Els joves dins l’àmbit laboral català2n trimestre de 2004

Secretaria GeneralGabinet Tècnic

Servei d’Estudis i EstadístiquesBarcelona, agost de 2004

2

Els joves dins l’àmbit laboral català2n trimestre de 2004

1. Introducció ............................................................................................. 3

2. Situació actual dels joves dins el mercat de treball català ................ 4

Activitat ............................................................................................. 5

Ocupació ........................................................................................... 6

Temporalitat ....................................................................................... 7

Contractació registrada ..................................................................... 7

D’altres indicadors ............................................................................. 9

Atur ................................................................................................. 11

3. Polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya ..................... 12

4. Conclusió .............................................................................................. 14

3

Els joves dins l’àmbitlaboral català

1- INTRODUCCIÓ

Els joves representen, actualment, el 18,4%1 de la

població total catalana. L’economia catalana, així com laresta d’economies desenvolupades, ha viscut, en elsúltims anys un procés de constant canvi tant a nivellsocioeconòmic com cultural. Els joves s’han vistimmersos en aquesta realitat i aquests canvis els han fetvariar la seva manera de veure i viure la vida. És importantobservar la realitat juvenil, ja que només així es podendetectar els principals problemes que els afecten ipreocupen, conèixer les seves mancances, i proposarsolucions. Els joves són la millor inversió de futur per aqualsevol país, un dels principals motors de leseconomies.

11111Població de 16 a 29 anys. Dada corresponent al segon trimestre de2004. Font: EPA (Idescat)

Els governs i les polítiques de joventut, en general,han de tenir en compte els dos problemes que els jovesidentifiquen com a principals: l’accés a l’habitatge i almercat laboral. Aquestes qüestions són les que més elspreocupen, tenir la possibilitat d’accedir a un habitatgetenir la possibilitat d’accedir a un habitatgetenir la possibilitat d’accedir a un habitatgetenir la possibilitat d’accedir a un habitatgetenir la possibilitat d’accedir a un habitatgedigne i tenir uns ingrdigne i tenir uns ingrdigne i tenir uns ingrdigne i tenir uns ingrdigne i tenir uns ingressos més o menys establesessos més o menys establesessos més o menys establesessos més o menys establesessos més o menys estables demanera que puguin portar a terme un projecte de vidaindividual, autònom, al marge del seu entorn familiarinicial. En la nostra societat moderna, el 58% dels jovesde 25 a 29 anys viuen encara a casa dels pares (en elcas dels joves de 30 a 34 anys, el 25%)

2. Els nostres

joves tenen dificultats per emancipar-se, i els dosproblemes anteriorment esmentats tenen molt a veureamb aquesta nova pauta de comportament quecaracteritza la joventut actual.

22222Font: Els joves catalans i l’habitatge (Secretaria General de Joventut)

4

Aquest article se centra en la relació joves - mercatde treball i s’analitzarà la situació d’aquest col·lectiu enel mercat laboral des de dues vessants: en el momentde l’entrada (inserció laboral) i un cop ja estan dins. L’últimapartat es dedicarà a les polítiques que des de laGeneralitat de Catalunya s’estan portant a terme a favordels joves.

2- SITUACIÓ ACTUAL DELS JOVES DINSEL MERCAT DE TREBALL CATALÀ

Abans de veure la situació dels joves dins el mercatlaboral, que analitzarem a partir de diverses dades, entred’altres les que ens proporciona l’Enquesta de poblacióactiva (EPA) i les pròpies del Departament de Treball iIndústria, farem una breu explicació de com és el primercontacte dels joves amb el mercat de treball, és a dir, lainserció laboral: a quina edat?, en quines condicions?,amb quins nivells acadèmics?, etc.

La incorporació dels joves al mercat laboral es fa cadacop a una edat més tardana per l’allargament del períoded’estudis. L’expectativa que un nivell d’estudis més elevatfacilitarà la inserció en el mercat de treball, disminuirà laprobabilitat de desocupació o que permetrà aconseguiruna millor feina (millor remunerada, millors condicionsde treball i més estable), ha provocat, en els darrers anys,un prolongament dels anys d’estudi entre els joves, i,com a conseqüència, un rrrrretaretaretaretaretard en l’edat d’entrada end en l’edat d’entrada end en l’edat d’entrada end en l’edat d’entrada end en l’edat d’entrada enel merel merel merel merel mercat de trcat de trcat de trcat de trcat de treballeballeballeballeball.

Segons un estudi elaborat per l’Institut Nacionald’Estadística (INE)

3, els joves, tenint en compte com a

tals les persones de 16 a 35 anys, triguen una mitjanade 28,6 mesos a trobar una primera ocupaciósignificativa

4. Aquesta mitjana varia per comunitats

autònomes i oscil·la entre un màxim de 33,9 mesos a LaRioja i un mínim de 20,5 mesos a Navarra. En el cas deCatalunya, els joves triguen a trobar una feina un tempsmig de 28,3 mesos, situant-nos lleugerament per sotade la mitjana espanyola.

Efectivament, l’estudi ens mostra la relació entre elnivell de formació assolit per una persona i el temps derecerca d’una ocupació, constatant que, els joves méspreparats són els que menys temps triguen a trobar unaocupació.

