1. Els animals 2. Els animals Els animals es poden cassificar en dos grups:vertebrats i invertebrats. Els animal vertebrats comparteixen un tret com:tenen un esquelet format per ossos. Formen el grup d'animals mes nombrs del planeta. 3. imatges invertebra vertebrats 4. Vertebrats. Els mamfers Els mamfers i els ocells sn animals vertebrats de temperatura constant,s a dir,la temperatura exterior no altera la temperatura del seu cos. Tots dos grups respiren per pulmons. Per els mamfers i els ocells tenen altres caracteristques que els diferencien. Els mamfers Tenen la pell recoberta de pl. Tenen reproducci sexual i son vivpars.Neixen del ventre de la mare. Quan sn petits mamen.S'alimenten de la llet que produeix les mamelles de la mare. Les extremitats dels mamfers estan adaptades al medi en qu viuen.La majoria sn terrestres i tenen quatre potes,com el gos i la vaca.N'hi ha que viuen a l'aigua i tenen ales i daltres que poden volar com els ratpenats. 5. Imatges 6. Vertebrats. Els ocells Els ocells Tenen la pell recoberta de plomes. Sn ovpars.Neixen d'ous amb closca que els pares coven posant-s'hi a sobre i donant-los escalfor. Quan sn petits,els pares en tenen cura fins que poden volar Tenen bec.La forma depn del que mengen Els ocells tenen ales i volen.N'hi ha que conserven les ales per no poden volar,com la gallina i l'estru.Alguns tenen les ales convertides en aletes per nedar,s el cas dels pingins. 7. Imatges 8. Observem els becs dels ocells Els becs dels ocells sn diferents segons la seva alimentaci. Bec corb i molt fort en els ocells carnvors per esquinar la carn. Bec pla per els ocells aqutics per agafar i tallar l'herba. Bec curt i fot en els ocells granvors per triturar els grans. Bec curt d'ampla abertura en els ocells insectvors que s'alimenten en ple vol. Bec llarg i fi per poder introduir-lo per petits orificis en els ocells que capturen insectes en els seus nius. Bec llarg,punxegut i esmolat en els ocells piscvors per a atrapar els peixos. 9. imatges 10. Els rptils Els rptils sn animals de temperatura variable,s a dir,que la temperatura del cos varia d'acord amb la temperatura exterior. Respiren per pulmons.Tenen la pell recoberta d'escates dures.Tenen reproduccio sexual i sn ovpars. Neixen d'ous amb closca que els rptils no coven,a diferencia dels ocells. Els reptils no tenen cura de les cries. 11. Les tortugues Tenen el tronc protegit per una closca de la qual cosa surten: el cap ,les potes i la cua. N'hi ha de terrestres i d'aqutiques. Les potes de les tortugues d'aigua s'han transformat en aletes. 12. imatges 13. Els cocodrils Tenen els cos dividit en: cap,tronc, quatre potes curtes i una cua molt musculosa. Tenen la pell recoberta d'escates gruixudes i viuen prop de l'aigua. 14. imatges 15. Els llangardaixos i les sargantanes Tenen el cos dividid en: cap,tronc, quatre potes curtes i una cua llarga. Sn terrestres i tenen la pell recoberta d' escates petites i primes. 16. Imatges 17. serps El cos s cilindric i allargat i no tenen potes. Es desplacen ondulant el cos. N'hi ha de terrestres, com els escurors, i d'aqutiques,com la cobra d'aigua. 18. Imatges 19. Obserbem el creixement dels llangardaixos i les serps Els llangardaixos i les serps,per crixer van format noves escates sobre les antigues.Quan les noves estan formades,l'animal es despren de les velles fregant el cos contra les roques i el troncs dels arbres ,com si es tractes d'una funda o despulla. 20. Imatges 21. Els amfibis Viuen prop de l'aigua. Tenen la pell nua. El adults respiren per pulmons i a traves de la pell. Les seves extremitats son potes . En alguns casos,entre els dits de les potes s'estn una menbrana que els permet nedar. Tenen reproducci sexual i sn ovpars, s a dir, neixen d'ous. Ponen els ous a l'aigua,perqu no tenen closca i a terra ferma s'assecarien. 22. Imatge 23. Els peixos Viuen dins de l'aigua, ja sigui al mar,als rius o als llacs. Tenen la pell recoberta d'escates superposades,com les teules d'una teulada. Respiren per brnquies,que retenen l'oxigen dissolt en l'aigua quan les travessa. Tenen reproducci sexual i sn ovpars, s a dir,neixen d'ous sense closca que abandonen a l'aigua. 24. imatges 25. Metamorfosi de la granota 26. Els artrpodes Els insectes,com l'abella, la formiga i la papallona. El cos est dividit en cap,trax i abdomen. Tenen sis potes ,dues antenes i, alguns,tenen un parell d'ales o dos i volen. Sn animals terrestres. Els arcnids, com la aranya i la paparra. El seu cos es divideix en cefalotrax que engloba el cap i el trax, tenen vuit potes i un parell de pinces situades al davant del cap i sn terrestres. Els crustacis, com el llangost, la gamba i l'escamarla. El seu cos es divideix en cefalotrax i abdomen, tenen dues antenes,deu potes i les dues primeres transformades en pinces. Solen ser animals aqutics. Els mirpodes com el cent peus est dividit en cap i tronc,tenen ms de 10 potes i dues antenes al cap. 27. Mol.luscs Els gastrpodes. Tenen una conquilla externa formada per una sola pea enrotllada en espiral. Les bivalves. Tenen la conquilla externa formada per dues peces o valves que es poden obrir i tancar. Els cefalpodes. Tenen la conquilla interna,que dona consistencia al cos per no els protegeix. 28. imatges 29. Equinoderms Els equinoderms sn animals marins que tenen una coberta dura sota la pell per plaques que acaben en una espina. 30. Anl.lids La sangonera s un anl.lid parsit que es fixa al cos dels vertebrats i els xucla la sang. 31. Esponges Les esponges tenen forma de sac. El cos es tou i t molts forats. S'alimenta filtrant l'aigua. 32. Meduses Les meduses tenen forma de paraigua i neden amb la boca i els tentacles cap avall. 33. Anmones Les anmones es fixen al fons amb els tentacles cap amunt. 34. Coralls Els coralls viuen dins d'una estructura de cal que fabriquen ells mateixos. 35. imatges 36. La serp de banyes 37. Viu a Tanznia`` (frica), medeix uns 60 centimetres -depenent de la forma-, t com unes mini crestes que els diuen banyes per aix s diu aixi. Els cientifics diuen que la classifiquen en mena de perill crtic`` (dues maneres de dir que estan en extinsi i que sn perilloses.) PD:No permeten tenir-les en els zoos. s un rptil fora perills. Nhi ha molt poques a lfrica. Grcies! Informaci sobre la serp amb banyes 38. Imatges sobre la serp de banyes 39. Angel Nielfa Lama presents: La serp amb banyes fi