Els dracs voladors

• Vet aquí que una vegada hi havia un poblet ple

de gent contenta. El seu rei procurava que

tothom visqués ben feliç i cada dia sortia a la

finestra a veure si tot anava bé.

• Un dia va passar una cosa estranya. El rei havia sortit a la finestra i mirant el cel, va veure que s’apropaven un munt d’animals estranys.

• Quan es van anar acostant, el rei va tenir molta

por: EREN DRACS VOLADORS!!!

• Aquells dracs

voladors eren molt

petits i volaven

ràpidament. Tenien

unes dentetes molt

petites, com les de

les ratetes.

S’amagaven bé i es

menjaven tota la roba

que trobaven.

• Quina desgràcia. Aviat els dracs van rossegar la

roba de la gent: pantalons, samarretes,

butxaques, abrics, tovalloles...

• Fins i tot els llençols! Quan era l’hora d’anar a

dormir, la gent es tapava amb una roba ben

estripada!

• I un dia el rei es va trobar les seves cortines

foradades. Oh no! Les cortines eren un regal del

seu amic, el rei de Portugal!

• Llavors va baixar al

poble i va preguntar a

la gent com estaven.

Va trobar tothom tan

enfadat que va decidir

buscar una solució.

Anirien a caçar els

dracs!

• Va cridar al capità i li va ordenar que repartís

caçapapallones a tots els soldats: Anirien a caçar dracs!

• Tot els soldats van

anar cap al poble a

buscar dracs. Sortien

de tot arreu: calaixos,

neveres, capses de

galetes, motxilles...

No s’acabaven mai!

Tota la gent va ajudar, fins i tot el

rei

• Però no ho aconseguien. Si n’atrapaven algun,

amb les seves dentetes rossegaven la xarxa i

s’escapaven.

• Llavors el rei va tenir

una idea! Si els dracs

tenien aquelles

dentetes com les

ratetes, potser els

agradaria el formatge

com a elles!

• I va manar que tothom portés formatge a la

plaça. Havia de fer molta olor!

• Si senyor! Quan els dracs van sentir aquella olor

tan bona, van anar cap a la plaça i els va venir

de gust tastar allò que feia aquell perfum. En un

tres i no res se l’havien menjat tot!

• I així va ser com a partir d’aquell dia a totes les cases hi havia un plat de formatge a l’ampit de la finestra. Els dracs voladors van deixar de menjar roba i es van quedar al poble, com si fossin gats o gossos.

• I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, el conte dels

dracs voladors ja s’ha fos.

Dedicat a l’Elsa