El que encara no sabem és si un nivell acadèmic méselevat està també relacionat amb l’obtenció d’una feinamillor, o, pel contrari, només ajuda els joves en el momentde l’accés al mercat de treball. Aquesta qüestió, però,es desenvoluparà més endavant en analitzar l’ocupaciójuvenil i les seves característiques particulars.

Així doncs, d’aquesta primera aproximació podemextreure una altra conclusió, i és que, a més d’entrarmés tard en el mercat laboral, els joves fan aquestaels joves fan aquestaels joves fan aquestaels joves fan aquestaels joves fan aquestaentrada amb un nivell d’instrucció cada vegadaentrada amb un nivell d’instrucció cada vegadaentrada amb un nivell d’instrucció cada vegadaentrada amb un nivell d’instrucció cada vegadaentrada amb un nivell d’instrucció cada vegadasuperiorsuperiorsuperiorsuperiorsuperior.

33333Font: Dejar los estudios y empezar a trabajar (Cifras INE)

44444Segons l’estudi, es considera una ocupació significativa aquella queté una durada mínima de sis mesos i una jornada mínima de 20hores setmanals.

39,6

37,2

31,7

21,9

Mitjana 28,3

Primària Secundària1a etapa

Secundària2a etapa

Superior

Font: Dejar los estudios y empezar a trabajar (Cifras INE).

Temps mig fins trobar la primera ocupació dels joves quehan finalitzat els seus estudis en els darrers deu anys,segons el nivell acadèmic assolitCatalunya. Segon trimestre de 2000. Dades en mesos

5

Un altre fenomen que s’està observant actualmentés que els joves ja no passen direls joves ja no passen direls joves ja no passen direls joves ja no passen direls joves ja no passen directament de l’escolaectament de l’escolaectament de l’escolaectament de l’escolaectament de l’escolaal tral tral tral tral treballeballeballeballeball, sinó que hi ha un període de transició, quenormalment coincideix amb l’últim any d’estudi, durantel qual compaginen estudis amb un trcompaginen estudis amb un trcompaginen estudis amb un trcompaginen estudis amb un trcompaginen estudis amb un treballeballeballeballeballd’acompanyamentd’acompanyamentd’acompanyamentd’acompanyamentd’acompanyament.

D’acord amb l’Enquesta als joves de Catalunya 20025,

publicada per l’Observatori Català de la Joventut(Secretaria General de Joventut), el 56% dels joves hantreballat durant el darrer any de formació. L’esmentatpercentatge varia en funció del nivell acadèmic de lapersona, essent aquesta una pauta de comportamentque predomina sobretot entre els joves que cursen ciclesformatius de grau superior (el 72% compaginen estudisi treball) i estudis universitaris (el percentatge se situa alvoltant del 70% i en el 81% pels doctorats).

Pel que fa a la relació entre els estudis realitzats i lafeina d’acompanyament, el 48% dels joves que porten aterme aquesta pràctica consideren que no està gensrelacionada i el 30% que ho està molt. Aquests resultatstan dispars es deuen a la diferent percepció que tenenels joves depenent del nivell de formació assolit: els quehan cursat estudis de caràcter general (estudisobligatoris, batxillerat) pensen que la relació és baixa,

mentre que els que tenen formacions mésespecialitzades (com poden ser cicles formatius de graumig i superior, diplomatures i estudis de tercer cicle),en canvi, pensen que la relació és més elevada.

Un altre resultat interessant que ens proporcionaaquesta Enquesta fa referència a la forma d’accés delsjoves al mercat laboral. La família i els coneguts són laLa família i els coneguts són laLa família i els coneguts són laLa família i els coneguts són laLa família i els coneguts són laprincipal via que utilitzen els joves per aconseguir unprincipal via que utilitzen els joves per aconseguir unprincipal via que utilitzen els joves per aconseguir unprincipal via que utilitzen els joves per aconseguir unprincipal via que utilitzen els joves per aconseguir unlloc de trlloc de trlloc de trlloc de trlloc de treballeballeballeballeball (el 46% dels enquestats). Les accionspersonals de recerca tenen també un pes important(24%); les agències d’intermediació (agències públiquesi empreses de treball temporal), en canvi, no tenen unpaper molt rellevant.

Continuant amb la nostra anàlisi, ens centrarem araen la situació dels joves una vegada ja estan dins delmercat laboral.

Per donar una primera idea, podríem dir que laposició dels joves dins el mercat laboral continua sentdèbil. Aquest segueix sent un col·lectiu amb dificultatsd’inserció, amb elevades taxes d’atur, i que pateix demanera especial la precarietat en les relacions laborals.Per tant, ha de ser també un dels principals beneficiarisde les diferents polítiques d’ocupació, que comentarema l’apartat número 3 d’aquest estudi.

Activitat6

Actualment, a Catalunya hi ha 643.600 joves d’entre 16i 24 anys, dels quals, 367.600 participen en el mercatde treball d’una manera activa, és a dir, o estan ocupats(285.800 joves) o estan a l’atur però voldrien incorporar-se a l’àmbit laboral (81.800).

Els joves inactius es xifren en 276.100. La principalcausa d’inactivitat entre els joves és l’estudi, més del90%* dels inactius ho són perquè s’estan formant.

66666En relació amb les dades de l’EPA: la major part fan referència alsegon trimestre de 2004. D’altres corresponen a la mitjana del 2003,ja que no es disposa d’informació més actualitzada a nivell trimestral(aquestes apareixeran amb el símbol * per tal de diferenciar-les).

