Els economistes i la realitat social · tar participar en un debat informal suggerint canvis en els...

SUMARI

3 Editorial

4-23 L’interès més alt:• Jornada dels economistes 2007• Sessions de treball de la Jornada

dels Economistes 2007

24-26 Notícies

27 Gent de casa:• Entrevista a Francesc Castañer

28-29 Pressupost 2008

30-41 Al vostre servei:• Noticiaris

42-49 Treballem en grup:• Ressenyes d’actes del Col·legi• Crònica

50 Hemeroteca

51 Agenda

[email protected]

Els economistesi la realitat social

Informatiu de l’economista núm. 118 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected] Maragall, 44, entl. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected] Cabrera, 16, 1r G 25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected] Nova, 58-60, 5è A 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàArtur Saurí del RioVicedegàJoan B. Casas OntenienteSecretàriaMontserrat Casanovas RamónVicesecretariOriol Amat SalasTresorerÀngel Segarra i FerréInterventorAnton Gasol MagriñàVocal President a GironaEsteve Gibert UtsetVocal President a LleidaXavier Ticó CamíVocal President a TarragonaFernando Campa PlanasVocals Joan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJordi Caballé i VilellaXavier Subirats i AlcoverroFerran Lemus TomásEmilio Álvarez Pérez-BediaMiquel Freire PradosConsellersRaimon Casanellas BassolsCarles Puig de TravyPilar Soldevila i García

C Col·legi d'Economistesde Catalunya


C

Col·legi d'Economistesde Catalunya


C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

Col·legi d'Economistesde Catalunya

C

Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Edita: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Secretària general: M. Rosa Cava

Secretari tècnic: Lluís Santaló

Director de formació: Jesús Álvarez

Administració financera: Montserrat Escanilla

Secretaria econòmica: Àngel Hermosilla

Assessorament lingüístic: Núria Garcia

Informàtica: Jordi Ibàñez

Disseny: Estudio DG

Fotògrafa: Mercè Bel

Impressió: Treballs Gràfics, S.A.

Publicitat: Gecap, [email protected]

Dipòsit Legal: B-36694-89

Artur SauríDegà

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable delcontingut dels anuncis publicats en tot l’Informatiu.

Quan rebeu aquest Informatiu ja s’haurà celebrat la Jornada dels Economistes i el conjunt d’actes que la confi-guren, com també s’haurà celebrat, el passat 19 de desembre, la segona assemblea de col·legiats de l’any per al’aprovació del pressupost del Col·legi per a l’exercici 2008.

Amb el títol Els economistes i la realitat social, va tenir lloc el passat 8 de novembre la Jornada dels Economistes, enla qual es van analitzar, en diverses sessions de treball, els principals problemes socials que encara subsisteixen en la societat,des d’una perspectiva econòmica; totes aquestes qüestions es van tractar amb el plantejament que és el propi del nostre Col·legii dels economistes, és a dir d’una manera pluridisciplinar. Com ja és tradicional, dins d’aquest Informatiu podreu llegir lesconclusions que ens han fet arribar els coordinadors de les 19 sessions de treball que es van desenvolupar, 16 a Barcelona iuna a cadascuna de les tres seus territorials del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Aquesta edició de la Jornada dels Economistes es va desenvolupar, com les anteriors, en un ambient de treball rigorós, així comamb una gran satisfacció per part dels assistents tant pel que fa als continguts com pels debats que es van generar en les dinousessions de treball. Si, a més, hi afegim que la Jornada va congregar novament un gran nombre d’assistents i va tenir ressò en elsdiversos mitjans de comunicació, podem afirmar, un any més, que la Jornada dels Economistes s’ha clausurat amb èxit.

Bona part d’aquest èxit és degut als coordinadors de les sessions de treball i als ponents i panelistes que, d’una manera total-ment desinteressada, participen en les diverses sessions de treball. Crec que s’ha d’atribuir a la bona imatge del Col·legi i de lamateixa Jornada la total disponibilitat que sempre hem trobat quan hem demanat la col·laboració d’uns i altres. A tots ells,vull agrair-los públicament la participació.

L’èxit que la Jornada dels Economistes assoleix cada any és degut també a la mateixa organització. Quatre són els principalspunts que la Junta de Govern té presents en aquesta organització. D’una banda, l’anàlisi dels resultats de la jornada ja clau-surada que la Junta de Govern duu a terme estudiant els comentaris i els suggeriments dels coordinadors, ponents i assistents;una preparació anticipada per evitar el màxim possible les improvisacions de darrera hora –pràcticament, quan es clausurauna edició de la Jornada dels Economistes es comença a preparar la següent–; el tercer punt es la participació del màximnombre de col·legiats en el disseny i el contingut de la Jornada dels Economistes, amb la voluntat que sigui realment de totsels economistes de Catalunya; i finalment, la presentació del contingut de la propera al món acadèmic i al sector públic.

El tema central de la Jornada dels Economistes d’enguany, Els economistes i la realitat social, també ha estat motiude reflexió i de posicionament de la Junta de Govern, mitjançant una nota d’opinió. Aquest document, que podeu consultaríntegrament en aquest Informatiu, ha comptat amb la col·laboració directa de col·legiats de prestigi reconegut que van accep-tar participar en un debat informal suggerint canvis en els diversos esborranys del document que s’ha elaborat. Això ens hapermès recordar a la societat que la realitat social sempre ha estat el centre d’interès dels economistes, i que això no és nou,ja que els economistes clàssics ja hi prestaven atenció, així com reivindicar la voluntat del nostre paper com a analistes de lasocietat i el desig de contribuir al debat general sobre la solució als problemes socials des d’una perspectiva econòmica.

La Jornada acaba tradicionalment amb el Sopar dels Economistes, el qual combina el vessant naturalment lúdic amb el reco-neixement a diferents col·legiats i activitats en el terreny de l’economia. Tenim així l’homenatge als col·legiats que fa més de25 anys que ho són, pel seu suport i la fidelitat al nostre Col·legi; es lliura el reconeixement a l’economista d’empresa i al des-patx professional d’economistes de l’any; es reconeixen els millors estudiants de les facultats d’Econòmiques de les universi-tats de Catalunya; es lliuren els guardons dels premis Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya al millorllibre d’economia i al reconeixement a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia; i reconeixem i home-natgem públicament col·legiats i altres professionals per la seva trajectòria de suport a la professió i al Col·legi així com perles seves aportacions al desenvolupament de la praxi i de la ciència econòmica, nomenant Col·legiats de Mèrit o d’Honorsegons correspongui.

En el marc de la Jornada dels Economistes es va donar a conèixer el projecte guanyador del concurs d’idees restringitper a la nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, decisió que va recaure en el projecte presentat pel gabinet d’arqui-tectes Roldán+Berengué.

Aquest projecte va ser escollit per un jurat en el qual, a més de tres membres de la Junta de Govern, van participar un repre-sentant de l’Ajuntament de Barcelona i un altre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i es van estudiar i analitzar els pro-jectes presentats per cinc gabinets d’arquitectes convidats a participar en aquest concurs (Joan Pascual i Argenté, EstudiMassip-Bosch Arquitectes, Espinet/Ubach/Llongueras/Clotet, Roldán+Berengué i Terradas Arquitectos).

En aquests moments es va ultimant la primera fase del projecte, redacció i presentació a l’Ajuntament del Pla especial urbanís-tic, que es treballa conjuntament amb la concreció dels diferents aspectes arquitectònics que ha de tenir el nou edifici, i que enspermetrà que un cop aquest pla estigui aprovat pel ple de l’Ajuntament de Barcelona s’iniciï la construcció de la nova seu.

El pressupost del Col·legi d’Economistes de Catalunya per a l’exercici 2008, que es va presentar a l’Assemblea de Col·legiats el19 de desembre, recull les accions que la Junta de Govern s’ha marcat per aconseguir els objectius prioritaris. El pressupostincorpora en l’apartat d’inversions les primeres despeses que comporta la construcció de la nova seu del Col·legi, el disseny iels permisos del nou edifici. Els excedents pressupostaris dels darrers exercicis, la venda de la seu actual, el resultat consolidatque any rere any genera el Col·legi, conjuntament amb els recursos de tresoreria, possibiliten fer front a aquesta inversió aixícom la viabilitat de contractar un préstec hipotecari.

A part d’aquest objectiu prioritari, el pressupost recull les accions que la Junta de Govern s’ha marcat per aconseguir els altresobjectius que té establerts en el seu programa de govern: fomentar la participació dels col·legiats sobretot a través de les comis-sions de treball, convertir el Col·legi d’Economistes de Catalunya en una entitat prestadora de serveis de qualitat i potenciar laimatge de la institució i de la professió davant la societat.

Bon Nadal i feliç any 2008.

El passat 8 de novembre, el Col·legi d’E-conomistes va celebrar la seva XII Jornadaque enguany s’ha titulat Els economistesi la realitat social, amb l’objectiu dereflectir tant els problemes que subsistei-xen en la societat com els inconvenientssocials derivats del creixement econòmic.

Al voltant de cent vint-i-cinc ponents van par-ticipar en un total de setze sessions, vuit deles quals es van destinar a temàtiques exclu-sivament de realitat social, treballades i pre-sentades per economistes. La meitat restantde les jornades van versar sobre temes con-crets d’actualitat: dues sessions de fiscalitat,dues més sobre el nou Pla General Comp-table, i les altres quatre en matèria finance-ra, energètica, capital social i capital humà,i la projecció exterior de l’economia catalana.

Aquesta dotzena edició de la Jornada delsEconomistes va ser inaugurada per Anto-

ni Castells, conseller d’Economia i Financesde la Generalitat de Catalunya, Jordi Hereu,alcalde de Barcelona, i Teodor Romero coma representant de la Diputació de Barcelona.

L’alcalde Jordi Hereu va obrir el torn deparlaments de la taula, i ho va fer felicitantel Col·legi d’Economistes pel títol de la Jor-nada, Els economistes i la realitat social.Tot seguit, va donar la paraula a TeodorRomero, representant de la Diputació deBarcelona, que manifestà la necessitat dereflexionar sobre el nostre model econò-mic tot remarcant que calen nous esforços,noves idees i, en definitiva, noves empre-ses per continuar creant un teixit econò-mic sòlid a la ciutat de Barcelona. Des dela Diputació de Barcelona, va explicar, esprepara el context perquè totes aquestesiniciatives siguin possible: “Hem de mirar,doncs, el futur d’una manera crítica i res-ponsable.” Per a Romero, Catalunya dis-

posa de recursos suficients per adoptarnoves vies de coneixement. Els 311 muni-cipis de la xarxa de municipis de la Dipu-tació de Barcelona són un horitzó adesenvolupar: “Volem més creixementamb menys risc.”

Joan B. Casas, degà en funcions del Col·legid’Economistes, va deixar palès el valor deltítol de la Jornada en el tractament de l’e-conomia entesa com a ciència social, unajornada per dedicar a les necessitats de lagent, al progrés de la societat real. Segonsexposà, “quan parlem de pobresa, desen-volupament, fiscalitat... parlem de perso-nes, i els economistes volem donar-hi unalògica econòmica que determini el perquèdels conflictes actuals”.

Per la seva banda, Antoni Castells, conse-ller d’Economia i Finances de la Generali-tat, va manifestar el seu honor de participar

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 118

L’interès més alt

Jornada dels economistes 2007

en la inauguració de la Jornada, comtambé va felicitar el Col·legi pel bon nivelldels actes, tant en temàtica com en perso-nalitats ponents. “La Jornada dels Econo-mistes –va dir– s’ha convertit en unatradició a Catalunya” [...] “serveix, d’unabanda, per agafar el pols de la situacióeconòmica i, de l’altra, per aprofundir entemàtiques d’interès per a la societat.” Elconseller d’Economia i Finances va subrat-llar la bona situació econòmica de Cata-lunya, però també va deixar clar que percontinuar amb el creixement necessiteminstruments com ara un nou model definançament i la implicació de l’estat catalàcom a motor econòmic de l’estat espanyol.

Finalment, l’alcalde de la ciutat de Barcelo-na, Jordi Hereu, a diferència del parlamentd’A. Castells, va parlar d’incertesa econòmi-ca a nivell global. L’alcalde va puntualitzarque ara que Barcelona té bons indicadors

econòmics (taxa d’ocupació, tràfic de mer-caderies, passatgers d’aeroport, la construc-ció…) és el moment de generar economiesde sectors, estratègies de creixement fona-mentades. I va afegir que “si l’èxit econò-mic no serveix per millorar la nostra qualitatde vida, per què serveix?” Va destacar igual-ment la importància de fer prospectiva dela situació econòmica en aquesta jornada,un exercici molt útil per saber cap a onanem. “La tasca dels economistes ésimprescindible per mirar la realitat, perinterpretar la realitat, per saber llegir comtoca.” I va concloure amb un missatge clauper al Col·legi dels Economistes en el marcde celebració de la Jornada: “Ara us tocaparlar i debatre sobre els temes socials, esticmolt d’acord amb tots els temes de la jor-nada: pobresa, habitatge, cultura, mercat…i estarem atents a les vostres conclusions.”Durant les sessions del matí es van abordardiferents i interessants temàtiques al voltant

de l’avaluació i l’eficiència de la despesapública en política social, habitatge social,innovacions derivades de la implantació dela Directiva de Mercats d’Instruments Finan-cers (MiFID), el segon projecte de reformade l’impost de successions, els interessoseconòmics i socials del sector farmacèutic,la visió dels directius catalans sobre laprojecció a l’exterior de Catalunya, l’ener-gia a Europa des de la perspectiva catalanai espanyola i, finalment, el nou pla compta-ble. La sessió estrella del matí, quant a reper-cussió mediàtica, va ser la dedicada a parlard’energia, especialment per la participacióde Maite Costa, presidenta de la ComissióNacional d’Energia (CNE), que va defensar laidea de fer d’Espanya un nus de distribuciógasística en el sud d’Europa mitjançant l’aug-ment de les interconnexions amb França.

A la tarda, les sessions també van alternardiverses temàtiques econòmiques i socials,


com ara la importància del capital social i delcapital humà, aspectes comptables i d’audi-toria en el sector públic, el model d’agènciatributària ideal, la responsabilitat social del’empresa, el sistema de protecció social dela dependència, els efectes de la globalitza-ció sobre els salaris i les condicions labo-rals, economia i canvi climàtic i, finalment,sobre la pobresa a casa nostra. Les sessionsliderades pels consellers de Treball i MediAmbient van ser les que van registrar mésafluència d’assistents, la qual cosa remarcaque la veritable preocupació dels econo-mistes s’orienta envers la realitat més social. Després d’un intens treball, el Sopar delsEconomistes va significar la celebració finalde la XII Jornada, on es va emmarcar tambél’acte de lliurament de diferents premis enreconeixement a les actuacions en matèriaeconòmica a Catalunya. Així, es va atorgarla distinció de Col·legiat de Mèrit a IsidreFainé, president actual de la Caixa. El premi

Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmicade Catalunya va atorgar la distinció almillor llibre d’economia a La innovació iR+D industrial a Catalunya dels autorsJoaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Ter-mes, i el premi a la millor trajectòria pro-fessional en la difusió de l’economia aJoan Pons, editor de Món Empresarial. Pelque fa al guardó a l’economista d’empresade l’any, el jurat va decidir atorgar-lo aFrancisco Castañer Basco per la seva carre-ra professional de 43 anys en l’empresamultinacional NESTLÉ. El col·legiat EduardArruga va recollir el guardó en nom seu.D’altra banda, el premi de reconeixemental despatx professional d’economistes del’any ha estat adjudicat als col·legiats EmiliGironella Masgrau i Joan Rojas Graell.

Finalment, els membres de la Junta deGovern, constituïts en jurat dels premis dereconeixement al millor currículum univer-

sitari 2007, van convenir atorgar la distincióa totes les candidatures presentades, atèsque, per la nota assolida i altres mèrits,totes eren candidates dignes al guardó.

L’actuació de la Jornada dels Economistesen les quatre províncies catalanes aplegamés de 1.000 economistes en unes 19 ses-sions, i això suposa una visió de pes con-trastada de l’economia catalana.

En definitiva, una jornada sencera i tres ses-sions individuals en les diferents provínciesde fora de Barcelona, dedicades a abordarl’economia; una prova més de la rellevàn-cia que els economistes tenen i seguirantenint en el futur com a agents col·labo-radors indispensables i necessaris per al’avenç de la nostra societat any rere any.

Elvira GarcíaComunicació i RP Strategycomm


Amb motiu de la JORNADA DELS ECONOMISTES 2007, la Junta de

Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya vol fer públic el

següent:

– la voluntat de reivindicar el paper dels economistes com a analistes

de la societat

– el desig de contribuir al debat general sobre la solució als proble-

mes socials des de la seva pròpia perspectiva

La realitat social sempre ha estat centre d’interès dels economistes.

Aquest interès no és nou, i ja els economistes clàssics li prestaven

atenció. Cal dir que els economistes, com a part de la societat,

estan preocupats pels problemes socials que els envolten. Es pot

afirmar que l’anàlisi dels temes socials és consubstancial a la figu-

ra de l’economista com a integrant de la societat i investigador de

fets socials. A més, cal ser conscients que les qüestions d’aquest tipus

no es poden abordar prescindint de criteris econòmics, atès que en el

cor de molts dels problemes socials hi ha qüestions de caràcter

econòmic (pobresa, protecció, habitatge, dependència...).

Els economistes considerem que podem dir coses útils per afrontar

els reptes socials, partint de la consideració de la lògica econòmica

inherent a la nostra formació. En la societat en particular i el món en

general subsisteixen problemes (subdesenvolupament, marginació

social...) que reclamen solucions i als quals els economistes

podem aportar respostes. De fet, la resposta als temes socials exi-

geix la visió particular dels economistes, com a observadors, com a

analistes... que som de la realitat. Aportem una perspectiva necessà-

ria i singular, com és la d’assignar i prioritzar uns recursos limitats a

la cobertura d’unes necessitats tenint en compte criteris de justícia,

equitat, solidaritat... La societat ha d’entendre que l’aplicació dels

recursos a unes finalitats específiques suposa renunciar a altres

destinacions, atès que és impossible la cobertura de totes les neces-

sitats. Molts problemes socials estan vinculats a l’escassetat de

recursos, i els economistes tenen eines per poder encaixar amb-

dós, problemes i recursos, de la millor manera possible i de la

forma més eficient. En aquest context, s’ha de posar de relleu que,

en tot moment, els economistes ens veiem obligats a treballar en

una societat ja existent, amb unes característiques definides que,

sovint, no són les que ens agradarien.

Els economistes ens sentim amb l’obligació d’ajudar a resoldre els

problemes socials del nostre entorn amb les eines de què disposem.

Som conscients de les nostres responsabilitats i, com a col·lectiu, les

assumim per donar-hi les respostes més adients. No es pot obviar

que aportem una manera particular d’observar i d’actuar sobre la rea-

litat social que es caracteritza per:

– Una visió global i multidisciplinar, facilitant idees i solucions en

col·laboració amb altres disciplines.

– Una perspectiva de llarg termini, atès que tenim una gran sensibi-

litat pels efectes futurs de les decisions socials.

– Un sentit comú i una visió responsable.

– Un pensament abocat al benestar social i col·lectiu i no, necessà-

riament, al benestar individual.

Així mateix, els economistes aportem eines, arguments i elements per

ajudar a qui correspon a prendre les millors decisions, tenint present

que tota decisió implica un cost d’oportunitat i suggerint, sempre que

cal, vies alternatives. És per això que es demana al sector públic i al sec-

tor privat que abans de prendre decisions de caràcter social d’un cert

relleu escoltin els economistes. D’altra banda, s’ha de tenir en compte

que la resolució dels problemes socials és responsabilitat de tothom.

Jornada dels Economistes 2007

Amb la JORNADA DELS ECONOMISTES 2007, els economistes volem refle-

xionar sobre la realitat social que ens envolta, amb la finalitat que la

societat es doti dels millors factors per continuar avançant tot assolint

majors nivells de benestar i aconseguint un grau de cohesió més elevat.

Aquest és el gran repte dels propers anys, en un marc caracteritzat, entre

d’altres, per la globalització, el progrés econòmic, l’envelliment demogrà-

fic, o la necessitat de reduir les desigualtats socials i entre països.

Cal crear una societat sostenible a llarg termini en molts sentits (eco-

nomia, demografia, infraestructures, medi ambient...), la qual cosa exi-

geix resoldre necessitats urgents de l’actualitat, com ara l’habitatge,

però sense perdre’n de vista d’altres de futurs, com és el capital social.

En aquest context voldríem que s’entengués la JORNADA DELS ECO-

NOMISTES 2007.

Document de reflexió de la Junta de Govern amb motiu de la Jornada dels Economistes 2007Com en anteriors edicions, amb motiu de la celebració de la Jornada, la Junta de Govern va fer públic undocument de reflexió en relació al lema d’enguany, Els economistes i la realitat social. Per a la redacciód’aquest document, la Junta va tenir en compte l’opinió dels coordinadors de la Jornada dels Economistes, iva disposar de la col·laboració conjunta de col·legiats de reconegut prestigi i coneixedors d’aquest tema, quela van assessorar sobre els principals aspectes que aquest document hauria d’integrar.El comitè, presidit pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Artur Saurí, l’integraren a més de laComissió Executiva del Col·legi: Antoni Argandoña, Martí Carnicer, Jordi Gual, Guillem López, F. XavierMena, Joan Ràfols, Jacint Ros, Àngel Saez, Mercè Sala, Joaquín Trigo, Josep García Miquel i EnricGenescà. Àngel Hermosilla, responsable de la secretaria econòmica del Col·legi d’Economistes de Catalunya,va actuar con a secretari ponent.

Reflexions sobre els economistes i la realitat social


i ponent de la sessió, va detectar la granescletxa existent entre la importància dela intervenció pública en general en l’e-conomia –fiscal pressupostària i regu-latòria– i la intensitat insuficient de treballacadèmic adient per millorar-ne l’eficièn-cia, també precisament la redistributiva.El mateix conferenciant va posar l’èmfasien els problemes i nivells de gestió. Per aOriol Homs, director general de la Funda-ció Centre d’Iniciatives i Recerques Euro-

pees a la Mediterrània (CIREM), panelistade la sessió, l’avaluació és cada cop més uncomponent essencial de la bona gover-nança, i va explicar l’abast de la multidisci-plinarietat en aquest camp.

El professor Joaquín Trigo, director executiude Foment del Treball, panelista de la ses-sió, va focalitzar els criteris de distribucióterritorial de la inversió estatal, en especial

en infraestructures. I el professor AntoniManresa, catedràtic de la Universitat deBarcelona i també panelista, va tractar lesbases de la reforma necessàries de l’estatdel benestar, per tal de poder-lo conservaren les seves línies i intencions bàsiques.Va presidir la sessió Juan Antonio Garde,president de l’Agència Estatal d’Avaluacióde les Polítiques Públiques i la Qualitatdels Serveis, i Eduard Magallón, periodistade La Vanguardia, va ser el relator final.


Sessions de treball de la Jornadadels Economistes 2007La Jornada dels Economistes d’aquest any, la configuren 19 sessions de treball,16 que es van celebrar a Barcelona el dia 8 de novembre, i 3, uns dies abansde la Jornada a Barcelona, a les seus territorials del Col·legi, organitzades con-juntament amb les facultats d’Econòmiques de Girona, Lleida i Tarragona.

Sessió 1

Avaluació i eficiència de la despesa pública en política social

Coordinador: Jacint Ros,catedràtic de la Universitat de Barcelona

Els programes de despesa social suposenmés de la meitat de les despeses públi-ques, tant en l’administració central comen la Generalitat. Se sol demanar un aug-ment de la ràtio despesa social/PIB, aquíencara prou inferior a la mitjana europea.Però aquest creixement es troba limitatper restriccions pressupostàries, les condi-cions d’equilibri macroeconòmic i lapresència d’altres finalitats (cost d’oportu-nitat). D’aquí la creixent necessitat delsprocessos i les tècniques d’avaluació del’eficiència (i economia) en què els eco-nomistes tenim un paper cabdal (al costatde sociòlegs i politòlegs, per exemple).

El professor Guillem López Casasnovas,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra

Sessió 2

L’habitatge social

Coordinador: Agustí Jover, economista

Els elevats preus de la construcció, junta-ment amb el progressiu enduriment deles condicions de finançament de la com-pra, estan incrementant el contingent depoblació exclosa de l’accés a l’habitatge.Aquesta situació afecta en especial els quinecessiten accedir-hi per primera vegada(joves, població immigrant i persones enprocés de separació) i també està agreu-jant l’esforç a les famílies que els darrersanys s’han endeutat al límit de les sevespossibilitats.

En aquest nou context, la provisió d’habi-tatge social en quantitat i condicions ade-quades a les necessitats de la població ésel primer repte en matèria de políticapública d’habitatge. La capacitat de res-posta des de la Generalitat no pot gene-rar resultats tangibles si no es doten ambels recursos econòmics necessaris els agentspúblics que han de produir sòl i construirhabitatges socials. Però cal reconèixer quela dimensió del repte supera àmpliamentla capacitat operativa dels agents públicsi, en aquest punt, caldrà concertar un plad’actuació amb els agents privats sense fina-litat de lucre i amb els operadors privats quepoden, cadascun, i alguns ho han demostratsobradament, aportar producte diferenciat.

La conjuntura econòmica ha alentit elvolum de vendes i l’activitat de la cons-trucció de nous habitatges, fets que jaestan castigant l’ingrés de les hisendeslocals. I és ara quan aquestes hisendeshaurien d’intensificar la resposta en matè-ria d’habitatge social, en especial facilitantsòl en condicions adequades a la promo-ció d’habitatges en règim especial, règimgeneral i preu concertat. Recentment s’hasignat el Pacte Nacional per a l’Habitatge.El semàfor està en verd a l’espera no dediscurs polític, sinó de resultats.

Per parlar d’aquest tema vam comptaramb la presència de Carme Trilla, secretà-ria d’Habitatge de la Generalitat de Cata-lunya, com a presidenta-ponent; JoaquimSolé Vilanova, catedràtic de FinancesPúbliques de la Universitat de Barcelona;Antoni Sorolla, delegat d’Habitatge de l’A-juntament de Barcelona i Alfons ThióOrdis, gerent de la Fundació Família iBenestar Social, com a panelistes. Com arelator final vam comptar amb JordiGoula, redactor del suplement “Dinero”de La Vanguardia.


