L'atenció a les víctimes per part de l'Església. Carles Pérez
Els infants, les principals víctimes de la crisi · 2021. 6. 9. · Els infants, les principals...
Transcript of Els infants, les principals víctimes de la crisi · 2021. 6. 9. · Els infants, les principals...
Els infants, les principals víctimes de la crisi
Càritas del Bisbat de Vic va ajudar a 391 infants perquè poguessin tenir reforç
escolar o participar en activitats extraescolars
Sílvia Rovira i Serafiu Curriu conversen en plena activitat del Casalot, una de les entitats col·laboradores
La crisi s’acarnissa especialment amb els menors de 16 anys i afecta a les necessitats
bàsiques ( alimentació, habitatge,...) però també a la seva inclusió i participació social.
L'any 2013, un total de 391 nens van ser beneficiaris dels programes de reforç i
d'activitats extraescolars que impulsa Càritas del Bisbat de Vic en 11 municipis de la
diòcesi i que tenen la col·laboració de 120 voluntaris i 30 entitats o empreses. La xifra,
segons es desprèn de la memòria de Càritas, és la més alta que s'ha registrat els
darrers anys. Amb aquests projectes, Càritas vol afavorir la igualtat d'oportunitats sense
discriminació per tal que infants de famílies amb pocs recursos puguin accedir al reforç
d’aprenentatge fora de l’escola o participar en qualsevol activitat extraescolar del poble
per afavorir-ne el desenvolupament i integració. En els darrers anys el nombre de
beneficiaris s'havia mantingut però s'ha disparat al 2013 (323 (2010), 297 (2011), 318
Umàtic Comunicació | [email protected] | 93 128 76 10
(2012), 391 (2013)).
En el cas del programa de suport a les activitats extraescolars aquest es desenvolupa a
Taradell, Roda, Torelló, Centelles i Vic (Osona) i Navarcles (Bages). Hi participen un total
de 199 infants, 40 voluntaris i entitats i empreses de cada un dels municipis. Això
permet que aquests escolars amb famílies en situació de risc puguin participar
d'activitats en escoles d'idiomes, escoles de ballet i hiphop, clubs esportius de bàsquet,
futbol sala, gimnàs, Karate, natació, tennis, tennis taula, patinatge, escoles de música,
de dibuix, teatre, música, informàtica o esplais com qualsevol altre infant del poble on
viu. Aquest programa, igual que el de reforç escolar, també tenen la complicitat dels
ajuntaments.
El cas de Roda de Ter
Un exemple és a Roda de Ter (Osona) on aquest projecte es va iniciar el curs 2002-2003.
Aquest curs escolar 20 nens i joves (d'entre 6 i 16 anys) amb situació de risc social o
dificultats econòmiques poden fer, gràcies al projecte, una activitat extraescolar que en
faciliti el seu desenvolupament o integració. Serafi Curriu, voluntari de Càritas Roda,
destaca la consolidació i reconeixement que té el projecte en un municipi “on tots ens
coneixem” i que valora la “voluntat d'inclusió” del projecte. Les famílies dels nens
beneficiaris paguen una tercera part de l'import mentre que les altres dues parts
restants les assumeix Càritas Roda, gràcies als seus propis recursos, a les aportacions o
del conveni que l'entitat té amb l'Ajuntament. Sílvia Rovira, educadora social de Roda,
destaca la cooperació que aquest projecte té a diferents bandes “des dels mateixos
serveis socials municipals, les escoles o la col·laboració d'entitats esportives, de l'esplai,
de l'escola d'idiomes,...”.
El programa de reforç escolar es desenvolupa a Torelló, Tona, Vic (Osona), Sallent i
Manresa (Bages) i Ripoll (Ripollès) i hi participen 192 infants i 90 voluntaris. En el cas
del programa de suport a les activitats extraescolars aquest es desenvolupa a Taradell,
Roda, Torelló i Centelles (Osona) i Navarcles (Bages).
Umàtic Comunicació | [email protected] | 93 128 76 10
Menys beneficiaris i situacions més dures i complexes
L'any 2013, 36.852 persones van ser beneficaries dels ajuts de Càritas on es van
atendre a 9.213 situacions. Enguany el nombre de beneficiaris s'ha reduit en un 15%
respecte a l'any anterior. Adoració Pujadas, directora de Càritas Diocesana, considera
que "el nombre és menor però les situacions dels afectats molt més dures". La crisi ha
obligat a persones amb situació de vulnerabilitat a "marxar" de l'àmbit de la diòcesi. El
2013 s'han detectat més casos on la pobresa s'associa a altres problemàtiques com
"problemàtica d'habitatge, salut mental, violència, adiccions..." i que requereixen més
atenció. Els ajuts bàsics d'aliment i roba representen el 34% del total de serveis. Fruit de
la complexitat d'aquestes situacions i la dificultat de detectar-les, Càritas va posar en
marxa l'any passat projectes d'anàlisi de la realitat a Torelló, Ripoll, Manresa i Hostalets
de Balenyà que es sumen als que ja s'han anat engegant en d'altres municipis.
Voluntariat
L'esperit de Càritas és el voluntariat i l'any 2013 es va superar la barrera dels 1.000
voluntaris. Té un total de 1.090 voluntaris i continua la tendència de creixement que hi
hagut en els anys més durs de la crisi (512 -2009-, 589 -2010-, 678 -2011-, 873 -2012- i
1.090 -2013-). Aquests voluntaris han ajudat a tirar endavant 61 projectes de tipologies
diferents repartits en tot l'àmbit de la diòcesi de Vic que abarquen des de les necessitats
més bàsiques (roba i aliments) a programes per a la gent gran, adults, pisos d'acollida,
inserció sòciolaboral, microcrèdits, cooperació al tercer món i altres.
L'assemblea valora l'exercici 2013
L'assemblea de Càritas, presidida pel bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, va aprovar el
31 de maig la memòria de la institució. Casanova va animar a Càritas a seguir amb la
seva tasca d'ajuda als més necessitats seguint l'esperit de l'Evangeli. En l'assemblea,
els representants de les diferents Càritas parroquials van debatre sobre el treball en els
Umàtic Comunicació | [email protected] | 93 128 76 10
equips i el treball en xarxa amb altres Càritas i altres entitats i institucions de la
societat. El pressupost del 2013 va tenir unes despeses de 1.729.240 euros i uns
ingressos de 1.747.047 euros. D'aquesta manera, l'exercici es va tancar amb un saldo
positiu de 17.807 euros. Des de Càritas es va demanar estimular a seguir treballant i
difondre la tasca de Càritas per aconseguir més l'autosubsistència econòmica, que en
aquest moment ja ha arribat a un 75%.
L'assemblea de Caritas, presidida per Mons. Romà Casanova, va aprovar la memòria del 2013
Umàtic Comunicació | [email protected] | 93 128 76 10