Percentatge de joves (16 a 24 anys) amb educació superior

5,1% 4,9%5,9%

18,6%

15,8%

1988 1990 1995 2000 2003

Font: Enquesta de població activa.

55555En aquest cas, l’enquesta considera joves les persones de 15 a 29anys.

6

La taxa d’activitat dels joves catalans se situa en el57,1%, superant la mitjana europea (del 47,4%) engairebé 10 punts percentuals. Els homes tenen unaparticipació més elevada que les dones en el mercatlaboral, però, cal precisar que, en el cas juvenil, ladiferència entre sexes és més baixa que pel conjunt del’economia.

Ocupació

Tal i com hem comentat anteriorment, els ocupats sesituen en 285.800. Els joves catalans presenten una taxad’ocupació (del 44,4%) força més elevada que els jovesdel conjunt de l’Estat (del 37,1%). A més, cal precisarque també superen la mitjana europea, que se situa enel 40,5%.

L’ocupació juvenil segueix una distribució sectorialmolt similar a la de la mitjana de l’economia, amb unclara concentració d’ocupats en els serveis (el 62,1%dels joves treballen en aquest sector).

El 80,1% treballa a temps complet i el 19,9%, a tempsparcial. Els joves fan un ús més elevat de la jornada atemps parcial que el conjunt de la societat catalana (taxade parcialitat del 8,7%); una possible explicació la podemtrobar en el fet que compaginin estudis i treball, pràcticaque, com hem comentat anteriorment, és cada cop mésutilitzada pels nostres joves.

Només un 6,4% dels joves que treballen sónanalfabets o tenen educació primària. Si tenim en comptela població de 16 i més anys, aquest percentatge s’elevafins el 16,4%. Aquestes dades ens mostren, una vegadamés, la major preparació del col·lectiu juvenil.

En relació a la formació, sembla que ha quedatdemostrat que les persones amb més estudis tenen mésfacilitat a l’hora d’accedir al mercat laboral; el que nohem pogut observar encara és si també els facilital’obtenció d’unes ocupacions més qualificades o no. Lesdades de l’EPA ens pot donar una aproximació, tot i queen aquest cas considerarem els joves de 16 a 29 anys,ja que si agafem només fins els 25, molts encara podenestar en els últims anys de carrera: el 23,2%* dels jovesrealitza ocupacions de “directius, administració iempresa”, “tècnics i professionals científ ics iintel·lectuals” i “tècnics i professionals de suport”,percentatge que augmenta fins el 32,4% en el cas deles persones majors de 29 anys, tot i el seu menor nivelld’instrucció. El treball no qualificat té un pes del 13,7%en l’ocupació juvenil i del 10,4% en els més adults.

Així doncs, sembla ser que els joves, amb una millorpreparació, no necessàriament ocupen els llocs de treballpels quals es necessita un major nivell d’estudis. Aixòpot representar un perill important de desincentiu pelsjoves, els quals es generen unes expectatives de caraal mercat de treball que després no es materialitzen demanera immediata. Si bé, és lògic pensar que la possiblecausa d’aquest desajust podria ser la manca de lescompetències i aptituds necessàries pel propidesenvolupament de l’activitat, que es van adquirint ambl’experiència.

Pel que fa a l’autoocupació, només un 5,4% dels jovesocupats s’ha establert com a autònom, enfront del 18,1%mitjà de l’economia catalana. Les primeres dades ensmostren que el treball per compte propi no és l’opciómés utilitzada pels joves.

L’Enquesta de la joventut de Catalunya 19987, de la

Secretaria General de Joventut, també ens aporta dadesen relació amb aquest tema. El 54,1% dels joves

7En aquest cas, l’enquesta considera joves les persones de 15 a 29anys.

Taxa d’activitat segons el sexe

Font: Enquesta de població activa.

61,8%

85,1%

52,2%

65,5%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Menors 25 anys 16 a 64 anys

Homes Dones

7

50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

85%

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

enquestats van declarar no haver-se plantejat mai crearel seu propi negoci; el 19,3% pensen que potser en elfutur; el 13,4% s’ho estan plantejant, i només un 8,6%, jaho ha fet. Sembla, així doncs, que la població juvenil téuna preferència més elevada pel treball assalariat, queno pas per l’autònom. Aquest també és un àmbit on lapolítica pública hi hauria d’incidir per tal fomentar l’esperitemprenedor entre els joves.

Temporalitat

Ja en iniciar l’anàlisi sobre la situació dels joves dins elmercat de treball, apuntàvem els que serien els dos gransproblemes: d’una banda, les elevades taxes d’atur queregistra aquest col·lectiu, i de l’altra, la precarietat laboral.

En relació amb aquest últim punt, podem dir que el55,2% dels joves assalariats compten amb un contractede durada temporal. Aquesta taxa de temporalitat superaen 33,5 punts la taxa del conjunt de la població (21,7%).

Està clar que els joves pateixen la temporalitat d’unamanera molt més intensa i, com hem apuntat ambanterioritat, aquesta incertesa pel que fa tant a lacontinuïtat en el lloc de treball com al nivell d’ingressos,els afecta de manera contundent en la seva presa dedecisions, i condiciona tant la seva trajectòria professionalcom personal.