Sessió 3

Innovacions derivadesde la implantació de la directiva de Mercatsd’Instruments Financers(MiFID)

Coordinador: Josep Maria Antúnez Xaus,director general de la Borsa de Barcelona

En aquesta sessió es van explicar els prin-cipals canvis i innovacions derivats de laimplantació de la MiFID, i molt particular-ment els impactes i els reptes que l’es-mentada directiva suposa per als mercatsregulats, per a les entitats de crèdit iempreses de serveis d’inversions (ESI) iper als mateixos organismes de supervisió.

Pel que fa a les novetats i conseqüènciesque per als Mercats Regulats suposa l’en-trada en vigor de la MiFID, el ponent,Ramón Adarraga Morales, director de coor-dinació internacional de Bolsas y MercadosEspañoles (BME), després de descriure les

obligacions que hauran de complir elsnous Sistemes Multilaterals de Negociació iels Internalitzadors Sistemàtics, va ressaltarels alts nivells d’eficiència i de compe-titivitat dels mercats regulats espanyolsque formen part del grup BME i va con-cloure que, sense cap mena de dubte,els referits mercats són els que garan-teixen la millor execució (best execu-tion) per a la contractació dels valorsespanyols.

El ponent, Óscar Calderón de Oya, asses-sor jurídic de la Secretaria General deCaixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona(‘la Caixa’), va exposar els impactes orga-nitzatius que l’aplicació de la MiFID pro-voca en les entitats de crèdit i a lesempreses de serveis d’inversions (ESI) enel terreny de la gestió del risc, en la ges-tió dels conflictes d’interès i també en elsàmbits de l’auditoria interna, del compli-

ment normatiu i de les normes de con-ducta. El ponent va concloure que, mal-grat l’important esforç realitzat perpart de totes les entitats per anticipar-se i tenir les seves organitzacions pre-parades per afrontar els reptes de laMiFID, el retard que ha tingut lloc enla transposició de l’esmentada Direc-tiva a l’ordenament jurídic espanyolprodueix una situació de manca de

seguretat jurídica que, òbviament, noés desitjable.

La ponent, María José Gómez Yubero,directora d’inversors de la Comisión Nacio-nal del Mercado de Valores (CNMV), vaexplicar les repercussions per als inver-sors i les actuacions dels organismes desupervisió en el nou context de la MiFID.M.J. Gómez Yubero va reconèixer quedurant els primers dies d’aplicació de laMiFID presenten moltes consultes queposen de manifest que encara hi ha unaconsiderable manca d’informació en elsegment dels inversors minoristes pel quefa als canvis que suposa l’entrada envigor de l’esmentada directiva. Per aquestmotiu, en el capítol de les conclusions, vadestacar que s’ha arribat a acords ambdeterminades associacions de defensadels consumidors per tal que totes lesseus territorials de dites associacionspuguin rebre consultes i sol·licitudsd’informació sobre la MiFID queseran degudament traslladades i con-testades per la CNMV.

Rosa Rodríguez Moreno, consellera de laCNMV, en la seva qualitat de presidentad’aquesta sessió de treball, va assenyalaren la seva intervenció com a conclusiómés important que, amb l’objectiu d’e-vitar el risc d’arbitratge regulador,resulta fonamental la màxima coordi-nació entre tots els organismes desupervisió a nivell europeu per tal degarantir una aplicació absolutamenthomogènia de la MiFID en tots elspaïsos.


Sessió 4

Segon projecte de reforma de l’Impost de Successions

Coordinador: José Ignacio Cornet, economista assessor fiscal

1.- Problemàtica actualCom ja fa un parell d’anys, el Govern dela Generalitat té en estudi un projecte dereforma de l’actual Impost. El motiu prin-cipal de la reforma, segons es desprèn deles manifestacions efectuades en la prem-sa pels responsables, no és que el tributhagi quedat obsolet, sinó que hi ha unagran competència fiscal respecte d’altresautonomies, que provoca en molts casosla no tributació. Aquesta petita reformas’estableix per intentar igualar aquestesdiferències i evitar tant com es pugui queenginyeries financeres provoquin deslo-calització de persones i operacionseconòmiques en altres autonomies.

2.- ConclusionsLes principals conclusions que es podenextreure de la Jornada són:– El profund malestar que hi ha entre els

experts fiscals per la gran diferènciade la tributació existent en altres auto-nomies, un factor que provoca que enllocs limítrofs de la nostra comunitat(País Valencià), es deslocalitzin contri-buents.

– La defensa, per part del director generalde Tributs, del manteniment del tribut,perquè no és just que una persona rebiun patrimoni sense cap mena d’esforç,sense haver de pagar Impost.

– Per últim, el convenciment d’AlexandrePedrós que la reforma no sortirà a lallum fins que no es deixi ben determi-nat l’Estatut (nou sistema de finança-ment), i que el que es farà el proper any2008 és un pedaç perquè les donacionsque es fan en una altra Comunitat espuguin efectuar aquí.

3.- Comunicació del coordinadorLa sessió va crear un gran interès depart dels assistents, i en el moment delcol·loqui és on es van centrar elsmoments més interessants de la sessió.Cal destacar l’última, en què un assistentdemanà al responsable de la Generalitatque com era possible que des delGovern es vagi insistint a l’estranger ials empresaris d’aquí, que vinguinempreses al país, i que hi inverteixin,quan d’altra banda i quasi exclusiva-ment per culpa de l’impost de succes-sions en què el Govern té competènciesexclusives es van deslocalitzant perso-nes, i per tant les persones jurídiquesque aquestes controlen.

Per parlar d’aquest tema, vam comptaramb la presència de Josep M. Dàvila,director general de Tributs de la Genera-litat de Catalunya; Alexandre Pedrós,catedràtic d’Economia Aplicada de laUniversitat de Barcelona; Jesús Sanmar-tín, president del Registre d’EconomistesAssessors Fiscals (REAF) com a ponents.Va presidir la sessió Fernando Casado,director de l’Institut de l’Empresa Fami-liar i vam comptar amb Ramon Roca delDossier Econòmic de Catalunya com arelator final.

panelista de la sessió, va posar de mani-fest que els beneficis de les reformesintroduïdes en el sector no es traslladencompletament ni als pacients, ni als con-tribuents. En concret, va mostrar com laincipient competència entre medicamentsgenèrics es trasllada en forma de des-comptes als farmacèutics, però no arriba ala sanitat pública.

Jaume Puig, professor titular de la Univer-sitat Pompeu Fabra, panelista de la sessió,va fer una avaluació molt crítica sobre lanova llei del medicament del 2006. La lleiha estat una oportunitat perduda per intro-duir criteris de cost efectivitat en la presta-ció farmacèutica pública. Al contrari, la lleiconté detalls reguladors propis d’un regla-ment que la fa molt poc flexible per adap-tar el sector als canvis que vindran en elfutur ni per millorar la relació cost i efecti-vitat dels tractaments farmacològics.

La consellera de Salut, Marina Geli, que vapresidir la sessió, va alertar que els reptesde la prestació farmacèutica pública durantels propers anys seran molt importants. Perafrontar-lo, va anunciar que el Departa-ment utilitzarà avaluacions de cost efectivi-tat, i no pas només de cost eficàcia. Elsrecursos públics han de dirigir-se a donarprioritat a les utilitzacions dels millors i mésefectius tractaments farmacològics.

Ara bé, la consellera va remarcar queaconseguir aquest objectiu passa per asso-lir un veritable Govern federal del SistemaNacional de Salut (SNS) en què les comu-nitats autònomes participin en la presa dedecisions a nivell estatal. Fins ara, hemavançat només en la direcció d’una admi-nistració federal de la sanitat pública, i nopas en la direcció d’un govern federal.

Elisa Díaz, assessora de l’Oficina Econòmi-ca del president del Govern, ponent de lasessió, va mostrar que el Govern espanyolha fet una aposta per donar suport a lainvestigació, el desenvolupament i lainnovació en el sector farmacèutic en elmarc de la nova política industrial.


Sessió 5

El sector farmacèutic:interessos econòmics i socials contraposats?

Coordinador: Joan Ramon Borrell, professortitular de la Universitat de Barcelona

El coordinador de la sessió, Joan RamonBorrell, va posar sobre la taula el dilema decom poden la societat catalana i l’espanyo-la donar ple suport financer a les innova-cions farmacèutiques tot mantenint ladespesa pública en medicaments sota con-trol. El debat va aportar noves evidències.

Sergi Jiménez, professor titular de la Uni-versitat Pompeu Fabra, panelista de la ses-sió, va demostrar que els preus delsmedicaments a Espanya han deixat de serels més baixos d’Europa. A diferència delque succeïa fa vint anys, les patents garan-teixen l’exclusivitat dels laboratoris inno-vadors en la comercialització a Espanyadels nous productes farmacèutics. I, enca-ra que sigui el Ministeri de Sanitat qui fixael preu màxim dels medicaments en elmoment de la seva autorització a Espanya,els nous productes tenen preus semblantsals vigents a la resta d’Europa.

En el debat es va posar de manifest queaquest procés gradual d’incorporació demedicaments nous a preus europeus va serel que va impulsar la despesa pública far-macèutica a l’alça fins al 2004. Els darrers tresanys, el creixement de la factura farmacèu-tica, no l’impulsen els preus. Aquest canvide la dinàmica es deu a la moderació delspreus mitjans dels fàrmacs gràcies als genè-rics i els preus de referència. La nova regu-lació dels preus de referència del 2004 hareduït els preus dels genèrics i els de marcaamb què competeixen, i així s’han generatestalvis en la factura farmacèutica pública.

Anna Merino, economista de la DireccióGeneral de Defensa de la Competència,

aspectes, i, a més, denota una pèrdua delideratge internacional en determinats sec-tors (química, farmàcia...). Per la seva banda,Catalunya travessa un moment d’impasse,en què l’atenció es focalitza massa en pro-blemes locals que no deixen veure la restadel món.

Des de l’exterior, el més valorat de Cata-lunya és el capital humà, especialment lacapacitat directiva, així com l’actitud i eltalent dels treballadors (seriositat, ètica deltreball, flexibilitat...). També s’ha de desta-car el fet que la marca de Barcelona siguimolt atractiva i valorada a escala interna-cional. Cal dir que Barcelona i Catalunyaconstitueixen llocs molts desitjats pelsestrangers per viure-hi i treballar-hi (cli-matologia, mar, cultura...).

Per contra, els inconvenients que palesael Principat des de la visió dels directiuscatalans se centren en el feble coneixe-ment dels idiomes, sobretot l’anglès, lagran resistència de les persones a sortir atreballar a l’estranger, i la reduïda dimen-sió de les empreses. A més, s’ha d’esmen-tar la baixa productivitat que caracteritzaCatalunya, el seu escàs dinamisme eninnovació, i la imatge negativa que tras-llueix en matèria d’infraestructures.

Per parlar d’aquest tema vam comptaramb la presència d’Antoni Soy, secretari


La sessió es va cloure amb un debat ambel públic moderat per Martí Saballs, subdi-rector d’Expansión i relator final de la ses-sió, en el qual es va posar de manifest quehi ha reformes a fer en diversos àmbits,des del copagament fins a la regulació del’obertura i els marges de les oficines defarmàcia en què es podria millorar tant elservei públic d’atenció farmacèutica comalhora la innovació en productes i serveisen el sector farmacèutic.

Sessió 6

Projecció a l’exterior de Catalunya: visió dedirectius catalans

Coordinador: Àngel Hermosilla, director gene-ral de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM)

En l’actualitat s’estan produint grans i ràpidscanvis al món, a causa de la globalitzacióeconòmica i de les transformacions tec-nològiques. Això obliga les persones, lesempreses i els territoris a afrontar nombro-sos reptes i a posar en marxa estratègiescapaces de situar-los en un nou entorn.

En aquest marc, Europa palesa una parà-lisi preocupant que s’evidencia en molts

d’Indústria i Empresa de la Generalitat deCatalunya, com a president de la sessió;amb Joan Miquel Hernàndez, director del’Observatori de Prospectiva Industrial de laGeneralitat de Catalunya i un dels autorsdel llibre Directius catalans al món: 30experiències, com a ponent; amb AndreuPuig, gerent municipal de l’Ajuntament deBarcelona; Ramon Ollé, president execu-tiu de la Business Engineering School deLa Salle i Julio Rodríguez, president deSchneider Electric España, com a panelis-tes. Com a relator final vam comptar ambMar Galtés, redactora d’Economia de LaVanguardia.

Sessió 7

L’energia a Europa:perspectiva des deCatalunya i Espanya

Coordinador: F. Xavier Mena, catedràticd’Economia, ESADE

Els escenaris de futur del model energètic sesituen en la base de la competitivitat de lesempreses i del conjunt de l’activitat econò-mica, així com del benestar de les personesi de la societat en general. La sessió va ana-litzar la configuració del model energètic

adient a Catalunya i Espanya, en el marc dela Unió Europea. La presidenta de la Comis-sió Nacional de l’Energia (CNE), M.TeresaCosta, va explicitar inicialment la composicióentre les diferents energies per origen (ener-gies fòssils primàries –petroli, gas, carbó–,nuclear, biocombustibles, eòlica, solar, etc.),així com per les seves destinacions (gene-ració elèctrica, transport, etc.). Anton Costas,catedràtic de Política Econòmica de la Uni-versitat de Barcelona i president del ConsellAssessor d’Endesa a Catalunya, va aportardiverses reflexions sobre la situació de canvicrític del model energètic mundial, totassenyalant la asimetria informativa delsconsumidors davant aquesta disrupcióhistòrica. Per la seva banda, el presidentd’Enagas, Antoni Llardén, va destacar larellevància del gas en el mix energètic delsegle XXI, gràcies a la flexibilitat afegida perla liqüefacció i la regasificació del gas natu-ral liquat (GNL) transportat per metaners, enrelació als gasoductes. El director general d’E-nergia i Mines de la Generalitat de Catalunya,Agustí Maure, va assenyalar la seguretat i laqualitat del subministrament elèctric comun eix de la política energètica a casa nos-tra, tot destacant el desitjable alineamentamb la preservació mediambiental.

La concentració geogràfica de les reservesprovades de petroli (Orient Mitjà, Caspi,Veneçuela) i de gas (Rússia, Iran, Qatar,Algèria) planteja la seguretat i la diversifica-ció del subministrament energètic. En el casdel gas, la sessió va discutir abastament ladiversificació aportada pel transport viametaners i les millores de capacitat de lacentral regasificadora situada al Port de Bar-celona. Aquesta circumstància possibilita laconversió de Catalunya en un centre d’in-terconnexió gasista entre els proveïdors(Algèria, Nigèria, Qatar, Egipte, Trinidad-Tobago) i França i la resta d’Europa. Elcarbó net i l’energia nuclear són dues alter-natives que no haurien de ser menystingu-des en el mix energètic. D’altra banda, unsector energètic eficient exigeix un planteja-ment industrial a escala europea, particular-ment pel que fa a la seva estructuració viaoperacions corporatives (fusions i adquisi-

cions, OPA) i en matèria d’interconnexions.En aquest punt, Catalunya ha de resoldresatisfactòriament la interconnexió elèctricaamb França (línia de molt alta tensió, MAT). La sessió va despertar un gran interès entreels economistes assistents a la Jornada. Lanostra professió encara no està present demanera significativa en un sector econò-mic cabdal per al present i el futur de l’e-conomia catalana. Les aportacions delseconomistes poden orientar-se en la millorassignació dels recursos energètics escas-sos a finalitats alternatives (transport, indús-tria, residencial, etc.), mitjançant la gestiód’empreses, la regulació competitiva delsmercats i el disseny i la implementació dela política energètica. Els efectes externsgenerats per la cadena de valor del sec-tor energètic obre un ampli camp d’ac-tuació professional per als economistes enl’avaluació dels projectes d’inversió i en laubicació territorial de les xarxes de distri-bució. El consum energètic es troba direc-tament relacionat amb la millora delbenestar social. No obstant això, la relacióentre energia i escalfament del planeta –i,eventualment, el canvi climàtic– obliga aparticipar com a professionals i ciutadansen el disseny del model energètic que per-meti l’assoliment de l’eficiència econòmicavia preus competitius, tot preservant laqualitat de vida. Agustí Sala, redactor de lasecció d’Economia d’El Periódico de Cata-lunya, va participar com a relator final


Sessió 8

Nou Pla General de Comptabilitat

Coordinador: Juan Luís Domínguez, profes-sor titular d’Economia Financera i comptabili-tat de la Universitat de Barcelona

Atesa la imminent aprovació del Nou PGCque totes les empreses han d’aplicar apartir de l’1 de gener de 2008, la Comissióde Comptabilitat del Col·legi va proposarorganitzar aquesta sessió en el marc de laJornada dels Economistes.

El taller va estar coordinat pel professorde la Universitat de Barcelona, Juan LuísDomínguez.

El president ponent de la sessió va ser lamàxima autoritat espanyola en matèriacomptable, José Ramón González, presi-dent de l’Institut de Comptabilitat i Audi-toria de Comptes (ICAC), que va exposar elstrets fonamental de la reforma. Va recordarque el Nou PGC 2007, en què es plasmenels criteris i les regles comptables de futu-ra aplicació, té les seves arrels en les NormesInternacionals d’Informació Financera (NIIF)adoptades per la Comissió Europea, lesquals constituiran una referència indefugi-ble per interpretar i aplicar el Nou PGC 2007.

La resta dels ponents varen ser MiquelFreire, Business Process Controller per alsmercats emergents del Grup Novartis, queva incidir en l’impacte que té el Nou PGCper a l’empresa. Josep Borrás, soci deFIDE Fiscal SL, va donar el punt de vistades del món de la consultoria i l’auditoria.Francesc Gómez, professor titular de laUniversitat Autònoma de Barcelona, varessaltar el punt de vista més acadèmic.

Les diferents intervencions van analitzarels canvis principals que suposa el NouPGC, entre els quals es poden destacarels següents.

El nou PGC prima la realitat econòmicaper damunt de la forma jurídica en elmoment de comptabilitzar les opera-cions, i estableix nous criteris de reco-neixement i valoració d’actius, passius iingressos i despeses. Criteris que, enmolts casos, suposen un major apropa-ment entre la normativa comptable i lafiscal.

El canvi és important, alhora que són nor-mes d’inspiració anglosaxona (neixen deles NIC/NIIF), amb un enfocament moltfinancer i que pretenen incrementar lautilitat dels estats financers en la presa dedecisions. Així, s’obliga a proporcionarvaloracions de cost i de mercat, a detallarestratègies futures (actius mantinguts per ala venda), revelar intencionalitats (inver-sions amb ànim de mantenir fins al venci-ment, inversions amb finalitat especulativa),per exemple.

Amb el Nou PGC canvien els criteris decomptabilització (leasing), les normesde valoració (permutes a valor raonable,deutes a cost amortitzat), els conceptesbàsics (en l’actiu poden figurar béns queno són propietat de l’empresa, accionsdel capital social que formen part delpassiu exigible en el cas de les coope-ratives), desapareixen les despesesamortitzables i sorgeixen les inversionsimmobiliàries, etc.

Els comptes anuals inclouran dos nousdocuments: l’estat de canvis del patri-moni net (ECPN) i l’estat de fluxos d’e-fectiu. L’ECPN reflecteix la variació queha experimentat el patrimoni net durantl’exercici, una informació de moltinterès ja que, a més de la variació delsfons propis, en el Nou PGC hi hauràdespeses i ingressos que s’imputendirectament a patrimoni net –nousgrups de comptes 8 i 9–, sense passarpel compte de resultats. El format delcompte de pèrdues i guanys abandonala tradicional separació d’una columnade despeses i una altra amb els ingres-sos, però ara serà en cascada, en unaúnica columna. I les exigències d’infor-mació en la memòria augmenten consi-derablement.

Un altre aspecte analitzat és la Llei16/2007 o “Llei de reforma i adaptació dela legislació mercantil en matèria compta-ble” que modifica el TRLIS, no nomésadaptant el text de la Llei a la novanomenclatura comptable, simplificant eltractament de l’arrendament financer,modificant les provisions i afegint les pèr-dues per deteriorament, sinó també perneutralitzar les repercussions fiscals d’al-gun dels aspectes de la reforma. Enaquest sentit, l’exemple més característicés el nou tractament fiscal del fons decomerç. Però en altres casos aquesta neu-tralització fiscal s’ha previst, ja que s’esti-ma que les conseqüències fiscals enqüestió seran mínimes.

Altres temes que es varen analitzar són elscriteris per decidir quin pla es pot aplicar,la problemàtica de la primera aplicaciódel PGC i l’aplicació retroactiva.

Un canvi d’aquesta envergadura suposaun desafiament per als professionalsrelacionats amb la comptabilitat. Així,caldrà establir nous sistemes d’informa-ció tenint present que el nou marccomptable serà més flexible i més dinà-mic que l’actual, la qual cosa requeriràactualitzacions continuades.


Sessió 9

Cohesió i creixement: la importància del capitalsocial i del capital humàCoordinador: Jordi Pons, síndic de la Sindica-tura de Comptes de Catalunya

L’objecte de la sessió de treball va consistira analitzar la importància que tenen el capi-tal social i el capital humà per al desenvo-lupament futur d’un territori, tant pel quefa al seu ritme de creixement econòmiccom al seu nivell de cohesió social.

Pel que fa al capital humà, els aspectesmés rellevants que es van destacar en lasessió són els següents:– Un increment d’un any en el nivell mitjà

de la formació de la població adultaaugmenta la productivitat agregada del’economia en un 6,2% en el curt termi-ni i en un 3,1% addicional en el llarg ter-mini mitjançant la seva contribució alprogrés tècnic. Aquests resultats sónvàlids tant per als països de l’OCDE comper a les regions espanyoles.

– Un 40% dels diferencials de productivi-tat entre les regions espanyoles s’expli-quen per les diferències en els nivellseducatius.

– En la majoria dels països de la UE la ren-dibilitat de l’educació és major que la deles infraestructures. En aquest sentit, al’Estat espanyol hi ha més marge per ala redistribució regional mitjançant lainversió en capital humà que mitjançantla inversió en infraestructures.

– L’educació té un elevat cost per a l’Estat,però els resultats suggereixen que a llargtermini s’autofinança, atès que augmen-ta els ingressos tributaris futurs i redueixla despesa en prestacions per atur.

El capital social subratlla el valor de lesrelacions socials i el paper de la coopera-ció i la confiança per generar un majorcreixement econòmic i millorar la cohesió

entre els habitants d’un territori. En la ses-sió es va diferenciar entre el capital sociala nivell individual, comunitari i societari.El nivell individual remarca la capacitatdels individus per obtenir recursos gràciesa la seva participació en xarxes àmpliesd’estructures socials. D’altra banda, certesrelacions comunitàries poden proporcio-nar beneficis a aquells que hi participen(nivell comunitari) i, finalment, les xarxesde relacions cooperatives entre ciutadanspoden facilitar la resolució de problemesd’acció col·lectiva i promoure l’estabilitateconòmica (nivell societari). En definitiva,en la sessió es va concloure que la con-fiança posseeix un enorme i mesurablevalor econòmic i, per altra banda, que l’e-conomia es troba profundament arreladaen la vida social i no es pot entendre si laseparem dels costums, les actituds moralsi els hàbits socials en què es desenvolupa.

Per parlar d’aquest tema vam comptar ambla presència d’Andreu Mas-Colell, profes-sor d’Economia a la Universitat PompeuFabra i president de la Barcelona Gradua-te School of Economics, com a presidentde la sessió. Com a ponents vam comptaramb Ramon Bagó, president i consellerdelegat del Grup SERHS, SA; Àngel Casti-ñeira,departament de Ciències Socials d’E-SADE i Àngel de la Fuente, Institutd’Anàlisi Econòmica-CSIC. Com a relatorfinal vam comptar amb Josep Maria Ureta,redactor de la Secció d’Opinió d’El Perió-dico de Catalunya.

aquest tema, anunciant que, malgrat quela tasca d’institucions com la Sindicaturai el Sistema d’Informació Comptable dela Diputació puguin comportar una dis-minució, a priori, de la necessitat delconcurs privat en l’auditoria de comptespúblics, el volum de subvencions quecaldrà auditar és prou important.

Les tres ponències van ser resumides ipuntuades de forma aguda i punyent perToni Garganté, el qual va voler evidenciarproblemes de control dels comptespúblics i encetar així un col·loqui moltparticipatiu i interessant, en el qual nonomés es va demanar la paraula per pre-sentar qüestions o demandes d’aclari-ment, sinó que també es va intervenir peraportar experiències i punts de vista pro-fessionals en l’àmbit del control delscomptes públics.

Com a conclusions principals, es podriadir que l’Administració Pública desenvo-lupa els mecanismes adequats devigilància i control dels comptes públics,però que potser encara li caldria desen-volupar alguns aspectes amb vista a unamés gran transparència, fiabilitat i publi-citat del sistema per garantir millor el seufuncionament.

En aquest sentit també es va apuntar lanecessitat de comptar amb el sector pri-vat per obtenir valoracions independentsi externes a l’Administració Pública.


Sessió 10

Comptabilitat i auditoriaen el sector públic

Coordinador: Adrià Royes, economista de Horwath Plm Auditores, SL

L’objectiu d’aquesta sessió consistia atractar sobre diferents sistemes de con-trol comptable de l’Administració Públi-ca. En primer lloc va parlar BeatrizOrtega, auditora de la Sindicatura deComptes, en segon lloc ho va fer FerranBayo, director dels Serveis Econòmicsdel Departament d’Intervenció de laDiputació de Barcelona, i en tercer llocho va fer Pere Lluís Fos, soci de DF Eco-nomistes i auditors, SL. Presidia la taulaEnric Genescà, síndic de la Sindicaturade Comptes de Catalunya, i, com aperiodista-relator, vàrem comptar amb lacol·laboració de Toni Garganté, periodis-ta de la publicació Cinco Días.

La primera ponència, a càrrec de BeatrizOrtega, va discórrer per les tasques de laSindicatura de Comptes en la seva funcióde revisió i vigilància dels comptes públics,centrant-se en la seva operativa: enfoca-ment dels treballs, àrees de risc, materia-litat, forma dels informes, etc.

