Febrer de 2011

El mercat més antic de Barcelona es traslladarà

davant del TNC a mitjans del 2012 perquè es pugui

remodelar la plaça de les Glòries

IVAN

AGUDO

MARINA

BOU

HECTOR

CUARESMA

ELS ENCANTS, UN MERCAT DE

PRODUCTES DE SEGONA MÀ

ON ES POT REGATEJAR

Els Encants és un mercat de productes nous i de segona mà

molt barats i de procedència diversa. Està situat al costat de

la plaça de les Glòries, atreu una clientela variada i fidel, a

més de nombrosos turistes. Un dissabte al matí del desembre

passat alguns membres de l’equip Fem de reporters! vam voler

conèixer com era per dins. Tres joves de 12 i 13 anys van

esmolar l’eina reportera i van parlar amb el director del

mercat, Joan Damià, i amb alguns venedors i visitants.

Aquesta és la visió que n’han tret.

El Mercat Fira de Bellcaire,

popularment anomenat Els Encants,

és un mercat gran i atapeït, on la

gent compra i ven productes. Atreu

molts visitants, cosa que vol dir que

té èxit, tot i la crisi. Té èxit,

sobretot, perquè s’hi venen

productes a un preu molt baix i s’hi

poden trobar rareses. Si saps

regatejar encara pots comprar a

més bon preu.

Una característica que el fa únic a

Europa és que s’hi fan subhastes de

tota mena de productes. Ara que la

crisi sacseja fort les butxaques és

un bon lloc per comprar-hi barat i

una solució perquè moltes famílies i

persones amb pocs recursos puguin

adquirir tot allò que necessiten.

Actualment, pràcticament han

desaparegut els venedors autòctons,

o bé són una minoria. I en comptes

d’antiguitats curioses, com va ser

als seus inicis, s’ha convertit en un

mercat preferentment de productes

barats

El mercat en cosa d’un any canviarà

de lloc. Es traslladarà a un solar

proper: davant el Teatre Nacional de

Catalunya (TNC). Canvia de lloc

perquè es pugui dur a terme la

remodelació de la plaça de les

Glòries. El trasllat durà a terme el

primer semestre del 2012.

Els Encants és un mercat molt antic

i amb una llarga tradició. Sap greu

que el canviïn de lloc. La gent ara

coneix les parades i on està

situades. Quan es traslladi serà

molt diferent, totes les parades

s’agruparan en un edifici nou.

S’intentarà mantenir-hi el mateix

estil, però mai serà com és ara, amb

la majoria de parades muntades amb

un cert desordre a l’aire lliure.

Què diuen del mercat els venedors?

L’època en la qual el mercat atreu

més gent i es ven més és per Nadal.

Els compradors són, sobretot,

persones amb pocs calers, gent

gran, joves i immigrants, tot i que

també hi ha turistes que es

desplacen fins al mercat a comprar.

Venedors com Armando, amb una

parada de roba, assegura que la crisi

s’ha notat: la gent compra menys

encara que els productes siguin

barats i també regateja més.

Compra partides de roba, estocs

d’altres temporades de fabricants. I

en funció del que li costa hi calcula

un marge per poder guanyar-se la

vida. Miquel Sánchez té una

paradeta amb productes molt

variats. Assegura que ven com

sempre, malgrat la crisi,

probablement, perquè s’hi poden

trobar productes que es venen per la

meitat del preu de botiga. En canvi,

Miquel Sánchez, que té una parada

de llibres, a l’estiu és quan ven més,

la resta de l’any poca cosa, afirma.

També ha notat la crisi, perquè la

gent compra menys i regateja més.

El preu el posa ell, en funció del

valor que dóna a cada llibre. Un

material que obté del mateix

mercat, de pisos que es buiden i

també d’altres llibreters.

I els visitants? La majoria són

persones que compren sovint al

mercat. Com una veïna del barri de

mitjana edat que s’hi passeja sovint

buscant gangues. “Visc aquí al

costat. Normalment, si he de

comprar alguna cosa baixo i, si

trobo el que busco i m’agrada,

l’agafo “, afirma.

Un home de mitjana edat també

assegura ser un comprador assidu

dels Encants. “És un dels llocs més

interessats de la ciutat, on hi vinc a

buscar llibres i quadres”, afirma.

Dues senyores, la Natividad i la Lili,

també fa anys que compren en

aquest mercat. “Sempre trobem

coses que necessitem a bon preu.

Avui he comprat un pany, a tot arreu

valen 6 euros i aquí me n’ha costat

2”, diu Natividad. “Jo he vestit

sempre la meva filla amb peces

d’aquí. Sempre hi trobo coses molt

maques i la gent és molt agradable.

