció BT 600,00

Jornada per a l’ inspecció durant l’execució de l’ instal· lació elèctrica de BT, segons les exigències del projecte i del REBT.

SIS CENTS EUROS


242

E. Material per a l’enllumenat públic


E.1 m Tub PVC 110mm de diàmetre 4,40

Tubs de PVC de 110mm de diàmetre en rasa per a conductors de enllumenat públic.

QUATRE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

E.2 m3 Formigó H-100 43,23

Formigó de massa H-100 per al restabliment de rasa en calçada amb dos tubulars formigonats.

QUARANTA-TRES EUROS AMB VINT-I-TRES CÈNTIMS

E.3 m3 Formigó H-150 54,20


CINQUANTA-QUATRE EUROS AMB VINT CÈNTIMS

E.4 m Tub PVC 110mm de diàmetre 4,40

Tubs de PVC de 110mm de diàmetre en rasa per a conductors de enllumenat públic.

QUATRE EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS

E.5 u Tapa arqueta 13,60

Tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620x620x5mm i de 5,2kg de pes.

TRETZE EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS

E.6 u Columna lluminària 311,74

Columna d'acer galvanitzat sense braç. De 12 metres d'alçada de làmpada amb base platina i porta situada sobre dau de formigó.

TRES CENTS ONZE EUROS AMB SETANTA QUATRE CÈNTIMS


243


E.7 u Armari enllumenat públic 137,25


CENT TRENTA-SET EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

E.8 u ICPM 10 A 21,38

Interruptor de control de potència magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal (II), corba de dispar B i poder de tall de 6kA i fixat a pressió.

VINT-I-UN EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

E.9 u IGA 25 A 67,80

Interruptor general automàtic de 25 A d'intensitat

nominal (IV) i fixat a pressió.

SEIXANTA-SET EUROS AMB VUITANTA

E.10 u Interruptor diferencial 40A-500mA 136,20

Interruptor diferencial de 40 A d'intensitat nominal, tetrapolar amb una sensibilitat de 500 mA i fixat a pressió.

CENT TRENTA-SIS EUROS AMB VINT CÈNTIMS

E.11 u Interruptor diferencial 25A-300mA 96,47

Interruptor diferencial de 25 A d'intensitat nominal, bipolar amb una sensibilitat de 300 mA i fixat a pressió.

NORANTA-SIS EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS

E.12 u Contactor 15A 86,40

Contactor de potencia de 15 A, tripolar i fixat a

pressió.

VUITANTA-SIS EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS


244


E.13 u Rellotge astronòmic 264,20

Rellotge astronòmic. Interruptor horari digital per al control d'instal· lacions d'enllumenat públic.

DOS CENTS SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB VINT CÈNTIMS

E.14 u Pica de terra 11,20

Pica de connexió a terra d'acer i recoberta de coure de 1,5 m de llarg i 14,6 mm de diàmetre. Enterrada sota terra.

ONZE EUROS AMB VINT CÈNTIMS

E.15 m Conductor tetrapolar 4x6mm2 7,88

Conductor de coure de designació UNE XLPE 0,6/1kV tetrapolar de 4 x 6 mm2 , col·locat en tub.

SET EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS

E.16 m Conductor bipolar 2x2,5mm2 2,67

Conductor de coure de designació UNE XLPE 0,6/1kV tetrapolar de 2 x 2,5 mm2

, col·locat en tub.

DOS EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS

E.17 m Conductor tetrapolar 4x16mm2 14,38

Conductor de coure de designació UNE XLPE 0,6/1kV tetrapolar de 4 x 16 mm2


CATORZE EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

E.18 m Conductor nu de 35 mm2 1,29

Conductor de coure nu de posta a terra de 35 mm2.

UN EURO AMB VINT-I-NOU CÈNTIMS


245


E.19 m Conductor unipolar de coure de 1x16mm2 10,23

Cond. uni. de coure de 1 x 16mm2, de tensió d'aïllament 450/750V de color verd-groc. Inclou elements per connexió a col. i cable nu de terra.

DEU EUROS AMB VINT-I-TRES CÈNTIMS

E.20 u Lluminària ClearWay BGP303 -LED 484,20

Lluminària de 106,1W LED, amb bastidor metàl· lic, cúpula reflectora i acoblada al suport. Inclou làmpada.

QUATRE CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS AMB VINT CÈNTIMS

E.21 Fusibles 2A/250V 1,60

Fusibles de vidre de 2A i de dimensions 31 x 6,3 mm

UN EURO AMB SEIXANTA CÈNTIMS

E.22 Portafusibles tipo clip 1,89


UN EURO AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS


246

2. Preus descompostos

2.1. Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió

Ref. Descripció Quantitat Unitat Preu Subtotal Total

MT1 Rasa 1C MT en vorera

1,00 m

Rasa 1C MT obertura amb màquina. Inclou obertura, col·locació, ballat i tapat amb la retirada de la terra sobrant.

A.3 Oficial de 1a - paleta 0,60 h 23,30 13,98

A.4 Ajudant de paleta 0,60 h 20,68 12,41

A.5 Màquina retroexcavadora 0,60 h 50,00 30,00

A.8 Camió de transport 0,50 h 31,33 15,67

B.1 Tub PVC 160mm de diàm. 1,00 m 3,91 3,91

B.2 Cinta de senyalització 1,00 m 0,35 0,35

B.3 Plaques PE 1,00 m 3,30 3,30

Suma de la partida 79,62

Costos indirectes (4%) 3,18

TOTAL PARTIDA 82,80


247


MT2 Rasa 1C MT en calçada

1,00 m

Rasa 1C MT més 1C sense estesa de cables. Inclou obertura, col·locació, formigonat amb formigó en massa H-150, ballat i tapat amb formigó.





E.3 Formigó H-150 0,11 m3 45,00 4,95

B.1 Tub PVC 160mm de diàm. 2,00 m 3,91 7,82




TOTAL PARTIDA 98,71


248


MTT3 Obertura de rasa

Obertura de rasa a mà de 1x1 m per a localitzar red de MT, preparar terreny per a realitzar empalme termorretràctil.

1,00 m







TOTAL PARTIDA 28,04

MT4 Estesa cables 3x1x240 mm2

1,00 m

Subministre i estesa en rasa

tubular de cables unipolars

d'alumini RZ1 (AS) 1kV

3x1x240 mm2. Compren els

mitjans d'estesa, col· locació i conexió.

A.1 Oficial de 1a – electricista 0,35 h 24,08 8,43

A.2 Ajudant d’electricista 0,35 h 20,65 7,23

D.7 Conductor Al. 1x240 mm2 3,00 m 9,42 28,26



TOTAL PARTIDA 45,68


249


MTT5 Instal·lació terminals

termoretràctils 240 mm2

Acabat interior temoretràctil per a conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i terminacions 36 kV del tipus endollables. Inclou muntatge i ma d'obra.

1,00 m



B.4 Terminals de MT 1,00 u 183,25 183,25



TOTAL PARTIDA 195,24

NT6 Inspecció MT

1,00 u


B.5 Inspecció MT 1 u 900,00 900,00





250

2.2. Capítol 2: Centres de Transformació


CT1 Fonament d'arena CT

1,00 m3

Omplerta i piconat per a la coronació del terraplé amb el material seleccionat, en capes de 25 cm.



C.1 Llit d’arena 1,00 m3 6,40 6,40



TOTAL PARTIDA 38,68

CT2 Malla electrosoldada

1,00 m2

Malla electrosoldada de fil ferro coarrugats d'acer AEH 500T de límit elàstic 5100 kp/cm2, per l'armadura de lloses, de 15x15 cm i de 6 cm de diàmetre respectivament.



C.2 Enmallat de ferro 0,60 m2 11,20 6,72



TOTAL PARTIDA 32,15


251


CT3 Formigó per a lloses

1,00 m3

Omplerta i piconat per a la coronació del terraplé amb el material seleccionat, en capes de 25 cm.



C.3 Formigó H-200 1,00 m3 53,20 53,20



TOTAL PARTIDA 87,35

CT4 Instal·lació edifici ORMAZABAL PFU-4

1,00 u

Centre de transformació (2

trafos)PFU-4/36. Prefabricat

de formigó. Inclou edifici,

portes accés i transformador,

reixes, ferratges, transport…



A.7 Grua petita de 10m de braç 1,50 h 35,00 52,50

C.5 Edifici Ormazabal PFU-4 1,00 u 8.700,00 8.700,00

Suma de la partida 8.841,96


TOTAL PARTIDA 9.195,64


252


CT5 Instal·lació CGM-CML

Interruptor Seccionador

1,00 u

Cel·la amb envolvent metàl· lica de la casa Ormazábal. Conté el seccionador en un mòdul de

tensió nom. de 36 kV i 400A.



C.6 CGM-CML Seccionador 1,00 u 4.370,00 4.370.00





253


CT6 Instal·lació CGM-CMP-F

Protecció fusibles

1,00 u

Cel·la envolvent metàl· lica de la casa Ormazábal. Tensió nominal 36kV i intensitat nominal de 400A.



C.7 CGM-CML Protecció fusibles 1,00 u 3.940,00 3.940,00




CT7 Pont MT

1,00 u

Joc de conductors de MT 18/30kV unipolars amb aïllament de etilè i terminacions de 36 kV de tipus endollable i model M-400LR.



C.8 Pont MT 1,00 u 1.350,00 1.350,00





254


CT8 Pont de BT

1,00 u

Joc de conductors per al pont de baixa tensió, de secció 240 mm2, amb tots els accessoris per a la connexió. Inclou muntatge i mà d'obra.



C.9 Pont BT 1,00 u 554,20 554,20




CT9 Fusible 40A

1,00 u

Cartux fusible 40 A Flap 36/40 a per a la protecció de

transformadors de 630 kVA de potencia aparent.



C.10 Fusible 40A 1,00 u 8,35 8,35



TOTAL PARTIDA 20,85


255


CT10 Fusible de 63

1,00 u

Cartux fusible 63 A Flap 36/40 a per a la protecció de

transformadors de 1000 kVA de potencia aparent.



C.11 Fusible de 63 A 1,00 u 8,80 8,80



TOTAL PARTIDA 13,81

CT11 Instal·lació transformador trifàsic de 630 kVA

1,00 u

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accesible en el secuntari, de 630 kVA i refigeració natural d'oli. 25kv/400V i connexió Dyn11. Inclou muntatge, mà d'obra i elements auxiliars.




C.12 Transf. trifàsic de 630 kVA 1,00 u 11.620,00 11.620,00





256


CT12 Instal·lació transformador trifàsic de 800 kVA

1,00 u

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari, de 800 kVA i refrigeració natural d'oli. 25kv/400V i connexió Dyn11. Inclou muntatge, mà d'obra i elements auxiliars.




C.14 Transf. trifàsic de 800 kVA 1,00 u 13.400,00 13.400,00




CT13 Instal·lació quadre de BT AC-4

1,00 u

Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en base de la casa Ormazábal. Inclou muntatge, mà d'obra i elements auxiliars.



C.13 Quadre de BT 1,00 u 596,00 596,00





257


CT15 Instal·lació d’equip de seguretat del CT

1,00 u

Equip d'operació, maniobra i

seguretat per a permetre maniobres amb aïllament suficient per al personal.



C.16 Equip de seguretat del CT 1,00 u 238,40 238,40




CT14 Instal·lació quadre de BT addicional AC-4

1,00 u

Quadre de baixa tensió adicional AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en base de la casa Ormazábal. Inclou muntatge, mà d'obra i elements auxiliars.



C.15 Quadre de BT adicional 1,00 u 724,90 724,90

Suma de la partida 792




258


CT16 Instal·lació de plaques de senyalització

1,00 u

Plaques de senyalització i de

perill formades per una senyal d'edifici de transformació i placa de senyal de trafo. Inclou muntatge.



C.17 Plaques de senyalització 1,00 u 17,00 17,00



TOTAL PARTIDA 26,99

CT17 Xarxa de terres del transformador

1,00 u




C.18 Xarxa de terres 1,00 u 59,30 59,30

Suma de la partida 104.03




259


CT18 Reixa metàlica de protecció al transformador

1,00 u

Reixa metàl· lica per protegir el transformador, amb un drap enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.


C.20 Reixa de protecció 1,00 u 232,65 232,65




CT19 Equip d’enllumenat interior al CT

1,00 u




C.19 Joc de làmpades i elements auxiliars

1,00 u 132,24 132,24





260

2.3. Capítol 3: Xarxa de Baixa Tensió


BT1 Rasa 1C BT en vorera

1,00 m

Rasa 1C BT obertura amb màquina. Inclou obertura, col·locació, vallat i tapat amb la retirada de la terra sobrant.





D.1 Tub PVC 160mm de diàm. 1,00 m 3,91 3,91


B.3 Plaques PE 1,00 m 3,30 3,30



TOTAL PARTIDA 59,99


261



1,00 m








B.3 Plaques PE 2,00 m 3,30 6,60



TOTAL PARTIDA 80,89


262



1,00 m








B.3 Plaques PE 3,00 m 3,30 9,90





263



1,00 m








B.3 Plaques PE 4,00 m 3,30 13,20





264



1,00 m








B.3 Plaques PE 5,00 m 3,30 16,5





265



1,00 m








B.3 Plaques PE 6,00 m 3,30 19,80





266



1,00 m






D.1 Tub PVC 160mm de diàm. 7,00 m 3,91 23.37


B.3 Plaques PE 7,00 m 3,30 23,10




BT8 Estesa cables 3x1x240 i 1x1x150 mm2

1,00 m

Subministre i estesa en rasa tubular de cables unipolars d'alumini RZ1 (AS) 1kV 3x1x240 - 1x1x150 mm2. Compren els mitjans d'estesa, col·locació i conexió.

A.1 Oficial de 1a - electricista 0,30 h 24,08 7,22

A.2 Ajudant electricista 0,30 h 20,65 6,20

D.7 Cond. Al. de 1x240 mm2 3,00 m 9,42 25,26

D.8 Cond. Al. de 1x150 mm2 1,00 m 6,76 6,76



TOTAL PARTIDA 47,26


267


BT9 Estesa cables 3x2x240 i 1x2x150 mm2

1,00 m

Subministre i estesa en rasa tubular de cables unipolars d'alumini RZ1 (AS) 1kV 3x2x240 - 1x2x150 mm2. Compren els mitjans d'estesa, col·locació i conexió.



D.7 Cond. Al. de 1x240 mm2 6,00 m 9,42 56,52

D.8 Cond. Al. de 1x150 mm2 2,00 m 6,76 13,52



TOTAL PARTIDA 91,45

BT10 Instal·lació caixa de

seccionament

1,00 u

Caixa de seccionament CS400 de poliester PSDP, marca Chaors. Comprèn instal·lació en níxol i elements auxiliars.



D.2 Caixa de seccionament 1,00 u 234,95 234,95





268


BT11 Instal·lació caixa General de protecció

1,00 u

Caixa general de protecció, CGP, de poliester reforçat amb born bimetàl·lics de 400A,muntat en superficie.



D.3 Caixa general de protecció 1,00 u 224,40 224,40




BT12 Instal·lació fusible 315 A

1,00 u

Fusible fulla BT de 315 A i 690 V d'alta velocitat de fusió. Comprèn la instal· lació en quadre de BT del CT.



D.4 Fusible 315A 1,00 u 31,09 31,09



TOTAL PARTIDA 42,00


269


BT13 Instal·lació de terminals de 240 mm2

1,00 u

Terminal bimetàl· lic pera cable subterrani de BT de 240 mm2. Inclou tallar a mida, fer puntes, col·locar terminal premsat, encintar i embornar.



D.5 Terminal bimetàl· lic 240 mm2 1,00 u 7,35 7,35



TOTAL PARTIDA 12,30

BT14 Instal·lació de terminals de 150 mm2

1,00 u

Terminal bimetàl· lic pera cable subterrani de BT de 150 mm2. Inclou tallar a mida, fer puntes, col·locar terminal premsat, encintar i embornar.



D.6 Terminal bimetàl· lic 150 mm2 1,00 u 5,70 5,70



TOTAL PARTIDA 10,59


270


BT15 Instal·lacó TMF10 200-400A

1,00 u

Equip per subministrament individual de mes de 15 kW i er a un rang d'intensitats màximes de 200 a 400 A. Amb contador electronic.



D.9 TMF10 200 - 400A 1,00 u 835,00 835,00




BT16 Instal·lació armari prefabricat per a TMF10 + CGP+CS

1,00 u

Armari prefabr. monobloc amb porta metàl·lica amb capacitat per albergar un TMF10 + CGP + CS.



D.10 Armari prefabricat CGP + CS 1,00 u 842,00 842,00





271


BT15 Inspecció BT

1,00 u

Jornada per a l’inspecció durant l’execució de l’instal· lació elèctrica de BT, segons les exigencies del projecte i del REBT.

D.11 Inspecció BT 1 u 600,00 600,00





272

2.4. Capítol 4: Enllumenat Públic


EP1 Rasa d’enllumenat en vorera

1,00 m

Rasa 1C d'enllumenat obertura amb màquina. Inclou obertura, col·locació, vallat i tapat amb la retirada de la terra sobrant i restabliment amb terra piconada.



E.1 Tub PVC 110mm de diàm. 1,00 m 4,40 4,40


B.3 Plaques PE 1,00 m 3,30 3,30



TOTAL PARTIDA 31,24

EP2 Transports de la farda

1,00 m3







TOTAL PARTIDA 50,90


273


EP3 Rasa d’enllumenat en creuament de carrer

1,00 m

Rasa de 1C enllumenat obertura a màquina en terra amb dos tubulars formigonats i restabliment amb terra piconada



E.1 Tub PVC 110mm de diàm. 1,00 m 4,40 4,40




E.2 Formigó H-100 0,09 m3 43,23 3,89



TOTAL PARTIDA 74,15


274


EP4 Construcció arqueta

1,00 u

Arqueta de 60x60x60 cm, amb parets de 15 cm d'amplada de formigó H-100 i solera de maó calat sobre arena.



E.2 Formigó H-100 0,75 m3 43,23 32,42



TOTAL PARTIDA 56,59

EP5 Tapat arqueta 1,00 u

Armat i tapa per a l'arqueta de servei fosa gris.



E.5 Tapat arqueta 1,00 u 13,60 13,60



TOTAL PARTIDA 23,30


275


EP6 Forjat de formigó per a

fixació de lluminària 1,00 u






E.3 Formigó H-150 0,64 m3 54,20 34,69




EP7 Assentament quadre

enllumenat públic

1,00 u




E.3 Formigó H-150 0,35 m3 54,20 18,97



TOTAL PARTIDA 47,17


276


EP8 Instal·lació columna

lluminària

1,00 u

Instal· lació de una columna d'acer galvanitzat sense braç. De 12 metres d'alçada de làmpada amb base platina i porta situada sobre dau de formigó.



A.7 Grua petita de 10m de braç 0,40 h 35,00 14

E.6 Columna lluminària 1,00 u 311,74 311,74

A.9 Camió amb cistella de 10m 0,50 h 37,8 18,90




EP9 Instal·lació armari

enllumenat públic

1,00 u




E.7 Armari enllumenat públic 1,00 u 137,25 137,25





277


EP10 Instal·lació ICPM 10 A

1,00 u

Interruptor de control de

potència magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal (II), corba de dispar B i poder de tall de 6kA i fixat a presió.



E.8 ICPM 10 A 1,00 u 21,38 21,38



TOTAL PARTIDA 51,78

EP11 Instal·lació IGA 25 A (IV)

Interruptor general automàtic

de 25 A d'intensitat nominal

(IV) i fixat a presió.

1,00 u



E.9 IGA 25 A 1,00 u 67,80 67,80





278


EP12 Instal·lació interruptor

Diferencial 40A-500mA (IV)

1,00 u

Interruptor gnral. automàtic





E.10 Interruptor dif. 40A-500mA 1,00 u 136,20 136,20




EP13 Instal·lació interruptor

diferencial 25A-300mA (II)




1,00 u



E.11 Interruptor dif. 25A-300mA (II)

1,00 u 96,47 96,47





279


EP14 Instal·lació contactor 15A

1,00 u






E.12 Contactor 15A 1,00 u 86,40 86,40



TOTAL PARTIDA 99,16

EP15 Instal·lació rellotge

astronòmic

1,00 u

Rellotge astronòmic. Interruptor horari digital per al control d'instal·lacions d'enllumenat públic.



E.13 Rellotge astronòmic 1,00 u 264,20 264,20





280


EP16 Instal·lació d'un pica de terra

1,00 u

Pica de connexió a terra d'acer i recoberta de coure de 1,5 m de llarg i 14,6 mm de diàmetre. Enterrada sota terra.



E.14 Pica de terra 1,00 u 11,20 11,20

Part proporcional d’elements per a la connexió

1,00 u 4,04 4,04



TOTAL PARTIDA 27,48

EP17 Instal·lació conductor

tetrapolar 4x6mm2

1,00 m

Conductor de coure de designació UNE XLPE 0,6/1kV tetrapolar de 4 x 6 mm2




E.15 Conductor tetrapolar 4x6 mm2 1,00 m 7,88 7,88



TOTAL PARTIDA 12,85


281


EP18 Instal·lació conductor bipolar 2x2,5mm2

1,00 m

Conductor de coure de designació UNE XLPE 0,6/1kV bipolar de 2 x 2,5 mm2, col· locat en tub.



E.16 Conductor tetrapolar 2x2,5 mm2 1,00 m 2,67 2,67



TOTAL PARTIDA 7,44


tetrapolar 4x16 mm2

1,00 m







TOTAL PARTIDA 19,61


282


EP20 Instal·lació conductor nu de 35 mm2

1,00 m

Conductor de coure nu de posta a terra de 35 mm2.



E.18 Conductor nu de 35 mm2 1,00 m 1,29 1,29

Part proporcional a elements de connexió

1,00 u 0,36 0,36



TOTAL PARTIDA 6,38


unipolar 1x16 mm2

1,00 m

Cond. uni. de coure de 1 x

16mm2, de tensió d’aïllament 450/750V de color verd-groc. Inclou elements per connexió a col. i cable nu de terra.