La segona ponència, a càrrec de FerranBayo, es va centrar en el paper del Sis-tema d’Informació Comptable de laDiputació de Barcelona donant suport ales administracions locals en l’acompli-mentde les finalitats de gestió, control ianàlisi i divulgació. En el transcurs de laseva ponència també es va entrar entemes com el marc normatiu o la trans-parència en la informació envers els ciu-tadans.

En la tercera ponència, Pere Lluís Fos esva centrar en el sistema d’ajuts i subven-cions europees, i el rol que desenvolu-pen empreses privades d’auditoria en

Aquestes qüestions es van fer paleses en eldecurs de la sessió per part dels ponents,i s’arribà a les reflexions finals següents:– La descentralització de l’Administració

Tributària ha de tenir present dos princi-pis generals bàsics: la responsabilitat fis-cal i l’eficiència administrativa.

– L’Estatut de Catalunya preveu en l’article204 la constitució d’un consorci amb par-ticipació paritària de l’AEAT i l’Adminis-tració Tributària de Catalunya. El consorciha de ser un mitjà de descentralització del’Administració Tributària per millorar elseu funcionament a Catalunya.

– El sistema de gestió i de relacions entreadministracions tributàries hauria de res-pectar l’esquema legal i els principisconstitucionals d’eficàcia, eficiència,simplificació, igualtat, unitat de mercat icoherència, que tingui en compte lanaturalesa de cada tribut, sense oblidarels drets i les garanties dels contribuents.

Per parlar d’aquest tema vam comptaramb la presència de Martí Carnicer, secre-tari general d’Economia i Finances de laGeneralitat de Catalunya, que va presidir lasessió, i com a ponents Josep Costa, direc-tor del Programa de Reforma de l’Adminis-tració Tributària a Catalunya; Juan ManuelLópez, director adjunt del Departamentd’Organització, Planificació i Relacions Ins-titucionals de l’AEAT; Josep Maria Duran,professor de la Universitat de Barcelona iValentí Pich, economista assessor fiscal.


Sessió 11

Quin model d’AgènciaTributària cal?

Coordinador: Ricard Viña, economistaassessor fiscal

En el desenvolupament d’un estat de lesautonomies, i dins del marc de la Cons-titució Espanyola, s’ha palesat la necessi-tat que els governs autonòmics disposind’un poder financer propi que elsnodreixi dels mitjans suficients per poderatendre la creixent demanda de serveis,sense haver de dependre i recórrer per-manentment al Govern central. I, enaquest punt, sempre sorgeix el tema dela coresponsabilitat fiscal, la qual, per simateixa, no resol les diferències derecursos entre les administracions. És adir, cada administració autonòmica, enfunció de la seva capacitat recaptatòria,de bona gestió i eficàcia, disposarà demés o menys recursos que permetranprestar serveis de més o menys qualitatals seus ciutadans.

¿Resol aquesta problemàtica el modeld’Agència Tributària, al marge d’altresqüestions com la seva eficàcia en la lluitacontra el frau fiscal, la competència terri-torial de la inspecció tributària, la segure-tat jurídica, l’homogeneïtat de criteris,etc., en el marc de la Unió Europea?

Sessió 12

Responsabilitat socialde l’empresa

Coordinador: Joan Fontrodona, departament d’Ètica Empresarial de l’IESE

La responsabilitat social de l’empresa estàde moda, però les modes tenen el perillde desenfocar les coses, perquè no sem-pre les percepcions es corresponen ambla realitat. En la sessió de la Responsabili-tat Social de l’Empresa, amb l’ajut delsdiversos ponents, es va intentar fer unexercici de reflexió sobre el significat dela RSE i la seva vinculació a l’activitatempresarial.

En la seva introducció, Joan Fontrodona,professor d’Ètica Empresarial de l’IESE icoordinador de la sessió, va assenyalarque la RSE no s’ha d’entendre ni comuna despesa ni com una inversió, sinósobretot com un factor d’innovació per al’estratègia empresarial. A les paraulesde cloenda, Andreu Morillas, secretarid’Economia de la Generalitat de Cata-lunya, president de la sessió, va incidiren el repte que la RSE suposa per a lesPimes.

El professor José Miguel Rodríguez, de laUniversitat de Valladolid, com a ponentde la sessió, va emmarcar el tema enposar la RSE en relació a la necessitat d’unnou model empresarial que vagi més enllàd’entendre l’empresa com un engranatgeproductiu que busca la maximització delbenefici i que s’obri a nous agents (stake-holders) i altres objectius no només finan-cers. Sense aquest nou marc, la RSE noadquireix tot el seu significat i es pot aca-bar instrumentalitzant.

Els convidats del món empresarial,panelistes de la sessió, van fer una pre-sentació del que cadascuna de les sevesempreses fa respecte a la RSE. XavierCarbonell, director de RSC de Mango, vaassenyalar com la RSE ajuda a unaempresa del món tèxtil amb operacionsarreu del món a millorar i controlar la

qualitat dels seus processos de produc-ció. Amb la presentació d’Àngel Pes,sotsdirector general de Reputació Cor-porativa de ‘la Caixa’, es va veure comla RSE ajuda a generar nous productes ia orientar-los cap a grups de clients ambnecessitats especials, a més de presentarles obres socials de les caixes d’estalviscom un antecedent clar de la RSE.Carme Picot, directora de RSC de Con-sum, va il·lustrar amb una experiència,en què ha participat la seva empresa,com la RSE es pot incentivar també desd’àmbits sectorials, en el seu cas, desdel món cooperatiu.

En venir de sectors tan diferents va que-dar evidenciat que l’enfocament que esdoni a la RSE depèn no ja de cada sec-tor, sinó fins i tot de cada empresa, i queen aquest sentit és un factor de diferen-ciació. També que la RSE pot tenir mol-tes vessants, des d’accions encaminadesa millorar la cadena de valor de lesempreses fins a activitats de caire mésfilantròpic i d’acció social, però que entot cas un factor d’èxit és que estiguinrelacionades amb l’estratègia de l’em-presa. Finalment, un camp on cal treba-llar en el futur és idear instruments queajudin a mesurar l’impacte de les políti-ques de RSE tant a les empreses com ala societat i altres receptors d’aquestesaccions.


Sessió 13

El sistema de protecciósocial de la dependència:reptes i oportunitats

Coordinador: David Casado Marín, professorde la Universitat Pompeu Fabra

Els darrers anys, seguint l’estela dels paï-sos escandinaus, que comptaven de feiatemps amb sistemes públics d’atenció ala dependència d’àmplia cobertura, hi hahagut força països europeus –per exem-ple, Alemanya, França o Àustria– quehan optat per universalitzar els serveissocials d’atenció a la dependència. AEspanya, amb l’aprovació a finals del2006 de l’anomenada Llei de Dependèn-cia, s’han posat les bases per al desenvo-lupament del nou Sistema d’Autonomia iAtenció a la Dependència (SAAD) que espreveu que estigui totalment implemen-tat l’any 2015.

El desenvolupament del SAAD suposaràcanvis importants en la manera que la nos-tra societat atén les necessitats assistencialsde les persones dependents. En primerlloc, contrastant amb la situació actual,caracteritzada per l’existència de proves demitjans per accedir a uns serveis públicsescassament desenvolupats, la creació delSAAD suposa avançar cap a un model uni-versalista que ens aproxima als sistemesde protecció social d’arreu d’Europa. D’al-tra banda, atès que les dones constitueixenla pedra angular de l’actual sistema d’aten-ció, com ho testimonia el fet que més del75% de les persones dependents tan solsreben ajuda dels seus familiars, s’ha gene-rat l’expectativa que les prestacions delSAAD poden esdevenir un poderós instru-ment de conciliació entre la vida familiar ilaboral. Finalment, des del sector sanitari,es creu que el nou SAAD pot contribuir a

reduir estades hospitalàries innecessàries,motivades per l’actual manca de recursossocials adients.

En qualsevol cas, si bé els aspectes ante-riors posen de manifest les oportunitats queel SAAD pot representar, el seu desenvolu-pament implica reptes importants que caltenir en compte. La sessió va permetreposar sobre la taula alguns dels més impor-tants. En primer lloc, pel que fa al possibleimpacte del SAAD sobre l’activitat econò-mica i la creació de llocs de treball, el pro-fessor José María Labeaga, investigador de laFundació d’Estudis d’Economia Aplicada(FEDEA), ponent de la sessió, va donarxifres importants: d’una banda, un augmentde 0,28 punts percentuals en la taxa de crei-xement del PIB al llarg del període d’im-plementació i, de l’altra, la creació d’un totalde 200.000 nous llocs de treball. Per la sevabanda, en la seva intervenció, el professorde la Universitat Pompeu Fabra, SebastiàSarasa, ponent de la sessió, va analitzar elsfactors determinants de la utilització delsserveis d’atenció a la dependència, públicsi privats, tant a Espanya com a d’altres paï-sos de la Unió Europea. La seva xerrada vaposar de manifest els problemes d’equitatde l’actual sistema d’atenció vigent a Espanya,amb clares diferències en l’accés als serveissegons l’estatus socioeconòmic, i com elSAAD pot aproximar-nos als millors resul-tats observats en altres països europeusamb cobertures més àmplies. Finalment, enuna intervenció orientada a analitzar el paperde l’habitatge en el finançament de l’aten-ció a la dependència, el professor de Teo-ria Econòmica de la Universitat deBarcelona, Joan Gil,ponent de la sessió, vapresentar els resultats d’un treball sobre l’o-pinió que les persones grans tenen de leshipoteques inverses. La principal conclusióque se’n deriva és que es tracta d’un pro-ducte poc conegut, amb unes possibilitatsde desenvolupament que, avui per avui,resulten limitades.

Com a relator final vam comptar ambXavier Grau, delegat de Gaceta de los Nego-cios a Catalunya.

la però, segons els models teòrics con-trastats empíricament, aquesta disminu-ció en el pes dels salaris és deguda mésa canvis tecnològics que a l’arribadamassiva d’immigrants i a la integració depaïsos com la Xina, l’Índia i els de l’Eu-ropa de l’Est dins de l’economia globalde mercat que, juntament amb el creixe-ment de la població mundial, ha fet quel’oferta de mà d’obra s’hagi multiplicatper quatre els últims 25 anys.

2) La globalització provoca l’aparició de dife-rents formes d’organització del treball dinsde les empreses, i això té conseqüènciessobre la demanda de treball i els salarisdels diferents grups de treballadors. Bàsi-cament, els treballadors autòctons mésqualificats pateixen menys les conseqüèn-cies negatives de la globalització i esbeneficien més dels seus avantatges.

3) Els sistemes de negociació col·lectiva,així com les institucions laborals vigents,resulten poc adequats davant de la “indi-vidualització” de les relacions laborals iles demandes de flexibilitat per part deles empreses com a conseqüència de lacreixent internacionalització de les sevesactivitats.

Altres aspectes d’interèsDurant la intervenció dels panelistes i enel debat s’han destacat tres fets:1) La globalització no és un fenomen ine-

vitable, sinó que és fruit de decisionspolítiques. Per tant, pot ser gestionada


Sessió 14

Els efectes de la globalit-zació sobre els salaris i lesaltres condicions laborals

Coordinador: Jordi Caballé, catedràtic de laUniversitat Autònoma de Barcelona

Problemàtica actual del temaLa globalització econòmica comporta queels procediments productius i els movi-ments de capital deixin d’estar localitzatsals països i passin a tenir com a marc dereferència tot el món. El resultat d’aquestprocés és la integració de les diferentseconomies nacionals en un sol gran mer-cat mundial i, evidentment, això ha detenir conseqüències molt importants sobreel món del treball. Així, l’informe de l’OC-DE per a la seva cimera de la primaveradel 2007 estima que el pes dels salaris enel PIB dels països industrialitzats ha dis-minuït en set punts des de principis del1980. S’apunten com a possibles factorsexplicatius d’aquest fenomen l’arribadad’immigrants als països desenvolupats i ladeslocalització d’empreses cap a païsosamb salaris més baixos.

Conclusions de la sessió1) Es confirma una disminució del pes de les

rendes salarials en l’economia espanyo-

tema, els dret d’emissió i el seu mercat,abans que el ressò mediàtic fos tan eficienta posar-nos sobre avís. El 2007 aquesta ses-sió ha servit per debatre el com i on ensafecta més aquest canvi.

La jornada va tenir el benefici d’un “docu-ment primer” elaborat amb les aportacionsde moltes de les comissions del Col·legi, enel qual s’identifiquen reptes i com es deter-minen les línies de treball a desenvolupar.La sessió 15 va ser inaugurada per FrancescBaltasar, conseller de Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitat de Catalunya, queesmentà la necessitat de disposar demodels que internalitzin aquests nous cos-tos alhora que ressaltà les oportunitats denegoci que comporta.Peter Sweatman, director general a Espanyai Portugal de Climate Change Capital, elponent, va deixar-nos un munt de reflexionsi dades de què tothom va prendre nota ivam poder contrastar amb les aportacionsdels integrants de la fila zero (representantsde Cambra de Comerç de Barcelona, Fun-dació Fòrum Ambiental, programa El mediambient de TV3, projectes de FinançamentCaixa Catalunya, director Oficina del canviclimàtic i els representants de les comissionsde Creació d’Empreses, Unió Europea,Organització i Sistemes, Economistes iEmpresa, Economia del Coneixement, REAi Economia i Sostenibilitat). Tots intervin-gueren i es plantejaren temes prou interes-sants i de novetat com la consideració del


de manera diferent per així evitar certsaspectes negatius, tals com la pèrduade drets laborals dels treballadors i unpossible agreujament de les desigual-tats econòmiques.

2) Els directius i treballadors qualificats(o personal tècnic) tenen una fàcilrecol·locació després que les sevesanteriors empreses hagin sofert pro-cessos de reestructuració provocatsper la globalització. És molt més difícilde recol·locar el col·lectiu de treballa-dors poc qualificats.

3) El sistema educatiu espanyol hauria deser profundament reformat, ja que noprepara els futurs treballadors per ferfront als desafiaments que imposa unmón econòmic globalitzat.

Per parlar d’aquest tema, vam comptaramb la presència de Mar Serna, conselle-ra de Treball, Generalitat de Catalunya,com a presidenta de la sessió; com aponent Juan Francisco Jimeno, cap de laDivisió d’Investigació del Servei d’Estudisdel Banc d’Espanya; i com a panelistes,Ramon d’Alós-Moner, professor de l’Escolad’Estudis Empresarials de Sabadell i Mer-cedes Fernández, cap de l’Oficina de Bar-celona de MOA-BPI group). I com arelator final, Jordi Sacristán, delegat d’ElEconomista a Catalunya.

Sessió 15

Economista, economia i canvi climàtic

Coordinador: Josep Maria Salas, professorde la Universitat Autònoma de Barcelona

Que el canvi climàtic té impacte en el campde l’economia és un fet tan inqüestionablecom ho és que l’acceleració del canvi climà-tic té un origen antropogènic. Avui, l’esforçde recerca i discussió va enfocat a la gestiódel canvi climàtic, i els economistes tenimquelcom a dir sobre com fer aquesta gestió.Ben cert que, fa dos anys, la mateixa comis-sió d’economia i sostenibilitat ja va tractar el

“no-cost” d’emissions, el “dumping climà-tic” com a possible factor a seguir i afegir ala deslocalització, i tanmateix la necessitatd’incloure polítiques de sensibilització iincentivació a la no contaminació.Es fa difícil assenyalar una conclusió davantla riquesa d’aportacions, i crec que potserés aquesta riquesa la que millor descriu lasessió. De ben segur que la redacció deldocument primer en la seva versió definiti-va incorporarà aportacions. Personalmentem quedo amb una afirmació que va gene-rar consens: no hem de ser reticents aincorporar aquest factor de certesa, el canviclimàtic, als nostres models predictius iexplicatius. El canvi climàtic hi és present,tossudament, com a factor important.

Sessió 16

La pobresa a casa nostraCoordinador: Arcadi Oliveres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquesta sessió van intervenir:Joan Subirats, catedràtic de la UniversitatAutònoma de Barcelona, com a ponent.Com a panelistes, Pilar Malla, síndica deGreuges de Barcelona; Àlex Masllorens,periodista i exdiputat del Parlament deCatalunya i Jordi Roglà, director de CáritasDiocesana de Barcelona.I com a relator final, Ariadna Trillas, El País.

L’apartat dedicat a la JORNADA DELSECONOMISTES de la web del Col·legiinclou dues noves seccions fotogràfi-ques. Una d’elles ofereix diverses imat-ges dels economistes guardonats amb eldiploma 25 ANYS DE COL·LEGIAT i l’altramostra imatges de tota la Jornada: de lainauguració, de les sessions de treball idel sopar dels economistes amb el lliu-rament de guardons dels premis dereconeixement i de la REC.

www.coleconomistes.com/JORNADA

zona euro un 5%), tipus d’interès baixosi, conseqüentment, explosió de l’oferta.Un excés de construcció que ha fet que,malgrat que s’ha revaloritzat un 30% elparc residencial, ha originat 3,5 milionsd’habitatges buits i 1,5 milions en venda.Suari preveu que la política monetària escontinuï endurint, per contrarestar lainflació, i la clau principal residirà en elcomportament de l’atur.

Juan José Brugera, soci de Newland ipanelista de la sessió: un escenari méspessimista, ja que també tenim subpri-

me, com ara subrogacions i préstecs per-sonals per pagar les hipoteques. Lamanca de liquiditat del sistema bancariproduirà un aterratge brusc dels promo-tors residencials i un ajustament delspreus entre un 15% i un 20%. La sortidaserà el lloguer, així els fons d’inversióoferiran paquets de lloguer que perme-tran als joves accedir a l’habitatge. Tan-mateix, va explicar l’estratègia dediversificació d’Inmobiliaria Colonial: noser només promotora, sinó afavorir unaestructura patrimonialista que es dirigei-xi al mercat d’oficines, tant a Espanyacom a Europa (París i Munic).

Eduard Mendiluce, director adjunt a Pre-sidència de Desenvolupament Immobi-liari de Port Aventura i panelista de la

sessió: situa la caiguda dels preus en un5% per al 2008, cosa que ha de permetrereduir l’oferta d’habitatges (a l’entorndels 475.000 anyals), juntament amb unretall sensible del ritme de construcció. Acurt termini espera una renegociació delsdeutes, mentre la baixada del PIB escompensarà amb la baixada de tipusd’interès cap al 3,75% per al 2008, alhoraque caldrà veure l’evolució de l’atur. Elfactor decisiu serà el comportament delsistema financer: els bancs han de con-trolar la concessió de crèdits però no tan-cant l’aixeta, al cap i a la fi som tots adins del sistema.

Per últim va fer una presentació del modelde ressort que està duent a terme PortAventura.

Manel Niñerola, panelista de la sessió:com a president de l’Agrupació Provincialde Promotors i Constructors d’Edificis deTarragona, va explicar la dificultat que estroben a l’hora d’adquirir sòl a les ciutatsa causa dels interessos que hi tenen elsajuntaments, ja que és la seva principalfont de finançament. També va exposar lanecessitat de diversificar altres sectors imercats, i que de qualsevol manera estracta d’un aterratge suau.


La Jornada a les seus territorialsLa Jornada dels Economistes corresponent a les seus va tenir lloc el dia 6 denovembre. A Girona es va celebrar a la facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat de Girona; a Lleida a la sala d’actes del Col·legid’Economistes de Catalunya; i a Tarragona a la seu de la Cambra de Comerç,Indústria i Navegació de Tarragona.

Tarragona

Mercat immobiliari: present i expectativesde futur

Coordinadors: Fernando Campa,vocal president del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Tarragona.Lluís Escatllar, economista i membre de la Comissió General del Col·legid’Economistes de Catalunya a Tarragona.

El passat 6 de novembre es va celebrar ala seu de la Cambra de Comerç, Indústriai Navegació de Tarragona la sessió de laJornada dels Economistes organitzada perla seu del Col·legi a Tarragona, en la quales va comentar el que segueix:

Joan Carles Suari, professor de TeoriaEconòmica de la Universitat de Barcelonai ponent de la sessió: el 2007 acabaràconfirmant els símptomes de refreda-ment, no punxada, del mercat immobilia-ri. Motius de l’escalada de preus delshabitatges a partir del 1998: incrementdemogràfic per a la immigració (27% a lademarcació de Tarragona, mentre a la

cipals dades econòmiques de Lleida, totcomparant-les amb l’entorn de la comar-ca del Segrià com a referència. En segonlloc va fer una anàlisi dels punts forts ifebles de l’economia lleidatana. Com apunts forts va destacar els següents: – Un entorn agrari potent i diversificat.– Un terme municipal ampli.

– Capitalitat d’un ampli territori.– Una xarxa de comunicacions immillorable.– La universitat i els centres de recerca

tecnològica.– La diversitat industrial i el control local

de les empreses.– La rellevància del clúster agroalimentari.Com a punts febles va destacar:– Una població envellida. – Dèficit de sòl urbanitzat, almenys per a

usos industrials.– Una tendència cap a la dispersió urbana.– Una oferta laboral poc adient a les

necessitats de les empreses.

– El retrocés industrial i sobretot en el sec-tor alimentari.

– Una capitalitat sense rivalitat amb unentorn en retrocés demogràfic.

– Inexistència d’una entitat d’estalvis local.Per la seva part, Francesc Santacana vareflexionar sobre el futur de Lleida com aàrea metropolitana. Després d’una intro-ducció repassant l’àmbit territorial europeui definint les grans àrees metropolitanes,va centrar la seva intervenció a definirquins aspectes són els més importants al’hora de crear una àrea metropolitana dereferència a nivell europeu: capacitatestratègica, innovació i connectivitat. Peraixò cal incidir en polítiques que tinguinen compte els aspectes següents:– Definir un àmbit i una visió metropolitans.– Implicar els actors privats. – Liderar projectes d’àmbit metropolità.– Situar-se en xarxes territorials estratègiques.– Aprofitar els actius propis: universitats,

posició geogràfica, alta velocitat.– Atraure seus d’institucions i/o empreses

emergents.– Participar en projectes europeus de coo-

peració interregional.

Lleida té una bona oportunitat dins de l’Eu-roregió com a part integrant del corredor Bil-bao-Saragossa-Barcelona, i ha d’aprofitar laseva especificitat agroalimentària i l’entornde la Universitat per fer un salt qualitatiu iprojectar la metròpoli en l’àmbit europeu totestablint connexions amb altres xarxes d’in-novació. A tot això pot ajudar l’excel·lentposicionament amb infraestructures de quègaudirà Lleida els propers anys.

Finalment, una vegada els ponents vanacabar les seves intervencions, els convi-dats de les diferents institucions invita-des a l’acte també van poder expressarles seves reflexions. La sessió va con-cloure amb la satisfacció d’haver viscutuna jornada molt interessant per la qua-litat de les intervencions i la gran diver-sitat d’institucions i opinions que elCol·legi d’Economistes va ser capaç dereunir al voltant de la Jornada dels Eco-nomistes de Lleida.


Lleida

La Lleida del futur: modelde desenvolupamenteconòmic de la ciutat i dela seva àrea d’influència

Coordinador: Josep Maria Riu, economista

L’objectiu de la sessió era reflexionar desd’un punt de vista econòmic i territorialsobre els nous reptes de creixement quela ciutat de Lleida té plantejats els propers20 anys.

Per debatre sobre aquesta qüestió es vaconvidar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros,que presidís l’acte. També es va organitzaruna “fila 0” amb destacades personalitatsde la ciutat que representaven les princi-pals institucions econòmiques i les mésrelacionades amb el desenvolupamentterritorial: Cambra de Comerç, Universitatde Lleida, Pimec, Col·legi d’Arquitectes iCol·legi d’Enginyers de Camins.

Els ponents de la sessió van ser dos eco-nomistes de gran renom: Pere Lleonart,soci de Gabinet d’Estudis Econòmics iespecialista en economia del territori, iFrancesc Santacana, coordinador generalde l’Associació Pla Estratègic Barcelona2000 i especialista en planificacióestratègica.

Pere Lleonart va centrar la seva interven-ció en l’àmbit més local, i va tractar dostemes: en primer lloc va repassar les prin-

riència al front de la Fundació per tractartant d’aspectes de gestió de les empresesculturals com dels efectes econòmics deles institucions culturals sobre el territori.El senyor Boixadós va destacar que laFundació Gala-Salvador Dalí és la primerainstitució privada de l’Estat espanyol ennombre de visitants a museus de bellesarts i la tercera si es tenen en compte elsmuseus de titularitat pública, només peldarrere del Museu Nacional del Prado idel Museu Nacional Centro de Arte ReinaSofía. El seu impacte econòmic sobre lazona de l’Alt Empordà és molt notable,com es dedueix dels estudis publicats.Tot això coexisteix amb la nul·la percep-ció de subvencions públiques i amb unsresultats econòmics de l’empresa moltpositius. En aquest punt, el senyor Boixa-dós va mostrar-se partidari d’una saludableseparació de funcions entre intel·lectualso artistes i gestors: els primers han de serresponsables de la direcció tècnica i de larecerca; els segons han de dirigir l’em-presa cultural.

El president de Caixa de Girona, senyorArcadi Calzada, com a ponent, va refle-xionar sobre el paper cultural que potfer Girona en un món global. Es pre-guntà sobre quina icona podia permetresituar Girona en el panorama cultural.Per les seves pròpies característiques,Girona no pot aspirar a tenir un sol pro-

ducte del reclam de, per exemple, elGuggenheim, sinó que és el conjunt deGirona com un tot ben integrat i bengestionat –el nucli antic i l’Onyar, elsproductes culturals existents, l’entornterritorial de Girona, conjuntament ambels equipaments culturals que s’hancreat– la qual cosa sustenta les possibi-litats d’èxit. El senyor Calzada va recla-mar continuïtat en aquesta apostacultural, ja que els resultats s’obtenen enun horitzó a mitjà termini. A títol d’e-xemple, el president de la Caixa de Giro-na va explicar algunes de les iniciativesculturals promogudes per l’entitat quepresideix.

