Els orígens de la literatura.
-
Upload
asher-wells -
Category
Documents
-
view
49 -
download
0
description
Transcript of Els orígens de la literatura.
Els orígens de la literatura.
• Professionals• Dedicació plena• Canten les pròpies
composicions per les quals cobren
• Cerverí de Girona, Ramon de Besalú, etc.
• Aficionats• Complement de la
seua personalitat, instrument de les seues activitats.
• Composaven, però no cantaven ni se’ls pagava.
Trobadors Joglars
Origen geogràfic dels trobadors
Lírica trobadoresca i context històric
-El marc històric del món trobadoresc és principalment el d’Occitània, Sud de França.
- Va des del segle XI fins a començaments del XIV.
El seu esquema mètric solia ser el següent:
refrany -un apariat- A A (observeu que les lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les minúscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A
D'amor m'estera ben e gent As'eu ma dona vis plus sovent ABalada faz ab coindet son bd'amor m'estera ben e gent Aqu'a ma bela don a randon, bquar ai estat tan lonjament. a
Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó.
El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.
L’amor, amb característiques del sistema feudal
SENYOR VASSALL
HOM DOMINA FIDELITAT
PERSONATGES I CONCEPTES:
• Amor adúlter:
• La dama, casada (domina –midons:
MEUS DOMINUS), objecte de vassallatge del trobador (hom) que la divinitzava.
• Lausangiers (acusadors) que alerten el marit (gilós)
• Senhal: pseudònim de la dama, situat a l’última estrofa, a la tornada.
En occità
Farai chansoneta nueva,ans que vent ni gel ni plueva:ma dona m’ assai’ e.m prueva,quossi de qual guiza l’ am.E ja, per plag que m’ en mueva,no.m solverai de son liam.
En català
[Faré una cançoneta nova, abans que venti, geli o que plogui: la meva dama m’assetja i em prova (per veure) com me l’estimo. I ja, per plets que em posi, no em soltaré del seu lligam.]
(Guilhem de Peitieu)