TOTAL PARTIDA 15,30


283


EP22 Instal·lació lluminària

ClearWay BGP303 -LED

1,00 m

Lluminària de 106,1W LED,

amb bastidor metàl·lic, cúpula reflectora i acoplada al suport. Inclou làmpada.



E.20 Lluminària ClearWay BGP303 -LED 1,00 u 484,20 484,20




EP23 Instal·lació fusibles 2A 250V

1,00 m

Fusibles de vidre de 2A i de

dimensions 31 x 6,3 mm


E.21 Fusibles 2A/250V 0,10 u 1,60 1,60



TOTAL PARTIDA 4,17


284


EP24 Instal·lació portafusibles tipo clip

1,00 m




E.22 Portafusibles tipo clip 1,00 u 1,89 1,89



TOTAL PARTIDA 6,62


285

3. Càlcul del pessupost

3.1. Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió

Ref. Descripció del material Quantitat Cost Total €

1. Obra civil

1.1

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren l’obertura i demolició de 1m de Rasa de 0,40m x 0,90m, tancat i tapat en retir de terres sobrants.

1931 82,80 159.886,00

1.2

Rasa 1C MT obertura a màquina en calçada amb protecció de 2 tubulars formigonats. Inclou l'obertura i demolició d'1 m de rasa de 0,5 x 1,1 m, tapat i retirada de terres

sobrants.

83 98,71 8.192,93

1.5

Obertura de rasa a mà de 1x1 m per a localitzar la xarxa de MT, preparar terreny per a realitzar connexió termoretràctil.

2 28,04 56,08

2. Estesa i accessoris

2.1

Subministrament i estesa en rasa i tubulars fins a 20 m de cable unipolar d'alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. Compren disposar dels mitjanats per l'estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti el seu desenrotllament. Inclou subministrament col·locació d'abraçaderes de manera que les fases d'un mateix circuit quedin unides a l'interior de la rasa.

2030 45,68 92.730,04


286

Ref. Descripció del material Quantitat Cost Total €

2.2

Acabat interior termoretràctil per conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i finals de 36 kV del tipus endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el preu s'hi inclou muntatge, ma d'obra, i elements auxiliars.

20 195,24 3.904,8

2.3


1 936,00 936,00

TOTAL DEL CAPÍTOL 1 XARXA DE MITJA TENSIÓ.......................... 213.423,76 €

DOS-CENTS TRETZE MIL QUATRE-CENTS VINT I TRES EUROS AMB SETANTA SIS CÈNTIMS.


287

3.2. Capítol 2: Centres de Transformació 1. Obra civil

Ref. Descripció del material Quantitat Cost € Total €

1.1

Omplerta i piconat per la coronació del terraplè amb el matèria sel· leccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95% PM.

68,5 36,68 2.512,58

1.2

Malla electrosoldada de fil ferro corrugats d'acer AEH 500T de límit elàstic 5100 kp/cm2, per l'armadura de lloses, de 15x15 cm i de 6 cm de diàmetre respectivament.

15 32,15 482,25

1.3

Formigó per lloses H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm bolcat amb cubeta.

108 87,35 9.433,80

2. Instal·lació dels centres de transformació

2.1

Centre de transformació PFU-4/36 (per un transformador). Envolupant prefabricat de formigó, que inclou l'edifici, portes d’accés, reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb les característiques i quantitats exposades a la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris.

14 9.195,64 128.738.96


288


2.3

CGM-CML interruptor seccionador. Cel· la amb envolvent metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV i intensitat nominal 400A de 420 mm d'amplitud x 850 mm de fons i x 1800 mm d'alçada. Comandament manual d'interruptor tipus B. En el preu s'inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d'obra i elements auxiliars.

28 4.591,32 128.556,96

2.4

Cel·la CGM-CMP protecció fusibles. Cel· la amb evolvent metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV i intensitat nominal 400A de 420 mm d'amplitud x 850 mm de fons i x 1800 mm d'alçada. Comandament manual d'interruptor tipus B. En el preu s'inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d'obra i elements auxiliars.

14 4.144,12 58.017,68

2.5

Joc de conductors de MT 18/30kV unipolars amb aïllament de etilè i terminacions de 36 kV de tipus endollable i model M-400LR.

17 1.413,31 24.026,27

2.6

Joc de conductors per al pont de baixa tensió, de secció 240 mm2, amb tots els accessoris per a la connexió. Inclou muntatge i mà d'obra

17 585,68 9.956,56

2.7


3 20,85 62,55

2.8

Cartutx fusible flap 63 A per la protecció de transformadors de 800 kVA de potència aparent nominal.

48 13,81 662,88


289


2.9

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 630 kVA i refrigeració natural d'oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit del 4,5% i regulació primària de 2,5% de la marca CROTADIS. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

1 1.2176,42 12.176,42

2.10

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 800 kVA i refrigeració natural d'oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400/230 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit del 6% regulació primària de 2,5% de la marca CROTADIS. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

13 14.036,93 224.590,88

2.11

Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

17 689,62 11.723,54

2.12

Quadre ampliació de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

9 823,68 7.413,12

2.13


10 170,10 1.701,00


290


2.14


17 108,19 1.839,23

2.15

Equip d'operació, maniobra i seguretat per a permetre maniobres amb aïllament suficient per al personal.

17 261,89 4.452,13

2.16

Plaques de senyalització i perill formades per una senyal d'edifici de transformació i placa de senyalització de transformador. En el preu si inclou muntatge, ma d'obra i elements auxiliars.

10 26,99 269,90

2.17


17 248,40 4.22,80

TOTAL DEL CAPÍTOL 2 CENTRES DE TRANSFORMACIÓ...................545.639,17 €

CINC-CENTS QUARANTA CINC MIL SIS-CENTS TRENTA-NOU EUROS AMB DISSET CÈNTIMS.


291

3.3. Capítol 3: Xarxa subterrània de Baixa Tensió 1. Obra civil


1.1


386 59,99 23.156,14

1.2


457 80,89 38.966,73

1.3


382 101,78 38.879,96

1.4


333 122,67 40.849,11

1.5

Rasa 5C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 1m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

349 141,48 49.376,52

1.6


37 164,47 6.085,39


292


1.7


15 171,20 2.568,00

2. Instal·lació dels centres de transformació

2.1


1.167,22 47,26 55.162,82

2.2


4.845,00 91,45 443.075,25

2.3

Caixa de seccionament CS400 de poliester PSDP, marca Chaors. Comprèn instal· lació en nínxol i elements auxiliars.

77 258,30 19.889,10

2.4

Caixa general de protecció CGP, de poliester reforçat amb borns bimetàl· lics de 400 A segons esquema UNESA muntat sobre superfície.

77 291,52 22.447,04

2.5

Instal· lació de fusible de fulla BT F Cu 3/315 ETU 1254 ret. Comprèn la instal·lació en caixes o quadre de BT del CT.

345 42,00 14.490,00

2.6

Terminal bimetàl·lic pera cable subterrani de BT de 240 mm2. Inclou tallar a mida, fer puntes, col· locar terminal premsat, encintar i embornar.

844 12,30 10.381,20


293


2.7

Terminal bimetàl·lic pera cable subterrani de BT de 160 mm2. Inclou tallar a mida, fer puntes, col· locar terminal premsat, encintar i embornar.

374 10,59 3.960,66

2.8

Equip per subministrament individual de mes de 15 kW i er a un rang d'intensitats màximes de 200 a 400 A. Amb contador electrònic.

77 891,66 68.657,82

2.9

Instal· lació armari prefabr. monobloc amb porta metàl·lica amb capacitat per albergar un TMF10 + CGP + CS.

77 908,26 69.936,02

2.10

Jornada per a l’inspecció durant l’execució de l’instal· lació elèctrica de BT, segons les exigencies del projecte i del REBT.

1 624,00 624,00

TOTAL DEL CAPÍTOL 3 XARXA DE BAIXA TENSIÓ..........................694.287,52 €

SIS-CENTS NOURANTA QUATRE MIL DOS-CENTS VUITANTA SET EUROS AMB CINQUANTA DOS CÈNTIMS.


294

3.4. Capítol 4: Enllumenat Públic 1. Obra civil


1.1

Rasa 1C d'enllumenat obertura amb màquina. Inclou obertura, col· locació, vallat i tapat amb la retirada de la terra sobrant i restabliment amb terra piconada.

4505,3 31,24 140.745,57

1.2


504,6 50,90 25.684,14

1.3

Rasa de 1C enllumenat obertura a màquina en terra amb dos tubulars formigonats i restabliment amb terra piconada

28 74,15 2.076,20

1.4

Arqueta de 60x60x60 cm, amb parets de 15 cm d'amplada de formigó H-100 i solera de maó calat sobre arena.

4 56,59 226,36

1.5

Armat i tapa per a l'arqueta de servei fosa gris.

4 20,30 81,20

1.6


187 101,24 18.931,88

1.7


4 47,17 188,68


295

2. Electricitat i accessoris


2.1

Instal· lació de una columna d'acer galvanitzat sense braç. De 8 metres d'alçada de làmpada amb base platina i porta situada sobre dau de formigó.

187 381,69 71.376,03

2.2

Armari metàl· lic, per al servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió de diferents circuits.

4 166,00 664,00

2.3

Interruptor de control de potència magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal (II), corba de dispar B i poder de tall de 6kA i fixat a presió.

24 51,78 1.242,72

2.4

Interruptor general automàtic de 25 A d'intensitat nominal (IV) i fixat a presió.

4 100,06 400,24

2.5

Interruptor gnral. Automàtic de 40 A d'intensitat nominal (IV) i fixat a presió.

4 171,19 684,76

2.6


nominal amb una sensibilitat de 300 mA i fixat a pressió.

24 113,39 2.721,36

2.7

Contactor de potencia de 15 A, tripolar i fixat a pressió.

4 99,16 396,64

2.8

Rellotge astronòmic. Interruptor horari digital per al control d'instal· lacions d'enllumenat públic.

4 286,40 1.145,60


296


2.9

Pica de connexió a terra d'acer i recoberta de coure de 1,5 m de llarg i 14,6 mm de diàmetre. Enterrada sota terra. Inclou col· locació i obra civil.

46 27,48 1.264,08

2.10

Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 6 mm2, col· locat en tub.

4.693 12,85 60.305,05

2.11


220 19,61 4.314,20

2.12


XLPE 0,6/1kV bipolar de 2 x 2,5 mm2,

col·locat en tub.

2.057 7,44 15.304,08

2.13


XLPE 0,6/1kV unipolar de 1 x 16 mm2,

col·locat en tub.

935 15,30 14.305,50

2.14

Conductor de coure de posta a terra de 35

mm2.

4.613,3 6,38 29.432,85


297


2.15

Lluminària Philips de la família SGP398 vapor de sodi AP de 169 W amb bastidor metàl· lic, cúpula reflectora i acoblada al suport. Inclou làmpada.

96 526,82 50.574,72

2.16

Fusibles de vidre de 2A i de dimensions 31 x 6,3 mm.

100 4,17 417

2.17


96 6,62 635.52

TOTAL DEL CAPÍTOL 4 ENLLUMENAT PÚBLIC..................................289.356,35 €

DOS-CENTS VUITANTA NOU MIL TRES CENTS CINCUANTA SIS EUROS AMB TRENTA CINC CÈNTIMS.


298

4. Resum del pressupost

CAPÍTOL RESUM EUROS

01 Xarxa subterrània de Mitja Tensió 213.426,76

02 Centres de Transformació 545.639,17

03 Xarxa subterrània de Baixa Tensió 694.287,52

04 Enllumenat Públic 289.356,35

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 1.697.709,8

13,00 % Despeses Generals................ 220.702,3

6,00 % Benefici industrial.................... 101.862,6

SUMA DE G.G i B.I 322.564,8

21,00 % I.V.A 424.257,7

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTAT 2.444.532,34

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 2.444.532,34€

El pressupost general puja a la quantitat de DOS MILIONS QUATRE-CENTS QUARANTA QUATRE MIL CINC-CENTS TRENTA DOS EUROS AMB TRENTA QUATRE CÈNTIMS


PROMOTOR EL TÈCNIC




“Les Voltes”

Plec de condicions (Document 6/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Plec de condicions

300

1. Condicions Generals ...................................................................................................... 304

1.1. Abast ........................................................................................................ 304

1.2. Normes i Reglaments ............................................................................... 304

1.3. Materials .................................................................................................. 304

1.4. Execució de les obres ............................................................................... 305

1.4.1. Començament ...................................................................................... 305

1.4.2. Termini d’execució .............................................................................. 305

1.4.3. Llibre d’Ordres .................................................................................... 305

1.5. Interpretació i desenvolupament del projecte .......................................... 306

1.6. Obres complementàries ............................................................................ 307

1.7. Modificacions .......................................................................................... 307

1.8. Obra defectuosa ....................................................................................... 307

1.9. Medis auxiliars ......................................................................................... 308

1.10. Conservació de les obres .......................................................................... 308

1.11. Recepció de les obres ............................................................................... 308

1.11.1. Recepció provisional ......................................................................... 308

1.11.2. Període de garantia ............................................................................ 308

1.11.3. Recepció definitiva ............................................................................ 309

1.12. Contractació de l’empresa........................................................................ 309

1.12.1. Mode de contractació ........................................................................ 309

1.12.2. Presentació ......................................................................................... 309

1.12.3. Selecció ............................................................................................. 309

1.13. Fiança ....................................................................................................... 309

2. Condicions Econòmiques .............................................................................................. 310

2.1. Abonament de l’obra ............................................................................... 310

2.2. Preus ......................................................................................................... 310

2.3. Revisió de preus ....................................................................................... 310

2.4. Penalitzacions .......................................................................................... 311

2.5. Contracte .................................................................................................. 311

2.6. Responsabilitats ....................................................................................... 311

2.7. Rescissió del contracte ............................................................................. 311

2.8. Liquidació en cas de rescissió del contracte ............................................ 312

3. Condicions Facultatives ................................................................................................. 312

3.1. Normes a seguir ....................................................................................... 312

3.2. Personal .................................................................................................... 313

3.3. Qualitat dels materials ............................................................................. 313

3.3.1. Obra civil ............................................................................................. 313


301

3.3.2. Paramenta d’alta tensió ....................................................................... 314

3.3.3. Transformador ..................................................................................... 314

3.4. Condicions d'ús, manteniment i seguretat................................................ 315

3.5. Reconeixement i assaigs previs ............................................................... 317

3.6. Assaigs ..................................................................................................... 317

3.7. Aparellatge ............................................................................................... 318

4. Condicions tècniques ..................................................................................................... 319

4.1. Xarxa subterrània Mitja Tensió ............................................................... 319

4.1.1. Rases .................................................................................................... 320

4.1.1.1. Obertura de les rases ............................................................................ 320

4.1.1.2. Col·locació de proteccions de sorra ..................................................... 321

4.1.1.3. Col·locació de protecció de rajola i totxana ......................................... 321

4.1.1.4. Col·locació de la cinta de senyalització ............................................... 321

4.1.1.5. Tapat i piconament de les rases ............................................................ 322

4.1.1.6. Transport a l’abocador de les terres sobrants ....................................... 322

4.1.1.7. Utilització dels dispositius de balisaments ........................................... 322

4.1.1.8. Dimensions i condicions generals d'execució ...................................... 322

4.1.2. Ruptura de paviments ......................................................................... 324

4.1.3. Reposició de paviments ....................................................................... 324

4.1.4. Encreuaments (cables sota tub) ........................................................... 324

4.1.5. Encreuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions ..................... 327

4.1.6. Estesa de cables ................................................................................... 328

4.1.6.1. Moviment i preparació de bobines ....................................................... 328

4.1.6.2. Estesa de cables en rasa ........................................................................ 329

4.1.6.3. Estesa de cables en tubulars ................................................................. 331

4.1.7. Entroncaments ..................................................................................... 332

4.1.8. Terminals ............................................................................................. 332

4.1.9. Autovàlvules i seccionador.................................................................. 332

4.1.10. Ferramentes i connexions .................................................................. 333

4.1.11. Transport de bobines de cables ......................................................... 333

4.2. Centre de Transformació ......................................................................... 334

4.2.1. Obra civil ............................................................................................. 334

4.2.2. Aparellatge de Mitja Tensió ................................................................ 334

4.2.2.1. Característiques constructives .............................................................. 335

4.2.2.2. Compartiment d’aparellatge ................................................................. 336


302

4.2.2.3. Compartiment del joc de barres ........................................................... 336

4.2.2.4. Compartiment de connexió de cables................................................... 337

4.2.2.5. Compartiment de comandament........................................................... 337

4.2.2.6. Compartiment de control ...................................................................... 337

4.2.2.7. Tallacircuits fusibles ............................................................................ 337

4.2.3. Transformadors ................................................................................... 338

4.2.4. Normes d'execució de les instal·lacions .............................................. 338

4.2.5. Proves reglamentàries .......................................................................... 338

4.2.6. Condicions d'ús, manteniment i seguretat ........................................... 339

4.2.6.1. Prevencions generals ............................................................................ 339

4.2.6.2. Posta en servei ...................................................................................... 339

4.2.6.3. Separació de servei ............................................................................... 340

4.2.6.4. Prevencions especials ........................................................................... 340

4.3. Xarxa subterrània de Baixa Tensió .......................................................... 341

4.3.1. Traçat de línia i obertura de rases ........................................................ 341

4.3.1.1. Traçat .................................................................................................... 341

4.3.1.2. Obertura de rases .................................................................................. 341

4.3.1.3. Tanca i senyalització ............................................................................ 342

4.3.1.4. Dimensions de les rases........................................................................ 342

4.3.1.5. Diversos cables en la mateixa rasa ....................................................... 343

4.3.1.6. Característiques dels tubulars ............................................................... 344

4.3.2. Transport de bobines dels cables ......................................................... 344

4.3.3. Estesa de cables ................................................................................... 344

4.3.4. Cables de BT directament soterrats ..................................................... 346

4.3.5. Cables telefònics o telegràfics subterranis .......................................... 347

4.3.6. Conduccions d'aigua i gas ................................................................... 347

4.3.7. Proximitats i paral·lelisme ................................................................... 347

4.3.8. Protecció mecànica .............................................................................. 348

4.3.9. Senyalització ....................................................................................... 348

4.3.10. Omplert de rases ................................................................................ 348

4.3.11. Reposició de paviments ..................................................................... 349

4.3.12. Entroncaments i terminals ................................................................. 349

4.3.13. Posada a terra ..................................................................................... 350

4.4. Enllumenat públic .................................................................................... 350

4.4.1. Norma general ..................................................................................... 350


303

4.4.2. Conductors ........................................................................................... 350

4.4.3. Làmpades ............................................................................................. 351

4.4.4. Reactàncies i condensadors ................................................................. 351

4.4.5. Protecció contra curtcircuits ................................................................ 352

4.4.6. Caixes d'entroncament i derivació ....................................................... 352

4.4.7. Braços murals ...................................................................................... 352

4.4.8. Bàculs i columnes ................................................................................ 353

4.4.9. Lluminàries .......................................................................................... 353

4.4.10. Quadre de comandament i protecció ................................................. 354

4.4.11. Protecció de baixants ......................................................................... 355

4.4.12. Canonada per a canalitzacions subterrànies ...................................... 356

4.4.13. Cable fiador ....................................................................................... 356

4.4.14. Conduccions subterrànies .................................................................. 356

4.4.14.1. Rases..................................................................................................... 356

4.4.14.1.1. Excavació i reomplert ...................................................................... 356

4.4.14.1.2. Col·locació dels tubs ....................................................................... 357

4.4.14.1.3. Creuaments amb canalitzacions o calçades ..................................... 357

4.4.14.2. Fonamentació de bàculs i columnes ..................................................... 358

4.4.14.3. Formigó ................................................................................................ 359

4.4.15. Transport i hissat de bàculs i columnes ............................................. 360

4.4.16. Arquetes de registre ........................................................................... 360

4.4.17. Estesa dels conductors ....................................................................... 360

4.4.18. Connexions ........................................................................................ 361

4.4.19. Entroncaments i derivacions ............................................................. 361

4.4.20. Postes a terra ...................................................................................... 361

4.4.21. Baixants ............................................................................................. 362

4.4.22. Fixació i regulació de les lluminàries ................................................ 362

4.4.23. Cèl·lula fotoelèctrica ......................................................................... 363

4.4.24. Mesura d'il· luminació ........................................................................ 363

4.4.25. Seguretat ............................................................................................ 364


304

1. Condicions Generals

1.1. Abast

El següent Plec de Condicions té per objecte definir al contractista l'abast del treball i la seva execució qualitativa.

El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica complerta per a força, enllumenat i terra.

L'abast del treball del contractista inclou el disseny i la preparació de tots els plànols, diagrames, especificacions, llista de materials i requisits per a l'adquisició i instal·lació del treball.

1.2. Normes i Reglaments

Totes les unitats d'obra es realitzaran complint les prescripcions indicades en els reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d'obligat compliment per aquest tipus d’instal·lacions, tant en l'àmbit nacional, autonòmic, com municipal, així com altres que s'estableixin com a obligatòries per aquest projecte i que s'especifiquin en la seva Memòria.

S'adaptaran, a més, les presents condicions particulars que complementaran les indicades pels reglaments i normes citades.

1.3. Materials

Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat, compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les normatives tècniques generals i, a més a més, en les de la companyia distribuïdora d’energia, per aquests tipus de materials.

Tota especificació o característiques de materials que figurin en un sol dels documents del projecte és igualment obligatòria.

En el cas d'existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el contractista tindrà l'obligació de posar-ho de manifest al Tècnic Director de l'obra, que serà el que decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament sense autorització expressa.