El senyor Narcís Casassa, fins fa poquessetmanes cap de l’àrea de Cultura de l’A-juntament de Girona, com a ponent de lasessió, va centrar la seva exposició en lapolítica cultural i, en concret, en la deci-dida aposta que en els camps de la cultu-ra i l’educació ha fet l’Ajuntament deGirona. Així, va recordar que un delsobjectius del Pla de Ciutat del 1995 era“fer de la cultura un motor econòmic aGirona”. Aquesta aposta es manifesta cla-rament en la distribució de les partidespressupostàries: Girona sempre ha inver-tit força més que la mitjana en cultura ieducació. I l’aportació pública és necessà-ria, ja que moltes d’aquestes activitatsgeneren inevitablement pèrdues. El pano-rama actual és positiu, i Girona és ja unreferent en les arts escèniques i en laxarxa d’equipaments culturals. Finalment,el senyor Casassa va explicar detalls de larecent aposta per ajudar al procés de cre-ació i als creadors.

Un debat viu, no exempt de polèmica,va seguir les intervencions dels ponents.Una característica en comú han tinguttotes les intervencions de la Jornada delsEconomistes 2007 a Girona: el papereconòmic de la cultura és ja avui impor-tant a Girona, però pot ser-ho encaramolt més en el futur.


Girona

La cultura com a motoreconòmic a Girona

Coordinadors: Modest Fluvià, professor de la Universitat de GironaManel Serra, professor de la Universitat de Girona

La Jornada dels Economistes 2007 a la seude Girona va debatre sobre la dimensióeconòmica de la cultura, tant de l’impacteeconòmic de la cultura sobre la renda, l’o-cupació o el creixement, com d’aspectesrelacionats amb la gestió d’empreses i ini-ciatives culturals.

En el seu paper d’introductor, el professorde la Universitat de Barcelona Lluís Bonetva oferir una visió general sobre l’anàlisieconòmica de la cultura. Va argumentarque l’aportació econòmica de la cultura vamés enllà, tant en espai com en temps, deles habituals mesures sobre els percentat-ges del PIB o de l’ocupació que són gene-rats i suportats per les activitats culturals.L’aportació de la cultura a la capacitat cre-ativa i a la formació de capital humà sovintno apareixen en les mesures d’impacteeconòmic, però són, a judici del ponent,aportacions tant o més essencials de la cul-tura, i constitueixen a la llarga elementsclau de la competitivitat d’un país.

El senyor Ramon Boixadós, president dela Fundació Gala-Salvador Dalí, ponentde la sessió, va partir de la seva expe-

El catedràtic FrancescGranell condecorat

El Col·legiat de Mèrit i catedràtic d’Orga-nització Econòmica Internacional de lafacultat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials de la Universitat de Barcelona idirector del Programa Empresa-Universi-tat-Societat (EUS) Francesc Granell haestat condecorat amb “La Encomienda denúmero de la Orden del Mérito Civil” ainiciativa del Ministerio de Asuntos Exte-riores y de Cooperación.

Per atorgar-li la condecoració, el Governd’Espanya ha apreciat la seva activitatacadèmica i professional en relació a laintegració europea i a les relacions entreEspanya i la Unió Europea.

El professor Granell va ocupar, durant 14anys, alts càrrecs en la Comissió Europea,però en tot aquest període mai no va dei-xar d’impartir cursos de doctorat sobreEspanya en relació a la integració econò-mica al si de la càtedra Jean Monnet de lafacultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials. També va ser actiu respecte aactivitats organitzades amb la FundacióBosch Gimpera al Palau de les Heures iva continuar participant al Consell de laRevista Econòmica de Catalunya delCol·legi d’Economistes de Catalunya.

El professor Granell és autor d’una quin-zena de llibres sobre temes d’EconomiaInternacional, Desenvolupament Econò-mic i Integració Europea, i membre de laReal Academia de Ciencias Económicas yFinancieras, com també professor visitantde diverses universitats i es trobava, ja, enpossessió de diverses condecoracionsestrangeres.


Notícies Adaptació a la Llei de Societats Professionals: incidència de la Llei en les Societats Professionalsd’Auditoria

La llei 2/2007 de SocietatsProfessionals, que va entraren vigor el passat mes dejuny, introdueix un seguit demodificacions que afectenempreses que presten serveisprofessionals. El període d’a-daptació de les societats a lanormativa de la llei finalitza el

mes de juny del 2008. Atesos els nombrosos dubtes que planteja l’aplicació de lallei i tenint en compte la proximitat de la finalització del termini d’adaptació, elCol·legi d’Economistes de Catalunya, conjuntament amb el Col·legi de CensorsJurats de Comptes de Catalunya, va organitzar una jornada per tractar de laincidència de la llei en les societats professionals d’auditoria.

L’acte va comptar amb la presència de Joan B. Casas, degà en funcions del Col·legid’Economistes de Catalunya; Albert Folia, president del Col·legi de Censors Jurats deComptes de Catalunya; Emilio Álvarez, president de la Secció del REA a Catalunya. Lesponències van ser a càrrec d’Adolfo Núñez, economista, auditor de comptes, advocati director de l’assessoria jurídica del Registre d’Economistes Auditors i de Félix Pedro-sa, economista, auditor de comptes, censor jurat de comptes, advocat i comissionatper a assumptes jurídics del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.

Durant la jornada es va avaluar positivament la Llei de Societats Professionals,posant de manifest que la seva finalitat és donar un distintiu de qualitat i seguretatprofessional. Per tant, es va avaluar com una llei beneficiosa tant per a la societatcom per als usuaris finals, i això malgrat les dificultats existents pel que fa a lainterpretació i l’aplicació de molts dels seus preceptes, com ara la disposició addi-cional primera que estableix l’aplicació preferent de la normativa pròpia a les socie-tats professionals que realitzin l’activitat d’auditoria de comptes.

No obstant això, a l’espera de la pronunciació al respecte de l’advocacia de l’Estat,es van comentar els aspectes més controvertits de l’aplicació de la llei a les socie-tats professionals d’auditoria de comptes. Entre altres temes, es va parlar de l’ex-tensió de la responsabilitat social als socis i als treballadors, assenyalant que unainterpretació restrictiva de la llei suposaria la no extensió a les societats d’auditoriadel règim de responsabilitat solidària anteriorment esmentat, pel fet que aquesttema es troba prèviament regulat en la Llei d’Auditoria. Igualment es va posar demanifest que en totes aquelles societats d’auditoria que tinguin com a objecte socialexclusiu l’exercici de l’activitat d’auditor, no s’aplicarà l’obligació de mantenir un75% del capital social en mans dels socis professionals, en virtut del criteri intro-duït per la disposició addicional anteriorment esmentada.

D’altra banda, també es va parlar de la necessitat de col·legiació al Col·legi Profes-sional corresponent de totes aquelles societats que, conjuntament amb l’exercici del’auditoria, desenvolupin qualsevol altra activitat professional, posant una especialatenció en activitats relacionades amb l’assessorament fiscal o comptable, atesos elselevats índexs d’intrusisme que hi ha actualment. Per tant, en aquells casos que elssocis d’una societat professional siguin economistes o bé llicenciats en alguna deles titulacions que donen accés a la professió d’economista, s’hauran de col·legiaren el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Us recordem que el Col·legi d’Economistes de Catalunya posa a disposició delscol·legiats diverses vies per facilitar l’assessorament i l’adaptació a la Llei de SocietatsProfessionals. A la web del Col·legi, hi trobareu tota la informació sobre les sessionsde resolució de dubtes, a les quals us podeu inscriure on line. D’altra banda, per totesaquelles societats que vulguin adaptar els seus estatus, us informem que el Col·legiha arribat a un acord amb Guillén Bécares, per oferir descomptes als col·legiats.

Igualment, us recordem que podeu plantejar els dubtes a Carolina Magalló, a l’a-dreça de correu electrònic: [email protected]


Al Sopar dels Economistes d’aquest any, celebrat al Gran Marina Hotel, vàrem lliurar els guardonssegüents:

Distinció deCol·legiat de Mèrita Isidre Fainé,president de la Caixa d’Estalvisi Pensionsde Barcelona “la Caixa”.

Premi Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya:– Al millor llibre d’economia a

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya dels autors Joaquim Solà, Xavier Sáezi Montserrat Termes.

– Premi a la millortrajectòria professional en la difusió de l’economiaa Joan Pons,editor de MónEmpresarial.

Guardóa l’economistad’empresa del’any a Francisco Castañer Basco,per la seva carrera professional de 43 anys en l’empresa multinacionalNESTLÉ.El guardó,el va recollirEduard Arruga.

Premi de reconeixement al despatx professional d’economistes de l’any a:Emili GironellaMasgraude HorwathAuditores España, SL i Joan Rojas Graell,d’Estratègia i Viabilitat Empresarial.

Premi reconeixement al millor currículum universitari de l’any 2007 a:

Ferran Elias Moreno(Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona)

Jessica Méndez Montalvo (Facultat de Ciències Econòmiques dela Universitat Autònoma de Barcelona)

Adrián Giménez Pastor (Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra)

Felipe Domínguez Mariño (Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat Rovira i Virgili)

Diego Núñez Fernández (Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat de Girona)

Federico Palliser Alonso (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Obertade Catalunya)

Marta Bravo Pellisé (Facultat de Ciències Econòmiques d’ESADE)

Presentació del SistemaRed DirectoEl Sistema Red, en el procés de milloracontinua i amb la voluntat d’anar incorpo-rant cada vegada un major nombre decol·lectius, implantarà una nova modalitatde treball, el Sistema Red Directo, quepermetrà que s’incorporin al Sistema peti-tes empreses d’una forma més senzilla.És aquesta una nova oportunitat per avostès, ja que també poden optar a aquesttipus d’autorització, absolutament compa-tible amb la que ja posseeixen. Així doncs,en funció de les característiques dels seusclients, podran optar per una modalitat detransmissió o bé per l’altra.Les autoritzacions al Sistema Red Directoes concediran a professionals o empresesque vulguin gestionar ccc’s de menys de15 treballadors.L’aspecte més remarcable del Sistema RedDirecto és que la transmissió del TC2 esvalida directament contra la nostra basede dades, cosa que minimitza el nombred’errors que puguin produir-se, realitzant-seun control de cotització treballador a treba-llador que permet passar d’un sistema d’au-toliquidació a un de facturació més precís.En la pròxima sessió informativa detalla-rem els següents aspectes del Sistema RedDirecto:– Infraestructura necessària.– Característiques en la gestió dels ccc’s.– Funcionament de l’afiliació.– Funcionament de la cotització.– Calendari d’implantació.

Informació de l’InstitutMunicipal d’Hisenda de l’Ajuntament deBarcelonaL’Institut Municipal d’Hisenda ens recordaque tant la Llei General tributària del 2003com la recent Llei d’accés electrònic dels ciu-tadans als serveis públics del 2007 apostendecididament per la utilització dels mitjanselectrònics per part dels col·lectius profes-sionals que habitualment ja empren aques-tes eines en la seva feina diària. En el mateixsentit es pronuncia l’Ordenança aprovadaper l’Ajuntament de Barcelona el 2007,reguladora de l’Administració electrònica.Per aquest motiu ens informa que l’Ajun-tament de Barcelona té previst d’aprovarel desembre del 2007 les ordenances fis-cals per al 2008. Dins de l’Ordenança Fis-cal General s’establirà l’obligatorietat, pera tots els professionals de la gestió, de ferper Internet, a partir de l’1 de gener de2008, tots els tràmits dels seus clients.Per a qualsevol aclariment podeu contactaramb l’Institut Municipal d’Hisenda al telè-fon 934 023 734 o a l’adreça [email protected]


Acord amb la Mútua General de CatalunyaLa signatura del conveni de col·laboració, el pas-sat 23 de novembre, entre el Col·legi d’Economistesde Catalunya i la Mútua General de Catalunyapermetrà als col·legiats i els seus familiars accedira l’àmplia gamma d’assegurances d’assistènciasanitària, d’indemnització i salut, i de vida iaccidents, en unes condicions especials.

Bartomeu Vicens, director general de la Mútua, i Rosa Cava, secretària generaldel Col·legi d’Economistes de Catalunya, van signar l’acord el passat 23 denovembre a la seu del Col·legi. Actualment, 33 col·legis professionals, molts d’ells de l’àmbit de la salut, diposi-ten la seva confiança en la Mútua General de Catalunya. La garantia de qualitat,la seguretat i el prestigi d’aquesta entitat, amb 25 anys d’història, avalen la sevapreocupació de situar-se sempre a l’avantguarda en la cobertura de prestacions.La seva funció primordial és donar als assegurats –propietaris i dipositaris de laseva confiança– les millors cobertures i un servei ràpid i de qualitat. En el casde les cobertures de salut, per exemple, això es tradueix a donar la millorassistència, amb un tracte personalitzat i sense llistes d’espera.L’expansió sostinguda de l’entitat, present arreu de Catalunya i Balears amb 25oficines i delegacions, evidencia que el conjunt de la societat catalana aprecia laparticular sensibilitat que caracteritza la Mútua en la manera de fer previsiósocial, molt allunyada de les empreses mercantils.Les prestacions i els avantatges que ofereix la Mútua en relació a les coberturesde salut són, entre d’altres:– Hospitalitzacions mèdiques, quirúrgiques i a la UCI il·limitades.– Totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques. – Serveis d’urgència a domicili i teleconsulta mèdica 24 hores, tots els dies de l’any.– Lliure elecció de ginecòleg i pediatra.– Odontologia conservadora i periodontal.– Cirurgia dels defectes de la refracció mitjançant LASIK.– Tota mena de pròtesis.– Psicologia clínica diagnòstica coberta i psicoteràpia a preus especials.– Acupuntura, homeopatia i medicina natural (per metges col·legiats).– Radioteràpia i quimioteràpia oncològiques, cobrint tota la medicació antican-

cerosa (quimioteràpics convencionals, anticossos monoclonals...) i els antiemè-tics i protectors gàstrics.

– Serveis a domicili posthospitalització.La Mútua té la seu a Barcelona, al carrer Tuset, 5-11, i delegacions i oficines a tot Catalunya i les Balears.


És un prestigi per a Catalunya comptaramb un català com a director generalde NESTLÉ a Suïssa, el grup d’alimen-tació més gran del món. Al llarg delsseus 43 anys de carrera professionaldins del grup NESTLÉ, vostè ha desen-volupat tasques en diferents departa-ments, recursos humans, informàtica,relacions corporatives i negocis, o bén’ha estat membre del consell d’admi-nistració. De quina manera van serútils els seus estudis d’economia perdur a terme tots aquests càrrecs?Crec que han estat fonamentals, decisius.Aquells estudis em van donar una manerad’enfocar els problemes, una certa lògica enla manera de pensar i d’analitzar dades iopinions que han estat decisives en la mevafeina. A més, em van permetre comprendreel funcionament del sistema econòmic engeneral i del consumidor en particular, finsal punt que, a dia d’avui, encara em vénenal cap automàticament conceptes que vaigaprendre a les aules fa més de quaranta anys.

Vostè dirigeix una entitat líder en laqual molts joves aspiren entrar a tre-ballar i desenvolupar-hi la seva carre-ra professional. Què els ofereix ialhora què els exigeix, la seva entitat aaquests joves llicenciats en Economia?Nestlé ofereix possibilitats molt àmplies dedesenvolupament professional per la sevadimensió i per la seva diversitat geogràficai de productes. A més, la nostra companyiasitua les persones com a eix central de totala seva activitat, formant-les i ajudant-les acréixer humanament i professionalment.Evidentment, la remuneració és un aspec-te important i la nostra oferta en aquestsentit és perfectament competitiva.

La nostra primera demanda cap a ells ésque es comprometin amb la seva feina ique aportin l’esforç necessari per realitzar-la amb èxit. Durant tota la vida professio-nal han de mantenir una actitud proactivaper continuar aprenent i millorant-se. En ungrup com el nostre, la mobilitat geogràficai funcional és indispensable i necessiten sercapaços de treballar en anglès, tot i que, perdesgràcia, jo el parlo francament malament.

Fent referència a la seva tasca decol·laboració en diferents universitats,col·legis professionals o jornades ambla difusió de la companyia Nestléarreu, quina diria que és la percepciógeneral que, des de l’estranger, es té deles universitats espanyoles, i més con-cretament de les catalanes?Jo crec que l’opinió és bona i fins i totmolt bona en algunes especialitats. Per totel que fa referència al món dels negocis,les institucions catalanes figuren entre elsprimers llocs de tots els rànquings euro-peus. Però això no és un cas aïllat, pro-fessions com la medicina, l’arquitectura id’altres són també molt valorades.

En la seva opinió, en quins sectorsempresarials creu que es perfila el futurdels joves economistes a Catalunya?M’és difícil contestar-li, perquè francamentno veig limitacions per a ells ni sectors pocpropicis pel fet del nostre origen. Potserarran de la meva experiència, em semblenidonis els sectors industrials, però tambéés cert que els serveis ofereixen cada copmés bones possibilitats en el nostre país,incloent els financers, que potser en elpassat ens eren menys accessibles.

Es parla molt de la internacionalitza-ció de l’empresa catalana, però no tantde la internacionalització dels directius.Segons la seva experiència, aconsellariavostè la vivència de formar-se i/o treba-llar a l’estranger als directius espanyols?Clarament sí. Tots sabem que el móneconòmic es troba en un procés de globa-lització en molts casos i de regionalitzacióen altres. Cada cop menys empreses en elnostre país podran limitar els seus interes-sos en l’àmbit català o espanyol. Per com-prendre realment altres mercats i altres

consumidors, és molt important haver fetl’esforç d’adaptar-nos, nosaltres mateixos,a la vida i a l’estil de feina d’altres països.Gràcies a això, es comprèn millor la diver-sitat i, en lloc de veure-la com un risc, pas-sem a entendre-la com una oportunitat.

Tots sabem que qualsevol pujada del’IPC afecta en primera instància la but-xaca del consumidor. En aquest cas iatès l’elevat índex de penetració en elmercat dels seus productes, quinesmesures (millores en processos interns,innovació, o d’altres) estan prenent perintentar que aquest increment de preusno impacti al mercat? En primer lloc, cal evitar caure en elparany d’haver de sacrificar la qualitat permantenir costos. La qualitat dels productesi la garantia de les marques són pilarsbàsics de l’èxit en totes les circumstàncies.Per part nostra, estem immersos en unaevolució important cap a productes queincorporen millors valors nutritius basatsen la investigació, i amb una visió mésglobal del benestar del consumidor. Ambaixò, l’impacte de la inflació de costostindrà una menor repercussió en les deci-sions de compra dels consumidors.Tot plegat no és un obstacle perquè man-tinguem l’esforç de millora continuada delsprocessos tant productius com logístics i desuport que ens estan permetent mantenirtaxes relativament baixes d’augments delsnostres preus, de l’ordre de l’1% a Europa.

Essent Nestlé una marca internacional-ment coneguda, quina posició té Espan-ya com a país consumidor de productesNestlé i respecte a la resta de països? Espanya és el 8è país a nivell mundial envendes de productes Nestlé, fet que té ungran mèrit si considerem les dimensionsdemogràfiques i econòmiques del nostrepaís. Això només és possible gràcies almanteniment d’una posició de lideratgedins la indústria alimentària espanyola talcom ha estat tradicionalment i segueixessent el nostre cas.

El Col·legi d’Economistes és una enti-tat de referència en l’àmbit professio-nal català. Quins serveis creu que hade reforçar i oferir a tots els econo-mistes catalans? En primer lloc, continuar representant idefensant els interessos dels economistesen tots els àmbits en què actua.En el terreny dels serveis, hi ha un bonnombre que són importants però, en lameva opinió, l’aspecte clau és la formaciópermanent i a tots els nivells i especiali-tats. Aquesta activitat ha de tenir una visióoberta, internacional i adaptada a lesnecessitats de futur, a més de cobrir, comés lògic, les necessitats més immediates.

Elvira GarciaGabinet de Premsa del CEC

Gent de casa

Entrevista a Francesc Castañer


Introducció

Un dels objectius més importants que tenia plantejat la Juntade Govern en l’exercici 2007 era la compra d’una nova seusocial a Barcelona, i així es va fer al mes de juliol ambl’adquisició d’un solar en la confluència dels carrers Pl.Gal·la Placídia i Via Augusta, on es construirà, un copaprovat el Pla Especial, el nou edifici.La responsabilitat social del Col·legi, la significació urbanade l’espai escollit per a la construcció, i el fet de poder realit-zar una aportació a l’arquitectura urbana de Barcelona, aixícom buscar la millor solució a les necessitats i les activitatscol·legials, van portar a definir prèviament el “Programafuncional i tècnic general per al concurs d’idees de la novaseu a Barcelona”, a convocar un concurs d’idees entre cincequips d’arquitectura amb l’objectiu d’escollir l’equip guanya-dor, que va ser el gabinet d’arquitectura Roldán Berengué.El pressupost d’inversions per a l’exercici 2008 té en compteles primeres despeses que comporta aquesta compra i el dis-seny i els permisos del nou edifici.Els excedents pressupostaris dels darrers exercicis i la vendade la seu actual, juntament amb el fet que els nostres recur-sos possibiliten la contractació d’un préstec hipotecari, sónfactors clau que ens permeten afrontar aquest repte.Es preveu que fins a l’any 2009 no serà necessari sol·licitar lahipoteca per fer front a la compra del solar i la construcció delnou edifici.La nova seu ha de permetre poder oferir nous serveis (serveisbancaris, d’assegurances...) i organitzar més activitats i cur-sos en condicions més eficients. A part d’aquest objectiu prioritari hem de seguir donant ser-veis de qualitat als nostres col·legiats, com ara:Potenciant l’àrea de Formació, amb l’organització de cursosde formació i reciclatge professional, impartits en les diferentsseus territorials (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). L’Au-la d’Economia té previst organitzar més de 100 cursos, ambuna participació prevista d’aproximadament 4.000 persones. Alllarg d’aquest exercici es potenciaran els cursos in companyamb empreses i institucions, que han estat un èxit en el presentexercici, i també s’iniciarà la impartició de cursos de formaregular per mitjà de la videoconferència. S’ha previst la ins-tal·lació d’aquest sistema a la seu de Girona; d’aquesta mane-ra es completarà la connexió de totes les seus del Col·legi.Política de publicacions. El pressupost contempla l’edició del’Informatiu de l’Economista (sis números a l’any) i laRevista Econòmica de Catalunya (dos números a l’any),així com informes o manuals fruit del treball realitzat per lesdiferents comissions de treball.També contempla el suport a les comissions de treball, incre-mentar el nombre i la qualitat dels actes que organitzin ifomentar la participació dels col·legiats.La valoració positiva que fan els col·legiats del servei gratuït delsgabinets d’assessorament sobre temes jurídics, fiscals i d’in-formàtica, fa que també estiguin inclosos en aquest pressupost.D’altra part, el pressupost recull diverses dotacions en dife-rents capítols per fer front a les despeses de les campanyes decomunicació, gabinets de premsa i elaboració de notes d’o-pinió necessàries per donar a conèixer les activitats delCol·legi a la societat en general; l’elaboració i difusió de lesenquestes de conjuntura Situació Econòmica (3 al llarg del’any) i de l’Índex d’Expectativa Borsària (4 a l’any), sónalgunes de les actuacions més significatives. Cal dir que

Pressupost 2008

Objectius prioritaris de l’exercici 2008

DESPESES:60 Compres:

600 Compres de material609 "Rappels" per compresTotal compres de material

62 Serveis externs:620 Assignacions òrgans corporatius621 Lloguers622 Reparacions i conservació623 Serveis professionals624 Comunicacions625 Impressió i disseny626 Reunions i actes especials627 Publicitat, promoció i atencions628 Subministraments629 Altres serveisTotal serveis externs

63 Tributs:630 Impost sobre beneficis631 Altres tributs634 Ajustaments negatius en l’IVA Total tributs

64 Despeses de personal:640 Sous i salaris641 Indemnitzacions642 Seguretat social a càrrec empresaTotal despeses de personal

65 Altres despeses de gestió650 Pèrdues per quotes col·legials incobrablesTotal altres despeses de gestió

66 Despeses financeres:662 Interessos de préstecs668 Diferències negatives de canvi669 Altres despeses financeresTotal despeses financeres

67 Pèrdues i despeses excepcionals:671 Pèrdues procedents immobilitzat678 Despeses excepcionalsTotal pèrdues i despeses excepcionals

68 Dotacions amortitzacions:680 Amortització immobilitzat immaterial681 Amortització immobilitzat materialTotal dotacions amortitzacions

69 Dotacions a les provisions:691 Pèrdues per deterioració de l’immobilitzat693 Pèrdues per deterioració d’existènciesTotal dotacions a les provisions

Total despesesINGRESSOS:

70 Ingressos d’explotació:700 Quotes col·legials701 Quotes REA i REAF702 Ingressos REC703 Ingressos per formació704 Ingressos per serveis col·legials i vendes705 Ingressos per activitatsTotal ingressos d’explotació

74 Subvencions a l’explotació:740 Subvencions oficials explotació741 Col·laboracions ens privatsTotal subvencions a l’explotació

75 Altres ingressos de gestió:751 Ingressos per publicitat754 Ingressos per comissions759 Ingressos per serveis diversosTotal altres ingressos de gestió

76 Ingressos financers761 Ingressos inversions financeres765 Descomptes pagament immediat768 Diferències positives de canvi769 Altres ingressos financersTotal ingressos financers

77 Beneficis i ingressos excepcionals778 Ingressos excepcionalsTotal beneficis i ingressos excepcionals

79 Excessos i aplicacions de provisions790 Excessos i aplicacions de provisionsTotal excessos i aplicacions de provisions

Total ingressosFlux de CaixaIncrement/(Disminució) del patrimoni

Partidesaquestes activitats es realitzen comptant amb la participaciódels col·legiats per mitjà d’enquestes on line des de la nostrapàgina web.Una partida important és la corresponent a la celebració d’undels actes més emblemàtics que celebra any rere any elCol·legi, l’organització de la XIII edició de la Jornada delsEconomistes, en la qual els últims anys han participat mésde 100 ponents i 900 assistents.S’ha previst també seguir potenciant la comunicació amb elsnostres col·legiats fonamentalment a través de la pàginaweb i el correu electrònic. Aquesta aposta per les novestecnologies permet que la comunicació amb els nostrescol·legiats sigui molt àgil, i d’altra part que aquests estiguinsempre informats puntualment de les activitats, els serveis,jornades i cursos que s’organitzin. En aquesta línia d’actua-cions, s’ha previst que l’any vinent es posin en funcionamentdues plataformes web; la primera d’elles, EconoBLOGS, per-metrà als col·legiats realitzar el seu propi blog i/o participaren blogs d’altres col·legiats; i la segona plataforma, CEC-Meeting Park, és un punt de trobada perquè els col·legiatsdonin sortida a les seves ofertes i/o demandes en temes norelacionats amb la seva activitat professional.En l’exercici 2008 s’implantarà un nou sistema d’inscrip-cions a actes i cursos, a través de la pàgina web que lligadirectament les inscripcions amb la base de dades principaldel Col·legi, facilitant així tota la feina administrativa.Col·laboració amb institucions públiques i privades. Elpressupost té en compte els compromisos assumits pelCol·legi amb altres institucions, com són el Consejo Generalde Colegios de Economistas de España, el REA, REFOR,REAF, ACCID... i més concretament amb la promoció del Tri-bunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), creat conjunta-ment amb el Col·legi d’Enginyers Industrials i el Col·legid’Arquitectes, i en el qual s’han incorporat recentment elsCol·legis d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, i el d’En-ginyers de Telecomunicacions.D’altra banda, pel que fa als ingressos, el Col·legi compta amb l’a-portació financera que fan algunes empreses i institucions quecol·laboren anualment, les quals, amb la seva aportació, contri-bueixen cada vegada més a poder organitzar nous serveis i acti-vitats col·legials. Si bé hi ha un seguit d’institucions i empresesque col·laboren regularment amb el Col·legi, d’altres ho fan demanera més esporàdica; és per aquest motiu que el pressupostpreveu únicament les aportacions més consolidades. Els ingressosprevistos per aquest concepte es calculen en 181.988,84 euros.Relacions amb les universitats. Es preveu continuarcol·laborant amb les facultats d’Econòmiques en els seusprincipals esdeveniments (fires, lliurament de títols, etc.) perdonar a conèixer el Col·legi als futurs llicenciats.Serveis als professionals. Una part del pressupost s’ha destinata potenciar els serveis que s’ofereixen a tots els economistes queexerceixen la professió des dels despatxos professionals, d’acordamb la nova Llei de Societats Professionals.Pel que fa al Torn d’Actuació Professional, que agrupa elsdiferents professionals en funció de la seva especialitat, seseguiran publicant les llistes i organitzant jornades específi-ques per aprofundir en el coneixement dels aspectes relle-vants de la seva especialització, així com per estar al dia deles normatives que els afecten.