En relació amb la temporalitat, els joves catalans tenenuna situació menys favorable que els joves europeus,els quals presenten una taxa de temporalitat del 36,7%.

Tot i que l’evolució de la taxa de temporalitat durantels últims anys ha estat positiva, de valors propers al80% ha passat a valors entorn al 60%, ens trobem ambun important problema de fons.

A més d’aquesta elevada taxa de temporalitat, caltenir en compte que el 50%* dels joves amb contractetemporal tenen un contracte amb una durada inferior a12 mesos; en el cas de les persones de 16 i més anys,l’esmentat percentatge se situa en el 41%.

Per tal d’aprofundir en aquesta temàtica, tot seguitanalitzarem les dades de contractació registrada delDepartament de Treball i Indústria.

Contractació registrada

Durant el primer semestre de 2004 s’han formalitzat394.042 contractes amb joves menors de 25 anys. Elcol·lectiu juvenil aplega el 32,2% de la contractacióregistrada a tot Catalunya.

El 90% dels contractes signats per joves són decaràcter temporal, mentre que pel conjunt delstreballadors el percentatge de temporals se situa en el86,4%. En el cas dels joves entre 16 i 19 anys aquestpercentatge arriba fins el 91,7%.

Les modalitats contractuals de caràcter temporal mésutilitzades en la contractació dels joves són: l’eventualper circumstàncies de la producció (pes del 38,1%respecte del total dels temporals) i el temps parcialtemporal (pes del 28,9%). Pel que fa a la contractacióindefinida, el 50,9% són conversions de temporals enindefinits.

Les diferències més significatives respecte del totalde treballadors són:

Evolució de la taxa de temporalitat dels joves a Catalunya

Font: Enquesta de població activa.

8

• Els joves fan un major ús de la figura a tempsparcial. Aquesta premissa es reprodueix tant en elcas de la contractació indefinida com de latemporal.

• El contracte indefinit ordinari, en canvi, s’utilitza mésen el cas general (pes del 22,9% sobre el total delsindefinits) que no pas quan es tracta de personesmenors de 25 anys (pes del 13,8%).

Aquestes dades també ens permeten analitzar larelació entre temporalitat i el nivell d’estudis assolit. Elsjoves universitaris de grau superior i els joves ambformació professional són els que presenten un majorpercentatge de contractes indefinits (al voltant de l’11%en tots dos casos), tot i que continuen per sota de lamitjana catalana (13,6%). En canvi, a l’extrem contrari,trobem els joves que compten amb estudis de BUP, COUo batxillerat superior i els titulats universitaris de graumig.

Sembla que la temporalitat, més que amb el nivell deformació, té relació amb el grau d’especialització. Elsjoves que tenen estudis més especialitzats pateixen latemporalitat amb menor intensitat.

Segons l’estudi “Rotació laboral a Catalunya 2003”,elaborat des del Departament de Treball i Indústria, elsmenors de 25 anys són el col·lectiu més afectat per la

rotació laboral. De fet, el 50% dels assalariats joves hantingut 2 o més contractes de treball durant el 2003,situant-se aquesta proporció en el 17,1% pel conjunt delsassalariats catalans.

L’índex de rotació dels joves8 és de 3,42 contractes

per persona, és a dir, els joves que han rotat en el mercatlaboral al llarg del 2003 (que han tingut 2 o méscontractes) han acumulat una mitjana de 3,42 contractesper persona. L’índex mitjà de l’economia és de 3,55contractes per persona. Així doncs, com a conclusiópodríem dir que els joves roten més, però quan ho fanacumulen un menor nombre de contractes.

Una última dada referent a la temporalitat dels jovesés que més de la meitat dels contractes formalitzats perles Empreses de Treball Temporal que operen aCatalunya han estat signats per joves menors de 30 anys.

Tots els indicadors evidencien que, efectivament, latemporalitat és un dels principals problemes dels jovesd’avui dia. La inestabilitat en el mercat de treball afectamés als nostres joves que al conjunt dels treballadors,per tant, qualsevol política de joventut encaminada areduir aquestes diferències, qualsevol política a favorde l’estabilitat dels joves, serà una bona inversió de futur.

9,9%10,5%

7,8%

11,1% 11,2%9,4% 9,3%

8,7%

Mitjana 10%

Sense estudis Estudisprimaris

Certificatescolar

EGB/batxilleratelemental/

graduat

BUP/ batxillersuperior/

COU

Formacióprofessional

Titulat de graumitjà

Titulat de grausuperior

Pes dels contractes indefinits segons el nivell d'estudis assolit. Menors de 25 anys

88888 Nombre de contractes/nombre de persones contractades 2 o més

vegades.

Font: Departament de Treball i Indústria.

9

Abans de finalitzar aquest sots-apartat dedicat acontractes, continuarem amb algunes característiquesmés de la contractació juvenil:

El 81,1% dels contractes formalitzats amb joves esconcentren en el sector serveis, concretament, la brancad’activitat que més contractes aplega és la “d’Altresactivitats empresarials”. Per grups d’ocupació, destacael pes del “treballadors no qualificats”, que apleguen el40,6% de la contractació juvenil; els “ treballadors serveisde restauració, personals i comerç”, el 24,4%, i els“empleats administratius”, el 13,7%.