305

Un cop adjudicada definitivament l'obra i abans d'iniciar-se aquesta, el Contractista presentarà al director tècnic de l’obra els catàlegs, certificats de garantia o homologació dels materials que s’utilitzaran. No podran utilitzar-se materials que no hagin estat acceptats pel director tècnic.

1.4. Execució de les obres

1.4.1. Començament

El contractista donarà inici a l'obra en el termini que figuri en el contracte establert amb la propietat, o en el seu defecte als quinze dies de l'adjudicació definitiva o de la firma del contracte.

El contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa al tècnic director la data de començament dels treballs.

1.4.2. Termini d’execució

L'obra s'executarà en el termini que s'estipuli en el contracte subscrit amb la propietat o en el seu defecte en el que figuri en les condicions d'aquest plec.

Quan el contractista, d'acord amb algun dels extrems continguts en el present Plec de Condicions, o bé en el contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per aquesta, estarà obligat a tenir preparada, per a l’esmenada inspecció, una quantitat d'obra que correspongui a un ritme normal de treball.

Quan el ritme de treball establert pel contractista no sigui el normal, o bé a petició d'una de les parts, es podrà convenir una programació d'inspeccions obligatòries d'acord amb el pla d'obra.

1.4.3. Llibre d’Ordres

El contractista disposarà a l'obra d'un llibre d'ordres en què s'escriuran les que el tècnic director estimi donar-li mitjançant l'encarregat o persona responsable, sense perjudici de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l'obligació de firmar l'assabentat.


306

1.5. Interpretació i desenvolupament del projecte

La interpretació tècnica dels documents del projecte correspon al director tècnic. El contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que es presenti durant l'execució de l'obra a causa del projecte o per circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

El contractista es farà responsable de qualsevol error en l'execució motivat per l'omissió d'aquesta obligació i, en conseqüència, haurà de refer per compte propi els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del projecte.

El contractista estarà obligat a realitzar tot el que sigui necessari per a la bona execució de l'obra encara que no es trobi explícitament expressat en el Plec de Condicions o en els documents del projecte.

El contractista notificarà per escrit o personalment al director tècnic i amb suficient antelació, les dates en què quedaran preparades per a la inspecció cadascuna de les parts de l'obra. De les unitats d'obra que hagin de quedar ocultes es prendran, amb antelació, les dades precises per a la seva mesura a efectes de liquidació i que seran subscrites pel director tècnic en cas d'ésser correctes.

De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de mesura aportats pel director tècnic.

El treball que es realitzi, total o parcialment d'acord amb les condicions donades per la direcció de l'obra, no eximeix al contractista de la plena responsabilitat en qualsevol defecte que faci referència a la seguretat del servei, economia i instal·lació, duració i treballs que s'hagin pogut evitar.

Les còpies dels plànols necessaris per a l'execució dels treballs seran facilitades per la direcció, amb recàrrec al contractista. No s’entregaran originals perquè el contractista faci còpies per compte propi.

Al finalitzar l'obra s'entregaran a la direcció els plànols dels treballs detallats, junt amb l'estat de les mesures definitives i la liquidació.

El contractista podrà tenir les persones que consideri oportunes per a la realització de la instal·lació, presentant una relació de personal al seu servei pel que fa a categories professionals i situació del contracte amb el mateix.


307

1.6. Obres complementàries

El contractista té l'obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol dels documents del projecte, encara que en aquest no figurin explícitament mencionades les mencionades obres complementàries. Tot això sense variació de l'import contractat.

1.7. Modificacions

Únicament es realitzaran les unitats d'obra reflectides en aquest Projecte. En el cas de la seva modificació o ampliació, no se’n permetrà cap execució, si no està aprovada pel supervisor d'obra, prèvia aprovació del pressupost que origina la variació. Tots els encarregats de l'obra o subministradors de material que hagin estat contractats verbalment no tindran validesa fins que el contractista rebi per escrit la seva confirmació per part de la direcció.

El contractista està obligat a realitzar les obres que s'encarreguin, resultat de modificacions del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre i quan el seu import no variï en +/- un 25% el valor contractual.

La valoració de les modificacions es realitzarà d'acord amb els valors establerts en el pressupost encarregat pel contractista i que es pren com base del contracte.

El director tècnic està facultat per introduir les modificacions que cregui oportunes en qualsevol unitat d'obra durant la realització, sempre que es compleixin les condicions tècniques reflectides en el projecte i de tal manera que no variï l’import total de l'obra.

1.8. Obra defectuosa

Quan el contractista trobi qualsevol unitat d'obra que no s'ajusta a l'establert en el projecte o en aquest Plec de Condicions, es consultarà al director tècnic que podrà acceptar-ho o denegar-ho segons el seu criteri.

En cas d'acceptació, aquest fixarà el preu que cregui convenient d'acord a les diferències que s'estableixin, estant obligat el contractista a acceptar aquesta valoració. En cas de denegació, es reconstruirà la part d'obra afectada a càrrec del contractista sense que això sigui motiu de reclamació, tant econòmica com de termini d'execució.


308

1.9. Medis auxiliars

Correran a càrrec del contractista tots el medis i màquines auxiliars que siguin necessaris per a l'execució de l'obra. En la seva utilització serà obligat fer complir tots els reglaments de seguretat de treball vigents i utilitzar els mitjans de protecció adequats per part dels operaris.

1.10. Conservació de les obres

És obligatori per part del contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d'obra realitzades fins la data de la recepció definitiva per part de la propietat, corrent a càrrec del contractista les despeses derivades d’aquesta raó.

1.11. Recepció de les obres

1.11.1. Recepció provisional

Un cop acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per això s’hi practicarà un exhaustiu reconeixement pel tècnic director i la propietat en presència del contractista, aixecant acta i començant a córrer des d'aquell dia el període de garantia si es troba en estat d'ésser admesa.

De no ésser admesa es farà constar en acta i es donaran les instruccions al contractista per esmenar els defectes observats, fixant-se un termini per això; quan aquest expiri es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

1.11.2. Període de garantia

Existirà un període de garantia de 12 mesos a partir de la recepció per part del propietari de la instal·lació, o bé el que s’estableixi en el contracte també comptant des de la mateixa data.

Un cop s'hagi complert el període de garantia, quedarà a criteri de l’instal·lador l’atendre o no els requeriments que el comprador li formuli.

En cap moment el venedor tindrà cap obligació davant els desperfectes o avaries ocasionades per l'ús incorrecte de les instal·lacions o per una manipulació inadequada per part de personal no autoritzat.

Durant el període de garantia quedarà a càrrec del contractista la conservació de les obres i l’arranjament dels desperfectes ocasionats pel seu assentament o per mala construcció.


309

1.11.3. Recepció definitiva

Es realitzarà després de transcorregut el període de garantia d'igual forma que la provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que pogués tenir per defectes ocults i deficiències de causa dubtosa.

1.12. Contractació de l’empresa

1.12.1. Mode de contractació

El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l'empresa triada per concurs o subhasta.

1.12.2. Presentació

Les empreses seleccionades per al concurs hauran de presentar els seus projectes en sobre lacrat, abans del 15 de desembre del 2006 en el domicili del propietari.

1.12.3. Selecció

L'empresa triada serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini d'entrega.

L’esmenada empresa serà triada de mutu acord entre el propietari i el director de l'obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.

1.13. Fiança

En el contracte s'establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantía del seu compliment, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte d'obra executada.

De no estipular-se la fiança en el contracte s'entén que s'adopta com a garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a compte esmentat.

En cas que el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per ultimar l'obra en les condicions contractades, o a atendre la garantia, la propietat podrà ordenar executar-les


310

a un tercer, abonant el seu import a càrrec de la retenció o fiança, sense perjudici de les accions legals a què tingui dret la propietat si l'import de la fiança no fos suficient.

La fiança retinguda s'abonarà al contractista en un termini no superior a trenta dies una vegada firmada l'acta de recepció definitiva de l'obra.

2. Condicions Econòmiques

2.1. Abonament de l’obra

En el contracte s'haurà de fixar detalladament la forma i els terminis en què s'abonaran les obres. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals a abonar a compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final, no suposant, les esmenades liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s'efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el contracte.

2.2. Preus

El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació dels preus de les unitats d'obra que integren el projecte, els quals al ser acceptats tindran valor contractual i s'aplicaran a les possibles variacions que pugui haver-hi.

Aquests preus unitaris s'entén que comprenen l'execució total de la unitat d'obra, incloent tots els treballs complementaris i els materials així com la part proporcional d'imposició fiscal, les càrregues laborals i altres despeses repercutibles.

En cas d’haver de realitzar unitats d'obra no previstes en el projecte, se’n fixarà el preu entre el tècnic director i el contractista abans d'iniciar l'obra i es presentarà a la propietat per a la seva acceptació o no.

2.3. Revisió de preus

En el contracte s'establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar per a calcular-la. En defecte d'aquesta última, s'aplicarà a judici del tècnic director algun dels criteris oficials acceptats.


311

2.4. Penalitzacions

Pel retard en els terminis d'entrega de les obres, es podran establir taules de penalització, quanties i demores, les quals es fixaran en el contracte.

2.5. Contracte

El contracte es formalitzarà per mitjà de document privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l'adquisició de tots els materials, transport, mà d'obra, mitjans auxiliars per a l'execució de l’obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementàries i les derivades de les modificacions que s'introdueixen durant l'execució, d’aquestes últimes en els termes previstos.

La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l'obra seran incorporats al contracte, i tant el contractista com la propietat deuran firmar-los en testimoni que els coneixen i accepten.

2.6. Responsabilitats

El contractista és el responsable de l'execució de les obres en les condicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d'això estarà obligat a la demolició del que estigui mal executat i a la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa que el tècnic director hagi examinat i reconegut les obres.

El contractista és l'únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometen durant l'execució de les obres o les operacions que hi estan relacionades. També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o ocupació de mètodes inadequats es produeixin a la propietat, als veïns o tercers en general.

El contractista és l'únic responsable de l'incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte del seu personal i, per tant, dels accidents que puguin sorgir i dels drets que se’n puguin derivar.

2.7. Rescissió del contracte

Es consideraren causes suficients per a la rescissió del contracte les següents:

• Primera: mort o incapacitació del contractista.


312

• Segona: fallida del contractista.

• Tercera: modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys 25%

del valor contractat.

• Quarta: modificació de les unitats d'obra en número superior al 40% de l'original.

• Cinquena: no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes alienes a la propietat.

• Sisena: suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió sigui major de sis mesos.

• Setena: incompliment de les condicions del contracte quan impliqui mala fe.

• Vuitena: acabada del termini d'execució de l'obra sense aquesta haver-se arribat a completar.

• Novena: actuació de mala fe en l'execució dels treballs.

• Desena: subcontractar la totalitat o part de l'obra a tercers sense l’autorització del tècnic director i la propietat.

2.8. Liquidació en cas de rescissió del contracte

Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord d'ambdues parts, s'abonaran al contractista les unitats d'obra executades i els materials arreplegats a peu d'obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa.

Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins a la data de nova adjudicació.

3. Condicions Facultatives

3.1. Normes a seguir

El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d'acord amb les exigències o recomanacions exposades en l'última edició dels codis següents:


313

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries • Normes UNE

• Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI)

• Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball • Normes de la Companyia Subministradora (FECSA-ENDESA)

• Allò que s'ha indicat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i

normes. • Comitè Internacional de l'Enllumenat

3.2. Personal

El contractista tindrà al front de l'obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i coneixements acreditats i suficients per a l'execució de l'obra. L'encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del tècnic director de l'obra.

El contractista tindrà en l'obra, el número i la classe d'operaris que facin falta per al volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l'ofici. El contractista estarà obligat a separar de l'obra a aquell personal que a judici del tècnic director no compleixi amb les seves obligacions i realitzi el treball defectuosament, o bé per falta de coneixements o bé per obrar de mala fe.

3.3. Qualitat dels materials

3.3.1. Obra civil

Les envoltants utilitzats en l'execució d'aquest centre compliran les Condicions Generals prescrites en el MIE-RAT 14, Instrucció Primera del Reglament de Seguretat en Centrals Elèctriques, pel que fa a la seva inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram, canalitzacions elèctriques a través de parets, murs i envans, senyalització, sistemes contra incendis, enllumenats, primers auxilis, corredors de servei i zones de protecció i documentació.


314

3.3.2. Paramenta d’alta tensió

Les cel·les utilitzades seran prefabricades, amb envoltant metàl·lica, i que utilitzen SF6 (hexaflorur de sofre) per a complir dues missions: aïllament i tall.

• Aïllament: L'aïllament integral en hexaflorur de sofre confereix a la paramenta les seves característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol· lució de l'aire, a la humitat, o inclús a l'eventual immersió del CT per efectes de riuades. Per això, aquesta característica és essencial especialment en les zones amb alta pol·lució, en les zones amb clima agressiu (costes marítimes i zones humides) i en las zones més exposades a riuades o entrades d’aigua en el CT.

• Obertura: L’obertura (corte) en SF6 resulta més segur que a l'aire, a causa de la

explicació donada en l’aïllament.

Igualment les cel·les utilitzades hauran de permetre l'extensibilitat in situ del CT, de forma que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de canviar l'aparellatge prèviament existent en el centre.

Sempre que sigui possible s'utilitzaran cel·les del tipus modular, de manera que en cas d’avaria sigui possible retirar únicament la cel·la danyada, sense necessitat de desaprofitar la resta de les funcions.

Les cel·les podran incorporar proteccions del tipus autoalimentat, és a dir, que no necessiten imperativament alimentació externa. Igualment, aquestes proteccions podran ser electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (bé siguin normalment inverses, molt inverses o extremadament inverses), i entrada per a dispar per termòstat sense necessitat d’alimentació auxiliar.

3.3.3. Transformador

El transformador instal·lat en el CT serà trifàsic, amb neutre accessible en el secundari i la resta de característiques segons allò que s'ha indicat en la memòria en els apartats corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació en el primari, grup de connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador.

El transformador s'instal· larà, en cas d'incloure un líquid refrigerant, sobre una plataforma ubicada damunt d'una trapa de recollida, de manera que en el cas que es vessi i/o s’incendiï, el foc quedi confinat en la cel·la del transformador, sense difondre's pels passos de cables ni altres obertures a la resta del CT, si aquests són de maniobra interior (tipus caseta).


315

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats en la zona de flux natural d'aire, de manera que l'entrada d'aire estigui situada en la part inferior de les parets adjacents aquest, i les sortides d'aire en la zona superior d'aquestes parets.

3.4. Condicions d'ús, manteniment i seguretat

El Centre de Transformació haurà d'estar sempre perfectament tancat, de manera que impedeixi l'accés de les persones alienes al servei.

L'amplada dels corredors ha d'observar el Reglament d'Alta Tensió (MIE-RAT 14, apartat 5.1) i igualment ha de permetre l'extracció total de qualsevol de les cel·les instal·lades, sent per tant l'amplada útil del corredor major al dels fons de les cel·les.

A l'interior del centre de transformació no es podrà emmagatzemar cap element que no pertanyi a la pròpia instal·lació. Tota la instal·lació ha d'estar correctament senyalitzada i han de disposar-se les advertències i instruccions necessàries de manera que s'impedeixin els errors d’interrupció, maniobres incorrectes i contactes accidentals amb els elements en tensió o qualsevol altre tipus d'accident.

Per a la realització de les maniobres oportunes en el centre de transformació s’haurà d'utilitzar banqueta, palanca d'accionament, guants, etc., i hauran d'estar sempre en perfecte

estat d'ús, la qual cosa es comprovarà periòdicament.

Es col·locaran les instruccions sobre els primers auxilis que han de prestar-se en cas d'accident en un lloc perfectament visible.

Cada grup de cel·les portarà una placa de característiques amb les dades següents:

• Nom del fabricant

• Tipus d'aparença i número de fabricació

• Any de fabricació

• Tensió nominal

• Intensitat nominal

• Intensitat nominal de curta duració


316

• Freqüència nominal

Junt amb l'accionament de la paramenta de les cel·les, s'incorporaran de forma gràfica i clares les marques i indicacions necessàries per a la correcta manipulació de l’esmena’t aparellatge. Igualment, si la cel·la conté SF6, bé sigui per l’obertura o per l’aïllament, ha de dotar-se amb un manòmetre per a la comprovació de la correcta pressió de gas abans de realitzar la maniobra.

Abans de la posada en servei en càrrega del centre de transformació, es realitzarà una posada en servei en buit per a la comprovació del funcionament correcte de les màquines.

Es realitzaran unes comprovacions de les resistències d'aïllament i de terra dels diferents components de la instal·lació elèctrica.

- Posada en servei

El personal encarregat de realitzar les maniobres estarà degudament autoritzat i ensinistrat. Les maniobres es realitzaran amb l'orde següent: primer es connectarà l’interruptor/seccionador d'entrada, si existeix, i a continuació l'aparellatge de connexió següent, fins a arribar al transformador, amb la qual cosa tindrem al transformador treballant en buit per a fer les comprovacions oportunes. Un cop realitzades les maniobres de mitja tensió, procedirem a connectar la xarxa de baixa tensió.

- Separació de servei

Aquestes maniobres s'executaran en sentit invers a les realitzades en la posada en servei i no es donaran per finalitzades mentre no estigui connectat el seccionador de posada

a terra.

- Manteniment

Per a aquest manteniment es prendran les mesures oportunes per garantir la seguretat del personal.

Aquest manteniment consistirà en la neteja, greixatge i verificat dels components fixos i mòbils de tots aquells elements que fossin necessaris. Les cel·les tipus CGM d’Ormazabal, utilitzades en la instal·lació, no necessiten manteniment interior, a l'estar aïllades del seu aparellatge interior en gas SF6, evitant d'aquesta manera el deteriorament dels circuits principals de la instal·lació.


317

3.5. Reconeixement i assaigs previs

Quan ho estimi oportú el tècnic director podrà encarregar i ordenar l'anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui en fàbrica d'origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en aquest plec. En el cas de discrepància, els assaigs o proves s'efectuaran en el laboratori oficial que el tècnic director d'obra designi.

Les despeses ocasionades per a aquestes proves i comprovacions, aniran a compte del contractista.

3.6. Assaigs

Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el contractista haurà de fer els assaigs adequats per provar, segons la satisfacció del tècnic director d'obra, que tot equip, aparells i cablejat han sigut instal· lats correctament d'acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries del treball.

Tots els assaigs seran presenciats per l'enginyer que representa el tècnic director d'obra.

Els resultats dels assaigs seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a càrrec de l'assaig, així com la categoria professional.

Els cables, abans de posar-se en funcionament, se sotmetran a un assaig de resistència d'aïllament entre les fases i entre fase i terra. En els cables soterrats, aquests assaigs de resistència d'aïllament es faran abans i després d'efectuar l'omplert i el compactat.

Les proves i els assaigs a què seran sotmeses les cel·les una vegada acabada la seva fabricació seran els següents:

• Prova d'operació mecànica:

Es realitzaran proves de funcionament mecànic sense tensió en el circuit principal d’interruptors, seccionadors i la resta d'aparellatge, així com tots els elements mòbils i enclavatges. Es provaran cinc vegades en ambdós sentits.

• Prova de dispositius auxiliars, hidràulics, pneumàtics i elèctrics:

Es realitzaran proves sobre elements que tinguin una determinada seqüència d’operació. Es provarà cinc vegades cada sistema.


318

• Verificació del cablejat:

El cablejat serà verificat conforme als esquemes elèctrics.

• Assaig a freqüència industrial:

Es sotmetrà el circuit principal a la tensió de freqüència industrial especificada en la columna 3 de la taula II de la norma UNIX-20.099 durant un minut.

• Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control: Aquest assaig es realitzarà sobre els circuits de control i es farà d'acord amb el punt23.5 de la norma UNIX-20.099.

• Assaig a ona de xoc 1,2/50 µseg: Es disposa del protocol de proves realitzades a la tensió (1,2/50 µseg) especificada en la columna 2 de la taula II de la norma UNIX-20.099. El procediment d'assaig se realitzarà segons allò que s'ha especificat en el punt 23.3 de l’esmenada norma.

• Verificació del grau de protecció:

El grau de protecció serà verificat d'acord amb el punt 30.1 de la norma UNIX 20.099.

3.7. Aparellatge

Abans de posar l'aparellatge sota tensió, es mesurarà la resistència d'aïllament de cada embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures han de repetir-se amb els interruptors en posició de funcionament i contactes oberts.

Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, usant comptador de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti.

Es disposarà, en la mesura que es pugui, d'un sistema de protecció selectiva. D'acord amb això, els relés de protecció es triaran i coordinaran per aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d'interrupció més pròxim a la falta.

El contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d'aquests per a tots els sistemes de protecció previstos.


319

Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d'intensitat i tensió aplicant corrents o tensió als enrotllaments secundaris dels transformadors i comprovant que els instruments connectats a aquests secundaris funcionen.

Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disparat des del seu interruptor de control. Els interruptors han de ser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció. Es comprovaran tots els enclavatges.

Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l'oli dels interruptors de petit volum.

4. Condicions tècniques

Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que hauran de complir els materials utilitzats en la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació en l'obra i les que hauran de regir l'execució de qualsevol tipus d'instal·lacions i obres necessàries i dependents. Per a qualsevol tipus de especificació, no inclosa en aquest Plec, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent.

4.1. Xarxa subterrània Mitja Tensió

Per a la bona marxa de l'execució d'un projecte de línia elèctrica de mitja tensió, convé fer un anàlisi dels diferents passos que cal seguir i de la forma de realitzar-los.

Inicialment i abans de començar la seva execució, es faran les següents comprovacions i reconeixements:

Comprovar que es disposa de tots els permisos, tant oficials com particulars, per a la seva execució (Llicència Municipal d'obertura i tancament de rases, Condicionats d'Organismes, etc.).

Fer un reconeixement, sobre el terreny, del traçat de la canalització, fixant-se en l'existència de boques de rec, serveis telefònics, d'aigua, enllumenat públic, etc., que normalment es puguin apreciar per registres en via pública.

