1. Els camins dels romans Nom del grup: Els gossos

2. Els animals de crrega Els romans es traslladaven amb animals de crrega, com per exemple, els ramats. Van passar per un dels camins ms importants, el Catsud. Era el que unia Ilerda, amb la que fou la Dertosa delsromans.CreuavaelEbre pel pas situat al peu del Castellet de Banyoles, controlat per la singular fortalesa. Annbal va ser un personatge que va passar per aquests camins amb les seves tropes. Van fer un recorregut: una vegada passat lEbre, des de Maials enfilarien cam de Lleida, on atacaren la fortalesa dIltirta. Posteriorment, amb laliana dels ilerdets, els fou fcil transitar per la conca del riu Segre, i creuar pels Pirineus per la Cerdanya, en direcci a Roma. Aquesta hiptesi ens ha de donar a entendre que els camins dels ibers ja tenien una bona configuraci, ara fa uns dos mil quatre-cents anys. Humilment sens ofereixen com un mitj de trnsit, si b la majoria tenen un perqu de la seva existncia que, a vegades, fa goig conixer i esbrinar. 3. L'exrcit dels romans L'exrcit rom era l'exrcit de l'antiga Roma. Va fer possible que la civilitzaci de l'antiga Roma domins tota la Mediterrnia entre els segles I a.C. al V d.C. Portaven armes com: Escut: circularCos: corsells de cuir, dorsals de bronze, grebes. Elm: casc cnic de bronze. Armes: gladius (espasa curta), pilum (javelina). Les altres classes portaven equipament progressivament menor, d'acord amb el poder adquisitiu. La segona classe mancava de cuirassa i l'escut era oval, la tercera mancava a ms de grebas, la quarta noms tenia pilum i gladius i la cinquena eren foners (llanaven pedres). 4. Coliseum deRoma 5. Els carros de guerra El carro de guerra s un tipus de carro usat en activitats relaciona en la guerra. Els carros de guerra es van usar a Mesopotnia al voltant del 3.000 a.C. I a la Xina el segon millenni abans de Crist, i foren usat com arma principals de combat per molts pobles del'antiguitat, com els assiris, babilonis, egipcis, indis, grecs, romans. Les curses de carros van mantenir la seva popularitat a Constantinoble fins al segle VI. Durant la Primera Guerra Mundial, just abans de la introducci dels carros blindats, les motos amb sidecars equipats amb metralladores tenien el mateix paper que el carro antic de guerra. Es pot asssenyalar tamb el tachanka rus, bsicament un carro de cavalls armat amb metralladores, que de fet era una versi lleugera de l'artilleria a cavall, utilitzada durant ms d'un segle en els camps de batalla europeus. En la guerra moderna, el paper tctic dels carros antics s'ha reprs, salvang les distncies i en certa manera, pel carro de combat i els tancs. 6. El Circ Mxim

El circ Mxim fou el principal circ rom on es feien els espectacles, principalment carreres de carros o de cavalls, combats de boxa i altres. 7. Tenia forma rodona amb seients a tot el tombant. En queden actualment un mnims restes i el seu aspecte es pot suposar pel millor conservat Circ de Caracalla a la via pia. Els seients es deien gradus, sedilla, o subscllici, separades del fons pel pdium i dividits longitudinalment praecinctiones, i diagonalment per cunei, amb voinitoria annexes. A la part superior de la cavea es trobava el pulvinar o lloc de les autoritats (desprs l'emperador) a la part millor del circ. 8. La diferencia entre els circs era de mesura i embelliment i el Circ Mxim era el ms gran i ms embellit. Dions d'Halicarns diu que podia albergar 150.000 espectadors, Plini 260.000 i Vctor 380.000, i encara que aix es una exageraci possiblement la primera xifra era propera a la realitat i no incloa als espectadors drets. 9. En l'poca imperial els senadors i cavallers foren separats del poble i se'ls van assignar tamb portes especials. L'exterior del Circ Mxim estava rodejat d'un pati o prtic on es venien begudes.

10. El teatre rom

Al comenament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Per a partir del s. I a. C. a Roma es van comenar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de tel de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bsicament aquesta estructura, per van introduir-hi innovacions per millorar-los:

Els grecs construen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans tamb aprofitaven sovint el pendent per recolza la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaos fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia (cauea) descansa va sobre d'un sistema d'arcs i galeries de formig, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones ms planes sense dependre del relleu. La faana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'poca clssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre rom. Tamb va canviar-ne la funci: ara hi seien els espectadors ms importants. Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) ms ample. La scaena en el teatre rom es construa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La faana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada ambdos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari iservia de decorat permanent per a totes les obres.

11. Vestiment dels romans 12. Les festes al llarg de l'any A els romans els agradava fer festes, per les ms importants eren les Saturnals, les Lupercals, les Equiria i els Jocs Seculars. La festa de Lupercaliaes feia en honor a la lloba, a prop del riu Tber, on la lloba va alletar a Rmul i Rem. Es sacrificaven un gos i deu cabres. Se'n tallava la pell a tires per fabricar fuets. Nois nus corren fuetejant tot el que hi ha al seu voltant. Es celebra el 13 de febrer. La festa de les mareses celebrava el 15 de abril. Les dones casades portaven rams de flors al temple de Juno. Les sacerdotes encenien una foguera a un altre temple.