Alguns trets a destacar d’aquest pressupostPel que fa als ingressos per quotes col·legials, estan referen-ciats un any més a l’evolució de l’Índex de Preus al Consum.Es proposa per a l’exercici 2008 una quota de 176 7, querepresenta un augment del 3,5%; amb aquesta quota es pre-veuen uns ingressos per quotes col·legials de 996.701,20 7. Aquest pressupost inclou l’aportació que el Col·legi fa al Con-sejo General de Colegios de Economistas de España de50.160,65 7, fixada en 8,80 euros per col·legiat i any.Els ingressos per subvencions (181.988,84 7) i els provi-nents de l’Aula d’Economia (678.999,56 7) representen el42,98% del total d’ingressos pressupostats. Els ingressos perquotes col·legials, els de subvencions i el marge positiu quedeixa l’activitat de l’Aula d’Economia, permeten finançarles altres àrees deficitàries, com són Serveis, Activitats iPublicacions (Revista Econòmica de Catalunya).Quant al pressupost d’inversions, durant l’exercici 2008s’iniciaran un seguit d’actuacions en relació a la cons-trucció de la nova seu; la previsió per aquest concepte ésde 660.790,71 7.


Pressupost agregat Pressupostrevista

Pressupostordinari

Pressupostformació

Pressupost serveis

Pressupost activitats

60.970,00 3,09% 0,00 0,00 50.270,00 1.500,00 9.200,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

60.970,00 3,09% 0,00 0,00 50.270,00 1.500,00 9.200,00

50.160,65 2,54% 50.160,65 0,00 0,00 0,00 0,0055.627,60 2,82% 7.860,60 0,00 19.467,00 0,00 28.300,0056.161,68 2,85% 54.661,68 0,00 0,00 1.500,00 0,00

438.859,78 22,25% 110.672,40 18.426,50 230.525,50 42.429,38 36.806,00158.580,09 8,04% 32.573,00 12.360,00 80.282,00 8.813,26 24.551,83166.476,00 8,44% 52.375,00 29.074,00 61.709,00 3.942,00 19.376,0087.293,88 4,43% 25.134,03 2.000,00 6.916,50 1.202,00 52.041,3563.424,51 3,22% 36.851,51 2.103,00 6.000,00 0,00 18.470,0031.913,00 1,62% 24.203,00 0,00 7.710,00 0,00 0,0081.857,67 4,15% 49.525,84 0,00 15.713,00 0,00 16.618,83

1.190.354,86 60,34% 444.017,71 63.963,50 428.323,00 57.886,64 196.164,01

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0010.501,00 0,53% 7.501,00 0,00 3.000,00 0,00 0,001.500,00 0,08% 1.500,00 0,00 0,00 0,00 0,00

12.001,00 0,61% 9.001,00 0,00 3.000,00 0,00 0,00

491.720,00 24,93% 247.970,00 9.791,00 125.635,00 54.405,00 53.919,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

142.596,79 7,23% 71.909,29 2.839,39 36.434,15 15.777,45 15.636,51634.316,79 32,16% 319.879,29 12.630,39 162.069,15 70.182,45 69.555,51

13.000,00 0,66% 13.000,00 0,00 0,00 0,00 0,0013.000,00 0,66% 13.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1.000,00 0,05% 1.000,00 0,00 0,00 0,00 0,001.000,00 0,05% 1.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1.000,00 0,05% 1.000,00 0,00 0,00 0,00 0,006.106,00 0,31% 0,00 0,00 3.606,00 0,00 2.500,007.106,00 0,36% 1.000,00 0,00 3.606,00 0,00 2.500,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0053.912,07 2,73% 51.791,00 0,00 1.557,50 563,57 0,0053.912,07 2,73% 51.791,00 0,00 1.557,50 563,57 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1.972.660,72 100,00% 839.689,00 76.593,89 648.825,65 130.132,66 277.419,52

996.701,20 49,77% 996.701,20 0,00 0,00 0,00 0,0023.800,00 1,19% 0,00 0,00 0,00 0,00 23.800,003.098,00 0,15% 0,00 3.098,00 0,00 0,00 0,00

678.999,56 33,90% 0,00 0,00 678.999,56 0,00 0,0042.500,00 2,12% 0,00 0,00 0,00 42.500,00 0,0038.680,00 1,93% 0,00 0,00 0,00 0,00 38.680,00

1.783.778,76 89,07% 996.701,20 3.098,00 678.999,56 42.500,00 62.480,00

44.106,00 2,20% 2.200,00 8.800,00 3.006,00 0,00 30.100,00137.882,84 6,88% 55.980,59 16.475,00 0,00 0,00 65.427,25181.988,84 9,09% 58.180,59 25.275,00 3.006,00 0,00 95.527,25

21.000,00 1,05% 21.000,00 0,00 0,00 0,00 0,0010.000,00 0,50% 10.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0031.000,00 1,55% 31.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

6.000,00 0,30% 6.000,00 0,00 0,00 0,00 0,006.000,00 0,30% 6.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

2.002.767,60 100,00% 1.091.881,79 28.373,00 682.005,56 42.500,00 158.007,2584.018,95 303.983,79 -48.220,89 34.737,41 -87.069,09 -119.412,2730.106,88 252.192,79 -48.220,89 33.179,91 -87.632,66 -119.412,27

Notic

iari

d’au

dito

ria En altres ocasions s’ha esmentat l’avaluació del personal pro-fessional com un dels elements que ha d’incorporar totmanual de control de qualitat de les firmes d’auditoria.Aquest article desenvolupa exemples de com poden efectuar-se aquestes avaluacions, però no sols als efectes de compliramb la normativa, sinó també quan cal fer-les servir com aeina per conèixer amb més detall les inquietuds dels nostresprofessionals.

Per complir amb la normativa, s’ha de realitzar una avaluacióformal de tot el personal professional un cop a l’any. No obs-tant això, és recomanable efectuar una segona avaluació amitjan temporada, o bé efectuar avaluacions contínues enfinalitzar cada treball, per poder actuar immediatamentenfront de les diverses situacions que puguin donar-se, comun grau d’avanç adequat, deficiències en algunes àrees de tre-ball, problemes d’adaptació, etc.

Totes les parts intervinents en els treballs d’auditoria hauriende ser avaluades per la persona de què depenguin jeràrqui-cament. En cap cas l’avaluació s’ha d’efectuar sense coneixe-ment de l’avaluat. El soci o el gerent de l’encàrrec han decomentar la revisió amb l’avaluat de forma clara, objectiva ioberta.

Les firmes esperen dels seus professionals que demostrin apti-tuds i desenvolupin actituds per als criteris d’actuació següents:– Relacions amb el client.– Competència tècnica i professional.– Administració i supervisió.– Efectivitat personal, comunicació i imatge professional.

Aquests criteris són, en conseqüència, els principals conceptesa avaluar, en major o menor mesura segons la categoria queel professional estigui exercint.

Cada persona hauria de saber sempre per endavant el ques’espera d’ella, ja que ha de conèixer els criteris d’actuació pera cada categoria. A més, en començar cada treball, o anual-ment per al personal amb més experiència, el seu immediatsuperior ha de comentar i acordar amb ell els objectius espe-cífics a aconseguir.

Periòdicament, el responsable corresponent avaluarà la mesura il’eficiència amb què els objectius preestablerts s’han aconseguit.

Com s’ha esmentat, l’informe d’avaluació hauria de ser mos-trat i discutit amb l’avaluat, i l’avaluador hauria d’estar sempredisposat a canviar l’informe, si no és reflex fidel o vertader delsfets. L’avaluat ha de disposar de l’oportunitat d’afegir elscomentaris que consideri necessaris, i ambdós haurien de sig-nar l’informe. L’avaluador ha de ser hàbil, tant a detectar l’e-xistència de debilitats en l’exercici de les funcions de l’avaluat,com a captar les inquietuds i necessitats del professional.Qualsevol debilitat o situació que requereixi l’actuació, hauriade ser presentada a l’atenció immediata del soci responsabledels recursos humans.

Ha de quedar evidència de tot el procés, complimentant unqüestionari o informe, el model del qual es pot incloure comannex al manual de control de qualitat. L’avaluador comple-tarà l’informe, i l’avaluat pot exigir l’acompliment del procésen les formes i els temps establerts.

Massa sovint s’efectuen les avaluacions com a mer procedi-ment previ a ser utilitzat per a la presa de decisions de pro-mocions de categories i sous o bonus. Amb això potser escobreixen els objectius de la firma, però no del personal(amb independència del grau de satisfacció que obtinguindel corresponent augment de sou). A diferència de períodesanteriors, ens trobem en una època en què tots tenim mésdificultats a l’hora de reclutar professionals per atendre lesnostres necessitats, i encara ens costa més fidelitzar el per-sonal més qualificat perquè segueixi en les nostres empresesi no canviï d’ocupació. És veritat que sempre ha existit unaelevada rotació en el sector, ja que de sempre s’ha conside-rat l’estada en una firma d’auditoria com un període de for-mació per accedir posteriorment a la direcció financera ogeneral d’una empresa, encara que actualment es donenmés circumstàncies de canvi entre empreses auditores, jaque les grans firmes ja no poden subsistir únicament amb lapolítica de contractar molts llicenciats i formar-los al seugust, i han d’acudir al mercat per poder completar la planti-lla. Addicionalment, hi ha més demanda d’auditors ambexperiència per cobrir altres àrees de l’empresa, com aracontroller del departament comercial, de planificació idesenvolupament, etc.

Les firmes no han d’oblidar aquestes circumstàncies, ni elscanvis de tendències en les relacions laborals, en què unabona retribució econòmica ja no és suficient per retenir elsbons professionals.

El bon desenvolupament de les avaluacions és només una deles vies per obtenir un més gran compromís del personal. L’a-valuació s’ha de mostrar com una guia a l’avaluat, i no comuna mena d’examen. L’entrevista ha de tenir com a objectiuprincipal ajudar positivament a l’avaluat perquè pugui aconse-guir un major grau de satisfacció en el treball, la qual cosarevertirà en una millora del mateix. Per això s’ha de buscar l’in-tercanvi d’opinions.

Aquestes entrevistes contribuiran a detectar necessitats deformació i ajudaran a perfilar un pla personalitzat per a cadaindividu.

No s’està plantejant aquí la necessitat d’atendre totes lessol·licituds o demandes del personal (principalment en formad’una major formació, no sempre adaptada a les necessitats,o d’una millora en l’horari laboral), sinó d’altres aspectes qua-litatius susceptibles de ser apreciats pels professionals, comara tenir bones relacions amb l’equip de treball (i molt espe-cialment amb els socis), explicar-los detingudament els plansde l’empresa a llarg termini i el paper que s’espera d’ells enaquest marc futur (el seu pla de carrera), obtenir un majorcompromís involucrant-los en la presa de certes decisions (ique sentin seus els impactes positius), mostrar interès pel seubenestar, etc.

Cert és que no cal esperar a les avaluacions per dur a terme lamajoria d’aquests aspectes, perquè haurien de conrear-se aldia als nostres despatxos, però sovint l’entrevista d’avaluaciófomenta posar sobre la taula els temes que no sorgeixen fàcil-ment en la relació diària.

Agustí Saubi RocaSoci de Horwath Auditores España

Avaluació dels nostres professionals: un aspecte important i que requereix una gran atenció

MEDIDAS FISCALES URGENTES

REAL DECRETO-LEY 10/2007, DE 19 DE OCTUBRE (BOE 23-10-2007) [REF. CISS LE245280]Se adoptan medidas urgentes para reparar los daños causadospor las intensas tormentas de lluvia y viento e inundacionesque han afectado a la Comunitat Valenciana los días 11 a 19del mes de octubre de 2007.• Materias afectadas: IRPF, IAE, IBI y tasas estatales.

REAL DECRETO 1471/2007, DE 2 DE NOVIEMBRE (BOE 14-11-2007) [REF. CISS LE245618]Se amplía el ámbito de aplicación del Real Decreto-ley 7/2007, de3 de agosto, por el que se aprueban medidas urgentes en materiade incendios forestales en la Comunidad Autónoma de Canarias,y se establecen los créditos para la financiación de las actuaciones.• Materias afectadas: IRPF, IAE, IBI y tasas estatales.

IRPF

RESOLUCIÓN DE 26 DE SEPTIEMBRE DE 2007 (BOE 29-09-2007) [REF. CISS. LE244970]Dirección General del Tesoro y Política FinancieraSe hace público el tipo de interés efectivo anual para el cuar-to trimestre natural del año 2007, a efectos de calificar tribu-tariamente a determinados activos financieros.• Otras materias afectadas: Sociedades.

ORDEN EHA/2966/2007, DE 11 DE OCTUBRE (BOE 13-10-2007) [REF. CISS LE245156]Se establecen las condiciones y el procedimiento de reconoci-miento de ayudas para compensar la carga tributaria de lasindemnizaciones percibidas del Estado o de las ComunidadesAutónomas, por privación de libertad derivadas de la Ley46/1977, de 15 de octubre, de Amnistía.

ORDEN EHA/3020/2007, DE 11 DE OCTUBRE(BOE 18-10-2007) [REF. CISS LE245205]Se aprueba el modelo 190 para la declaración del resumen anualde retenciones e ingresos a cuenta del Impuesto sobre la Rentade las Personas Físicas sobre rendimientos del trabajo y de activi-dades económicas, premios y determinadas ganancias patrimo-niales e imputaciones de rentas, los diseños físicos y lógicos a losque deben ajustarse los soportes directamente legibles por orde-nador, se determinan el lugar y la forma de presentación delmismo, y se modifica la Orden EHA/30/2007, de 16 de enero,por la que se aprueban los modelos 110 y 111 de declaración-documento de ingreso de retenciones e ingresos a cuenta delImpuesto sobre la Renta de las Personas Físicas sobre rendimien-tos del trabajo y de actividades económicas, premios y determi-nadas ganancias patrimoniales e imputaciones de renta.ORDEN EHA/3021/2007, DE 11 DE OCTUBRE (BOE 18-10-2007) [REF. CISS LE245206]Se aprueba el modelo 182 de declaración informativa de dona-tivos, donaciones y aportaciones recibidas y disposiciones rea-lizadas, así como los diseños físicos y lógicos para la sustituciónde las hojas interiores de dicho modelo por soportes directa-mente legibles por ordenador y se establecen las condiciones yel procedimiento para su presentación telemática a través deInternet, y se modifican los modelos de declaración 184, 187,188, 193 normal y simplificado, 194, 196, 198, 215 y 345.• Otras materias afectadas: Sociedades y Renta de no Residentes.

SOCIEDADES

RESOLUCIONES DE 17 DE SEPTIEMBRE DE 2007 (BOE 05-10-2007) [REF. CISS LE245032-33]Presidencia del Consejo Superior de DeportesSe publica la cifra a que hace referencia el artículo 3.2.a) delReal Decreto 1251/1999, sobre sociedades anónimas deporti-vas, para las modalidades de fútbol y baloncesto.

REAL DECRETO 1362/2007, DE 19 DE OCTUBRE (BOE 20-10-2007) [REF. CISS LE245241]Se desarrolla la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado deValores, en relación con los requisitos de transparencia relati-vos a la información sobre los emisores cuyos valores esténadmitidos a negociación en un mercado secundario oficial oen otro mercado regulado de la Unión Europea.

ORDEN ITC/3289/2007, DE 5 DE NOVIEMBRE (BOE 15-11-2007) [REF. CISS LE245641]Se modifican los anexos del Real Decreto 1432/2003, de 21 denoviembre, por el que se regula la emisión de informes moti-vados relativos al cumplimiento de requisitos científicos y tec-nológicos, a efectos de la aplicación e interpretación dededucciones fiscales por actividades de investigación y desa-rrollo e innovación tecnológica.

OBLIGACIONES FORMALES

ORDEN PRE/2971/2007, DE 5 DE OCTUBRE (BOE 15-10-2007) [REF. CISS LE245152]Sobre la expedición de facturas por medios electrónicoscuando el destinatario de las mismas sea la AdministraciónGeneral del Estado u organismos públicos vinculados odependientes de aquélla y sobre la presentación ante laAdministración General del Estado o sus organismos públi-cos vinculados o dependientes de facturas expedidas entreparticulares.

IVA

RESOLUCIÓN DE 24 DE OCTUBRE DE 2007 (BOE 01-11-2007) [REF. CISS LE245437]Agencia Estatal de Administración TributariaSobre procedimiento para la homologación de software dedigitalización contemplado en la Orden EHA/962/2007, de 10de abril de 2007.

GESTIÓN TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN DE 25 DE SEPTIEMBRE DE 2007 (BOE 26-10-2007) [REF. CISS LE245347]Departamento de Gestión Tributaria de la AEATSe publica la revocación de los números de identificación fiscal.

NORMAS GENERALES

LEY 28/2007, DE 25 DE OCTUBRE (BOE 26-10-20007) [REF. CISS LE245337]Se modifica la Ley 12/2002, de 23 de mayo, por la que seaprueba el Concierto Económico con la Comunidad Autóno-ma del País Vasco.• Materias afectadas: Sociedades, Impuestos especialessobre matriculación, electricidad, carbón, hidrocarburos eImpuesto sobre la venta minorista de determinados hidro-carburos.

TRATADOS Y CONVENIOS INTERNACIONALES

ACUERDO ENTRE EL REINO DE ESPAÑA Y LA EMPRESACOMÚN EUROPEA PARA EL ITER DE 28 DE JUNIO DE 2007(BOE 19-09-2007) [REF. CISS LE244833]• Materias afectadas: IRPF, Sociedades, No residentes, Trans-misiones y Aduanas.

CONVENIO DE ADHESIÓN AL CONVENIO DE DOBLEIMPOSICIÓN EN CASO DE CORRECCIÓN DE BENEFECIOSDE EMPRESAS ASOCIADAS DE 8 DE DICIEMBRE DE 2004 (BOE 25-09-2007) [REF. CISS LE244898]• Materias afectadas: IRPF, Sociedades y No residentes.

Nuevas disposiciones

Notic

iari

legi

slatiu

Notic

iari d

’Econ

omia

i Sos

tenibi

litat

Als anteriors informatius hem anat exposant les activitats de lacomissió d’Economia i Sostenibilitat i en concret el contingut dela sessió Economista, economia i canvi climàtic que la comis-sió va organitzar amb motiu de la Jornada dels Economistesd’enguany. De la categoria del ponent, de la valuosa conferèn-cia que va impartir i de l’encara més valuós col·loqui que vadesenvolupar, donant respostes interessants als membres de lafila 0, en poden donar testimoni els qui hi van assistir.A la “fila zero” vam comptar amb Josep Garriga, de l’Oficinadel Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya –que inicià eltreball amb l’anomenat document zero, ja descrit en un infor-matiu anterior–, i amb personalitats a qui es va demanar la par-ticipació per la seva trajectòria en aquest camp. Igualment hihavia representants de les comissions de treball involucrades enla redacció del document “ECONOMIA, EMPRESA, ECONOMIS-TES I CANVI CLIMÀTIC”: Comissió d’Economia i Sostenibilitat,que coordina els treballs de les comissions participants; Comis-sió Unió Europea; Comissió d’Economia de la Salut; Comissiód’Economistes d’empresa; Comissió de Creació d’Empreses;Auditors de Comptes de Catalunya, secció del REA; Comissiód’Economia Financera; Comissió de Comptabilitat; Comissiód’Assessors Fiscals, i Comissió d’Economia Territorial i Urbana. Tots ells van participar com a pas previ del treball final adherint-se al seu contingut i a l’igual que el ponent comprometent-sea aportar les seves experiències en el document final. A tots ellsi des d’aquí, els agraïm molt sincerament l’interès demostrat. En aquest informatiu us volem fer una petita síntesi d’aquestdocument de treball previ que es va repartir entre els assistentsa la sessió, i que es pot trobar a la web del Col·legi.El document fa d’enllaç entre la constatació de la necessitat deconèixer, mesurar, raonar i meditar sobre les implicacions delcanvi climàtic en la nostra professió i la demanda social d’einesde gestió del canvi climàtic i les seves conseqüències, si més no,en l’economia. Serà la resultant d’un procés de reflexió i d’ela-boració feta per diverses comissions, i s’ha previst que finalitzinels treballs en dates properes. Tanmateix, la difusió del docu-ment s’ha previst de forma conjunta per part de l’Oficina deCanvi Climàtic i el Col·legi d’Economistes de Catalunya.Dues afirmacions esdevenen el punt de partida d’aquestdocument: – En primer lloc, el canvi climàtic, o més ben dit l’acceleració del

canvi climàtic, és un fet del qual no es qüestiona l’existència.– En segon lloc, l’existència d’aquest fet produeix diferents

impactes en l’economia i impactes econòmics en l’activitat dela nostra societat.

Ens cal unir a la reflexió i l’observació del canvi climàtic mesu-res i tècniques de gestió. Avui no es qüestiona el canvi climà-tic, es gestiona o, lamentablement, s’ignora sistemàticament laseva gestió.

COM HO VOLEM TRACTAR?– En termes de política econòmica, considerem el canvi climà-

tic un factor o el resultat, un dels resultats de les actuacionsde política econòmica?

– En termes d’empresa, considerem el canvi climàtic una exter-nalitat, un fet resultant inevitable de l’activitat, un repte ouna oportunitat de negoci.

– El canvi climàtic afecta diferents nivells, en cadascuna de lesactivitats que l’economista desenvolupa.

EN QUINES DIRECCIONS?A) Incloent accions de suport en pràctiques de sostenibilitat a

economistes i despatxos professionals.B) Incloent formació específica en les activitats del Col·legi.C) Desplegant temes de canvi climàtic als diferents sectors.

Per al desplegament de l’índex final es tindran en compte qua-tre apartats:Magnitud il·lustrativa correspon a una breu notícia, índex,mesura que “impacta” i ens obliga a la reflexió, tant una xifracom l’objectiu de reducció de 5,3 milions de tones d’emissionsde CO2 cada any. Com també l’existència d’una normativa ouna variable estadística.Implicacions. De forma directament associada a la magnitudrepresentativa, la seva existència pot entendre’s relacionadaamb un seguit de condicionants al nostre comportament o acomportaments nous. Noves eines de gestió, nous conceptesi/o nous paràmetres de decisió econòmica.Aportacions. Les aportacions a la reflexió personal i col·lectivaque han estat treballant les diferents comissions tenen el seureflex en aquest apartat.Sempre queden “interrogants” per resoldre i, sovint, esdevenenfactors d’introspecció i per replantejar no poques actituds i hàbitsprofessionals. Aquesta és la funcionalitat del quart apartat.En el document de treball no consta la part important de refle-xions finals, sobre com es pot dur a terme aquesta tasca encadascuna de les accions professionals que es desenvolupenquotidianament, queda per al document final.No obstant això, en aquest document hi ha diversos punts del’índex no desenvolupats per falta de temps, i això es durà a termed’ara en endavant, i s’incorporarà tot el que s’ha recollit en la jor-nada, que enriquirà molt el text final. En aquest nou context seus convida especialment a participar en les diverses temàtiques, deben segur que en més d’una ens hi sentirem tots implicats. A talefecte us podeu adreçar a qualsevol de les comissions que hiha participat o a la Secretaria tècnica del Col·legi, que ho faràarribar a les comissions pertinents. ([email protected])

Comissió executiva (Iñaki Gili, Marta Roca, Josep M. Salas)

Comissió d’Economia i SostenibilitatConsiderem un gran avanç haver treballat plegades tantes comis-sions en un tema tan important com és el del Canvi Climàtic, i enpart ho hem d’agrair al degà Artur Saurí, haver tingut la iniciativade fer el treball conjunt, i la seva crida, que ha estat important perfer decidir a moltes de les comissions que ara hi són, tot i queencara s’hi pot afegir qui ho desitgi. També el Col·legi ha estatconvocat per assistir a la Convenció del Pla d’acció català perminorar les emissions de CO2 per al període 2008-2012. I per ter-cera vegada ha acordat ser coordinador d’un grup de treball d’em-preses en el CONAMA 9 (Congrés Nacional de Medi Ambient). Pertot això necessitem ser més colla en la Comissió, i com sempre desd’aquí fem la crida: poseu-vos en contacte amb nosaltres i us hoexplicarem, de segur que us hi engrescareu, el món va canviant il’exercici de la nostra professió també convé que es vagi endinsanten els nous paradigmes que se’ns presenten.