Pel que fa a la relació entre els estudis i l’ocupacióaconseguida en el mercat de treball (tema que ja hemcomentat quan parlàvem d’ocupació), s’ha detectat queel pes dels joves amb formació universitària és més elevatdins les ocupacions per les quals es necessita un graud’instrucció més alt, que dins aquelles que requereixenun nivell més baix.

Concretament, en el cas dels titulats, les ocupacionsque concentren un major nombre de contractes són“tècnics i professionals científics i intel·lectuals” (el28,6%); “empleats administratius” (el 23,8%) i “tècnics iprofessionals de suport” (el 17,1%). Cal destacar el pesdels “treballadors no qualificats”, que se situa en l’11,7%enfront del 40,6% resultant si tenim en compte el totalde la població juvenil.

D’altres indicadors

La precarietat laboral no fa referència només a lainestabilitat en el treball sinó al conjunt de les condicionsde treball. Analitzada la temporalitat laboral com una deles principals característiques de la precarietat que viuenactualment els joves, a continuació tractarem duesvariables molt importants: la diferenciació salarial i lasinistralitat.

Els joves rEls joves rEls joves rEls joves rEls joves reben salaris més baixos que la mitjana deeben salaris més baixos que la mitjana deeben salaris més baixos que la mitjana deeben salaris més baixos que la mitjana deeben salaris més baixos que la mitjana dela poblacióla poblacióla poblacióla poblacióla població

Segons l’Enquesta d’Estructura Salarial 1995,elaborada per l’INE

99999, els joves catalans menors de 20

anys cobraven una mitjana de 830.500 de les antiguespessetes a l’any. Si passem al col·lectiu que té entre 20i 29 anys, la retribució augmenta (fins 1.842.500pessetes), però continua situant-se per sota de la mitjanadels treballadors catalans que era de 2.969.000 pessetesper any.

Els joves tenen, doncs, ingressos més inestables i,substancialment, de menor quantia que la mitjana delstreballadors. Tal i com hem apuntat a l’inici de l’estudi, siaixò es combina amb l’elevat preu de l’habitatge, és obvi

99999No hi ha publicades dades més recents.

830,5

1.842,5

2.908,8

3.617,13.767,8

3.575,0

Mitjana 2.969,0

Menors20 anys

20 a 29anys

30 a 39anys

40 a 49anys

50 a 59anys

60 anys imés

Font: Encuesta de estructura salarial 1995 (INE).

Guany per treballador i any segons l’edat. Dades en milersde PTA

Total UniversitarisForces armades 0,0% 0,0%Directius, administració i empresa 0,1% 0,4%Tècnics i prof. científics i intel·lectuals 4,2% 28,6%Tècnics i prof. de suport 6,0% 17,1%Empleats administratius 13,7% 23,8%Treb. serveis de restauració, personals i comerç 24,4% 16,4%Treballadors qualificats, agraris i pesquers 0,6% 0,3%Treballadors manufacturers, construcció i mineria 7,2% 0,9%Operadors d'instal·lacions i maquinària 3,2% 0,8%Treballadors no qualificats 40,6% 11,7%

JOVES

Ocupacions on els universitaris superen la mitjana

Ocupacions on els universitaris es troben per sota de la mitjana

Distribució dels contractes registrats segons el grupd’ocupació

Font: Departament de Treball i Indústria.

10

que té conseqüències directes en les possibilitatsd’emancipació d’aquest col·lectiu, que cada vegada trigamés en abandonar la llar familiar.

Les diferències salarials més significatives es donenen les categories professionals “directors d’empresa” i“professionals de nivell superior (universitari)”. En canvi,la desigualtat no és tanta en els “peons de la construcció,indústria i transport”, els “dependents de comerç iassimilats” i els “treballadors no qualificats dels serveis”.Tal i com es pot observar, les diferències són majors enaquelles ocupacions que compten d’entrada amb unsnivells retributius més elevats i per les quals es necessitaun grau de qualificació més alt.

S’observa també que a mesura que augmenta el nivelld’estudis assolit, s’incrementa la diferència entre elssalaris dels joves i la mitjana de la població. Potser laraó està relacionada amb el que tot just acabem decomentar: més formació ens pot portar (no sempre) aun lloc de treball més qualificat, amb salaris més elevatsperò també amb més divergència salarial entre joves iadults. Tot i això, cal tenir en compte que aquestesocupacions són, alhora, les que compten amb una majorprojecció professional, és a dir, tot i que el punt de partidaés més baix, amb l’experiència i amb l’antiguitat es podeneliminar aquestes diferències salarials.

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000

Directors d'empresa

Professionals de nivell superior (universitari)

Professionals de nivell mitjà (universitari)

Tècnics i professionals de suport

Administratius

Serveis de restauració i personals

Serveis de protecció i seguretat

Depenents de comerç i assimilats

Construcció, excepte operadors

Indústries extractives i assimilats

Arts gràfiques, tèxtil i assimilats

Operadors d'instal·lacions industrials

Conductors de maquinària mòbil

Treballadors no qualificats en serveis

Peons de la construcció, la indústria i el transport

Total treballadors Menors 25 anys

1010101010Mitjana afiliats al règim general de la Seguretat Social dels trimestresdel període.

Font: Encuesta de estructura salarial 1995 (INE).