Una vegada realitzat tal reconeixement s'establirà contacte amb els Serveis Tècnics de les Companyies Distribuïdores afectades (Aigua, Gas, Telèfons, Energia Elèctrica, etc.), perquè assenyalin sobre el pla de planta del projecte, les instal·lacions més pròximes que puguin resultar afectades.


320

És també interessant, d'una manera aproximada, fixar les connexions als habitatges existents d'aigua i de gas, a fi d'evitar-ne, en la mesura que es pugui, el deteriorament al fer les rases.

El contractista, abans de començar els treballs d'obertura de rases, farà un estudi de la canalització, d'acord amb les normes municipals, així com dels passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etc., o com les xapes de ferro que hagin de col·locar-se sobre la rasa per al pas de vehicles, etc. Tots els elements de protecció i senyalització els haurà de tenir disposats el contractista de l'obra abans de donar-ne començament.

4.1.1. Rases

La seva execució comprèn:

Obertura de les rases Subministrament i col·locació de protecció de sorra Subministrament i col·locació de protecció de rajoles i rajola Col·locació de la cinta d'atenció al cable Tapat i piconament de les rases Càrrega i transport de les terres sobrants Utilització dels dispositius d’abalisament apropiats.

4.1.1.1. Obertura de les rases

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, sota les voreres, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a rastells o façanes dels edificis principals. Abans de procedir al començament dels treballs, es marcaran en el paviment de les voreres les zones on s'obriran les rases, marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixaran ponts per a la contenció del terreny. Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les connexions d'altres serveis a les finques construïdes, s'indicaran les seves situacions, a fi de prendre les precaucions degudes.

Abans de procedir a l'obertura de les rases s'obriran tastos (catas) de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst. Al marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors que se'n vagin a canalitzar, de manera que el radi de curvatura d'aquestes sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. Les rases s'executaran verticals fins a la profunditat triada, col·locant-se apuntalaments en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís. Es deixarà un pas de 50 cm entre les terres extretes i la rasa, tot al llarg de la mateixa, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en


321

la rasa. S'han de prendre totes les precaucions precises per no tapar amb terra registres de gas, telèfons, boques de rec, clavegueram, etc.

Durant l'execució dels treballs en la via pública es deixaran passos suficients per a vehicles, així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si és necessari interrompre la circulació es precisarà una autorització especial. En els passos de carruatges, entrades de garatges, etc., tant existents com futurs, els encreuaments seran executats amb tubs, d'acord amb les recomanacions de l'apartat corresponent i amb l'autorització prèvia del supervisor d'obra.

4.1.1.2. Col·locació de proteccions de sorra

La sorra que s’utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta, aspre, cruixent al tacte; exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per la qual si fos necessari, es tamisarà o rentarà convenientment. S'utilitzarà indistintament de pedrera o de riu, sempre que reuneixi les condicions assenyalades anteriorment i les dimensions dels grans seran de dos o tres mil·límetres com a màxim.

Quan s'utilitzi la procedent de la rasa, a més de necessitar l'aprovació del supervisor de l'obra, serà necessari el seu garbellament (cribado).

En el llit de la rasa anirà una capa de 10 cm de grossària de sorra, sobre la qual se situarà el cable. Per damunt del cable hi anirà una altra capa de 15 cm de grossària de sorra. Ambdós capes ocuparan l'amplària total de la rasa.

4.1.1.3. Col·locació de protecció de rajola i totxana

Damunt de la segona capa de sorra es col·locarà una capa protectora de plaques de PE.

4.1.1.4. Col·locació de la cinta de senyalització

En les canalitzacions de cables de mitja tensió es col·locarà una cinta de PE, que denominarem “¡Atenció a l'existència del cable!”, tipus UNESA. Es col·locarà al llarg de la canalització una tira per cada cable de mitja tensió tripolar o terna d'unipolars en maces i en la seva vertical a una distància mínima a la part superior del cable de 30 cm. La distància mínima de la cinta a la part inferior del paviment serà de 10 cm.


322

4.1.1.5. Tapat i piconament de les rases

Una vegada col·locades les proteccions del cable assenyalades anteriorment, s'omplirà tota la rasa amb terra de l'excavació (prèvia eliminació de pedres grosses, tallants o runes que puguin portar ), piconada, havent de realitzar-se els 20 primers cm de forma manual i per a la resta és convenient piconar mecànicament.

El tapat de les rases haurà de fer-se per capes successives de deu centímetres de grossària, les quals seran piconades i regades, si fos necessari, a fi que quedi prou consolidat el terreny. La cinta “¡Atenció a l'existència del cable!” es col·locarà entre dues d'aquestes capes. El contractista serà responsable dels afonaments que es produeixin per la deficiència d'aquesta operació i, per tant, aniran a càrrec del seu compte les posteriors reparacions que hagin d'executar-se.

4.1.1.6. Transport a l’abocador de les terres sobrants

Les terres sobrants de la rasa, a causa del volum introduït en cables, sorres, plaques, així com les pedres que hi puguin haver al terreny seran retirades pel contractista i portades a abocador. El lloc de treball quedarà lliure de les esmenades terres i completament net.

4.1.1.7. Utilització dels dispositius d'abalisament

Durant l'execució de les obres, aquestes estaran degudament senyalitzades d'acord amb els condicionaments dels Organismes afectats i les Ordenances Municipals.

4.1.1.8. Dimensions i condicions generals d'execució

Es considera com a rasa normal per a cables de mitja tensió la que té 0,40 m d’amplada en vorera i de 0.50 en calçada i profunditat 1,10 m, tant en voreres com en calçada. Aquesta profunditat podrà augmentar-se per criteri exclusiu del Supervisor d'Obres.

La separació mínima entre eixos de cables tripolars, o de cables unipolars, components de diferent circuit, haurà de ser de 0,20 m separats, o de 25 cm entre capes externes.

Al ser de 10 cm el llit de sorra, els cables aniran com a mínim a 1 m de profunditat. Quan això no sigui possible i la profunditat sigui inferior a 0,70 m hauran de protegir-se els cables amb xapes de ferro, tubs de fosa o altres dispositius que assegurin una resistència mecànica equivalent, sempre d'acord i amb l'aprovació del supervisor de l'obra. Quan a l'obrir tastos (catas) de reconeixement o rases per a l'estesa de nous cables apareguin altres serveis es compliran els requeriments següents:


323

S'avisarà l'empresa propietària. L'encarregat de l'obra prendrà les mesures necessàries, en el cas que aquests serveis quedin a l'aire, per a subjectar-los amb seguretat, de manera que no pateixin cap deteriorament. I en el cas en què calgui córrer-los per a poder executar els treballs, es farà sempre d'acord amb l'empresa propietària de les canalitzacions. Mai s'han de deixar els cables suspesos, per necessitat la canalització, de manera que estiguin en tracció, a fi d'evitar que les peces de connexió, tant en entroncaments com en derivacions, puguin patir.

S'establiran els nous cables de manera que no s'entrecreuin amb els serveis establerts, guardant, a ser possible, paral·lelisme amb ells.

Es procurarà que la distància mínima entre serveis sigui de 30 cm en la projecció horitzontal d'ambdós.

Quan en la proximitat d'una canalització existeixen suports de línies aèries de transport públic, telecomunicació, enllumenat públic, etc., el cable es col·locarà a una distància mínima de 50 cm dels extrems dels suports o de les fundacions.

Aquesta distància passarà a 150 cm quan el suport estigui sotmès a un esforç de bolcada permanent cap a la rasa. En el cas que aquesta precaució no es pugui prendre, s'utilitzarà una protecció mecànica resistent al llarg de la fundació del suport, prolongada una longitud uptura de paviments de 50 cm a un costat i a uns altres dels extrems d'aquella, amb l'aprovació del supervisor de l'obra.

Quan en una mateixa rasa es col·loquin cables de baixa i mitja tensió, cada un d’ells haurà de situar-se a la profunditat que li correspongui.

Es procurarà que els cables de mitja tensió vagin col·locats en el costat de la rasa més allunyada dels habitatges i els de baixa tensió en el costat de la rasa més pròxim a aquestes. D'aquesta manera s'aconseguirà pràcticament una independència quasi total entre ambdós canalitzacions.

La distància que es recomana guardar en la projecció vertical entre eixos d'ambdues bandes

ha de ser de 25 cm.

Els encreuaments en aquest cas, quan n’hi hagi, es realitzaran d'acord amb allò que s'ha indicat en els plànols del projecte.


324

4.1.2. Ruptura de paviments

A més de les disposicions donades per l'entitat propietària dels paviments, per a la ruptura s’haurà de tenir en compte el següent:

La ruptura del paviment amb maça està rigorosament prohibida, havent de fer-ne el tall d'una manera neta, amb llima.

En el cas que el paviment estigui format per lloses, llambordes, rastells (bordillos) de granit o altres materials, de possible posterior utilització, aquests es retiraran amb la precaució deguda per a no ser danyats, col·locant-se després, de manera que no pateixin deteriorament i en el lloc que no molestin a la circulació.

4.1.3. Reposició de paviments

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel seu propietari. Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció amb peces noves si està compost per lloses, llosetes, etc. En general seran utilitzats materials nous excepte les lloses de pedra, rastell (bordillos) de granit i altres semblants.

4.1.4. Encreuaments (cables sota tub)

El cable haurà d'anar per l'interior de tubs en els casos següents:

En les entrades de carruatges o garatges públics.

Per a l'encreuament de carrers, camins o carreteres amb tràfic rodat.

En els llocs on per diverses causes no ha de deixar-se temps la rasa oberta.

En els llocs on es cregui necessari per indicació del projecte o del supervisor de l’obra.

Els materials a utilitzar en els encreuaments normals seran de les següents qualitats i condicions:

Els tubs podran ser de ciment, fibrociment, plàstic, fosa de ferro, etc., procedents de fàbriques de garantia, sent el diàmetre que s'assenyala en aquestes normes el


325

corresponent a l'interior del tub i la seva longitud la més apropiada per a l'encreuament que es tracti. La superfície dels tubs serà llisa i es col·locaran de mode que en els seus entroncaments la boca femella estigui situada abans que la boca mascle seguint la direcció de l'estesa probable, del cable, a fi de no danyar-los en l'esmentada operació.

El ciment serà Pòrtland o artificial i de marca acreditada i haurà de reunir en els seus assaigs i anàlisis químics, mecànics i de forjat, les condicions de la vigent Instrucció Espanyola del Ministeri d'Obres Públiques. Haurà d'estar envasat i emmagatzemat convenientment perquè no perdi les condicions precises. La direcció tècnica podrà realitzar, quan ho cregui convenient, les anàlisi i els assaigs de laboratori que consideri oportuns. En general s'utilitzarà com a mínim el de qualitat P-250 de forjat lent.

La sorra serà neta, solta, aspra, cruixent al tacte i exempta de substàncies orgàniques o partícules terroses, per a la qual cosa, si fos necessari, es tamisarà i rentarà convenientment. Podrà ser de riu o molla i la dimensió dels seus grans serà de fins a 2 o 3 mm.

Els àrids i gruixuts seran procedents de pedra dura silícia, compacta, resistent, neta de terra i detritus i, a ser possible, que sigui de canto rodat. Les dimensions seran de 10 a 60 mm amb granulometria apropiada. Es prohibeix l’ocupació de l’anomena’t revoltón, o sigui pedra i sorra unida, sense dosificació, així com a enderrocs o materials tous.

S'utilitzarà l'aigua de riu o brollador, quedant prohibida l'ocupació d'aigües procedents de pantans (ciénagas).

La dosificació a utilitzar per a la barreja serà la normal en aquests tipus de formigons per a fundacions, recomanant-se la utilització de formigons preparats en plantes especialitzades en això.

Els treballs d'encreuaments, tenint en compte que la seva durada, és major que els d'obertura de rases, començaran abans per tenir tota la rasa disposada per a l'estesa del cable. Aquests encreuaments seran sempre rectes, i en general, perpendiculars a la direcció de la calçada. Sobresortiran en la vorera, cap a l'interior, uns 20 cm del rastell (havent de construir-se en els extrems una barana per a la seva fixació).

El diàmetre dels tubs serà de 20 cm. La seva col·locació i la secció mínima del formigonat respondran a allò que s'ha indicat en els plans. D'altra banda, els tubs estaran formigonats en tota la seva longitud.


326

Quan per impossibilitat de fer la rasa a la profunditat normal els cables estiguin situats a menys de 80 cm de profunditat, es disposaran en lloc de tubs de fibrociment lleuger, tubs metàl·lics o de resistència anàloga per al pas de cables per aquesta zona, prèvia conformitat

del supervisor d'obra.

Els tubs buits, ja sigui mentre s'executa la canalització o que al finalitzar-se es quedin de reserva, hauran de tapar-se amb rajola i guix, deixant en el seu interior un filferro galvanitzat per a guiar posteriorment els cables en el seva estesa.

Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etc., hauran de projectar-se fil per randa. S'ha d'evitar la possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització, situant convenientment pous de fuga en relació al perfil altimètric. En els trams rectes, cada 15 o 20 m segons el tipus de cable, per facilitar la seva estesa es deixaran tastos (catas) oberts d'una longitud mínima de 3 m en què s'interromprà la continuïtat del tub.

Una vegada estès el cable, aquests tastos (catas) es taparan cobrint prèviament el cable amb canals o tubs mitjans, unint-los amb ciment o deixant arquetes fàcilment localitzables per a posteriors intervencions, segons indicacions del supervisor d'obres.

Per formigonar els tubs es procedirà de la manera següent:

Es llençarà prèviament una solera de formigó ben anivellada d'uns 8 cm de grossària sobre la qual s'assentarà la primera capa de tubs separats entre si uns 4 cm, procedint-se a continuació a formigonar-los fins a cobrir-los sencerament. Sobre aquesta nova solera es col·locarà la segona capa de tubs, en les condicions ja citades, que es formigonarà igualment en forma de capa. Si hi ha més tubs es procedirà tenint en compte que, en l'última capa, el formigó s'abocarà fins al nivell total que hagi de tenir.

En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o rajola, sent les seves dimensions les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90º i aquests es limitaran als indispensables. En general els canvis de direcció es faran amb angles grans.

Com a norma general, en alineacions superiors a 30 m seran necessàries les arquetes intermitges que premediti’n els trams d'estesa i que no estiguin distants entre si, més de 30 m.

Les arquetes només estaran permeses en voreres o llocs perquè normalment no hi ha d'haver trànsit rodat; si això excepcionalment fos impossible, es reforçaran marcs i tapes.


327

En l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm per damunt del fons per permetre la col·locació de corrons (rodillos) en les operacions d'estesa. Una vegada estès el cable els tubs es taponaran amb guix, de manera que el cable quedi situat en la part superior del tub.

L'arqueta s'omplirà amb sorra fins a cobrir el cable com a mínim.

La situació dels tubs en l'arqueta serà la que permeti el màxim radi de curvatura. Les arquetes podran ser registrables o tancades. En el primer cas hauran de tenir tapes metàl·liques o de formigó provistes d'argolles o ganxos que facilitin la seva obertura. El fons d'aquestes arquetes serà permeable de manera que permeti la filtració de l'aigua de pluja.

Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els materials necessaris per evitar el seu enfonsament. Sobre aquesta coberta es llançarà una capa de terra i sobre ella es reconstruirà el paviment.

4.1.5. Encreuaments i paral·lelismes amb altres instal·lacions

L'encreuament de línies elèctriques subterrànies amb ferrocarrils o vies fèrries haurà de realitzar-se sempre sota tub. Aquest tub sobrepassarà les instal·lacions de servei en una distància d'1,50 m i a una profunditat mínima d'1,30 m respecte a la cara inferior de les travessies. En qualsevol cas se seguiran les instruccions del condicionat de l'organisme competent.

En el cas d’encreuaments entre dues línies elèctriques subterrànies directament soterrades, la distància mínima a respectar serà de 0,25 m.

La mínima distància entre la generatriu del cable d'energia i la d'una conducció metàl·lica no ha de ser inferior a 0,30 m. A més, entre el cable i la conducció ha d'estar interposada una planxa metàl·lica de 3 mm de grossària com a mínim o una altra protecció mecànica equivalent, d'amplària igual almenys al diàmetre de la conducció i de totes formes no inferior a 0,50 m.

Anàloga mesura de protecció ha d'aplicar-se en el cas que no sigui possible tenir el punt d’encreuament a distància igual o superior a 1 m d'un entroncament del cable.

En el paral·lelisme entre el cable d'energia i les conduccions metàl·liques soterrades s’ha de mantenir en tot cas una distància mínima en projecció horitzontal de:

- 0,50 m per a gasoductes - 0,30 m per a altres conduccions


328

En el cas d’encreuament entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrània, el cable d'energia elèctrica ha d’estar, normalment, estar situat per sota del cable de telecomunicació. La distància mínima entre la generatriu externa de cada un dels dos cables no ha de ser inferior a 0,50 m. El cable col·locat superiorment ha d'estar protegit per un tub de ferro d’1 m de llarg com mínim, de tal manera que es garanteixi que la distància entre les generatrius exteriors dels cables en les zones no protegides sigui major que la mínima distància establerta, en el cas de paral·lelisme mesura en projecció horitzontal. Aquest tub de ferro haurà d’estar protegit contra la corrosió i presentar una adequada resistència mecànica; el seu grossor no serà inferior a 2 mm.

On, per justificades exigències tècniques, no pugui ser respectada la mencionada distancia mínima sobre el cable inferior, ha de ser aplicada una protecció anàloga a la indicada per al cable superior. En tot cas, la distància mínima entre els dos dispositius de protecció no ha de ser inferior a 0,10 m. L’encreuament no haurà d’efectuar-se en correspondència amb una connexió del cable de telecomunicació i no ha d'haver-hi entroncaments sobre el cable d'energia, a una distància inferior a 1 m.

En el cas de paral·lelisme entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrànies, aquests cables han d'estar a la major distància possible entre si. On existeixin dificultats tècniques importants, es pot admetre una distància mínima en projecció sobre un pla horitzontal, entre els punts més pròxims de les generatrius dels cables, no inferior a 0,50 m en els cables interurbans o a 0,30 m en els cables urbans.

4.1.6. Estesa de cables

4.1.6.1. Moviment i preparació de bobines

Quan es desplaci la bobina en el terra rodant-la, cal fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat en ella amb una fletxa, a fi d'evitar que s'afluixi el cable enrotllat en ella.

La bobina no ha d'emmagatzemar-se sobre un sòl tou.

Abans de començar l'estesa del cable s'estudiarà el punt més apropiat per situar la bobina, generalment per facilitat d'estesa. En el cas de sòls amb pendent sol ser convenient el canalitzar costa baix. També cal tenir en compte que si hi ha molts passos amb tubs, s'ha de procurar col·locar la bobina en la part més allunyada dels mateixos, a fi d'evitar que passi la major part del cable pels tubs.

En el cas del cable trifàsic no es canalitzarà des del mateix punt en dues direccions oposades a fi que les espirals dels trams es corresponguin. Per l'estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per un barrot i gats de potència apropiada al seu pes.


329

4.1.6.2. Estesa de cables en rasa

Els cables han d’estar sempre desenvolupats i disposats en el seu lloc amb la major atenció, evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc. i tenint sempre en compte que el radi de curvatura del cable ha de ser superior a 20 vegades el seu diàmetre durant la seva estesa, i superior a 10 vegades el seu diàmetre una vegada instal·lat.

Quan els cables s’estenguin a mà, els homes estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa.

També es pot canalitzar per mitjà de cabrestants, estirant l'extrem del cable, a què s'haurà adoptat un cap apropiat, i amb un esforç de tracció per mm2 de conductor que no ha de sobrepassar el que indiqui el fabricant del mateix. En qualsevol cas, l'esforç no serà superior a 4 kg/mm2 en cables trifàsics i a 5 kg/mm² per a cables unipolars, ambdós casos amb conductors de coure. Quan es tracti d'alumini han de reduir-se a la meitat. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetre per a mesurar l’esmenada tracció mentre s’estengui.

L'estesa es farà obligatòriament sobre corrons que puguin girar lliurement i construïts de manera que no puguin danyar el cable. En les corbes es col·locaran els corrons de corba, posats de manera que el radi de curvatura no sigui menor de vint vegades el diàmetre del cable.

Durant l'estesa del cable es prendran precaucions per evitar al cable esforços importants, així com que pateixi cops o fregades. No es permetrà desplaçar el cable, lateralment, per mitjà de palanques o altres útils, sinó que s'haurà de fer sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa, en casos molt específics i sempre sota la vigilància del supervisor de l'obra.

Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 graus centígrads no es permetrà fer l'estesa del cable a causa de la rigidesa que pren l'aïllament.

La rasa, en tota la seva longitud, haurà d'estar coberta amb una capa de 10 cm de sorra fina en el fons, abans de procedir a l'estesa del cable.

No es deixarà mai el cable estès en una rasa oberta, sense haver pres abans la precaució de cobrir-ho amb la capa de 15 cm d'arena fina i la protecció de rajola. En cap cas es deixaran els extrems del cable en la rasa sense haver assegurat abans una bona estanquitat dels mateixos.


330

Quan dos cables es canalitzin per ser empalmats, si estan aïllats amb paper impregnat, s'encreuaran almenys un metre a fi de sanejar les puntes i, si tenen aïllament de plàstic, l’encreuament serà com a mínim de 50 cm.

Les rases, una vegada obertes i abans de l’estesa del cable, es recorreran amb deteniment per comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar els cables en la seva estesa.

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant-les, al finalitzar els treballs, en la mateixa forma en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés alguna avaria en aquest serveix, s'avisarà amb tota urgència a l'oficina de control d'obres i a l'empresa corresponent, a fi que procedeixin a la seva reparació. L'encarregat de l'obra per part del contractista tindrà els senyals dels serveis públics, així com el seu número de telèfon, per si hagués de avisar comunicant l'avaria produïda.