Es un lloc únic”, assegura Lili.

Altres compradors com Joaquim

només ve al mercat alguna vegada.

El va descobrir un dia acompanyant

un familiar i li va agradar molt. Hi ha

comprat objectes de regal i de plata.

En canvi, Esther és una noia de

Logronyo que sempre que ve a veure

els seus amics a Barcelona fa una

escapada al mercat. “Vull comprar-

me alguna cosa de roba i unes

cortines molt be de preu”, diu.

Barbara i Nadir són dues noies

estrangeres, una italiana i l’altra

nord-americana, que coneixen el

mercat des fa tres anys i no han

deixat de venir. “Jo hi busco roba

barata”, afirma Bàrbara. “Compro

mobles, roba de segona mà i teixits.

M’encanta”, assegura Nadir.

Entrevista a Joan Damià, director del mercat

Joan Damià: “És l’únic mercat de productes de segona mà del

món on es fan subhastes”

El director de la Fira de Bellcaire o mercat dels Encants Joan Damià ens

va rebre com a reporters de veritat i ens va respondre a totes les nostres

preguntes amb molt de gust. Sap molt sobre aquest món ja que des de

els 8 anys ha estat vinculat a aquest món. Va començar ajudant els seus

pares que tenien una parada en un mercat i n'ha acabat sent director.

Text i fotos: Marina Bou, Héctor Cuaresma i Ivan Agudo

1-Quan de temps fa que existeix el mercat de Bellcaire?

El Mercat de la Fira de Bellcaire és un dels més antics d'Europa. Data del segle XIII ,

aproximadament de l'any 1270.

2-Ha estat sempre aquí?

No. Va començar a la plaça de Sant Jaume, on hi havia unes arcades. No hi havia encara

ni el palau de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Va sorgir perquè Barcelona va patir una

pesta i les cases s'havien de buidar de mobles i de roba per dur-les a cremar. Però enlloc

de cremar-les una part de la població va demanar vendre les seves pertinences, després

de rentar-les i desinfectar-les. I les van dur a la platja de la Barceloneta. Allà hi va haver el

primer mercat important de segona mà. Els primers Encants.

3-En quin moment ha tingut el seu màxim esplendor?

Jo penso que és ara, actualment. Aquest mercat ha passat per molts llocs. L'últim va ser

el mercat de Sant Antoni i quan van fer l'Exposició Universal del 1929 el van traslladar a la

plaça de les Glòries. I a partir del 1928 ha estat aquí. Ara bé, quan s'ha incrementat més

l'afluència de públic ha estat aquests últims cinc anys. Actualment passen pel mercat

150.000 persones a la setmana, durant els quatre dies que està obert. És un important pol

d'atracció de Barcelona, tant comercial com turístic. L'època d'esplendor del mercat és la

que vivim ara.

4-Quan marxaran al nou local?

Estem fent un nou mercat al costat del Teatre Nacional. S’ha fet un projecte molt

d'avantguarda, que recull les aspiracions de la gent. Aquest ha estat sempre un mercat

nòmada, la gent tenia un permís provisional i a extingir. Teníem sempre l'espasa de

Democles a sobre. En canvi, les últimes negociacions de fa sis anys es va arribar a un

acord per fer aquest mercat fix, que la gent sàpiga que serà sempre allà, com la resta de

mercats de Barcelona. Hi ha un projecte que no desmereixerà el lloc on estarà el mercat,

al costat del Teatre Nacional, la Torre Agbar, el Centre del Disseny, etc.

5-Quan es farà el trasllat?

Amb la carència que té Barcelona de pressupost han parat moltes obres, però aquesta

obra no la pararà, perquè va ser aprovada l'any passat. El traspàs està previst per a finals

del 2011, però suposo que es farà efectiu a mitjans del 2012.

6- Per què se’n van?

Des dels anys 50 que es vol canviar de lloc, perquè l'Ajuntament no volia un mercat com

aquest aquí. Totes les grans ciutats del món tenen un mercat de reciclatge i de segona

mà. En el seu moment semblava que desmereixia la ciutat de Barcelona. Sempre hi van

haver intents, els més importants, deixar-lo al mig del tambor de les Glòries i el seu trasllat

a la Vall d'Hebron, però totes les associacions de veïns i comercials s'hi van oposar. Jo

vaig entrar de director fa sis anys per aconseguir-ne la remodelació, no el trasllat.

L'Ajuntament havia canviat la manera de pensar i valorava els Encants tan econòmica,

com comercial, com socialment. Dóna unes prestacions socials molt importants. Aquí hi

ha molta emigració, gent que no arriba a final de mes i ve a comprar part del que

necessita. Així pot arribar a final de mes.