Guany per treballador i any segons el grup d’ocupació. Dades en milers de PTA

11

La sinistralitat afecta els joves d’una manera mésLa sinistralitat afecta els joves d’una manera mésLa sinistralitat afecta els joves d’una manera mésLa sinistralitat afecta els joves d’una manera mésLa sinistralitat afecta els joves d’una manera mésintensaintensaintensaintensaintensa

Durant el primer semestre de l’any, a Catalunya 33de cada 1.000 treballadors

1010101010 han patit un accident de

treball. En el cas dels joves, aquesta proporció s’elevafins a 42 de cada 1.000, és a dir, la sinistralitat té unaincidència superior entre el col·lectiu juvenil.

L’elevada temporalitat i la precarietat, en general, queenvolta els nostres joves en les seves relacions de treballpoden ser les principals causes d’aquesta majorincidència dels accidents. Un altre problema, que afectariaper igual joves i adults, és la manca d’informació enprevenció de riscos laborals, tema en el que actualmentestan incidint els diferents governs però encara s’ha decontinuar avançant.

Atur

Abordem, ara, el segon gran problema que afecta elsjoves: l’atur. Els menors de 25 anys són un dels col·lectiusamb especials dificultats d’inserció en el mercat de treball

(entre els quals també es troben els majors de 45 anys)i que compta amb elevades taxes d’atur.

Segons l’EPA del segon trimestre de 2004, els jovespresenten una taxa d’atur estimat del 22,3%, superior ala dels joves europeus (14,5%). En els darrers anys, lataxa d’atur juvenil ha experimentat una forta davallada,tal i com es pot observar al gràfic adjunt, tot i així, el seunivell continua sent elevat, situant-se 13,1 puntspercentuals per sobre de la del conjunt de la població(9,2%).

Podríem dir que el problema s’intensifica dins el tramd’edat que va dels 16 als 19 anys. En aquest cas, el36% de la població activa es troba en situació d’atur,taxa que gairebé quadruplica la taxa mitjana del’economia.

Per veure la composició i característiques principalsd’aquestes persones desocupades, estudiarem l’aturregistrat a partir de les dades elaborades des delDepartament de Treball i Indústria.

El mes de juny de 2004 ha finalitzat amb un total de195.057 aturats registrats a les Oficines del Serveid’Ocupació de Catalunya (SOC), dels quals, 23.375 sónmenors de 25 anys. És a dir, el col·lectiu juvenil representael 12% de la desocupació catalana (cal especificar, noobstant, que segons l’EPA els joves tenen un pes méselevat sobre el total de la desocupació, en concret, del27,8%).

A diferència del que succeeix en el conjunt de lapoblació, els homes i les dones, participen a l’atur enigual percentatge, fins i tot les dones en menor proporció(les dones apleguen el 48,7% de l’atur juvenil, enfrontdel 58% registrat si agafem la població de 16 i més anys).

Una variable important a analitzar és l’antiguitat de lademanda, que equival al temps que els aturats portenen aquesta situació sense trobar feina. Només un 4,1%dels joves aturats porten més de dotze mesos a l’atur,és a dir, són aturats de llarga durada, mentre que pelconjunt d’aturats aquest percentatge arriba fins el 32,1%.

En una primera lectura, semblaria, doncs, que elsjoves no tenen tantes dificultats a l’hora d’entrar al mercatlaboral, ja que la major part d’ells en menys d’un any

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

Font: Enquesta de població activa.

Evolució de la taxa d’atur dels joves a Catalunya

12

troben una ocupació. Però, aquesta afirmació cal matisar-la, d’una banda, cal tenir en compte l’estudi queapuntàvem en iniciar aquest segon apartat, “Dejar losestudios y empezar a trabajar”, els resultats del qual erenben diferents: el termini mig que trigaven els joves atrobar una feina, en aquest cas, se situava en 28,3 mesos,més de dos anysmés de dos anysmés de dos anysmés de dos anysmés de dos anys

1111111111.

A més, d’altra banda, cal també observar els resultatsobtinguts de l’EPA, segons la qual el percentatge dejoves que són aturats de llarga durada augmenta fins el28,1%*. Pel conjunt dels treballadors, l’atur de llargadurada afectaria el 42%* dels aturats. Així doncs, segonsl’EPA, també podríem concloure que els joves triguenmenys a trobar feina, però la dificultat és major que laresultant dels registres d’atur del SOC (el percentatgeaugmenta del 4,1% al 28,1%).

No obstant això i, com a última consideració, caldriamatisar que un menor temps a l’atur no necessàriamentimplica una posició favorable dins el mercat de treball,ja que pot estar relacionat amb una major rotació laboralo amb una major temporalitat, situacions en ambdóscasos que, com ja hem pogut observar anteriorment,afecten d’una manera especial els nostres joves.

3- POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA

La Generalitat de Catalunya té assumides lescompetències en matèria de joventut, així ho estableixla Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre i laConstitució espanyola en els seus articles 148 i 149.