Notícies d’interes

Marta Roca i LamollaComissió d’Economia i Sostenibilitat

Economista, economia i canvi climàtic

A la pàgina web del Col·legi, en l’apartat de la Comis-sió d’Economia i Sostenibilitat, hi trobareu les notíciesd’interès que han aparegut aquests darrers mesos desde l’anterior Informatiu número 117.

Notic

iari d

’Adm

inist

ració

Con

curs

alLes entitats financeres i les empreses en concursEl passat 27 de setembre va tenir lloc a la seu del Col·legi a Bar-celona una tertúlia que, amb aquest títol i organitzada pelGrup de Treball dels Economistes Administradors Concursals,pretenia copsar l’opinió de les entitats financeres sobre la LleiConcursal i la seva aplicació pràctica, tant pel que fa a la qua-lificació i quantia dels seus crèdits, com en general a la sevaactitud envers el deutor, l’administració concursal i el procedi-ment concursal mateix.En representació de les entitats financeres, es va convidarFrancesc López i Marín, advocat, amb càrrec de responsabledel Grup Concursal en l’àrea de Risc de Crèdit de Caixa Cata-lunya, i José Manuel Sánchez de la Torre, advocat i responsa-ble de la Unitat Contenciosa a la Direcció de Recuperacionsdel Banc Sabadell.L’acte va comptar amb la participació activa dels assistents, iva ser moderat pel president del Grup de Treball i vocal delREFor, Raimon Casanellas. Seguidament s’exposa una síntesidels principals aspectes objecte de la tertúlia.

TRACTAMENT DE LES ENTITATS FINANCERES ENVERSLES EMPRESES EN CONCURSTot i que gairebé tothom entén que el legislador proposa i incen-tiva com a millor estratègia per a la satisfacció dels creditors lacontinuïtat de les activitats del deutor, la pràctica ens indica quela gran majoria dels expedients oberts acaben en liquidació. Lesempreses sol·liciten el concurs amb molt endarreriment i hi arri-ben en una pèssima situació patrimonial, sovint caracteritzadaper la manca de possibilitats de finançament extern i l’absènciade tresoreria i/o de vies de finançament alternatives. En aquestessituacions és difícil de mantenir per les entitats financeres la con-tinuïtat dels serveis a la concursada, si no es garanteixen prou lesnoves operacions i posicions que n’hagi sol·licitat. El mateixpassa quan l’entitat financera no és creditora del concursat.En aquest sentit, les entitats financeres assenyalen que es tro-ben sotmeses a una normativa molt estricta del Banc d’Es-panya pel que fa al registre comptable de les operacions ambconcursats; aquesta normativa els obliga a dotar provisionsper la totalitat del deute concursal fins que es produeixi elsegon pagament del conveni; també s’han de dotar provisionsper a tot el nou finançament que es concedeixi a les empresesconcursades un cop ja declarat el concurs.

TRACTAMENT DE LES ENTITATS FINANCERES DAVANTL’ADMINISTRACIÓ CONCURSALLes entitats financeres aposten clarament per la col·laboracióamb la administració concursal en l’assoliment del principalobjectiu de tot procés concursal: la millor satisfacció dels credi-tors. Tot i així, es posa de manifest pels professionals assistentsque en algunes entitats financeres resulta molt complicat efec-tuar determinades operatives considerades habituals, com ara elreconeixement de signatures o les disposicions d’efectiu, o béestablir o trobar l’interlocutor adequat: l’oficina bancària, ser-veis centrals, serveis jurídics...Respecte als nomenaments d’administrador concursal creditorrecaiguts en entitats financeres, normalment són acceptatsamb la posterior designació del professional habilitat, triat deles llistes emeses pels col·legis professionals corresponents.

LA QUALIFICACIÓ DELS CRÈDITS DE LES ENTITATSFINANCERES: CRÈDITS AMB GARANTIA HIPOTECÀRIA,CRÈDITS AMB GARANTIA DE PENYORA, CRÈDITS PER QUOTES DE LEASING, CRÈDITS PER DESCOMPTES,CRÈDITS PER FACTORING I CRÈDITS PER RENTINGEls crèdits amb garantia hipotecària tenen la qualificació de crèditamb privilegi especial, sempre que la hipoteca estigui inscrita alRegistre de la Propietat; el privilegi comprèn el capital, els interessosi els costos, fins al límit de la responsabilitat assignada. A més, sirecau sobre un bé propietat del concursat afecte a l’activitat, es pot

arribar a paralitzar la seva execució. El mateix tractament quant a laseva qualificació tenen els crèdits amb garantia de penyora, adme-tent-se en determinats supòsits la compensació directa.Els crèdits per quotes d’arrendament financer o leasing tenenla qualificació de crèdit amb privilegi especial en la seva tota-litat, llevat de la possible qualificació subordinada que puguicorrespondre als interessos moratoris de les quotes impaga-des, i el cas que el bé objecte del leasing sigui necessari per ala continuïtat del deutor, ja que les quotes pendents esdevin-dran crèdit contra la massa atenent als seus venciments.Els crèdits per descompte tenen la consideració de crèdit ordinaripel nominal impagat juntament amb les despeses generades. Jano està tan clar el tractament pel risc en curs, atenent a la sevapossible qualificació com a crèdit condicional o contingent, segonsestiguin sotmesos a condicions resolutòries o suspensives respecti-vament. Els interessos moratoris meritats abans de la declaració delconcurs en tot cas tindran qualificació subordinada. En general, elscrèdits per factoring tindran el mateix tractament.Els crèdits per renting, en les quotes vençudes amb anterioritata la declaració del concurs, es consideren crèdit ordinari; res-pecte dels interessos moratoris de les quotes vençudes i impa-gades amb anterioritat al concurs, tindran caràcter subordinat.Als supòsits de manteniment dels contractes, les quotes futuresesdevindran crèdit contra la massa atenent als seus venciments.

LA COMPENSACIÓ SEGONS EL REIAL DECRET LLEI 5/2005D’11 DE MARÇEn relació a la prohibició de compensació a què fa esment l’ar-ticle 58 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, i perremissió a l’article 205 del mateix cos legal, es pot concloure,com a excepció prevista per la mateixa norma, que:– la compensació produirà els seus efectes sempre que els seus

requisits existissin amb anterioritat a la declaració del concurs;– la declaració del concurs no afectarà el dret d’un creditor a

compensar el seu crèdit quan la llei que regeixi el crèdit recí-proc del concursat ho admeti en situacions d’insolvència.

El RDL 5/2005 té com a objecte incorporar al nostre ordena-ment la Directriu Europea 2002/47/CE sobre acords de garan-tia financera, acords de compensació contractual i sobre lesgaranties financeres mateix, per tal d’evitar el règim contra-dictori que suposava l’esmentada directriu amb la Llei22/2003 pels deutes financers. Així, amb aquesta adaptació,els crèdits financers esdevenen compensables sempre queestiguin vençuts i que incloguin pacte exprés de la clàusula deliquidació per compensació.

REHABILITACIÓ DE CRÈDITSQueda palès que la Llei 22/2003 fa un clar pronunciament endefensa del manteniment de l’activitat; tant és així que el Jutgepodrà acordar la vigència dels contractes amb obligacions recí-proques en interès del concurs (article 61 LC). A més, espodran rehabilitar els contractes de préstec i altres de crèdit afavor del deutor sempre que el venciment anticipat per impa-gament de quotes d’amortització o d’interessos meritats s’ha-gi produït dins els tres mesos anteriors a la declaració delconcurs. En la pràctica no es donen rehabilitacions de crèdits.

ELS CRÈDITS HIPOTECARISEls creditors amb garantia real sobre béns del concursat afectes al’activitat o a unitats productives de la seva titularitat no podran ini-ciar l’execució forçosa fins que no s’hagi aprovat un conveni, obertla liquidació o bé hagi transcorregut un any des de la declaració.Les execucions hipotecàries iniciades se suspendran, independent-ment de si recauen sobre béns o drets necessaris per a la continuï-tat de l’activitat, excepte si en el moment de la declaració del concursja s’han publicat els anuncis de subhasta.

Edgar López RivasEconomista administrador concursal

Notic

iari

d’ec

onom

iaDibuixant nous escenaris de futur: 10 tendències de fons1

Segons diferents experts i centres de prospectiva internacional, espoden identificar 10 tendències de fons o megatendències quecaracteritzen l’any 2007. Aquestes tenen diferents significats igeneren reaccions diverses per part dels agents, individus, empre-ses o organitzacions. A més, poden mantenir-se en el temps o can-viar de sobte de direcció a causa d’esdeveniments no esperats. Lesmegatendències s’utilitzen per definir escenaris estratègics en dife-rents àmbits de la gestió.

1. LA GLOBALITZACIÓ S’INTENSIFICA: CAP A UN SPIKY WORLD?La interconnexió no és un fenomen nou, però tindrà conseqüènciesdiferents cara al futur. Cal apuntar que tot i que les empreses i elcapital són els àmbits més globals, en les darreres dècades s’hanincorporat milers de persones a l’economia global. La globalitzaciófa semblant el món, però, al mateix temps, impulsa la consciència deles diferències locals, creixent la regionalització de mercats i empre-ses. De fet, cada vegada més les multinacionals estan fabricant pro-ductes i fent màrqueting a la mida de cada regió. Paral·lelament, esdibuixa un escenari d’un spiky world, en el qual el talent, la creativi-tat i el dinamisme es concentren en uns centres determinats.

2. CONVERGÈNCIA INFO, BIO I NANOTECNOLOGIA, I ESPECIALMENT ENERGIAEls propers anys la convergència entre la infotecnologia, la biotecnolo-gia, la nanotecnologia i les tecnologies relacionades amb l’energia seràel principal motor de canvi, de manera que les empreses que les ges-tionin eficaçment tindran un important avantatge competitiu. Es potremarcar que la nanotecnologia es trobarà en el centre de les novesinnovacions tecnològiques, palesant un alt potencial futur, en reem-plaçar, per exemple, la microelectrònica i en aportar elements com lesnanomàquines i els robots microscòpics per a aplicacions mèdiques. Perla seva banda, la recerca d’energia serà un dels grans reptes del nousegle, en camps com les energies sostenibles i els combustibles alter-natius o en àmbits com l’energia nuclear, la fissió i la fusió.

3. ENVELLIMENT GLOBAL I URBANITZACIÓ CREIXENT EN EL MÓN EN DESENVOLUPAMENTL’envelliment progressiu i global de la població serà la tònica dominantels propers anys, la qual cosa tindrà conseqüències importants en moltsàmbits (consum, treball, salut, pensions, finances, inversions...). El 2050la població es reduirà un milió d’habitants anualment als països indus-trialitzats, però també perdran població països emergents (Rússia...).Fins aquest any nou països concentraran la meitat del creixement de lapoblació mundial (Índia, Pakistan, Nigèria, República Democràtica delCongo, Bangladesh, Uganda, Etiòpia, els Estats Units i la Xina).Paral·lelament, es produirà un procés d’urbanització creixent als païsosen desenvolupament, de manera que l’any 2030 el 53% del món viuràen àrees urbanes. Actualment, 17 de les 21 megalòpolis –amb més de10 milions d’habitants– es troben en països en desenvolupament.

4. PROSPERITAT CREIXENT I AUGMENT DE DESIGUALTATSEl creixement econòmic està canviant la demanda de nous produc-tes, de nous models de negoci i de noves activitats. Així, per exem-ple, es compren més productes intangibles i es modifica la manerade consumir béns tradicionals, que han d’incorporar aspectes comsalut, qualitat, confiança... La major prosperitat i el major consumcanviaran les relacions entre costos, preus i beneficis, fent que lamajor part del valor dels béns tangibles estigui en el coneixementque hi ha darrere del producte (desenvolupament, màrqueting...).D’altra banda, es constata l’emergència d’una nova classe mitjanamundial, la qual cosa té impacte sobre la demanda. Per exemple, aRússia, la classe mitjana passarà de representar la meitat de lapoblació a suposar el 85% els propers deu anys, a la Xina s’incre-mentarà del 5% al 40%, i al Brasil del 25% al 50%. Tanmateix, espalesen diferències en la distribució de la renda intrasocietats,donant lloc a la polarització del consum, a noves oportunitats iestratègies empresarials... S’estima que hi ha un segment de pobla-ció de 4.000 milions de persones a la base de la piràmide, ambmenys de 3.000 dòlars en termes de poder adquisitiu local, quesuposen globalment un poder de compra de 5 bilions de dòlars.

5. INDIVIDUALITZACIÓ EN UNA SOCIETAT EN XARXA I CONNECTADAEmergeix un nou equilibri entre individualitat i valors col·lectius, creant-se una atomització dels sistemes de valors. Els consumidors esperencada vegada més productes individuals i únics, adaptats a les sevesnecessitats i preferències, fent que el branding s’orienti cap a la custo-

mització. Això s’explica pel fet que el creixement personal es vincula ala individualització, la creativitat, l’autorealització, la interactivitat, l’a-daptabilitat, i les xarxes. A més, les noves generacions de consumidorsja no són passives, i disposen d’elements per poder expressar-se (blogs,vídeo, podcast...). Es pot afirmar que aquests evolucionen fins a serprosumidors, en tant que intervenen en la concepció del seu produc-te i en la customització d’aquest en relació a les seves particularitats.

6. COMERCIALITZACIÓ CREIXENT: DEL COMERÇ DE BÉNS ALCOMERÇ D’ACTIVITATSEl volum de comerç mundial es triplicarà fins a l’any 2030, animat perla prosperitat econòmica i la individualització dels mercats i dels con-sumidors. Això s’ha vist impulsat per la digitalització, les xarxeselectròniques i el desenvolupament tecnològic. Es denota, a més, unamés gran especialització empresarial i del treball, que afectarà pro-ductes i serveis diferenciats i fases i activitats del procés productiu.

7. GLOBALITZACIÓ DEL CONEIXEMENT: DEL WORKINGPOWER AL BRAIN POWER, DEL CHEAP MANPOWER AL CHEAP BRAINPOWER?La divisió actual de l’economia mundial entre països rics –economiesdel coneixement– i països pobres –economies industrials– desapa-reixerà gradualment. Cal esperar que la incorporació a l’oferta mun-dial de treball de persones amb alta qualificació originària de païsosen desenvolupament s’incrementi significativament, tot i que el gruixcontinuarà essent de persones de baixa formació. L’Àsia serà l’àreamés important pel que fa al coneixement, destacant els països mésforts, com la Xina, Corea del Sud i l’Índia, i no tan sols pel treballqualificat sinó, també, per la recerca i el desenvolupament. A més,les actuals diferències en la qualitat de l’ensenyament entre el móndesenvolupat i Àsia desapareixeran els propers anys, cosa que tindràconseqüències de tipus laboral. Entre altres, comportarà el pas delcheap manpower al cheap brainpower.

8. CREIXENT ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, DE LA PRODUCCIÓ I DE LA INNOVACIÓ EN XARXA: DE LA COMUNITAT A LA XARXALa tecnologia, el transport, la major obertura comercial i les facilitats pera la inversió estrangera directa ha generat un marc favorable per dividirla cadena de valor entre diferents indrets, conformant xarxes de pro-ducció globals entre proveïdors i clients més enllà de les fronteres. Elsprocessos de fabricació es descentralitzen, i donen lloc a xarxes globalsde producció, a l’especialització en etapes o en activitats. Cada vegadaés més important el paper dels serveis en la configuració de xarxes glo-bals, la generació de xarxes mundials d’innovació i el protagonisme deles tecnologies d’informació i comunicació en la marxa dels processos.D’altra banda, cal esmentar que els canvis en la societat en xarxa nos’esdevenen de forma lineal com en la societat industrial, la qual cosapermet que succeeixin més ràpidament. A més, les xarxes eliminenjerarquies i creen noves estructures socials obertes i descentralitzades.

9. INNOVACIÓ SOCIAL A L’ALÇAEs constata l’inici d’una nova onada d’innovació social que funcionaen xarxes globals. Offshoring internacional de la R+D, obertura de lainnovació a diferents socis, orientació de la innovació als clients, con-vergència amb la responsabilitat social corporativa... La innovaciósocial pren força per què els reptes generen aquesta necessitat des delpunt de vista comercial i social (envelliment de la població, creixentpaper dels clients...). Aquesta es categoritza sota diferents conceptes,com ara canvis polítics, canvis organitzatius, canvis d’actitud o desen-volupament de mercats o tecnològic.

10. IMMATERIALITZACIÓ DEL MODEL DE NEGOCIEl capital ha perdut la seva posició dominant, convertint-se en unacommodity. Persones i treballadors constitueixen l’actiu més impor-tant per a les empreses i les organitzacions, fent que la creativitat ila innovació siguin l’element central. D’altra banda, la part immate-rial del valor del mercat de l’empresa creix significativament per aun gran nombre d’empreses, donant major protagonisme als actiusintangibles. Cal dir que el valor es concentra cada vegada més enels extrems de la cadena (innovació, disseny, màrqueting...).

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la Secretaria Econòmica del CEC

1 Resum de l’Informe Anual OME 2007, “Dibuixant nous escenaris de futur. Prenentpart en les xarxes de negocis globals”, de l’Observatori de Mercats Exteriors, delConsorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA).

Notic

iari

de c

ompt

abilit

atS’aprova el Nou Pla General de ComptabilitatEl Govern acaba d’aprovar el nou Pla General de Comptabili-tat que, com ja hem exposat en anteriors números de l’Infor-matiu de l’Economista, consisteix en una reforma del Plaanterior per adaptar-lo a les NIIF (Normes Internacionals d’In-formació Financera).

Serà obligatori per a totes les empreses espanyoles, indepen-dentment de la seva forma jurídica i incloent les empresesindividuals, a partir de l’1 de gener de 2008. Ara les empreseshauran d’espavilar-se a formar el personal i actualitzar el pro-gramari de comptabilitat. Alguns estudis xifren en uns 3.000euros el cost de l’adaptació per a una petita empresa. Per això,el Govern central ofereix subvencions d’interessos perquè lesempreses puguin suportar aquests costos.

El nou Pla tindrà un seguit de conseqüències. En primer lloc,augmenta la quantitat i la qualitat de la informació financeraque subministren les empreses. Això afecta especialment:– els fons de comerç– les inversions immobiliàries– les inversions financeres– el finançament– la gestió de riscos– les activitats discontínues– les subvencions– els plans de pensions– les relacions amb empreses vinculades

En general, el fons de les operacions primarà sobre la forma.Això canviarà substancialment la manera de comptabilitzaroperacions:– L’arrendament financer passarà a ser una compra-venda.

L’actiu deixarà de ser un dret sobre béns en arrendamentper denominar-se d’acord amb la seva naturalesa (edifici,màquina...)

– El lease-back (venda amb posterior arrendament financer)passarà a ser una operació de finançament. Ja no es comp-tabilitzarà la venda.

– Les vendes amb pacte de recompra deixaran de reflectir-secom a vendes i passaran a comptabilitzar-se com a dipòsits.

El principi de prudència perd una mica de pes, ja que s’intro-dueix el criteri de valor de mercat, que afecta partides com lessegüents:– Permutes comercials. Les permutes comercials són aquelles

en què els actius intercanvis tenen fluxos de caixa diferents.– Inversions financeres, ja que es valoraran en molts casos a

valor de mercat.– Aportacions no dineràries al capital.– Actius que s’incorporen a l’empresa a través de processos de

fusió o escissió.

Això comportarà una major volatilitat en els comptes, ja quequan l’economia vagi bé els beneficis seran molt més elevats.En canvi, quan arribi la recessió, els resultats empresarials cau-ran molt més. Això és conseqüència de la utilitat del criteri devalor de mercat per a alguns actius i també perquè:– Desapareix l’amortització lineal del fons de comerç, però

cada any caldrà fer un test de deteriorament per verificar simanté el seu valor o si es redueix.

– Els beneficis no realitzats en divises passen a ser beneficis del’any.

– Les despeses amortitzables que tingui l’empresa al balançhan d’eliminar-se contra reserves. Per tant, a partir d’ara jano s’amortitzaran.

A més de les novetats esmentades, també podem recordar lessegüents:– Hi ha dos estats comptables nous, l’estat de canvis en el

patrimoni net, i l’estat de fluxos d’efectiu.– Hi ha dos grups de comptes nous. El 8 (Despeses imputa-

des al patrimoni net) i el 9 (Ingressos imputats al patrimo-ni net).

D’altra banda, es tracta d’un Pla més complex, ja que té mésde 300 pàgines, quan l’anterior rondava les 100. No oblidemque les NIIF tenen més de 1.300 pàgines.

Fins ara es podia fer i entendre la comptabilitat amb les qua-tre regles, sumar, restar, multiplicar i dividir. Ara, haurem desaber actualitzar fluxos futurs, utilitzar la matemàtica finance-ra i altres coneixements de finances de la facultat per enten-dre la comptabilitat de les empreses.

Caldrà treure la pols als apunts d’aquestes matèries. Pertant, es revaloritza la funció comptable i administrativa en lesempreses. És una bona oportunitat per demanar augmentde sou!

Entre les principals crítiques al Nou PGC cal destacar el fetque, a diferència de la majoria de països, en el nostre elsimmobles seguiran valorats a preus molt baixos en no poder-se valorar a preu de mercat.

Una altra limitació és que mentre la tendència en el món ésadoptar l’idioma internacional, o sigui les Normes Interna-cionals en la seva integritat, nosaltres parlarem un dialectedel mateix. Juntament amb el PGC, s’ha aprovat també unPla per a les PIMES i un règim especial per a les microem-preses. Sens dubte, és un avantatge per a les empreses demenor dimensió. L’inconvenient és que tindrem tres formesde fer la comptabilitat i a més les empreses cotitzades utilit-zen les Normes Internacionals. O sigui quatre sistemes. Pertant, a partir d’ara els auditors, els comptables i els usuarisde la informació comptable hauran de conèixer quatre nor-matives comptables.

A més, es mantindrà la vigència de les adaptacions sectorialsdel PGC del 1990, raó per la qual en els sectors afectats espoden produir situacions de confusió en haver d’aplicar el NouPla i les adaptacions sectorials basades en el Pla del 1990.

En alguns casos concrets, com ara les fundacions i associa-cions que depenen de la Generalitat de Catalunya, s’esperaque de manera immediata el Departament de Justícia aproviuna adaptació del PGC a aquestes entitats.

Independentment del que s’ha dit fins ara, val la pena recor-dar que el Nou PGC té similituds amb el PGC del 1990 que hacomptat amb una gran acceptació, de manera que no seràestrany que la nova normativa també gaudeixi del mateixsuport.

Per acabar, fins ara el PGC s’ha reformat cada 17 anys, ja que elprimer és el del 1973, i el segon el del 1990. Malgrat això, noseria estrany que en pocs anys tinguem una nova reforma peradoptar les Normes Internacionals de forma completa.

Grup de Seguiment de la Reforma Comptable (Col·legi d’Economistes de Catalunya

Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció)

Notic

iari

juríd

icLlei del Sòl (Llei 8/2007, de 28 de maig)

El sòl és sens dubte un dels elements més determinants en lanostra economia i amb influència directa en qüestions relati-ves a empreses, professionals i consumidors.

Per aquest motiu, l’entrada en vigor de la nova Llei del Sòl (Llei8/2007, de 28 de maig) mereix una breu descripció que serveixiper identificar les seves característiques principals, adaptant la nor-mativa als canvis patits en el mercat immobiliari des de la publica-ció de l’anterior normativa, de l’any 1998, fins al dia d’avui.

Així, aquest article s’ha dividit fonamentalment en dos apar-tats. El primer en relació a les finalitats de la llei i el segon, enrelació als principals aspectes que regula la llei.

FINALITATS

La nova regulació del sòl persegueix les finalitats següents:

1r Evitar pràctiques especulatives

Es prescindeix de regular tècniques específicament urbanísti-ques, com ara els tipus de plans o les classes de sòl, no regu-lant-se al seu torn la tècnica de la classificació i categoritzaciódel sòl pel planejament, tècnica no necessària, segons l’expo-sició de motius, per fixar els criteris de valoració del sòl.

2n Garantir les condicions bàsiques d’igualtat en l’exercicidels drets i l’acompliment dels deures constitucionals delsciutadans

S’intenta amb això reconèixer els drets de llibertat i participa-ció dels ciutadans més enllà de regular les condicions d’igual-tat de la propietat dels terrenys.

3r Atendre amb caràcter preferent les necessitatseconòmiques i socials

Es fixa el deure de l’urbanisme de respondre als requerimentsd’un desenvolupament sostenible, minimitzant l’impacte delcreixement i apostant per la regeneració de la ciutat existent.

REGULACIÓ PRINCIPAL

A. Aspectes generals i bases del règim del sòl

Es regulen els drets i deures dels ciutadans per assegurar lescondicions bàsiques d’igualtat establertes constitucionalment.

S’asseguren uns estàndards mínims de transparència, de par-ticipació ciutadana real i d’avaluació i seguiment dels planssobre l’economia i el medi ambient. En aquest sentit, els ins-truments d’ordenació territorial hauran de contenir els infor-mes següents: – Informe de sostenibilitat econòmica.– Informe de sostenibilitat ambiental.– Informe de seguiment de l’activitat d’execució urbanística.

Es preveu una reserva de sòl residencial per a l’habitatge protegit.

B. Formació de finques i parcel·les

Com en la regulació anterior, per a l’autorització d’escrip-tures de segregació o divisió de finques els notaris exigiran

per al seu testimoni l’acreditació documental de la sevaconformitat, aprovació o autorització administrativa a quèestigui subjecta, essent requisit necessari per a la seva ins-cripció.

Els notaris podran sol·licitar de l’Administració pública compe-tent informació telemàtica o, si no n’hi ha, cèdula o informeescrit expressiu de la situació urbanística de la finca i dels deu-res i les obligacions al compliment dels quals estigui afecta,havent de constar aquestes característiques en el títol en elssupòsits d’alienacions de terrenys.

C. Criteris de valoració

La llei desvincula la valoració del sòl a partir de la seva classifi-cació i categorització urbanística.

El sòl es valora segons la seva natura en sòl rural i sòl urbanit-zat, en funció que hagi estat o no efectiva i adequadamenttransformat mitjançant la urbanització.