Si les pendents són molt pronunciades i el terreny és rocós i impermeable, s’exposa que la rasa de canalització serveixi de drenatge, amb la qual cosa s'originaria un arrossegament de la sorra que serveix de llit als cables. En aquest cas, si és un talús, s’haurà de fer la rasa a sota per disminuir la pendent, i de no ser possible, convé que en aquesta zona es porti la canalització entubada i rebuda amb ciment.

Quan dos o més cables de mitja tensió discorrin paral·lels entre dues subestacions, centres de repartiment, centres de transformació, etc., hauran de senyalitzar-se degudament, per a facilitar la seva identificació en futures obertures de la rasa, utilitzant per a això cada metre i mig, cintes adhesives de colors distints per a cada circuit, i en faixes d’amples diferents per a cada fase si són unipolars. De totes maneres, a l'estar separats els seus eixos 20 cm per mitjà d'una rajola o rajola col·locada de canto al llarg de tota la rasa, es facilitarà el reconeixement d'aquests cables, que a més no han d'encreuar-se en tot el recorregut entre dos centres de transformació.

En el cas de canalitzacions amb cables unipolars de mitja tensió formant ternes, la identificació és més dificultosa i per això és molt important que els cables o maces de cables no canviïn de posició en tot el seu recorregut com acabem d'indicar.

A més a més, es tindrà en compte el següent:

Cada metre i mig seran col·locats per fase una volta de cinta adhesiva i permanent, indicatiu de la fase 1, fase 2 i fase 3 utilitzant per a això els colors normalitzats quan es tracti de cables unipolars.

D'altra banda, cada metre i mig embolicant les tres fases, es col·locaran unes voltes de cinta adhesiva que agrupi els esmentats conductors i els mantingui units, excepte


331

indicació en contra del supervisor d'obres. En el cas de diverses ternes de cables en maces, les voltes de cinta esmentades hauran de ser de colors diferents que permetin distingir un circuit d'un altre.

Cada metre i mig, embolicant cada conductor de mitja tensió tripolar, seran col·locades unes voltes de cinta adhesiva i permanent d'un color diferent per a cada circuit, procurant a més que l'ample de la faixa sigui diferent en cadascun.

4.1.6.3. Estesa de cables en tubulars

Quan el cable s’estengui a mà o amb cabrestants i dinamòmetre, i calgui passar-lo per un tub, es facilitarà aquesta operació per mitjà d'una corda, unida a l’extremitat del cable, que portarà incorporat un dispositiu de mànega estira cables, tenint en compte que l'esforç de tracció sigui el més dèbil possible, a fi d’evitar allargament de la funda de plom, segons s'ha indicat anteriorment.

Se situarà un home en l'embocadura de cada encreuament de tub per guiar el cable, evitant-ne el deteriorament o les fregades en el tram de l'encreuament.

Els cables de mitja tensió unipolars d'un mateix circuit passaran tots junts per un mateix tub deixant-los sense encintar dins d’aquest.

Mai s'hauran de passar dos cables trifàsics de mitja tensió per un tub.

En aquells casos especials que a judici del supervisor de l'obra s'instal·laran els cables unipolars per separat, cada fase passarà per un tub i en aquestes circumstàncies els tubs no podran ser mai metàl·lics.

S'evitaran, en la mesura possible, les canalitzacions amb grans trams entubats i, si això no fos possible, es construiran arquetes intermitges en els llocs marcats en el projecte, o si no n'hi ha on indiqui el supervisor d'obra (segons s'indica en l’apartat d'encreuaments amb cables entubats).

Una vegada estès el cable, els tubs es taparan perfectament amb cinta per evitar l'arrossegament de terres, rosegadors, etc., pel seu interior i servir a la vegada de coixinet del cable. Per això, se serrarà el rotllo de cinta en sentit radial i s’ajustarà als diàmetres del cable i del tub traient les voltes que sobrin.


332

4.1.7. Entroncaments

Es realitzaran els corresponents entroncaments indicats en el projecte, qualsevol que sigui el seu aïllament: paper impregnat, polímer o plàstic.

Per la seva confecció se seguiran les normes donades pel director d'obra o si no n'hi ha les indicades pel fabricant del cable o el dels entroncaments.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció en no trencar el paper al doblegar les venes del cable, així com realitzar els banys d'oli amb la freqüència necessària per evitar carboneres. El tall dels rotllos de paper es farà per esgarrat i no amb tisora, navalla, etc.

En els cables d'aïllament sec es posarà una atenció especial a la neteja de les traces de cinta semi conductora ja ofereix dificultats a la vista i els efectes d'una deficiència en aquest sentit poden originar l’errada del cable en servei.

4.1.8. Terminals

S'utilitzarà el tipus indicat en el projecte, seguint per a la seva confecció les normes que dicti el director d'obra o si no n'hi ha el fabricant del cable o el dels terminals.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció a les soldadures, de manera que no quedin porus per on pugui passar humitat, així com en el farciment de les botelles, realitzant-se aquest amb escalfament previ de l’ampolla terminal i de manera que la pasta sobrepassi per la part superior.

Així mateix, es tindrà especial atenció en el plegat dels cables de paper impregnat, per a no fregar el paper, així com en la confecció del con difusor de fluxos en els cables de camp radial, posant atenció especial a la continuïtat de la pantalla.

Es recorden les mateixes normes sobre el tall dels rotllos de paper, i la neteja dels trossos de cinta semi conductora donades en l'apartat anterior d'entroncaments.

4.1.9. Auto vàlvules i seccionador

Els dispositius de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric seran parallamps auto valvulars tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria, col·locats sobre el suport d'entroncament, immediatament després del seccionador segons el sentit del corrent.


333

El conductor de terra del parallamps es col·locarà per l'interior del suport resguardat per les cares de l'angular del muntatge i fins a tres metres del sòl i anirà protegit mecànicament per un tub de material no ferromagnètic.

El conductor de terra a utilitzar serà de coure aïllat per a la tensió de servei, de 50 mm² de secció i s'unirà als elèctrodes de barra necessaris per aconseguir una resistència de terra inferior a 20 W.

La separació d'ambdós preses de terra serà com a mínim de 5 m.

Es posarà especial atenció a deixar regulat perfectament l'accionament del comandament del seccionador.

Els conductors de terra travessaran la fonamentació del suport per mitjà de tubs de fibrociment de 6 cm inclinats de manera que, partint d'una profunditat mínima de 0,60 m, emergeixin el més recte possible des del pedestal fins als punts de baixada dels seus respectius conductors.

4.1.10. Ferramentes i connexions

Es procurarà que els suports de les ampolles terminals quedin fixos tant en les parets dels centres de transformació com en les torres metàl·liques, i tinguin la deguda resistència mecànica per suportar el pes dels suports, ampolles terminals i cable. Així mateix, es procurarà que quedin completament horitzontals.

4.1.11. Transport de bobines de cables

La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre per mitjà d’una barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina.

En cap concepte es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la bobina i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat, així mateix no es podrà deixar caure la bobina al sòl des d'un camió o remolc.


334

4.2. Centre de Transformació

4.2.1. Obra civil

Els edificis, locals o recintes destinats a allotjar en el seu interior la instal·lació elèctrica descrita en el present projecte, compliran les Condicions Generals prescrites en les Instruccions del MIE-RAT 14 de Reglament de Seguretat en Centrals Elèctriques, referents a la seva situació, inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram i canalitzacions, etc.

Els centres estaran constituïts enterament amb materials no combustibles.

Els elements delimitadors de cada centre (murs exteriors, cobertes, solera, portes, etc.), així com els estructurals en ell continguts (columnes, bigues, etc.) tindran una resistència al foc d'acord amb la norma NBE CPI-96. Els materials constructius del revestiment interior (paraments, paviment i sostre) seran de classe MO d'acord amb la Norma UNIX 23727.

Tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria, els murs del centre hauran de tenir entre els seus paraments una resistència mínima de 100.000 W al mes de la seva realització. La mesura d'aquesta resistència es realitzarà aplicant una tensió de 500 V entre dues plaques de 100 cm2 cada una.

Els centres de Transformació tindran un aïllament acústic de manera que no transmetin nivells sonors superiors als permesos per les Ordenances Municipals.

Concretament, no se superaran els 30 dBA durant el període nocturn i els 55 dBA durant el

període diürn.

Cap de les obertures dels centres de transformació serà tal que permeti el pas de cossos sòlids de més de 12 mm de diàmetre. Les obertures pròximes a parts en tensió no permetran el pas de cossos sòlids de més de 2,5 mm de diàmetre. A més, existirà una disposició laberíntica que impedeixi tocar algun objecte o part en tensió.

4.2.2. Aparellatge de Mitja Tensió

La paramenta de Mitja Tensió estarà constituïda per conjunts modulars sèrie SM6 de la casa Schneider Electric. Cada un d'aquests conjunts es trobarà sota una envoltant metàl·lica i estaran dissenyats per a una tensió admissible de 36 kV.

La paramenta de Mitja Tensió complirà amb les normes següents:


335

• Normes Nacionals:

o RU-6405A

o RU- 6407

o UNIX-20.099

o UNIX-20.100

o UNIX-20.104

o UNIX-20.135

o M.I.E. RAT

• Normes Internacionals:

o BS-5227

o CEI-265

o CEI-298

o CEI-129

4.2.2.1. Característiques constructives

Els conjunts compactes hauran de tenir una envoltant única amb dielèctric d’hexafluorur de sofre. Tota la paramenta estarà agrupada en l'interior d'una bóta metàl·lica estanca omplerta d'hexafluorur de sofre. En la bóta hi haurà una sobrepressió de 0,3 bar sobre la pressió atmosfèrica. S'haurà de trobar segellada de tal manera que garanteixi que almenys durant 30 anys no sigui necessària la reposició de gas. La bóta complirà amb la norma CEI 56 (annex EE).

En la part posterior es disposarà d'una clapeta de seguretat que asseguri l'evacuació de les eventuals sobrepressions que es puguin produir, sense dany ni per a l'operari ni per a les instal·lacions.

La seguretat d'explotació serà completada pels dispositius d'enclavatge per cadenat existents en cada un dels eixos d'accionament.

Seran cel·les d'interior i el seu grau de protecció segons la Norma 20-324-94 serà IP 307 quant a envoltant externa.

Els cables es connectaran des de la part frontal de les cabines. Els accionaments manuals aniran reagrupats en el frontal de la cel·la a una alçada ergonòmica a fi de facilitar l'explotació.


336

L'interruptor serà en realitat interruptor-seccionador. En la part frontal superior de cada cel·la es disposarà un esquema sinòptic del circuit principal, que contingui els eixos d'accionament de l'interruptor i del seccionador de posada a terra. S'inclourà també en aquest esquema la senyalització de posició de l'interruptor. Aquesta senyalització estarà lligada directament a l'eix de l'interruptor sense mecanismes intermedis, d'aquesta forma s'assegura la màxima viabilitat.

Les cel·les respondran en la seva concepció i fabricació a la definició de paramenta sota envoltant metàl·lica compartimentada d'acord amb la norma UNIX 20099.

A continuació s'aniran detallant les característiques que hauran de complir els diferents compartiments que componen les cel·les.

4.2.2.2. Compartiment d’aparellatge

Estarà farcit de SF6 i segellat per a tota la vida segons es defineix en la recomanació CEI 298-90. El sistema de segellat serà comprovat individualment en fabricació i no es requerirà cap manipulació del gas durant tota la vida útil de la instal·lació (fins a 30 anys).

La pressió relativa d'emplenat serà 0,3 bars.

Tota sobrepressió accidental originada en l'interior del compartiment d’aparellatge estarà limitada per l'obertura de la part posterior del càrter. Els gasos estaran a la part frontal.

Les maniobres de tancament i obertura dels interruptors i tancament dels seccionadors de posada a terra s'efectuaran amb l'ajuda d'un mecanisme d'acció brusca independent de l'operador.

El seccionador de posada a terra dins del SF6, haurà de tenir un poder de tancament en curtcircuit de 40 kA.

L'interruptor realitzarà les funcions de tall i seccionament.

4.2.2.3. Compartiment del joc de barres

Es compondrà de tres barres aïllades de coure connectades per mitjà de caragols de cap Allen de M8. El parell d'apretada serà de 2,8 daN.


337

4.2.2.4. Compartiment de connexió de cables

Es podran connectar cables secs i cables amb aïllament de paper impregnat. Les extremitats dels cables seran:

• Simplificades per a cables secs

• Termoretràctils per a cables de paper impregnat

4.2.2.5. Compartiment de comandament

Conté els comandaments de l'interruptor i del seccionador de posada a terra, així com la senyalització de presència de tensió. Es podran muntar en obra els següents accessoris si es requereixen posteriorment:

• Motoritzacions

• Bobines de tancament i/o obertura

Aquest compartiment haurà de ser accessible en tensió, podent-se motoritzar, afegir accessoris o canviar comandaments mantenint la tensió en el centre.

4.2.2.6. Compartiment de control

En el cas de comandaments motoritzats, aquest compartiment estarà equipat de bornes de connexió i fusibles de baixa tensió. En tot cas, aquest compartiment serà accessible amb tensió tant en barres com en els cables.

4.2.2.7. Tallacircuits fusibles

En la protecció ruptofusible s'utilitzaran fusibles del model i calibre indicats en el capítol de Càlculs d'aquesta memòria. Els fusibles compliran les normes DIN 43-625 i R.U. 6.407- B. S'instal·laran en tres compartiments individuals estancs. L'accés a aquests compartiments estarà enclavat amb el seccionador de posada a terra. Aquest últim posarà a terra ambdós extrems dels fusibles.


338

4.2.3. Transformadors

El transformador o transformadors a instal·lar serà trifàsic, amb neutre accessible en baixa tensió, refrigeració natural en bany d'oli, amb regulació de tensió primària per mitjà de commutador accionable estant el transformador desconnectat, servei continu i la resta de característiques detallades en la memòria.

La col·locació de cada transformador es realitzarà de manera que aquest quedi correctament instal·lat sobre les bigues de suport.

4.2.4. Normes d'execució de les instal·lacions

Totes les normes de construcció i instal·lació del centre s'ajustaran, en tot cas, als plans, mesures i qualitats que s'expressen, així com a les directrius que la direcció facultativa estimi oportunes.

A més del compliment d'allò que s'ha exposat, les instal·lacions s'ajustaran a les normatives que li puguin afectar, emanades per organismes oficials i en particular les de la pròpia companyia elèctrica.

L'arreplegament de materials es farà de manera que aquests no pateixin alteracions durant el seu dipòsit en l'obra, havent de retirar i reemplaçar tots els que haguessin patit alguna descomposició o defecte durant la seva estada, manipulació o col·locació en l'obra.

4.2.5. Proves reglamentàries

La paramenta elèctrica que compon la instal·lació haurà de ser sotmesa als diferents assaigs de tipus i de sèrie que contemplen les normes UNIX o recomanacions UNESA conforme a les quals estigui fabricada.

Així mateix, una vegada executada la instal·lació, es procedirà, per part d'una entitat acreditada pels organismes públics competents a aquest efecte, a la mesura reglamentària dels valors següents:

- Resistència d'aïllament de la instal·lació

- Resistència del sistema de posada a terra

- Tensions de pas i de contacte


339

4.2.6. Condicions d'ús, manteniment i seguretat

4.2.6.1. Prevencions generals

• Queda terminantment prohibida l'entrada en el local d'aquesta estació a tota persona aliena al servei i sempre que l’encarregat se n’absenti haurà deixar-ho tancat amb clau.

• Es posaran en lloc visible del local, i a la seva entrada, plaques d'avís de "Perill de mort".

• En l'interior del local no hi haurà més objectes que els destinats al servei del Centre de Transformació, com a banqueta, guants, etc.

• No està permès fumar, ni encendre llumins, ni qualsevol altra classe de combustible a l'interior del local del centre de transformació, i en cas d’incendi no s'utilitzarà mai aigua.

• No es tocarà cap part de la instal·lació en tensió, encara que s'estigui aïllada.

• Totes les maniobres s'efectuaran col·locant-se convenientment sobre la banqueta.

• En un lloc ben visible estaran col·locades les instruccions relatives als socors que han de prestar-se en els accidents causats per electricitat, havent d'estar el personal instruït pràcticament a aquest respecte, per aplicar-les en cas necessari. També, i en lloc visible, ha de figurar el present reglament i esquema de totes les connexions de la instal·lació, aprovat pel Departament d'Indústria, a què es passarà avís en el cas d'introduir alguna modificació en aquest centre de transformació, per a la seva inspecció i aprovació.

4.2.6.2. Posta en servei

• Es connectaran primer els seccionadors de mitja tensió i a continuació l’interruptor, deixant en buit el transformador. Posteriorment, es connectarà l’interruptor general de baixa tensió, procedint en últim terme a la maniobra de la xarxa de baixa tensió.

• Si al posar en servei una línia es disparés l'interruptor automàtic o hi hagués fusió de cartutxos fusibles, abans de tornar a connectar es reconeixerà detingudament la


340

línia i les instal·lacions i si s’observés alguna irregularitat, s’avisarà de manera immediata a l'empresa subministradora d'energia elèctrica.

4.2.6.3. Separació de servei

• Es procedirà en orde invers al determinat en l'apartat 8, o sigui, desconnectant la xarxa de baixa tensió i separant després l'interruptor de mitja tensió i seccionadors.

• Si l'interruptor fos automàtic, els seus relés han de regular-se per tir instantani amb sobrecàrrega proporcional a la potència del transformador, segons la classe de la instal·lació.

• A fi d'assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i fulles dels interruptors, així com en les bornes de fixació de les línies d'alta i de baixa tensió, la neteja s'efectuarà amb la deguda freqüència. Si s’hagués d’intervenir en la part de la línia compresa entre la cel·la d'entrada i el seccionador aeri exterior, s'avisarà per escrit la companyia subministradora d’energia elèctrica perquè talli el corrent en la línia alimentadora. Els treballs no podran començar sense la seva conformitat, que no restablirà el servei fins a rebre, amb les degudes garanties, notificació que la línia d'alta es troba en perfectes condicions, per garantir la seguretat de persones i coses.

• La neteja es farà sobre banqueta i amb draps perfectament secs. L’aïllament que és necessari per garantir la seguretat personal, només s’aconsegueix tenint la banqueta en perfectes condicions i sense recolzar en metalls o altres materials derivats a terra.

4.2.6.4. Prevencions especials

• No es modificaran els fusibles i al canviar-los s'utilitzaran de les mateixes característiques de resistència i corba de fusió.

• No haurà de sobrepassar els 60ºC la temperatura del líquid refrigerant, en els aparells que ho tinguin, i quan sigui precís canviar-ho s'utilitzarà de la mateixa qualitat i característiques.

• S’han d’humitejar ben sovint les preses de terra. Es vigilarà el bon estat dels aparells, i quan s'observi alguna anomalia en el funcionament del centre de transformació, s'informarà de la companyia subministradora, per corregir-la d'acord amb ella.


341

4.3. Xarxa subterrània de Baixa Tensió

4.3.1. Traçat de línia i obertura de rases

4.3.1.1. Traçat

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, sota les voreres o calçades, evitant angles pronunciats i d'acord amb el projecte. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a la vorera o façanes dels edificis principals, vigilant de no afectar les fonamentacions dels mateixos.

4.3.1.2. Obertura de rases

Abans de començar els treballs es marcaran en el paviment les zones on s'obriran les rases, terme que s'utilitzarà en el que segueix per a designar l'excavació en la que s'han d'instal·lar els cables- marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixen claus per a la contenció del terreny.

Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les connexions d'altres serveis a les finques existents, s'indicaran les seves situacions a fi de prendre les precaucions degudes. Abans de procedir a l'obertura de les rases, s'obriran cates de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst.

S'estudiarà la senyalització d'acord amb les normes municipals i es determinaran les proteccions precises tant de les rases com dels passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etc., així com les xapes de ferro que hagin de col·locar-se sobre la rasa per al pas de vehicles.

Al marcar el traçat de les rases se’n tindrà en compte el radi mínim de curvatura, que no podrà ser inferior a 10 vegades el diàmetre dels cables que se'n vagin a canalitzar en la posició definitiva i 20 vegades en l'estesa.

Les rases es faran verticals fins a la profunditat determinada, col·locant-se apuntalaments en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís.

S'eliminarà tota rugositat del fons que pogués danyar la coberta dels cables i s’estendrà una capa de sorra fina de 0,04 m de grossària, que servirà per a l’anivellació del fons i assentament dels cables quan vagin directament soterrats.

Es procurarà deixar un pas de 0,05 m entre la rasa i les terres extretes, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa.


342

4.3.1.3. Tanca i senyalització

La zona de treball estarà adequadament ballada i disposarà de les senyalitzacions necessàries i d'il· luminació nocturna en color ambre o vermell.

El ballat ha de comprendre tot element que alteri la superfície vial (casetes, maquinària, materials apilats, etc.), serà continu en tot el seu perímetre i amb tanques consistents i perfectament alineades, delimitant els espais destinats a vianants, tràfic rodat i canalització.

L'obra estarà identificada per mitjà de rètols normalitzats pels ajuntaments.

S'instal·larà la senyalització vertical necessària per garantir la seguretat de vianants, automobilistes i personal d'obra. Els senyals de trànsit a disposar seran, com mínim, els exigits pel Codi de Circulació i les Ordenances vigents.

4.3.1.4. Dimensions de les rases

Les dimensions -amplària i profunditat- de les canalitzacions s’estableixen de manera que la seva realització sigui la més econòmica possible i que, al mateix temps, permetin una instal·lació còmoda dels cables.

D'altra banda, segons el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva es determina que la profunditat mínima d'instal·lació dels conductors directament soterrats o disposats en conductes serà de 0,60 m, excepte el que estableix específicament per a encreuaments. Aquesta profunditat podrà reduir-se en casos especials degudament justificats, però havent d’utilitzar-se xapes de ferro, tubs o altres dispositius que assegurin una protecció mecànica equivalent dels cables, tenint en compte que a l’utilitzar tubs han de col·locar-se en el seu interior els quatre conductors de baixa tensió.