El mes de novembre de 2000 es va aprovar eldocument marc del Pla Nacional de Joventut deCatalunya, que és “l’eina per definir, impulsar i coordinarles polítiques de joventut a Catalunya”. A partir del’observació de la realitat es defineixen els objectius quecal assolir i els programes específics d’actuació que calportar a terme. En concret, s’estableixen sis grans eixosd’actuació:

– Polítiques educatives i culturals– Polítiques d’accés al món del treball– Polítiques d’accés a l’habitatge– Polítiques de promoció de la salut– Participació democràtica– Equilibri territorial i cohesió social

Totes les polítiques de joventut han de complir duespremisses concretes: primer de tot, han de facilitar queels joves catalans puguin desenvolupar i portar a termeel seu propi projecte de vida; però, a més, els joves tambéhan de participar en la definició d’aquestes polítiquesde joventut, ja que són els principals implicats.

Les polítiques poden provenir del propi Govern de laGeneralitat de Catalunya (Projecte de Govern), de lesadministracions locals (Projecte Territori) o del teixitassociatiu juvenil i d’altres grups de joves (Projecte Jove).

Nosaltres, en aquest article, ens centrarem en lespolítiques d’accés al món del treball desenvolupadesper la Generalitat de Catalunya (Projecte de Govern2003), tot detallant les principals actuacions dutes aterme:

Pacte per a l’ocupació juvenil 2001-2004

Dins l’àmbit del Pacte per a l’ocupació s’emmarquendues actuacions concretes:

• Jornades de reflexió i anàlisi sobre l’ocupaciójuvenil, per debatre qüestions que afecten als jovesi a la seva entrada en el mercat laboral.

• I, la Comissió de seguiment del Pacte per al’ocupació juvenil, que a més d’encarregar-se delseguiment del Pacte, pròpiament dit, tambés’ocupa de guiar el seu desenvolupament.

El principal objectiu d’aquest Pacte és facilitar laincorporació dels joves al mercat de treball, però ambunes condicions adequades: un treball estable i dequalitat.

El Pacte incorpora diverses mesures, la majoria deles quals es detallen a continuació.1111111111

Cal recordar que l’estudi feia referència, concretament, al tempsque els joves triguen a trobar una ocupació significativasignificativasignificativasignificativasignificativa, és a dir,que tingui una durada mínima de sis mesos i una jornada mínimade 20 hores setmanals.

13

MESURES PER CREAR OCUPACIÓ

– Plans d’Ocupació: Aquest no és un programaespecífic per a joves, però aquest col·lectiu és undels que més se’n beneficia. L’objectiu d’aquestamesura és facilitar la pràctica i experiènciaprofessional a les persones aturades, oferint-los uncontracte per a que desenvolupin una obrad’interès general i social.

– Ajuts a joves agricultors– Assessorament per a joves emprenedors del Servei

d’Autoempresa– Programa de promoció de l’ocupació autònoma– Telecentres: la finalitat d’aquest programa és

fomentar l’esperit emprenedor i l’autoempresa.– Suport a la capitalització de la prestació d’atur– Creació de llocs de treball en el marc dels nous

filons d’ocupació, a través de subvencions a lacontractació i la formació. Tampoc és un programaexclusiu per als joves, però són uns dels principalsbeneficiaris, ja que la major part de lescontractacions són a favor de joves que busquenla primera feina.

– Foment d’empreses de base tecnològica– Xarxa de Centres de Suport a la Innovació

Tecnològica. L’objectiu és potenciar el pas de lasocietat de la informació a la societat delconeixement.

– Potenciar el treball a l’estranger: programa Alfa,Èpsilon, Eurodissea i Beques

– Accions integrades per a col·lectius especialsmenors de 25 anys. El que es pretén, en aquestcas, és donar suport als joves que es troben ensituació desfavorida, a través de formacióprofessional ocupacional i mesuresd’acompanyament a la inserció sociolaboral(itineraris individualitzats).

MESURES CONTRA LA PRECARIETAT LABORAL

– Campanya de prevenció de riscos laborals

MESURES D’INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL

– Programes d’informació i orientació laboral per ajoves

– Programes de formació i inserció de les EscolesTaller i Cases d’Ofici. La finalitat és la formació iocupació d’aquestes persones, alternant feina ipràctica professional, a través de projectes que esporten a terme en col·laboració amb entitatspúbliques o privades sense ànim de lucre.

– Xarxa Eures. Amb aquest programa es preténfomentar la mobilitat internacional dels treballadorsdins l’Espai Econòmic Europeu. No és específicper joves, però aquests són els que més ús en fan,donades les característiques del programa.

– Programa Parlem de feina a les escoles– Portal d’Ocupació: proporciona informació i serveis

relacionats amb l’àmbit del treball.– Bus de les Professions: distribueix per tot Catalunya

informació sobre les possibilitats que ofereix elsistema educatiu (sobretot la formaciótecnicoprofessional), les noves tecnologies i sobreles mancances de tècnics especialistes en elsdiferents sectors.

– Programa Doctorials: S’intenta facilitar laincorporació dels doctors a les empreses.

MESURES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

– Consell Català de Formació Professional. Preténimpulsar la formació professional i garantir unaformació de qualitat i adaptada a les necessitatsdel mercat laboral.

– Escolarització de famílies professionals i agràries– Cursos de reciclatge professional– Accions de formació ocupacional per a menors de

25 anys– Programes de Garantia Social: “Treballem per a la

Formació” i “Pla de Transició al Treball”, tots dosadreçats a joves amb un baix nivell acadèmic.