Al sòl rural s’opta per a la seva valoració per la capitalitzacióde la renda anual, real o potencial, que resulti superior. Lavaloració del sòl urbanitzat es durà a terme mitjançant taxa-cions actualitzades.

Les regles de valoració seran aplicables en tots els expedientsque s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la llei.

D. Expropiació forçosa i responsabilitat patrimonial

La llei manté la regulació anterior en aquesta matèria, intro-duint-se un dret a la retaxació quan la modificació de l’orde-nació augmenti el valor dels terrenys expropiats per executaruna actuació urbanitzadora.

E. Funció social de la propietat immobiliària

S’introdueixen les següents mesures per garantir el compli-ment de la funció social de la propietat immobiliària:– Responsabilitat patrimonial per l’incompliment dels terminis

màxims d’edificació o rehabilitació en els procediments d’or-denació urbanística.

– Possibilitat de substitució forçosa del propietari incomplidordels terminis d’execució de l’edificació a instàncies de l’Ad-ministració o de l’interessat.

– Major rigor en la determinació dels destins dels patrimonispúblics del sòl.

– Mesures arbitrades per assegurar el compliment del destídels patrimonis públics encara quan s’alienin els béns inte-grants dels mateixos.

Destaca finalment el principi de sostenibilitat en el desenvolu-pament territorial i urbà, que ha de ser observat en l’adopcióde polítiques públiques a fi de garantir –entre d’altres– l’úsracional dels recursos naturals i la conservació del patrimonicultural i el paisatge.

Per tot l’anterior, entenem que la llei pretén adequar la nor-mativa a les prioritats actuals, fixant les bases econòmiques imediambientals que permetin el correcte exercici de drets i elcompliment de deures.

David ClavariAdvocat de Guillén Bécares, Advocats i Economistes

Notic

iari

d’in

form

àtic

a

Quadern de navegacióPETER DENGATE SUBSTITUEIX VINTON CERF EN LA PRESIDÈNCIA DE L’ICANNL’advocat de Nova Zelanda Peter Dengate Trush és el nou pre-sident de la ICANN, en substitució de Vinton G. Cerf. Denga-te, que és l’autor de la base jurídica de la ICANN, va ser escollitamb unanimitat en un consell de l’entitat que gestiona elsnoms de domini a Internet.Notícia a la web de l’ICANN:http://www.icann.org/announcements/announcement-3-02nov07.htm

LA UE REFORMA EL MERCAT DE LES TELECOMUNICACIONSLa Comissió Europea ha presentat la proposta de reforma dela legislació de les telecomunicacions. La comissionada deSocietat de la Informació, Viviane Reding, ha explicat queaquesta nova legislació té com a objectius donar més drets alsconsumidors, com el de canviar d’operadora en un sol dia,que les tarifes siguin més transparents i afavorir la competèn-cia entre les operadores; i crear un mercat únic europeu de lestelecomunicacions. La reforma es dirigeix, sobretot, a afavorirla implantació de les xarxes de nova generació, però tambépretén acabar d’implantar la banda ampla a Europa. Segonsha dit Reading, un 10% dels europeus encara no té connexióde banda ampla, sobretot a les zones rurals.Notícia i nova normativa:http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=3701

EZMO O TENIR LA MÚSICA A QUALSEVOL PC(WWW.EZMO.COM)

Més enllà del mateix PC, del reproductor MP3 o dels mòbils denova generació, hi ha Ezmo, una aplicació a Internet (creadaper un equip d’investigadors noruecs) que permet guardartots els nostres arxius musicals i escoltar-los des de qualsevolordinador. Només cal registrar-se i carregar els nostres arxiusde música, sense limitació d’espai. Fins i tot permet exportarles cançons des de l’iTunes, el Windows Media Player o elWinamp i compartir-les amb altres usuaris tot evitant, però,que aquests se les descarreguin als seus PC.

GOOGLE LLANÇA LA VERSIÓ 2.0 DE GMAILNavegant per la xarxa hem trobat un blog que anuncia i ensensenya les novetats de la segona versió del popular correuelectrònic Gmail de Google. Sembla que en aquesta nova ver-sió es busca una velocitat més gran en l’accés al correu i unasubstancial millora en l’apartat de contactes. El blog que ofe-reix aquesta informació és: http://blogoscoped.com/archive/2007-10-29-n47.html.

REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL ONLINEDues empreses espanyoles, Safe Creative i NTT Europe Online,han posat en funcionament un registre, dipòsit, certificació iconsulta dels drets de la propietat intel·lectual a Internet.Aquest servei web és gratuït i té com a finalitat que tant elscreadors com els propietaris de webs puguin registrar les sevescreacions per intentar preservar els seus drets. Recordem queavui en dia hi ha una mena de buit legal en aquest aspecte. Lapàgina és www.safecreative.org

LA WEB: TECHNORATI, EL CERCADOR DE BLOGS(WWW.TECHNORATI.COM)

Fundat l’any 2002 pel bloger David Sifry, el cercador incor-pora més de 112 milions de blogs i ens informa de quins sónels més actius, els més visitats i fins i tot ens permet realitzarcerques per nom d’autors. Segons Sifry, el seu cercador inde-xa a diari més de 120.000 blogs, la qual cosa suposa queentre l’octubre del 2006 i l’abril del 2007 el cercador hadoblat la quantitat de registres que indexa. Per a Sifry aques-ta xifra pot créixer considerablement tenint en compte laquantitat de gent que té ordinador i accés a Internet. I, parlant de blogs, voldríem destacar el següent: EconomicsBlog Directory & Ranking (www.26econ.com/?page_id=26),un portal que agrupa els principals, i més importants, blogsd’economia i, dins dels blogs d’economia, també hem de par-lar de la nova eina que el Col·legi posa a disposició de tots elscol·legiats: EconoBLOGS (http://blogs.coleconomistes.com)un espai perquè pugueu inserir el vostre blog i participar ambles vostres aportacions a altres blogs.

Properament el CEC organitzarà un acte de presentació d’a-quest interessant projecte que, coordinat pel Consell Generalde Col·legis d’Economistes d’Espanya, mitjançant els seusòrgans especialitzats (REA, REAF, REFOR, RASI i OEE), ha acon-seguit una subvenció inclosa dins del Plan Avanza per pro-moure el projecte de PymeDigital amb l’objectiu de facilitar laincorporació dels professionals i els seus clients (sempre quesiguin PIMES) a l’ús de les noves tecnologies mitjançant l’ad-quisició de material informàtic (software i hardware) en unescondicions molt avantatjoses.Teniu més informació a www.pymedigital.es

Departament d’Informàtica del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Notic

iari

fisca

lLa Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a laprevenció del frau fiscal, ha donat un nou redactat a l’ar-ticle 16, Operacions Vinculades, del Text Refós de la Lleide l’Impost sobre Societats, el tractament de les quals estrasllada en els mateixos termes a l’Impost sobre laRenda de les Persones Físiques en quedar així reflectit enl’article 41 de l’esmentada nova Llei de l’IRPF vigent apartir de l’1 de gener de 2007.

Hem cregut oportú, abans d’acabar el 2007, recordar eltractament fiscal aplicable a partir de l’1 de gener de2007 a les operacions vinculades.

1. OPERACIONS VINCULADES Es consideren persones o entitats vinculades les següents:

Una entitat i– els seus socis o partícips– els seus consellers o administradors– els cònjuges o persones unides per relacions de parentiu, en

línia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins altercer grau dels socis o partícips, consellers o administradors(abans la relació només era amb ascendents o descendents)

– els socis o partícips d’una altra entitat, quan ambdues enti-tats pertanyen a un mateix grup (*)

– els consellers o administradors d’una altra entitat, quan amb-dues entitats pertanyin a un grup (*)

– els cònjuges o persones unides per relacions de parentiu, enlínia directa o col·lateral, per consanguinitat o afinitat fins altercer grau dels socis o partícips d’una altra entitat quanambdues societats pertanyin a un grup (*)

– una altra entitat participada per la primera indirectament en,almenys, el 25% del capital social o dels fons propis

– resident en territori espanyol i els seus establiments perma-nents a l’estranger

– no resident en territori espanyol i els seus establiments per-manents en l’esmentat territori

Dues entitats– que pertanyin a un mateix grup (*)– en les quals els mateixos socis partícips o els seus cònjuges, o

persones unides per relacions de parentiu, en línia directa ocol·lateral, per consanguinitat o afinitat fins al tercer grau,participen, directament o indirectament, en, almenys, el 25%del capital social o dels fons propis

– que formin part d’un grup que tributi en el règim dels grupsde societats cooperatives

ATENCIÓ: En els supòsits que la vinculació es defineixi en fun-ció de la relació socis o partícips-entitat, la participació hauràde ser igual o superior al 5%. Si es tracta de valors cotitzats laparticipació ha de ser igual o superior a l’1%.

2. VALORACIÓ DE LES OPERACIONS EFECTUADES ENTREPERSONES O ENTITATS VINCULADES Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculadess’avaluaran pel seu valor normal de mercat, entenent-se pervalor normal de mercat el que s’hauria acordat per persones oentitats independents en condicions de lliure competència. La valoració a valor normal de mercat resulta imperativaencara que de no fer-se no resultés una major tributació o undiferiment de la mateixa.

3. OBLIGACIÓ DE DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA S’estableix l’obligació de portar una documentació específicasobre el càlcul dels preus utilitzats entre les persones o enti-tats vinculades que caldrà posar a disposició de l’Administra-ció Tributària. La Llei preveu que les obligacions dedocumentació siguin les que estableixi una norma regla-mentària que encara no ha estat aprovada. Una vegada s’a-provi, les entitats disposaran de tres mesos per adaptar-se ala nova norma.

4. COMPROVACIÓ DE LES OPERACIONS VINCULADES L’Administració Tributària podrà comprovar que les opera-cions realitzades entre persones o entitats vinculades s’hanvalorat pel seu valor normal de mercat i efectuarà, en el seucas, les correccions valoratives que procedeixen respecte deles operacions subjectes a l’Impost sobre Societats, Impostsobre la Renda de les Persones Físiques i Impost sobre laRenda de no Residents, quan les operacions no s’haguessinrealitzat a preu normal de mercat. L’Administració, per deter-minar el valor de mercat, es basarà en la documentació apor-tada pel subjecte passiu i en les dades i la informació quedisposi, i quedarà vinculada amb la resta d’entitats o perso-nes vinculades.

5. PROCEDIMENT DE VALORACIÓ Si bé s’establirà reglamentàriament, s’han fixat les reglesbàsiques per al seu desenvolupament. S’altera l’ordre de pre-lació dels mètodes de valoració i se n’hi introdueixen dos denous, de manera que queden establerts els mètodessegüents:– Mètode del preu lliure comparable.– Mètode del cost incrementat.– Mètode del preu de revenda.– Mètode de la distribució del resultat.– Mètode del marge net del conjunt d’operacions.

6. DEDUCCIÓ DE DESPESES PER SERVEIS ENTRE ENTITATSVINCULADESLa deducció de les despeses en concepte de serveis entreentitats vinculades valorades per algun dels mètodes esta-blerts estarà condicionada al fet que els serveis prestats pro-dueixin o puguin produir un avantatge o utilitat al seudestinatari.Quan es tracti de serveis prestats conjuntament a diverses per-sones o entitats vinculades i no sigui possible la individualitza-ció, es podrà distribuir la contraprestació total amb regles derepartiment que resultin racionals.

7. SOL·LICITUD A L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA DE LA VALORACIÓ D’OPERACIONS VINCULADES AMBCARÀCTER PREVI A LA SEVA REALITZACIÓEs podrà sol·licitar a l’Administració Tributària que valori ambcaràcter previ a la seva realització les operacions realitzadesentre persones o entitats vinculades.

8. TRACTAMENT FISCAL EN LES OPERACIONS EL VALORCONVINGUT DE LES QUALS SIGUI DIFERENT AL VALORDE MERCATEn els supòsits que la vinculació es defineixi en funció dela relació socis o partícips-entitat, la diferència tindrà la con-sideració de participació en beneficis d’entitats si aquestadiferència fos a favor del soci o partícip, o, amb caràcter gene-

El nou tractament de les operacions vinculades

ral, d’aportacions del soci o partícip als fons propis si la diferèn-cia fos a favor de l’entitat.A més, pel que fa referència al soci persona física, l’article 46de la Llei 35/2006 de l’IRPF estableix que els interessos i altresrendiments derivats de la cessió a tercers de capitals propis aentitats vinculades formaran part de la renda general i no tri-butaran com a renda de l’estalvi, al 18%. És a dir, tributaran atarifa general de l’IRPF.

9. INFRACCIONS TRIBUTÀRIES QUE PODEN DERIVAR-SEDE LA COMPROVACIÓ D’OPERACIONS VINCULADES – L’incompliment del deure de portar la documentació de les

operacions se sancionarà amb una multa fixa que podràoscil·lar entre els 1.500 i els 15.000 euros. Aquesta sanciós’aplicarà igualment en el supòsit que no procedís cap ajus-tament en haver-se fixat els preus correctament en les ope-racions vinculades.

– En el supòsit que no es porti la documentació requerida oque, portant-se, els preus establerts entre les parts vinculadesno s’ajustessin a aquests documents, la valoració de l’Admi-nistració donaria lloc a una sanció consistent en el 15% de ladiferència de preus. Aquesta sanció no podrà ser inferior a lacalculada en el punt anterior.

10. BREU REFERÈNCIA A L’IVALa Llei 36/2006 de Prevenció del Frau Fiscal ha introduït unamodificació en l’article 79. 5 de la Llei de l’IVA.– Regulació anterior de l’article 79.5. Regla especial de

determinació de la Base Imposable: si existeix vinculació i s’a-pliquen preus notòriament inferiors als de mercat, la BaseImposable no podrà ser inferior al cost de l’operació.

– Nova regulació de l’article 79.5. Regla especial de deter-

minació de la Base Imposable: quan existeixi vinculació entreles parts que intervinguin en una operació subjecta i noexempta, la Base Imposable serà el valor de mercat.

Aquesta regla especial només s’aplicarà quan concorrin elsrequisits següents:– Que el destinatari de l’operació no tingui dret a deduir total-

ment l’IVA corresponent a la mateixa.– Que com a conseqüència de la vinculació la contraprestació

pactada sigui notòriament inferior a la que correspondria encondicions de lliure competència.

Ricard Viña ArasaAssessor Fiscal del Col·legi

(*) EXISTÈNCIA DE GRUP. Existeix un grup quan diverses societatsconstitueixin una unitat de decisió, entenent-se que existeix unitat dedecisió quan una societat, que es qualificarà com a dominant, siguisòcia d’una altra societat, que es qualificarà com a dependent, i estrobi en relació amb aquesta en alguna de les situacions següents:a) Posseeix la majoria dels drets de vot.b) Té la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de

l’òrgan d’administració.c) Pot disposar, en virtut d’acords celebrats amb altres socis, de la

majoria dels drets de vot.d) Ha designat exclusivament amb els seus vots la majoria dels membres

de l’òrgan d’administració, que desenvolupin el seu càrrec en elmoment que s’hagin de formular els comptes consolidats i durant elsdos exercicis immediatament anteriors.

e) Quan, per qualsevol altre mitjà, una o diverses societats es trobinsota direcció única. En particular, quan la majoria dels membres del’òrgan d’administració de la societat dominada siguin membres del’òrgan d’administració o alts directius de la societat dominant od’una altra dominada per aquesta.

Notic

iari

fisca

l

Àrea

de

Cont

rol d

e G

estió

Programa d’especialització en control de gestióLa moderna funció del controllerProfessorat:

Manel Carpio, gerent d’ERS de Deloitte

Rafael García, economista.

Francesc Rosés, economista. Conseller delegat de Decision Metrics

Del 24 de gener al 12 de juny de 2008


La idea d’aquest document té l’origen en lasecció del REA a Catalunya, amb l’objectiude preparar una guia per a l’auditor quesigui útil quan l’especialista està realitzantl’auditoria d’una entitat en què troba indicisde possible insolvència, o bé també quanaquesta situació ja ha arribat a concurs.

El tema és tan transcendent que, en laseva elaboració, s’hi han interessat i hihan col·laborat també representants delscol·legis de censors jurats de comptes deCatalunya i del Col·legi de Titulats Mer-cantils i Empresarials de Catalunya, essentimminent la publicació del documentcomplet per l’ACCID.

L’objecte d’aquest document és que l’au-ditor disposi en un sol text de tots els ele-ments necessaris per planificar i documentarla seva actuació quan es trobi auditantempreses en la situació descrita, i finalmentconcretar-la en unes conclusions que li per-metran redactar les condicions, o incertesesa incloure en la redacció del seu informe.

El pla de treball que proposa el documentés: en primer lloc, aplicar la Norma Tèc-nica d’Auditoria d’aplicació de principid’empresa en funcionament; segon, apli-car la Norma Tècnica d’Auditoria de fetsposteriors. A continuació, si es presentendubtes, o ens trobem davant d’una situa-ció d’insolvència, aplicar el qüestionaritècnic inclòs en l’annex 2 del DocumentTècnic, ja que incorpora també cir-cumstàncies previstes en la Llei Concursal.El contingut del Document Tècnic queda con-cretat en el seu índex, que és el que segueix:

1. Introducció.2. Objecte del document tècnic.3. Àmbit del document tècnic.4. Responsabilitat de l’auditor.5. Procediment de l’auditor davant l’ac-

ceptació de l’encàrrec.6. Actuació de l’auditor en la planificació.7. Procediments a realitzar per l’auditor per

a la detecció d’indicis d’una possibleinsolvència i la seva avaluació.

8. Actuació de l’auditor quan s’hagi declaratl’entitat auditada en situació de concurs.

9. Efecte en l’informe d’auditoria.

L’annex 1, apèndix normatiu, inclou un com-pendi d’aquells articles a tenir en compte deles següents normes: Llei 22/2003 Concursal;Llei de Societats Anònimes RDL1564/89; Llei2/1995 de Societats de Responsabilitat Limi-tada; Codi de Comerç; RDL 2/2000 Llei deContractes d’Administracions Públiques; Llei1/2000 d’Enjudiciament Civil; Res. ICAC25/3/2002 Resp. Mediambiental; Res. ICAC26/7/2001 NTA compliment normativa apli-cable a l’entitat auditada; Res. ICAC 26/2/2003NTA de fets posteriors; Res. ICAC de31/05/1993 d’aplicació de principi d’empre-sa en funcionament. Totes aquestes referèn-cies estan actualitzades a setembre del 2007.

Aquest document té caràcter de recomana-ció, i és del tot voluntària la seva aplicació; amés, en cap moment pretén ser un resum dela Llei Concursal, sinó com ja hem indicat volser una guia d’actuació i aplicació pràctica.Quan tractem del tema de la possibleinsolvència d’una companyia auditada, i laseva relació amb l’auditor, no tan sols hem deconsiderar els articles 2 i 5 de la Llei 22/2003

Concursal, sinó també els articles 164, 165i 166, que determinen la qualificació delConcurs, ja que podrien implicar l’auditor.En la Norma Tècnica d’Auditoria d’aplicaciódel principi d’empresa en funcionament esfa un èmfasi especial en l’abast de l’informede l’auditor i la limitació de l’abast de lesseves funcions. “L’opinió tècnica de l’au-ditor de comptes té per objecte atorgar unmajor grau de fiabilitat als Comptes Anuals,no essent de cap manera una garantiasobre la viabilitat futura d’una entitat. Noobstant això, l’auditor de comptes ha defer atenció a les situacions o circumstànciesque el puguin fer dubtar sobre la continuï-tat de l’activitat normal de l’entitat al llargdel proper exercici econòmic, per decidirsi han d’influir en la seva opinió.”

L’annex 1 de la indicada Norma Tècnica re-laciona diversos factors causants del dubtesobre la capacitat de l’entitat per seguir coma empresa en funcionament, i en l’annex 2de la mateixa, els possibles factors mitigants.

Per la Norma Tècnica d’Auditoria de fetsposteriors, l’auditor és obligat a realitzartambé proves analítiques al balanç de situacióde data posterior al tancament auditat, i la méspropera possible a la data d’emissió de l’infor-me, i qüestionar-se si es consideren apropiatsels pressupostos, les projeccions finance-res i econòmiques i altres informacions dela direcció de l’entitat, a més de l’evolucióde les àrees de risc, passius contingents,compromisos importants i, finalment, fets,adquisicions o transmissions importants.

Per altra banda, l’article 27 del Codi decomerç indica que els empresaris presenta-ran els llibres al Registre Mercantil, “essentvàlida la realització d’assentaments ianotacions, per qualsevol procedimentidoni, sobre fulls que després hauran deser enquadernats per formar els llibresobligatoris, els quals seran legalitzatsabans que transcorrin els 4 mesos següentsa la data de tancament de l’exercici”.

I l’article 28 afegeix, “Almenys trimestral-ment es transcriuran amb sumes i saldosels balanços de comprovació. Es trans-criuran també l’inventari de tancamentde l’exercici i els comptes anuals.”

En conclusió, en la nostra opinió, no méstard dels 4 mesos següents a cada trimes-tre, l’entitat ha de disposar del corresponentbalanç de situació, en base al de sumes i sal-dos del mateix període i, aquests balanços,en les empreses que es troben en situacionslímit, s’haurien de contrastar amb els cri-teris establerts en l’article 260.4 de la Lleide Societats Anònimes, i l’article 104 de laLlei de Societats de Responsabilitat Limitada.Malgrat això, cal recordar que hi ha empre-ses de tipus estacional i altres en les quals esgenera molt d’efectiu, a més de les possi-

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

L’auditor davant situacions de possible insolvència

bles circumstàncies mitigants indicades en laNorma Tècnica d’Auditoria abans indicada.Per altra banda s’ha de recordar que pos-siblement l’aportació més important de laLlei Concursal és la possibilitat que eldeutor sol·liciti Concurs quan prevegi laseva possible insolvència imminent. Hemde tenir present que els instruments mésdestacats per a una reconducció empresa-rial són: l’expedient de regulació d’ocupa-ció (ERO) i el Pla de Viabilitat.

La necessitat d’un ERO pot situar la com-panyia en situació d’insolvència o d’in-solvència imminent. Arribat el cas, ésimportantíssim el factor temps per noincórrer en responsabilitats, i actuar ambla màxima diligència.

Raó per la qual, és convenient que els agentsque hi intervenen, administradors, i auditors,detectin amb suficient antelació la possiblesituació d’insolvència, ja que l’article 5 de laLC obliga el deutor a sol·licitar la declaracióde Concurs dins dels dos mesos següents enla data en què hagués conegut o hagut deconèixer el seu estat d’insolvència, llevat deprova en contrari, si es troba en algun delssupòsits de l’article 2.4 de la LC.Complementàriament, en l’article 164.1 dela LC es remarca: 1. El concurso se califi-

cará como culpable cuando en la genera-ción ó agravación del estado de insolven-cia hubiera mediado dolo o culpa gravedel deudor, o si los tuviere, de sus repre-sentantes legales, y, en caso de personajurídica, de sus administradores o liqui-dadores, de derecho o de hecho.I en l’article 165.1 de la LC és tipificat com auna de les presumpcions de “dolo ó culpa”greu, llevat de prova en contrari, quan eldeutor, o en el seu cas, els seus represen-tants legals, haguessin incomplert el deurede sol·licitar la declaració de Concurs.A continuació, per aplicació de l’article 166de la LC, en certs casos podria derivar-sel’acció cap als auditors, llevat que n’hagues-sin informat degudament en el seu informe,amb indicació de les excepcions al respecte.Per tot això és important que l’auditor, entotes les seves actuacions professionals, iespecialment en aquests casos, conegui elnegoci del seu client. Que valori si el pro-ducte que fabrica o comercialitza té mercati com evoluciona. Si falla el producte ofalla el mercat, pot quedar afectat el prin-cipi de continuïtat d’empresa. Que sàpigasi la companyia està posicionada correcta-ment, si la companyia viu i participa en elsprocessos de recerca i d’innovació, si exis-teixen litigis o contenciosos d’importànciasubstancial, si el clima laboral en l’empre-

sa és adequat o es preveuen riscos, si esdeterminen riscos associats a inspeccionstributàries de Seguretat Social, de protec-ció de dades, mediambientals, del Tribunalde la Competència, de blanqueig de capi-tals i les possibles contingències derivades.Cal una nova cultura de concurs que acon-segueixi el canvi de la imatge social avuiexistent. El concurs és una eina per a lareconducció empresarial o la liquidació dela companyia, segons les circumstàncies.La societat ha d’aconseguir fer-ne un bonús. Si es porta a termini adequadament i nofora de temps, aconseguirem els objectius.Per tot plegat, és important que la compta-bilitat sigui una eina de registre, perma-nentment actualitzada, que segueixi elsprincipis de comptabilitat i les normes apli-cables, tot convertint-se en un instrumentútil d’informació i de presa de decisions.

Nota: En la web del Col·legi, al desplega-ble de l’esquerra, trobareu l’apartat REAsecció Catalunya, on podreu obtenir còpiade la presentació realitzada el 25 d’octubrede 2007, a més del qüestionari per a l’ava-luació del possible estat d’insolvència.

Joaquim Lladó SenpauEconomista – Auditor

Administrador Concursal


Ja fa més de deu anys que un grup de per-sones pertanyents al Comitè d’Ètica i Nor-mativa Professional (en endavant CNEP)del Col·legi, entre les quals vaig tenir lasort d’estar, vam començar a treballar enl’elaboració dels principis deontològics queregularien les normes de conducta pro-fessional dels economistes de Catalunya.

En aquelles dates gairebé partíem dezero, ja que no hi havia gaires referènciesd’altres col·lectius similars en les qualspoguéssim inspirar-nos, si bé és cert queen països de tradició anglosaxona es podiatrobar alguna font d’orientació sobre laqual basar la investigació per posterior-ment traçar la línia d’actuació per a l’ela-boració dels nostres principis.

En el moment de plantejar l’estructurageneral dels principis deontològics vansorgir dues possibilitats:a) Elaborar un document que recollís els

principis deontològics incloent únicamentles definicions de cadascun d’ells, expres-sades d’una forma clara i senzilla, i pos-teriorment, i un cop que haguessin estatben coneguts i aplicats per tot el nostrecol·lectiu, dur a terme una segona etapade desenvolupament dels mateixos que,evidentment, podia escometre’s ambmolt més èxit fruit de l’experiència acu-mulada en els anys en la seva aplicació.

b) Elaborar un document amb un desen-volupament detallat dels principis ique assenyalés tant el marc generaldels nostres principis com un seguit deguies orientatives per a l’entesa i l’a-compliment dels mateixos.