Rases en vorera

• La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m, atenent a les consideracions anteriors.

• L'amplada de la rasa ha de ser el més reduïda possible, per raons econòmiques, i relacionada amb la profunditat per permetre una fàcil instal·lació dels cables. Tenint en compte, a més, la dimensió del revestiment de les voreres (llosetes de 20 cm), s’estableix en 0,40 m la seva amplada, per als casos d'1 i 2 circuits.


343

• Un cas singular són les rases en calçada paral·lela als rastells i amb protecció de sorra, a utilitzar quan la vorera es troba saturada de serveis, en aquest cas la profunditat serà de 90 cm.

Rases en Calçada, Encreuaments de Carrers o Carreteres

• En els casos d'encreuaments, els cables que s'instal·len discorreran per l'interior de tubulars, havent de proveir-se d'un o diversos tubs per a futures ampliacions, depenent el seu número de la zona i situació de l'encreuament.

• Fins a tres tubulars, la profunditat de la rasa serà de 0,90 m i 1,00 m per a 4 o 6 tubulars.

• Les amplades de les rases variaran en funció del nombre de tubulars que es disposin.

Rases en Guals

• La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m perquè guardi relació amb la de les rases en voreres i passos.

• Les amplades variaran en funció del nombre de tubulars que s'instal·lin.

4.3.1.5. Diversos cables en la mateixa rasa

Quan en una rasa coincideixin diverses quaternàries de cable de BT, es disposaran a la mateixa profunditat, mantenint una separació de 8 cm, com a mínim, entre dos quaternàries de cables adjacents i s'augmentarà l'amplada de l'excavació així com la de la protecció mecànica.

Si es tracta de cables de baixa i mitja tensió que hagin de discórrer per la mateixa rasa, es situaran els de Baixa Tensió a la profunditat reglamentària (60 cm, si es tracta de voreres i passos). La distància reglamentària entre ambdós circuits ha de ser de 25 cm; en el cas de no poder aconseguir-se per la dimensió de la rasa, els cables de mitja tensió s'instal·laran sota tub. En els guals i encreuaments ambdós circuits de baixa i mitja tensió estaran entubats. Tant una com una altra canalització comptaran amb protecció mecànica.


344

4.3.1.6. Característiques dels tubulars

• Presentaran una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat al dels cables que hagin d'allotjar i no inferior a 1,5 vegades el diàmetre aparent del feix.

• Els tubs seran de polietilè d'alta densitat i de diàmetre exterior de 140 mm.

4.3.2. Transport de bobines dels cables

La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre per mitjà d’una barra que passi per l'orifici central de la bobina.

En cap concepte, es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que l’abracin i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc, encara que el sòl estigui cobert de sorra.

Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la, caldrà fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa, a fi d'evitar que se n'afluixi el cable enrotllat.

Les bobines no han d'emmagatzemar-se sobre un terra tou. Abans de començar l'estesa del cable, s'estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina a fi de facilitar l'estesa. En el cas del terra amb pendent, és preferible realitzar l'estesa en sentit descendent.

4.3.3. Estesa de cables

Per a l'estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per barres i gats adequats al seu pes i dispositius de frenada.

El desenrotllat del conductor es realitzarà de manera que aquest surti per la part superior de la bobina.

El fons de la rasa haurà d'estar cobert en tota la seva longitud amb una capa de sorra fina de 4 cm de grossor abans de procedir a l'estesa dels cables.

Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la major atenció, evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc., i tenint en compte sempre que el radi de curvatura en la seva estesa, encara que sigui accidentalment, no ha de ser inferior a 20 vegades el seu diàmetre.


345

Per a la coordinació de moviments d'estesa es disposarà de personal i els mitjans de comunicació adequats.

Quan els cables s’estenguin a mà, els operaris estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa.

També es pot estendre per mitjà de cabrestants, estirant l'extrem del cable a què se li haurà adaptat un cap apropiat i amb un esforç de tracció per mil·límetre quadrat de conductor que no ha d'excedir 3 kg/mm2. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetres per a mesurar l’esmenada tracció.

L'estesa es farà obligatòriament per corrons que puguin girar lliurement i construïts de manera que no danyin el cable, disposats sobre el fons de la rasa, per evitar el fregament del cable amb el terreny.

Durant l'estesa, es prendran precaucions per evitar que el cable pateixi esforços importants, cops o fregades.

En les corbes es prendran les mesures oportunes per evitar fregaments laterals de cable.

No es permetrà desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres útils; haurà de fer-se sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa i sempre sobre corrons.

No es deixaran mai els cables estesos en una rasa oberta sense haver pres abans la precaució de cobrir-los amb la capa de sorra fina i la protecció de la placa.

En tot moment, les puntes dels cables hauran d'estar segellades per mitjà de caputxons termoretràctils o cintes autovulcanitzades per impedir els efectes de la humitat, no deixant-se els extrems dels cables en la rasa sense haver-ne assegurat abans la bona estanquitat.

Quan dos cables que es canalitzin s’hagin d’empalmar, s’encavalcaran almenys en una longitud de 0,50 m.

Les rases es recorreran amb deteniment abans de l’estesa el cable per comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en la seva estesa.


346

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant-les, al finalitzar els treballs, en les mateixes condicions en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés alguna avaria als esmenats serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'empresa corresponent a fi que procedeixin a la seva reparació.

Cada metre i mig, embolicant les tres fases i el neutre, es col·locarà una subjecció que agrupi els esmenats conductors i els mantingui units, evitant-ne la dispersió per efecte dels corrents de curtcircuit o dilatacions.

Abans de passar el cable per una canalització entubada, aquesta es netejarà per evitar que quedin sortints que puguin danyar-los.

En les entrades dels tubulars s'evitarà que el cable en fregui la cantonada.

Una vegada estesos els cables, els tubs es taparan amb guix, material expansible o morter ignífug.

Es procurarà separar els cables entre si a fi de poder introduir el material de segellat entre ells. Els tubs que s'instal· lin i no s'utilitzin es taparan amb rajoles.

Quan les línies surtin dels centres de transformació s'utilitzarà el mateix sistema descrit.

La part superior dels cables quedarà a 60 cm de profunditat.

4.3.4. Cables de BT directament soterrats

Es procurarà efectuar l’encreuament a distància superior a 25 cm i la distancia mínima del punt d'encreuament fins a un entroncament serà del menys 1 m.

En els casos en què no puguin respectar-se aquestes distàncies, el cable que s’estengui últim es disposarà separat per mitjà de divisions d'adequada resistència mecànica.

Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG núm. 1649 del 25.09.92) aquesta protecció podria ser amb rajoles massisses de 290x140x40 mm, amb una capa de sorra a cada costat de 20 mm mínim.


347

4.3.5. Cables telefònics o telegràfics subterranis

Es procurarà efectuar l’encreuament a una distància superior a 20 cm, la distancia mínima del punt d'encreuament fins a un entroncament serà almenys d'1 m.

El cable d'energia haurà d’estar situat, normalment, per sota del cable de telecomunicació.

Si per justificades exigències tècniques no es poguessin respectar les distàncies assenyalades, sobre el cable inferior ha d'aplicar-se una protecció d'adequada resistència mecànica.

4.3.6. Conduccions d'aigua i gas

Es procurarà efectuar l’encreuament a una distància superior a 20 cm, en el cas d’encreuaments amb canonades de gas d'alta pressió (més de 4 bar) aquesta distancia mínima serà de 40 cm.

No ha d'efectuar-se l'encreuament sobre la projecció vertical de les unions no soldades de la conducció metàl·lica.

En el cas de no poder mantenir les distàncies especificades es col·locarà una protecció mecànica d'adequada resistència.

No ha d'existir cap entroncament del cable d'energia a una distància inferior a 1 m.

4.3.7. Proximitats i paral·lelisme

La distància mínima a mantenir entre la canalització de Baixa Tensió i una altra existent de Mitja Tensió (o bé de baixa tensió pertanyent a una altra empresa) serà de 25 cm.

Entre baixa tensió i cables de comunicació la distància a mantenir serà de 20 cm.

Amb les conduccions soterrades d'aigua i gas, la distància a mantenir serà de 20 cm (si són connexions de serveis serà de 30 cm) i no han de situar-se els cables elèctrics sobre la projecció vertical de la canonada.

Per a reduir distàncies, s’hauran d’interposar divisòries amb material incombustible i d'adequada resistència mecànica.


348

4.3.8. Protecció mecànica

Les línies elèctriques subterrànies han d'estar protegides contra possibles avaries produïdes per afonament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc de ferramentes metàl·liques en eventuals treballs d'excavació.

Per senyalitzar-ne l'existència i protegir-les, al mateix temps, es col·locarà damunt de la capa de sorra una placa de protecció.

L'amplada s'incrementarà fins a cobrir totes les quaternàries en cas d'haver-ne més d’una.

4.3.9. Senyalització

Tot conjunt de cables ha d'estar assenyalat per una cinta d'atenció, d'acord amb la RU 0205, col·locat a 0,40 m aproximadament per damunt de la placa de protecció.

Quan en la mateixa rasa existeixin línies de tensió diferent (baixa i mitja tensió), en diferents plans verticals, ha de col·locar-se l’esmenada cinta damunt de cada conducció.

4.3.10. Omplert de rases

Les Ordenances Municipals, molt variades, poden exigir l'arreplegament de terres "noves" o autoritzar l'ocupació de les procedents de l'excavació, i a elles haurà d’atendre’s.

En tot cas, s'efectuarà per capes de 15 cm de grossària i amb piconament mecànic.

En el llit de la rasa hi anirà una capa de sorra fina de 4 cm de grossor cobrint l’amplada total de la rasa.

La grossor total de la capa de sorra serà, com a mínim, de 20 cm, disposada també sobre la totalitat de l'amplada.

La sorra que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta i aspra, exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a la qual cosa es tamisarà o rentarà convenientment si és necessari.


349

Els primers 30 cm per damunt de la placa de PE, han d'omplir-se amb terra fina exempta d'enderrocs i pedres.

Si és necessari, per facilitar la compactació de les successives capes, es regaran amb la finalitat d'aconseguir una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de l'excavació.

Els enderrocs i materials petits es retiraran i es portaran a l'abocador.

4.3.11. Reposició de paviments

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel seu propietari.

Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic.

En general, s'utilitzaran materials nous en la reconstrucció, excepte les lloses de pedra, llambordes, rastells de granit i altres semblants.

4.3.12. Entroncaments i terminals

Per a la confecció d'entroncaments i terminals se seguiran els procediments establerts pel fabricant i homologats per les empreses.

El tècnic supervisor coneixerà i disposarà de la documentació necessària per avaluar la confecció de l'entroncament o terminació.

En concret es revisaran les dimensions del pelat de coberta, utilització de maneguets o terminals adequats i el seu encast amb l'utillatge necessari, neteja i reconstrucció de l'aïllament. Els entroncaments s'identificaran amb el nom de l’operari i només s'utilitzaran els materials homologats.

La reconstrucció d'aïllament haurà d'efectuar-se amb les mans ben netes, dipositant els materials que componen l'entroncament sobre una lona neta i seca. El muntatge haurà d'efectuar-se ininterrompudament.

Els entroncaments unipolars s'efectuaran escalonats, per tant, hauran de tallar-se els cables amb distàncies a partir dels seus extrems de 50 mm, aproximadament.


350

En el supòsit que l'entroncament requerís una protecció mecànica, s'efectuarà el procediment de confecció adequat, utilitzant a més la caixa de poliester indicada per a cada cas.

4.3.13. Posada a terra

D’acord amb la MIE-BT-06, el conductor neutre de les xarxes subterrànies de distribució pública es connectarà a terra en el centre de transformació en la forma prevista en el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació. Fora del centre de transformació és recomanable la seva posada a terra en altres punts de la xarxa amb objecte de disminuir la seva resistència global a terra. A aquest efecte, es disposarà el neutre a terra en tots els armaris i caixes a instal·lar.

4.4. Enllumenat públic

4.4.1. Norma general

Tots els materials emprats, de qualsevol tipus i classe, tot i els no relacionats en aquest Plec, hauran de ser de primera qualitat.

Abans de la instal·lació, el contractista presentarà a la direcció tècnica els catàlegs, cartes, mostres, etc., que aquesta li sol·liciti. No es podran utilitzar materials sense que prèviament hagin sigut acceptats per la direcció tècnica.

Aquest control previ no constitueix la seva recepció definitiva, podent ser rebutjats per la direcció tècnica, encara després de col·locats, si no complissin amb les condicions exigides en aquest Plec de Condicions, havent de ser reemplaçats per la contracta per altres que compleixin les qualitats exigides.

4.4.2. Conductors

Seran de les seccions que s'especifiquen en els plans i memòria.

Tots els cables seran multipolars o unipolars amb conductors de coure i tensió assignada 0,6/1 kV. La resistència d'aïllament i la rigidesa dielèctrica compliran l’establert en l'apartat 2.9 de la ITC -BT-19.


351

El contractista informarà per escrit a la direcció tècnica del nom del fabricant dels conductors i li n’enviarà una mostra. Si el fabricant no reunís la suficient garantia segons el parer de la direcció tècnica, abans d'instal·lar els conductors es comprovaran les característiques d'aquests en un laboratori oficial. Les proves es reduiran al compliment de les condicions anteriorment exposades.

No s'admetran cables que no tinguin la marca gravada en la coberta exterior, que presentin desperfectes superficials o que no vagin en les bobines d'origen.

No es permetrà l'ocupació de conductors de procedència diferent en un mateix circuit.

En les bobines haurà de figurar el nom del fabricant, tipus de cable i secció.

4.4.3. Làmpades

S'utilitzaran el tipus i potència de làmpades especificades en memòria i plans. El fabricant haurà de ser de reconeguda garantia.

El bulb exterior serà de vidre extra dur i les làmpades només es muntaran en la posició recomanada pel fabricant.

El consum, en watts, no ha d'excedir el +10% del nominal si es manté la tensió dins del +/- 5% de la nominal.

La data de fabricació de les làmpades no serà anterior en sis mesos a la de muntatge en obra.

4.4.4. Reactàncies i condensadors

Seran les adequades a les làmpades. La seva tensió serà de 230 V.

Només s'admetran les reactàncies i condensadors procedents d'una fàbrica coneguda i amb gran solvència en el mercat.

Portaran inscripcions en què s'indiqui el nom o la marca del fabricant, la tensió o tensions nominals en volts, la intensitat nominal en ampers, la freqüència en hertzs, el factor de potència i la potència nominal de la làmpada o làmpades per a les quals han sigut previstos.


352

Si les connexions s'efectuen per mitjà de borns, regletes o terminals, han de fixar-se de tal manera que no podran deixar-se o afluixar-se al realitzar la connexió o desconnexió. Els terminals, borns o regletes no han de servir per fixar cap altre component de la reactància o condensador.

La reactància alimentada a la tensió nominal, subministrarà un corrent no superior al 5%, ni inferior al 10% de la nominal de la làmpada.

La capacitat del condensador ha de quedar dins de les toleràncies indicades en les plaques de característiques.

Durant el funcionament de l'equip d'alt factor no es produiran sorolls, ni vibracions de cap classe.

En els casos que les lluminàries no portin l'equip incorporat, s'utilitzarà una caixa que contingui els dispositius de connexió, protecció i compensació.

4.4.5. Protecció contra curtcircuits

Cada punt de llum portarà dos cartutxos APR de 6 A., els quals es muntaran en portafusibles seccionables de 20 A.

4.4.6. Caixes d'entroncament i derivació

Estaran proveïdes de fitxes de connexió i seran com a mínim P-549, és a dir, amb protecció contra la pols (5), contra les projeccions d'aigua en totes direccions (4) i contra una energia de xoc de 20 Juls (9).

4.4.7. Braços murals

Seran galvanitzats, amb un pes de zinc no inferior a 0,4 kg/m2.

Les dimensions seran com a mínim les especificades en el projecte, però en qualsevol cas resistiran sense deformació una càrrega que estarà en funció del pes de la lluminària.

Els mitjans de subjecció, ja siguin plaques o urpes, també seran galvanitzats.

En els casos en què els braços es col·loquin sobre suports de fusta, la placa tindrà una forma tal que s'adapti a la curvatura del suport.


353

En els punts d'entrada dels conductors es col· locarà una protecció suplementària de material aïllant a base d'anells de protecció de PVC.

4.4.8. Bàculs i columnes

Seran galvanitzats, amb un pes de zinc no inferior a 0,4 kg/m2.

Estaran construïts en xapa d'acer, amb una grossària de 2,5 mm quan l'alçada útil no sigui superior a 7 m i de 3 mm per a alçades superiors.

Els bàculs resistiran sense deformació una càrrega de 30 kg suspès en l'extrem on es col·loca la lluminària, i les columnes o bàculs resistiran un esforç horitzontal.

En tot cas, tant els braços com les columnes i els bàculs, resistiran les sol·licitacions previstes en la ITC-BT-09, apt. 6.1, amb un coeficient de seguretat no inferior a 2,5 particularment tenint en compte l'acció del vent.

No hauran de permetre l'entrada de pluja ni l'acumulació d'aigua de condensació.

Les columnes i bàculs hauran de posseir una obertura d'accés per a la manipulació dels seus elements de protecció i maniobra, almenys a 0,30 m del terra, dotada d’una porta o trapa amb grau de protecció contra la projecció d'aigua, que només es pugui obrir per mitjà de l'ocupació d'útils especials.

Quan per la seva situació o dimensions, les columnes o bàculs fixats o incorporats a obres de fàbrica no permetin la instal·lació dels elements de protecció o maniobra en la base, aquests podran col·locar-se en la part superior, en lloc apropiat, o en la pròpia obra de fàbrica.

Les columnes i bàculs portaran en la seva part interior i pròxima a la porta de registre, un caragol amb femella per a fixar el terminal de la pica de terra.

4.4.9. Lluminàries

Les lluminàries compliran, com a mínim, les condicions indicades com a tipus en el projecte, en especial en:

• Tipus de portalàmpades.


354

• Característiques fotomètriques. (corbes semblants)

• Resistència als agents atmosfèrics.

• Facilitat de conservació i instal·lació.

• Estètica.

• Facilitat de reposició de làmpada i equips.

• Condicions de funcionament de la làmpada, en especial la temperatura. (refrigeració, protecció contra el fred o la calor, etc.)

• Protecció, a làmpada i accessoris, de la humitat i la resta d'agents atmosfèrics.

• Protecció a la làmpada de la pols i d'efectes mecànics.

4.4.10. Quadre de comandament i protecció

Els armaris seran de poliester amb departament separat per a l'equip de mesura, i com a mínim IP-549, és a dir, amb protecció contra la pols (5), contra les projeccions de l'aigua en totes les direccions (4) i contra una energia de xoc de 20 joules (9).

Tots els aparells del quadre estaran fabricats per cases de reconeguda garantia i preparats per a tensions de servei no inferior a 500 V.

Els fusibles seran APR, amb bases apropiades, de manera que no quedin accessibles parts en tensió, ni siguin necessàries eines especials per a la reposició dels cartutxos. El calibre serà exactament el del projecte. Els interruptors i commutadors seran rotatius i proveïts de coberta, sent les dimensions de les seves peces de contacte suficients perquè la temperatura en cap d’elles pugui excedir 65ºC, després de funcionar una hora amb la seva intensitat nominal.

La seva construcció ha de permetre realitzar un mínim de maniobres d'obertura i de l'ordre de 10.000, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball sense que s’hi produeixin desgastos excessius o avaries.


355

Els contactors estaran provats a 3.000 maniobres per hora i garantits per a cinc milions de maniobres, els contactes estaran recoberts de plata. La bobina de tensió tindrà una tensió nominal de 400 V, amb una tolerància del +/- 10 %. Aquesta tolerància s’entén en dos sentits: en primer lloc connectaran perfectament sempre que la tensió variï entre els esmenats límits, i en segon lloc no es produiran escalfaments excessius quan la tensió s'elevi indefinidament un 10% sobre la nominal. L’elevació de la temperatura de les peces conductores i contactes no podrà excedir 65ºC després de funcionar una hora amb la seva intensitat nominal. Així mateix, en tres interrupcions successives, amb tres minuts d'interval, d'un corrent amb la intensitat corresponent a la capacitat de ruptura i tensió igual a la nominal, no s’observaran arcs prolongats, deteriorament en els contactes, ni avaries en els elements constitutius del contactor.

En els interruptors horaris no es consideren necessaris els dispositius astronòmics.

El volant o qualsevol altra peça seran de materials que no pateixin deformacions per la temperatura ambient. La corda serà elèctrica i amb reserva per a un mínim de 36 hores. La seva intensitat nominal admetrà una sobrecàrrega del 20 % i la tensió podrà variar en un +/- 20%. Es rebutjarà el que avanci o enredereixi més de cinc minuts al mes.

Els interruptors diferencials estaran dimensionats per al corrent de fuga especificada en projecte, podent suportar 20.000 maniobres sota la càrrega nominal. El temps de respostes no serà superior a 30 mseg i hauran d'estar proveïts de botó de prova.

La cèl·lula fotoelèctrica tindrà alimentació a 230 V +/- 15%, amb regulació de 20 a 200 lux.

Tota la resta de petit material serà presentat prèviament a la direcció tècnica, la qual estimarà si les seves condicions són suficients per a la seva instal·lació.

4.4.11. Protecció de baixants

Es realitzarà en tub de ferro galvanitzat de 2“ diàmetre, proveïda en el seu extrem superior d'un caputxó de protecció de PVC, a fi d'aconseguir estanquitat, i per evitar el fregament dels conductors amb les arestes vives del tub, s'utilitzarà un anell de protecció de PVC. La subjecció del tub a la paret es realitzarà per mitjà d’accessoris compostos per dues peces, bàsteg roscat per encastar i suport en xapa plastificat de femella incorporada, proveït de tancament especial de seguretat de doble plegat.