MESURES DE CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR, LABORAL IACADÈMICA

– Pla de foment de llars d’infants– Ajuts de suport a famílies joves amb infants menors

de tres anys i menors de sis anys en cas de famílianombrosa

Totes aquestes accions, entre d’altres, van suposarl’any 2003 un pressupost de 135.307.320 euros.

14

4- CONCLUSIÓ

Avui dia no hi ha un consens clar de l’interval d’edat quecompren a les persones joves. Hi ha qui parla delsmenors de 25 anys, o dels menors de 29 anys; fins i toten un estudi de l’INE Dejar los estudios y empezar atrabajar es considera joves a les persones d’entre 16 i35 anys.

Segons els propis joves, els seus principalsproblemes són l’accés a l’habitatge i al mercat de treball.

Si volguéssim construir un perfil tipus del jove entre16 i 24 anys a Catalunya, estaríem parlant d’una personaactiva, que pateix una taxa d’atur elevada i que quantreballa ho fa de forma majoritària al sector serveis, atemps complet, per compte d’altri, amb contractestemporals i amb una major tendència a patir accidentslaborals. Quan no és actiu, és degut a que està formant-se. Cal tenir en compte, per últim, que tant la temporalitatcom l’atur afecten d’una manera més intensa els jovescatalans que els europeus.

En aquest article hem pogut observar quina és lasituació dels nostres joves dins l’àmbit laboral i, tot indica,que la seva posició no és gaire avantatjosa si lacomparem amb la de la resta dels treballadors. Els canvisdemogràfics, de l’entorn social, dels comportamentsindividuals i col·lectius, de la família i de les condicionsen el mercat laboral han variat substancialment lescaracterístiques socioeconòmiques de la població juvenil.

Des d’un punt de vista econòmic i social, la joventutés, potencialment, el sector més important de la població,ja que en un futur constituiran el nucli de la poblacióeconòmicament activa i, per tant, un factor de producciócabdal.

Les societats actuals necessiten jovesLes societats actuals necessiten jovesLes societats actuals necessiten jovesLes societats actuals necessiten jovesLes societats actuals necessiten jovesemprempremprempremprenedors, amb ganes de ferenedors, amb ganes de ferenedors, amb ganes de ferenedors, amb ganes de ferenedors, amb ganes de fer, però també amb, però també amb, però també amb, però també amb, però també ambpossibilitats de ferpossibilitats de ferpossibilitats de ferpossibilitats de ferpossibilitats de fer. S’ha de cr. S’ha de cr. S’ha de cr. S’ha de cr. S’ha de crear l’escenari prear l’escenari prear l’escenari prear l’escenari prear l’escenari propiciopiciopiciopiciopici iels governs, coneixedors d’aquesta realitat, treballen enaquesta línia.

En la relació joves-mercat de treball existeixen dosproblemes fonamentals: atur elevat i feina inestable; ésa dir, no només tenen problemes d’inserció en el mercat

de treball sinó que, quan entren, aconsegueixenocupacions no estables. Tot i que el problema de l’atursembla que s’ha anat suavitzant en els últims anys, itambé la temporalitat, els joves continuen tenintinestabilitat a la feina, a més, compten amb pitjorscondicions de treball, una major sinistralitat laboral isalaris més baixos.

Es fa necessari facilitar que els joves trobin feina, peròfeina de qualitat. Moltes de les polítiques que actualments’estan desenvolupant des de la Generalitat de Catalunyaapunten cap a aquesta direcció.

Hi ha, també, d’altres actuacions que no hemcomentat i que podrien complementar i reforçar les queactualment ja s’estan portant a terme:

El paper de la formació és fonamental, aquesta ésuna afirmació que ningú posa en dubte. En l’actualitat,els joves estan millor preparats, però existeix, segonsalguns estudiosos, una manca de vinculació entre launiversitat o els estudis i les necessitats del mercat detreball. En aquest sentit, és de vital importància el treballque s’està fent des de les escoles taller i cases d’ofici i através dels cursos de formació ocupacional; de totesmaneres s’ha de continuar avançant: detectar necessitatsi adaptar la formació incrementant els vincles escola-empresa, ampliar la formació pràctica, ...

El foment dels contractes en pràctiques i dels deformació també podria ajudar en aquesta adequacióestudis-necessitats del mercat, tot i que amb un exhaustiucontrol per tal que no se’n faci un ús fraudulent. Aquítrobaríem un altre camp d’actuació consistent encontrolar que les diferents modalitats de contractaciós’utilitzin pels supòsits establerts legalment. D’altrabanda, cal anar cap a un model de contractaciósuficientment atractiu i flexible, que permeti adequar-seals canvis permanents de la nostra economia.

En tot cas, els governs ja estan actuant, tot i quequeda encara un llarg recorregut per fer. Per tal d’obtenirmillors resultats és necessària la implicació de tots elsagents econòmics, govern, administracions locals i,sobretot, els propis joves, a través d’associacions od’altres grups de joves. S’han d’aplicar mesures per iamb els joves, la seva participació esdevé fonamental

15

per l’èxit de qualsevol tipus d’actuació, ja que són elsprincipals implicats i coneixedors de la situació.

Necessitem millorar la situació laboral dels joves,només així aconseguirem abordar un dels principalsproblemes d’aquest col·lectiu, l’emancipació. S’ha dedotar als joves dels medis necessaris per a que es puguinemancipar i portar a terme el seu propi projecte de vida.