En aquell temps es va considerar mésoportú, com tots sabeu acollir-nos a laprimera opció de les assenyalades, sabentque després d’uns anys d’anar acumulantexperiències podríem escometre eldesenvolupament de cadascun dels prin-cipis amb un més gran coneixement decausa i amb la garantia d’haver-los con-trastat i tingut en aplicació durant un perí-ode relativament llarg d’anys.

Aquesta petita introducció es fa necessà-ria per poder explicar el document dequè avui us parlaré i que en forma d’es-borrany per a la seva exposició públicava ser publicat al número 117 de l’Infor-matiu de l’Economista.

Aquest document, el títol del qual ésCapacitació professional, respon al treballrealitzat per una comissió de set membrespertanyents al CNEP (Antoni Argandoña,president del CNEP; Carlos Puig de Travy,ponent; Joaquín Porcar; Josep Rosinach;Joan Sardà; Melcior Viloca i AmadeuIbarz) relatiu al desenvolupament d’a-quest principi, que és el primer en el con-junt dels nostres principis deontològics.Com he dit abans, aquest documentcorrespon a l’inici de la segona etapa quees va fixar al seu dia quan vam iniciar latasca de l’elaboració dels nostres principisdeontològics i per això, és el primer delsdocuments que el CNEP anirà elaborant apartir d’ara fins a completar el desenvolu-pament de tots i cada un dels dotze prin-cipis deontològics.

Atesa la importància del document, s’hasotmès a informació pública perquè espuguin formular les al·legacions que esconsiderin oportunes, les quals seran ana-

litzades pel mateix grup de treball que haelaborat el document, i que posteriormentseran elevades al CNEP, i a la Junta deGovern que és la que en decidirà la per-tinència.

Abans de passar a fer-vos uns comentarissobre el document és necessari recordarla redacció del principi al qual es refereix:

Principi de Capacitació Professional

“L’Economista s’esforçarà per estar sempreal dia en les tècniques i la informaciónecessàries per a l’exercici de la professió,amb èmfasi particular sobre l’especialitatescollida. A més, l’Economista vetllarà pelprestigi, el respecte i l’ús adequat delstemes, instruments i tècniques pròpies dela professió.”

L’enunciat d’aquest principi ens parla d’ac-tualització de coneixements, d’especialitza-ció i de prestigi de la professió, conceptesque en la introducció del document s’ex-posen com a marc de referència fonamen-tal d’aquest principi.

Capacitació significa: “fer algú apte”.Paraules semblants a capaç podrien ser:apte, útil per a determinat treball o servei,qualificat, competent, dotat, eficient, efi-caç, hàbil, idoni, etc. Si mirem sinònims de“capacitat”, trobem: competència, talent,intel·ligència, eficàcia i especialitat. Comes pot veure, tots aquests conceptes girenal voltant de la definició del nostre prin-cipi de capacitació.

M’agradaria remarcar diversos temes quesón de summa importància i que es tro-ben àmpliament tractats en el documenten qüestió:– La capacitació professional es relaciona

estretament amb l’adquisició de conei-xements, titulació, examen, actituds iaptituds (valors, habilitats, etc.) i forma-ció posterior (actualització). Per als eco-nomistes, els tres primers conceptesestan acreditats i la resta constitueix, almeu entendre, la principal obligacióque tenim d’anar desenvolupant-noscom a persones i com a professionals ianar actualitzant-nos d’una manera efi-caç i rigorosa.

– Capacitació significa tenir títol, conei-xements, aptituds, valors, etc., i a més,poder dur a terme un treball d’acordamb uns estàndards professionals ade-quats, és a dir d’acord amb el que l’en-torn ens demanda. És a dir, la possessióde capacitats dóna en principi una indi-cació que una persona podrà desenvo-lupar un treball competentment, peròla competència és l’acció d’utilitzar lescapacitats que un té per realitzar un tre-ball d’acord amb els estàndards reque-

Presentació del Document sobreel desenvolupament del Principide Capacitació Professional


rits. El principi de capacitació profes-sional dels economistes desenvolupaàmpliament aquestes dues vessants dela capacitació professional.

– Una de les paraules clau és Especialit-zació. Els economistes, en exercir acti-vitats multidisciplinàries, hem de ferespecial insistència en aquest terme, laqual cosa implica estar al dia quant ales novetats, les tècniques i els instru-ments per dur a terme els nostresencàrrecs amb efectivitat i responent ales expectatives que de nosaltres estenen. Així, cal que cada professionalsegueixi un programa de formacióespecífic.

– El que distingeix un veritable professio-nal és el domini de determinades habili-tats intel·lectuals i personals, adquiridesper experiència i formació, la seva capa-citat per acceptar responsabilitats(interès públic) i l’acceptació de deter-minats valors (codis ètics o de conduc-ta). Aquests pilars fonamentals del’economista es troben adequadamentdescrits al document i constitueixen lapart essencial del desenvolupament delprincipi de capacitació. Vull ressaltarmolt enèrgicament que els economistesno som només tècnics, sinó que tenim,a més de coneixements, determinadeshabilitats (presa de decisió, expressiód’un judici o criteri professional, dispo-sició a la presa de responsabilitats, etc.)i a més posseïm també altres valors(habilitats) com són els ètics, capacitatde compromís, escepticisme, sensibilitaten relació a l’interès públic i social, etc.).

Dit això vull recollir ara una advertènciaque em sembla essencial: el professional(economista) mai no ha d’aparençar lacompetència per al desplegament d’untreball o servei, si en veritat no la té.

Tenir aquesta actitud atempta directa-ment al prestigi de la nostra professió icausa un dany vertader a la nostra imat-ge davant la societat.

En aquells casos en què vegem que elsnostres coneixements i experiència nosón suficients hem de renunciar a l’encà-rrec o bé obtenir la col·laboració i elsuport necessari d’altres professionals.

A l’últim vull acabar planeramentdient-vos que us recomano sobretot lalectura del desenvolupament del prin-cipi de capacitació professional en lamesura que en podreu obtenir moltesrespostes a preguntes fonamentals queens fem cada dia els economistes rela-cionades amb la nostra orientació pro-fessional.

Carlos PuigVocal del CNEP i ponent del document

El Col·legi d’Economistes de Catalunya,conscient de l’important canvi que s’ha-via de produir en l’àrea comptable, jafeia més de dos anys que dins de la pro-gramació general de cursos i seminarisoferia diversos cursos sobre la reformacomptable espanyola i les NIC/NIFF.Més recentment i coincidint amb l’apro-vació de la Llei 16/2007 de 4 de juliol de2007 de reforma i adaptació de la legis-lació mercantil en matèria comptable pera la seva harmonització internacional i ambla publicació per part de l’ICAC dels esbo-rranys del nou PGC, l’Aula d’Economia haengegat un ambiciós programa formatiuque s’ha plasmat en l’organització de mésde 15 edicions del curs Nou Pla Generalde Comptabilitat: principals novetats, quehan servit per donar resposta a la impor-tant demanda existent de formació perpart dels economistes, que és la missióprincipal de l’Aula d’Economia.També hem organitzat nombrosos cursosfets a mida per a diverses empreses i ins-titucions, que ens han demanat in-com-panys per a la formació interna dels seustècnics i directius. Es tracta de grans empre-ses com per exemple Endesa o Agrupa-ció Mútua i d’institucions importants comla Sindicatura de Comptes, l’Institut Muni-cipal d’Assistència Sanitària (IMAS) i l’Auto-ritat Portuària de Barcelona. Aquests cursosestan coordinats per Soledad Moya, eco-nomista, professora de l’Àrea d’EconomiaFinancera i Comptabilitat de la Universi-tat Autònoma de Barcelona, i estan impar-tits per diversos economistes especialistesen la matèria, tant directors financers d’em-preses com professors universitaris queprovenen de la UAB, la UPF i la UB.A partir de l’aprovació del nou Pla perpart del Consell de Ministres, l’Aula d’E-conomia ha dissenyat un complet Plade Formació que inclou:– Jornades sobre aspectes fiscals i

comptables.– Curs: El nou Pla General de Compta-

bilitat (diverses edicions).– Curs de Comptabilitat Superior segons

el nou Pla (diverses edicions).– Nou Pla General de Comptabilitat per

a PIMES (diverses edicions).– Nou Pla de Comptabilitat per a direc-

tius no financers.– Nou Pla General Comptable versus

normes internacionals de comptabili-tat (IAS/IFRS).

A més, s’han previst monogràfics espe-cialitzats en aspectes concrets del nouPla com l’estat de fluxos d’efectiu, etc.La previsió és que, a aquests cursos, hi assis-

teixin més de 4.000 persones, tant membresdels departaments comptables-financersd’empreses com assessors i altres professio-nals relacionats amb la temàtica comptable-fiscal. De fet, creiem que aquesta reformaens afecta a tots els economistes i direc-tius, ja que tots hem d’actualitzar els nos-tres coneixements amb la nova normativa.

Cursos destacatsgener 2008Programa d’especialització en control de gestióDurada: 138 hores

Aquest programa té com a objectiu propor-cionar als participants una visió global delssistemes necessaris per exercir la funció decontroller en una empresa, tenint en comp-te que les seves funcions primordials sónel control i la informació a la direcció, expli-cant els fonaments conceptuals i sobretotoperatius de les mencionades funcions.– Es dóna per fet un nivell comptable

previ suficient. – L’estructura modular permet adaptar el

programa a les condicions particularsde l’assistent, seguint tot el programao només els cursos que li interessin.

Organització de diversos tipus de cursos sobre el nou Pla GeneralComptable (consulteu la nostra pàgina web)– Nou Pla General de Comptabilitat

(20 hores)– Nou Pla General de Comptabilitat

de PIMES (16 hores)– Curs de comptabilitat superior

segons el nou Pla General Comptable(40 hores)

Altres cursos gener2008Seminari pràctic de consolidaciócomptable Durada:14 horesDates: del 8 al 17 de gener de 2008

Curs d’anàlisi d’estats financersDurada:32 horesDates: del 24 de gener al 19 de febrer de 2008

Tècniques de negociació per a directius i professionalsDurada:21 horesDates: 10, 17 i 24 de gener de 2008

L’Aula d’Economia del Col·legi posa en marxaun ambiciós Pla de Formació Integral sobre el Nou Pla General Comptable

16 d’octubre

Sessió de resolució de dubtes en relació al’adaptació de les actuals societats de profes-sionals a la Llei 2/07 de Societats Professionals,organitzat per la Junta de Govern, a càrrecde l’assessor jurídic del Col·legi. Aquestes ses-sions es van repetir el 17, 18 i 19 d’octubre.

16 d’octubre

Sessió temàtica Reforma de les actuacionsi procediments de gestió després de l’a-provació del Reglament General, organit-zada per la comissió d’Assessors Fiscals, acàrrec de Gonzalo García de Castro, capde la dependència regional de l’AEAT.

17 d’octubre

Reunió del panel d’experts de l’IEBE (Índexd’Expectativa Borsària) per examinar el resul-tat de l’enquesta corresponent a la previsiódel tancament de l’IBEX-35 a 31 de desem-bre de 2007. La roda de premsa per presen-tar els resultats corresponents al 4t trimestredel 2007 es va celebrar el 24 d’octubre.

23 d’octubre

Inici del curs Repàs i novetats d’IVA, orga-nitzat per la seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec deJosep M. Tocornal, cap d’unitat provincialde l’AEAT de Girona.

23 d’octubre

Jornada de Societats Professionals, organit-zada per la seu de Tarragona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec d’En-ric Fort, advocat de Guillén Bécares, SL,assessoria jurídica del Col·legi.

25 d’octubre

Conferència sobre Previsions econòmiques2008 i efectes per a les empreses,organitza-da per la seu de Lleida del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya conjuntament amb elFòrum 2001, a càrrec de Joaquín Trigo, direc-tor executiu de Foment del Treball, profes-sor de la Universitat de Barcelona i vocalde la Junta de Govern del Col·legi.

25 d’octubre

Presentació del document tècnic: l’auditorenfront de la situació de possible insolvèn-cia i obligatorietat de sol·licitud de concurs,organitzada per la secció del REA a Cata-lunya, a càrrec de Joaquim Lladó Senpau iCarlos Puig de Travy, economistes auditorsi coautors del document. Va moderar l’ac-te Raimon Casanellas, economista auditorconseller de la Junta de Govern del CEC.

6 de novembre

Sessió temàtica Delicte fiscal, organitzadaper la comissió d’Assessors Fiscals, a càrrec

de Diego Artacho Martín-Lagos, inspectoren excedència d’Hisenda i soci de Rou-saud Costas Duran, Assessors Legals i Tri-butaris.

6 de novembre

Sessió de la Jornada dels Economistes aGirona La cultura com a motor econòmica Girona, organitzada pel Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya conjuntament ambla Universitat de Girona que va tenir lloca la facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat de Girona.

6 de novembre

Sessió de la Jornada dels Economistes aLleida: La Lleida del futur: model econò-mic de la ciutat i de la seva àrea d’influèn-cia, organitzada conjuntament amb laUniversitat de Lleida i pel Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, que va tenir lloc ala seu del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya a Lleida.

6 de novembre

Sessió de la Jornada dels Economistes aTarragona Mercat immobiliari: present iexpectatives de futur, organitzada con-juntament amb la Universitat Rovira i Vir-gili i pel Col·legi d’Economistes deCatalunya, que va tenir lloc a la seu de laCambra de Comerç, Indústria i Navegacióde Tarragona.


Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades


7 de novembre

Conferència sobre Tècniques i funciona-ment de la gestió de carteres en accions,organitzada per la seu de Girona delCol·legi d’Economistes de Catalunya, acàrrec de Celso Otero, gestor de carteresde RENTA 4.

8 de novembre

Jornada dels Economistes Els economistesi la realitat social, organitzada pel Col·legid’Economistes de Catalunya, que va tenirlloc a l’hotel Fira Palace.

Acte de lliurament d’insígnies alscol·legiats amb 25 anys de col·legiaciósopar dels Economistes en el marc delGran Marina Hotel, en el decurs del quales va celebrar l’acte oficial de nomena-ment de Col·legiat de Mèrit a Isidre Fainé.També s’hi van lliurar els premis JoanSardà Dexeus de la Revista Econòmica deCatalunya, a més dels premis de Reconei-xement d’economista d’empresa, despatxd’economista de l’any i els millors currícu-lums universitaris.

12 de novembre

Inici del curs Nou pla Comptable, organit-zat per la seu de Girona del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, a càrrec de SoleMoya, economista i professora de la UPFi Lluís Bonet, consultor i professor de laUPF.

14 de novembre

Presentació de l’estudi: La inflación dife-rencial en la economía española. Editatpel Centre d’Economia Industrial, orga-nitzat pel Col·legi d’Economistes de Cata-lunya conjuntament amb el Centred’Economia Industrial, a càrrec de JosepLluís Raymond, catedràtic d’Economia dela Universitat Autònoma de Barcelona iun dels autors del llibre, i d’Ángel Torres,secretari general de Política Econòmica ide Defensa de la Competència.

15 de novembre

Conferència Gestió electrònica del Busi-ness Process Management (BPM), orga-nitzat per la Comissió Organització iSistemes d’Informació (OSI), a càrrecd’Isidre Fàbregues Aladren, de PragmaSolutions.

15 de novembre

Sopar dels Economistes de la seu deTarragona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, en el qual es va fer lliura-ment de les insígnies als economistesque complien 25 anys de col·legiació,com també es va fer distinció de Joa-quim Oliva, advocat, reconegut empre-sari de la província de Tarragona, per laseva trajectòria personal i professional.

15 de novembre

Inici del Curs sobre el Nou Pla GeneralComptable, organitzat per la seu de Tarra-gona del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya, a càrrec de Fernando Campa,professor de la Universitat Rovira i Virgili,Jordi Rizo i Francesc Gómez, professorsde la Universitat Autònoma de Barcelona.

16 de novembre

Inici del curs Nou Pla General de Comp-tabilitat: principals novetats, organitzatper la seu de Lleida del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, a càrrec de RamonSaladrigues, professor de la Universitatde Lleida i Víctor Vera, director financerd’Al-Pi.

19 de novembre

Conferència sobre La Llei de protecció dedades, organitzada per la seu de Gironadel Col·legi d’Economistes de Catalunya, acàrrec de Martí Batllori i Bas, advocat, iFrancesc Ramírez Barba, tècnic de segure-tat informàtica.

20 de novembre

Jornada d’Administradors Concursals,organitzada per la seu de Tarragona delCol·legi d’Economistes de Catalunya con-juntament amb el Col·legi d’Advocats deTarragona, a càrrec del jutge del Mercan-til Manuel Díaz Muyor.

Sessió temàtica Projecte de RD que desen-volupa mesures per a la prevenció del fraufiscal i modificacions del Reglament del’Impost de Societats, organitzada per lacomissió d’Assessors Fiscals, a càrrec deJaume Cornudella, inspector d’Hisendaen excedència.

22 de novembre

Curs de Renda, organitzat per la seu deGirona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec de Pablo Torrano,advocat i soci de Garrigues Abogados yAsesores Tributarios.

22 de novembre

Presentació del monogràfic de comptabili-tat i direcció número 5.“Creació d’empre-ses”, organitzada per la Comissió deComptabilitat i ACCID, a càrrec de JosepVallverdú, economista i catedràtic decomptabilitat del Departament de Comp-tabilitat de la facultat d’Econòmiques dela Universitat de Barcelona. Va moderarl’acte Emilio Álvarez, economista, mem-bre de la Junta de Govern del Col·legid’Economistes i de l’Accid.

27 de novembre

Dinar-col·loqui amb el títol Criteria CaixaCorp: present i futur, organitzat pel Fòrumd’Economistes en Mercats Financers, acàrrec de Francisco Reynés, director gene-ral de Criteria Caixa Corp. Va ser moderatper Montserrat Casanovas, presidenta delFòrum Economistes en Mercats Financersdel Col·legi.

27 de novembre

Curs de Mòduls, organitzat per la seu deGirona del Col·legi d’Economistes deCatalunya, a càrrec de José Pinto, del ser-vei d’inspecció de l’Agència Tributària del’AEAT de Girona.

28 de novembre

Conferència sobre Com afecta la Llei deSocietats Professionals les societats d’Audi-toria?, organitzada per la Secció del REA a

Catalunya del Col·legi d’Economistes deCatalunya conjuntament amb el Col·legi deCensors Jurats de Comptes de Catalunya,a càrrec d’Adolfo Núñez, economista audi-tor, advocat i assessor jurídic del REA iFélix Pedrosa, economista auditor, censorjurat de comptes i advocat, comissionatper a assumptes jurídics del Col·legi deCensors Jurats de Comptes de Catalunya.L’acte es va celebrar en l’Auditori del Bancde Sabadell.

28 de novembre

Jornada sobre Principals novetats en laReforma Mercantil, en el nou Pla Generalde Comptabilitat i la seva incidència enl’Impost de Societats, organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals i de Compta-bilitat, a càrrec d’Oriol Amat, catedràtic dela Universitat Pompeu Fabra; Àngel Blesa,economista assessor fiscal i RamonLanau, economista assessor fiscal. Aques-ta jornada es va celebrar en l’Auditori deCosmo Caixa.

29 de novembre

Conferència sobre La nova Llei de l’ICS enel marc de la política sanitària, organitzadaper la Comissió d’Economia de la Salut, acàrrec de Francesc José Maria, directorgerent de l’ICS.

30 de novembre

Reinici un cop passada la Jornada delsEconomistes de les sessions de Resolucióde dubtes en relació a l’adaptació de lesactuals societats de professionals a la Llei2/07 de Societats Professionals, organitza-des per la Junta de Govern, a càrrec d’En-ric Fort, advocat de Guillén Bécares SL,assessoria jurídica del Col·legi i CarolinaMagalló, advocada de la secretaria tècni-ca del Col·legi.

Documents de treball a disposició delscol·legiatsEn aquest període s’ha posat a disposiciódels membres del Col·legi d’Economistesde Catalunya la documentació següent,que podeu trobar a la pàgina web delCol·legi, en l’apartat corresponent:– Documentació aportada per Gonzalo

García de Castro, cap de la dependèn-cia regional de l’AEAT, amb motiu dela sessió temàtica Reforma de les actua-cions i procediments de gestió desprésde l’aprovació del Reglament General,organitzada per la Comissió d’Asses-sors Fiscals el passat 16 d’octubre.

– Documentació aportada per DiegoArtacho, inspector en excedència d’Hi-senda i soci de Rousaud Costas Duran,Assessors Legals i Tributaris, amb motiude la sessió temàtica Delicte fiscal,orga-nitzada per la Comissió d’Assessors Fis-cals el passat 6 de novembre.

– Document d’Economia Industrial núme-ro 31. “La inflación diferencial en la eco-nomía española”, estudi presentat en elCol·legi d’Economistes de Catalunyaconjuntament amb el Centre d’Econo-mia Industrial el passat 14 de novembre.

– Documentació aportada per JaumeCornudella, inspector en excedènciad’Hisenda, amb motiu de la sessiótemàtica Projecte de RD que desenvo-lupa mesures per a la prevenció delfrau fiscal i modificacions del Regla-ment de l’Impost de Societats, orga-nitzada per la Comissió d’AssessorsFiscals el passat 20 de novembre.

– DVD amb la gravació de la Con-ferència Inaugural de la Jornada delsEconomistes 2007 que va pronunciarMàrius Rubiralta, rector de la Univer-sitat de Barcelona (preu 10 euros, sis’envia per correu 12 euros).

– Documentació aportada per OriolAmat, catedràtic de la Universitat Pom-peu Fabra, i Àngel Blesa, economistaassessor fiscal, amb motiu de la Jornadasobre Principals novetats en la ReformaMercantil, en el nou Pla General deComptabilitat i la seva incidència en l’Im-post de Societats, organitzada per laComissió d’Assessors Fiscals i de Comp-tabilitat el passat 28 de novembre.

– DVD amb la gravació de la Jornadasobre Principals novetats en la Refor-ma Mercantil,en el nou Pla General deComptabilitat i la seva incidència enl’Impost de Societats, que es va cele-brar el passat 28 de novembre enl’Auditori de Cosmo Caixa (preuaproximat 10 euros. si s’envia percorreu 12 euros).


Hemeroteca

Contracta i subcontractad’obres i serveis. El cas de les empreses de serveis integrals

Edita: Generalitatde Catalunya. Consell de Treball,Econòmic i Social de Catalunya

La productividad en la economía española

Edita: FundaciónRamón Areces

La inflación diferencialen la economía española

Document d’Economia Industrial 31

Autors: J.L. Raymond, A. Matas i H. Vivas

Edita: Centre d’Economia Industrial

El persistente di-ferencial afecta ala competitividadde las empresas,en un contextoen que la políti-ca monetaria y laque actúa sobreel tipo de cam-bio ya no está enmanos de lasautoridades espa-

ñolas y ha de atender a necesidades dis-tintas, según sea la fase del cicloeconómico en la que se encuentran laseconomías europeas.

Importa pues, analizar la persistencia dela inflación, considerar la informaciónque ofrecen los distintos indicadores;profundizar en las causas o factores queinfluyen en la evolución de los precios:dinámica de la productividad, exposicióna la competencia de los distintos sectoresde la economía, entre otros, y en el nivelde precios como la relación entre con-vergencia en renta y convergencia enprecios.

Este estudio contribuirá, sin duda, aextraer consecuencias, que puedan tra-ducirse en decisiones de política econó-mica y estrategia empresarial.

La financiación del gasto sanitariodesde la perspectiva de la experiencia comparadaAutors: Diversos

Edita: BBVA

Esta obra abordalos problemas delactual modelo definanciación terri-torial de la sanidady sus posibilidadesde reforma en unfuturo próximo.Cubre los principa-les aspectos de lacuestión, desdeun punto de vista

comparado con otros sistemas sanitariosde la OCDE (modelos tanto centraliza-dos como descentralizados), lo que per-mite tener referentes para buscar unapráctica más eficiente. Así se describe elmodelo de financiación sanitaria espa-ñola antes y después de la Ley Generalde Sanidad de 1986; el impacto delnuevo modelo de financiación autonó-mica en el subsistema sanitario; y losmétodos de estimación de la necesidadsanitaria que existen.

Agenda


Entitats col·laboradores

Agenda gener 2008ORGANITZA DIA HORA LLOC

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓ D’ASSESSORS FISCALS

COMISSIÓSÈNIORS

COMISSIÓUNIÓ EUROPEA

• 8 de gener 17.30 h 2n 6aSeminari pràctic de consolidació comptable

• 9 de gener 9.30 h A-1Curs de comptabilitat superior segons el nou Pla General Comptable (2a edició)

• 9 de gener 16.30 h IDECNou Pla General de Comptabilitat (places exhaurides)

• 10 de gener 9.30 h A-1Tècniques de negociació per a directius i professionals

• 10 de gener 9.30 h IDECNou Pla General de Comptabilitat de PIMES (places exhaurides)

• 10 de gener 9.30 h IDECNou Pla General de Comptabilitat (2a edició) (places exhaurides)

• 15 de gener 18.00 h ICABCurs d’administradors concursals 08

• 22 de gener 16.30 h IDECPla General de Comptabilitat de PIMES (2a edició)(places exhaurides)

• 24 de gener 18.00 h 2n 6aPrograma d’especialització en control de gestió

• 24 de gener 18.00 h A-2Curs d’anàlisi d’estats financers en el marc del nou Pla General Comptable

• 15 de gener 19.30 h Sala“Reclamacions en el procediment administratiu” d’ActesCal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 8 de gener 12.00 h Sala Reunió interna de Juntes

• 21 de gener 19.00 h Sala“Com afecta el canvi climàtic a l’economia” d’ActesCal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 29 de gener 19.00 h Sala“Perspectives per a la UE pel 2008: d’Acteseconomia i política”

Els economistes i la realitat social · tar participar en un debat informal suggerint canvis en els...

Documents

Transcript of Els economistes i la realitat social · tar participar en un debat informal suggerint canvis en els...