356

4.4.12. Canonada per a canalitzacions subterrànies

S'utilitzarà exclusivament canonada de PVC rígida dels diàmetres especificats en el projecte.

4.4.13. Cable fiador

S'utilitzarà exclusivament cable espiral galvanitzat reforçat, de composició 1x19+0, de 6 mm de diàmetre, en acer de resistència 140 kg/mm², la qual cosa equival a una càrrega de ruptura de 2.890 kg.

El contractista informarà per escrit a la direcció tècnica del nom del fabricant i li n’enviarà una mostra.

En les bobines haurà de figurar el nom del fabricant, tipus del cable i diàmetre.

4.4.14. Conduccions subterrànies

4.4.14.1. Rases

4.4.14.1.1. Excavació i reomplert

Les rases no s'excavaran fins que s’efectuï la col·locació dels tubs protectors, i en cap cas amb antelació superior a vuit dies. El contractista prendrà les disposicions convenients per deixar el menor temps possible obertes les excavacions a fi d'evitar accidents.

Si la causa de la constitució del terreny o per causes atmosfèriques les rases amenacessin d’enfonsar-se, hauran de ser apuntalades, prenent-se les mesures de seguretat necessàries per evitar el despreniment del terreny i que aquest sigui arrossegat per les aigües.

En cas que entrés aigua a les rases, aquesta haurà de ser tractada abans d'iniciar el farciment.

El fons de les rases s'anivellarà amb cura, retirant tots els elements punxeguts o tallants.

Sobre el fons es dipositarà la capa de sorra que servirà d’assentament als tubs.


357

En el reomplert de les rases s'utilitzaran els productes de les excavacions, excepte quan el terreny sigui rocós, i en aquest cas s'utilitzarà terra d'una altra procedència. Les terres de reompliment estaran lliures d'arrels, fangs i altres materials que siguin susceptibles de descomposició o de deixar buits perjudicials. Després d'omplir les rases es piconaran bé, deixant-les així algun temps perquè les terres vagin assentant-se i no existeixi perill de ruptures posteriors en el paviment, una vegada que s'hagi reposat.

La terra sobrant de les excavacions que no pugui ser utilitzada en el farciment de les rases, haurà de retirant-se aplanant i netejant el terreny circumdant. L’esmenada terra haurà de ser transportada a un lloc on al dipositar-la no ocasioni cap perjudici.

4.4.14.1.2. Col·locació dels tubs

Els conductes protectors dels cables seran conformes a la ITC-BT-21, taula 9.

Els tubs descansaran sobre una capa de sorra de grossària no inferior a 5 cm. La superfície exterior dels tubs quedarà a una distància mínima de 46 cm per sota del sòl o paviment acabat.

Es vigilarà la perfecta col·locació dels tubs, sobretot en les juntes, de manera que no quedin cantells vius que puguin perjudicar la protecció del cable.

Els tubs es col·locaran completament nets per dins, i durant l'obra es vigilarà que no entrin matèries estranyes.

A uns 25 cm per damunt dels tubs i a uns 10 cm per sota del nivell del sòl se situarà la cinta senyalitzadora.

4.4.14.1.3. Creuaments amb canalitzacions o calçades

En els encreuaments amb canalitzacions elèctriques o d'una altra naturalesa (aigua, gas, etc.) i de calçades de vies amb trànsit rodat, es rodejaran els tubs d'una capa de formigó en massa amb una grossària mínima de 10 cm.

En els encreuaments amb canalitzacions, la longitud de tub a formigonar serà, com a mínim, d'1 m a cada costat de la canalització existent, havent de ser la distància entre aquesta i la paret exterior dels tubs de 15 cm almenys.

Al formigonar els tubs es posarà una especial atenció per impedir-ne l'entrada de lletades de ciment, sent aconsellable enganxar els tubs amb el producte apropiat.


358

4.4.14.2. Fonamentació de bàculs i columnes

Es refereix a l'excavació necessària per als massissos de les fundacions dels bàculs i columnes, en qualsevol classe de terreny.

Aquesta unitat d'obra comprèn la retirada de la terra i farcit de l'excavació resultant després del formigonat, esgotament d'aigües, apuntalat i quants elements siguin en cada cas necessaris per a la seva execució.

Les dimensions de les excavacions s'ajustaran el més possible a les donades en el projecte o, si no n'hi ha, a les indicades per la direcció tècnica. Les parets dels clots seran verticals.

Si per qualsevol altra causa s'originés un augment en el volum de l'excavació, aquesta aniria a compte del contractista, certificant-se només el volum teòric. Quan sigui necessari variar les dimensions de l'excavació, es farà d'acord amb la direcció tècnica.

En terrenys inclinats, s'efectuarà una explanació del terreny. Com a regla general s’estipula que la profunditat de l'excavació ha de referir-se al nivell mitjà abans citat. L'explanació es prolongarà fins a 30 cm., com a mínim, per fora de l'excavació prolongantse després amb el talús natural de la terra circumdant.

El contractista prendrà les disposicions convenients per deixar el menor temps possible obertes les excavacions, amb l'objecte d'evitar accidents.

Si a causa de la constitució del terreny o per causes atmosfèriques les foses amenacessin enfonsar-se, hauran de ser apuntalats, prenent-se les mesures de seguretat necessàries per evitar el despreniment del terreny i que aquest sigui arrossegat per les aigües.

En el cas que penetrés aigua en les foses, aquesta haurà de ser extreta abans del farcit de formigó.

La terra sobrant de les excavacions que no pugui ser utilitzada en el farciment de les foses, haurà d’extreure’s aplanant i netejant el terreny que ho circumda. L’esmenada terra haurà de ser transportada a un lloc on al dipositar-la no ocasioni cap perjudici.

Es prohibeix l'ocupació d'aigües que procedeixin de pantans, o estiguin molt carregades de sals carbonoses o selenitoses.


359

4.4.14.3. Formigó

El pastat de formigó s'efectuarà amb formigonera o a mà, sent preferible el primer procediment; en el segon cas es farà sobre xapa metàl·lica de suficients dimensions per evitar que es barregi amb terra i es procedirà primer a l'elaboració del morter de ciment i sorra, afegint-se a continuació la grava, i llavors se li donarà un retorn a la barreja, havent de quedar aquesta de color uniforme; si així no succeeix, s’hauran de fer altres voltes fins a aconseguir la uniformitat; una vegada aconseguida s’afegirà a continuació l'aigua necessària abans d'abocar al clot.

S'utilitzarà formigó on la dosificació de la qual sigui de 200 kg/m3. La composició normal de la barreja serà:

• Ciment: 1

• Sorra: 3

• Grava: 6

La dosi d'aigua no és una dada fixa i varia segons les circumstàncies climatològiques i els àrids que s'utilitzin.

El formigó obtingut serà de consistència plàstica, podent-se comprovar la seva docilitat per mitjà del con d'Abrams, que consisteix en un motlle troncocònic de 30 cm d'alçada i bases de 10 i 20 cm de diàmetre. Per a la prova es col·loca el motlle recolzat per la seva base major, sobre un tauler, omplint-ho per la seva base menor, i una vegada ple de formigó i enrasat s'alça deixant caure amb atenció la massa. Es mesura l’alçada ”H“ del formigó format i en funció d'ella es coneix la consistència:

Taula 1. Consistència en funció d’alçada

En la prova no s'utilitzarà àrid de més de 5 cm.


360

4.4.15. Transport i hissat de bàculs i columnes

S'utilitzaran els mitjans auxiliars necessaris perquè durant el transport les columnes i els bàculs no pateixin cap deteriorament.

L'hissat i col·locació dels bàculs i columnes s'efectuarà de manera que quedin perfectament aplomats en totes les direccions.

Les femelles dels perns de fixació estaran proveïdes d’anells.

La fixació definitiva es realitzarà a base de contrafemelles, mai per graneteig.

Acabada aquesta operació es rematarà la fonamentació amb morter de ciment.

4.4.16. Arquetes de registre

Seran de les dimensions especificades en el projecte, deixant com a fons la terra original a fi de facilitar el drenatge.

El marc serà d'angular 45x45x5 i la tapa, prefabricada, de formigó de Rk= 160 kg/cm², armat amb diàmetre 10 o metàl·lica i marc d'angular 45x45x5. En el cas de voreres amb terratzo, l'acabat es realitzarà fonent lloses d'idèntiques característiques.

El contractista prendrà les disposicions convenients per deixar el menor temps possible les arquetes obertes amb l'objecte d'evitar accidents.

Quan no existeixin voreres, es rodejarà el conjunt arqueta-fonamentació amb rastells de 25x15x12 prefabricats de formigó, havent de quedar la rasant a 12 cm sobre el nivell del terreny natural.

4.4.17. Estesa dels conductors

L'estesa dels conductors es farà amb molta atenció, evitant la formació de coques i recargolaments, així com fregaments perjudicials i traccions exagerades.

No es donarà als conductors curvatures superiors a les admissibles per a cada tipus. El radi interior de curvatura no serà menor que els valors indicats pel fabricant dels conductors.


361

4.4.18. Connexions

Seran de les seccions especificades en el projecte, es connectaran en les caixes situades en l'interior de les columnes i bàculs, no existint entroncaments en el seu interior. Només es traurà l'aïllament dels conductors en la longitud que penetrin en els borns de connexió.

Les caixes estaran proveïdes de fitxes de connexió (IV). La protecció serà, com mínim, IP-437, és a dir, protecció contra cossos sòlids superiors a 1 mm. (4), contra aigua de pluja fins a 60º de la vertical (3) i contra energia de xoc de 6 juls (7). Els fusibles (I) seran APR de 6 A, i aniran en la tapa de la caixa, de manera que aquesta faci la funció de seccionament. L'entrada i sortida dels conductors de la xarxa es realitzarà per la cara inferior de la caixa i sortida de la connexió per la cara superior.

Les connexions es realitzaran de manera que existeixi equilibri entre fases.

Quan les lluminàries no porten incorporat l'equip de reactància i condensador, aquest equip es fixarà sòlidament en l'interior del bàcul o columna en lloc accessible.

4.4.19. Entroncaments i derivacions

Els entroncaments i derivacions es realitzaran preferiblement en les caixes de connexions descrites en l'apartat anterior. De no resultar possible es faran en les arquetes, utilitzant fitxes de connexió (una per fil), les quals s'encintaran amb cinta autosoldable d'una rigidesa dielèctrica de 12 kV/mm, amb capes a mig solapament i damunt d'una cinta de vinil amb dues capes a mig encavalcament.

Es reduirà al mínim el nombre d'entroncaments, però en cap cas existiran entroncaments al llarg dels estesos subterranis.

4.4.20. Postes a terra

La intensitat de defecte, llindar de desconnexió dels interruptors diferencials, serà com a màxim de 300 mA i la resistència de posada a terra, mesurada en la posada en servei de la instal·lació, serà com a màxim de 30 Ohm. També s'admetran interruptors diferencials d'intensitat màxima de 500 mA o 1 A, sempre que la resistència de posada a terra mesurada en la posada en servei de la instal·lació sigui inferior o igual a 5 Ohm i a 1 Ohm, respectivament. En tot cas, la màxima resistència de posada a terra serà tal que, al llarg de la vida de la instal·lació i en qualsevol època de l'any, no es puguin produir tensions de contacte majors de 24 V en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics, etc.).


362

La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que parteixin del mateix quadre de protecció, mesura i control. En les xarxes de terra, s'instal·larà com a mínim un elèctrode de posada a terra cada 5 suports de lluminàries, i sempre en el primer i en l'últim suport de cada línia.

Els conductors de la xarxa de terra que uneixin els elèctrodes hauran de ser:

• Nus de coure de 35 mm2 de secció mínima, si formen part de la pròpia xarxa de terra, i en aquest cas aniran per fora de les canalitzacions dels cables d’alimentació.

• Aïllats, per mitjà de cables de tensió assignada 450/750 V, amb cobertura de color verd groc, amb conductors de coure, de secció mínima 16 mm2 per a xarxes subterrànies, i de la mateixa secció que els conductors de fase per a les xarxes posades, i en aquest cas aniran per l'interior de les canalitzacions dels cables d’alimentació.

El conductor de protecció que uneix cada suport amb l'elèctrode o amb la xarxa de terra, serà de cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750 V, amb cobertura de color verd-i-groc, i secció mínima de 16 mm2 de coure.

Totes les connexions dels circuits de terra es realitzaran per mitjà de terminals, grapes, soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i protegit contra la corrosió.

4.4.21. Baixants

En les proteccions s'utilitzarà, exclusivament, el tub i accessoris descrits en l’apartat anterior. Aquest tub assolirà una alçada mínima de 2,50 m sobre el sòl.

4.4.22. Fixació i regulació de les lluminàries

Les lluminàries s'instal· laran amb la inclinació adequada a l'alçada del punt de llum, amplada de calçada i tipus de lluminària. En qualsevol cas el seu pla transversal de simetria

serà perpendicular al de la calçada.

En les lluminàries que tinguin regulació de focus, les làmpades se situaran en el punt adequat a la seva forma geomètrica, a l'òptica de la lluminària, a l'alçada del punt de llum i a l'amplada de la calçada.


363

Sigui quin sigui el sistema de fixació utilitzat (brida, caragol de pressió, rosca, ròtula, etc.) una vegada finalitzats el muntatge, la lluminària quedarà rígidament subjecta, de manera que no pugui girar o oscil· lar respecte al suport.

4.4.23. Cèl·lula fotoelèctrica

S'instal·larà orientada al nord, de tal manera que no sigui possible que rebi llum de cap punt de llum d'enllumenat públic, dels fars dels vehicles o de finestres pròximes. En cas de ser necessari s'instal·laran pantalles de xapa galvanitzada o alumini amb les dimensions i orientació que indiqui la direcció tècnica.

4.4.24. Mesura d'il·luminació

La comprovació del nivell mitjà d'enllumenat serà verificada passats els 30 dies de funcionament de les instal·lacions. Es prendrà una zona de la calçada compresa entre dos punts de llum consecutius d'una mateixa banda si aquests estan situats al portell (tresbolillo), i entre tres en cas d'estar apariats o disposats unilateralment. Els punts de llum que es triïn estaran separats una distància que sigui la més pròxima possible a la separació mitjana.

En les hores de menys tràfic, i inclòs tancant aquest, es dividirà la zona en rectangles de dos a tres metres de llarg mesurant-se la il· luminància horitzontal en cada un dels vèrtexs.

Els valors obtinguts multiplicats pel factor de conservació s'indicaran en un pla. Les mesures es realitzaran arran de terra i també a alçada de 1,20 m, havent de prendre les mesures necessàries perquè no s'interfereixi la llum procedent de les diverses lluminàries.

La cèl·lula fotoelèctrica del luxòmetre es mantindrà perfectament horitzontal durant la lectura d'il· luminància; en el cas que la llum incideixi sobre el pla de la calçada en angle comprès entre 60º i 70º amb la vertical, es tindrà en compte ”l’error de cosinus“. Si l'adaptació de l'escala del luxòmetre s'efectua per mitjà de filtre, es considerarà l’error a partir dels 50º.

Abans de procedir a aquesta mesura s'autoritzarà a l'adjudicatari per tal que efectuï una neteja de pols que s'hagués pogut dipositar sobre els reflectors i aparells. La il· luminància mitja es definirà com la relació de la mínima intensitat d'il· luminació, a la mitjana intensitat d'il· luminació.


364

4.4.25. Seguretat

Al realitzar els treballs en vies públiques, tant urbanes com interurbanes o de qualsevol tipus, l'execució dels quals pugui entorpir la circulació de vehicles, es col·locaran les senyals indicadores que especifica el vigent Codi de la Circulació. Igualment es prendran les precaucions oportunes a fi d’evitar accidents de vianants, com conseqüència de l'execució de l'obra.


PROMOTOR EL TÈCNIC




“Les Voltes”

Estudi tècnic de seguretat i salut (Document 7/7)

Electrificació i il· luminació del Polígon Industrial “Les Voltes” Estudi tècnic de seguretat i salut

366

1. Estudis amb entitat pròpia ............................................................................................. 368

1.1. Objecte ..................................................................................................... 368

1.2. Abast ........................................................................................................ 368

2. Anàlisis dels riscs .......................................................................................................... 368

2.1. Riscs generals .......................................................................................... 369

2.2. Riscs específics ........................................................................................ 370

2.2.1. Excavacions ......................................................................................... 370

2.2.2. Moviment de terres .............................................................................. 370

2.2.3. Treballs amb formigó .......................................................................... 371

2.2.4. Manipulació de material ...................................................................... 371

2.2.5. Transport de material i equips de l’obra .............................................. 372

2.2.6. Prefabricació i muntatge d’estructures, tancaments i equips............... 372

2.2.7. Maniobres d’hissat, situació en obra i muntatge d’equips i materials . 373

2.2.8. Muntatge d’instal·lacions, terres i acabats .......................................... 373

2.3. Maquinària i mitjans auxiliars ................................................................. 373

2.3.1. Màquines fixes i eines elèctriques ....................................................... 376

2.3.2. Mitjans d’elevació ............................................................................... 376

2.3.3. Bastides, plataformes i escales ............................................................ 377

2.3.4. Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica ..................................... 377

3. Mesures preventives ...................................................................................................... 378

3.1. Proteccions col·lectives ........................................................................... 379

3.1.1. Riscs generals ...................................................................................... 379

3.1.2. Riscs específics .................................................................................... 380

3.1.2.1. Excavacions .......................................................................................... 380

3.1.2.2. En moviments de terres ........................................................................ 381

3.1.2.3. Treballs en alçada ................................................................................. 381

3.1.2.4. En treballs amb formigó ....................................................................... 383

3.1.2.5. Per a la manipulació de material .......................................................... 384

3.1.2.6. Per al transport de material i equips dins l’obra ................................... 384

3.1.2.7. Per la prefabricació, muntatge d’estructures, tancaments i equips ...... 385

3.1.2.8. Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials i equips ....... 386

3.1.2.9. En instal·lacions de distribució d’energia ............................................ 387

3.2. En proteccions individuals ....................................................................... 387

3.3. Revisions tècniques de seguretat ............................................................. 388

3.4. Les 5 regles d’or ...................................................................................... 388


367

4. Instal·lacions elèctriques provisionals ........................................................................... 389

4.1. Riscos previsibles .................................................................................... 389

4.2. Mesures preventives ................................................................................ 389

4.2.1. Quadres de distribució ......................................................................... 389

4.2.2. Prolongadors, clavilles, connexions i cables ....................................... 390

4.2.3. Eines i útils portàtils ............................................................................ 390

4.2.4. Màquines i equips electrics ................................................................. 391

4.2.5. Normes de caràcter general ................................................................. 391

4.2.6. Estudi de revisions de manteniment .................................................... 391


368

1. Estudis amb entitat pròpia

1.1. Objecte El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Laboral té com a objecte establir les directrius generals encaminades a disminuir, en tot el possible, els riscos del accidents laborals i malalties que es produeixin, així com la minimització de les conseqüències dels accidents se’n derivin.

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscs Laborals, és la norma legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors davant els riscs derivats de les condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 de l’esmenada llei, seran les normes reglamentaries les que fixaran les mesures mínimes que s’hauran d’adoptar per a l’adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes es troben necessàriament les destinades a garantir la seguretat i la salut en les obres de construcció.

Aquest estudi s’ha elaborat en compliment del Real Decret 1627/97 de 24 d’octubre, que estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels mitjans i mesures de seguretat i higiene que s’han de tenir presents en l’execució dels projectes en la construcció.

1.2. Abast

Les mesures contemplades en aquest estudi abasten tots els treballs a realitzar en el present projecte, i apliquen l’obligació del seu compliment a totes les persones de les diferents organitzacions que intervinguin en la seva execució.

Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per als treballs en instal·lacions, elements i màquines elèctriques són analitzats en els apartats.

2. Anàlisis dels riscs A continuació analitzarem els riscos previsibles inherents a les activitats d’execució previstes, així com les derivades de l’ús de maquinària, mitjans auxiliars i manipulació d’instal·lacions, màquines o eines elèctriques.


369

Amb l’objectiu de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primer els riscs generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, després seguirem amb les anàlisis dels específics de cada activitat.

2.1. Riscs generals Entendrem com a riscs generals aquells que poden afectar tots els treballadors,independentment de l’activitat concreta que realitzin. Es preveu que poden donar-se els següents casos:

Caigudes d’objectes o components sobre persones.

Caigudes de persones a diferent nivell.

Caigudes de persones al mateix nivell.

Projeccions de partícules als ulls.

Conjuntivitis per arc de soldadura o altres.

Ferides en mans o peus per maneig de materials.

Sobreesforços.

Cops i talls per maneig d’eines.

Cops contra objectes.

Atrapaments entre objectes.

Cremades per contactes tèrmics.

Exposició a descàrregues elèctriques.

Incendis i explosions.


370

Atrapament per bolcada de màquines, vehicles o equips.

Lesions per manipulació de productes químics.

Lesions o malalties per factors atmosfèrics que comprometin la seguretat o salut.

Inhalació de productes tòxics.

2.2. Riscs específics En aquest apartat ens referim als riscos propis d’activitats concretes que afectin només al personal que hi realitza treballs.

Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats en el punt 7.4, més els específics de la seva activitat.

Amb aquest objectiu analitzarem a continuació les activitats més significatives.

2.2.1. Excavacions

A més dels generals poden ser inherents a les excavacions els següents riscos:

Despreniment o esllavissament de terres.

Atropellaments i/o cops per màquines o vehicles.

Col·lisions i bolcades de maquinària.

Riscos a tercers aliens al propi treball.

2.2.2. Moviment de terres

En els treballs derivats del moviments de terres per excavacions a omplir es preveuen els següents riscos:

Càrrega de materials de les pales o caixes dels vehicles.

Caigudes de persones des dels vehicles.


