COMENTARIS A LA

NARRACIÓ

“ELS BOLETS”

D'EN FERRAN ABELLA

FETS PELS ALUMNES DE

LES CLASSES

“PICA D'ESTATS” i

“CANIGÓ”

DE L'ESCOLA FONT D'EN

FARGAS

M’ha semblat un text bonic, amb paraules poètiques. Jo també hi vaig anar una vegada amb el meu pare a buscar bolets. M’ho vaig passar molt bé. M’agradaria veure aquells bolets.

Ha estat molt bonic, molt imaginatiu. Aquest senyor era un gran submarinista i mestre. Llàstima que es morís.

M’ha semblat un conte molt bonic i molt natural. M’ha agradat molt. Sort que el Ferran ho va recordar de gran.

M’ha agradat per la forma d’expressar-se i especialment per la repetició de “el meu pare no tenia cotxe”.

Molt imaginatiu. L’he trobat molt bonic.

Aquest conte m’ha agradat molt. Espero que el pugui llegir molta gent i també els agradi.

El vostre fill, a més de saber moltes coses del mar, era un gran escriptor de contes.

El conte és molt imaginatiu i demostra un bon record del seu pare.

Està força bé.

M’ha agradat molt. Jo no el vaig conèixer però pel què ens ha explicat el Xavier havia de ser molt bona persona.

Interessant, bonic i imaginatiu.

Potser una mica exagerat, però demostra que li agradava molt el tema dels bolets.

El conte és divertit i creatiu. M’ha agradat perquè també m’agrada anar a buscar bolets a la muntanya i perquè m’ha recordat que el meu tiet es va morir i també li agradava molt la natura.

El conte m’ha semblat molt bé. Els seus pares han d’estar contents d’haver tingut un fill com el Ferran. M’ha agradat molt el conte perquè hi ha una pinzellada d’imaginació. És divertit que repeteixi que el pare no tenia cotxe... ara que avui tothom va en cotxe amunt i avall. Jo mai he anat a buscar bolets i m’agradaria molt, perquè aquesta història m’ha agradat.

M’agrada el conte perquè parla de la Natura. És una manera més de recordar el Ferran Abella. És un conte original, amb imaginació i fantasia i també realitat. El tema dels bolets m’ha agradat. A mi m’ha agradat molt el trosset que diu:

Ara que ja sóc gran, totes les tardors vaig al bosc a buscar fantasia i n’omplo el cistell.

És bonic explicar coses de quan eres petit, més si les pots explicar als teus alumnes de l’escola. M’ha agradat moltíssim i ha estat bonic perquè em recordava el meu avi i la meva àvia; quan jo era petita i tenia 7 anys em van portar al bosc a buscar bolets. Després de llegir aquest conte, que m’ha agradat molt, estic pensant que m’agradaria poder al bosc a collir bolets. M’ha agradat perquè hi ha fantasia i color, els colors del bosc a la tardor: vermells, verds, grocs,... A mi també m’agrada anar al bosc, pels bolets, pels colors, per les formes dels bolets,... tot plegat desperta la imaginació. M’ha agradat el puntet divertit que té. L’he trobat molt “guai”; seria fantàstic que el pogués llegir més gent, més nens i nenes de Barcelona. M’han agradat els dibuixos de bolets que hi ha en el títol del conte i al final. M’ha agradat molt això que anés amb el seu pare al bosc. A mi també m’agrada el bosc, els bolets i, encara més, anar al bosc a buscar bolets, per això m’ha agradat molt.

M’agradarà llegir el conte moltes més vegades, és molt bonic. És molt “xulo” perquè parla del bosc. Ara ja sé que quan vagi al bosc puc fer moltes més coses que passejar... M’ha agradat molt, perquè és original i pels bolets de tots colors, en un bosc ple de fantasia. M’ha agradat que més que anar a buscar bolets, li hagi agradat descobrir i conèixer el bosc.