7-Per què es trasllada exactament?

Es va decidir el trasllat del mercat perquè s'ha de remodelar tota la plaça de les Glòries.

És un projecte de ciutat i per poder tirar a terra l'anella viària de Glòries cal desviar el

trànsit de la Meridiana i de la Gran Via al lloc que ara ocupa el mercat. Ocuparà el nou

edifici que ja us he comentat al costat del Teatre Nacional, però ha estat un projecte que

ha costat molt fer possible, a l'hora de posar d'acord les associacions veïnals per

consensuar el projecte (l'aprovat definitivament és el tercer que es va presentar).

8-El canvi de lloc li causa recança o il•lusió?

Molta il•lusió, però no només a mi sol, sinó a l'Ajuntament i a les associacions de veïns.

Els comerciants també. Després de tants anys els acords els afavoreixen. Una altra

història és l'adaptació del mercat. Si cobrirà les expectatives de tothom. Jo temo que es

perdi el tipisme que té l'actual, tot i que també es deixarà vendre per terra, etc. No volem

que perdi l'encant, el seu tipisme capaç d'atreure també el turisme. Intentarem reproduir-

ho. El temps dirà si ho aconseguim o no.

9- Quin tipus de productes busca la gent?

Oferta de gèneres de segona mà, antiguitats i trastos. Buiden molts pisos. Es important

per l'aspecte social i de reciclatge de Barcelona.

10-Encara s'hi fan subhastes?

Sí, és una part molt important del mercat. I que jo sàpiga un mercat com aquest no

existeix i he voltat molt per molts països. No hi ha cap oc del món que es facin subhasta.

Antigament, els mercats venial al major i al detall. A primer hora arribaven els pagesos es

feia una subhasta i es quedaven a vendre al detall el lot de la subhasta els minoristes.

Aquesta pràctica aquí s'ha mantingut. A les set del matí es subhasten els lots. La gent que

ho compra ven després els productes durant tot el dia a la seva parada.

11-Quin tipus de productes es subhasten?

Tot el que es pot subhastar menys animals, plantes i menjar. Restes de pisos de fabriques. Tot.

12- És un mercat segur o hi ha lladres?

Hi ha carteristes, com a tot arreu. Barcelona. En la meva manera de veure les coses

Barcelona des del 92 és una ciutat turística i , com tota ciutat que prospera i crea riquesa,

és més insegura. Hi ha molts carteristes i aquesta és la pega que tenim a tot arreu. El

mercat és més segur que qualsevol gran superfície. Hi ha més vigilància de la que es veu:

la uniformada i la que no hi va. Hi ha robatoris però no hi ha agressions, i si n'hi ha alguna

es neutralitza amb molta rapidesa.

13-Hi ha més parades que abans?

Fa uns quinze anys que el nombre de parades s'ha estabilitzat. Hi ha les mateixes

parades o potser una mica menys. Ara que s'ha de traslladar el mercat hem donat

l'oportunitat als paradistes que amortitzessin les parades. Això vol dir que l'Ajuntament els

recompra el permís. Intentarem anar al nou mercat amb menys gent per distribuir-lo millor

. Allà tenim menys metres quadrats que aquí, però el projecte de rampes cobreix tota la

gent del mercat. Hi hauràt poca gent que marxi. Això vol dir que es guanyen bé la vida.

14-Hi dóna la venda il•legal?

Com a tot arreu. Aquí hi ha les gitanes de tota la vida. Ara bé, sí que ha crescut la venda

il•legal al voltant del mercat, però no ha l'interior.

15-Què significa aquest lloc per a vostè?

Jo sóc un cas molt especial. Quan jo era petit no existia l'explotació infantil i vaig

començar a treballar als vuit anys en una parada que tenien els meus pares. Això vol dir

que he estat tota la meva vida treballant en un mercat fins fa 26 anys. Estudiant a la nit

em vaig treure un títol i vaig tenir l'oportunitat de presentar-me a unes oposicions per a

director de mercat. Tota la meva vida he treballat en un mercat. Unes com a venedor i les

altres com a director. Em falta un any i mig per jubilar-me i he gaudit molt amb el meu

treball. He estat un persona privilegiada. I acabaré la meva carrera professional amb un

projecte com el deu nous Encants, que no és només de mercat, sinó que és de tota la

ciutat.

Reportatge fet com a pràctica del Taller multimèdia Fem de reporters! que

s’imparteix com a activitat extraescolar al Centre d’Estudis Montseny.

Barcelona curs 2010-2011.