371

Bolcades de vehicles per diferents causes (males condicions del terreny, excés de càrrega, durant les descàrregues, etc.).

Projecció de partícules.

Pols en general.

2.2.3. Treballs amb formigó

L’exposició i manipulació del formigó implica els següents riscs:

Esquitxades de formigó als ulls.

Enfonsament, ruptura o caiguda d’encofrats.

Trencaments de peus, punxades, ensopegades i caigudes al mateix i a diferent nivell, al moure’s sobre les estructures.

Dermatitis a la pell.

Aixafament o atrapament per fallida de les entibacions.

Lesions musculars pel maneig de vibradors.

Electrocució per ambients humits.

2.2.4. Manipulació de material

Els riscos propis d’aquesta activitat estan inclosos en la descripció de riscos

generals.


372

2.2.5. Transport de material i equips de l’obra

En aquesta activitat són previsibles els següents incidents:

Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o estar mal subjectada.

Cops contra parts sortints de la càrrega.

Atropellaments de persones.

Bolcades.

Xocs contra vehicles o màquines.

Cops o enganxades de la càrrega amb objectes, instal·lacions o esteses de cables.

2.2.6. Prefabricació i muntatge d’estructures, tancaments i equips

Dels específics d’aquest apartat s’ha de destacar:

Caiguda de materials per mala execució de la maniobra d’hissar i acoblament dels mateixos o fallida mecànica d’equips.

Caiguda de persones des d’una alçada per causes diverses.

Enganxament de mans o peus en el maneig de materials o equips.

Caiguda d’objectes o eines soltes.

Explosions o incendis per l’ús de gasos o per projeccions incandescents.


373

2.2.7. Maniobres d’hissat, situació en obra i muntatge d’equips i materials

Com a riscos específics d’aquestes maniobres podem citar-ne els següents:

Caiguda de materials, equips o components dels mateixos per fallida dels mitjans d’elevació o error en la maniobra.

Caiguda de petits objectes o materials solts (cantoneres, eines, etc.) sobre persones.

Caiguda de persones des d’alçada en operacions d’unió o desunió de les peces.

Enganxaments de les mans o peus.

Aixafament de persones per moviments incontrolats de la càrrega.

Cops d’equips, en el seu hissat i transport, contra altres instal·lacions (estructures, línies elèctriques, etc.)

Caiguda o bolcada dels mitjans d’elevació.

2.2.8. Muntatge d’instal·lacions, terres i acabats

Els riscos inherents a aquestes activitats podem considerar-los inclosos dins dels generals, al no executar-se a grans alçades ni presentar aspectes relativament perillosos.

2.3. Maquinària i mitjans auxiliars

En aquest apartat analitzarem els riscos que, a més dels generals, poden presentar-se en l’ús de maquinària i els mitjans auxiliars.

La maquinària i els mitjans auxiliars més significatius que es preveu utilitzar per a l’execució dels treballs objecte del present estudi, són els que es relacionen a continuació:

Equip de soldadura elèctrica.


374

Equip de soldadura ociacetilènica-oxitall.

Màquina elèctrica de roscar.

Camió de transport.

Grua mòbil.

Camió grua.

Cabestany d’hissat.

Cabestany d’estesa subterrània.

Pistoles de fixació.

Perforadores de mà.

Tallatubs.

Radials i esmeriladores.

Tràctels, politges, aparellaments, eslingues, grillons , etc.

Jocs aixecabobines, corrons, etc.

Màquina d’excavació amb martell hidràulic.

Màquina retroexcavadora mixta.

Formigoneres autopropulsades.

Camió bolquet.


375

Màquina anivelladora.

Mini retroexcavadora.

Compactadora.

Compressor.

Martell trencador i picador.

Entre els mitjans auxiliars s’han de mencionar els següents:

Bastides sobre borriquetes.

Bastides metàl·liques modulars.

Escales de mà.

Escales de tisora.

Quadres elèctrics auxiliars.

Instal·lacions elèctriques provisionals.

Eines de mà.

Bancs de treball.

Equips de mesura.

Comprovador de seqüència de fases.

Mesurador d’aïllaments.

Mesurador de terres.


376

Pinça amperimètrica.

Termòmetres.

Diferenciem entre riscos classificant-los en els següents grups:

Màquines fixes i eines elèctriques.

Mitjans d’elevació.

Bastides, plataformes i escales.

Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica.

2.3.1. Màquines fixes i eines elèctriques

Els riscs significatius són:

Les característiques de treballs amb tensió elèctrica en els quals poden produir-se accidents per contactes, tant directes com indirectes.

Caigudes de personal per contacte, tant directes com indirectes.

Caigudes de personal, al mateix o a diferent nivell, per desordre de mànegues.

Lesions per ús inadequat, a males condicions de màquines giratòries o de tall.

Projeccions de partícules.

2.3.2. Mitjans d’elevació

Considerem com a riscos específics d’aquests mitjans, els següents:


377

Caiguda de la càrrega per deficient ajust o maniobra.

Ruptura del cable, ganxo, grillons o qualsevol altre mitjà auxiliar d’elevació. Cops o aixafaments per moviments incontrolats de la càrrega.

Excés de càrrega amb el conseqüent trencament o bolcada del mitjà corresponent.

Fallida dels elements mecànics o elèctrics.

Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviment de càrregues.

2.3.3. Bastides, plataformes i escales

Són previsibles els següents riscos:

Caigudes de persones a diferent nivell.

Carda de la bastida per bolcada.

Bolcades o relliscades d’escales.

Caiguda de materials o eines des de la bastida.

Els derivats de patir malalties no detectades (epilèpsia, vertigen,etc.).

2.3.4. Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica

Els riscos propis de l’ús d’aquests equips són els següents:

Incendis.

Cremades.


378

Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics.

Explosió d’ampolles de gasos.

Projeccions incandescents o de cossos estranys.

Contacte amb l’energia elèctrica.

3. Mesures preventives

Per disminuir en el possible els riscos previstos en l’apartat anterior, s‘ha d’actuar sobre els factors que, per separat o en conjunt, determinin les causes que produeixen els accidents. Ens referim al factor humà i el factor tècnic.

L’actuació sobre el factor humà, que es tracta bàsicament en formar, conscienciar i informar tot el personal perquè participi en els treballs del present Estudi, així com aspectes ergonòmics i condicions ambientals, serà analitzada amb més deteniment en altres punts de l’Estudi.

Per poder actuar sobre el factor tècnic, s’actuarà sobretot en els següents

aspectes:

Proteccions col·lectives.

Proteccions personals.

Controls i revisions tècniques de seguretat.

En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, analitzem a continuació les mesures previstes en cada un d’aquests camps.


379

3.1. Proteccions col·lectives

Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions col·lectives, ja que la seva efectivitat és molt superior a la de les proteccions personals. Sense eliminar l’ús d’aquestes últimes, les proteccions col·lectives previstes, en funció dels riscos enunciats, s’exposen a continuació.

3.1.1. Riscs generals

Ens referim aquí a les mesures de seguretat a adoptar per a la protecció de riscos

que considerem comuns a totes les activitats. Són les següents:

Senyalitzacions d’accés a obra i ús d’elements de protecció personal.

Acotament i senyalització de zona on existeixi risc de caiguda d’objectes des d’alçada.

Es muntaran baranes resistents en els orificis per on poguessin caure persones.

En cada tipus de treball es disposarà, almenys, d’un extintor portàtil de pols polivalent.

Si algun lloc treball generés risc de projeccions (de partícules, o per arc de soldadura) a tercers es col·locaran mampares opaques de material ignífug.

Si es realitzen treballs amb projeccions incandescents en proximitat de materials combustibles, aquests es retiraran o es protegiran amb lona ignífuga.

És mantindran ordenats els materials, cables i mànegues per evitar risc de cops o caigudes al mateix nivell.

Les restes de material generat pel treball es retiraran periòdicament per mantenir netes les zones de treball.

Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l’establert en les condicions d’ús específiques de cada producte.

Es respectaran la senyalització i limitacions de velocitat fixades per la circulació de vehicles i maquinària en l’interior de l’obra.


380

S’aplicaran les mesures preventives contra riscos elèctrics que desglossarem més endavant.

Tots els vehicles portaran indicadors òptics i acústics que exigeixi la legislació vigent.

Es protegiran els treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin comprometre la seva seguretat i la seva salut.

3.1.2. Riscs específics

Les proteccions col·lectives previstes per a la prevenció d’aquests riscos són les següents:

3.1.2.1. Excavacions

S’estibaran o es talussaran totes les excavacions verticals de profunditat superior a 1,5 m.

Es senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m de la seva vora.

No s’amuntegaran terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació.

Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i que en les seves proximitats hagin de circular persones, es protegiran amb baranes resistents de 90 cm d’alçada, les quals se situaran, sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de l’excavació.

Els accessos a les rases o trinxeres es realitzaran mitjançant escales sòlides que sobrepassin 1 m la vora d’aquestes.

Les màquines excavadores i camions només seran conduïts pel personal capacitat, amb el corresponent permís de conduir, el qual serà responsable, així mateix, de l’adequada conservació de la seva màquina.


381

3.1.2.2. En moviments de terres

No es carregaran els camions per sobre de la càrrega admissible ni sobrepassant el nivell superior de la caixa.

Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles.

Es situaran topes o galzes per limitar la proximitat a les vores d’excavacions o desnivells en zones de descàrrega.

Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de l’obra a 20Km/h.

En cas necessari i a criteri del tècnic de seguretat es procedirà al regat de les pistes per evitar la formació de núvols de pols.

3.1.2.3. Treballs en alçada

Es evident que el treball en alçada es presenta dins de moltes de les activitats que es realitzen en l’execució d’aquest Projecte i, com tal, les mesures preventives relatives a aquests seran tractades conjuntament amb la resta de les que afectin a cada una.

Sens dubte, donada la gravetat de les conseqüències que, generalment, es deriven de les caigudes d’alçada, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest apartat concret, les mesures de prevenció bàsiques i fonamentals que s’han d’aplicar per eliminar, en la mesura en què sigui possible, els riscos inherents als treballs en alçada.

Destacarem, entre altres, les següents mesures:

Per evitar la caiguda d’objectes:

No es carregaran els camions per sobre de la càrrega admissible ni sobrepassant el nivell superior de la caixa.

Coordinar els treballs de forma que no es realitzin treballs superposats.

En la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes proteccions (xarxes, marquesines, etc.).


382

Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d’objectes.

Senyalitzar i controlar la zona a on es realitzin maniobres amb càrregues suspeses, fins que aquestes es trobin totalment recolzades.

S’han de fer servir cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran manejades des de la zona d’influència de la càrrega, i accedir a aquesta zona només quan la càrrega estigui pràcticament arriada.

Per evitar la caiguda de persones:

Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes, forjats, etc. pels quals es puguin produir caigudes de persones.

Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els orificis existents en forjats, així com en aparellatges verticals si aquestes són accessibles o estan a menys d’1,5 m del terra.

Les baranes que siguin retirades o orificis que es destapin per a la introducció d’equips, etc. es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la maniobra, reposicionant les corresponents proteccions un cop finalitzades les maniobres.

Les bastides que s’utilitzin (modulars o tubulars) compliran els requeriments i les condicions mínimes definides en l’OGSHT, destacant entre d’altres:

- Superfície de recolzament horitzontal i resistent.

- Si són mòbils, les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb persones sobre d’elles.

- Arriostrant-les cada certa alçada.

- A partir de 2 m d’alçada es protegirà tot el seu perímetre amb rodapeus i “quitamiedos” col·locats a 45 i 90 cm del pis, el qual tindrà com a mínim, una amplada de 60 cm.


383

- No sobrepassar les plataformes de treball i mantenir-les netes i lliures d’obstacles. En alçada (més de 2 m) és obligatori utilitzar el cinturó de seguretat, sempre que no existeixin proteccions (baranes) que impedeixin la caiguda, el qual estarà fixat a elements fixos, mòbils, definitius o provisionals de suficient resistència.

- S’instal·laran cordes o cables fiadors per a la subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en què no sigui possible muntar baranes de protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre estructures o cobertes. En aquest cas s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia.

Les escales de mà compliran, com a mínim, les següents condicions:

- No tindran trencades ni estelles els travessers o graons. Disposaran de bases antilliscants.

- Les superfícies de subjecció inferior i superior seran planes i resistents.

- La fixació o amarratge serà pel seu cap en casos especials i s’usarà el cinturó de seguretat fixat a un element extern a ella.

- Col·locar-la amb la inclinació adequada.

- Amb les escales de tisora, posar límit o cadena perquè no s’obrin, no usar-les plegades i no posar-se a cavall d’elles.

3.1.2.4. En treballs amb formigó

Vessats mitjançant canal: - Instal·lar topes de final de cursa dels camions formigonera per evitar bolcades.

- No situar-se cap operari enrere dels camions formigonera en les maniobres de retrocés.

Vessats mitjançant cup amb grua: - Senyalitzar amb pintura el nivell màxim d’omplert del cup per no sobrepassar la

càrrega admissible de la grua.


384

- No romandrà cap operari sota la influència del cup durant les operacions d’hissat i transport d’aquest amb la grua.

- L’obertura del cup per al vessat es farà exclusivament accionant la palanca prevista per l’acció. Per realitzar aquesta operació s’usaran, obligatòriament, guants, ulleres i, quant existeixi risc de caiguda, cinturó de seguretat.

- El guiat del cup fins la seva posició de vessat es farà sempre a través de corda guia.

3.1.2.5. Per a la manipulació de material

Informar els treballadors sobre els riscos més característics d’aquesta activitat, accidents més habituals i forma de prevenir-los fent especialment esment sobre els següents aspectes:

Maneig manual dels material.

Ordenar els materials, segons les seves característiques.

Maneig/col·locació de materials tòxics/perillosos.

3.1.2.6. Per al transport de material i equips dins l’obra

Es trauran o es posaran reblons en tots els claus o puntes existents en la fusta usada.

Es compliran les normes de tràfic i límits de velocitat establertes per circular pels vials d’obra, les quals estaran senyalitzades i difoses als conductors.

Es prohibirà que les plataformes i/o camions transportin una càrrega superior a la identificada com a màxima admissible.

La càrrega es transportarà amarrada amb cables d’acer, cordes o estrips de suficient resistència.


385

Es senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la càrrega i, de produir-se aquestos sortints, no excediran l’1,50.

En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topes i s’ajudaran amb un operari que el guiarà.

Quan s’hagi de circular o realitzar maniobres en proximitat de línies elèctriques, s’instal·laran gàl·libs o topes que evitin aproximar-se a la zona d’influència de les línies.

No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.

No es transportaran, en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues mòbils.

Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i mitjans auxiliars corresponents.

3.1.2.7. Per la prefabricació, muntatge d’estructures, tancaments i equips

Se senyalitzaran i acotaran les zones en què no hi hagi risc de caiguda de materials per manipulació, elevació i transport d’aquests.

No es permetrà, sota cap concepte, l’accés de qualsevol persona a la zona senyalitzada i acotada en la que es realitzin maniobres amb càrregues suspeses.

El guiat de càrregues/equips per a la seva ubicació definitiva, es farà sempre mitjançant cordes guia manejades des dels llocs fora de la zona d’influència de la seva possible caiguda, i no s’accedirà a aquesta zona fins al moment just d’efectuar el seu acoblament o posicionament.

Es taparan o es protegiran amb baranes resistents o, segons els casos, es senyalitzaran adequadament els forats que es generin en el procés de muntatge.

Es muntaran a nivell de terra (quan ho permeti la zona de muntatge i la capacitat de les grues) els mòduls d’estructures amb el fi de reduir en el possible el nombre d’hores de treball en alçada i els seus riscos.

Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o s’aïllaran amb pantalles divisòries.


386

La zona de treball, sigui la de taller o de camp, es mantindrà sempre neta i ordenada.

Els equips/estructures romandran arriostrats durant tota la fase de muntatges fins que no es faci la subjecció definitiva, per garantir la seva estabilitat en les pitjors condicions.

Les bastides que s’utilitzin compliran els requeriments i les condicions mínimes definides en l’OGSHT.

S’instal·laran cordes o cables fiadors per a la subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en què no sigui possible muntar plataformes de treball amb barana, o sigui necessari el desplaçament d’operaris sobre l’estructura. En aquests casos s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia.

De tota manera, donat que aquestes operacions i maniobres estan molt condicionades per l’estat real de l’obra en el moment d’executar-les, en el cas de detectar-se una complexitat especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic a l’efecte.

3.1.2.8. Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials i equips

Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest tipus de treballs, que ja es van relacionar, estan contemplades i definides en el punt anterior, destacant especialment les corresponents a:

Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses.

No romandre cap persona en la zona d’influència de la càrrega.

Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes.

Entrar en la zona de risc en el moment de l’acoblament.


387

3.1.2.9. En instal·lacions de distribució d’energia

S’hauran de verificar i mantenir amb regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents en l’obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors extrems.

Les instal·lacions existents abans de l’inici de l’obra hauran d’estar localitzades, verificades i senyalitzades clarament.

Quant existeixin línies d’esteses elèctriques aèries que puguin afectar la seguretat en l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no fos possible, es col·locaran barreres o avisos perquè els vehicles i les instal·lacions se’n mantinguin allunyades. En el cas que els vehicles de l’obra haguessin de circular sota de l’estesa s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació d’alçada.

3.2. En proteccions individuals Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de les proteccions individuals. Els caps intermedis i el personal de seguretat vigilaran i controlaran la correcta utilització d’aquestes proteccions.

Per a no excedir-nos, i donat que la majoria dels riscos que obliguen a l’ús dels equips de protecció individual són comuns a les activitats a realitzar, relacionem un conjunt d’EPIs previstos.

Es preveu l’ús, en major o menor grau, dels següents EPIs:

Casc.

Pantalla facial transparent.

Pantalla de soldador amb visor abatible i vidre inactínic.

Màscares facials segons necessitats.

Màscares d’un sol ús de paper.


388

Guants de diferents tipus (muntador, soldador, aïllant, goma, etc.).

Cinturó de seguretat.

Absorbidors d’energia.

Jaquetes, peto, maniguets i polaines de cuir.

Ulleres de diferents tipus (contraimpactes, soplet, etc.).

Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs.

Proteccions auditives (cascos o taps).

Roba de treball.

Totes les proteccions individuals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a Equips de Protecció Individual (EPI).

3.3. Revisions tècniques de seguretat La seva finalitat és comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per això, el contractista vetllarà per a l’execució correcta de les mesures de seguretat fixades en aquest Pla.

Sense perjudici de l’esmentat abans, podran realitzar-se visites d’inspecció per tècnics assessors especialistes en seguretat , l’assessorament dels quals pot ser de gran ajut.

3.4. Les 5 regles d’or

1. Tall de totes les possibles fonts de tensió

2. Enclavament o bloqueig dels elements

3. Verificació d’absència de tensió


389

4. Posta a terra i en curtcircuit

5. Senyalització de la zona de treball

4. Instal·lacions elèctriques provisionals

En el subministre d’energia per a les màquines i eines elèctriques pròpies dels treballs objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució amb presa de corrent en les instal·lacions de la propietat o alimentats mitjançant grups electrògens.

En l’escomesa elèctrica general es col·locaran estratègicament per al subministre de corrent a les seves corresponents instal·lacions equips i eines pròpies dels treballs.

4.1. Riscos previsibles

Els riscos implícits a aquestes instal·lacions són característiques dels treballs i manipulació d’elements (quadres, conductors, etc. i eines elèctriques) que poden produir accidents per contactes tant directes com indirectes.

4.2. Mesures preventives

Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equips elèctrics seran les que s’exposen a continuació:

4.2.1. Quadres de distribució

Seran estancs, totes les parts amb tensió romandran inaccessibles al personal i estaran dotats de les següents proteccions:

Interruptor general.

Proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits.

Diferencial de 300mA.


390

Presa de terra de resistència màxima 20 ohms.

Diferencial de 30mA per a les preses monofàsiques que alimenten eines o útils portàtils.

Tindran senyalitzacions de perill elèctric.

Solament podrà manipular en ells un electricista.

Els conductors aïllants utilitzats tant per a escomeses com per a instal·lacions, seran de 1000 V de tensió nominal com a mínim.

4.2.2. Prolongadors, clavilles, connexions i cables

Els prolongadors, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de seguretat en tomes de corrent femelles i de característiques tal que assegurin l’aïllament, inclòs en el moment de connectar i desconnectar.

Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures i de suficient resistència a esforços mecànics.

Els empalmes i aïllaments en cables es faran amb maneguets i cintes aïllants vulcanitzades.

Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics.

4.2.3. Eines i útils portàtils

Les làmpades elèctriques portàtils tindran el mànec aïllant i un dispositiu protector de la làmpada de suficient resistència. En estructures metàl·liques i altres zones d’alta conductivitat elèctrica s’utilitzaran transformadors per a tensions de 24V.

Totes les eines, làmpades i útils seran de doble aïllament.

Totes les eines, làmpades i útils elèctrics portàtils estaran protegits per diferencials d’alta sensibilitat (30mA).


391

4.2.4. Màquines i equips elèctrics

A més d’estar protegits per diferencials de mitja sensibilitat (300mA), aniran connectats a una presa de terra de 20 ohms de resistència màxima i portaran incorporat a la mànega d’alimentació el cable de terra connectat al quadre de distribució.

4.2.5. Normes de caràcter general

Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables terminals, etc. sense aïllar.

Les operacions que afectin a la instal·lació elèctrica, seran realitzades únicament per l’electricista.

Quant es realitzin operacions en cables, quadres i instal·lacions elèctriques es faran sense tensió.

4.2.6. Estudi de revisions de manteniment

Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les diferents instal·lacions, equips i eines elèctriques per analitzar i adoptar les mesures necessàries en funció dels resultats d’aquestes revisions.


PROMOTOR EL TÈCNIC



Electrificació i il·luminació del Polígon Industrial “Les...

Documents

Transcript of Electrificació i il·luminació del Polígon Industrial “Les...